Page 1

Enrico Malan

A vigna e u vin, E aurive e l’öriu, E verdüre, A früta, Ciante d’a salüte Funzi e funziröi

... L’é mil’ani ch’u se parla, l’é mil’ani e u nu vö möire, ma savé, fa bèlu dì....... (da I Nenari di Renzo Villa) 1


2


3


4


Premessa Cun stu travagliu vögliu mustrà int’ina furma assai ciaira e cundensà, e ciante cunusciüe int’u nostru parlà. Se trata, pe’ a ciü parte, de calitae d’erbe, de custi o de arbureti, cumüni int’u nostru territoriu, e tüti chele ciante arrivae fina a nui pe’ opera de l’omu, basta ch’i l’àge in nome in ventemigliusu. A çernüa d’u materiale pe’ e fegüre, pe’ a ciü parte in francubuli, l’òn faita cun l’intentu de agiütà au mascimu u marcamentu d’a cianta. M’apiaixe aiscì çercà de mantegne i nomi in ventemigliusu, ancöi ascaixi scurdai, d’ê nostre ciante, pe’ regordàsse d’i sou benefiçi, de tüte e cose bele ch’i tegne ancu’ da parte pe’ nui, de cantu a sou presensa a sece preçiusa e de cume a sou desparisciun a se anunçie sciagürà e da nu purré acumudà. Enrico Malan

Pancratium maritimum

(desparesciüu da’e nostre ciaze) 5


6


U nostru parlà 1 A vigna e u vin (A cianta miraculusa - A vigna e u vin inte l’antigu U vin)

2 E aurive e l’öriu (L’auriva e l’öriu d’auriva inte l’antigu - L’auriva ancöi)

3 E verdüre 4 A früta 5 A früta sarvaiga 6 A castagna, u pan d’î poveri 7 Funzi e funziröi 8 Ciante d’a salüte 9

Elencu d’ê ciante intu parlà Ventemigliusu cu’u nome scentificu e itaglian

10

Elencu d’i funzi intu parlà Ventemigliusu cu’u nome scentificu e itaglian

11 Glossario

7


8


9


10


A vigna e u vin

Sti ani, inseme a e urive, i vi i l’éira e ciante ciü impurtante d’ê nostre campagne. Se ne ciantava de tante mene: u russese, prima de tütu, pöi u varlentìn, a barbarussa, a cruairöra, a tabaca e u muscatelu.

Besögna dì che i vi i sun ciante ch’i s’arrampega vurenté, atacànduse duve i pön, cu’e grénghìglie, l’é pe’ lulì che se ghe mete veixìn d’i pali, ch’i se ciama e scarrasse.

11


Cun de scarrasse cürte e d’u fifèrru, e cu’i vi tegnüi bassi se pö fa d’i firagni, o sedunca, lasciàři cresce e fa d’e tòpie cun d’e scarrasse ciü longhe e d’e traverse. Inte tüti i caixi, a vigna a vö tantu travàgliu: prima besögna lavurara, pöi puà e traglie e, candu a mete e föglie e a cumensa a fa i rapi, sciarmentàra, daghe u surfatu e tüte e autre meixine che ghe vö pe’ sarvàra da e maroutie.

A l’ürtimu, versu a fin de setembre o ai primi d’utubre, candu l’üga a l’é maüra, se vendegna: i rapi i ven tagliai, messi int’i cavagni, ch’i se versa pöi int’i curbìn o int’i garrösci, pe’ purtàri int’a cantina duve se fa u vin.

12


Pe’ fa sciorte u sciügu da l’üga se pista i rapi int’a tina. Ina vota î pistava cu’i péi, ma avura î sciaca cu’ina machina. U sciügu u se ciama mustu e i ghe dixe iscì vin duçe, ma pe’ deventà vin besögna ch’u bùglie e che bona parte d’u sücaru u devente spìritu. Perché u séce fàitu, u deve bùglie in bon mese. Gh’é in pruverbiu ch’u dixe: “A San Martin (ch’u caze ai ünze de nüvembre) u mustu u deventa vin”.

U vin u se cunserva int’a bute e int’i carrateli, ch’i sun bute ciü pecine, pöi candu u se müa, u se fa ruglià cu’ina trumba inte e damixane o int’i fiaschi servénduse d’in turtairö.

13


A vigna e u vin inte l’antigu

Cum’a dixe a fòura, u vin u purrereva esse staitu inventau da Bacco insciu Munte Nisa in Elicona. Pe’ di a verità, aiscì se u vin u sece staitu cumün inte l’antiga çiviltà grega, paresce che l’inbriagante bevanda a nu fusse ina invençiun grega. Ciü precise riçerche, defaitu, i l’àn descüvertu che e prime vendegne i sece da cunsegnà ae pupulaçiun ch’i stava insce muntagne au redoussu d’a costa meridiunale d’u Mà Negru. Inte sta zona, defaitu, pe’ via d’ê particulari cundiçiui d’u postu stu viu sarvaigu u cresceva da pe’ elu.

Da lì pöi u vin u s’è spantegau assai lestu da parte de neguçianti e viagiatui intu baçin d’u Mediteraneu da e prime ciantaixun insce cole de l’Elicona (de de lì a fòura d’a creaçiun d’u vin) fina â Libia e â Palestina.

A ciantaixun d’u viu pöi a s’è spantegà, cu’u meiximu asbrivu, aiscì versu uriente, in India e in Persia. Au meiximu tempu d’a devuçiun au vin e a de celebraçiui d’u tütu semeglianti ai “baccanali”. Ciü tardi u l’è sbarcau in Europa, purtau cume güstusa nuvità dai primi viagiatui e dai neguçianti furesti.

14


A ciànta miraculusa

rapu d’üga

Diònisu

rapu d’üga

In giurnu, intantu ch’u spassegiava insciu Munte Nisa in Elicona, u zuvenu Diònisu (Baccu) u l’à faitu caixu a ina cianta mai vista avanti. A l’àva in füstu sutiru e cin de grupi ch’u s’arrampegava pe’ tüta ina costa de muntagna. Föglie larghe de curù vèrdu spàiru. U se tegniva sciü, inscia pria, cu’e grenghiglie e u purtava d’i beli früti a rapu d’in ciairu vèrdu douràu o de in viuretu cübu. A l’eira a via. Diònisu, cu’a sou begariçia devina, u l’àva acapiu che inte chela cianta avereva duvüu ascundise caiche vertü de calità e, cum’u l’è arrivàu a ca’, u n’à parlàu c’u u sou preçetù.

U vin

“Mi a cunusciu sta cianta - u l’à ditu u veciu preçetù - e pösciu dite che devu a ela gran parte d’u mei savé, ma a l’é aiscì ina cianta periculusa. L’òn cunusciüa inta zuventüra e pareglie vote me sun levau a se’ cu’i soi früti. U sciügu ch’i l’àn u l’eira cuscì duçe che òn vusciüu fane pruvista e n’òn inciu in gran vasu. L’é staitu pe’ lolì che me sun avisau cume stu licure u l’à inte elu ina fögusa misteriusa vita. Defaitu, u s’é messu a buglie intu vasu e a degagià vapui ch’i m’intrunàva. Candu n’òn bevüu, m’à aciapau ina gran cuntentéssa e u mundu u m’éira paresciüu cume ina maravegliusa creaçiun. Òn pairàu büve e tüt’asséme e cose d’intùrnu, i se sun mésse a bugià, i me vegnìva inscontra e i me scapava se çercavu d’aciapàre. Mì meiximu nu àva ciü i pei pe’ terra, ma vöravu légiu intu cielu o gh’àva l’impresciun de fenì zü inte de prefùndi ch’i nu l’àn fin. A mei cuntentéssa a se tramüava in puira. Infin òn pèrsu cunuscénsa e me sun adurmiu. Candu me sun adesciau, tütu l’eira arreturnau cume avanti”.Agiütau dau preçetù, Baccu/Dionisu u l’à schissàu ina gran cantità de rapi int’in vaso de brunzu desmesürau, u l’à lasciàu buglie u mustu, u là tramüau e u l’à fàu réu d’in licure curù d’a purpura ch’u sbrilàva au sù scagliezàndu u russu cübu d’i tramunti e u delicàu viòla d’e l’arbù: u l’éira u vin. 15


16


17


18


E aurive e l’öriu L’auriva e l’öriu d’auriva inte l’antigu

L’arburu de l’auriva u l’eira cunusciüu in Siria da ciü de 6000 ani. Paresce che i Fenici i sece staiti üna d’ê prime pupulaçiui ch’i se sun dedicae ae ciantaixun de l’auriva. Au delà de cume inta cuxina l’öriu u sece staitu aduverau pe’ fa e fugasse destinae ai sagrifiçi, o dunca u fusse aduverau cume munea de scangiu, cume bàrsamu pe’ meigàsse e trücàsse, cume öriu da brüxà pe’ arrescaudàsse, pe’ fa lüxe, pe’ prufümà a ca’, o pe’ tante autre cose ancu’, u faitu ch’u s’aduverésse u dava modu de giüdicà u statu de cultüra e de sucietà de e genti ciü diverse.

Intra i Greghi l’auriva a l’à atrövau modu de spantegàsse maiscibén e a s’é fina dàita e prime régule pe’ despune i modi de cume ciantà, cume a méssa in fìra e u sta a lögu d’i firagni de e aurive. I Rumai, ch’i descunusceva a l’öriu tanti autri varui, i n’agradiva in modu particulare e calitae cürative. I sun staiti i primi a méte sciü i strümenti pe’ a franzatüra de e aurive e a perfesciunà u modu pe’ sarvà l’öriu, ch’i sun arrestai e i nu l’àn scangiau, inta sustansa, fina au securu passau. 19


L’auriva ancöi

Prima che se cumensesse a ciantà ganöfari, röse, bàrcari, margarite e autre mene de sciure, e ciantaixùn ciü impurtante d’ê nostre campagne i l’éira e aurive e a vigna.

L’àrburu d’auriva, a cresce e a frütà, u ghe mete, tantu che cheli ch’i u ciantava, de ràiru, i ne cügliva u frütu, ma i u ciantava ciütostu pe’ i figliöi, pe’ i nevi, percose l’auriva u l’é in àrburu ch’u vive de çentenàe d’ani.

I àrburi d’auriva i nun l’an besögnu de esse aigài e i cresce ben int’ê fasce ch’i sun tegnüe sciü dai maixéi. 20


E sou sciure i se ciama e pane e i früti, e aurive, candu i sun maüre, i deventa negre e i cara da sule d’in sce l’arburu.

cöglie a man e aurive - bate e rame cu’a ramavùira

Ina vota, au prinçìpiu d’a stagiùn, suta i àrburi se fava e àire, rancandu l’erba e sccianelàndughe ben, pe’ purrére cöglie a man. Avura invece i se cöglie metendu suta l’àrburu ina ré e, â fin d’a stagiùn, chele ch’i nu sun ancura carae i se rama, perché a cöglire a man i custa tropu. Pe’ ramà, se bate e rame cu’in bastùn longu, ch’u se ciama a ramavùira. 21


cavagnu d’ aurive

a carta

I cavagni cin d’aurive i se vèrsa int’in sacùn e i se mésüra pöi a carte, sfèrsi rundi da vinti litri, ch’i ne tén duze chilòi.

stucafisciu â defiçeira

E aurive i se mangia fresche cu’a carne o cu’u stucafisciu e, pe’ cunservàre, i se fan secà o i se sara cu’a sarmùira.

arbanele d’aurive sarae

funzi e articioche sut’öriu

E aurive cunservàe i se mangia pe’ antipastu o i s’aduvera int’ê pitànse cume chele fresche. Ma e aurive i sèrve ciü che àutru pe’ fa l’öriu, ch’u l’é u cundiméntu ciü impurtante d’a cuxina ligüre.

22


aurive

aurive

aurive e butiglia

Pe’ fa l’öriu, se porta e aurive int’u defiçiu, i se franze cu’e möre d’in gumbu, se mete a pasta int’i spurtin e a se sciaca int’u déstréntu pe’ fa sciorte l’öriu.

röa du défiçiu

déstréntu

gumbu intu défiçiu

déstréntu

23


déstréntu cu’i spurtin

möre d’u gumbu

spurtin

L’öriu, ina vota u se sarvava int’i trögli o int’ê giarre, avura int’ê bute o int’ê damixane.

giarra

ùiru

damixana

bidùn de tola

Sti ani, pe’ purtàru se duverava i ùiri, ch’i l’éira péle de crava, avura p’ê u ciü de bidùi de tola.

24


25


26


E verdüre de l’ortu De tante verdüre se mangia a parte che cresce suta tèrra, de autre a cianta ch’a l’é surva a tèrra e ghe n’é iscì de chele ch’i fan in frütu, a tega, ch’u l’à drente d’e semense bone da mangià.

Tra e prime gh’é: rave, ravaneti, gerave, carote, radice, scursunele, patate e iscì çevule, agliu e porri.

gerava

carote

resta d’agliu

rave

radicia

agliu e patate

ravaneti

scursunela

çevula 27


De chelu che arriva da l’ortu, e patate i sun e ciü de bon aduverà. Pe’ u ciü, se ne serve pe’ garnitüra, ma i pön aiscì esse ciü a lögu pe’ in mangià de sustansa e fina pe’ ina turta duçe. Inte l’acatà, ün d’i sbagli ch’i se fan, u l’é chelu de nu tegne contu d’ê diferenti calitàe: de faitu, nu tüte e patate i van ben pe’ calunche cöitüra.

E patate a pasta giauna i sun ciü cunscistenti e tagliàe a ina cöitüra ben longa, i sun u megliu pe’ pitançe cu’a bagna, pe’ cöixe au furnu o au vapù. Chele a pasta gianca, cu’a purpa farinusa, i cöixe aviau e i van ben pe’ i gnochi, menestre e pürè. S’i ne ven da posti de muntagna i sun pe’ u ciü sane, percose cun tantu freidu e bestiete grame i nu gh’a fan e dunca, pe’ fàře vegnì, nu s’aduvera meixine resegùse. E patate a pele russa i l’àn ina purpa giauna e ben cunscistenti, i van maiscì ben pe’ faře frize o cöixe au scartociu.

A patata a pö esse cöta cu’a pele, ma aiscì peřà, ma in tüti i caixi a dev’esse ben, ben lavà e fina spassetà, pe’ levaghe a terra dedossu e iscì i cunservanti, a l’ucaixùn.

28


Tra e segunde: i sparghi, i fenùgli, e gé, e buràixe, i spinassi, i sélari e diverse mene de còuri, e articioche, a laitüga, a radicia, i scaparrui, a richeta.

fenùgliu

articioca

sparghi

laitüga

buràixe

sciura de articioca

I sun tante e calitae de couri, ciantae int’i nostri orti e de furme ben deferenti: courusciù, garbüxu, bròculu, còuru da föglia e coureti berghi, ecc. ... De ste ciante, ch’i fan d’invernu, a parte föra terra a l’é faita da föglie o dae fause sciure nu ancu’ maüre.

còuru e rave

còurusciù

còuru garbüxu russu

U broculu u l’à in füstu cürtu e fause sciure de cuřù verdu vivu, e sou sciure i sun de cuřù giancastru, pareschi a cheli d’u courusciù ma ciü pecin. D’u broculu se mangia e fause sciure nu ancu’ maüre. D’u courusciù se mangia i peculi d’ê sciure, ch’i pön esse gianchi, cuřù crema o viulassu, ch’i sun reçente da tante föglie verde. In cüxina u s’incamina inte modi deferenti: int’i primi, inpastelau e fritu, bugliu o gratinau, cume cunturnu, int’i menestrui, sut’öřiu o suta aixeu. 29


còuru

còuru

còuretu berga

I coureti berghi, i sun grossi cume ina nuxe, cun föglie verde vivu, maiscì cunscistenti, ch’i gh’àn tanta vitamina E. I san d’amaru e i se mangia buglì o au vapù.

còurusciù

broculi

còuru garbüxu

U couru da föglia u l’é faitu de föglie lisce e drüe de cuřù giancu, russu, verdu o viola, agrupàe fina a fa ina balotuřa macissa, ch’a paresce de çeira, pe’ via d’a “pruina”, ch’a fa sghiglià l’aiga ch’a ciöve. Ste föglie, i sun fina bone da mangià crüe, cundie o cöte. Cun chele gianche, tagliae a fiře sutiře e messe suta sa’ peve e audui, cöte e faite buglie, se fa i “crauti”. U garbüxu u l’é faitu de föglie de cuřù verdu, arreperie, cun nervaüre marcae, ch’i fan in custu maiscì spessu. In cüxina u s’aduvera pe’ fa süpe, menestre, o pe’ ingöglià e sou föglie pe’ fa i “previ cin” e i “preveti”.

U còuru garbüxu, s’u l’é téneru se pö tagliàru fin e mangiàru crüu, ma, pe’ u ciü, u serve pe’ fa u còuru cin, ch’i ghe dixe isci u preve. 30


De càiche frütu d’e verdüre se mangia a purpa, cume d’e süche, sücui, sücui da invernu, cugömari, merezane, pumate, peverui e peverete.

cugömari

süche e çevule

cugömari

sücui (sücun patecu)

merezane

süca giauna

sciura de süca

cun a süca giauna maürà au sù d’avustu, risu bugliu, övi, brussu, furmagiu sardu e parmigian gratau, agliu, prunsemu, persa, sà, peve, öriu d’auriva e ina sföglia de pasta bèla ümera, se fa i barbagiuài

31


A meřezana a l’é ina cianta carateristica de l’area mediteranea, e i soi früti, ciütostu carnusi e d’â furma runda, alongà o a furma d’övu, i sun de cuřù brün-viola, rösau o giancu, cu’a pele liscia o a coste.

E meřezane runde i sun bone pe’ esse cöte int’u tian tagliae a fete, chele alongae i van ben faite cine.

peverete

peverete

peverete

E peverete i sun pecine e striglie, ma i brüxa cuscì forte, ch’i se duvera sulu cöte pe’ cundimentu. I peverui, savurii, sai e tröpu suvente mangiai cöti, gh’andereva de daghe vařù au cunsümu da crüi. Defati, tagliai sutiři o a tocheti, i sun maiscì boi int’i cundigliui, d’estae. Se se vö rustì l’é megliu çerniři grossi e carnusi.

Cheli russi i sun drüi, spessi, duçi e i sun maiscì boi au furnu. I giauni i sun sciügusi e ümeri, adati au cundigliun. I verdi i sun menu savurii, boi pe’ cöixe. I peverui rundi i van ben pe’ esse incii .

32


I dixe, d’a pumata, ch’a sece a regina d’a cuxina, difati a l’é bona a tüte e manéire:

crüa, int’u cundigliùn o int’ina grissa scciapà, cöta inte bona parte d’ê menestre e

d’ê pitanse, cina au furnu, in saussa pe’ cundimentu, seca pe’ antipastu,

int’a bagna pe’ desténdira insci’â pisciadela e fina in marmelata pe’ desténdira in sc’ê turte duçe.

33


De càiche autra cianta se mangia e semense, cume e fave, i faixöi, e faixürele, i peseli e i céixi. E teghe d’i faixürin i se pön mangià. Candu se tira föra e semense dae teghe, se dixe ch’i se destega o sedunca ch’i se desgrana.

cianta de fava, tega e fave

teghe de faixöi

teghe de peséli

fave destegae e salame

faixürin

Cianta de céixi. Cun a farina de céixi se fa a farinà e a panissa. A farinà a se mangia cauda. A panissa a se mangia cauda, cundia cun öriu d’auriva crüu, sà e limun schissau, o dunca, candu a l’é zerà, a se fa frize a fete.

34


Gh’é infin de ciante ch’i s’aduvera pe’ da ciü güstu au mangià. I aromi int’a nostra cuxina i sun sempre stai impurtanti. Inte ciache pitança se ghe mete in güstu diversu. S’é delongu aduverau i güsti d’ê ciante cresciüe int’a nostra zona, erbe chi nu manca mai int’i nostri giardin.

agliu

baixaricò

auribaga

Agliu: s’aduvera e dousse, crüe e cöte, inte tante pitançe. Auribaga: s’aduvera e föglie, fresche e seche, int’i sciüghi, carne cöta in ümidu e autri üsi. Baixaricò: s’aduvera e föglie fresche crüe, pe’ fa u pistu e cöte int’i sciüghi e menestre.

Fenugliu sarvaigu

cornabüza

ferrügura

Cornabüza: a s’aduvera a sciura seca e maixinà, int’u cundigliun Fenugliu sarvaigu: s’aduvera a semença faita secà au scüru, inte turte, fügasse duçe e canestreli. A föglia fresca a se mete a buglie cu’e castagne fresche. Ferrügura: a s’aduvera fresca e secà int’a carne e int’u cunigliu in ümidu.

persa

menta

rumanin

Pèrsa: s’aduvera e fögliete triae int’i cin e duve a piaixe. Menta: s’aduvera e föglie fresche inte lümaçe cöte in ümidu Rumanin: u s’aduvera frescu e secu int’i rosti, int’a carne cöta in ümidu e int’i sciüghi. Sarvia: s’aduvera caiche föglia fresca int’i rosti, cun a carne cöta in ümidu e duve a piaixe.

35


36


37


38


A früta A früta buza a l’ha pocu güstu e, de vote, a l’impasta a buca cum’i fan e sciorbe, i néspuri d’invernu e i cachi o a liga i denti cume i purtegali e i amandurin agri. Ma, s’a l’é tropu maüra, a pö deventà nissa e anche marçì.

cachi buzi e maüri

néspuri d’u Giapùn buzi e maüri 39


Ascàixi tüte e mene de früta i sun atacae â cianta cu’in peculu e i l’an inturnu ina peröglia che, candu a l’é spessa e düra, a piglia u nome de sgröglia.

castagne int’u penissu

ninsöre int’a sgröglia

peröglia de l’üga

Mere, perüssi e pecugögni i l’an iscì in calussu cu’e semense.

40


Agriote, çeréixe, susene, pèrseghi e mescemin i l’an in ossu düru cu’in garégliu drente, ch’u s’asseméglia a chelu de e amàndure.

brignùi

susene

mescemin

pèrseghi

brignùi


çereixe Mazu, çereixe assazu - Zügnu, çereixe a pügnu (fa atençiùn ai giuanìn)

çereixe

çereixe

çereixa sciuria


meřa

.

.

meřa sciuria

meře buze

meřa maüra

.


pecugögnu

.

pecugögnu sciuriu

pecugögnu axérbu (o busu)

pecugögnu maüru

perüssu .

pumin de perüssu

perüssu sciuriu

perüssi maüri

perüssi buzi


Nuxe, ninsöre e amàndure i se ciama sciacümi.

ninsöre

amàndure

nuxe

Imparentai cu’e süche, gh’é pöi i meřùi, e chele che ina vota i se ciamava süche pateche e avùra pasteche.

merùn

pasteca

süca pateca, pasteca


agrümi

Limui, purtegali, çitrui e amandurin, i se ciama agrümi, che drente i sun divisi inte tanti galeti, cüverti da ina peröglia sutira.

limùi

purtegalu

sciure de limun e limui

amandurin


De fighe ghe n’é de tante mene, a parte e mescìe ch’i sun tempurie e grosse ma in po’ aiguse, gh’é e pissalute, e cagliane, e padrete, e parruchine, e belùne, e belùrfe, e brilassòte, e purcàsse, e imperiali, e türche, e ventemigliuse e i coli de dama, ch’i sun i ürtimi a maürà.

fighe

e catru stagiùn d’u figu

E ciü bone, però, i sun e fighe scrite, ch’i sun ben maüre e i l’an a peröglia fiscià.


.

pumu granàu, mergràn

pistaçi

Nostra maire granda Manin, a ne cuntava che candu ela a l’éira pecina, inturnu au 1890, da veixin a duve avura gh’é u giardin d’u Generale Moci, gh’éira in terren ciantàu a pistaçi, duve i garçuneti i gh’andàva a cöglie d’ascusun.


A castagna, u pan d’i poveri

Da candu i l’àn ciamàu “arburu d’u pan” a ciànta d’a castagna a l’à avüu ina pàrte a lögu inte l’ecunumia d’a muntagna, che nu l’é ancu’ tanti ani. In tempu, stu grande arburu u l’é staitu bon de méte a postu, da pe’ elu, e chestiun d’u ravitagliaméntu pe’ intréghe pupulaçiun: u legnu grossu u serviva pe’ fà a mubìglia, i atressi e u legnàme da custrüçiun, a légna pecìna e i strunchi i l’andava ben pe’ rescaudàsse in ca’ e pe’ fa trambà a stüva e u furnu. E föglie i l’andàva inte l’ingràsciu pe’ a campàgna e intu giàsciu d’a stàla, a sciura a l’é ancu’ d’impurtansa pe’ e àve, ch’i a tramüa int’in’amé assai speçiàu e güstusu. D’â legna e dai penissi se tràe u tanin, ch’u fa lögu pe’ afaità e péle, ma u varù de st’arburu u l’é segnàu, ciü che mai, dau frütu.

sciure de castagna

marruna

penissu

Pe’ mil’àni a castagna a s’é piglià a bréga de esse pe’ dabòn u mangià d’a pruvidensa. Serràu intu sou penissu, stu frütu u l’é au redòusu da calùnche cuntaminaçiùn e u mantegne bone e calità che pe’ mil’àni e mil’àni i l’àn faitu deventà cuscì pupulare.

Stu frütu u se descunùsce inte due méne: a castagna, cuscì ciamà, e a marruna, ch’a l’é maiscì sula intu sou penissu, pe’ contru de l’autra int’in penissu pö essighene fina a tre. Forsci, forsci, a castagna a l’é u ciü mudestu d’i früti, e caiche vota su là che mégliu u l’adescìa i regòrdi de candu gh’eira p’ê strade cheli ch’i vendeva e castagne rustìe, che ancöi i sun ben rairi.


A früta sarvaiga

…pöi gh’é d’a früta sarvàiga cume mure de ruvéu e, int’i boschi d’ê nostre valae, se pö iscì cöglie de mereli, de émpare, de brugugnui, ch’i sun fina boi pe’ fa a marmelata.

mure de ruvéu

mure de ruvéu sciurie, buze e maüre


émpare

brignùi

brugugnùi


mereli sarvaighi


Ma gh’é de autre calità de früta: néspuri d’u Giapùn e d’invernu, sciorbe, zizure, arburussìn, mure de seàussa, nazarole, e inte nostre valae, a Lisura, Pigna, u Casté, Tenda e Briga, gh’é iscì de castagne e de marrune, ch’i sun ciü grosse e bone de e castagne.

mure de seàussa

néspuri d’invernu o süssacü

sciorbe

zìzure

nazarole


arburussin

arburussin

tapacü

ruscìn

üga de l’ursu


grata cü o pan du luvu

üga d’i frati

curniö, curniöra, tapacü

üga d’i frati

Insci’â costa ghe de ciante de fighe d’a Madona


I funziröi I funziröi i sun de poche parole, acorzüi e prüdenti. Sti çercavui i sciorte d’in ca’ in gran segretu, che nu l’é ancù giurnu, in modu d’arrivà pe’ i primi insce bulae. I sun boi de fa ziri föra man pe’ nu esse asséghî, suvente da pe’ eli o au mascimu in pecine bregàde.

Candu a stagiùn a s’aveixina i l’incumensa a da a mente che a lüna a sece bona, i fan u contu de canta aiga a l’é carà e canta u ne pö avé cugliüa u terren. I mira se avesse faitu tropu ventu, ma a cosa ciü impurtante de tüte, i tegne d’ögliu i bureléi ciü famusi, cheli persunagi ch’i van intu boscu sulu candu i sun in tren tüte e cundiçiùn mirae perché pösce esse nasciüu u bureu. I van a corpu següru e sulu inti posti duve u preçiusu funzu u nascerà.


I funzi

funzu russu - maire - cucumela

I funzi i sun ciante ch’i nu l’àn regule, i cresce duve e candu ghe fà piaixé e i se presenta cun curui, furme e mesüre mai e meixime. Chi, ve mustru e calitàe ciü urdinàrie e cunusciüe, ma cosa d’impurtansa, cume se ghe dixe intu nostru parlà.


Funzi boi da mangiĂ


bureu (Boletus edulis) funzi carnusi, drüi e nu stupùsi inta sustànsa gianca o giauneta. A capela a l’é pe’ u ciü curma. U désuta u l’é d’ina sustança spunzusa.


buréu négru (Boletus aereus): u cresce â fin de l’estae o au cumensu de l’autunu, inte fòe, inti ruveréi e int’e castagne, in posti auverti e abrighi, ascusu suta i brüghi. U va’ maiscì ben da mangià frescu o pe’ fàru secà.

bavusa, pinairö (Boletus elegans): a cresce â fin de l’estae o au cumensu de l’autunu, inti boschi de agùglia e de föglia larga. Assai bona da mangià.

gambagrixa (Boletus scaber): pe’ u ciü u cresce inte arbare e i carpàri, da pe’ elu o inte grosse bulàe, in estae e autunu. I gambagrixa maüri i sun pocu çercai, invece i sun de varù cheli ciü zuveni.


scangiairö (Boletus luridus): urdinàriu e abundante d’â Prima a l’Autunu. U cresce inti boschi de ruve e castagne inséme. Bon da mangià, de gran calità s’u l’é cötu cun cüra. U nu se deve mangià crüu.

cicotu giaunu (Tricholoma equestre): in autunu, u cresce inti boschi de agùglia e de föglia larga a autésse deferenti. U l’é de bona calità sece pe’ mangiaru frescu che pe’ cunservaru sut’öriu

cicotu grixu (Tricholoma portentosum): pe’ u ciü u cresce inte pinete, d’urdinariu u s’atröva in po’ interràu e ciütostu ascusu suta e aguglie cazüe. U l’é de gran calità.


mazìn (Tricholoma georgii – Calocybe gambosa): u l’é’ in funzu tra i ciü riçercai e apreixài, ciü che mai adatu pe’ esse cunservàu sut’öriu. Pe’ u ciü u cresce da veixin ai custi de arbòssaru, gratacüi, ruvei, brìgne, mere, e via cuscì. Candu u postu u l’é bon u cumensa a bulà in mazu e fina a tütu zügnu.

cicotu vinau (Tricholoma nudum o Lepista nuda): u cresce inti boschi de agùglia e de föglia larga inséme. Bon da mangià, s’u l’é cötu cun cüra.


Autre mene de funzi

Lepista nuda Clitocybe odora Hypolama fasciculare Agaricus campestris

cicotu vinau ? funzu töscegu prairö

aureglie de Giüda (Auricularia auricula) bon da mangià ma nu tantu aduverau inta nostra cuxina. Ne nasce paregli pe’ vota int’ina bulà, pe’ u ciü insci tapacüi.


arbanéla (Armillarella mellea)

bursa d’aréu (Bovista plumbea): u cresce â fin de l’estae o au cumensu de l’autunu, inti prai, inte peràe o inte rairüre in posti ümidi e freschi. Urdinàriu, bon da mangià candu u nu l’é ancu’ maüru, cu’a sustànsa drüa e gianca. Maürandu u se redüxe in püra brünastra.

cucumela (Lepiota procera): a cresce inti prai, inte perae e da pe’ ela intu boscu. Sulu a capéla a l’é bona da mangià, percosa a gamba a l’é düra.


diete (Clavaria aurea o Ramaria aurea)

fratun (Russula gen.) De següru u l’é u genere ch’u l’à ciü curui. Se dixe che tüte e mene de fratui a sustança duçe i sece boi da mangià.


funzu d’a neve (Hygrophorus marzuolus) a capéla a se presenta de diferenti curui, sciüta o viscusa, suta a lamete, de sustànça drüa. Gran parte d’i funzi de sta calità i sun boi da mangià.

funzu russu (Amanita caesarea): u cresce â fin de l’estae e pe’ tütu l’autunu inte rairüre d’i boschi de castagne, ruvi e ninsöre. Abasta bon da mangià, megliu crüu in insalata.


galétu (Cantharellus cibarius): bon da mangià e maiscì çercàu. Abasta urdinariu in estae e autunu, u cresce inte l’erba o inte peràe de tüti i tipi de boscu, suvente u l’abunda inte castagne.


lanairö (Cortinarius praestans): pe’ u ciü u cresce inti boschi de arburi cun föglia larga, insci’e terre càucare. De sustansa drüa, gianca o giaunéta e d’audù bon, u désuta u l’é a laméle cun ina veréta scciümusa ch’à dà nome au funzu.

lenga de vaca (Fistulina epatica): a cresce inti veci trussi camurài, cume ruve, castagne e fon. Bona da mangià aiscì crüa o panà cume ina custeleta. A se pö aiscì cunservà sut’öriu.

murtin (Craterellus cornucopioides): u l’à a furma de trumbeta o de turtairö alongàu. Assai urdinariu, u l’é çercau sece pe’ mangiaru frescu che pe’ secàru.


pinairö, bavusa (Suillus elegans): i sun funzi de terra, ascaixi tüti assuciai cun de ciante. A sustànça d’a capela a l’é cume chela d’u gambu, e a pö nu scangià de curù o sedunca ziràsse au blö e au negru. A pele d’a capela a se pö strepà e caiche vota u zira de curù.

prairö (Agaricus campestris) U l’é in bon funzu, cheli zuveni i l’àn savù aiscì da crüi. U l’é cunusciüu cume champignon.


sanghin (Lactarius deliciosus, Lactarius sanguiflus) funzu bon, ben cunusciüu e apreixàu. Assai presente inte pinete a livelu d’a marina e inti boschi de pin, in muntagna. U l’à u sciügu curù russu carota, duçaustru e fèrmu. Taglianduřu, a sustança giancastra a piglia in parte u curù d’u sciügu. L’audù u l’é abucànte.


I laitin (Lactarius volemus) i sun funzi de terra, assuciai ae ciànte ciü deferenti, i pön mesürà da pochi centimetri, fina a trenta. A capela a l’é de maiscì tanti curui, a pö esse liscia, a tochi, curma o cumba. A sustànça a l’é drüa ma a tira a rumpise. Tüte e spece i versa in sciügu ch’u pö esse de curù giancu, crema o giaunu. U nu l’é gairi bon da mangià.

spunsiöra (Morchella hortensis, Morchella conica, Morchella vulgaris): inte caiche postu adatu, u pö arrivà fina a ciü d’in parmu de autessa. A sustànça a l’é drüa. Tüte e spece i sun bone da mangià, dopu avéře cöte.


Ciante d’â salüte E riçéte faite de ciante cürative i sun maiscì antighe e forsci i l’àn avüu incumensu inta preistöria. Tüte e gente primitive, i saveva cürasse cu’e ciante. Inti tempi passai, a cüra cu’e erbe a nu l’eira fundà insce cugniçiun d’u savé d’i tempi, ma ciütostu insce de pröve, andaite a bon fin, e abasta suvente inscia mařia, insce pratiche religiuse e insci’u modu de mirà i marchi d’a natüra.

A spessiairia d’avura a nu méte da parte e ciante cürative, e aiscì se a reçerca d’u savé inte stu campu a l’é ancù a l’incumensaméntu, i sun staiti faiti tanti prufiti insciu giüstu varù d’u cuntegnüu d’ê sustanse cürative drente a caiche cianta. Féve contu, cume au modu de cürasse mudernu, u nu purrereva fa a menu d’a digitale, ni de autre droghe, che suvente fan ciü efeitu d’i preparai ruseài, percose i l’àn drente i cumposti ch’i fan ben inte prupurçiun ciü adate, za ch’i sun creài d’â natüra. D’urdinariu se pensa che e ciante cürative, za chi sun natürali e i nu l’àn de indicaçiun, nu ghe sece resegu de mandàri zü. A nu l’è cuscì. Se da in versu tante ciante da spessià i l’àn prupìçie calitàe de cüra, da l’autru lau, i pön esse tösceghe e fa ma’.


E èrbe de sti ani

(Renzo Villa - Voce Intemelia - setembre 1977).

Ina vouta e gente i cunusceva tüte e erbe e i l’àva imparau a servisene pe’ tante couse, in spéce candu i l’eira marouti. Avù l’é turna vegnüu a moda de cürasse cu’e erbe, perché e gente i sun meze atöscegae dae meixine. Sti ani, pe’ cheli chi nu puxéva urinà gairi ben, gh’eira l’Erba de funtana e a Gramegna. Pe’ pürgasse invece, i l’aduverava u Negré. Candu i figliöi i l’àva i vermi i ghe fava de inciastri de Rüa. De voute ai figliöi i ghe fava aiscì de tisane de Peligura, pe’ faghe passà a tusse. Cun u Sambügu i se desinfetava i ögli, cu’u Bonmeigu i se pürificava u sanghe, cu’a Varma i se levava l’infiamaçiun, cun l’aiga buglia de Urtiga i se lavava i cavegli perché alura i “shampi” i nu gh’eira. Pe’ fa maürà i ciaveli, specie cheli ciü brüti e negri, ch’i li ciamava carbunassi, i ghe meteva e föglie de Maurela. Candu i l’ava ma de testa i se meteva ina punta de sücun insci’u fronte e candu i se brüxava, pe’ carmasse in po’ u ma, insci’a brüxaüra i se ghe meteva ina feta de patata. Ma e erbe i u serviva sulu pe’ cürà e maroutie, ma pe’ tante autre couse. A Pasca pe’ grixürà i övi de gaglina i l’aduverava e sciure de Beciciura pistae int’u murtà. D’estae, candu gh’eira cin de musche, i pigliava in massu de Nasche e i l’apendeva au plafun. Candu i tràva u vin d’int’a tina, pe’ filtraru ben, dau sgarbu i ghe meteva in fascetu de Spine Sante, ch’i l’eira aiscì ciamae Vignairöre. I pescavui, avanti de andà a cařà e nasse, i l’açendeva in pecin fögu cun de bruti de Lentiscu, pe’, faghe arrustì e gambe d’i purpi chi l’eira e esche pe’ piglià e murene. Da cheli tempi e erbe i l’eira cunusciüe perché e gente i l’andava a taglià cu’a puaira o cu’a serra pe’ daře da mangià ae bestie e alura i duxeva savé s’i l’eira bone o grame. Ciache stagiun a l’àva e sou erbe perché aiscì e bestie i nu vön mangià sempre e meixeme couse. E erbe besögnava aiscì arrancare d’int’u lavurau e d’int’e fasce, duve se ghe ciantava. Avura, invece, pe’ fa ciü aviau, e erbe i se destrüge cu’i diserbanti sensa mancu savé cosa se destrüge. Ma, ancura au giurnu d’ancöi, se vurré tegne caiche cunigliu, e nu alevařu cu’i mangimi, deghe de Cardele, de Scaparui, de Furfuglin, de Canaroussi, de Erbe risse, de Scurigiöra, de rame de Urignö o de Pin giancu, de bruti de Agaixu, de föglia cana, de Erba de marina. Candu u cunigliu u l’é alevau, feřu cöixe â nostra moda cu’ in po’ d’agliu, ina çevula, l’öriu, due aurive, u rumanin o a ferügura, a segunda d’i güsti, e due föglie d’auribaga. Cume vié che u cunigliu u l’é ben rustiu, int’e l’öriu e int’i güsti, verseghe int’a cassarola in bon gotu de vin giancu, se vurré che a carne a l’arreste ciaira, o de vin negru se vurré che a l’arreste ciü scüra A l’ürtimu destapeve ina buteglia de bon russese, asseteve au taurin e ... bon’apetitu.


Abéu (Abies alba). A ràìxa de l’abéu giancu a l’eira cunseglià dau meigu gregu Ippocrate, cunsciderau u paire d’a sciensa meiga, inte tüti i caixi de tusse resistente o d’ê maroutie d’i purmui.

Agàixu (Juniperus communis). S’aduvera u legnu ê grane, cögliüe in autunu, ben ben maüre. I cüra a sténta, l’arén gramu, i durui reumatici e l’agru d’u stömegu. Culau zü cume desinfetante d’i canaréti pe’ piscià, candu se gh’à a cestite. U d’à modu ai sciüghi d’u stömegu. In chilò de grane u serve pe’ insavurì 400 litri de gin.

Agrufögliu (Ilex aquifolium). U cüra a freve e l’isterismu cun l’aiga cöta d’a rüsca.


Arbòssaru (Crataegus oxyacantha). E sciure, e föglie e i früti, cögliüi maüri, i cüra u cö candu u pica föra de l’urdinariu ê parpitaçiun.

Àrbara (Populus alba). A l’eira cunsciderà in bon portafurtüna, percose, dixe a foura, d’u sou legnu sereva staita faita a cruxe de Cristu.

Amburnu, Avurnu (Lamburnun anagyroides). S’aduvera e föglie in tisana pe’ descarregà l’intestin.


Arcipressu (Cupressus sempervirens). S’aduvera e föglie, e grane cögliüe in estae e faite secà au furnu e a rüsca cögliüa inta prima e secà a l’übàgu. I cüra i durui reumatici, e perdite de sanghe ê vene varicuse. U sou nome u ne ven d’â foura de Ciparissu, u zuvenu ch’u l’à amassau pe’ sbagliu in capriö da elu meiximu alevau. U n’à prövau tantu durù ch’u s’è amassau e Apùlu u l’à tramüau int’in arburu.

Aureglia de luvu (Thymus serpyllum). S’aduvera e çime sciurie faite secà. U l’è bon a carmà i crampi, a cürà e infeçiun, a fa maürà u cataru, u leva l’aria da stömegu e bieli, u l’é amaru pe’ savurì. Bon pe’ a tusse e pe’ e maroutie d’i brunchi, ma u l’é aduverau, pe’ u ciü, inti destürbi d’a digestiun.

Auribàga (Laurus nobilis). Sborli, muroidi, stanchessa, digestiun pesante e süù d’i pei, i se cüra cun strügiui, bagni, aighe cöte de grane e föglie secae. I devinatui greghi i l’eira ciamai mangiavui d’auribaga, za che, mastegandu e föglie d’a cianta sacra a Apulu, i se pensava de purré leze u futüru.


Arburussin (Arbutus unedo). Cu’e föglie, cögliue inta prima, candu i sun tenere, se cüra u figatu e se fèrma u frusciu (cagheta).

Auriva (Olea europaea). S’aduvera e föglie, ch’i leva l’infeçiun, a rüsca, e aurive e l’öriu. L’ aiga cöta de föglie a l’è indicà int’a presciun auta d’u sanghe e inti durui reumatici. Pe’ serrà e ferie s’aduvera rüsca d’auriva in fümenti. L’öriu ch’u serà aduverau pe’ medicamentu u duvereva esse franzüu a freidu, pe’ mantegne i prinçipi ativi.


Baixadone (Papaver rhoeas). S’aduvera e sciure fresche ch’i l’àn pruprietà de carmà u durù, chietà i granfi, fa süà. Abasta ativu inte coliche, inti stati d’anscia, inte tusse nervuse. I petali i l’eira aduverai cume culurante.

Baixaricò (Ocymum basilicum). U ciü bon u l’é chelu curtivau in Ligüria. Cun l’infüsu de föglie fresche o iscì secae, se cüra l’arén pesante, a cazüa d’i cavegli, i ziramenti de testa.

Blué (Centaurea cyanus). Cu’a tisana de sciure se cüra e infiamaçiun ai parpeli. Cun l’aiga cöta de sciure secae, se cüra u cataru d’i brunchi. Intu passau, cu’u sciügu d’a sciura se fava in inciostru blö.


Béula (Betula alba). Cun u sciügu trau föra cun de tache dau trussu, se cüra l’arena int’e pisce, Cu’in inciastru de föglie e burri, va via i busselui. Pe’ purré piscià ciü ben se prepara in’aiga cöta de föglie e burri. Eira scunsegliau tucà a béula inti duze giurni avanti Deinà. E strie i l’aduverava u sou legnu pe’ fane e spassuire ch’i ghe serviva a vörà.

Bèladona (Atropo belladonna).

Tüta a cianta a l’è maiscì velenusa


Brügugnun (Vaccinium myrtillus). S’aduvera u frütu frescu, de rairu e föglie. U leva l’infeçiun e u da ton. U frütu u l’é aduverau pe’ cürà a cagheta. E föglie i l’asbascia, giüstu giüstu, u sücaru intu sanghe.

Burtulaiga, Purçélana (Portulaca oleracea). A tisana d’ê föglie, cögliüe d’estae, a leva i vermi, a mete in motu a bile, a disintöscega e a l’agiüta e mairi a tirà u laite.


Buràixe (Borrago officinalis). E çime sciurie ê föglie cögliüe inte l’andiu d’i mesi de l’estae, e pöi lasciae secà, i pön serve contra a pudraga, i durui reumatici e a tusse. I raviöi cu’u pin de buraixe i sun ina buntà.

Camamila (Matricaria chamomilla). S’aduvera e sciure cögliüe in estae e faite secà. A cüra i durui nervusi, e coliche de figatu, u brüxù d’i ögli e a vegne inscontru â digestiun.


Castagna d’India (Aesculus hippocastanum). S’aduvera e raixe, i früti ê föglie. I cüra a freve, e tignöre ê vene varicuse. A se ciama aiscì Ippocastano, nome ch’u ven da l’antiga cunvinçiun ch’u garisse e maroutie d’i cavali.

Canderé (Verbascum thapsus). S’aduvera e föglie secae o fresche. U l’é bon pe’ maürà u cataru e tiraru föra, u càrma i durui. U l’é aduverau in specie pe’ i destürbi d’i brunchi. In tempu, u gambu verutau d’u canderé, secau e süpau intu sevu, u l’eira aduverau cume bumbàixu.

Castagna (Castanea sativa). Pe’ cürà a tusse inscistente se prepara in infüsu de föglie seche, cögliüe inta prima.


Çevula de figu (Scilla maritima). Abasta velenusa. S’aduvera u bürbu secau. U l’é bon pe’ tirà föra u cataru, u porta ferru au sanghe, u l’infiamma in po’, ma u l’agiüta u cö a bate. Cianta aduverà dau tempu d’i antighi greghi fina a ancöi pe’ l’açiun cürativa d’ê sustanse cuntegnüe inti sou bürbi.

Cornabüsa (Origanum vulgare). S’aduvera a cianta in sciura secà. A l’é bona a trae u cataru, a leva l’infiamaçiun, a fa passà i crampi, a leva l’aria da stömegu e bieli, a da’ ton.

Duçamara (Solanum dulcamara). I früti i sun velenusi. S’aduvera a rüsca d’i rami ê föglie. A cüra l’artrite e i busselui.


Émpara (Rubus idaeus). S’aduvera e sciure, i früti ê föglie, cugliüe in estae. I cüra e muroidi ê ragadi, i reumatismi e u brüxù d’i ögli.

Erba betonica (Mandragora officinalis). A l’é despersevarà, fin da l’antighu a cunvinçiun che a mandragora a criereva intu mumentu ch’a vegne tirà föra dau terren, e che u sou criu u sereva bon d’amassà in omu. A l’é staita aduverà pe’ façùn e riti de striunària. A l’é velenusa.

Erba de San Giuani (Hypericum perforatum). S’aduvera e föglie ê sciure, cögliüe giüstu ch’i sun sciurie, e messe a secà au l’übagu. A cüra a sténta, e destursciun, i sborli ê brüxaüre. A se ciama aiscì Pirastru e Erba unta. Intu Mediuevu a l’eira aduverà pe’ fa i scunsüri contru u diavu.


Erba fuina (Urtica dioica). Abasta cunusciüa intu passau, a l’é staita aduverà in tescitüra, pe’ mangià e pe’ cürà. A l’é maiscìbona inta cüra de tüte e calitae de perdite de sanghe interne. E föglie in purve i ferma u versamentu de sanghe candu u sciorte dau nasu. A l’asbascia i sücari intu sanghe carandu cuscì aiscì a presciun.

Erba gata (Centaurium erythraea). S’aduvera a cianta secà. A da asvan a l’apetitu e a l’agiüta l’afé a fa a bile. A tagliu pe’ candu se delingerisce pocu. Tantu curtivà intu Mediuevu, a l’é ancù aduverà pe’ fa u vermùte.

blué, camamila, aconito, baixadone


Erba rissa (Achillea millefolium). S’aduvera tüta a cianta pe’ secà e ferie, e righe inta pele d’u sen, e muroidi e a cagheta. Se dixe che Achile feriu u l’é staitu cürau d’â maire Teti cun st’erba. Pe’ i antighi a l’eira cume in pruntu sucursu in caixu de tagli o ferie.

Erbamara (Tanacetum vulgare). S’aduvera i gambi sciurî freschi o secai. A leva i vermi, a fa delengerì, a l’amassa e bestiete. Se se ne piglia in abundansa candu s’é incinta a pö da l’asvan a l’abordu.

Farfara (Tussilago farfara). A cüra a sténta, a tusse, a rugna e u ma’ de növe lüne. Contru a sténta e a tusse se büve in’aiga cöta de föglie fresche, pistae in aiga bugliente. Pe’ a rugna e a crusta laitea (mà de növe lüne) se fa in imparpu de föglie fresche schissàe inscia parte da tratà.


Fenugliu sarvaigu (Carum carvi). S’aduvera i früti ch’i maüra in autunu. U l’é d’agiütu inta cüra d’ê muroidi e i destürbi d’u stömegu. U l’é aduverau aiscì dai pastissei e se ne fa in licure ch’u se ciama kümmel.

Ferexa (Dryopteris filis-max). Cu’u bürbu, cögliüu e netàu ma nu lavau, se leva da mezu u vermucan. A ferexa a l’é a tagliu fin ch’à cunserva u carateristicu audù. A nu dev’esse daita ai figliöi.

Ferügura (Thymus vulgaris). Erba abasta cunusciüa e aduverà pe’ savurì u mangià. Intu 1725 l’é staitu trau l’öriu de sustansa e da chelu mumentu u spessià u l’à aduverau pe’ a sou calità de fermà l’infiamaçiun. S’aduvera a cianta in sciura secà e l’öriu pe’ levà l’aria dau stömegu e dai bieli e pe’ mandà via i vermi.


Figu (Ficus carica). U ne ven da l’Asia Minure e u l’é ciantau dapertütu. S’aduvera e föglie e i früti. Contru a tusse e u rafreidù se büve in aiga cöta de früti sechi in aiga indouçia cun l’amé. Insc’i purrin e insce picaüre d’ê ave se ghe pega d’u sou laite, trau dau peculu.

Fon (Fagus sylvatica). Cu’a rüsca d’ê rame cögliüa inta prima e faita secà a l’übagu, se cüra a freve ch’a va e ch’a ven. D’â rüsca d’u legnu se trae u desinfetante crusotu.

Frasceru (Fraxinus ornus). A sustansa viscusa che a sciorte dau trussu candu u se ghe fa ina taca, in estae, a l’é messa in cumerciu cu’u nome de manite. A l’é adata pe’ fa andà de corpu.


Fràsciu (Fraxinus excelsior). S’aduvera e föglie cögliüe inta prima, candu i manda föra ina guma viscusa. I cüra l’artrite e l’arén pesante. L’aiga cöta d’a rüsca, a cumbate a freve. A pigriçia d’i bieli a l’é cürà cun l’aiga c öta de föglie.

Gensana (Gentiana sp.). A sou sciuriüra a düra da mazu a lügliu e a curma candu u Sù u l’intra intu Leun, l’é pe’ lolì ch’a garisce e maroutie leunine, chele ch’i se riferisce â circulaçiun d’u sanghe. A da ton e a desentöscega ae bone. U nome u ne ven da chelu de Gensiu, re de l’Iliria, ch’u purrereva esse chelu ch’u l’à descüvertu e vertü cürative d’a cianta. E raixe, cögliüe inta prima o in autunu, tagliae a tochi e messe a secà au su, in infüsu, i cüra a mancansa d’apetitu ê digestiun fatiguse.


Gardacà (Sempervivum tectorum). In tempu se incredeva che ciantanduřa insc’i cupi d’i teiti, a l’apàresse a ca’ dai fürmini. L’inciastru de föglie pistae, u cüra i agaçin e i purrin.

Giastrùsse (Carlina acaulis). Contru e custipaçiun forti s’aduvera in’aiga cöta faita cu’a raixe secà intu furnu. Antigamente sta cianta a l’eira aduverà cume barometru marcatempu, perché a se serra candu sta pe’ vegni a ciöve.

Gladiulu (Gladiolus (Iris) communis, italicus, sibirica). Da gladiu, a spà d’i rumai, pe’ a furma d’ê sou föglie. A raixe fresca, acatà inte biteghe d’erbe, a se dava da morde ai figliöi candu i meteva i denti, cu’e zenzie enscie e duluranti.


Ghi (Viscum album). S’aduvera e rame pecine ê föglie secae. U redüxe a presciun d’u sanghe int’ê arterie, u fa picà ciü ben u cö, u fa piscià e u carma i durui nervusi. Aduverandune tropu u l’é töscegu.


Ingrasciaporchi (Taraxacum officinale). Tüte e parte d’a cianta i se pön aduverà. Raixe e föglie i sun mangiae cume insařata. E raixe secae e abrüstegae i sun u megliu che se pösce aduverà au postu d’u cafè. U va maiscì ben pe’ cürà i reumatismi. U fa da amaru pe’ delengerì e u da modu a l’apetitu. A tagliu pe’ fa piscià.

Gratacü, rösa sarvaiga (Rosa canina). In tempu, cu’a sou raixe, se cürava i cai ch’i l’ava pigliau a ragia. S’aduvera i früti richi de vitamina C, e sciure ê föglie cume pürgante o in pumata pe’ garì e brügure de ferie.


Larxu (Abies larix). Cu’a trementina, ch’a l’é a ràixa ch’a ruglia da marchi faiti intu trüssu, se ne fa d’i fümenti fandune carà caiche taca inte de l’aiga bugliente, pe’ cürà a sténta, a brunchite e a tusse. D’estae e föglie i lascia sciorte ina sustansa, ciamà a manite de Briançon, da duve e abeglie i fan in amé maiscì bon.

Lenga de can (Plantago maritima). S’aduvera e föglie secae e a semensa. A seca e ferie, a fa piscià, a leva u cataru, a ferma a cagheta. A cianta a leva da mezu tante mufe o bestiete che mancu i se pön ve’.

Limùn (Citrus limon). S’aduvera u frütu frescu, a rüsca secà, u sciügu e l’öriu. U cüra u scurbütu, u fastidiu de nervi inta facia, i reumatismi, u da ton e u renfresca. A rüsca a l’é aduverà cume amaru. U sciügu sccetu u se mete insce ferie, e ciaghe indenie ê picaüre d’ê bestiete.


Lin (Linum usitatissimum). U nu s’atröva cume cianta sarvàiga. S’aduvera a cianta intrega. A semensa, messa â serena int’in gotu e ingurà, a fa da lengeira pürga. E semense maixinae i pön serve da imparpu inscia pele pe’ garì e ferie, e maroutie e u marçu d’a pele. L’öriu d’ê semense u l’é aduverau pe’ e bestie cume pürga.

Macamögliu (Centaurium minus). S’aduvera e çime sciurie ch’i van cögliüe, faite secà e cunservae inte de sacheti de papé. U cüra i durui de stömegu, a freve, u ma de figatu e a pigriçia d’i bieli. Se ne serve aiscì pe’ scciairì i cavegli, fandu in’aiga cöta de sciure seche.

Margaritina (Bellis perennis). Cu’ in aiga cöta de föglie e sciure, faite secà a l’übagu, se cüra e infiamaçiun d’a buca e d’a gura


Menta (Mentha piperita). Minta, ina ninfa, figlia de Cocitu, u cursu d’aiga de l’Infernu, amà da Plutun, e tramüà in cianta d’â muglié d’u diu, a girusa Pruserpina. In erburisteria s’aduvera tüta a cianta. A cüra a debuleça d’i nervi e d’u cö, l’arén pesante, u refreidù, u smangiù, a da ina man a delengerì, a ferma u spurgu d’u laite.

Müghetu (Convallaria majalis). U l’à de döte pe’ da ton au cö. Cianta töscega. Nu ste a mete u müghetu duve se dorme: u pö fa vegnì ma de testa, u pö fa stravagnà e mete agitaçiun.


Murtura (Myrtus communis). Dai Greghi, a l’eira cunsacrà a Afrudite, dea d’a fegundità, percose e sou föglie i l’arregordava a furma d’a mussa. S’aduverava e föglie ê grane pe’ cürà l’infiamaçiun d’i brunchi ê perdite gianche. A l’é üna d’ê méne carateristiche d’a macia mediterranea (garega), abasta cumüne in Itaglia. A l’é suvente arregordà intu Veciu Testamentu e dai antighi pueti greghi e rumai. A l’eira dedicà a Venere e se pensava ch’a l’avesse de döte ch’i dava sprun a fa l’amù.

Merelu sarvaigu (Fragaria vesca). S’aduvera i bürbi ê föglie cögliüe inta Prima e faite secà a l’avertu. I cüra i russui d’a pele, e infiamaçiun d’a buca, e ferie. U l’é a tagliu pe’ fa piscià.

Nuxe (Juglan regia). S’aduvera e föglie secae e u frütu frescu. A da d’u ton, a fa passà a cagheta, a leva l’infiamaçiun, a l’asbascia in tantin u sücaru intu sanghe. Sece a rüsca verde sece e föglie fresche i sun staite aduverae pe’ de secuři cume tentüra pe’ i cavegli.


Ninsöra (Corylus avellana). S’aduvera e föglie pe’ cürà ferie e brüxaüre.

Nespuru (Mespilus japonica). S’aduvera e föglie, i früti e a rüsca. U va ben pe’ cürà, a pudraga, a sciatica e a degestiun pesante.

Pan du cücu (Polmonaria officinalis). S’aduvera a cianta in sciura secà. A l’é bona pe’ cürà e maroutie d’ê andane du sciau.

Pan e vin (Oxalis acetosella). S’aduvera e föglie ê raixe secae, cun a pruprietà d’asbascià a freve, de fa piscià e de renfrescà i bieli.

Patata (Solanum tuberosum). In tempu se cürava e brüxaüre cu’ in inciastru de patata crüa gratairà. Contru a tusse asenina se fava in aiga cöta de föglie cun sarvia e amé.


Pin de muntagna, Pin faussu (Pinus silvestris)

Pin, Pin negru, Pinassu (Pinus maritima, Pinus pinaster)

Pinus strobus

Pinassu (Pinus nigra)

Pinus cembra

Pin de muntagna. Ditu aiscì pin de Scoçia. S’aduvera i burri freschi in aiga cöta pe’ a cestite. L’aiga cöta de föglie a serve pe’ a pudràga e i durui reumatici. Pe’ a vuxe i se fan d’i gargarismi cu’in’aiga cöta de pigne verde trìe. Pin nanu. De sta varietà de pin de muntagna se trae l’öriu d’essensa sccetu, aduverau inta sciensa meiga pupulare itagliana, sgrissera e üngherese. S’aduvera e föglie fresche ch’i l’àn pruprietà stimuřanti, i cüra e cunseguense de l’infiamaçiun e i carma u durù. L’öriu u l’é bon inte brunchiti, inte tussi, inta sténta e in autre maroutie d’ê andane du sciau.. Pinetu. S’aduvera l’aiga cöta d’i böti contru a tusse e u cataru.


Pèrsa (Origanum majorana). S’aduvera a cianta in sciura fresca o secà. A pö serve inti destürbi menu gravi de stömegu e bieli. Maiscì bona cume digestivu.

Pei caudi (Eryngium campestre). E raixe i van ben pe’ fa piscià.

Pan du luvu, Gratacü (Rosa canina) I cuntegne a vitamina C


Prunsemu (Petroselinum sativum). S’aduvera e föglie fresche o secae ch’i l’arrangia u stömegu, levandu l’aria inti bieli. L’aiga cöta d’ê raixe fresche a fa piscià. Föglie scapüssae acostae insciu sen i fan perde u laite ae nürighe. Contru e infiamaçiun ae vene d’i ögli s’aduvera u sciügu frescu d’ê föglie.

Relöriu (Passiflora gen.). Cianta uriginaria d’ê regiui americane de suta i tropici. S’aduvera e çime in sciura e in frütu e i früti. A fa ben inta cüra pe’ carmà i batiti d’u cö. A l’à efeitu de carmà u durù pe’ paregli tipi de durui nervusi. U frütu u l’é rinfrescante e u da ton.

Pumu granàu (Punica granatum). S’aduvera a raixa, rancà in autunu e cunservà inte l’arena, e sciure e i früti. A cüra u ma’ ae zenzie, u vermu sulitariu e u ma’ de pança. U pumu granàu u l’è çitau inte tanti scriti antighi e u l’é staitu ciü vote messu in rapresentaçiui fegürative e pitüre fina dau tempu d’i egissiai.


Relouru (Nerium oleander). Cianta velenusa. S’aduvera e föglie ê sciure seche pe’ preparà in stranüatöriu pe’ cumbate u refreidù.

Rösa de Gramundu (Peonia gen.). Aduverà pe’ meixina za inte l’antiga Grecia, Pliniu u a dava cume bona inta cüra d’ê prie inti rei. S’aduvera e raixe secae ch’i l’arresce a strenze e vene, i carma i grànfi, i fan piscià e carmà u durù.

A sciura d’a rösa de Gramundu a l’è velenusa.


Rüa (Ruta graveolens). Impurtante meixina antiga e de següra arrescìa, da aduverasse cuscì cume u a marca u meigu. S’aduvera a föglia secà o fresca, pe’ levà i vermi, drissà u stömegu, pruvucà l’abortu, favurì u süu. Cinfrugnandu i tochi de cianta se pö avé de alergie inscia pele.

Rumanin (Rosmarinus officinalis). Intu Mediuevu, u l’é staitu çernüu a imagine de l’imurtalità e d’a fedeltà de cubia. Se credeva aiscì insciu sou purré de tegne distante a scarogna e i fürmini. Cun u sou legnu i se sun frabricai cügliai contru i atüscegamenti e penteni contru a cazüa d’i cavegli.


Ruve (Quercus robur). Intu Mediuevu a ruve a l’eira ün d’i sète arburi nobili d’a tradiçiun irlandese, e a sou distrüçiun a dava andiu a maroutie, andana d’u bestiame e desaversi ecunomici pe’ chelu ch’u n’àva curpa. S’aduvera a rüsca e föglie secae e a gianda. Mandau zü pe’ buca u cüra e muroidi, u frusciu ê infiamaçiun d’i bieli.

Ruveu (Rubus fruticosus). S’aduvera e föglie fresche o secae e i früti. Açiun astringente, u da ton, u fa piscià. L’ aiga cöta de föglie a funçiuna ben inti gargarismi e pe’ sgassà a buca. U pö esse duverau cume desinfetante d’ê ciaghe interne. Se stima che e föglie i l’àge açiun contru u sücaru intu sanghe.

Sarvia (Salvia officinalis). A l’é cume a dì sarvessa e salüte. A leva l’infiamaçiun e a manca de fa süà.


Sambügu (Sambucus nigra). E sciure i sun bone pe’ cürà e maroutie d’ê andane du sciau..

Sarxu (Salix viminalis). L’aiga cöta amara, preparà cu’a rüsca d’u sarxu, a l’eira cunusciüa dai Spartani pe’ bate i durui d’i ossi.

Scixerbura (Berberis vulgaris). A l’eira ina cianta cunsciderà bona pe’ bate i destürbi d’u stömegu e levà d’asbrivu e sou ciaghe. A l’alarga e vene. S’aduvera a rüsca d’a raixe.

Söixura e nöira (Viola tricolor). S’aduvera a cianta in sciura secà, u sciügu frescu, e e sciure secae. A fa delengerì e piscià, a leva a freve, a da ton e a pürga, levandu l’infiamaçiun. Candu se gh’à a freve a fa in modu de fa süà. A l’é aduverà cume lichidu pe’ secà e ferie, perdite de pele e ciaghe.


Stecadò (Lavandula gen.). Cu’e sciure faite secà a l’übagu se cüra a sténta, l’agitaçiun d’i nervi, u ma’ de testa, u ma’ de gura, a stanchessa e u refreidù.

Tapanu (Capparis spinosa). U mete in açiun u stömegu. E sciure, cögliüe ancù serrae, i se mantegne sute sa’.


Tàrmega (Arnica montana). S’aduvera e raixe ê sciure secae. A cüra i busselui insci’â facia d’î zuveni, e desturçiui e i sborli.

I veci muntanari françesi, i fümava e föglie de tarmega inta pipa o i u presava cume tabacu da nasu. Pe’ lolì a l’eira ciamà aiscì Tabacu de Savoia.

Tiu (Tilia cordata). S’aduvera e sciure e i portasciure, a rüsca, e föglie fresche. E sciure i ven a tagliu int’a presciun auta d’u sanghe, inti caixi de refreidamentu cun freve, indigestiun, stati d’anscia e ma’ de testa. L’aiga cöta d’a rüsca a fa ben inti destürbi de figatu. U legnu teneru e giancu cauçinau u sereva u carbun vegetale ch’u ridüxe a bile e u l’à açiun carmante.


Varma (Malva sylvestris). S’aduvera e föglie e e sciure secae, caiche vota e raixe. Maisci bona inti destürbi de stömegu e bieli, aduverà aiscì pe’ a cüra de tussi e brunchiti. D’agiütu pe’ i sgassi inte l’infiamaçiun d’a buca.

Varmarösa (Althea officinalis). S’aduvera tüta a cianta secà, inte infiamaçiun d’a buca, inta tusse seca e nervusa e candu nu se riesce a dorme. Plinio, u ciü famusu meigu ruman, u a cunsegliava pe’ resolve i caixi de pigriçia d’i bieli.


Viarba (Humulus lupulus). S’aduvera i magliöi fümele secai. I l’àn açiun amara, carmante, adata a fa piscià. I s’aduvera aiscì candu nu se pö dorme e s’é abasta nervusi. Maiscì bona pe’ e gastriti de calità nervusa. Ciü de tütu a serve inta fabricaçiun d’a bira. Mesué, meigu arabu, u l’à cunseglià cume pulitù d’u sanghe. Paracelsu u l’à cumandà inti destürbi d’a digestiun.

Viureta (Viola odorata). S’aduvera e föglie ê sciure fresche o seche e a raixe secà. Föglie e sciure i sun aduverae inta cüra d’ê maroutie d’u sciau. Föglie fresche pistae i se mete insce ciaghe, brüxaüre e inscia fronte candu s’à u ma’ de testa. Ninte de megliu intu caixu de ensciaméntu. A raixa in dose abundanti a fa cacià via e a fa da pürga.


Nomi de ciante intu parlà Ventemigliusu abéu agaixin agaixu agliu agrufögliu agriota aixeru amàndura amandurìn amburnu, lamburnu anemuru anemuru de muntagna anixu araixu arastra arbara. arbura arbossaru arburussin arcipréssu arcisu sarvaigu àripu aroussane articiòca arzu auréglia de gatu auréglia de luvu aureglie de crava auréglie de ratu auribàga aurìva aurivastru avéna avenassu avérna avurnu baixadòne baixapréve baixaricò balarina balòta bàrba de cràva bàrba de frate bàrba de frate barbafòrte barcaru bastun duçe bastunàglie baticristu becìciura bèla de nöte bèladòna

Abies alba Juniperus oxycedrus Juniperus communis Allium sativum Ilex aquifolium Cerasum avium var. Acer platanoides Amygdalus communis Citrus nobilis Lamburnum anagyroides Anemone coronaria Ranunculus aconitifolius Pimpinella anisum Abies larix Ulex europeus Populus alba Crataegus oxyacantha Arbutus unedo Cupressus sempervirens Narcissus tazeta Globularia alypum Brassica campestris var. rapa Cynara scolymus Abies larix Anthyllis tetraphylla Thymus serpyllum Hieracium pelosella Hieracium pilosella Laurus nobilis Olea europaea Phillyrea latifolia Avena sativa Avena fatua Alnus glutinosa Lamburnum anagyroides Papaver rhoeas Viburnum tinus Ocymum basilicum Hyosciamo niger, H. albus Ballota frutescens Asperula odorata Allium schoenoprasum Calamintha vulgaris Armoracia rusticana Matthiola incana, M. sinuata Polypodium vulgare Daucus carota Agave americana Muscari comosum Mirabilis jalapa Atropo belladonna

abete ginepro coccolone ginepro aglio agrifoglio amarena acero mandorla, mandorlo mandarino maggiociondolo anemone ranuncolo anice verde larice ginestra dei carbonai pioppo bianco biancospino corbezzolo cipresso narciso sena di Provenza rapa selvatica carciofo larice antillide serpolino pelosella pelosella aloro oliva, olivo olivastro avena avenastro ontano maggiociondolo rosolaccio laurotino basilico giusquiamo endemismo ventimigliese stellina erba cipollina nepitella rafano violaciocca felce dolce carota selvatica agave giacinto botroide bella di notte belladonna


bèliomi belurìn bèrga endivia beùla biùla blüé bonmeigu bregamòtu brigna brignun bristulin brüghina brügu brügu brügugnun brüstiaire brutura brutura perusa buca de leùn buràixe burbunàiga burtulaiga bùsciu butùn d’ouru cacau cacu café cala calamandrina calitüs camamila camamila bastàrda campanéta campaneta rösa cana canarossu cànava canderé canela canfura cardéla cardélina càrdu càrdu caròta càrparu carüba castàgna castàgna d’India catalogna caucanin çeaussa çedru céixu çentögli çereixa çereixa agriòta

Impatiens balsamina Cucurbita pepo Cichorium endivia var. Betula alba Betula alba Centaurea cyanus Artemisia absinthium Citrus bergamia Prunus domestica Prunus domestica Cucurbita maxima Erica tetralix Calluna vulgaris Erica arborea Vaccinium myrtillus Aphyllanthes monspelliensis Stellaria media Cerastium viscosum Antirrhinum majus Borrago officinalis Adonis annuus, A. estivalis Portulaca oleracea Buxus sempervirens Ranuncolo acer Theobroma cacao Diospyros kaki Coffea arabica Zantedeschia aethiopica Teucrium chamaedrys Eucalyptus globulus Matricaria chamomilla Tanacetum parthenium Convolvolus arvensis Convolvolus althaeoides Arundo donax Centranthus ruber Cannabis sativa Verbascum thapsus Cinnamom zelanycum Cinnamomun camphora Senecio vulgaris Sonchus oleraceus Cynara cardunculus altilis Silybum marianum Daucus carota var. sativa Ostrya carpinifolia Ceratonia siliqua Castanea sativa Aesculus hippocastanus Cichorium intybus Fumaria officinalis Morus nigra, M. alba Citrus medica Cicer arietinum Stellaria media Cerasum avium Cerasum avium

balsamina zucchino tromboncino indivia belga betulla betulla fiordaliso assenzio bergamotto prugna, pruno prugna, pruno semi di zucca tostati e salati erica brugo (zone limitrofe) erica mirtillo nero afillante centonchio cerastio bocca di leone borragine adonide estiva portulaca bosso ranuncolo di monte cacao kaki caffè calla camedrio eucalipto camomilla tanaceto convolvolo vilucchio canna valeriana rossa canapa verbasco cannella canfora senecione, calderugia cicerbita, crespigno cardo cardo mariano carota carpino nero carruba, carrubo castagna, castagno ippocastano catalogna fumaria gelso nero, g. bianco cedro cece centonchio ciliegia, ciliegio ciliegia capronaia


çereixa düraia çereixa giancàira çereixa grafiùn çereixa maràsca çerru çetrùn çetrunéla çevula çevula de figu cicoria çincherighe ciümin cornabüsa coureti còuru còuru agrupau couru canavà còuru garbüxu còuru russu còurusciù cresciùn cresta de galu crovi cùglie figàre cugömaru cümin curniö. curniöra curuneta cutùn dataru dente de leùn duçamara élura émpara erba amara erba barca erba bétonica erba blö erba brüsca erba cana erba ch’a spüssa erba d’a Madona erba d’ê crave erba d’ê strie erba d’î ögli erba d’u pastù erba da faixöi erba da tagliu erba de Ciàca erba de funtana erba de marina erba de San Giuani erba de valùn erba dourà erba draguna erba fuina erba gata

Cerasum avium Cerasum avium Cerasum avium Cerasum avium Quercus cerris Citrus bigaradia Melissa officinalis Allium cepa Scilla maritima Cichorium intybus Plantago lanceolata Dyanthus superbus Origanum vulgare Brassica oleracea var. Brassica oleracea Brassica oleracea var. capitata Brassica oleracea Brassica oleracea var. capitata Brassica oleracea var. Brassica oleracea var. Nasturtium officinale Celosia cristata Iris germanica Ranunculus ficaria Cucumis sativus Cuminum cyminum Cornus mas Sorghum alepensis Gossypium barbadense Phoenix dactylifera Hieracium pilosella Solanum dulcamara Hedera helix Rubus idaeus Globularia alypum Lolium perenne Mandragora officinalis Globularia alypum Rumex acetosa Cynosurus cristatus Mercurialis annua Bellardia trixago Sisymbrium officinale Cuscuta europaea Euphrasia officinalis Capsella bursa-pastoris Setaria glauca Helianthemum vulgare Globularia alypum Adiantum capillus-veneris Crithmum maritimum Hypericum perforatum Equisetum arvense Asplenium ceterach Helleborus niger Urtica dioica Bupleurum rotundifolia

durona ciliegia ciliegia ciliegia visciola cerro arancia amara melissa cipolla scilla cicoria piantaggine garofanino origano cavolini di Bruxelles cavolo cavolo cappuccio, verza cavolo (foglia) cavolo cappuccio, verza cavolo rosso cavolfiore nasturzio gresta di gallo iris favagello cetriolo cumino corniolo cannarecchia cotone dattero pelosella dulcamara edera lampone sena di Provenza loglierello mandragora erba dei frati acetosa paleo mercorella bellardia erba cornacchia cuscuta eufrasia borsapastore setaria eliantemo erba dei frati capelvenere finocchio marino iperico, scacciadiavoli equiseto, coda cavallina aspleno elleboro nero ortica bupleuro


erba gata erba luisa erba magenca erba méiga erba merla erba panà erba pe’ i cali erba peverina erba rissa erba scéna erba stròluga erba stròluga erba tachigna erba unta erba veronica erbàmara erxu faixö faixörin faixüréla fàrfara fava fenùgliu fenùgliu sarvaigu ferexa férixe ferügura fighe arbicune fighe barçelùne fighe belune fighe belune gianche fighe belurfe fighe brilassote fighe cagliane fighe carabrunçìne fighe coli de dama fighe colu d’Adàmu fighe d’â Madona fighe düreire fighe imperiali fighe marlenche fighe mescie fighe padrete fighe paruchine fighe pissalüte fighe purcasse fighe scrite fighe tapacardi fighe türche fighe turràne fighe ventemigliuse fighe verdepàsse fighe verdéte figu fisticu fögliacana fögliavia

Erytraea centarium Lippia citriodora Medicago lupulina Medicago sativa Ajuga reptans Erigeron canadensis Cotyledon umbilicus Veneris Ranunculus ficaria Achillea millefolium Cassia acutifolia Aristolochia clematis Geranium robertianum Rubia tinctorum Hypericum perforatum Veronica officinalis Tanacetum vulgare Quercus ilex Phaseolus vulgaris Phaseolus vulgaris Phaseolus vulgaris Tussilago farfara Fava vulgaris Foeniculum officinale Carum carvi Dryopteris filis-max Pteridium aquilinum Thymus vulgaris Ficus carica Ficus carica Ficus carica Ficus carica Ficus carica Ficus carica Ficus carica Ficus carica Ficus carica Ficus carica Opuntia ficus-indica Ficus carica Ficus carica Ficus carica Ficus carica Ficus carica Ficus carica Ficus carica Ficus carica Ficus carica Ficus carica Ficus carica Ficus carica Ficus carica Ficus carica Ficus carica Ficus carica Pistacia vera Arundo donax Vitis vivinera

centaurea minore verbena odorosa trifoglio selvatico erba medica bugula erigero ombelico di Venere favagello achillea cassia sena aristolochia geranio di S. Roberto robbia iperico, scacciadiavoli veronica tanaceto leccio fagiolo fagiolini fagiolo della regina tussilaggine fava finocchio comino dei prati, kümmel felce maschio felce aquilina timo fichi bianchi fichi scuri fichi scuri fichi bianchi fichi scuri fichi bianchi fichi scuri fichi rossi fichi bianchi fichi settembrini fico d’India fichi rossi fichi settembrini fichi scuri fichi fioroni fichi settembrini fichi settembrini fichi bianchi fichi rossi fichi maturi fichi rossi fichi bianchi fichi bianchi fichi settembrini fichi bianchi fichi bianchi fico pistacchio canna pampino


fon frasceru fràsciu fréxa furfuglìn furméntu gaglinàira gagliu gagliu velenusu gamba russa ganöfaru gardacà gaugiu gazìa gé gearàva genepì gensàna gerbera ghì giaçintu giardinenca giastrùsse giaussemin ginéstra giraniu girasù giüstiçia gladiulu gramégna gràn du Scegnù gràn du Scegnù granùn gratacü imbriàga induvinéle ingrasciaporchi laitàira laitàrina laitüga laitüga capücia laitüga rissa laitüga rumàna lapassu lappa làrxiu lavurnu lenga bona lenga de can lentìglia lentìscu levantùn libàn lilà limùn lin liru

Fagus sylvatica Fraxinus ornus Fraxinus excelsior Dryopteris filis-max Psoralea bituminosa Triticum sativum Parietaria officinalis Arisarum vulgare Arum maculatum Parietaria officinalis Dyanthus caryophyllus Sempervivum tectorum Calendula arvensis Robinia pseudoacacia Beta vulgaris var. cicla Beta vulgaris Artemisia genepì Gentiana sp. Gerbera sp. Viscum album Hyacinthus orientalis Prunus domestica Carlina acaulis Jasminum officinale Spartium junceum Pelargonium sp. Helianthus annuus Justicia carnea Gladiolus communis Cynodon dactylon Hordeum murinum Hordeum sativum Zea mais Rosa canina Coriaria myrtifolia Elleborus foetidua Taraxacum officinale Polygala amara Euphorbia helioscopica Lactuca sativa Lacatuca sativa capitata Lactuca sativa crispa Lactuca sativa longifolia Rumex crispus Arctium lappa Abies larix Laburnum anagyroides Anchusa azurea Plantago lanceolata Lens esculenta Pistacia lentiscus Verbascum thapsus Lygeum spartum Syringa vulgaris Citrus limon Linum usitatissimum Lilium candidum

faggio bianco orniello frassino felce maschio trifoglio bituminoso frumento parietaria arisaro gigaro parietaria garofano semprevivo calendola selvatica gaggia bietola bietola genepì genziana gerbera vischio giacinto prugna, pruno carlina gelsomino ginestra di Spagna geranio girasole iacobina gladiolo gramigna sorcino orzo granoturco rosa selvatica sommacco di Provenza elleboro tarassaco poligala svegliarino lattuga lattuga cappuccio lattuga riccia lattuga romana romice bardana larice maggiociondolo buglossa piantaggine lenticchia lentisco tasso barbasso sparto lillà limone lino giglio


lüpin luvertin, viàrba macamögliu magiu margarita margaritina margaritùn maurela menta mentàssu mentrascu méra méra càrla méra deliçia méra ranéta mérega merelìna merélu sarvaigu merezàna mergalu mergran merùn mescemìn migliu miùsotu müghetu munéa du Papa murta, mùrtura mùssa nasca navùn nazarola negré néspuru névina ninsöra nuxe nuxe muscà ögli d’â Madona òrdiu pairìn pairìn pan d’û cücu pan d’û luvu pan e vin panìgu papaveru pàrmura pàrmura pastéca patàta patàta duçe pecugögnu peghignura pegögliusa peicàudi peligura

Lupinus luteus Humulus lupulus Centaurium erythraea Gladiolus italicus, segetum Chrysanthemum leucanthemum Bellis perennis Chrysanthemum leucanthemum Solanum nigrum Mentha piperita Marrubium vulgare Satureia calamintha Malus domestica Malus domestica Malus domestica Malus domestica Poligonum fagopyrum Potentilla reptans Fragaria vesca Solanum melongena Lolium multiflorum Punica granatum Cucumis melo Prunus armeniaca Panicum miliaceum Myosotis sylvatica Convallaria majalis Linaria annua Myrtus communis Chenopodium vulvaria Inula viscosa Brassica campestris Crataegus azarolus Colutea arborescens Mespilus japonica Iberis spanthulata Corylus avellana Juglan regia Myristica fragrans Myosotis palustris Hordeum sativum Hyoseris radiata Leontodon hispidus Polmonaria officinalis Rosa canina Oxalis acetosella Setaria italica Papaver somniferum Chamaerops humilis Phoenix canariensis Cucumis citrullus Solanum tuberosum Batatas edulis Malus cydonia Hypericum coris Amni visnaga Eryngium campestre Polygala amara

lupino luppolo centaurea minore spadacciola margherita pratolina margherita erba morella menta marrubio nepitella mela, melo mela carla mela delizia mela renetta grano saraceno cinquefoglio fragolina di bosco melanzana loglio melagrana, melograno melone albicocca. albicocco miglio nontiscordardime mughetto occhiali del Papa mirto connina chiappamoscerini ravizzone lazzeruolo sena falsa, erba dei frati nespolo del Giappone iberis nocciola, nocciolo noce noce moscata nontiscordardime orzo ioseride stellata radicchiello polmonaria cinorrodi di rosa canina acetosella panìco papavero da oppio palma di S.Pietro palma anguria patata batata cotogno iperico visnaga calcatreppolo poligala


pendìn penissu pensceira peregu pèrsa perseghéti pèrségu pèrségu scciapénte perulina de roca perüssu perüssu boncristiàn perüssu brütu bon perüssu burèiru perüssu buxiàrdu perüssu limunétu perüssu martin perüssu spadùn pesélu peti de munega péve pévéréta pévérùn pìa pimpinela pin pin de muntagna pin faussu pin giancu pin nanu pin negru pinassu pinetu pirastru pistassu platàna porru prunsému prunsému rissu prunsému sarvaigu prunsému sarvaigu puligura pumata pumatine pumpermu pumu d’ouru purçelana purraca purtégalu purtegàlu amaru radicéta radicia radiciùn rava rava d’u diavu rava fòrte ravanétu ravissùn

Fuchsia magellanica Castanea sativa Viola tricolor Hypericum perforatum Origanum majorana Prunus persica Prunus persica Prunus persica Asplenium ceterach Pyrus communis Pyrus communis var Pyrus communis var. Pyrus communis var. Pyrus communis var Pyrus communis var Pyrus communis var. Pyrus communis var. Pisum sativum Lathyrus latifolius Piper nigrum Capsicum annuum Capsicum annuum var. Pinus halepensis Sanguisorba officinalis Pinus maritima, P. pinaster Pinus silvestris Pinus silvestris Pinus halepensis Pinus mughus Pinus maritima, P. pinaster Pinus nigra Pinus maritima, P. pinaster Hypericum perforatum Arachis hypogaea Platanus orientalis Allium porrum Petroselinum sativum Petroselim crispum Cicuta virosa Conium maculatum Polygala amara Solanum lycopersicum Solanum pseudocapsicum Citrus paradisiaca Ranunculus acer Portulaca oleracea Allium oleraceum Citrus sinensis Citrus vulgaris Cichorium intybus Pastinaca sativa Cichorium intybus Brassica rapa Ranunculus bulbosus Armoracia rusticana Raphanus sativus Brassica campestris

fucsia riccio del castagno viola del pensiero iperico, scacciadiavoli maggiorana pesca duracina pesca, pesco pesca spiccagnola cedracca pera, pero pera pera decana pera burrosa pera crassana pera cedrata pera coscia pera spadona pisello pisello odoroso pepe peperoncino peperone pino d’Aleppo sanguisorba pinastro pino silvestre, p. di Scozia pino silvestre, p. di Scozia pino d’Aleppo pino mugo pinastro pino nero pinastro iperico, scacciadiavoli arachide platano porro prezzemolo prezzemolo cicuta cicuta di Socrate poligala pomodoro n.n. pompelmo ranuncolo portulaca aglio bianco arancia, arancio arancia amara radicchio carota bianca, pastinaca radicchio rapa ranuncolo bulboso rafano ravanello ravizzone


regagiàru reghéssa reginete relöriu relòuru reseda richéta rici risu risùn rösa rösa de Gramundu rösa de Spagna rosadà sarvaigu röséta rüa rucheta rugia rumanìn ruscanissu ruscìn ruscu rüscu rùve ruvéu safran safrana sagna sagnùn saiota sambügu sanghignö sarfögliu sarvia sarxu sarzetu savunàira saxeréla scagliöra scaparùn scaparùn scarola scarpete d’a Madona scialiòta sciòrba sciura d’a Pasciùn sciura de crava sciüsceti scixérbura scornabécu scurizöra scursunéla segara segnatempu sélaru sélaru da costa sélaru rava

Smilax officinalis Secale cereale Anemone fulgens Passiflora incarnata Nerium oleander Reseda lutea Eruca sativa Ricinus communis Oryza sativa Sedum acre Rosa sp. Peonia officinalis Althea officinalis Reseda lutea Potentilla sp. Ruta graveolens Eruca sativa Rubia tinctorum Rosmarinus officinalis Glycyrrizha glabra Ribes rubrum Ruscus aculeatus Rhus cotinus Quercus robur Rubus fruticosus Crocus sativus Rosa sp. Typha latifolia Typha latifolia Sechium edule Sambucus nigra Cornus sanguinea Anthriscus cerefolium Salvia officinalis Salix viminalis Valerianella olitoria Saponaria officinalis Polygonum persicaria Phalaris canariensis Picridium vulgare Sonchus oleraceus Cichorium endivia crispa Cypripedilum calceolus Allium ascalonicum Sorbus aucuparia Passiflora incarnata Stachys officinalis Campanula medium Berberis vulgaris Cistus ladaniferus Convolvulus sepium Scorzonera hispanica Secale cereale Carlina acaulis Apium graveolens Apium graveolens Apium graveolens

salsapariglia segale anemone passiflora oleandro amorino selvatico rucola ricino riso erba pignola rosa peonia altea amorino selvatico tormentilla ruta rucola robbia rosmarino liquirizia ribes rosso pungitopo scotano quercia rovo zafferano rosa tea tifa tifa zucchina d’inverno sambuco corniolo cerfoglio salvia salice valerianella saponaria salcerella scagliola caccialepre crespignola indivia riccia pianella della Madonna scalogno sorba, sorbo passiflora erba betonica campanella crespino cisto vilucchione scorzonera segale carlina sedano sedano sedano


semensete semprevivi sénava setembrine sfàgnu sgrissura sgurrìn sgurrìn russu sirvia smussighe söixura e nöira spargu speglieti du Papa spérta spigassa spigassùn spigu spinàssu spine sante spüa... stera arpina stera perusa stirabrassi stecadò stugiùn stugiùn süca süca barbaresca süca cugürda süca viurina sücun patecu susena susena damaschina susena renegloda süssacü svarigliu tabacu tamairixe, tamariscu tapacü tapacü tàpanu tàrmega tasciu tàsciu barbassu tegliu, tiu tiramiraböi trapin trefögliu treidaçia tremürin trìfura trumbeta tùmbaru üga aramùn üga barbaresca üga barbarussa üga bunàrda

Chlora perfoliata Helichrysum sp. Sinapis alba Aster amellus Musci Silene floscuculis Salix viminalis Salix purpurea Anemone nemorosa Cistus monspeliensis Viola tricolor Asparagus officinalis Lunaria annua Triticum spelta Bromus arvensis, B. tectorum Bromus sterilis Lavandula spica Spinacia oleracea Asparagus acutifolius Ecballium elaterium Leontopodium alpinum Leontopodium alpinum Medicago polimorpha Lavandula spica Cirsium arvense Onopordon acanthium Cucurbita maxima Cucurbita pepo Cucurbita Cucurbita pepo Cucurbita pepo Prunus domestica Prunus domestica var. Prunus domestica var. Mespilus germanica Euphorbia dendroide Nicotiana tabacum Tamarix africana Cornus mas Sambucus nigra Capparis spinosa Arnica montana Taxus baccata Verbascum thapsus Tilia cordata Helianthus tuberosus Stipa pennata Trifolium pratense Lactuca virosa Briza media Tuber magnatum Narcissus pseudo narcissus Satureja hortensis Vitis vinifera Vitis vinifera Vitis vinifera Vitis vinifera

centaurea gialla elicriso senape astri muschio strigoli, stritoli salice salice rosso anemone dei boschi cisto marino viola del pensiero asparago lunaria farro ventolana forasacco lavanda spinacio asparago spinoso cocomero asinino stella alpina stella alpina n.n. lavanda scardaccione cardo rosso zucca zucchino corto zucca col manico zucca lunga gialla zucchino corto susina, susino susina susina regina nespola, nespolo euforbia tabacco tamerice corniolo sambuco cappero arnica tasso verbasco tiglio topinambur stipa trifoglio lattuga velenosa sonaglini tartufo biancone trombone santoreggia uva rosata uva bianca da tavola uva nera da vino uva nera da vino


üga cruairöra üga cuaçetu o perlina üga d’î frati üga de l’ursu üga frambuaza üga giaché üga gianca üga isùarda üga lüglienca üga marsunéra üga marvasia o alicante üga massarda üga merela üga muscatela üga negra üga negrùn üga pàssa üga perusséta üga pipin de can üga russéta üga tabaca üga tetina üga tréglia üga zezibu urignö urmaru ùrmu urtensia vàragu, vàregu vàreghìn varma varmarösa venchi vencu vessa via viàrbura vignairöre viu viu Russese viu Varlentin viuréta zizura

Vitis vinifera Vitis vinifera Ribes glossularia Arctostaphylos uva ursi Vitis vinifera Vitis vinifera Vitis vinifera Vitis vinifera Vitis vinifera Vitis vinifera Vitis vinifera Vitis vinifera Vitis vinifera Vitis vinifera Vitis vinifera Vitis vinifera Vitis vinifera Vitis vinifera Vitis vinifera Vitis vinifera Vitis vinifera Vitis vinifera Vitis vinifera Vitis vinifera Rhamnus alaternus Ulmus montana Ulmus campestris Hydrangea hortensia Euphorbia cyparissias Euphorbia helioscopia Malva sylvestris Althea officinalis Scirpus lacustris Juncus effusus Vicia L. – Vicia preregrina Vitis vinifera Clematis vitalba Asparagus acutifolius Vitis vinifera Vitis vinifera Vitis vinifera Viola odorata Zizyphus sativa

uva nera da vino uva bianca da vino uva spina uva ursina uva fragola uva nera da vino uva bianca uva nera da vino uva bianca da tavola uva nera da tavola uva nera dolce uva bianca da vino uva fragola uva rossa da vino uva nera uva nera da vino uva passita uva bianca da vino uva bianca uva rossa da vino uva bianca da vino uva bianca da tavola uva nera da tavola uva moscata passita alaterno, ilatro olmo montano olmo ortensia erba cipressina svegliarino malva altea giunco giunco veccia vite vitalba asparago spinoso vitigno vitigno Rossese vitigno Vermentino viola mammola giuggiola, giuggiolo


Funzi intu parlà Ventemigliusu arbanela aureglie de Giüda bavusa bureu bureu negru bursa d’areu cicotu giaunu cicotu grixu cicotu vinau cucumela diete fratun funsuiöra, spunsiöra funzu funzu d’a neve funzu russu galetu gamba grixa laitin lanairö lenga de vaca mazin murtin pinairö prairö sanghin scangiairö

Armillarella mellea Auricularia auricula Boletus elegans Boletus edulis Boletus aereus Bovista plumbea Tricholoma equestre Tricholoma portentosum Tricholoma nudum, Lepista nuda Lepiota procera Clavaria aurea Russula genere Morchella hortensis, Morchella vulgaris Hygrophorus marzuolus Amanita caesarea Cantharellus cibarius Boletus scaber Lactarius volemus Cortinarius praestans Fistulina epatica Tricholoma georgii, Calocybe gambosa Craterellus cornucopioides Suillus elegans Agaricus campestris Lactarius deliciosus, Lactarius sanguiflus Boletus luridus

famigliola buona orecchietta di Giuda pinarolo porcino porcino nero vescia agarico equestre cicalotto agarico violetto mazza da tamburo ditole colombina spugnola fungo dormiente ovolo buono galletto porcinello grigio peveraccio giallo cortinario prestante lingua di bue maggengo trombetta da morto pinarolo prataiolo fungo di pino, sanguinello boleto lurido


Suoni e grafia del dialetto ventimigliese La grafia, usata localmente per la trascrizione del dialetto, corrisponde, in generale, per i suoni che sono comuni, a quella in uso nell’italiano letterario. Ci limiteremo perciò ad illustrare la pronuncia e la trascrizione dei suoni che non esistono in italiano e il diverso uso d’alcuni segni ortografici.

çç

ha il suono di s sorda es. çena, garçuna, giüstiçia

xx

ha il suono della j francese es. bàixu, cruxe, grixu

öö

ha il suono della eu francese

řř

singolo fra due vocali ha un suono tra r e l es. cařà, pařente

rr

in altri casi come l’r italiano es. ratu, pèrsegu, stropu

rrrr

si usa per indicare il suono di r singolo italiano fra due vocali es. carru, arrubatasse

ss

tra due vocali è sempre sonoro es. rösa, cosa, françese ad eccezione del pronome se riflessivo, che è sordo es. ratelasse, bagnasse

sscccc si pronuncia s sordo + c palatale es. scciümaiřa, scciancuřelu üü

ha il suono della u francese es. mü, refrescüme

zz

si pronuncia s sonoro come in francese es. zizuřa, inzegnu, zeřu


GLOSSARIO U Nostru Parlà A abordu abrüstegau agaçin agru d’u stömegu aigacöta aiscì amaguraüra amassà amé andane d’u sciau aparesse aren aren gramu asbascià atüscegamentu Autunu Avustu

aborto abbrustolito callo, occhio di pernice acidità di stomaco decotto anche ammaccatura uccidere miele vie respiratorie proteggesse fiato, alito alito cattivo abbassare avvelenamento Autunno Agosto

B borlu brügura brütessi brüxaüra brüxù buca bugliente bumbaixu bürbu busselùn

contusione crosta di una ferita bruscoli bruciatura bruciore bocca bollente stoppino bulbo foruncolo

C cagheta canareti pe’ piscià carta cauçinàu cavagnu cavegli çernüu ciaga cinfrugnandu cö cöglie criereva criu crusotu cundigliùn

diarrea vie urinarie unità di misura per le olive calcinato canestro capelli scelto piaga maneggiando cuore raccogliere griderebbe grido creosoto insalata di pomodori

cursu

mago, stregone

D d’asbrivu de rairu delengerì delengeriu desaversu destrentu desturçiui devinatù

velocemente raramente digerire digerito rovescio torchio lussazioni indovino

E ensciamentu ensciu Estae

gonfiore gonfio Estate

F façun figatu firagnu foe franzatüra franzüu frusciu früta früta buza früta maüra früta sarvaiga fümenti

fatture fegato filare faggete frangitura franto diarrea frutta frutta acerba frutta matura frutta selvatica suffimigi

G gala, galetu ganöfari garega garegliu giarra granfiu granghiglie gumbu

spicchio garofani macchia mediterranea gheriglio giara crampo viticci vasca del frantoio

I imparpu inciostru indeniu

impacco, impiastro inchiostro infettato


indouçia inghentu Invernu

addolcita unguento Inverno

L lenga

lingua

M mà de növe lüne magliöi maiscì maiscibona mangià, u marchi maroutia Marsu matin Mazu meixina mura muroidi murtà muscatelu mustu

crosta lattea propaggini molto buonissima il cibo incisioni malattia Marzo mattino Maggio medicina mora emorroidi mortaio moscatello mosto

N nüriga

nutrice

O ögli öriu oti

occhi olio osti

P pan pane parpeli parpitaçiun pé, pei pele penissu péntene peröglia picaüra pistae presciun Prima pudraga pumin, pumu purmui purpa

pane fiori dell’ulivo palpebre palpitazioni piede, piedi pelle riccio della castagna pettine buccia puntura d’insetto pestate pressione Primavera gotta bocciolo polmoni polpa

purrin

verruca

R ragia ramà ramavuira rancà rapu ravitagliamentu refreidù ren röse rugna rusca

rabbia canina abbacchiare pertica per bacchiare le olive sradicata grappolo approvvigionamento raffreddore rene rose scabbia corteccia

S sacùn sanghe sarmuira sborli scapüssà scarae scarogna scarrassa sccetu scciairì schissae sciarmentà sciau sciügu sciura Scoçia scunsüri sdernà secà a l’übagu serena, â Setembre sfersu rundu sgassà sgrissera sgröglia smangiù spassuire spessià spessiaira spiritu spurtin stagiùn stenta stömegu stranüatöriu stravagnà strie striunaria strügiui

sacchetto sangue salamoia ammaccature capitozzare serie sfortuna palo per vitigni puro schiarire spremute spampanare, stralciare fiato succo fiore Scozia scongiuri pranzo seccata allo scuro esposizione notturna Settembre recipiente rotondo sciacquare svizzera guscio prurito scope farmacista farmacia alcol fiscolo stagione asma stomaco starnutatorio delirare streghe stregoneria frizioni


struncu süca perà sücaru sücaru de laite surfatu surfatu süù

rametto calvizie zucchero lattosio solfato solfato di rame sudore

T taca, tache tega tesce tignöra topia töscegu traglie tramüà trae trie trussu turtairö tusse asenina

macchia, macchie baccello tessere gelone pergolato tossico tralci trasformare estrarre trite tronco imbuto pertosse

U uiru ümù Utubre

otre di pelle di capra linfa Ottobre

V vendegnà verdüra verdüre, e vermucan veřutau vigna vin viu, vi

vendemmiare verdura gli ortaggi tenia vellutato vigna vino vite

Z zenzie zuntüra

gengive giuntura


Feniu de stampà int’u mese de zenà 2013 a Ventemiglia da Enricu Malan


U nostru parlà Passa u tempu, scangia a vita,/ scangia e gente int’a çità, ma pe’ e strade, inte biteghe / e int’e ciasse d’i paisi senté ancu u nostru parlà./ L’é mil’ani ch’u se parla, l’é mil’ani e u nu vö möire,/ ma savé, fa bèlu dì: u parlà u l’é cume in arburu,/ cume in arburu d’auriva che ti u tagli e ti u capuli,/ ma u ven turna ancù a burrì. (da I Nenari di Renzo Villa)

Ciante ortu fruta funzi  

A vigna e u vin, E aurive e l'oriu, E verdure, A fruta, Ciante d'a salute, Funzi e funziroi. La vigna e il vino, Le olive e l'olio, Le verdu...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you