La mar, sant pere i companyia

18 serveixo. El negre, n’estic casi segur, predominava en la vestimenta dels pescadors i, sense discussió, en el vestir de les dones.

Avui... tot s’ha tragirat i, a més, els pescadors del nostre poble arriben a la barca en cotxe!...i amb un cotxe per cada embarcat. La benzina o el gas-oil no deu ser tant car! * * * Anys enrera, per les nostres costes, les tonyines abundaven i encara no s’havien allunyat. Tampoc la indústria japonesa s’havien interessat per elles.

Tonyina per abril, per juny més de mil.

Creien els mariners de les almadraves, que els ofegats eren empesos pels túnids fins a les platges, a fi que fossin trobats i els enterressin en el fossar del poble.

Després d’haver vist el comportament dels dofins en els dofinaris dels Parcs temàtics, penso que aquest gest humanitari ho deurien porta a terme aquests mamífers i no pas les tonyines.

Quan una mola de tonyina s’arrecerava a la costa, s’avisava de la seva proximitat a toc de la campana de la capella més propera a l’almadrava. Aleshores, es despenjava del temple l’art gros, l’ormeig gran, i es calava. A l’hora de xorrar hi col·laborava el veïnat que ajudava a desemmallar el peix. Tot l’enrenou es feia enmig d’una festa a la que seguia el repartiment equitatiu de la pesquera. En la diada de Sant Pere es beneïa aquest art gros comunitari.

Un xic més al sud de Tarragona queda la platja de Salou, un antic llogaret de pescadors que també, malauradament, s’ha transformat en una població turística, que en la temporada alta no s’hi cap per les seves platges ni carrers. Els pocs antics pobladors que encara recorden aquells vells temps en que a les platges s’hi amorraven les barques de pesca, intenten forçar la memòria organitzant en la festa de Sant Pere el tirà l’arc. Es tractava de la pesca tradicional, com en el cas de les tonyines, que s’utilitzava en les platges arenoses de pendent suau del nostre litoral i que, des de la platja, els pescadors i familiars recollien la xarxa i desemmallavent el peix.

No era exclusiu de Salou aquesta pesquera, doncs es veia en moltes poblacions del nostre litoral. Ara bé, amb l’arribada de la primera barca amb motor a aquestes poblacions de platja llarga, per enllà els anys 1928 al 1930, es va deixar d’utilitzar aquest procediment ancestral de pesca costera. Només ens queda, que les oficines de turisme i els grups folklòrics se’n recordin de tant en tant. * * * A trenc d’alba, al sortir l’estelot (el lucero de l’alba, dels castellans), es deia que apareixia a la ratlla de llevant una gran nau amb les ànimes dels que havien perdut la