l l e m u a S è f Ca
La Habana de la segona meitat del s.XIX és un a ciutat que bull d’activitat. Però, com sempre, el més in ter es sa nt cafès. Nosaltres n’hem passa als imaginat un: el Cafè Saumell. No us imagineu un d’aquells cafès on el bo i millor de la ciutat beu al ritme d’una gran orqu estra. Al nostre tot just hi cap un trio de clarinets. Les taules de l Cafè Saumell són pl enes d’inventors, periodistes i poetes, m embres de la company ia d’òpera italiana, soldats vinguts de la península, un g rup de criolls independentistes que co nsipiren contra el govern , etc.
s de moda: sics interpreten les pece ros Des d’un racó, els tres mú en amb els millors núme rn lte s’a s go tan i s ere van ón. El fil contradanses, ha es… i fins i tot algun danz lqu po i s rxe ma i , ela su sar d’òpera i tes de compositors tant no les de ple és ell um nizetti, musical del Cafè Sa , Cervantes, Rossini, Do ell um Sa x tei ma el m diversos co Gottschalk o Sousa. Al Cafè Saumel l hi gaudireu m tocades amb els úsiques arribad instruments de es d’arreu, la seva època, cl del segle XIX. ar inets originals Una oportunitat extraordinària d d’un segle ple d ’escoltar el so e transformacio ns. Bon concert !*
*Concert basat en el diari fictici de Manuel Saumell
ENSEMBLE Una Cosa Rara Cafè Saumell ______________________________________________________________________________________
Programa El Huracán (Manuel Saumell) Manuel Saumell Las quejas (Manuel Saumell) La Suavecita (Manuel Saumell) Tu sonrisa (Manuel Saumell) Englische Tanze n.3 (Jean Baptiste Vanhal) La contradansa Tiene que ser (Ignacio Cervantes) Ilusiones perdidas (Ignacio Cervantes) La celosa (Ignacio Cervantes) Los tres golpes (Ignacio Cervantes) La Tedezco (Manuel Saumell) La música del teatre Tema de “I due foscari” – Ernani! Ernani, involami de “Ernani” (Giuseppe Verdi) Una furtiva lagrima de “L’Elisir d’amore” (Gaetano Donizetti) Una voce poco fa de “Il Barbero di Seviglia” (Giacomo Rossini) Recuerdos de Gottschalk (Manuel Saumell) La música de ball The dying poet (Louis Moreau Gottschalk) Flores de México (Jueventino Rosas) El juguetón (Ignacio Carrillo) Mentrestant en un cafè de París... 1ère Gymnopedie (Érik Satie) Duo des fleurs (Léo Delibes) Barcarolle (Jacques Offenbach) El pañuelo de Pepa (Manuel Saumell) Noves músiques americanes Las alturas de Simpson (Miguel Faílde) Tristezas (Pepe Sánchez) La bella cubana (José White) La Siempreviva (Manuel Saumell)
Carlos Moliner, clarinet Naüm Monterde, clarinet i corno di bassetto Oriol Garcia, clarinet i clarinet baix Jaume Ferrer, veu en off 2
ENSEMBLE Una Cosa Rara Cafè Saumell ______________________________________________________________________________________
Per saber-ne més Una ciutat: la Habana La Cuba del segle XIX és una terra en expansió econòmica plena d‘oportunitats pels joves ambiciosos que busquen el seu particular “somni americà”. Es tracta, doncs, d’una de les regions hispàniques teconològicament més avançades. I prova d’això n’és que des de la dècada de 1810 La Habana ja disposa de màquines de vapor per a la indústria de la canya de sucre; la línia de ferrocarril que uneix La Habana i Bejucal des de 1837 o la instal·lació del telègraf (anys 50), el telèfon (anys 70) o la llum elèctrica (anys 90). La Habana és per tant una ciutat que s’està modernitzant i que es converteix en un punt de trobada de tot tipus de cultures: europeus, africans, “criollos”,... Una socitetat que s’enriqueix del trànsit i la diversitat cultural. Un lloc: el cafè El cafè és un dels principals espais de socialització de la població criolla de la segona meitat del segle XIX. Un punt de trobada de músiques d’arreu on la música de ball conviu amb l’òpera i la Sarsuela més de moda. Molts dels músics que treballen regularment als cafès ho fan també a les sales de ball i als teatres. Els músics: blancs i negres A la Cuba del segle XIX l’ofici de músic no és una feina estable i amb ingressos regulars. En una societat amb importants desigualtats entre blancs i negres, per la classe benestant ser músic és una opció un punt degradant reservada només a les classes considerades “inferiors”. I és clar, d’entre les famílies de color poques es poden permetre el luxe d’enviar els seus fills a estudiar als conservatoris. Així que la majoria aprèn l’ofici a les bandes militars i a les orquestres de ball. I així és com els músics negres aporten a les contradances que arriben d’europa la seva mirada, els seus ritmes… La música s’enriqueix amb l’aparició de nous genères com, per exemple, el danzón. Als cafès de La Havana, al contrari del que passa en altres llocs, els músics blancs i els negres toquen junts i aquesta fusió de músiques i estils es fa encara més evident. La música: la contradansa El gust per la música de ball i la contradansa es fa palès no només a les sales de ball i als cafès sinó també en els entreactes del teatre. 3
ENSEMBLE Una Cosa Rara Cafè Saumell ______________________________________________________________________________________
A mitjans de segle la contradansa cubana ja té un caràcter propi: un tempo més lent que l’europea (fruit del calorós clima caribeny, que desaconsella els balls massa moguts), un caràcter pausat i sensual amb una estructura similar a les danses d’orígen. La societat criolla que a principi de segle es divertia imitant els balls europeus, ara ja ha assimilat completament el sabor de la seva contradansa. És doncs en aquesta època que Cuba comença a exportar la seva música a la resta del continent Americà i a Europa. Aquest trànsit es fa especialment evident a partir de la dècada dels 80 quan s’aboleix l’esclavitud i els músics cubans comencen a viatjar regularment a Nova Orleans, un lloc on la seva música era especialment ben rebuda. És per això que en les primeres composicions de jazz es poden observar cèl·lules ritmiques cubanes i l’spanish tinge. De la mateixa manera que a Cuba hi comencen a arribar composicions de músics nord americans com el pianista Louis Moreu Gottschalk Les danses i contradanses permeten arranjaments ben diversos: des de bandes militars, orquestres de teatre, petits conjunts de música de cambra com un trio de clarinets com sentireu a Cafè Saumell o, fins i tot, un instrument solista acompanyat d’una guitarra. Els instruments: clarinets del segle XIX El segle XIX és un segle de gran transformació per als instruments de vent com el clarinet. El segle comença amb els clarinets construïts encara amb fusta de boix i amb un mecanisme senzill de poc més de 5 o 6 claus i s’acaba ja amb el clarinet Bohem (el que s’utilitza avui en dia). Això vol dir que, en 100 anys es canvia la mecànica de l’instrument, la fusta, el sistema de construcció i producció, apareixen nous clarinets com el clarinet baix, etc. A Cafè Saumell hi sentireu clarinets originals de la segona meitat del segle XIX. Es tracta d’instruments construïts ja amb fusta negra de banús i amb fins a 12 claus. L’extensa família del clarinet ens permet també descobrir altres instruments com el corno di bassetto i el clarinet baix. La versatilitat i la gran riquesa tímbrica dels clarinets del romanticisme fan que s’adapti amb naturalitat tant a les contradanses cubanes com a les àries de bel canto. Una delícia, ja ho veureu! 4
ENSEMBLE Una Cosa Rara Cafè Saumell ______________________________________________________________________________________
Ensemble Una Cosa Rara Qui són? Si els busqueu, els trobareu remenant un calaix ple d'idees, enriolats imaginant un espectacle impossible o tocant un clarinet de vés a saber quan... Quan s'ajunten són Una Cosa Rara, un trio de clarinets amb ganes de descobrir la història i d'explicar-vos les històries que hi ha darrera la música. Si els escolteu en algun dels seus concerts tant hi podreu descobrir el so del corno di bassetto com el de l'EWI; i tant podreu escoltar Mozart amb els instruments de l’època com sorprendreus amb el millor cinema d'animació. I sigui d'una manera o d'una altra sempre en sortireu de bon humor! I si voleu saber què han estat fent tots aquests anys tocant plegats, us podem parlar del "Carinetàrium", un espectacle familiar i escolar produït per la Fundació La Caixa del qual són autors també del material de suport pedagògic. O de "Notes&Films", un cinema-concert en el qual han posat música a pel·lícules d'autors com Chaplin i Starevich i del quan fins i tot són coautors d'un dels curtmetratges (Infidelitat i Disfresses). O de les 25 peces per a tres corni di bassetto de Mozart, música de saló tocada amb instruments originals. I també d’en tant en tant baixen de l’escenari per fer el Taller “Bufar i fer ciència!”, creat per a encàrrec de la Fundació La Caixa. I és clar, segur que a hores d'ara ja tenen una nova idea voltant pel cap, no els perdeu de vista! Què fan? Des del 2007 han realitzat concerts arreu de lʼestat així com a França, Bèlgica o Holanda. Han estat seleccionats en dues edicions del programa Spothlight on young musicians (Festival de Saintes 2008 i 2011) així com també per tocar a lʼANTIQVA 2010 (Fundació “La Caixa”), al Fabulous Fringe 2011 dʼUtrech i el Fringe del MAFestival de Bruges 2011. Han participat en cicles de música de cambra com “Música als jardins” (el Vendrell), “Concerts de Primavera” (Santpedor), “Música als parcs” (Barcelona), “Lʼun? Lʼaltre? O tots dos!” (Granollers), “Musiquem Lleida” (Lleida), Festival de Música Clàssica Còclea (La Garriga), entre altres. Desenvolupen una intensa activitat com a intèrprets en dʼaltres formacions de música de cambra com Nachtmusique, Stadler Trio, Ensemble Phillidor i BCN216, així com també en el camp orquestral: Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquestra del Gran Teatre del Liceu, Orquestra Camera Musicae, Freiburger Barockorchester, Orquestra Barroca Catalana, Orquesta Barroca de Sevilla, Acadèmia 1750, Orquestra de Cambra de Granollers, Al Ayre Español, Akademie für Alte Musik Berlin o Le Cercle de l’harmonie. En el camp educatiu, són els creadors de l’espectacle “CLARINETÀRIUM” i del seu material pedagògic de suport, un concert produït per la Fundació “La Caixa” que els ha portat a actuar arreu de l’estat; així com del Taller “Bufar i fer ciència” i del seu material pedagògic creat també per encàrrec de la Fundació “La Caixa”. També han creat l’espectacle de música i cinema “NOTES&FILMS”. I han participat en produccions com “D’Òpera” i “Els músics de Bremen” (Gran Teatre del Liceu) o “El col·leccionista de paisatges” i “Quadrinet” (Fundació “La Caixa”). Són professos de clarinet a les Escoles de Música de Berga, La Garriga i als Conservatoris de Granollers, dels Pirineus i de Calahorra.
5
ENSEMBLE Una Cosa Rara Cafè Saumell ______________________________________________________________________________________
Carlos Moliner clarinet
Naüm Monterde clarinet i corno di bassetto
Oriol Garcia clarinet i clarinet baix
Idea, textos, arranjaments i projeccions: Ensemble Una Cosa Rara. Músics: Carlos Moliner: Clarinet en sib (J.M. Bühner: 1802-1844, Strasburg) i Clarinet en do (C. Kruspe: 1829-1836, Erfurt).Naüm Monterde: Clarinet en sib (Hawkes and son: 1860-1930, London), Clarinet en do (Sauerhering 1874 1930, Magdeburg) i Corno di bassetto (H. Selmer Paris: 1885, París).Oriol Garcia: Clarinet en sib (H. F. Meyer: 1814-1897, Munich) i Clarinet baix (J. Albert: 1878-1918, Brussels). Veu en off: Jaume Ferrer. Una coproducció de Ensemble Una Cosa Rara i la Fundació “La Caixa”. 6
ENSEMBLE Una Cosa Rara Cafè Saumell ______________________________________________________________________________________
Contacte mail: ensembleunacosarara@gmail.com web: ensembleunacosarara.com facebook: facebook.com/ensembleunacosarara youtube: youtube.com/ensembleunacosarara Oriol Garcia - tel. 646 000 713 NaĂźm Monterde - tel. 679 865 403
7