Issuu on Google+

enllaç BUTLLETÍ INFORMATIU DEL COL·LEGI D’ENGINYERS TÈCNICS D’OBRES PÚBLIQUES DE CATALUNYA NÚM 65 · DESEMBRE 2009

Afrontant el futur Jornada sobre el proceso de incorporación de la Ingeniería Civil al EEES • Nova Junta del CETOP • Parada Solar d’Informació Dinàmica • El CETOP a Municipàlia • Estructuras Auxiliares provisionales de obra (5ª parte) • Tuberías de Polietileno (2ª parte).


2

Dossier tècnic de seguretat viària: Elements reductors de velocitat en l’àmbit urbà Generalitat de Catalunya – Servei català de trànsit

Anuari estadístic d’accidents a Catalunya- 2008 Generalitat de Catalunya – Dpt. d’Interior, Relacions Institucionals i Participació

Aquest dossier tècnic s’ha elaborat per adaptar les recomanacions de la Instrucció tècnica per a la instal·lació de reductors de velocitat i bandes transversals d’alerta en carreteres de l’Estat, aprovada el mes de setembre de 2008, i divulgar-ne els criteris de manera més entenedora.

Aquesta publicació proporciona les dades estadístiques per delimitar la magnitud del problema dels accidents de trànsit, analitzar les circumstàncies en què es produeixen i ajudar en la pressa de decisions enfocades a reduir-ne el nombre i la gravetat.

Quaderns d’estructures Associació de Consultors d’Estructures (ACE) Exemplar núm. 35 d’aquesta col·lecció que, entre d’altres articles, cal destacar l’acció del vent sobre els edificis, abans i després del CTE; la reflexió sobre l’actual norma sísmica i el punt d’inflexió en la producció de formigó autocompactant.

El model d’intervenció administrativa a Catalunya i la gestió del risc i la seguretat: Estat actual i perspectives de futur. Institut d’Estudis de la Seguretat (IDES) Aquest llibre recull les ponències exposades al XII Fòrum de Seguretat que analitzava la intervenció administrativa dins el marc de la seguretat, per millorar el coneixement dels elements a tenir en compte en la implementació del sistema administratiu associat a la normativa de seguretat.

Dades Ambientals Metropolitanes - 2008 Àrea Metropolitana de Barcelona Document que recull els principals indicadors ambientals, d’aigua i residus municipals, dels trenta-tres municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Paisatges en transformació: Intervenció i gestió paisatgístiques Diputació de Barcelona Publicació que recull articles i treballs que subratllen la necessitat d’una gestió i una intervenció amb criteris paisatgístics en els entorns més sotmesos a transformacions i en els més propers a la major part de la ciutadania, així com projectes paisatgístics que aposten per la qualitat i la sostenibilitat ambiental, econòmica i social.

Novetats de la biblioteca


3

UN DESTÍ COMÚ Un cop exhaurit el mandat de l’anterior Junta i finalitzat el procés electoral, la nova Junta de Govern inicia el seu mandat per als propers quatre anys. S’ha de destacar que és la primera Junta amb la nova constitució de càrrecs que estableixen els estatuts col·legials aprovats recentment, entre els quals cal destacar el de delegat provincial de les comarques de Barcelona, càrrec que ja existia a Tarragona, Lleida i Girona. En aquests llocs el delegat sempre ha estat el punt de referència del Col·legi respecte dels seus membres i, per tant, la figura propera on adreçar-se. La nova Junta comença amb nous projectes i objectius, amb la intenció de millorar a partir dels recursos disponibles els serveis cap als col·legiats, amb un nivell de servei equivalent al que donen els grans col·lectius professionals de referència, però sense perdre el tracte proper i personalitzat que sempre ens ha caracteritzat. Per aconseguir-ho no només es necessiten recursos econòmics sinó també la col·laboració de tothom. Passem temps difícils i, tot i que el nostre col·lectiu encara està sortint de forma digna de la situació generalitzada de crisi econòmica, cal unir esforços per sortir enfortits d’aquesta situació passatgera. Ho aconseguirem amb el vostre suport. I no dubteu a fer-nos arribar qualsevol suggeriment o proposta de millora. Sempre serà ben rebuda. Butlletí informatiu del Col·legi d’Enginyers Tècnics d’Obres Públiques de Catalunya Núm 65. Desembre 2009

enllaç

EDITA Col·legi d’Enginyers Tècnics d’Obres Públiques de Catalunya C/ Numància, 95-99, local 5 08029 BARCELONATelf: 93.439.87.54 - Fax 93.363.00.12 - catalunya@citop.es - www.cetop.es PUBLICITAT GECAP, S.L. Elena Oliva IMPRESSIÓ Cevagraf, S.C.C.L. DIPÒSIT LEGAL B-46.577-97 REDACCIÓ Comitè de redacció: Ricardo G. Rodríguez Alonso, Raúl Alba Molina, Eva Fernández de S. Farré. Directora: Eva Fernández de S. Farré. Assessorament lingüístic: Rosa M. Picó. Maquetació: Moira Alier. COL·LABORADORS: Joan Sánchez i Romani, Manel Roig Cunill, M. Àngels Urrutia Fernández, Antonio García Blanco, Eduard Goula Barri, Pablo García Tamayo. JUNTA DE GOVERN Degà: Ricardo G. Rodríguez Alonso, Vicedegà 1r: F. Javier Navarro Rodríguez, Vicedegà 2n: Raúl Alba Molina, Secretari: David Aguilar Pardo, Tresorer: Juan Carlos Forcen Isla, Delegat de Barcelona: Xavier Font i Mach, Delegat de Girona: Celestino Revilla Revilla, Delegat de Lleida: Ramon Campanera Alcazar. Delegat de Tarragona: Juan Manuel Sánchez Ramírez. “Els criteris exposats en els articles signats són d’exclusiva responsabilitat dels autors i no representen necessàriament l’opinió del Col·legi d’Enginyers Tècnics d’Obres Públiques de Catalunya”

4 Jornada sobre el proceso de incorporación de Ingeniería Civil al EEES 5 Nova junta del CETOP 6 Parada solar d’informació dinàmica 12 El CETOP a Municipàlia 18 Estructuras auxiliares provisionales de obra (5ª PARTE) 21 Tuberías de polietileno (2ª parte)


4

CETOPnews

Jornada sobre el proceso de incorporación de la Ingeniería Civil al Espacio Europeo de Educación Superior

El pasado 11 de diciembre, con la ayuda y el apoyo logístico del Consejo, se celebró una videoconferencia sobre este tema que tantas dudas plantea entre nuestro colectivo. El éxito fue arrollador con una participación de más de 190 colegiados. Esta videoconferencia celebrada a tres bandas por el conferenciante y presidente del Consejo, Sr. Gonzalo Meneses Martín, desde Las Palmas de Gran Canaria; los colegiados de la delegación de Cuenca y finalmente por los colegiados de Cataluña, pone en marcha algunos de los objetivos del programa que se ha propuesto la nueva Junta del CETOP como son la de asesorar a los colegiados e incentivar el uso de las nuevas tecnologías. La jornada se inició con las palabras de bienvenida de nuestro decano, Sr. Ricardo Rodríguez Alonso y a continuación tomó la palabra el Sr. Meneses exponiendo que, como consecuencia de la adaptación de la Ingeniería española al Espacio Europeo de Educación Superior, debe tenerse en cuenta que la nueva ordenación de las titulaciones en España se fundamenta en la diversidad de títulos que las Universidades, en el ejercicio de su autonomía, pueden ofertar. En el ámbito de la Ingeniería Civil debe atenderse a lo siguiente: - Los nuevos títulos de Graduado en Ingeniería Civil deben ser definidos por las Universidades y deben contener la relación de competencias a adquirir por el estudiante en sus planes de estudio y la correspondiente planificación de las enseñanzas. - Solamente aquellos títulos de Graduado en Ingeniería que pretendan habilitar para el ejercicio de la profesión de Ingeniero Técnico de Obras Públicas deben ajustarse a la Orden CIN/307/2009. - La Orden CIN/307/2009 establece los requisitos para la verificación de los títulos universitarios oficiales que habiliten para el ejercicio de la profesión de ITOP fijando: a) Las competencias que los estudios deben adquirir (objetivos que debe contener un plan de estudios), y b) La planificación de las enseñanzas, indicando el contenido mínimo de los planes de estudios: un bloque de formación básica de 60 ECTS, el bloque común a la rama civil de 60 ECTS, un bloque completo de 48 ECTS correspondiente a cada ámbito de tecnología específica (Construcciones Civiles - Transportes y Servicios Urbanos - Hidrología), y la realización de un trabajo fin de grado de 12 ECTS. - La Orden fija, por tanto, las competencias mínimas y los contenidos mínimos de los títulos, esto es, 180 ECTS de los 240 ECTS totales del plan de estudios. Queda, por tanto, a criterio de cada Universidad el contenido restante.

El resultado de todo esto es que los títulos que habiliten para el ejercicio de la profesión de Ingeniero Técnico de Obras Públicas tendrán ahora las mismas atribuciones (las del actual ITOP) pero podrán tener competencias distintas. Se entiende por “competencia” las capacidades, aptitudes y conocimientos que se adquieren en la formación universitaria. Mientras que las “atribuciones” exigen la actuación del legislador que asigna a determinada actividad profesional la posibilidad de ejercerla. En España, por mandato Constitucional las atribuciones han de ser conferidas por Ley. No obstante, la solución que el Gobierno ha dado para la adaptación de la Ingeniería española al EEES es una solución provisional. Así se desprende de la lectura de las Órdenes del Ministerio de Ciencia e Innovación donde se hace referencia a los respectivos Acuerdos de Consejo de Ministros que establecen las condiciones que serán de aplicación “hasta tanto se establezcan las oportunas reformas de la regulación de las profesiones con carácter general en España”. Esta provisionalidad se resolverá cuando el legislador, en cumplimiento del artículo 36 de la Constitución, establezca la ley o leyes que regulen las profesiones tituladas, en concordancia con la Directiva Europea 2005/36/CE, relativa al reconocimiento de cualificaciones profesionales. Puede deducirse que cuando este hecho se produzca la Orden CIN/307/2009 quedará sin sustento legal y las atribuciones para el ejercicio de actividades profesionales correspondientes a los titulados afectados por ella dependerá de las competencias definidas en las distintas titulaciones. En estos momentos nos encontramos en la fase de definición de los nuevos títulos por parte de las Universidades y por tanto no será hasta el curso 2010-2011 cuando empiecen a impartirse los nuevos títulos de Grado en el ámbito de la Ingeniería Civil (con la excepción de la Universidad de Extremadura donde se imparten desde el inicio del actual curso académico). La situación en el resto de Universidades dibuja un escenario diverso, planteándose, según la Universidad, estudios generalistas conforme a lo dispuesto en el Real Decreto 1393/2007, de 29 de octubre, por el que se establece la ordenación de las enseñanzas universitarias oficiales (BOE 30-10-2007) o estudios con intensificaciones o especialidades, que por definición contravienen dicho Real Decreto. En relación con la homologación de los actuales títulos de Ingeniero Técnico de Obras Públicas con los nuevos títulos oficiales de Graduado en Ingeniería Civil es conveniente aclarar algunos extremos: - Los títulos universitarios oficiales actuales de Ingeniero Técnico de Obras Públicas mantendrán todos sus efectos académicos y profesionales.


5 genieros Técnicos de Obras Públicas deberán dirigirse a una Universidad que establezca algún título oficial de Graduado en el ámbito de la Ingeniería Civil, para que esta, según los criterios que haya aprobado, reconozca los créditos que se hayan obtenido en enseñanzas oficiales. El Sr. Meneses hizo hincapié que, en cualquier caso, se debe estar atento con la formulación que desde las diferentes escuelas de Ingeniería Civil se haga del reconocimiento de créditos que faciliten el acceso de los actuales Ingenieros Técnicos de Obras Públicas que así lo deseen a las nuevas enseñanzas de Grado. Cuando concluyó la exposición del Sr. Meneses se estableció un extenso debate por parte de los colegiados y, una vez acabado el plazo para el turno de preguntas, el Decano de Cataluña dio por finalizado el acto y aprovechó la ocasión para felicitar las fiestas a todos los asistentes. Seguidamente se celebró el tradicional coctel navideño.

NOVA JUNTA DEL CETOP DE CATALUNYA La Junta Electoral formada pel president, Manuel Viñuales Delgado, col·legiat núm. 9521; el secretari, Josep Garriga Oliveras, collegiat núm. 9835; i la vocal Margarita Manzano Serra, col·legiada núm. 12797, es va reunir el dia 12 de novembre de 2009, un cop finalitzat el període de presentació de candidatures a les eleccions de càrrecs de la Junta de Govern del Col·legi d’Enginyers Tècnics d’Obres Públiques de Catalunya. La Junta Electoral va examinar l’única candidatura presentada a termini, encapçalada pel Sr. Ricardo Rodríguez Alonso, i atès que reunia tots els requisits exigits per a la seva admissió i proclamació, va resoldre per unanimitat proclamar-la candidatura única i vàlida. Posteriorment, el 26 de novembre, a la seu del Col·legi Enginyers Tècnics Obres Públiques de Catalunya, i en compliment de l’article 62.1, segon paràgraf del Reglament d’aquest Col·legi, dintre del termini de quinze dies després de la proclamació de la candidatura guanyadora es va procedir a la PRESA DE POSSESSIÓ DELS CÀRRECS de la Junta de Govern davant de la Junta Electoral. En conseqüència, la Junta de Govern que regirà i presidirà aquest Col·legi durant els propers quatre anys resta constituïda de la forma següent: Degà- Ricardo Gabriel Rodríguez Alonso Vicedegà 1r.- Francisco Javier Navarro Rodríguez Vicedegà 2n.- Raúl Alba Molina Tresorer- Juan Carlos Forcen Isla Secretari- David Aguilar Pardo Delegat de Barcelona- Xavier Font Mach Delegat de Tarragona- Juan Manuel Sánchez Ramírez Delegat de Lleida- Josep Ramón Campanera i Alcazar Delegat de Girona- Celestino Revilla Revilla Vicedegana suplent- Eva Moreno Borlansa Tresorera suplent- Mª Luz Píriz de la Iglesia Secretària suplent- Betina Verger Igorra Atès que no s’ha celebrat una campanya electoral, no s’ha pogut exposar als col·legiats el programa d’actuacions per a aquest quadrienni, per tant, a continuació es presenten de forma breu les línies bàsiques del nou equip de govern del nostre Col·legi. 1. Continuar treballant per superar els importants reptes que es presenten a la nostra professió i apropar-se encara més al col·legiat per donar-li els serveis que necessita en aquest nou període, marcat des del seu inici per la situació econòmica en la qual estem immersos.

CETOPnews

- El RD 1393/2007 establece para los titulados en Ingeniería Técnica la posibilidad de obtener el reconocimiento de créditos que proceda teniendo en cuenta la adecuación entre las competencias y conocimientos de las materias ya cursadas y los planes de estudios de los nuevos títulos de Ingeniería. Dependerán, pues, las posibles convalidaciones de títulos de los planes de estudios cursados por el Ingeniero Técnico de Obras Públicas y los planes de estudios que ahora están preparando las universidades. Es importante mencionar que las universidades pueden (así lo reconoce la LOMLU) reconocer créditos lectivos atendiendo tanto al tiempo que se lleva ejerciendo la profesión como a la acreditación de conocimientos adquiridos durante esos años (en suma, experiencia profesional y formación a lo largo de toda la vida). - En ningún caso está previsto una convalidación automática entre el actual título de Ingeniero Técnico de Obras Públicas y los nuevos títulos de Graduado en Ingeniería Civil. Los In-

Nova Junta de Govern del CETOP

2. Adequar la nostra titulació d’Enginyeria Tècnica d’Obres Públiques a l’espai europeu d’educació superior (EEES) en coordinació amb el Consell del Col·legi (títols de graduat en Enginyeria Civil). 3. Millorar les condicions professionals dels enginyers tècnics d’obres públiques i facilitar l’accés al mercat de treball dels titulats recents . 4. Continuar intervenint davant de les diferents administracions públiques (Generalitat, diputacions, ajuntaments, consells comarcals, etc.) per defensar els nostres drets professionals i col·legials, i fomentar-hi la participació dels nostres companys. 5. Continuar promocionant la formació continuada dels collegiats mitjançant l’organització de cursos i jornades, ja que la formació és un element essencial per al futur de la competència i la valoració de la nostra professió. Per aquest motiu, s’organitzarà un sistema d’ajuts perquè els col·legiats aturats no es quedin exclosos per causes econòmiques. 6. Aconseguir un Col·legi més participatiu mitjançant l’organització de congressos, jornades tècniques i actes socials que siguin atraients i que aglutinin tots els enginyers tècnics d’obres públiques que treballen a Catalunya. Un dels objectius dins d’aquesta línia de treball és l’organització del Congrés d’Enginyeria Municipal-2011 a Lleida, dins del marc de la Fira Municipàlia. 7. Incrementar l’ús de les noves tecnologies en la relació Collegi vs col·legiat.


6

ETOPnews

les comissions PARADA SOLAR D’INFORMACIÓ DINÀMICA (PSI): INNOVACIÓ, DISSENY I SOSTENIBILITAT M. Àngels Urrutia Fernández, enginyera tècnica d’obres públiques, col·legiada núm. 13.223

L’Entitat Metropolitana del Transport (EMT) ha apostat per la innovació en el disseny d’un nou model de parada d’autobús, la Parada Solar d’Informació dinàmica sobre els transports públics (PSI). L’EMT preveu una inversió inicial de 550.000 euros per a la instal·lació d’un total de 100 Parades Solars d’Informació dinàmica (PSI) repartides entre els 18 municipis integrats a l’EMT, amb l’objectiu de millorar la qualitat del servei de transport públic ofert a l’usuari. Aquest model integra la informació del temps d’espera real de l’usuari mitjançant panells informatius de reduït consum alimentats amb energia elèctrica procedent d’un panell solar. La PSI és producte de la col·laboració entre una empresa catalana especialitzada en la fabricació de mobiliari urbà (CAPMAR) i l’Istituto Europeo di Design de Barcelona (IED) en un esforç per unir disseny i funcionalitat en un element clau de la infraestructura associada al transport públic en autobús. L’enginyer tècnic d’obres públiques, Jesús Fernandez-Cavada Mochales, cap de la Secció d’Informació i Senyalització del Transport de l’EMT i en Nicolas Capablo, gerent de l’empresa CAPMAR, SL van ser les persones que van iniciar aquest projecte, que cerca principalment la funcionalitat de la nova PSI. En el disseny de la PSI, a partir d’un brífing del projecte, va ser molt important la collaboració d’un equip d’alumnes dels cursos triennals de Disseny de Producte i Disseny del Transport de l’IED: Erik Simmons (curs Disseny de Producte), Jaciel Reyes, Rubén Oya i Gerard Lorente (curs Disseny del Transport), sota la direcció del seu responsable Horge Pérez. Un factor clau del procés de creació ha estat la unió entre la PYME, el món universitari Parts principals parada

(IED), i l’assessorament i el suport de l’EMT. Una última fase d’aquesta col·laboració ha estat la creació a l’empresa CAPMAR, SL del seu primer Departament de Disseny, format per ex-alumnes de l’IED de Barcelona. Innovació i sostenibilitat es combinen en un disseny únic que possibilita una solució eficaç perquè l’usuari d’autobús accedeixi a la informació actualitzada i veraç del temps d’espera real per fer el seu viatge. D’aquesta manera es millora la qualitat percebuda i, per tant, l’índex de satisfacció de l’usuari; ambdós factors clau en tots els sistemes de gestió de la qualitat dels serveis de transport públic. Amb aquesta solució es busca generar confiança i fidelitzar l’usuari nou o habitual. 1. EQUIPAMENT Cada PSI és una estructura de dues columnes tubulars de secció quadrada inclinada respecte del terra a partir de mitja alçada per tal d’oferir a l’usuari la visió de les pantalles informatives i, simultàniament, orientar les plaques solars per aprofitar millor la radiació solar, segons cada cas. La implantació és modular i va fixada amb un ancoratge a terra.


7

Les PSI estaran equipades amb diversos panells informatius de temps d’espera i un panell de dimensions superiors d’informació addicional. La parada també disposa d’il·luminació nocturna i de tots els elements necessaris per a la recepció de les dades mitjançant tecnologia GPRS. Cada parada és autònoma respecte de l’aportació externa d’energia de la xarxa elèctrica convencional. Tampoc no s’ha de connectar-la a cap xarxa de telecomunicacions, raó per la qual no cal fer cap tipus d’obra civil ni d’obertura de rases al carrer, cosa que facilita la seva instal·lació a qualsevol punt de la ciutat, sense els costos associats a la tradicional obra civil que acompanya la instal·lació d’elements alimentats amb energia elèctrica a la via pública. 1.1 Captació d’energia solar Tot l’equipament de la PSI funciona mitjançant l’aportació d’energia elèctrica generada en un panell superior de captació d’energia solar, situat a 3,5 m del terra de forma perpendicular a l’estructura. El consum calculat de tot el seu equipament no arriba als 72 W diaris i l’autonomia aproximada de les bateries és de 2,5 dies. 1.2 Panells informatius Els panells informatius estan basats en la tecnologia del llibre electrònic i funcionen amb tinta electrònica E-ink, sistema que requereix un consum mínim d’energia. No és necessari voltatge per mantenir la imatge en pantalla una vegada representada, solament es consumeix energia a cada canvi de contingut. Són pantalles d’alt contrast que no necessiten retroil·luminació i que es poden veure des de qualsevol angle, fins i tot amb la incidència directa de llum solar. El disseny específic de la PSI ofereix suficient espai per adherir-hi plànols de línies i els horaris de parada. Cada parada s’identificarà amb els codis de parada de les línies segons els protocols de senyalització habituals. 1.3 Accessibilitat Durant el procés de disseny que va dur a terme l’IED, es va integrar en l’estructura un seient perquè almenys un usuari pugui seure durant l’espera de l’autobús, en els

CETOPnews

Sistema comunicació

casos en què l’amplada de la vorera no permeti la installació de mobiliari urbà amb aquesta finalitat.

Per a la seva instal·lació i posada en marxa només cal realitzar els peus d’ancoratge. En el seu disseny també s’ha proposat la instal·lació d’una plataforma amb textura fàcilment identificable per a invidents. L’equipament i les prestacions de les noves PSI aporten unes millors condicions d’accessibilitat a la xarxa de transport públic d’autobús respecte del sistema actual, basat en pals de parada convencionals. 2. SISTEMA I PROGRAMARI DE GESTIÓ DE DADES

2.1 Tecnologia El Sistema d’Ajuda a l’Explotació (SAE) de cada operador de transport de viatgers enviarà les dades de temps i posició dels seus autobusos al servidor de gestió de dades central. L’empresa CAPMAR ha desenvolupat una aplicació que integra tota la informació rebuda per codis de parada i línies d’autobusos i la reenvia amb tecnologia GPRS als panells informatius instal·lats.

2.2 Actualització de la informació Cadascun dels panells informatius es compon d’una petita centraleta amb un processador de dades (servidor de gestió de dades) i un mòdem GPRS que rep tota la informació actualitzada cada 30 segons.

Als panells informatius de cada línia l’usuari pot veure el temps d’arribada del proper autobús a la PSI. El panell addicional de majors dimensions està pensat per informar sobre altres aspectes, com ara avisos especials, incidències a la xarxa o informació local d’interès. 3. CONCLUSIONS Amb aquest innovador producte són moltes les possibilitats que s’ofereixen per al desenvolupament i la consolidació del sistema de transport públic d’autobús, tan necessitat de solucions d’optimització de la informació per fidelitzar els usuaris.


8

ETOPnews

les comissions

La seguretat i salut al 22@, premis Catalunya Construcció 2009

A l’anterior exemplar d’Enllaç us vam informar de l’atorgament del premi Catalunya Construcció 2009, dins de la categoria de Coordinació de Seguretat i Salut, al nostre company Antonio García Blanco, de SGS Tecnos, per la construcció de l’edifici de Producció Audiovisual al 22@, Mediacomplex i ara volem exposar els motius pels quals ha rebut aquest merescut premi.

El projecte Mediacomplex al 22@ El projecte comprèn la construcció d’un nou centre de producció audiovisual que consta bàsicament d’àrees de producció audiovisual, d‘oficines, de producció d’activitat docent, d’investigació audiovisual i de serveis auxiliars, en una parcel·la amb una superfície total de 6.782 m2, i que disposa de 24.000 m2 sobre la rasant. El projecte inclou dues torres esveltes de diferent alçada, perpendiculars a l’avinguda Diagonal i connectades entre elles per un nucli transparent. A nivell de l’avinguda Diagonal, aquestes dues torres conformen uns grans porxos diàfans, de deu metres d’alçada, que permeten la continuació del carrer Bolívia i que accedeixen al vestíbul d’entrada de les oficines i a la zona de cafeteria pública situada al primer soterrani.

Les àrees de producció es troben separades de les torres d’oficines per la prolongació del carrer Bolívia, són una caixa de forma de paral·lelepípede, alçada sobre columnes i rematada per una coberta amb una volumetria marcada, en record de les nombroses indústries del Poblenou. Aquest

gran volum és creuat per un carrer envidrat que connecta l’entrada principal des de l’avinguda Diagonal amb el campus de la Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra. Aquest conjunt d’edificis té una volumetria determinada per l’ús. Es tracta de dos cossos principals. El primer conté els tres platós de gravació. El gran plató de quasi 2.000 m2 d’alçada de l’edifici, que incorpora també el plató mitjà de 600 m2 i un de més petit de 275 m2, així com dos nivells més, situats al damunt, que contenen zones de producció. El segon gran edifici conté un magatzem a la planta baixa i dos nivells de producció superposats, que prolonguen el cos principal inacabat de l’antiga fàbrica de Ca l’Aranyó, tot respectant-ne la volumetria i l’alçada. Alberga també un auditori obert al públic amb un gran vestíbul d’accés des de l’avinguda Diagonal. Sota la rasant s’han previst dos nivells d’aparcament amb capacitat per a 550 vehicles aproximadament. S’hi accedeix des del carrer Roc Boronat. Punts claus de la seguretat al Mediacomplex Resoldre els problemes d’impacte de vianants Durant l’execució de l’obra hi va haver molts treballs que afectaven els vianants de l’avinguda Diagonal i també el veïnat. Per això van caldre moltes reunions amb l’Ajuntament de Barcelona i la Comissió de Seguiment d’Obres per coordinar els desviaments de vianants que es van fer. Es van haver de coordinar els treballs de risc d’una obra d’aquesta envergadura al costat d’una zona sensible, el 22 @, i aconseguir minimitzar-ne l’impacte causat. Per resoldre el problema de continuïtat de la calçada afectada a la Diagonal es va construir un túnel de vianants tubular, amb una gran marquesina al nivell inferior de l’estructura. També es van instal·lar successives marquesines a cada tres plantes d’alçada. A les plantes es va col·locar una xarxa de protecció amb una mosquitera a la façana de Diagonal, d’aquesta ma-


9

La dificultat estructural del Mediacomplex Es va haver de lluitar amb el nivell freàtic i es van haver de mantenir feines de bombament d’aigua durant les 24 h per possibilitar l’execució de les estructures dels pàrquings. Es va haver d’actualitzar el pla de seguretat

CETOPnews

nera s’eliminava una font de risc. Durant les feines de soldadura es van col·locar mantes ignífugues per impedir que es poguessin projectar les espurnes, i també es va prestar especial atenció amb extintors, per poder resoldre qualsevol conat d’incendi.

estudiant-les i adaptant-les a cada nova situació. Es van haver d’analitzar les feines de muntatge en alçada de les diverses estructures metàl·liques i l’execució de les lloses tesades. Es va realitzar un manteniment i una adequació diària de les proteccions col·locades, això va comportar que hi hagués una brigada de seguretat a l’obra i la feina de coordinació per tal de integrar-ho tot amb el procés constructiu. Al Mediacomplex s’ha hagut de trobar solució a la gran llum dels platós, això ha comportat treballs molts complexos amb estructures mixtes conformades amb acer i formigó. Es van haver de coordinar totes les feines per tenir previstes les proteccions col·lectives per minimitzar el risc d’alçada, i es va treballar amb mitjans auxiliars adequats per fer-les.

i salut amb annexos per tal de tenir totes les feines de bombament d’aigua recollides amb els riscos generats en aquesta fase d’obra. Durant les fases estructurals cal remarcar la dificultat d’estintolament de l’estructura de la torre. Com que hi havia la necessitat de minimitzar l’impacte de l’obra a l’avinguda Diagonal i era necessari poder passar d’un costat a l’altre de l’obra pel seu interior, es van haver d’estintolar les estructures de sosteniment de la torre amb cintres. Això també va comportar una actualització important del pla de seguretat per poder recollir les feines d’estintolament i la seva posterior retirada. Es van haver de protegir les diferents feines amb proteccions col·lectives, xarxes i baranes perimetrals, tot

Reunions de coordinació d’activitats empresarials

Moltes empreses van intervenir a l’obra, amb periodicitat mensual i algunes d’extraordinàries, i es van fer reunions de coordinació d’activitats empresarials. En aquestes reunions sobretot es van tenir en compte les feines que calia realitzar amb les diferents empreses, i es van avaluar conjuntament els riscos i les mesures de seguretat que calia adoptar.


10

ETOPnews

Aquestes reunions de coordinació també es van aprofitar per informar del pla d’emergències de l’obra i per coordinar l’acreditació necessària per tenir informació de tot el personal que hi treballava. Les reunions de coordinació van ser una eina bàsica per coordinar totes les empreses i els treballadors que hi collaboraven. Integració de la seguretat al procés constructiu Es va fer un esforç per garantir la seguretat en les feines que calia executar, tot emprant mitjans auxiliars adequats que van haver d’estar dotats de proteccions col·lectives escaients, reforçades a partir de les necessitats que poguessin sortir a l’obra. Els operaris van ser informats i havien de col·laborar perquè les proteccions fossin efectives. Tot això va comportar una tasca important de coordinació duta a terme per la part productiva.

Cada vegada és més important mantenir proteccions collectives de qualitat i deixar que les instal·li una empresa de proteccions col·lectives. En una obra de gran magnitud i volum de personal les empreses de proteccions collectives han de dur a terme una tasca de manteniment diari de les proteccions. L’èxit de la seguretat i la inexistència d’accidents depèn de les proteccions de qualitat. Aquestes proteccions han de tenir una durada adequada per protegir del risc i minimitzar-ne el manteniment. És de vital importància triar les proteccions adequades per a cada situació i fer un seguiment del seu estat, de manera que se’n garanteixi l‘eficàcia i l’eficiència en cas necessari. El factor humà, la qualitat humana El factor humà cada vegada té mes importància per aconseguir l’èxit en una gran obra. Tot l’equip humà s’ha d’orientar cap al propòsit d’aconseguir realitzar els treballs sense cap risc. La majoria de mesures que s’adopten en una gran obra requereixen del treball en equip. Totes les mesures adoptades s’han d’orientar a satisfer els diferents equips humans que intervenen a l’obra. Això sempre és la part més complicada d’una coordinació i requereix treballar amb especial cura.

Protecció col·lectiva envers protecció individual Es va fer un veritable esforç per prioritzar la protecció collectiva envers la protecció individual. A les obres amb un gran nombre de treballadors sempre s’ha de vigilar amb molta atenció que hi hagi proteccions col·lectives a zones de possible accés. Encara que es recondueixi el personal d’obra, a vegades és imprescindible fer ús de dobles proteccions, barana i xarxa horitzontal, per garantir que qualsevol forat es trobi protegit adequadament .

S’ha d’aconseguir que els caps d’obra i producció, que els encarregats, que els capatassos i els treballadors s’involucrin en la seguretat de l’obra. Al final tothom té el mateix propòsit inherent a la seva conducta, realitzar el treball bé i sense accidents. Per això és de vital importància aconseguir que el factor temps i mínim esforç no facin malbé el treball ben fet. És molt important l’experiència en el sector i saber interpretar les necessitats de tothom. S’ha de saber prendre decisions i ser capaç de satisfer el màxim nombre de col·laboradors.


11

CETOPnews

Projecte i gestió de l’enllumenat exterior Manel Roig i Cunill, Coordinador del curs

El passat mes d’octubre es va impartir a la seu de Col·legi un curs sobre l’àmplia problemàtica de l’enllumenat exterior, que en la seva gran majoria gestionen els ajuntaments del nostre país.

La temàtica és adient i oportuna atès el canvi normatiu i reglamentari que ha afectat aquest tipus d’instal·lacions en els darrers anys. En aquest sentit val la pena destacar el Reglament electrotècnic de baixa tensió (REBT RD 842/2002), la normativa de protecció del medi nocturn contra la contaminació lumínica de la Generalitat de Catalunya (Llei 2/2001 i Reglament aprovat pel decret 82/2005) i el Reglament d’eficiència energètica per a instal·lacions de l’enllumenat exterior (REEIEE aprovat el RD 1890/2008). El curs es va plantejar de manera que incorporés tot l’àmbit que afecta aquest tipus d’instal·lacions tan singulars i esteses pel territori. Per fer-ho va ser necessari renunciar a la profunditat que requereixen molts dels temes tractats i prioritzar que no en quedés cap fora de la matèria impartida. A part del reglament i la normativa d’aplicació abans esmentats, es van afegir temàtiques tan interessants com ara els aspectes de “llum i visió”, la consideració de tot l’enllumenat d’un municipi com a un conjunt harmònic, els criteris generals que han de respectar les instal·lacions a banda dels aspectes normatius, el disseny de noves instal·lacions o

de remodelació de les existents, sistemes d’estalvi energètic incorporables i les possibilitats i la necessitat d’aplicar-hi sistemes de manteniment efectius. El curs es va completar amb aspectes que ha de recollir un pla director, els projectes executius i els de legalització, i els càlculs necessaris per a la seva confecció.

Pel que fa a l’assistència, val la pena destacar la fidelitat en el seguiment de tot el curs, l’atenció dispensada i l’alta valoració que l’alumnat va fer del professorat en l’enquesta de l’últim dia. La participació dins del curs va ser inferior a la que acostumen a tenir cursos sobre la mateixa problemàtica, però més específics. Probablement les causes d’aquesta atenció superior al que és normal i de la participació menor es deuen a la combinació entre un curs necessàriament genèric i la formació no especialitzada en aquesta matèria de l’alumnat. Cal destacar finalment la introducció d’una jornada dedicada a fer un recorregut nocturn pels carrers i els espais propers a la seu del Col·legi, preparat prèviament, per identificar físicament sobre el terreny moltes de les qüestions tractades en les hores lectives.

La reducció de nivell en hores de poca activitat és un sistema eficàç per reduir la despesa energètica, que ajuda a respectar el principi: llum artificial? Sí, però només la necessària i allà on faci falta


ETOPnews

12

EL CETOP PARTICIPA A MUNICIPÀLIA

Fidel amb el seu compromís, el CETOP ha tornat a participar a Municipàlia, una de les fires de referència a nivell internacional quant a serveis i equipament municipals.

La 15a edició del Saló, celebrat del 20 al 23 d’octubre a Lleida, va ser inaugurada pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, acompanyat per l’alcalde de Lleida, Àngel Ros; el president de la Cambra de Comerç de Lleida, Joan Simó; el president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert; i el delegat del Govern de la Generalitat a Lleida, Miquel Pueyo. La cloenda va estar a càrrec de Jordi Ausàs, conseller de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya. Durant l’acte d’inauguració el conseller Nadal va visitar l’estand del Col·legi i va saludar el nostre degà, Sr. Ricardo Rodríguez i els seus acompanyants: Sr. Gonzalo Meneses, president del Consell; Sr. Joan Sánchez, vicepresident del Consell; Sr. Francisco Javier Navarro, secretari; Sr. Juan Carlos Forcen, tresorer; i Sr. Ramon Campanera, delegat de Lleida.

Entre les 41 activitats paral·leles celebrades en el marc del saló (jornades tècniques, reunions i assemblees professionals), el medi ambient, els residus, l’estalvi energètic i les noves tecnologies van constituir els eixos bàsics del certamen. Cal destacar, entre d’altres, les centrades en temes com ara “Cap a una nova llum. Solucions d’il·luminació urbana amb tecnologia LED”, “Gestió de l’ús de l’aigua en jardineria”, “Estratègies i tecnologies de la gestió integrada energètica dels municipis”, “Gestió de la contaminació acústica municipal” o “Situació actual de la valorització energètica dels residus municipals”.

Fotògraf: Jordi Gómez

Municipàlia ha assolit el 100% d’ocupació amb un 17% d’empreses participants estrangeres, ha rebut 21.854 visitants professionals de 28 països diferents i es consolida d’aquesta manera com la segona manifestació firal del sector més important d’Europa, després del Salon des Maires et des collectivites locales (Saló dels alcaldes i les administracions locals) de París. El director general de la Fira lleidatana, Oriol Oró, considera que “tot i la situació econòmica, Municipàlia ha estat una fira que, a nivell d’expositors, gairebé no ha notat la crisi”. Oró creu que això es deu al prestigi que té el saló després de quasi 30 anys i al fet que els ajuntaments, malgrat la conjuntura, han de continuar desenvolupant els seus projectes urbanístics i socials.

Quant a les noves tecnologies, cal citar les jornades sobre “Noves solucions de comunicacions unificades per a administracions públiques. Propostes d’integració amb els sistemes existents” o “Jornada de les telecomunicacions a les administracions locals”. Altres temàtiques tractades han estat la senyalització urbana i la senyalització turística, els jocs i parcs públics, les ludoteques, les oportunitats tècniques i econòmiques i d’inversió de l’aeroport de Lleida-Alguaire, les infraestructures urbanes, la tramesa d’actes municipals, la formació de càrrecs electes, els parcs d’aigua urbans, la gestió integral d’actius municipals, o la gestió de la mobilitat. El saló va acollir també la conferència anual de l’associació Ategrus sobre abocadors de residus controlats, en la qual es van presentar com a novetat un sistema de control d’aus i un sistema per millorar la producció de gas dels abocadors.


Convidats d’honor

Exposició commemorativa del 75è aniversari del Museu Nacional d’Art de Catalunya

Crítica literaria:

El coleccionista de sonidos de Fernando Trías de Bes

Mediterrània d’Arístides Maillol, RMN (Musée d’Orsay), fotografia: Thierry Ollivier

Suplement Cultural

Exposicions al MNAC:

Desembre 2009


14

Convidats d’honor

Exposició commemorativa del 75è aniversari del Museu Nacional d’Art de Catalunya Del 2 de desembre de 2009 a l’11 d’abril de 2010 De manera excepcional, algunes d’aquestes obres han deixat per primera vegada la seva ubicació habitual en esglésies i catedrals de la geografia catalana per afegirse a aquesta mostra commemorativa. Fins i tot algunes d’elles, com la Majestat de Beget, una obra cabdal de l’escultura romànica catalana; o el gran retaule gòtic de la Mare de Déu de l’Escala, de Joan Antigó, abandonen per uns mesos la seva funció litúrgica a l’església de Sant Cristòfor de Beget, un lloc de peregrinació, i l’església del monestir de Sant Esteve de Banyoles, respectivament. Una ocasió que s’ha aprofitat per emprendre la restauració d’ambdues obres. Joan Miró: Interior (La masovera) © Collection Centre Pompidou, Dist. RMN. Foto: Jean-François Tomasian

Es compleixen ara 75 anys de la inauguració del Museu d’Art de Catalunya, i el MNAC ho celebra reunint 75 obres mestres de l’art català pertanyents a col·leccions privades, museus catalans, europeus i americans, i al patrimoni eclesiàstic. La mostra permet fer un recorregut per la història de l’art català des de l’edat mitjana fins al segle XX a partir de peces de gran qualitat artística del romànic, del gòtic, del renaixement, del barroc, del segle XIX i dels tres primers decennis del segle XX.

Majestat de Beget, CRBMC (Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya), fotografia: Carles Aymerich

El venedor de tapissos de Marià Fortuny i Marsal, Museu de Montserrat. Abadia i Santuari de Montserrat


15

Dates: del 2 de desembre de 2009 a l’11 d’abril de 2010. Organitza: Museu Nacional d’Art de Catalunya. Comissàries: Maria Teresa Ocaña, directora del MNAC, i Cristina Mendoza, subdirectora de col·leccions del MNAC. Lloc: Sala d’exposicions temporals 1.

Entrada gratuïta

Així mateix l’exposició permet el retorn temporal a Catalunya de peces molt rellevants que, per diversos motius, es troben actualment fora de les nostres fronteres, com ara en el relleu sepulcre del rei Ferran Steen I d’Antequera, de Mercè Doñate, conservadora cap deld’amor de Jan Havicksz Visites comentades per al públic Pere Oller, procedent del monestir de Poblet i conservat del Departament d’Art Modern del general avui al Museu del Louvre; una Anunciació de Bernat MarMNAC Dijous, 22 de febrer Durada : 1 h torell, del Museu deYeguas, Belles Arts de Montreal; MediterràJoan conservador del DeparServei gratuït (inclòs amb l’¡entrada a Guitarrista o El cantant espanyol d’Édouard Manet del Renaixement i Barroc l’exposició) nia d’Arístides tament Maillol,d’Art del Museu d’Orsay; La bebedora MNACdel Kunstmuseum de Berna; i La Places limitades adormecida dedel Picasso, Dijous, 25 de gener ClaesMiró, Duyst van Voorhout de Frans masovera de Joan del Centre Georges Pompidou, Joan Ramon Triadó, professor titular algunes. Hals Dimarts: 16,30 h castellà, 17,30 h per citar-ne També és important la presència d’Història de l’Art de la Universitat de Horari: a les 18.30 h català d’obres procedents d’institucions i museus catalans com Durada: 30 min Dijous: 16,30 h català, 17,30 h castellà Barcelona ara el brodat de Sant Jordi i la Princesa, de la capella del Mides rentant-se a les fonts del Pactol Lloc: Sala d’exposicions temporals Dissabtes: 10,30 h català; 11 h casPalau de la Generalitat; el frontal de de Jesús i els de Nicolas Poussin Activitat inclosa ambbrodat l’entrada tellà; 11,30 h català; 16,30 h català; Evangelistes , del Museu Episcopal de Vic; i El venedor l’exposició 17,30 h castellà de tapissos de Marià Fortuny, del Museu de Montserrat, Dimarts, 30 de gener Places limitades entre histomoltes altres. Josep Casamartina i Parassols, Inscripcions al telèfon 93 622 03 75 o al correu electrònic grups@mnac.es Activitats familiars : Veig, veig… (visita riador i crític d’art haver rebut la confirmació) dinamitzada) Pollancres, Eragny de Camille Pissarro la(cal En definitiva, celebració del 75è aniversari de la inauEnginyosos jocs de paraules i rimes guració del Museu d’Art de Catalunya brinda al MNAC donaran les claus per descobrir detalls Dijous, 1 de febrer l’oportunitat d’acollir durant uns mesos aquesta imporPresentació per alselecció professorat de la dels quadres que ens serviran per Maria Margarita Cuyàs, conservadotantíssima i difícilment repetible de Convidats nova activitat educativa Veig, veig... reinventar les històries que s’amaguen ra en cap del Departament d’Art del d’honor. darrere de cada obra. Renaixement i Barroc del MNAC L’adoració dels pastors de Doménikos Dilluns 12 de desembre de 2006 a les 18 h al MNAC Theotokópoulos, «el Greco» activitat es fa en el marc Els diumenges 3, 10 i 17 de desemActivitats aAquesta l’entorn de l’exposició de l’exposició Grans mestres de la bre de 2006; 14, 21 i 28 de gener; 11, Dimarts, 6 de febrer pintura europea de The Metropolitan 18 i 25 de febrer, i els dissabtes 3 de Miquel Molins, professor d’Història Nit d’aniversari febrer i 3 de març de 2007 (horari dels i Teoria de l’Art Contemporani de la Museum of Art, Nova York. D’El Greco (divendres 18 de desembre de 2009) Universitat Autònoma de Barcelona a Cézanne’ dissabtes, 17 h) Entrada lliure a tot el Museu, música en directe a la Natura morta Horari: Anunciació A les 11.30 a la h Mare de Déu de Bernat Martorell, Musée des amb gerro, tassa i poSala Oval i comentaris a peu d’obra de les peces més Beaux-Arts Montréal, fotografia: MMFA, Denis mes Farley de Paul Cézanne Edat: De 6 a 10 de anys significativesVisites de la col·lecció permanent. de Nit (portes obertes) Durada: 1 h Dijous, 8 de febrer L’actuació musical anirà16a de càrrec del grupde de2006 Bonaventura Bassegoda, catedràtic Dissabte, desembre “De manera excepcional, d’Art Modern de la Universitat Autòno-Rino • Amb aniversari dixieland Dixie motiu Band,del delsegon Taller de Músics.de ma deobres Barcelona la inauguració de l’obertura del nou algunes d’aquestes Pepito Costa y Bonells de Francisco MNAC, portes obertes a tot el Museu Els convidats, comentats hangrans deixat de Goyavegada y Lucientes de les 19 a les 24 h i del món acadèmic A l’entorn dels mestresper de laprimera Reconeguts experts del Museu pintura europea comenten algunes de les obres més significatives de la seva ubicacióDimarts, habitual 20 de febrer Divendres, 26 de gener de 2007 Prenent com a punt de partida l’exposició. Cada sessió és una ocasió única de coAntoni Marí, catedràtic de Teoria de • Portes obertes a tot el Museu de les algunes de les obres presents a en esglésies i catedrals nèixer unadels convidats. l’Art de la Universitat Pompeu Fabraa fons19 les 24 h l’exposició, redescobrirem alguns de la geografia catalana d’aquests artistes universals de la mà de Barcelona Cada dimarts i dijous del 14 de gener al 9 de març, L’amour s’en va: Medea desengande diversos especialistes. per afegir-se a aquesta mostra les 18 h (excepcionalment, els dies 16 i 18 de febrer Dimarts, 23 de gener yada de Paulus Bor i La joveamalalta no es realitzarà aquesta activitat) commemorativa”


16

crítica literaria

EL COLECCIONISTA DE SONIDOS. Fernando Trías de Bes. Editorial Alfaguara

Esta novela del economista Trías de Bes, de lectura serena y apasionante, posee una trama curiosa. Desde niño, Ludwig Schmitt tiene la asombrosa capacidad de diseccionar los sonidos y albergarlos en su interior, convirtiéndolos en fragmentos que conforman el todo. Durante su infancia se dedica a coleccionarlos. Pero cuando cree que su colección está terminada, descubre que le falta un sonido, «una frecuencia única, la más ansiada, un sonido perfecto, celestial, mágico y eterno». Dedicará entonces todas sus energías a escrutar los sonidos de la Tierra en busca del último sonido de su colección hasta que lo encuentra.

En ese proceso descubrirá que puede cantar las sonoridades que atesora, convirtiéndose en el más genial de los tenores de Alemania. Pero su don conlleva una maldición. El sonido oculto se convertirá en su amo y señor y se apropiará de su voluntad exigiéndole que se convierta en el amante más despiadado de todas las Alemanias ya que todas las mujeres caen rendidas ante él por medio de sus canciones pero mueren cuando él las posee. Eros y Tánatos. Elixir y antídoto. El don y la maldición. Basada en la leyenda y en la ópera de Tristán e Isolda, esta épica historia de amor, ambientada en pleno apogeo del romanticismo alemán, es un thriller trepidante que, desde las primeras páginas, atrapa al lector en una inquietante trama.

Fernando Trías de Bes nació en Barcelona en 1967. Ha publicado los libros de relatos La buena suerte (2004), El vendedor de tiempo (2005) y Relatos absurdos (2006). Su novela Palabras bajo el mar (Alfaguara, 2006) fue la primera de tres historias independientes en torno al amor inalcanzable y la música. El coleccionista de sonidos es la segunda novela de este ciclo.


17

CETOPnews

EIX VERTICAL:

Sistemas de seguridad en viaductos y estructuras Eduard Goula Barri, Gerente.

desfavorable 1,5 metros por encima de las prelosas. Es perceptible a simple vista la incomparable fiabilidad que ofrece frente al tradicional sistema de barandillas o líneas de vida, diferencia que bien aprecian los que no consideran la seguridad un mero coste adicional, si no un componente intrínseco en la obra. Además su coste tiene unas cifras muy competitivas que pone la seguridad al alcance de todos De forma anecdótica se puede contar que el sistema de red / ménsula realmente se puso a prueba al quedar prácticamente intacto tras la caída directa desde altura de una prelosa de hormigón de unos 350 Kg. Fruto de una necesidad concreta y a partir de la idea de las ménsulas + redes anti-caída de persona en viaductos, se diseñaron los cajones de recogida de escombros en demoliciones sin necesidad de corte de vía.

En la ampliación de carril la AP7 a la altura del peaje de Tarragona, para demoler las impostas y cantos del viaducto y para no tener que realizar prácticamente corte alguno de la carretera nacional que discurre por debajo del viaducto se instaló por primera vez dicho sistema, con capacidad de carga estática de 20Kn.

Eix vertical, empresa de trabajos especiales y en altura, lanzó años atrás su ingenioso sistema de redes en viaductos y estructuras que añade gran valor tanto a la obra civil como a la obra industrial. El sistema se compone de unas ménsulas metálicas que salen perpendicularmente de la viga artesa, martillo o pila y ascienden a 45º, teniendo en cuenta en su diseño las parábolas de caída que puede producir la caída de un operario. En caso de caída la fuerza se reparte a lo largo del sistema, pues entre ménsulas existe un cable perimetral en la zona superior e inferior que finaliza anclado en los estribos. Este sistema fue concebido y desarrollado por el ingeniero que lleva la dirección técnica e I+D, y su diseño varía según la tipología de viaducto, sea artesa, doble ‘T’, de estructura metálica empujada, acero corten, a 50 metros de altura, por encima de otra carretera o próxima a la catenaria. El sistema es constantemente perfeccionado y evaluado y posteriormente instalado por nuestro especializado equipo de acuerdo a los plazos y necesidades productivas que la obra requiere. La protección colectiva existe desde que se instala la primera prelosa hasta que se pinta la barandilla y la cobertura es total puesto que recrece en el punto más

Una vez ya estaba instalado el sistema de redes anticaídas + mosquitera, se instaló un sistema de dimensiones más reducidas pero con mayor resistencia. Consiste en ménsulas ancladas con anclaje mecánico a la viga. Nacen perpendiculares a la viga y recrecen 45º, sobre las ménsulas discurren horizontalmente vigas transversales cubiertas mediante tablones fenólicos. Este sistema fue todo un éxito ya que el ahorro de corte de vía y de tiempo en la demolición rentabiliza ampliamente el coste que este ingenioso sistema pueda suponer.

Eix vertical trabaja a nivel nacional y también realiza trabajos de consolidación de taludes, gunitados y trabajos en altura en ámbito industrial.


el tema seleccionat

CETOPnews

18

ESTRUCTURAS AUXILIARES PROVISIONALES DE OBRA 5ª PARTE

Por Pablo García Tamayo, ITOP núm. 18.210 Departamento Técnico de EXTERNA INGENIERÍA & MONTAJE

Se analizaron en el artículo precedente las particularidades de las Cimbras Móviles, adentrándonos de éste modo en las Estructuras Auxiliares Tipo II, de acuerdo a lo establecido por la Orden FOM 3818/2007. Para ello se contó con la colaboración del Grupo MECANOTUBO, empresa líder en España en el diseño y comercialización de este tipo de estructuras.

Vista aérea de un conjunto lanzavigas

vigas principales de celosía en la dirección perpendicular a la de la viga carril. De esta manera el conjunto lanzavigas colocado sobre el estribo, o sobre un vano que se haya montado, puede ser lanzado al siguiente.

En esta quinta parte de la serie, se tratará el tema de las Vigas Lanzadoras (como se denominan en la Orden FOM) o Lanzavigas (como generalmente se conocen en el mercado), y para ello se contará con la colaboración de la empresa USABIAGA, perteneciente al GRUPO USABIAGA, y referente en la comercialización de sistemas de elevación. No obstante ha sido frecuente la aparición en televisión de una de sus grúas cizalla de gran tonelaje para realizar labores de desescombro tras el reciente derribo de un Viaducto en Andorra. Capítulo 5: Grupos Lanzavigas. El conjunto lanzavigas es un equipo diseñado para el montaje de vigas prefabricadas en puentes y viaductos. En resumen es un puente grúa móvil con vigas modulares de celosía compuestas por elementos de sección rectangular . Estos se pueden acoplar hasta formar dos vigas de 120 m de longitud. Poseen dos carros de elevación de 100 tn de capacidad cada uno para trasladar la carga a lo largo de las dos vigas de celosía. La diferencia con un puente grúa convencional radica en los carros lanzadera de cada uno de sus apoyos. A diferencia de los carros de traslación que sólo permiten movimientos longitudinales sobre la viga carril, estos posibilitan traslaciones de las

Conjunto lanzavigas posicionado para ejecución de primer vano

ELEMENTOS INTEGRANTES DEL CONJUNTO LANZAVIGAS VIGAS CARRIL Existen diversas tipologías, pero una viga carril estándar estaría formada por dos vigas HEB 600 arriostradas entre sí con un rail cuadrado de lado 30mm en las alas superiores . Topes colocados en los extremos de las vigas


19

TENSORES Cadenas de 10 tn de carga nominal unen las vigas carril con orejetas que se fijan con tacos y anclajes de seguridad sobre el tablero y los dinteles en previsión a los posibles vuelcos laterales de las vigas carril.

diendo de la separación con la que se hayan montado las dos vigas principales de celosía. El cabrestante, motor, reductor y gancho montados en cada carro resultan en un sistema de elevación con una capacidad de 100 Tn, 10 m de altura de elevación y unos 30 CV de potencia. PÓRTICOS DE ENTRADA Y CIERRE Estructuras metálicas en forma de pórtico de perfiles de sección cerrada que se colocan en los extremos de las vigas principales de celosía. Estos unen solidariamente las dos vigas de celosía. MONTAJE DEL CONJUNTO

ESTRUCTURA DE CELOSÍA Vigas de celosía compuestas por tramos de sección rectangular de 1,1 m de ancho, 4,2 m de alto, y 20 m de largo. Los módulos están formados por dos vigas IPE 360 en su cordón superior y dos vigas IPE 500 en su cordón inferior. Con doce módulos de 20 m podemos formar dos cuchillas de 120 m de longitud total. CARROS LANZADERA Están formados por dos bastidores con 4 ruedas acanaladas montadas sobre rodamientos. Estos bastidores están unidos entre si por un balancín embulonado de manera que el elemento resultante es un carro doble con rodaduras en las caras opuestas y en direcciones perpendiculares. La rodadura del carretón superior permite que las vigas de celosía se trasladen en su dirección longitudinal. La del carretón inferior desplaza todo el conjunto en la dirección de la viga carril. Mordazas colocadas en las caras de rodadura de los carros abrazan los perfiles que llevan los carriles en ambas direcciones de rodadura impidiendo posibles descarrilamientos.

CETOPnews

impiden que el conjunto pueda salirse longitudinalmente. Una distancia de 1030 mm entre ejes de vigas HEB nos da unas dimensiones generales de 1330 mm de anchura 630 mm de altura y longitudes de 15 m. 17 m, y 20 m que se utilizan dependiendo de la anchura del dintel de la estructura que se va a montar.

Acondicionamiento de terreno y descarga de material • En primer lugar se requiere el acondicionamiento del estribo 1 (el de mayor altura) para el montaje del conjunto lanzavigas. Este será el punto de entrada de las vigas y será necesario disponer de una zona de 65m de largo en la dirección del viaducto a montar por 25m de ancho aproximadamente acondicionada para soportar el paso de las grúas y camiones que se utilicen durante el montaje (cargas por eje de 20 Tn aproximadamente).

• Descarga del material en la zona de montaje. El material del conjunto lanzavigas se lleva al sitio de la obra cargado en camiones y se descarga de los mismos mediante grúas de pequeño tonelaje.

Viaducto ejecutado con Conjunto Lanzavigas en el Ferrol por Grúas USABIAGA

Vista general de estructuras de celosía en situación de avance sobre carros de rodadura en vigas carril, con pórticos de cierre y carros de elevación recogidos en parte posterior.

CARROS DE ELEVACIÓN El conjunto lanzador de vigas tiene dos carros de elevación formados por un bastidor con dos rodaduras de dos ruedas acanaladas cada uno que se pueden regular para que las rodaduras disten 5m, 6m o 7m entre si depen-

Premontaje en estribo • Se premontan las dos cuchillas de 60 m con la ayuda de una grúa de pequeño tonelaje, atornillando las uniones de tres módulos de 20 m. • El siguiente paso será el de colocar y nivelar la viga carril a un metro aproximadamente del espaldón del estribo y el centrado en el mismo. Sobre la viga carril nivelada se colocan dos de los carros de traslación. Paralela a la viga carril colocada, y a 40 m de distancia respecto a la que se ha montado en el estribo se coloca una viga carril auxiliar con los otros dos carros de traslación para las operaciones de lanzado.


20

CETOPnews

• El siguiente paso consiste en montar las cuchillas de 60 m sobre los carros de traslación que ya están colocados sobre las vigas carril. Con la ayuda de una grúa se suspenden las cuchillas y se colocan sobre los carros de traslación. • Con las cuchillas sobre los carros de traslación y centrados sobre la viga carril los montadores colocan el pórtico de cierre atornillando las uniones del mismo mientras la grúa auxiliar la mantiene suspendida. • A continuación se añaden módulos de celosía ensamblándolos a los que ya están montados y se va lanzando el conjunto para mantener el centro de gravedad entre las dos vigas carril hasta llegar a los 120 m de cuchilla necesarios para abarcar el primer vano y poder lanzar el conjunto al siguiente vano. • Con una grúa auxiliar se coloca el pórtico de entrada atornillándolo a las vigas de celosía y se montan los carros de elevación sobre las cuchillas de celosía. Los trabajos de premontaje de las cuchillas de 60 m se realizarán a nivel del suelo. Cuando se añaden los módulos estos se montan a una altura de unos dos metros. Para la unión mediante tornillos, los operarios han de trabajar desde una plataforma situada a la altura de la base de la cuchilla (unos dos metros aproximadamente).

Lanzado • Se desplazan las vigas principales utilizando los motores de los carros de translación, lanzándolas hacia el vano a montar, hasta que la vertical del pórtico de cierre supere en dos metros la pila donde se colocarán los dados de nivelación. • El carro de elevación más cercano al pórtico de entrada se traslada hasta la posición de mayor cercanía al mismo. En esa posición se enganchará un lastre de 20 tn a modo de contrapeso. Uno de los operarios del conjunto lanzavigas debe manipular la botonera desde el estribo. Otro de los operarios ha de apoyar al primero indicando las posiciones del conjunto desde un punto sobre el dintel. Es necesario que haya un acceso al dintel, y preparar una línea de vida para que los operarios se puedan enganchar a ella mediante los arneses de seguridad. Montaje elementos sobre dintel • Utilizando el segundo carro de elevación, se llevan los módulos que componen los dados de nivelación de hormigón y se ensamblan en tres torretas sobre el dintel. Esta maniobra se repite con la viga carril y los carros de traslación para dejar montado el sistema de traslación sobre el dintel. • El siguiente paso consiste en apoyar el conjunto lanzavigas sobre los carros de traslación en el lado pila. Para ello se centra el conjunto sobre la viga carril del estribo y se descarga el lastre de 20 tn. De esta manera con los carros a modo de balancín pivotará sobre estos y el conjunto quedará apoyado sobre los carros del estribo y pila. De nuevo se requiere de un operario del conjunto lanzavigas para manipular la botonera desde el estribo. Otro de los operarios apoyará al primero indicando las posiciones del conjunto desde un punto sobre el dintel.


21

Parte I: Uniones por Electrofusión (2° parte) Marketing y Soporte Técnico del Grupo PLOMYPLAS www.plomyplas.com

2.3 Proceso de Electrofusión a) Proceso de unión con Manguitos. Electrosoldables.

CETOPnews

TUBERÍAS DE POLIETILENO (PE)

1. Cortar perpendicularmente los extremos de los tubos que se van a unir. 2. Limpiar la suciedad de los extremos de los tubos, aproximadamente 500 mm., utilizando un papel limpio. 3. Utilizar el accesorio, sin sacarlo de la bolsa, para marcar la longitud mínima de tubo que debe ser raspada en cada uno de los extremos (mitad de la longitud del manguito más unos 25 mm).

4. Utilizar un raspador para eliminar la capa superficial marcada alrededor de los extremos de los tubos a unir. NO UTILIZAR LIJA o TELA ESMERIL para limpiar o raspar hacia el extremo del tubo. 5. Asegurarse de que se ha raspado toda la zona superficial marcada. 6. No tocar con las manos las zonas raspadas. 7. Utilizar un espejo, si es necesario, para comprobar que se ha raspado toda la superficie de la parte inferior del tubo.

8. Sacar el manguito de la bolsa y leer la etiqueta para asegurarse de que se ha elegido la medida correcta. 9. Colocar el manguito en uno de los extremos del tubo. Marcar la profundidad de penetración cuando la marca central del manguito coincida con el extremo del tubo. 10. Sacar el manguito e introducirlo en el extremo del otro tubo. Marcar la profundidad de penetración cuando la marca central del manguito coincida con el extremo del tubo.


ETOPnews

22

2.4 Ventajas de la electrofusión • Seguridad, uniones fiables y duraderas. • Ideal para soldar tubos de diámetro pequeño. • Se mantiene la misma capacidad de transporte de caudal que la del tubo original. • Es ideal para realizar soldaduras en condiciones difíciles. • El mejor sistema para realizar una reparación. • No se requiere movimiento de los tubos durante la soldadura. • Corto tiempo de instalación y fácil de realizar. • Las máquinas automáticas de electrofusión minimizan los fallos y errores que se puedan producir, además de darnos una trazabilidad total de la unión. • Aplicable a las uniones entre tubos de media y alta densidad de PE 80 y PE 100.

11. Colocar y apretar ligeramente el alineador. 12. Colocar los extremos de los tubos en el interior del manguito. 13. Asegurarse de que el manguito está centrado en el alineador y que los tubos se han introducido hasta la marca de profundidad de penetración. Apretar totalmente el alineador. 14. Girar el manguito con suavidad para comprobar que los tubos no estén desalineados.

15. ATENCIÓN: Si la corriente eléctrica procede de un grupo electrógeno, asegurarse que la tensión de salida está estabilizada a 220 ± 1% V. y la frecuencia sea de 50 Hz, ya que en caso contrario se averiará la máquina. Es necesario calibrar los grupos periódicamente. También hay que comprobar que haya suficiente combustible en el generador para asegurar el periodo de fusión. 16. Quitar los tapones que protegen los terminales del manguito. 17. Conectar los cables a los terminales del manguito. 18. Ver el tiempo de fusión indicado en el accesorio e introducirlo en la máquina de soldar Electrosoldables. En máquinas automáticas, pasar el lápiz óptico o la tarjeta. 19. Pulsar el botón “start” y asegurarse de que se completa el ciclo de fusión.

20. Sin mover el manguito, dejarlo enfriar en el alineador el tiempo indicado en la etiqueta. 21. Quitar los cables y desmontar el alineador. 22. Inspeccionar visualmente la unión y comprobar que han salido los testigos de fusión. NOTA: Los tiempos de fusión y enfriamiento de los accesorios, suelen ser para rangos de temperatura ambiente de trabajo de entre 15º y 25º. Para otras temperaturas de trabajo, se debe solicitar al fabricante las tablas de corrección de tiempo.

• Los accesorios EF para instalaciones de gas y agua están certificados en muchos países. • Es posible unir tubos de PE 80 con PE 100 y de distintos espesores de pared utilizando accesorios EF. CORRECTO

Fig. 2.9 Sección soldaduras


23

CETOPnews

CONCLUSIONES ELECTROFUSIÓN

El PE es un material noble, existiendo gran experiencia en su utilización, la única precaución que hay que tomar es no perder el respeto a las tuberías de PE y seguir escrupulosamente los códigos de buena práctica de manipulación y montaje de las mismas, si queremos conseguir una instalación fiable y duradera. Otro punto importante es la formación de los soldadores. La mejor forma de realizar con garantías una instalación de tubos de PE es que el soldador tenga el Carné AseTUB de ESPECIALISTA en instalaciones de Sistemas de Tuberías Plásticas.

2.5 Causas de fallos en la Electrofusión • POR NO RASPAR EL TUBO. • TENSIÓN DEL GRUPO ELECTRÓGENO INCORRECTA. • Excesivo espacio entre el tubo y el accesorio. • Movimiento durante la fusión. • Tubo excesivamente ovalado y no haber utilizado redondeador. • Introducción incorrecta del voltaje del accesorio en la máquina. • Contaminación o suciedad de los tubos y/o accesorios. • Preparación insuficiente (mirar con un espejo la parte inferior del tubo). • Raspar demasiado el tubo. • Incorrecta introducción del tiempo en la máquina. • Interrupción del ciclo de fusión. • Haber realizado un corte de la tubería inadecuada. • No haber utilizado alineadores. • No esperar a cumplir el tiempo de enfriamiento PRECAUCIÓN: Durante el proceso de soldadura hay que situarse como mínimo a 1 m. de distancia de la soldadura, ya que si el sistema no funciona correctamente puede salpicar polietileno fundido.

Obligatoriedad de calibrar y controlar el buen estado de las máquinas Los equipos de soldar deben estar calibrados y revisados como mínimo una vez al año, por el fabricante o el servicio oficial de los mismos, de acuerdo con las siguientes normas:

ELECTROFUSIÓN ISO 12176-2 Equipment for fusion joining polyethylene systems. Part 2: Electrofusion ISO 12176-3 Equipment for fusion joining polyethylene systems. Part 3: Operator’s badge. ISO 12176-4 Equipment for fusion joining polyethylene systems. Part : Traceability coding. ISO/TR 13950 Plastics pipes and fittings -- Automatic recognition systems for electrofusion

En la Web de AseTUB (Asociación Española de Fabricantes de Tubos y Accesorios Plásticos) (www.asetub.es) puede encontrar información del Carné de ESPECIALISTA en Instalación de Sistemas de Tuberías Plásticas y un listado con todos los instaladores que están en posesión del Carné AseTUB.



enllaç 65