Page 1

60 GENER 2014

Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya: “Volem situar les TIC al capdavant d’una estratègia de transformació del nostre país” __ 12

Galileo orbita amb tecnologies punta MISREC i SART, de patent catalana __ 16

Itinerancia en LTE __ 22


su m a r i

Any 20

Número 60

1/2014

Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació

Edita: Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (ACET) Pl. Ramon Berenguer el Gran, 1 08002 Barcelona T. (+34) 93 551 3322 www.telecos.cat secretaria@telecos.cat President de Telecos.cat: Joan Solé Direcció Editorial: Salvador Ramon Comunicació i Publicitat: Sònia Maza comunicacio@telecos.cat Coordinació: Jordi Duch jordi.duch@telecos.cat Disseny i maquetació: www.guillermobejarano.com Fotografia: Diego Muñoz Col·laboracions: Francisco Almenara Jordi Berenguer Jaume Codina Santi Codolà Àngel Garcia Pau Garcia-Milà José Manuel Huidobro Josep Martí Sònia Maza Sandra Mingot Manuel Montañes Michael O’Hara Jordi Oliva Joan Pàmies Rosa Paradell Joan Ma Ribes Brahima Sanou Jaume Xarrié Fotomecànica i impressió: Sprint Copy, SL. Dipòsit legal: B-17.897-99 L’opinió de l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (Telecos.cat) queda reflectida exclusivament en la secció editorial. Els articles i les col·laboracions només reflecteixen les opinions dels seus autors.

2

Pàg.

Sumari

3

Continuem!

4 5 6

La TV connectada guanyarà terreny a la TDT Homenatge a Carles Flamerich i Jordi Bosch (Sant Gabriel 2013) ‘Les telecomunicacions al territori’ centren un cicle de jornades organitzades per Telecos.cat, l’ACM i Localret Ens fem més pròxims! Nova tertúlia radiofònica per difondre les TIC entre la societat La 19a edició de ‘la Nit’ ja escalfa motors El president Artur Mas rep Telecos.cat Telecos.cat, als mitjans Cerimònia de lliurament de certificats AQPE als enginyers d’Aqualogy I a més a més... Gran èxit de la celebració del Nadal a la Sagrada Família In memoriam: Pedro Vicente del Fraile

6 7 7 7 8 8 8 9 10

Editorial Destacats

Entrevista

12

Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya: “Volem situar les TIC al capdavant d’una estratègia de transformació del nostre país”

16

Galileo orbita amb tecnologies punta MISREC i SART, de patent catalana

20 22 25 26 28 30

Les quatre grans tendències tecnològiques futures Itinerància en LTE Amb la vista posada al MWC’2014 Catalunya vol ser al ‘top ten’ europeu de les TIC L’objectiu de les TIC en la construcció de ‘smart cities’ Un futur urbà, III SmartCity Expo WorldCongress

32 32 32 32 33 33

Renovat l’acord de col·laboració amb Nexica Conveni amb el Grup CIEF per impulsar noves accions formatives Aliança amb PUE per certificar coneixements TIC Oferta de formació on-line d’alt nivell i a baix cost amb Ossidian Fem vincle amb les empreses Fes servir la marca ‘Telecos.cat-Enginyer registrat’

34

Tractament dels becaris a efectes de Seguretat Social

35

Retribució dels administradors

36 38 40 41 42 43 44 45

Tecnologia Mirador

Ofertes comercials i serveis

l’advocat informa el gestor informa vincles Les reserves d’hotel ja es poden fer per hores Què cal fer per ser una mica més creatiu La importància de la certificació en formació tecnològica

‘Internos’ Grup de treball d’Acústica i Audiovisual Grup de treball d’Emprenedoria Grup de treball d’Exercici de la Professió Fent les amèriques... Cop de mà innovador a la comunicació assistencial

Calidoscopi

46

Publicacions

47

El futur dels mitjans de comunicació audiovisual a Catalunya

Tribuna


edi tor i a l

Continuem! Benvolguts companys i companyes, S’ha confirmat la sentència: el Tribunal Su- La Llei Òmnibus (vigent des de l’octubre de prem no ha admès a tràmit els recursos de 2012) i la nova Llei de Serveis Professionals cassació que la Generalitat i nosaltres vàrem permeten a l’Associació Catalana d’Engipresentar contra la sentència del TSJC que nyers de Telecomunicació continuar oferint anul·lava el Decret pel qual es va crear el nos- els mateixos serveis i amb la mateixa qualitre col·legi, i per tant, en fa ferma la sentència tat que fèiem fins ara sota l’epígraf de col·legi. i la conseqüent anul·lació. Simultàniament, el Tribunal Constitucional ha emès una sen- A més a més, la Generalitat de Catalunya ha tència per la qual anul·la la disposició transi- manifestat que la nostra Associació continua tòria cinquena de la Llei 7/2006 d’exercici de representant el col·lectiu dels enginyers de teprofessions titulades i dels col·legis professi- lecomunicació al nostre país. I és que creiem onals, que regulava el procés de segregació fermament que només des d’una organització independent i d’aquí, podrem defensar els indels col·legis d’àmbit estatal. teressos dels nostres enginyers i enginyeres. Aquestes sentències no només afecten al nostre col·lectiu, sinó també a tots aquells Per tant, no cal anar a cap altre lloc a buscar que han estat creats seguint el mateix pro- el que ja tenim i el que podem construir! cediment. El resultat és que la Generalitat, a partir d’ara, ja no podrà crear col·legis a partir No defallim, ans el contrari, ens sentim alleujats perquè qui ha volgut polititzar el nostre de demarcacions ja existents. cas ja no ens podrà arrossegar més. Tindrem Aquest pronunciament del Suprem i del més temps i perdrem menys diners i recurConstitucional, però, poc afecta al dia a dia sos per dedicar-los a tots vosaltres i a la nosdel nostre col·lectiu. De fet l’Associació, here- tra societat, que és el que de veritat importa. va del col·legi, ja porta tot el pes dels serveis oferts als seus membres. La organització de Com fa pocs dies ens deia un company: “El La Nit, la formació, la borsa de treball, els futur enlluerna tant, que les ombres del pasgrups de treball, els certificats d’actuació sat no el podran apagar!”. professional, la pòlissa de responsabilitat civil professional, les relacions institucionals, Molt afectuosament, les noves delegacions territorials... En definiJoan Solé Viñas tiva, totes les activitats que duem a terme per promoure el creixement del col·lectiu. President

3


destac ats

La TV connectada guanyarà terreny a la TDT Celebració de Sant Gabriel: Jornada de debat sobre el nou escenari televisiu El passat dia 3 d’octubre vàrem organitzar la jornada ‘La TDT a debat. Anàlisi del nou escenari televisiu: de l’IPTV al 4G’. Va aplegar més de 150 persones vinculades als sectors audiovisual i de les telecomunicacions, i es va desenvolupar en un ambient de molta expectació, derivada en bona part del marcat contrast d’opinions dels ponents de la taula rodona. Tots ells van coincidir, però, en què la televisió connectada anirà guanyant terreny a poc a poc, però de manera continuada, a la TDT. Celebrada a l’Espai Francesca Bonnemaison de la Diputació de Barcelona, la jornada ‘La TDT a debat. Anàlisi del nou escenari televisiu: de l’IPTV al 4G’, es va obrir amb la intervenció del president de l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació, Joan Solé, que va començar donant la benvinguda als més de 150 assistents. A continuació va glossar l’arribada de la TDT amb l’apagada analògica i es va doldre de la reculada actual en aquest àmbit, arran “del retard en l’aprovació de la normativa estatal sobre el dividend digital, que porta a un nou repartiment de l’espectre per afavorir nous usos en mobilitat i de dades, que necessiten molt ample de banda”. Això, va dir, “afecta un seguit de compromisos amb les empreses i els ciutadans, que si no es respecten poden posar en perill els plans d’inversió de les companyies i el prestigi del país”. A partir d’aquest moment va prendre la paraula la moderadora de la taula rodona, Gemma Busquets, periodista de ‘El Punt Avui’, que va introduir el tema de debat obrint aquest interrogant: la TDT ha significat la gran revolució que prometia? Hi van començar a respondre de manera no presencial (a través d’un video gravat per a l’ocasió), Eudald Domènech, CEO de Total Channel; Pedro Linares, director de l’Oficina del Dividend Digital d’Abertis Telecom; Antoni Esteve, president de Lavinia; i Josep Maria Guerra, president de Telespectadors Associats de Catalunya.

4

R Ponents de la taula rodona.

Les diferències de criteri ja es van començar a fer evidents a partir d’aquest moment. Mentre Domènech defensava que “el futur de la TV és l’streaming”, Linares replicava que “la TDT aviat podrà oferir també el format 4k (UltraHD)”, i Esteve se situava a mig camí dient que “la TV lineal mantindrà l’exclusiva del directe (retransmissions esportives i grans esdeveniments informatius), però la resta de programació arribarà a través d’aplicatius activats en diferents dispositius: tablets, smartphones, portàtils, etc.”. Un punt de vista, aquest darrer, compartit per Guerra, que deixava clar en la seva intervenció que “Internet guanyarà la partida a la TV”, que com a mitjà de difusió audiovisual “té un futur molt negre”. Fet aquest preàmbul, s’entrava de ple en la taula rodona, encapçalada per

Josep Pont, vicepresident del Consell de l’Audiovisual de Catalunya; Francesc Pena, conseller delegat de la Xarxa Audiovisual Local; Román Lantarón, president de Feceminte; Pere Mier, president d’Ametic i José Antonio Guzmán, director del projecte TV d’Orange. El primer a prendre la paraula, Josep Pont, va assenyalar alguns dels mals de la TDT: “la planificació, l’execució i la crisi sobrevinguda, que ha afectat tot el procés”. Tot i així, va reconèixer que “la TDT ens ha permès obrir una porta que fa que avui dia puguem estar parlant de qüestions com el dividend digital i el 4G”. El segon ponent, per ordre d’intervenció, Francesc Pena, va ser el més crític amb la TDT. Tant, que va qualificar-la “d’estafa” en relació a com ha acabat afectant al sector de la TV local. “Si preguntem les televisions de proximi-


R Entrega de la placa commemorativa a Carles Flamerich (dreta) i Jordi Bosch (esquerra), pel seu suport constant i reiterat al nostre col·lectiu.

tat sobre aquest tema, la resposta és clara: això no és una crisi, és una estafa. Ha incrementat costos, hi ha hagut una deflació del preu del producte i han hagut d’assumir un paper pel qual no havien nascut”. Tot i així, el conseller delegat de la XAL no tem pel futur del sector: “Els mitjans locals tenim un avantatge: el monopoli de la informació de proximitat”. També va donar un vot de confiança a la TV connectada, “que permet unificar plataformes mantenint la diversitat de finestres, i això implica evitar de perdre la pluralitat”.

Per part d’AMETIC, associació que aplega empreses d’electrònica, el sector TIC, les telecomunicacions i els continguts digitals, el seu president, Pere Mier, va qualificar la TDT de ser “un èxit tècnic, social i industrial” i va criticar el Ministeri d’Indústria pel retard en la presa de decisions (el pla del dividend digital –que contempla la reubicació de canals de TV per alliberar espectre per al 4G– continua pendent d’aprovació). “Les inversions a llarg termini requereixen estabilitat i això vol dir que les lleis han de ser estables”, va concloure.

Al seu torn, i en representació dels instal·ladors de telecomunicacions, Román Lantarón va qualificar la TDT “d’opció clara de futur” per al propi sector, però va retreure a l’Administració la incertesa i indefinició sobre la seva evolució, raó per la qual va demanar que “s’informi adequadament els usuaris sobre què significa el dividend digital i per què hauran d’assumir una nova resintonització”.

El darrer ponent de la taula rodona, José Antonio Guzmán, responsable del projecte TV d’Orange, va assegurar que els nous dispositius són els que ens diran cap on va la televisió. “El que està clar és que la TV del futur no és només la TDT. Hi haurà complementarietat en funció dels nous hàbits de consum. El que cal és cercar un canal de retorn per als continguts”.

Cloenda

R El secretari de Comunicació del Govern de la Generalitat, Josep Martí, va fer la cloenda de l’acte.

Ja en la recta final de la jornada, un cop tancat el torn de paraules del col· loqui, es va fer la cloenda de l’acte, a càrrec del secretari de Comunicació del Govern de la Generalitat, Josep Martí, que en la mateixa línia de tots els ponents, i a tall d’exemple, va destacar que “la Corporació Catalana de Mitjans de Audiovisuals es defineix, en el nou contracte programa, com una empresa pública de producció de continguts”. Sobre al futur, tot i no voler

Homenatge a Carles Flamerich i Jordi Bosch La recta final de la Jornada dedicada a la TDT va servir també per donar el tret de sortida a la celebració de Sant Gabriel, patró de les Telecomunicacions. Se’n va encarregar el president, Joan Solé, que va començar fent memòria de dos companys traspassats al llarg del 2013 (Pedro Vicente i Agustí Massó), ambdós d’especial rellevància per a la bona marxa de la nostra institució. A continuació va retre homenatge a Carles Flamerich, exdirector general de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat, i Jordi Bosch, director d’Estratègia Digital a Mediapro i exsecretari de Telecomunicacions, als quals va agraïr el seu suport. En prova de reconeixement per la seva implicació reiterada i constant amb el nostre col·lectiu, del qual formen part com a ‘telecos’, Joan Solé els va fer entrega d’una placa d’agraïment. El colofó a tota la celebració va arribar amb un vermut gentilesa d’Espinaler, del qual van poder gaudir els més de 150 assistents a l’acte, mentre intercanviaven impressions sobre el debat i l’actualitat del sector. @

fer pronòstics, va al·ludir a un escenari desitjat, proveït “d’un mitjà nacional públic potent acompanyat de mitjans de caràcter local adequats al territori i on s’afavoreixi l’aparició d’operadors privats també potents”. @

5

Fotos: Diego Muñoz

R La jornada va aplegar més de 150 persones vinculades als sectors audiovisual i de les telecomunicacions.


destac ats

“Les Administracions han d’estar al dia en matèria de Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC), amb l’objectiu de tenir el coneixement necessari per prendre decisions i gestionar més eficientment els serveis que es presten a la ciutadania”. Partint d’aquesta premissa, l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació, en col·laboració amb l’Associació Catalana de Municipis (ACM) i Localret, han promogut l’organització d’un cicle de Jornades que pretenen informar, de primera mà, els responsables polítics i els tècnics que els assessoren, sobre els nous serveis que proporcionen les TIC, les tecnologies que es troben disponibles, i la normativa legal que les regula en temes relacionats amb el món local. D’aquesta manera, es vol contribuir a clarificar les idees i resoldre possibles dubtes. Amb el suport de la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat i la col· laboració de les Diputacions de Lleida, Girona i Tarragona, s’han programat jornades a les quatre capitals catalanes: a Lleida el 28 de novembre, a Barcelona el 12 de desembre, a Tarragona el 19, i a Girona el 9 de gener. @

R Imatge de la jornada organitzada a Lleida.

6

Ens fem més pròxims! L’Associació aposta per descentralitzar la seva activitat amb el nomenament de delegats territorials

Autor: Cambra de Comerç de Girona

’Les Telecomunicacions al territori’ centren un cicle de jornades organitzades per Telecos.cat, l’ACM i Localret

R D’esquerra a dreta, Salvador Ramon (director de l’Associació), Joan Solé (president), Domènec Espadalé (president de la Cambra), Miquel A. Lleixà (delegat a Girona) i Albert Alcarraz (secretari).

L’Associació Catalana d’Enginyers de sensibilització, acostament als de Telecomunicació ha decidit re- ens públics, a la Universitat i les forçar la seva aposta per un model empreses. Estic convençut que, en de proximitat que apropi els seus col·laboració amb la Cambra i amb serveis als associats d’arreu del el Miquel Àngel com a delegat, ho territori. Aquesta estratègia ja s’ha aconseguirem”. concretat a Girona amb la signaEn aquest sentit, Lleixà assetura d’un conveni amb la Cambra gura que en l’actual context de de Comerç i el nomenament de crisi es fa més important que Miquel Àngel Lleixà com a delegat mai la col·laboració entre els enterritorial a la demarcació. ginyers de totes les especialitats. L’acord, signat el passat 14 de no- “Serem actius en oferir aquesta vembre pel president, Joan Solé, i col·laboració a tots aquests col· el president de la Cambra gironina, lectius, així com a organismes que Domènec Espadalé, té un doble ob- vetllen dia a dia per la millora de jectiu: descentralitzar els serveis i les empreses de les comarques giactivitats adreçats al col·lectiu, i aju- ronines. El conveni amb la Cambra dar a transferir el coneixement dels de Comerç constitueix una bona ‘telecos’ cap a la societat gironina. mostra d’aquest esperit”. Solé ho explica així: “El col·lectiu Aquest acord és només el pridels enginyers de telecomunicació mer pas d’una estratègia d’apro(més de 6.000 arreu de Catalunya) ximació al territori que també estem fent tasca arreu del país. Ja passa per la internacionalització és hora, doncs, d’acostar-nos més del col·lectiu. Així, ja s’ha designat als nostres companys que treballen un delegat a les Terres de l’Ebre fora de l’àrea de Barcelona”. I afe- i el Priorat (Enric Grosche) i s’ha geix: “Volem que a Girona, com a començat a treballar amb Joan Mir Barcelona, es puguin fer presenta- com a representant al Regne Unit cions, formació presencial, accions (UK Chapter). @


Nova tertúlia radiofònica per difondre les TIC entre la societat L’Associació ha posat en marxa una nova activitat de periodicitat mensual que té com a objectiu promoure i fer difusió de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) entre la societat. Amb el títol de ‘El cafè de les Telecos’ i en format de tertúlia radiofònica (amb suport vídeo), es presenta un programa de mitja hora de durada on experts de diferents àmbits –la majoria enginyers de ‘telecos’- analitzen un únic tema relacionat amb les TIC i la manera com aquestes estan transformant el món. Les smart cities, la videoconferència, i les darreres novetats tecnològiques de cara al Nadal són alguns dels temes tractats. El director de Tertulia Digital i Dossier Tecnológico, Tomás Cascante, és el presentador-moderador de ‘El cafè de les Telecos’, que compta amb el patrocini d’Aastra Telecom i amb la col·laboració de Technotrends, que cedeix les seves instal·lacions per fer-ne la gravació. Els programes estan disponibles a la Mediateca del web www.telecos.cat i al portal www.dossiertecnologico.com @

La 19a edició de ‘la Nit’ ja escalfa motors El primer gran esdeveniment de l’any del sector TIC estarà novament organitzat pels Enginyers de Telecomunicació i Informàtica El proper 20 de febrer el Palau de Congressos de Catalunya acollirà la 19a edició de la “Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica”, que després de l’èxit de l’anterior edició, tornen a organitzar conjuntament l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (Telecos.cat) i el Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica (COEINF). La Nit és, des de l’any 1995, l’esdeveniment de referència del sector TIC a Catalunya i el punt de trobada dels professionals, les empreses, el món universitari, les institucions i els representants polítics del país. A més, constitueix el marc de lliurament dels Premis Salvà i Campillo (guardó de prestigi que reconeix a la personalitat de l’any i al jove emprenedor), els Premis Alan Turing (que en la seva segona edició premiaran al CIO de l’any i a la responsabilitat social) i el Premi d’Honor de La Nit. Segons Joan Solé, president de Telecos.cat, “les TIC són definitivament un sector i creiem en les importants sinergies que es creen quan els professionals anem plegats com fem a La Nit, un esdeveniment de referència". De la

seva banda, Mingo Olmos, degà del COEINF, afirma: “Estem treballant amb molta il·lusió perquè aquesta Nit sigui plena de sorpreses positives, com per exemple, el reconeixement a executius per la seva aportació destacada. Mica en mica anirem informant de moltes altres novetats. Estic convençut que ningú no se la voldrà perdre!”. De moment ja està oberta la inscripció a l’acte amb la possibilitat d’obtenir un preu reduït per ‘early bird’ fins al 31 de gener. Més informació i inscripcions a www.lanit.cat @

El president Artur Mas rep Telecos.cat El passat mes de juliol el president del govern, Artur Mas, va rebre una delegació de l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació al Palau de la Generalitat. A la trobada hi van assistir el president, Joan Solé, el vicepresident, Jordi Berenguer, i el director, Salvador Ramon. Per part de l’executiu català, també va participar a la trobada el conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig. La reunió va servir per abordar l’actualitat del col·lectiu i de l’Associació,

tenint en compte el paper que aquesta juga a l’hora de promocionar i fer créixer la professió, generant oportunitats per al col·lectiu i defensant els interessos dels enginyers i enginyeres de telecomunicació de Catalunya, i també els del propi país. A més, durant la trobada el president es va interessar per la situació dels nostres enginyers, de les empreses del sector i va voler conèixer el parer del col·lectiu sobre com va el país en els temes TIC. @

7


destac ats

I a més a més...

Telecos.cat, als mitjans Són diverses les aparicions que representants de l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació han tingut als mitjans de comunicació en el decurs dels darrers mesos. Així per exemple, amb motiu de la posada en marxa de la xarxa mòbil 4G a diverses ciutats de l’estat, el president, Joan Solé, i el coordinador de Grup de Treball de Radiocomunicacions, Ismael Bataller, eren entrevistats als informa-

tius de TV3, TVE i BTV. Bataller, a més, participava a la tertúlia de Els Matins de TV3 per explicar com el mòbil pot ajudar a resoldre determinats casos policials. D’altra banda, l’actualitat del propi col·lectiu era objecte d’atenció per a programes com ‘l’Observatori’, de la Xarxa de Comunicació Local (on va ser entrevistat Solé) o ‘Connectats’, de la Cadena Ser (on va participar el secretari, Albert Alcarraz). @

Cerimònia de lliurament de certificats AQPE als enginyers d’Aqualogy La seu de Foment del Treball va ser l’escenari triat per a la Cerimònia de lliurament de certificats AQPE als enginyers d'Aqualogy, que tenia lloc el passat mes de juliol. Fins a un centener de persones assistien a l’acte, que va comptar amb les

8

intervencions de Josep Manuel Basañez, vicepresident de Foment del Treball, Joan Vallvé, president de l’AQPE, Josep Oriol, vicepresident, i Manuel Cermerón, director general d’Aqualogy. Pere Torres, secretari d’Empresa i Competitivitat de la Generalitat era l’encarregat de cloure la cerimònia, just després del lliurament de certificats professionals. Aqualogy ha estat la primera empresa que ha començat a certificar els seus professionals de l’enginyeria, segons el model AQPE. D’altra banda, i gràcies a una promoció impulsada el passat mes de setembre, cinc enginyers de telecomunicació han iniciat ja el procés de certificació dels seus coneixements i experiència. @

Fem un curs sobre Mobile Journalism a la redacció de ‘La Vanguradia’. El passat mes de novembre, fruit de l’acord que l’Associació manté amb ‘La Vangurdia’, l’enginyer de ‘telecos’ i expert en desenvolupament de negocis digitals, Fernando Navarro, va impartir un curs sobre Mobile Journalism (MoJo) a la redacció del diari. Durant tres sessions d’una hora de durada, els periodistes del rotatiu van descobrir de la mà de Navarro les darreres tendències d’ús del telèfon mòbil, les claus del periodisme mòbil, exemples de MoJo i la tecnologia existent al servei de la mobilitat, entre d’altres. Ens apropem a les escoles. Per tal d’apropar els nostres serveis als futurs enginyers, amb l’arrencada del nou curs acadèmic, hem realitzat actes de presentació a les escoles d’enginyeria d’arreu del país. A més, com és habitual cada any, hem participat als actes de graduació que emmarquen el lliurament anual dels premis al Millor Expedient Acadèmic. Organitzem amb èxit la II Taula de la Professió. Amb l’objectiu d’analitzar les noves oportunitats professionals dels enginyers de telecomunicació, organitzàvem -el passat mes de juny- la segona edició de la Taula de la Professió. La Jornada va comptar amb la participació de l’Associació de Promotors de Barcelona, la Mútua d’Enginyers, la Federació de Municipis de Catalunya i Grecojoc. A més, com a novetat, es va destinar un espai perquè els associats presentessin els seus projectes i actuacions. Expliquem com les empreses poden ser més competitives. “Reduir costos i millorar la productivitat de l’empresa fent-la més competitiva és possible si les TIC s’apliquen adequadament”. Partint d’aquesta premissa, coordinàvem la taula rodona “Les TIC: la forma econòmica i ràpida d’afegir valor a l’empresa”, en una trobada que reunia el mes de juny passat una seixantena de petites i mitjanes empreses a la Cambra de Comerç de Barcelona. @


Foto: Diego Muñoz

Gran èxit de la celebració del Nadal a la Sagrada Família Més de 160 persones -entre membres del col· lectiu, familiars i amics- es van voler sumar el passat 19 de desembre a la celebració del Nadal organitzada per l’Associació Catalana d'Enginyers de Telecomunicació (Telecos.cat) La Sagrada Família va servir de marc incomparable per a l’esdeveniment, que arrencava a les cinc de la tarda amb una visita guiada a la basílica. Després de recórrer el temple i escoltar les explicacions dels cinc guies voluntaris que es van posar a la nostra disposició, els assistents vam passar a la Cripta del temple. Allà van tenir lloc els parlaments de Jordi Berenguer, vicepresident de Telecos.cat, Salvador Ramon, director, i mossèn Lluís Bonet, rector de la Sagrada Família. El músic Jordi Paulí va ser l’encarregat d'amenitzar l’acte, interpretant al saxo vàries nadales. El brindis amb una copa de cava va posar el punt i final a la celebració. @

Descobreix tot el que et podem oferir!

Som Telecos!

El suport per al teu creixement professional com a enginyer Descarrega’t el nou catàleg de serveis

T. 935513322  | www.telecos.cat |  Inscriu-te!

9


destac ats

In memoriam: Pedro Vicente del Fraile

c

om molts de vosaltres, el primer contacte que vaig tenir amb el Pedro Vicente del Fraile va ser com a professor de l’assignatura de 5è de Televisió. Eren els anys 80, i en l’edifici provisional de l’ETSETB, quan entre classe i classe els de tercer sortíem a xerrar al hall de l’escola tot mirant de reüll als de 5è, ens preguntàvem qui devia ser aquell senyor baixet i calb, que sempre amb corbata i americana i la cigarreta encesa, entrava i sortia els dimarts i divendres de 19h a 21h d’aquella anhelada aula de 5è. Era l’època del Sonimag, el ‘Salón del Sonido, la Imagen y la Electrónica’ que cada any es feia a Montjuïc i on s’hi podia entrar de franc amb el carnet d’estudiant de l’ETSETB. Bavejant enmig d’aquells estands plens a vessar, et sobtava en arribar al de CopresaMiniwatt-Philips trobar-te de nou amb aquell senyor calb i baixet, que no parava d’atendre a tothom que se li apropava. I si agafaves un exemplar de la revista ‘Miniwatt’ que voltava per allà, veies que hi havia un tal Pedro Vicente que tant feia d’editor com d’autor, i que en preguntar qui era, et deien que entre d’altres coses era un enginyer que havia dissenyat el sistema Teletext que anaven incorporant els televisors de l’època. Anys després, quan em vaig incorporar a l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació com a tresorer, vaig tenir l’oportunitat de conèixer al Pedro Vicente com a enginyer. La subtil barrera distant del professor havia desaparegut. Al seu costat, tot i ser jo un passerell, tenia l’habilitat de tractar-te com a un igual. Et considerava un company d’una professió de la que era capaç de traspassar-te tota la passió i l’estima que per ella sentia i manifestava en tot moment. Quan més tard vaig deixar l’empresa i em vaig incorporar a la UPC, va donar

10

R Pedro Vicente en l’instant de rebre el reconeixement del col·lectiu, a finals de l’any passat, amb el lliurament de la placa d’homenatge a la seva trajectòria.

la casualitat que cap a mitjans dels 90 tots dos vàrem coincidir com a sotsdirector de centre; jo portava els laboratoris a la EUPBL amb en Luis Yebra de director, i ell portava les relacions amb les empreses a l’ETSETB, amb l’Antoni Elias de director. En aquella època estàvem posant en marxa les pràctiques en empresa per als nostres estudiants. Recordo que amb en Jordi Mataix, llavors també sotsdirector de l’EUPBL, suàvem tinta per aconseguir que alguna empresa acabés agafant un estudiant en pràctiques. Ja us podeu imaginar quina cara fèiem quan l’Antoni Elias ens deia que a l’ETSETB el Pedro, amb només un parell de trucades n’aconseguia centenars, i a més com si això fos la cosa més natural del món. I és clar, per al Pedro això sí que ho era! D’aquella època de sotsdirector de l’ETSETB, en Pedro i el també malauradament desaparegut Jaume Herranz, van forjar una gran amistat amb l’Antoni Elias, fruit de la qual en va sortir l’assignatura de Fonaments i Funcions de l’Enginyer de Telecomunicació (FIFET), de la que sempre tots tres deien que era el millor que havien fet mai. I coneixent-los, segur que era ben cert. Els darrers anys, de la mà de l’Antoni

Elias, d’en Jordi Mataix, d’en Luis Yebra, d’en Ramon Pallisa, d’en Josep Casanovas, i d’en Jaume Herranz, vaig tenir l’oportunitat de conèixer al Pedro en la seva vessant d’amic. Un molt bon amic: entranyable, divertit, sempre a punt per explicar-te sucoses anècdotes o genials i irrepetibles acudits. Però tots els ‘telecos’ hem de tenir ben present que ell, junt amb en Manuel Moralejo i d’altres ‘telecos’ que treballaven a Catalunya, van ser els artífexs de que es creés fa més de 40 anys l’ETSETB, i que en Pedro, també per casualitats de la vida, fos el professor que va tenir l’honor de fer la primera i també la darrera classe del pla d’estudis del 1964, amb el que la nostra història va començar. Gràcies Pedro, per tot el que has fet per nosaltres i per la nostra apassionant professió. @

Jordi Berenguer i Sau Vicepresident de l'Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació.


Sabadell Professional Una cosa és dir que treballem en PRO dels professionals. Una altra és fer-ho:

Compte

Expansió PRO*.

T’abonem el 10% de la teva quota de col·legiat/associat**. ---------------------------------------------------------------------------------------------------Més de

Condicions revisables segons l'evolució del mercat financer.

0 comissions d’administració i manteniment.

+

3% de devolució dels teus rebuts domèstics principals, fins a un màxim de 20 euros al mes.

+

Gratis la targeta de crèdit i de dèbit.

+

1.300 oficines al teu servei.

----------------------------------------------------------------------------------------------------

Al cap i a la fi, som el banc de les millors empreses. O el que és el mateix, el banc dels millors professionals: el teu. Truca’ns al 902 383 666, organitzem una reunió i comencem a treballar. sabadellprofessional.com

El banc de les millors empreses. I el teu.


en trevista

“Volem situar les TIC al capdavant d’una estratègia de transformació del nostre país” El president de la Generalitat, Artur Mas, és plenament conscient del potent efecte positiu de les TIC en l’economia d’un país. Per això diu que “cal incrementar la inversió en TIC per part del conjunt d’agents (administració, empreses i llars) en un 25%, el que equival a uns 5.000 milions d’euros addicionals en el 2020”. Tot plegat amb l’objectiu de “situar les TIC al capdavant d'una estratègia de transformació del nostre país”. En aquest sentit, apunta que la Generalitat “vol convertir Catalunya en un pol d'innovació de la societat digital que permeti reactivar la nostra economia per generar riquesa i llocs de treball”.

P

arlem de les estructures d’estat que li cal a Catalunya. Si potser la principal és la hisenda pública catalana, quines passes més urgents i immediates s’han de fer per bastir-la? Cal tenir en compte que una hisenda pública moderna és molt més que un òrgan administratiu encarregat de recaptar els impostos que paguen els ciutadans. Parlem d’un model de relacions

12

Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya


“Cal incrementar la inversió en TIC en uns 5.000 milions d’euros addicionals en el 2020”

que acabi generant confiança entre els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya i això només s’aconseguirà des d’una gran col·laboració entre els agents involucrats en el sistema tributari. En primer lloc, amb els ciutadans, en tant que contribuents, i també amb el teixit empresarial, que és l’encarregat de recaptar molts tributs i lliurar-los al tresor públic. En segon lloc, amb el conjunt d’intermediaris fiscals que ajuden als contribuents a complir amb les seves obligacions. I, finalment, amb l’agència tributària, que ha de vetllar per fer efectiu el compliment de les obligacions tributàries. En l’àmbit econòmic, l’estudi recent ‘Memòria Econòmica de Catalunya 2012’, del Consell General de Cambres de Catalunya, destaca la importància de la indústria en la vertebració de l’economia catalana. Tenint en compte que la Generalitat ja ha anunciat la seva voluntat de reindustrialitzar el país, quins plans té l’Executiu català sobre tot plegat a curt i mitjà termini? Com vaig remarcar durant el Debat de Política General del passat mes de setembre, la reindustrialització de Catalunya es troba entre els grans projectes que el Govern vol dur a terme en el decurs de la present legislatura. Això vol dir una indústria diversificada, com ja tenim, però més innovadora i més exportadora. El Govern ha aprovat recentment una estratègia industrial que identifica les especialitzacions de la indústria catalana amb més potencial de creixement. Aquesta estratègia industrial impulsa programes específics per

augmentar-ne la competitivitat, entre els quals destaquen el de clústers, el d’innovació i, molt especialment, el de reactivació, per trobar sortida a empreses que passen dificultats i facilitar la implantació de noves empreses industrials. L’objectiu reindustrialitzador haurà d’esquivar molts obstacles. Quin és el resum dels pitjors? Esmentaria principalment alguns factors d’entorn. La indústria catalana ha respost amb un èxit notable al repte de la internacionalització, però tot i ser conscients que ens movem en un mercat global, cal esperar una recuperació de la demanda interna que contribueixi al creixement del sector industrial. D’altra banda, cal que torni a fluir el crèdit per tal que les indústries, especialment les pimes que formen majoritàriament el nostre teixit productiu, puguin afrontar inversions que els permetin modernitzar-se i millorar la seva productivitat. Finalment, esmentaria les infraestructures. Per tal de mantenir la competitivitat i l’atractiu de cara als inversors estrangers, Catalunya requereix un esforç inversor molt superior al que està fent i ha fet històricament el Govern central. Infraestructures vitals com el corredor mediterrani o els accessos als ports de Barcelona i Tarragona no es poden demorar més. Analitzem-los una mica. Sobre la creixent dificultat d’accés al crèdit bancari per part de la pime, quina resposta cal esperar del Govern català per contribuir a resoldre aquest greu inconvenient?

L’estudi esmentat del departament d’Empresa i Ocupació diu que cal arribar a un increment del 25% de la inversió actual en TIC, per poder posicionar Catalunya en el Top 10 de les regions europees capdavanteres en TIC el 2020. Ho veu factible? Segons l’anàlisi realitzat, per assolir l’objectiu de situar Catalunya dins del Top 10 de les regions europees capdavanteres en TIC, cal incrementar la inversió en TIC per part del conjunt d’agents (administració, empreses i llars) en un 25%, el que equival a uns 5.000 milions d’euros addicionals en el 2020. En termes d’impacte, això suposaria un increment de la producció catalana de 8.300 milions d’euros i una generació de 39.800 llocs de treball (20.500 vinculats directament als sectors TIC, 13.500 relacionats amb proveïdors de béns i serveis d'aquestes activitats en creixement, i 5.800 corresponents a l’efecte induït —les ocupacions que s'obtenen en l'economia com a resultat de majors salaris— i a una major capacitat de consum global). És evident que això suposa un esforç rellevant per part de tothom per tal d’integrar les TIC en els diferents àmbits de la societat, especialment pel que fa a l’activitat productiva i als serveis prestats a la ciutadania per part d’empreses i administracions. La tendència, en tot cas, és molt positiva, i la incorporació de les TIC a la societat catalana ja és un fet que cal, de totes totes, potenciar.

Aquest és un dels elements claus per sortir de la crisi i, malgrat això, el crèdit a l’activitat productiva va caient en termes interanuals des de la meitat de l’any 2009. Des del Govern hi estem treballant a fons des del primer dia, principalment a través de l’Institut Català de Finances. Durant el 2013, aquest òrgan ha impulsat una línia de préstec a pimes i autònoms per import de

13


en trevista 337 M€ que s’afegeixen als 1.742 M€ de finançament que ja es va facilitar en els dos darrers anys. En els sis primers mesos d’aquest any, 764 empreses s’han beneficiat d’aquests préstecs. El nostre objectiu és assolir, d’aquí a finals d’any, els 500 M€ en préstecs i avals per a pimes i autònoms als quals cal afegir 160 M€ més en l’àmbit del capital risc. I la nostra voluntat és que aquesta xifra arribi als 600M€ l’any vinent.

“Hem tornat a mostrar les nostres millors cartes a tot el món” L'èxit de la Via Catalana pot fer pensar que ja tenim guanyat el procés cap a l’estat propi. És així? Convé deixar-se emportar per l’eufòria? És indubtable que la Via Catalana va ser un èxit aclaparador de mobilització del país, com ho va ser també la gran manifestació de la Diada de l’any passat. I un cop més hem tornat a mostrar les nostres millors cartes a tot el món: la participació, el diàleg, l’esperit pacífic i constructiu, el respecte i la força de demostrar que creiem en nosaltres mateixos. Davant la força i el civisme d’aquestes mobilitzacions, crec que el Govern espanyol faria bé d’escoltar la veu del poble català que demana poder decidir el seu futur com a país i com a nació. Per això, com a president, utilitzaré tots els instruments democràtics i legals a les meves mans per tal que els catalans i les catalanes puguin decidir lliurement el seu futur. Encara hi ha molt camí per recórrer, però el meu compromís és clar: el poble de Catalunya serà cridat l’any vinent a les urnes per poder decidir pacíficament i democràtica el seu camí.

14

Veiem l’altre gran escull: la necessitat bàsica d’un model energètic eficaç i competitiu per al desenvolupament de la indústria. Quines són, a grans trets, les línies d’actuació que s’impulsaran amb aquest objectiu? Enguany s’ha començat a aplicar el Pla de l’Energia i el Canvi Climàtic 2012-2020, que es va aprovar el 2012. El Pla té com a objectiu impulsar l’estalvi i l’eficiència energètica i l’aprofitament de les energies renovables, així com també assegurar la disponibilitat del subministrament energètic, desenvolupar les infraestructures energètiques de Catalunya i fomentar les activitats en R+D energètics. En el marc de l’actual procés de reforma del sector energètic, el Govern català ha presentat una proposta de nou model energètic en l'àmbit estatal que aposta per mantenir les polítiques de foment de les energies renovables i de cogeneració, presenta un nou model de mercat elèctric i reivindica un nou marc competencial. En paral·lel al model energètic, abans de finals d’any el Govern aprovarà un nou projecte legislatiu sobre canvi climàtic; se n’impulsarà un altre sobre biodiversitat; s’intensificarà el Pla de millora de qualitat de l’aire; s’implantarà el distintiu de garantia de qualitat ambiental de flotes de vehicles i la guia de compra verda de vehicles; i es desplegarà un Pla d’Economia Verda, que fomentarà la col·laboració entre empreses i administracions i ajudarà a la seva internacionalització. En aquest nou escenari reindustrialitzador, quin paper tenen reservades les TIC, en tant que element clau de la competitivitat empresarial?

Les TIC juguen un paper clau, tant per la seva capacitat tractora com per la seva naturalesa transversal que cal tenir molt en compte. Per aquest motiu, el Govern de la Generalitat de Catalunya va aprovar el maig de 2012 el Pla idigital (www.idigital.cat), l’estratègia per desenvolupar plenament la societat digital catalana com a eina per a la recuperació econòmica. Amb la posada en marxa del Pla idigital volem situar les TIC al capdavant d'una estratègia de transformació del nostre país; ens hem marcat com a objectiu convertir Catalunya en un pol d'innovació de la societat digital que permeti reactivar la nostra economia per generar riquesa i llocs de treball. En aquest sentit, les TIC han de ser una punta de llança que, ben utilitzada, permeti donar un impuls a les nostres empreses per ser més productives i competitives, dinamitzar la generació de ocupació i aconseguir que el sector tecnològic català sigui un motor de creixement econòmic per al país. El pla idigital neix plenament alineat amb l'Agenda Digital per Europa 2020, i és aquest el motiu pel qual resulta especialment necessari situar a Catalunya en un context europeu. L’estudi recent ‘Catalunya en el context de les euroregions avantguardistes en TIC. Avenç i convergència. 2012’, a càrrec del departament d’Empresa i Ocupació, posa de manifest que per cada euro invertit en TIC a Catalunya es generen 0,88€ de valor afegit brut. Atès el retorn garantit d’aquesta magnitud, cal esperar un major esforç inversor en aquest sector? A l’estudi realitzat s’analitzen els diferents escenaris d’inversió. Val a dir que som conscients del moment econòmic que travessa el país però, d’altra banda, no hi ha recuperació econòmica possible que no passi per l’increment de la competitivitat del teixit empresarial català fruit de la innovació, l’aplicació de noves tecnologies i que ens permeti la internacionalització. També hem de ser conscients del potent efecte positiu que té sobre l’economia d’un país la inversió en TIC. Aquest estudi, per tant, ens mostra el camí a seguir, es-


“Ningú podrà ni voldrà donar l’esquena a un moviment absolutament democràtic, pacífic i àmpliament majoritari”

sent els diferents organismes i entitats, tant públiques com privades, les que apostem per les TIC, tot incrementant així la inversió global i per descomptat el seu impacte. Segons l’estudi realitzat, no només per cada euro que es genera en tot el circuït amb la participació del conjunt

“Valoro molt positivament el gest de complicitat de Telecos.cat” Parlem d’una altra estructura d’estat, la més propera al col·lectiu ‘teleco’: l'Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació. Quina valoració fa del seu suport al dret a decidir? Valoro molt positivament el gest de complicitat dels Enginyers de Telecomunicació de Catalunya, que juntament a d’altres col·legis i associacions professionals del país han expressat el seu suport a la consulta i s’han sumat a la resolució del Parlament a favor del dret a decidir del poble català. Sempre he dit que en aquest procés és molt important que fem pinya i sumem àmplies majories perquè això ens donarà molt més força per seguir avançant.

dels agents aporta 0,88 euros de valor afegit (VAB) català, també genera 1,63 euros a la producció (PIB) catalana i es generen llocs de treball qualificats. Cal, per tant, fer un esforç d’inversió ja que a aquests forts impactes positius s’hi ha de sumar l’increment en la competitivitat de les empreses. Què diria als enginyers de telecomunicació d’aquest país, per encoratjar-los a liderar sense complexos la societat tecnològica del segle XXI? Els diria el mateix que intento dir cada dia a tots els catalans i catalanes: que tinguin sempre present que el nostre és un país amb un gran potencial, que, tot i les dificultats, segueix sent un país atractiu a nivell inversor i que tenim molts bons exemples d’empreses i sectors que funcionen bé i que tenen molt recorregut per fer. Per tant, cal que cadascú de nosaltres aporti el seu nostre granet de sorra per fer que aquest país segueixi tenint un futur esperançador. Si tirem endavant entre tots i posem tota la força i energia perquè Catalunya segueixi excel·lint, estic convençut que el nostre futur serà brillant. @

Jordi Duch Coordinador 'Telecos'

Què diria tant als que s’expressen obertament i sense embuts a favor de la transició nacional com als que tenen un ànim més derrotista? Què cal fer per conjugar de la millor manera possible la màxima ambició amb el pur pragmatisme, durant el procés cap a la plena sobirania? A uns i a altres els dic que no ens hem d’apartar ni un mil·límetre del full de ruta, però tampoc de la Via Catalana, és a dir, de la manera catalana de fer les coses, perquè cal fer la transició nacional, però l’hem de fer bé, i això és responsabilitat de tots. Tant la Via Catalana de la Diada, com la manifestació de l’any passat, demostren la fermesa de la nostra voluntat col·lectiva i el nostre anhel per decidir el nostre futur, pacíficament i en llibertat. Aquesta és l’actitud amb què sempre s’ha mostrat Catalunya al món i la que seguirem exhibint ara. I estic convençut que ningú podrà ni voldrà donar l’esquena a un moviment absolutament democràtic, pacífic i àmpliament majoritari. I això ho han de tenir en compte el Govern espanyol, però també les institucions europees. Quines variables intervenen de manera més favorable per a Catalunya al llarg d’aquesta transició? I les que ho fan de manera més contrària? Com ja he repetit en moltes ocasions, cal que en aquest procés que viu Catalunya ens anem carregant de raons, davant de l’Estat i davant de la comunitat internacional, així com davant dels escèptics o contraris al procés. Per això, insisteixo tant en la importància de fer-ho bé i de plantejar la consulta de manera pactada, legal i acordada.

15


tecnol ogia De l’empresa Mier Comunicaciones, amb seu a La Garriga

Galileo orbita amb tecnologies punta MISREC i SART, de patent catalana Els dos satèl·lits del sistema Galileo que es van enlairar el 12 d'octubre de 2012 porten integrats dos equipaments dissenyats i fabricats per Mier Comunicaciones: el receptor de missió MISREC (Mission Receiver) i el transpondedor del sistema de recerca i rescat SART (Search and Rescue). Aquí es descriuen amb detall aquestes dues aportacions de tecnologia punta de l’empresa de La Garriga al segment espacial del sistema europeu de navegació per satèl·lit Galileo. l 21 d'octubre de 2011 es van enviar a l’espai dos dels quatre primers satèl·lits necessaris per validar els segments espacial i terrestre de Galileo. El 12 d'octubre de 2012 es van posar en òrbita els altres dos. Mier Comunicaciones va ser convidat a presenciar aquest segon llançament en directe des del port espacial de Kourou, a la Guayana Francesa. I és que la seva contribució a aquest nou llançament era prou rellevant: cadascun dels satèl·lits que s’enlairaven aquell dia portava integrats dos equipaments dissenyats i fabricats a la seu de l’empresa, a La Garriga: el receptor de missió (Mission Receiver, MIS-

E

REC) i el transpondedor del sistema de recerca i rescat (Searchand Rescue, SART). A continuació es descriu amb detall aquesta aportació de Mier Comunicaciones al segment espacial del sistema europeu de navegació per satèl·lit Galileo. Receptor de missió (MISREC)

El receptor de missió (MISREC) és un dels equips més crítics del satèl·lit ja que és l’encarregat de rebre les dades que serviran per sincronitzar els rellotges atòmics de bord amb el rellotge de referència de terra i les dades d’integritat del sistema. Es tracta d’un receptor redundat d’accés múltiple per divisió de codi (Code Division Multiple Acces, CDMA) de sis canals en banda C. •• El receptor de missió presenta tres elements principals: •• Un commutador de redundància a l’entrada. •• Font-end analògic (AnalogFront-End, AFE): amplifica el senyal rebut i el converteix a una banda base. •• Processador de banda base (Base BandProcessor, BBP): descodifica el senyal en CDMA i passa la referència del rellotge atòmic i les dades d’integritat a la unitat de generació del senyal de navegació.

R Constel·lació Galileo.

16

El diagrama de blocs de la Figura 1 mostra aquests elements del receptor de missió. Hi apareix el front-end analògic dividit en tres seccions en funció de la freqüència de funcionament: RF, VHF i IF. Dos oscil·ladors

R Receptor de missió (MISREC).

locals realitzen la conversió de freqüència entre les diferents etapes. El senyal d'entrada és tractada través de les diferents seccions: •• La secció de RF converteix la freqüència a VHF i proporciona amplificació i funcions de filtratge. •• La secció de VHF conforma els canal per mitjà de filtratge SAW, amplifica i fa un ajust del guany •• La secció d’IF filtra, amplifica i conté un detector de potència per tal de proporcionar una potència de sortida fixa al processador en banda base. La primera etapa d’aquest processador inclou un filtre i un convertidor d’analògic a digital. El cor del BBP és un ASIC que conté tot el processament de banda base, la sin-


Payload. The unit is a six channel spread spectrum receiver that processes the RF input signal coming from the uplinks (GMS and ERIS) and supplies the recovered message and integrity subframes to the Signal Generation Subsystem, via the Payload Security Module. Figure 1 depicts a block diagram of the MISREC equipment. TC TM SAR based on MEO orbits uses the best of both worlds achieving practically instantaneous reliable (A1,A2) (A1,A2) detection and localisation of10.23 theMHz beacon. It is not a coincidence that the (B1, major GNSS B2) (B1, B2) constellations will REF (N) incorporate SAR missions and carry MEOSAR payloads on board their satellites. SAR and Navigation missions are intimately linked by virtue of MEO orbits: GNSS constellations, using inclined orbits at ANALOG altitudes higher than LEO and lower than geostationary orbits, are optimised for positioning by triFront-End RF basic principle VHF IF by MEOSAR to locate ASIC activated SAR beacons. lateration,Assembly which is the also used ADC section section section C-BRA Integrity Satellites in GNSS constellations, when observed from ground, are distributed over the sky in &such a message outputs A2-CBI) way so as to ensure visibility from multiple directions – which insures probability PN CODE both a high detection(A1-CBI, ANALOG GENERATORS and good localisationFront-End of an activated SAR beacon. Primary RF input

1

2

Nominal

DC/DC

Secondary Bias

Power (N)

3

Further details on the COSPAS-SARSAT system and the Galileo contribution can be found in [1]. 10.23MHz Cross Strapping

ANALOG FRONT-END (R)

Integrity & message outputs (B1-CBI, B2-CBI)

BASE BAND PROCESSOR (R)

Primary Power (R)

Secondary Bias

2. Space Segment Description

The space segment of the Search and Rescue Mission on-board Galileo, depicted in Figure 1, is 10.23 MHz transparent payload composed of: REF (R) Figure 1 – C-band Mission Receiver functional block diagram 1. Diagrama de blocs MISREC. R Figura - A receive/transmit UHF/L-Band Antenna (SARANT) developed by RYMSA. - A SAR transponder (SART) developed by MIER Comunicaciones. The Mission Receiver is made of three different elements: Receiver

UHF Uplink

Transmitter

(SSPA), lliura la potència de transmissió permetent dos modes de control de guany a la sortida: el de bucle de control automàtic (Automatic Loop Control, ALC) i el de guany fix (Fixed Gain, FG). En ALC, el propi equip controla el nivell de potència a l’entrada per tal de mantenir el nivell de potència de sortida requerida. En FG el guany del transponedor és comandat per aconseguir a la potència de sortida desitjada. Finalment, un filtre de banda L suprimeix a la sortida les emissions a les bandes protegides.

Tx Antenna

Rx Antenna Front End L-Band Filter Input Power Splitter: Divides theIF C-bandLBand uplink coming from Output the antenna which drives LBand UHF downlink both AFEs: nominal and redundant.

Analog Front-End (AFE): Downconverts and amplifies the received signal coming from TM/TC the C-band antenna. The resultant IF signal, together with a reference signal, are used to drive the Base Band Processor. LO1

LO2

DC/DC

paràmetre

valor

unitats

Freqüència d’entrada

406.05 – 406.15

MHz

Freqüència de sortida

1544.05 – 1544.15 MHz

Potència d’entrada

-140 … -108

dBm

Potència de sortida

> 37

dBm

Nivell d’overdrive

<0

dBm

Figura de soroll

< 1.6

dB

143 … 173

dB

Power Bus

TM/TC

TM/TCmessages from the IF Base Band Processor (BBP): Generates the integrity and output output signal provided by the AFE. The BBP also includes a DC/DC converter and interacts Ref. Clock with spacecraft in terms Figura 2. Diagrama de blocs SART. of TM/TC. This unit is provided by RUAG Space.

R

La següent taula resumeix el paràmetres principals de funcionament del transponedor:

Figure 1 – SAR Transponder Block Diagram

The CDMA input signal (up to 1 GMS uplink and 5 ERIS uplinks) coming from the C-band

2.2.cronització, Design Drivers / Understanding of Requirements El senyal es rep en UHF i es transmet en la descodificació, la interfície antenna drives the passive input power splitter which provides half of the signal to each Analog

Front-End banda L, aconclusion una freqüència dewith la a Control de guany de sortida deand lesR). dades, i les interfícies could de lead At first glance (N the main system performances to the that we diferent are dealing

simple narrow-band transponder. However several aspects related with its application within senyals de on navegació. L’antena de re-the Estabilitat de guany telemetries i telecomandaments. converThe Analog Front-End is divided in El three differentdels sections, based their operating frequency: Galileo add complexity, making this a challenging RF, environment VHF and IF sections. Two local oscillators, operating atunit. 4787.64 MHz and 201.19 MHz and

tidor de continua d’aquest mòdul proporci- cerca i rescat integra aquestes dues bandes Theona UHFl’alimentació band, used by is el a polluted band. Thus, very l’espai selective and narrow-band per and tal d’optimitzar necessari per a a COSPAS-SARSAT, totconfidential l’equip,toincloent This(50 document software not: interference among the different filters kHz oror80 kHz is selectable in MIER flight)Comunicaciones must be used tomust prevent a) be used for any purpose other than those for which it was supplied; al panell càrrega útil. in the front-end analògic. filtering technology has beenacomodar-la services. Quartz-based selected, which has de many implications b) be copied or reproduced in whole or in part without the prior written consent of MIER Comunicaciones; design, from structural and electrical view. of MIER Comunicaciones. c) be both disclosed to any third party without the priorpoint writtenofconsent

Com es pot observar en la imatge següent, El transponedor dissenyat per Mier Comu2 ), inconsta combination Theellowest levelcomplet of incoming distress beacon (-166 dBW/m nicaciones de: with the large dynamic receptor inclou dos AFE (nomirange (30 dB), imposes very stringent linearity (CI3>30 dB) and spurious levels requirements in order nal i redundant) i dos BBP (ídem) que funcito prevent intermodulation and to mask the weakest signals. Special attention must be given to the ••Secció d’entrada en UHF frequency generation process to the mecànic back-end amplification stages (L-band SSPA). onen en redundància. El and concepte •• Receptor que trasllada el senyal a banda L es basa un equip integra- accuracy, high group delay stability (+/- 100 ns), In order to en achieve the completament best possible location ••Transmissor en banda L frequency translation (+/-1E-11 over 100 ms) and frequency translation accuracy (+/-2E-11) ta on cada mòdulstability inclou les parts nominals are required; this implies high temperature stability for the SAR payload. i redundades. Tots dos mòduls es munten El diagrama de blocs de la Figura 2 mostra fàcilment per mitjà de cargols i les funcionsclose de recepció de trans-and In terms of payload accommodation, the connelocation ofaquestes SAR antennas, to TT&C i(S-Band) navigation antennas yields stringent requirements in terms of radio frequency compatibility, xions entre tots (L-Band), dos es realitzen utilitzant missió del senyal. La secció d'entrada evita including PIM generation. arnès extern. que les altes interferències externes en UHF arribin a la electrònica del transponedor, La següent taula resumeix els principals pafet que podria degradar el seu rendiment ràmetres de funcionament d’aquest equip: (harmònics, espuris, intermodulació... ). A més, actua com a primera etapa amplificaparàmetre valor unitats dora dels senyals d'entrada, convertint-se Figura de soroll de l’AFE < 6.5 dB així en el principal contribuent a la figura Ample de banda de l’AFE 11 MHz de soroll global de l’equip. Temps d’adquisició <8 s Nombre de canals CDMA

6

Massa

6.4

kg

Consum de potència

10

W

Transponedor de recerca i rescat (SART)

El transponedor de recerca i rescat té com a missió rebre els senyals emesos per les balises dels usuaris en situació de perill i retransmetre’ls als centres de control terrestres per a poder organitzar el rescat.

El receptor continua amplificant el senyal i el converteix a una freqüència intermitja, per tal de ser filtrat utilitzant tecnologia de quars. Els filtres de cristall s’han estabilitzat amb forn per garantir les óptimes prestacions en estabilitat de retard de grup. El disseny del forn ha estat realitzat per tal de minimitzar la dissipació de potència. Finalment, el senyal és converteix a banda L per a la seva retransmissió. El transmissor, un amplificador de potència en estat sòlid

<1

dBpp

Modes d’operació Banda ampla

> 90

KHz

Banda estreta

> 50

KHz

Linearitat (CI3)

> 30

dBc

Estabilitat de retard de grup

< 200

nspp

Interferències fora de banda (f > |fo±1MHz|)

> -30

dBm

GHz – 2.25GHz

> +17

dBm

Emissions d’espuris

< 50

dBc

< 44.5

W

< 25

W

Consum de potència Warmup

Operació

Rang temperatura de qualificació -20 +50

ºC

Massa

< 7.3

Kg

Dimensions

425 x 275 x 200

mm (LxWxH)

R Transponedor de recerca i rescat (SART).

17


tecnol ogia

El sistema Galileo Galileo és el sistema de navegació global per satèl·lit d'Europa, compatible amb els sistemes rus (Glonass) i nord-americà (GPS). El sistema oferirà una precisió de posicionament en temps real del rang del metre i garantirà la disponibilitat del servei informant als usuaris, en qüestió de segons, de qualsevol errada del satèl·lit. El segment espacial del sistema Galileo plenament desplegat estarà format per un total de 30 satèl·lits, 27 operatius i 3 recanvis actius, col·locats en tres òrbites mitjanes terrestres (MediumEarthOrbit, MEO) a 23.222 quilòmetres d'altitud sobre la Terra, i amb una inclinació dels plans orbitals de 56 graus respecte a l'equador. Els quatre satèl·lits operatius fins al moment serveixen per validar el concepte de Galileo mitjançant el segment espacial i la infraestructura terrestre associada. Aquesta fase es coneix com la validació en òrbita (In Orbit Validation, IOV). A partir del 2014, Galileo oferirà els següents serveis: ••Servei obert (Open Service, OS), serà gratuït, global i compatible amb els altres sistemes de navegació per satèl·lit.

••Servei de recerca i rescat (SART), basat en el sistema Cospas-Sarsat en funcionament, és una característica diferenciadora de Galileo respecte a l’actual GPS nord-americà. Els satèl·lits estan equipats amb un transponedor capaç de transferir els senyals de socors dels transmissors dels usuaris als centres coordinadors de salvament regionals per tal d’iniciar l'operació de rescat. A més, el servei ofert per Galileo aporta una important millora al sistema actual, ja que envia a l’usuari un senyal de resposta informant-lo que el rescat està de camí. ••Servei públic regulat (Public Regulated Service, PRS), dirigit als cossos de seguretat de cada Estat. Els senyals estaran encriptats i oferiran un servei d'altes prestacions. ••Servei comercial (Commercial Service, CS), requerirà el pagament d'una quota i podrà garantir la integritat dels senyals mitjançant encriptació. ••Servei de seguretat de les persones (Safety of Life, SoL). Oferirà prestacions per a aplicacions crítiques relacionades amb el transport, ja sigui aeronàutic o marítim. La totalitat dels serveis estarà disponible quan s’arribi a la fase de capacitat operativa plena (Full Operational Capability, FOC). Els satèl·lits

Cada satèl·lit Galileo té un pes de 700 kg i ha estat dissenyat per funcionar correctament en òrbita durant 12 anys. Cada satèl· lit porta els següents elements: Càrrega útil

R Llançament S03

18

•• Una antena en banda L per a transmetre els senyals de navegació •• Una antena de recerca i rescat per a captar els senyals de socors emesos pels usuaris en situació de perill i transmetre’ls a una estació terrestre per a organitzar els serveis de rescat locals •• Una antena en banda C per a rebre els senyals que contenen dades de la missió: les que serveixen per a sincronitzar els rellotges a bord amb el rellotge de referència basat a terra i les que donen informació

R Panell de càrrega útil de Galileo.

sobre la integritat de les dades generades pel satèl·lit, en funció del seu estat. Aquesta informació d'integritat s'incorpora al senyal de navegació i es transmet als usuaris. •• Dos rellotgesatòmics d'hidrogen, peces clau dels satèl·lits Galileo.Els dos rellotgesatòmics volen en redundància i utilitzen les oscil·lacions ultra-estables d'un àtom d'hidrogen per a mesurar el temps amb una precisió de 0,45 nanosegonscada 12 hores. •• Dos rellotges de rubidi, rellotges atòmic més petits basats en una tecnologia diferent, per a garantir la redundància dels màster. •• Una unitat de control dels rellotges per a proporcionar la interfície entre els quatre rellotges i la unitat de generador de senyals de navegació. També s'assegura que les freqüències produïdes pel rellotge mestre i els de recanvi estan en fase, de manera que el recanvi pot fer-se càrrec immediatament si falla el rellotge mestre . •• Una unitat de generació de senyals de navegacióper a generar aquests senyals utilitzant com a entradesla unitat de control del rellotge i la de control rebudes a l'antena en banda C. Els senyals de navegació es converteixen a la banda L per a la seva difusió als usuaris. Plataforma

•• Dues antenes en banda S per a la comunicació amb el segment de control terreny:


R Equip humà MISREC.

R Equip humà SART.

es reben telecomandaments que permeten operar el satèl·lit i s’envien telemetries que donen informació sobre l’estat de la plataforma i de la càrrega útil. Aquestes antenes també poden ser utilitzades per rebre dades de missió per al senyal de navegació, si l'antena de banda C deixa de funcionar. •• Giroscopis per mesurar la rotació del satèl·lit i rodes de reacció per controlar-la. •• Una unitat de subministrament elèctric per regular i controlar l'alimentació del panell solar i les bateries, i distribuir-la a tots els subsistemes de la plataforma i de la càrrega útil. •• Un ordinador de bord per controlar la plataforma i la càrrega útil. ••Sensors infrarojos i de llum visible per tal que el satèl·lit apunti a la Terra. •• Un làser retro-reflector per mesurar l'altitud del satèl·lit amb una precisió d'uns pocs centímetres. •• Radiadors espacials per expulsar a l'espai el calor residual per tal de mantenir l'electrònica de bord dins del seu rang de temperatura de funcionament. Els equips sota responsabilitat de Mier Comunicaciones estan a la càrrega útil del satèl·lit. El receptor de missió es situa immediatament després de l’antena en banda C i abans de la unitat de generació del senyal de navegació. El transponedor de cerca i rescat és un sistema independent. @

26 anys de trajectòria espacial Mier Comunicaciones va començar les activitats relacionades amb l’espai l’any 1987. Abans d’això, la empresa ja era mundialment reconeguda per les seves capacitats de dissenyar i fabricar equips de retransmissió terrestres, tant de ràdio com de televisió. A dia d’avui els equips de l’empresa estan presents a més de 50 països, ha estat l’encarregada de part del desplegament de la TDT no només al nostre país, sinó també a d’altres països d’Europa, acaba de signar un contracte per a la BBC, és un subministrador de referència per l’Agència Europea de l’Espai (ESA), entrega equips de vol als més reconeguts fabricants de satèl·lits internacionals (com per exemple Space Systems Loral, amb

seu a Palo Alto, California, Astrium Satellites o ThalesAleniaSpace), i el nombre de satèl· lits que contenen equips fets a La Garriga supera ja el centenar. Tot això amb poc més de cent empleats, el 70% dels quals són enginyers de telecomunicacions. Ara mateix, és l’empresa espanyola amb més participació en el segment espacial del sistema Galileo. És la responsable de proveir un dels elements més crítics del sistema, el receptor de missió, per als 26 satèl·lits contractats fins a dia d’avui, i ha estat l’encarregada de dissenyar i fabricar el primer transponedor de recerca i rescat de la constel·lació, una primícia a nivell europeu i en aquest tipus d’òrbita. @

Conclusió

A dia d’avui, 6 equips de Mier Comunicaciones estan en òrbita a bord dels 4 satèl· lits de la constel·lació Galileo que serviran per validar el sistema, tant a l’espai com a terra. Tots els equips presenten un funcionament nominal. D’una banda, el receptor de missió, un dels elements més crítics del sistema, serà present a tots els 26 satèl·lits contractats fins a dia d’avui. L’empresa n’ha fabricat i entregat ja 18 unitats al client i és un producte de fabricació recurrent. De l’altra, el transponedor de recerca i rescat ha suposat una primícia a nivell europeu i en aquest tipus d’òrbita. @

Sandra Mingot Business Development Manager (Space & Microwave Business Unit) Mier Comunicaciones

19


mir ador

Las 4 grandes tendencias tecnológicas futuras Encuesta de Aastra a 1.550 profesionales del sector os resultados del estudio de la compañía Aastra, realizado a partir de una muestra de 1.550 profesionales del sector (clientes actuales y potenciales, ‘influencers’, consultores o distribuidores, entre otros), desvelan cuatro grandes directrices que guiarán a las empresas del mañana en materia de comunicación. Son las siguientes.

L

1) Teléfonos fijos y móviles, siguen siendo los preferidos. Con la proliferación de herramientas de comunicación alternativa, tales como los SMS, el e-mail o la mensajería instantánea, se podría llegar a pensar que el uso del teléfono se ha ido abandonando a favor de estos nuevos sistemas. Sin embargo, el 49% de los encuestados afirman que el uso que le dan a sus teléfonos no ha cambiado. El 24% de los encuestados consideran que su uso incluso ha aumentado. Por su parte, los consultores son los más ‘adictos’ y un 36% afirma que ahora usa más que antes su terminal. Paralelamente, y contrastando con las teorías sobre la ‘muerte inminente del correo electrónico’ debido al uso de las redes sociales corporativas, el 45% afirma que su utilización sigue siendo esencial.

2) La telefonía en modo ‘cloud’, factor de adaptabilidad. El ‘cloud’ es, sin duda, una de las grandes tendencias del mercado. Con el uso generalizado de la telefonía IP y de la virtualización de aplicaciones de comu-

La empresa Aastra ha analizado y descifrado la realidad que supone la implantación de nuevos sistemas tecnológicos, como herramientas colaborativas, redes sociales, ‘tablets’, videoconferencia o ‘cloud’, en el puesto de trabajo. Lo ha hecho a partir de una encuesta realizada durante su Open Tour 2012 en Francia para definir las tendencias tecnológicas que marcarán el futuro más próximo de las telecomunicaciones. nicación empresarial, la telefonía hoy ya está lista para soportar una arquitectura SaaS (sofware como servicio). El 56% de los encuestados considera que en cinco años la telefonía en modo ‘cloud’ representará entre un 10 y un 30% del total del mercado y, para un 24% de los sondeados, representará más del 30%.

to en el acceso al puesto de trabajo. Hoy en día los usuarios deberían poder acceder a los directorios de empresa, a los mensajes de voz o texto y a las prestaciones telefónicas profesionales (transferencia, reenvío, conferencia…), desde cualquier lugar y dispositivo. Hay que tener en cuenta que un 10% de la muestra del estudio aún tiene un concepto ‘clásico’ de oficina virtual, donde el ordenador portátil y las aplicaciones que incorpora son la clave de acceso a la inteligencia de la empresa. En este contexto, la cuestión de seguridad de contenidos y su gestión a través de una plataforma centralizada pone en valor los servidores de comunicación de la empresa.

4) Integración de ‘tablets’ en la vida laboral. La creciente popularidad de las ‘tablets’ en el ámbito privado sugiere a los profesionales nuevas formas de trabajar. De hecho, el 69% de los encuestados valora positivamente su uso en el ejercicio laboral. Además, el 48% de ellos utilizan la ‘tablet’ como soporte para las aplicaciones profesionales de videoconferencia. El hecho de que el video sea parte de estas aplicaciones confirma que por fin se superan las barreras de las salas destinadas a videoconferencias. Sobre todo porque el 51% considera que las ‘tablets’ deberían ser utilizadas para reuniones virtuales y llamadas simples entre colaboradores. @

3) La oficina virtual ‘nómada’. Una abrumadora parte de los encuestados (82%) define la ‘oficina virtual’ como la capacidad de eliminar totalmente las limitaciones de ubicación y equipamien-

20

Conchi Tavera Directora de Marketing de Producto y Soporte Preventa de Aastra


Más cerca

©2009 Aastra Technologies Limited. Todos los derechos reservados. Aastra, el logo de Aastra, “Aastra, the shining star” y la estrella del diseño son marcas registradas o marcas registradas de Aastra Technologies Limited en los Estados Unidos, Canadá, Unión Europea y otros países.

Comunicaciones unificadas y de colaboración

Aastra, the shining star ¿Está listo para explorar nuevas formas de colaborar? Las soluciones unificadas y de colaboración permiten a los individuos y a los colectivos, independientemente de su ubicación, comunicarse y colaborar de múltiples maneras efectivas. Aplicaciones compartidas, mensajería instantánea, gestión de presencia, colaboración web y videoconferencia son algunas de las herramientas de Aastra que aportan valor añadido y ayudan a mejorar la productividad y el rendimiento de cualquier empresa.

Innovadora, con experiencia y centrada en el cliente. Aastra le ofrece soluciones de comunicación que ayudan a que su negocio crezca.

www.aastra.es


mir ador

Itinerancia en LTE in duda, parte del éxito que están teniendo tanto las redes móviles 4G como las 3G (UMTS), se debe a la proliferación de teléfonos inteligentes (‘smartphones’), que impulsan a sus propietarios a adoptar planes de datos, de alta velocidad, para obtener el máximo rendimiento de sus dispositivos y aprovechar todas las ventajas derivadas de una conectividad de banda ancha móvil para el acceso a múltiples aplicaciones y la comunicación personal.

S

LTE es una red móvil ‘todo IP’ (‘all-IP’) que no suporta la conmutación de circuitos (CS) que tradicionalmente se ha venido utilizando para voz, tanto en GSM como en UMTS, y, así, para la transmisión de voz requiere de la implementación de otras tecnologías, como puede ser, por ejemplo, VoLTE (‘Voice over LTE’), una iniciativa establecida para definir una única implementación que permita la interoperabilidad y la itinerancia (‘roaming’). Las primeras versiones de LTE no soportaban voz.

Compatibilidad entre sistemas Para que los operadores puedan ofrecer el servicio de interconexión y de itinerancia es necesario, primero, que existan acuerdos entre ellos, ya que si no, no es posible, y, segundo, que los usuarios dispongan de dispositivos (terminales, tabletas, ordenadores, etc.) compatibles con las redes de aquellos operadores a los que pretendan conectarse. Esto último requiere de dos condicionantes. Uno, que se soporte la misma tecnología de acceso radio, es decir GSM, UMTS, LTE, etc. Y otro, que las bandas de frecuencias a las que se ofrece el servicio sean las

22

Las redes móviles 4G, en concreto utilizando la tecnología LTE (‘Long Term Evolution’), se están desplegando en varios países desde finales de 2009, y la GSMA confirma que ya hay más de 222 redes comerciales en 83 países, a lo que se añade el hecho de que más de 470 operadores están invirtiendo en esta tecnología con la intención de desplegarla en 128 países y, a medida que se lanzan más redes LTE, la necesidad de interoperabilidad de servicios móviles se está convirtiendo de manera progresiva en una necesidad crítica, tanto para las compañías como para los usuarios.

Usuarios LTE (millones) 2012

2013

2014

2015

2016

0

100

200

300

400

500

R Fuente: Infonetics Research.

que soporte su terminal, es decir 700, 800, 900, 1800 y 1900 MHz, 2,1 y 2,6 GHz, etc., ya que no en todos los países se ofrecen los servicios a las mismas frecuencias. Este último factor es muy importante y ha de ser tenido en cuenta tanto por los fabricantes de dispositivos móviles como por los propios operadores y reguladores que otorgan las frecuencias a las que se ofrecerán los servicios. Una cosa son las frecuencias que permita el estándar concreto (por ejemplo, en el caso de LTE las posibles son más de 20 bandas en el modo FDD y más de 10 en el TDD), y otra cosa son las que se adopten en cada país o continente, que suelen variar de unos a otros. Así pues, no son las mismas las adoptadas en Estados Unidos (700 MHz y 1800


MHz) y en Europa (800 MHz, 1800 MHz y 2,6 GHz). Mientras que, por ejemplo, en Estados Unidos la frecuencia de 700 MHz proviene del ‘dividendo digital’, en Europa es la de 800 MHz la que corresponde al mismo, que aún no está disponible en algunos países (límite: 1 enero 2015).

b

a

operador fijo / móvil

ipx c

ipx 1

ipx 2 operador fijo

operadores móviles

Problemática del ‘roaming’ En términos de implementación, LTE es la tecnología móvil de más rápido crecimiento, pero también es el elemento más disruptivo en aparecer desde la introducción de UMTS (WCDMA), trayendo consigo cambios fundamentales a la red y al modelo de negocio del proveedor de telecomunicaciones. LTE se enfrenta a uno de los mayores retos para desarrollar su máximo potencial: la falta o poco desarrollo de itinerancia.

x

ipx 3

ipx 4

NNI

uni

y

z service provider

R Papel central del nodo IPX.

En gran medida, el éxito de GSM (tecnología 2G) se debió a que era un estándar que permitía la interconexión entre los distintos operadores móviles. La interoperabilidad global es, por tanto, un factor crítico para el éxito de LTE, pero aún no está del todo garantizada. Para las redes 2G y 3G, la señalización para la itinerancia está basada en SS7, un conjunto de protocolos de telefonía que han sido utilizados, hasta ahora, para establecer la mayor parte de las llamadas telefónicas del mundo. SS7 proporciona la señalización y el control de varios servicios de red, aunque se utiliza principalmente para el estable-

cimiento de la llamada de voz y la gestión móvil. El protocolo en sí hace uso de conmutación de paquetes en la red, pero a diferencia de la conmutación de circuitos (que utiliza canales de datos dedicados para la transmisión de información), la conmutación de paquetes asigna dinámicamente las rutas basándose en la disponibilidad y en algoritmos orientados al menor costo. En un entorno 2G y 3G, todas las llamadas en cada red depende de SS7, y el protocolo es ampliamente considerado como el ‘pegamento’ que une

roaming border visited network mme

home network pcfr

pcfr

hss

1 attach 2 authenticate

2 authenticate 3 update location subscriber data 4 policy exchange 5

R Principio básico del ‘roaming’ LTE, así como los flujos de señalización.

las redes de conmutación de circuitos tradicional con las redes IP. En estos ambientes, cada usuario del teléfono móvil depende de SS7 para permitir la itinerancia entre redes. La forma en que la itinerancia se ha llevado a cabo, tradicionalmente, con 2G y 3G es a través del uso de un GRX (‘Global Roaming Exchange’), que actúa como centro de conexiones GPRS/ UMTS de usuarios móviles, eliminando la necesidad de un enlace dedicado entre cada proveedor del servicio. Estos centros se han desarrollado para facilitar a los operadores una forma más eficaz para la interconexión de sus redes, y han jugado un importante papel en la transición a las redes 4G, ya que éstas se basan en el mismo principio, pero utilizando IPX (‘IP Packet eXchange’) para el ‘roaming’, pues presenta una serie de ventajas y puede utilizarse tanto en redes móviles como fijas. Sin embargo, ya que los operadores se mueven a LTE, SS7 está siendo reemplazado por interfaces de señalización basadas en IP, tales como SIP (‘Session Initiation Protocol’) y Diameter (IETF RFC 3588). SIP es un protocolo basado en texto que incorpora muchos elementos de HTTP, y el SMTP, en el

23


mir ador

hss

mme sgsn

diameter proxy

diameter proxy

proveedor ipx

hss

mme sgsn

pcrf

pcrf

operador A

operador B

R Elementos que intervienen en un proceso de ‘roaming’.

contexto de la comunicación por Internet, es ampliamente utilizado para el control de llamadas de voz y vídeo sobre IP, mientras que Diameter es un protocolo para redes que se encarga de la autenticación, autorización y contabilidad, que también es compatible con la gestión del móvil en una red ‘todo IP’. Así pues, debido a la naturaleza de ‘todo IP’ de LTE, los protocolos de señalización SS7, familiares para los operadores redes de conmutación de circuitos, están siendo reemplazados en gran parte por una nueva generación de especificaciones, incluyendo SIP, Diameter y otros protocolos IP.

se requiere que las distintas redes IMS (‘IP Multimedia Subsystem’), haciendo uso de SIP (‘Session Initiation Protocol’) de los operadores, estén conectadas entre sí para poder ofrecer voz cuando un usuario se encuentre en ‘roaming’, ya que la red ha de recoger en algún momento los datos de suscripción propios de cada usuario desde su red origen (‘home’), lo mismo que sucede en 2G y 3G, que hay que acceder al HLR (local) o VLR (visitado). Evidentemente, en cuanto al ‘roaming’, LTE presenta algunos retos que tienen que ver con la seguridad, la interoperabilidad y el encaminamiento.

Para los servicios LTE, hay ciertas particularidades que han de ser tenidas en cuenta al ser una red ‘todo IP’ –basada en la conmutación de paquetes en lugar de la conmutación de circuitos–, para la interoperabilidad entre las redes de distintos operadores, especialmente en aquellos que tienen que ver con la voz sobre IP. Así, la GSMA ha lanzado una serie de documentos para tratar el tema de ‘Next Generation Roaming and Interoperability’ (NGRAI), entre los que destaca ‘LTE Roaming Guidelines’, que puede ser descargado desde su página web. En el caso, por ejemplo, de VoLTE,

Las redes basadas en IP necesitan manejar grandes volúmenes de datos, mucho mayores que las de conmutación de circuitos, ya que los ‘smartphones’ utilizan constantemente los servicios de datos (por el simple hecho de estar conectados permanentemente a la red Internet), para intercambio de señalización, descarga de aplicaciones y uso de redes sociales, entre otras muchas opciones. Esto, en sí mismo, es un problema importante en la facturación móvil cuando un usuario se encuentra en ‘roaming’ en una red LTE, ya que un dis-

24

Complejidad de las redes 4G

positivo LTE adquiere una dirección IP tan pronto como se registra en una red, a diferencia de un dispositivo de 2G o 3G, que sólo lo hace cuando se conecta ‘online’. Los sistemas de facturación tradicionalmente cargan en cuanto se produce este registro, lo que puede no ser un gran problema para las redes domésticas ya que éstos pueden modificarse para ignorar este registro, pero eso mismo es considerablemente más difícil en las redes visitadas. Además, hay muchos nuevos elementos de red a tener en cuenta en un entorno LTE, tales como la aplicación de políticas de control, de seguridad y facturación y cobro (PCRF, ‘Policy and Charging Rules Function’). No sólo Diameter entra en juego para conectar todos estos elementos, sino que los operadores necesitan apoyar Diameter con un software capaz de realizar el encaminamiento de tráfico y el equilibrio de carga, para asegurarse de que cada mensaje de señalización llega al lugar correcto en el momento adecuado. El aumento de tráfico derivado de pasar a la señalización basada en IP para la itinerancia, representa para los operadores otro desafío clave (en términos de escala), ya que tendrán que soportar cientos de miles de conexiones. Y ello aunque, como en el caso de las redes 2G y 3G, el problema se está abordando, por ejemplo, mediante la creación de un intercambio de señalización LTE mediante IPX, que actúa como una interconexión simple (una especie de ‘hub’), lo que reduce la complejidad y permite que los operadores de redes móviles se conecten a centenares de otros operadores sin necesidad de mantener una conexión individualizada entre ellos. @

José Manuel Huidobro Ingeniero de Telecomunicación


A look forward to MWC’2014 nder the theme of “Creating What’s Next”, the 2014 edition of Mobile World Congress will highlight the most significant innovations and advances in mobile, providing a blueprint for the future. Attendees will have the opportunity to experience firsthand how mobile is revolutionising business across many industries and transforming everyday life for billions of people around the world.

U

Focus on innovation in Barcelona As always, the Mobile World Congress exhibition will showcase the technologies, products and services that are shaping the future of the mobile industry, from network infrastructure to mobile handsets and devices to software and applications and much more. More than 1,700 companies are expected to participate at Mobile World Congress, including global brands such as Acer, Alcatel-Lucent, Deutsche Telekom, Ericsson, Ford Motor Company, Google, HP, HTC, Huawei, IBM, Intel, LG, MasterCard, Microsoft, Mozilla, NEC, Nokia, Nokia Solutions and Networks, Oracle, Samsung, SAP, Sony Mobile Communications, Telefónica, Visa, Vodafone and ZTE. The Mobile World Congress show floor will again include the highly popular GSMA Connected City. The Connected City enables attendees to experience a real-world urban environment with mobile-connected products and services that can improve people’s daily lives across automotive, education, health, homes, retail and other applications. Following the success of the NFC Experience at Mobile World Congress 2013, the GSMA will again integrate a broad range of mobile NFC services for attendees with NFC-enabled handsets. The NFC Experience activities will be implemented at Fira Gran Via, rewarding those who ‘tap’ with streamlined entry to Mobile World Congress, in-

Expanding the mobile ecosystem

With more than more than 72,000 professionals from the mobile industry, as well as vertical industry sectors such as automotive, healthcare and financial services, expected to converge in Barcelona in February, the GSMA Mobile World Congress truly is the world’s mustattend mobile event. Mobile World Congress will take place 24-27 February at Fira Gran Via in Barcelona. stant access to information, technology demonstrations and more.

Industry leaders to take the stage The four-day conference programme will feature 10 keynote sessions with CEOs of companies across the ever-expanding mobile ecosystem and from geographies around the world, offering delegates unique perspectives and insights into what’s shaping the future of mobile.In addition to the keynote programme, the conference will also include in-depth track sessions on topics such as business transformation, connected living, data analytics, developing markets, devices, future of communications, intelligent networks, mobile commerce and payments, mobile identity and privacy, network economics and network optimisation, among others.

To address the rapidly growing interest in mobile amongst key vertical industry sectors, the GSMA is introducing a new programme being held in conjunction with Mobile World Congress: mPowered Industries. mPowered Industries comprises a range of industry-specific conferences and exhibits driven by leading organisations in areas such as health, marketing and advertising, media and travel. The mPowered Industries vertical conference and exhibition programme will be held at the nearby Fira Montjuïc venue. Beyond mPowered Industries, Mobile World Congress will again offer a number of additional featured programmes that target specific attendee interests and requirements, including Partner Events, App Developer Conferences, the Forum Series, Professional Training and Power Hour sessions.

Bringing together governments and industry leaders An integral part of Mobile World Congress is the GSMA Ministerial Programme, which brings together governments, regulators and industry leaders to explore the regulatory issues shaping the development of mobile around the world. The 2014 Ministerial Programme will take place 24-26 February and is expected to attract delegations from 145 countries and intergovernmental organisations.This is just a snapshot of what attendees will see and experience at Mobile World Congress 2014. We look forward to welcoming the world to Barcelona in February! @

Michael O’Hara Chief Marketing Officer for the GSMA

25


mir ador

Catalunya vol ser al ‘top ten’ europeu de les TIC Agenda Digital per a Catalunya 2020 (idigital) 1. Competitivitat empresarial.

En consonància amb les línies que la Comissió Europea ha desenvolupat en l’àmbit TIC (Agenda Digital per a Europa i programa per a la innovació Horitzó 2020), l’Agenda Digital per a Catalunya 2020 planteja l’estratègia digital de Catalunya per al 2020. Concretament, dissenya quin ha de ser el desenvolupament de les TIC a Catalunya per millorar la seva qualitat de vida i competitivitat, i posicionar-la en el grup de les 10 regions capdavanteres en TIC el 2020.

a concreció de l’estratègia de desenvolupament de les TIC a Catalunya, recollida en l’Agenda Digital per a Catalunya 2020 (idigital), defineix vuit eixos estratègics interdependents (Figura 1). A grans trets, els objectius definits per a aquests eixos són:

L

26

Centra l’atenció en el desenvolupament d’iniciatives que permetin millorar la competitivitat i la productivitat de les empreses catalanes mitjançant les eines que proporciona la societat de la informació. Els punts clau serán: • Millorar el grau de penetració de les TIC en les pimes, centrant l’atenció en els increments de productivitat i competitivitat que els hi poden aportar. • Anivellar i coordinar els segments d’oferta i demanda de les TIC a Catalunya. • Potenciar la creació d’anelles sectorials que, en base a projectes col· laboratius, utilitzin serveis TIC avançats dins de la seva cadena de valor i, en conseqüència, aportin valor afegit a les empreses del sector.

2. Ciutadans digitals i cohesió social. Vol potenciar el coneixement, l’ús i aprofitament de les TIC per part de la ciutadania, per impulsar el desenvolupament personal i millorar la qualitat de vida i cohesió social dins de la societat de la informació. Com a línies específiques de treball es marquen:

• Accions dirigides a la formació del ciutadà en diferents aspectes de la societat de la informació. centrades en l’ús que es pot fer de les TIC com a factor transformador de la societat catalana. • Potenciar l’ús de la xarxa de Punts TIC de Catalunya amb un doble objectiu: oferir a tothom un punt d’accés TIC i promoure l’adquisició i divulgació de coneixement TIC en base a necessitats socials i empresarials que es puguin detectar.

3. Administració electrònica de qualitat i eficient. El seu objectiu és aconseguir que, mitjançant l’ús de les TIC, les administracions públiques catalanes millorin l’eficiència i la qualitat dels serveis prestats als ciutadans, basats en els principis de transparència, accessibilitat i interoperabilitat. Àrees específiques de treball seran: • L’administració electrònica, que abastarà la transformació dels processos tradicionals en processos electrònics, la integració de les plataformes, aplicacions i serveis TIC de les administracions, i fomentar l’ús dels serveis de TIC de l’Administració. • Govern obert, amb iniciatives encaminades tant a definir espais de participació i col·laboració de la ciutadania, com a la publicació i dinamització de l’ús de dades públiques per a la generació de nous serveis de valor afegit per a ciutadans i empreses.

4. Serveis avançats de benestar. Aquí és vol assolir el desplegament d’una societat digital de prestacions avançades que impulsi un servei públic més eficaç i proper a la ciutadania. Les àrees específiques de treball seran: • Ensenyament. D’una banda, conti-


nuar potenciant les TIC com a instrument de base i molt valuós per facilitar l’aprenentatge i el coneixement: desplegament d’infraestructures de comunicació als centres educatius, utilització de materials didàctics digitals, utilització de dispositius electrònics a les aules. I de l’altra, motivar la capacitació dels docents per treure el màxim profit d’aquesta nova realitat. Sense oblidar que caldrà desenvolupar un procés de reflexió conjunta entre tot els implicats, per resoldre les qüestions i problemàtiques que es puguin generar. • Promoció cultural, amb la voluntat d’incrementar la presencia de continguts digitals en català i potenciant el coneixement i la preservació del patrimoni cultural de Catalunya. • Salut i benestar. Aprofundir en el concepte de salut electrònica, entès com la pràctica de l’assistència sanitària, i altres serveis relacionats amb la salut, fonamentada en l’ús de les TIC i implicant-hi tots els actors del procés: ciutadans, professionals i organitzacions sanitàries. • Medi ambient i sostenibilitat, amb el desenvolupament de polítiques de sostenibilitat i iniciatives de ‘green TIC’, basades en l’ús de les TIC, i fomentar noves oportunitats lligades al concepte de ‘smart-cities’.

5. Seguretat digital. En aquest cas, les accions van encaminades a incrementar la seguretat de les transaccions electròniques. Això suposarà, en primer lloc, emprendre accions de divulgació sobre com la ciutadania i les empreses han de gestionar de forma segura els seus usos, les seves dades i les seves comunicacions. I en segon lloc, impulsar el desenvolupament de mecanismes de seguretat avançats i, en paral·lel, dur a terme polítiques de seguretat, tot legislant adequadament contra les noves formes de delinqüència basades en les TIC.

6. Desenvolupament del sector de les TIC català. Es vol crear un entorn que afavoreixi el creixement i la millora de les empreses del sector TIC, desenvolupant iniciatives per potenciar la innovació, el finançament i la penetració comercial

Eix 8 Innovació i recerca digital

Eix 1 Competitivitat empresarial

Eix 7 Infraestructures tecnològiques

Eix 2 Ciutadans digitals i cohesió social

Eix 6 Desenvolupament del sector de les TIC català

Eix 3 Administració electrònica de qualitat i eficient

Eix 5 Seguretat digital

Eix 4 Serveis avançats de benestar

R Figura 1

del teixit industrial TIC a Catalunya. Així doncs, les àrees de treball seran: • Emprenedoria i internacionalització. • Potenciació de clústers tecnològics. • Potenciació de la industria relacionada amb la mobilitat, aprofitant la Mobile World Capital.

7. Infraestructures tecnològiques. Com que la disponibilitat de les infraestructures necessàries és clau per garantir l’accés als serveis més avançats de la societat de la informació, aquest eix vol situar les infraestructures TIC al mateix nivell d’importància estratègica que les infraestructures d’obra civil, i potenciar el desenvolupament més adient de les xarxes de telecomunicació. Com àrees clau d’actuació es marquen: • Garantir el servei bàsic universal i ferlo evolucionar de manera que, a més d’incloure l’accés a la telefonia fixa i Internet, també incorpori l’accés a la TDT i a Internet de banda ampla, almenys als nuclis urbans, polígons industrials i xarxes viàries. • Impulsar xarxes de nova generació, amb més ampla de banda i interconnexió amb les xarxes de comunicacions internacionals. • Desenvolupament de les infraestructures per al desplegament del servies dissenyats per a la mobilitat.

mercat i impulsant una nova forma de cooperació entre els sectors públic i privat. Àrees destacades de treball seran: • Actuacions de l’Administració encaminades a reorientar el sistema públic de recerca i innovació cap a la demanda, i potenciant l’aprofitament de la recerca desenvolupada Catalunya pel sector privat (i també, si s’escau, gestionant processos de compra pública innovadora que permetin impulsar processos d’innovació en col· laboració publico-privada). • Impulsar actuacions relacionades amb la generació de patents i propietat intel·lectual en l’entorn empresarial català. • Involucrar les xarxes de recerca i transferència tecnològica CERCA i TECNO, per orientar la transferència tecnològica cap a la demanda empresarial. • Potenciar les Xarxes d’innovació de proximitat, basant-se en els ‘living labs’ i telecentres (agrupats dins de la Xarxa Punts TIC). Els primers, perquè permeten disposar tant d’una visió adequada de les necessitats dels ciutadans, com també de poder-les provar en entorn reals. Els segons, perquè permeten dinamitzar el seu entorn i copsar les necessitats socials i empresarials del territori. @

8. Innovació i recerca digital. Aquí es pretén crear les condicions necessàries per tal que la innovació pugui créixer, fomentant la cultura innovadora a l’empresa, creant estructures de suport a la innovació, eliminant obstacles que dificulten l’arribada de les idees al

Santi Codolà Representant de Telecos.cat al Consell TIC Associat núm. 406

27


mir ador

El cometido de las TIC en la construcción de ‘smart cities’ na ciudad también es un conjunto de redes superpuestas y atravesadas por flujos que requieren sofisticados sistemas de gestión, a fin de ofrecer una calidad de servicio adecuada: la red eléctrica y el flujo eléctrico, unidos a la gestión de los ahorros y picos de consumo de la energía; la red y el tráfico automovilístico o de transporte público y la gestión de la circulación; la red de abastecimiento de agua potable o de tratamiento de las aguas usadas y la regulación conexa; y, por supuesto, la red de comunicación, ya sea fija o móvil, de voz o de datos, inalámbrica, de banda ancha, de televisión, radio, etc. Las TIC permiten en cada caso el suministro, la supervisión y la administración de todos estos flujos y redes.

U

Además, una ciudad es toda una serie de servicios que requieren supervisión, canalización y tratamiento de los datos, así como herramientas de ayuda a la toma de decisiones y a la intervención humana. Así, podemos hablar de los servicios de seguridad y protección civil, de salud, de educación, de control de la contaminación atmosférica, o también de los servicios de gobernanza, desde el registro civil hasta la democracia en línea, desde el acceso a los documentos oficiales hasta la participación ciudadana. Estas descripciones sirven sin duda para demostrar el papel fundamental que desempeñan las TIC en la concepción y el desarrollo de las ciudades inteligentes, como infraestructura subyacente para la canalización de los datos y las señales, o como sistema de análisis, tratamiento y suministro de las informaciones. Sin embargo, no permi-

28

Una ciudad es, ante todo, una zona habitada de elevada densidad, en la que pueden cohabitar desde varios miles hasta millones de personas. Así pues, el concepto de ‘smart city’ (ciudad inteligente) se aplica a urbes que ofrecen a sus ciudadanos una amplia variedad de servicios encaminados a facilitarles la vida, al tiempo que se procura una utilización racional –y por tanto inteligente– de los recursos disponibles.

ten destacar un elemento cultural, característico de las ciudades inteligentes. En efecto, una ‘smart city’ –en la acepción de la que se trata aquí– es una urbe cuya población, bien directamente, bien por medio de su representación política, ha escogido (conscientemente o de manera delegada) situar las TIC en el núcleo de su infraestructura. Es una ciudad en la que el conjunto de las infraestructuras y servicios ofrecidos al tejido socioeconómico que la integra se ha concebido teniendo en cuenta las

necesidades de conectividad, de intercambio de datos, de automatización y de optimización de los sistemas urbanos y periurbanos.

Ciudad digital Así pues, una ‘smart city’ es también una ciudad cuya cultura tiende a convertirse, o se ha convertido ya, en ‘digital’. El término ‘ciudad digital’ se ha utilizado a menudo en el pasado en lugar de ‘ciudad inteligente’. Además, el desarrollo de las ciudades inteligentes también puede requerir una adaptación a nuevos modos de vida –una forma de cultura digital– y puede tener efectos perniciosos de marginación de capas o sectores importantes de la población, menos aptos o menos dispuestos a la hora de adoptar estas nuevas culturas digitales. En efecto, se amplía la brecha entre el individualismo digital del ciudadano que está aislado en la burbuja de su teléfono inteligente –al tiempo que cree estar conectado con el mundo–, y el espíritu de la aldea o del barrio y sus interacciones y su sentido de pertenencia que, hasta ahora, servían de modelo al desarrollo urbano. Corresponde pues a los actores digitales, ya sean ciudadanos, políticos o ingenieros, asegurarse de que conciben ciudades inteligentes al servicio del ser humano, a fin de garantizar bienestar y confianza a quienes las habitan . @

Brahima Sanou Director Oficina de Desarrollo de las Telecomunicaciones Unión Internacional de Telecomunicaciones (ITU)


mir ador

Un futur urbà III SmartCity Expo WorldCongress a primera conclusió que cal treure de la tercera edició de l’SmartCity Expo WorldCongress és que l’esdeveniment organitzat per Fira de Barcelona ha aconseguit posicionar-se en tan sols tres anys com la principal cita internacional del sector de les ‘smart’cities’ ja que cada edició aplega els principals experts, les empreses més innovadores i els representants de ciutats dels cinc continents per participar de manera conjunta en un projecte col·lectiu: canviar el món. I per decidir com ho farem han escollit Barcelona i l’Smart City Expo WorldCongress com a punt de reunió.

L

La segona conclusió és que per canviar el món ens calen els ciutadans com a element clau del canvi i com a objectiu últim de cada transformació. La remodelació del paisatge i del metabolisme de les ciutats s’ha de fer pensant en com interactuen els ciutadans amb el seu entorn i no pas esperant que s’adaptin als canvis projectats des d’un despatx. Cal doncs col·locar als habitants de les nostres metròpolis al centre de tot plegat. Es per això que una de les frases més repetides per molts dels ponents va ser “smartcitiesaremade up of smartcitizens”, o dit d’una altre manera, sense ciutadans intel·ligents no hi ha ciutat intel·ligent. El ciutadà no és només el usuari d’aquesta nova plataforma que són les ciutats, és a més el seu principal actiu. El desenvolupament econòmic també depèn d’ells i és per això que cal fer de les ciutats el lloc més atractiu possible. L’economista i expert en desenvolupament urbà, Richard Florida ho va deixar ben clar en afirmar que “La principal força motriu darrera el creixement és l’aplec (clustering) de persones i tecno-

30

La tercera edició de l’SmartCity Expo WorldCongress es va clausurar el passat 21 de novembre després de tres dies intensos d’activitat congressual, comercial i institucional. Les conclusions més immediates són tres i força clares. Les resumim a continuació. logia formant el metabolisme urbà. El futur són les mega regions, com la de Barcelona-Lyon, i per esdevenir-ne una cal promoure el talent, la tolerància i ser un líder tecnològic”. La tercera conclusió és que tothom hi està implicat i tothom hi te un paper protagonista. Al centre hi són els ciu-

tadans però les administracions són les principals responsables de dissenyar i implementar el canvis. I no ho poden fer soles. El sector privat també hi té un paper cabdal ja que és ell qui en bona mesura desenvolupa l es tecnologies i solucions que després cada metròpolis adapta a la seva particular naturalesa i a la dels seus ciutadans. Però a més, la innovació del sector privat no és patrimoni exclusiu de les grans multinacionals sinó que sovint són les petites empreses les que són capaces de imaginar i crear una petita tecnologia capaç de transformar el dia a dia de les ciutats i els seus habitant. De fet, les grans infraestructures són importants però en el terreny smart, de vegades, el petits canvis són el més importants. I és que el futur passa inexorablement per les ciutats. Els moviments demogràfics a nivell mundial evidencien que la humanitat es concentra de manera progressiva en les grans urbs de tot el planeta. Països que tradicionalment havien repartit la seva població fora de les ciutats, com la Xina, han ultrapassat recentment el llindar del 50% del total de la seva població vivint en ciutats per primer cop en la seva història i segons Nacions Unides més del 70% dels habitants del món es concentraran en ciutat l’any 2050. Per això, si volem canviar el món, el nostre principal camp de batalla és l’entorn urbà i el millor lloc on aprendre i discutir com fer-ho és Smart City Expo WorldCongress. @

Rosa Paradell Directora de l’SmartCity Expo WorldCongress Associada núm. 1531


ofertes comercials i serveis

Renovat l’acord de col·laboració amb Nexica

R Joan Solé i Jordi Mas, després de signar l’acord a la seu de Nexica.

L’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (Telecos.cat) i l’empresa Nexica han renovat el conveni de col·laboració que mantenen des de fa ja quatre anys. El president de Telecos. cat, Joan Solé, i el director general de Nexica, Jordi Mas, segellaven l’acord a la seu de l’empresa a Barcelona, refermant el compromís de seguir treballant conjuntament per oferir un servei de qualitat al col·lectiu de “telecos” que l’Associació representa. Nexica, amb més de 15 anys d’experiència i especialització en virtualització, ‘cloud computing’ i allotjament

d’aplicacions crítiques, subministra a l’Associació els serveis d’enviaments massius d’e-mails, e-butlletins i les bústies de correu electrònic amb domini @telecos.cat dels associats. De la seva banda, Telecos.cat recolza Nexica fent difusió de les activitats que aquesta duu a terme i poden ser d’interès per al col·lectiu. A més, l’acord té com a objectiu fomentar i promoure l’organització de jornades informatives i seminaris de formació adreçats als professionals del sector. La trobada en motiu de la signatura del conveni servia també per visitar l’innovador centre de dades que Nexica té a Barcelona. Amb una plantilla de 70 professionals i una facturació anual de 6,1 milions d'euros (dades de 2011), l’empresa compta amb més de 1.200 clients, entre els quals destaquen Mango, la multinacional d'alimentació Danone, la companyia aèria Vueling o l'Euroleague de Bàsquet, entre d’altres. Segons Joan Solé, “l’acord amb Nexica referma el compromís de l’Associació per les empreses catalanes que aporten valor afegit i aposten pels professionals del país”. @

Conveni amb el Grup CIEF per impulsar noves accions formatives L’Associació ha signat un conveni de col·laboració amb el Grup CIEF per tal d'impulsar noves accions formatives adreçades als enginyers. L'acord es concreta en tres línies principals: la tramitació i gestió de l'anomenada Fundació Tripartita (formació bonificada dels cursos organitzats), l’accés a aquest servei amb condicions exclusives també per als associats/des, i un descompte del 10% en la formació impartida pel Grup CIEF per als membres del col·lectiu.

32

Aquesta formació inclou cursos d'idiomes, homologacions i un extens catàleg de formació transversal. Consulta l'apartat de formació de la nostra web per obtenir tota la informació dels cursos. @

Aliança amb PUE per certificar coneixements TIC Telecos.cat ha signat un conveni de col·laboració amb PUE, Proyecto Universidad-Empresa, per impulsar la certificació tecnològica dels coneixements TIC. L'acord representa un descompte d’un 10% per a associats dels cursos oferts per PUE i la matrícula gratuïta. El catàleg inclou la formació per obtenir certificats de CISCO, PMP, ITIL, VMWARE o Microsoft, entre altres. Consulta l'apartat de formació de la nostra web per obtenir tota la informació dels cursos. @

Oferta de formació on-line d'alt nivell i a baix cost amb Ossidian Fruit d'un acord de col·laboració amb l'empresa Ossidian Technologies, amb seu a Irlanda, l'Associació Catalana d'Enginyers de Telecomunicació ofereix als seus membres un ampli catàleg de formació on-line d'alt nivell a un baix cost. Concretament es tracta de més 50 cursos en anglès sobre tecnologies mòbils (LTE, UMTS, IPv6, mobile wallet, entre d'altres). El catàleg complet i el formulari d'inscripció es troben a l’apartat formació del web www.telecos.cat. Els cursos estan disponibles les 24h els 365 dies de l’any i els associats gaudeixen d'un 15% de descompte en el preu d'inscripció (125 euros per un curs, 499 pel catàleg complet). @


Fem vincle amb les empreses

rat

enginyer regist

Fes servir la marca ‘Telecos. cat-Enginyer registrat’ Des de fa alguns mesos, els membres del col·lectiu poden fer servir la marca ‘Telecos.cat-Enginyer registrat’, per posicionar-se davant d’altres professionals en les seves actuacions registrades a l’Associació, com són els pressupostos, informes, propostes, documentació, estudis o treballs. A més, el segell es pot incorporar a les cartes de presentació i CV com a eina de suport en la recerca de feina. Cada associat pot registrar de manera gratuïta fins a cinc actuacions professionals i/o documents. A partir del sisè registre, el servei té un cost de 6 euros. Per a més informació, envia un correu a serveis@ telecos.cat @

L’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (Telecos.cat) ha posat en marxa una nova iniciativa de vinculació entre els Enginyers de Telecomunicació de Catalunya i el sector empresarial. Es tracta d’una nova aposta per consolidar els lligams ja existents entre el col·lectiu i les empreses i entitats de casa nostra vinculades al sector TIC, l’Electrònica i l’Enginyeria de Telecomunicació. Amb el segell de Telecos. cat-Entitat Associada, es vol establir una xarxa de relació que permeti a tots aquells que en formen part –professionals, empreses i entitats- gaudir de tota una sèrie d’avantatges exclusius i serveis a mida. Participació als grups de treball, formació bonificada, accés al certificat AQPE, borsa de treball, servei de workshop, participació a activitats, serveis d’imatge i marca, descomptes exclusius... En definitiva, el que es pretén és aglutinar entitats que aportin valor afegit i puguin aprofitar la nova oferta d’accions, iniciatives i serveis en pro del sector que ofereix Telecos.cat @

Associa la teva empresa o entitat i aprofita els avantatges de formar-ne part!

+info

Ajuda'ns a millorar i guanya un iPad mini! *Omple

la nostra enquesta!

Volem conèixer les teves expectatives respecte a l'Associació Catalana d'Enginyers de Telecomunicació (Telecos.cat), valorar el teu grau de satisfacció sobre els serveis que oferim, i detectar les teves possibilitats de participació i col·laboració amb les accions que duem a terme. Només seran uns minuts i entre tots els participants sortejarem un iPad mini 16GB WiFi! En base a les respostes obtingudes, intentarem adaptar els nostres serveis i pla de treball a les teves necessitats. *Enquesta només per a associats/des. El termini per realitzar-la finalitza el proper 31 de gener. Durant el mes de febrer comunicarem el nom del guanyador/a per correu electrònic i en farem difusió a través del web www.telecos.cat

Som Telecos!

El suport per al teu creixement professional com a enginyer


l'a dvoc at i n for m a

Tractament dels becaris a efectes de Seguretat Social a declaració de nul·litat de ple dret del Reial Decret 1707/2011 de 18 de novembre, té com a conseqüència retrotraure el procediment d’elaboració del mateix, perquè el Consell d’Estat es pronunciï amb caràcter preceptiu (per bé que no vinculant), sobre la qüestió que tracta la citada Disposició Addicional Primera. I a mès, comporta inevitablement l’aplicació del Reial Decret 1493/2011, de 24 d’octubre, que obliga a les empreses i institucions a donar d’alta en la Seguretat Social i cotitzar per contingències(*) comunes i professionals, pels estudiants que estiguin realitzant pràctiques en les quals s’hagi establert que rebran un quantitat en concepte de borsa o ajuda a l’estudi.

L

Situació actual La nul·litat del Reial Decret 1707/2011 col·locava fora de la legalitat a totes aquelles empreses que tenien estudiants fent pràctiques amb l’abonament d’una quantitat económica, la qual cosa ha generat una situació d’enorme inseguretat jurídica. Aquesta inseguretat, s’ha tractat de resoldre mitjançant la publicació en el BOE de la Resolució de la Tresoreria General de la Seguretat Social de 19 d’agost de 2013, publicada el dia 30 d’aquell mateix mes, en la que, partint de la base de la vigència

El 28 de juny de 2013 es va publicar la sentència de data 21 de maig de 2013, dictada per la Sala Tercera del Tribunal Suprem, en virtut de la qual es va declarar nul de ple dret el Reial Decret 1707/2011, de 18 de novembre, en la Disposició Addicional 1ª de la qual es regulava “l’exclusió de l’àmbit d’aplicació de la Seguretat Social dels estudiants universitaris que realitzen pràctiques acadèmiques externes”, pel fet d’entendre que existia un vici de nul·litat en la tramitació del mateix, per manca de la preceptiva consulta al Consell d’Estat.

del Reial Decret 1493/2011, s’estableix el següent:

Destinatari:

Tresoreria Gener al de la Segureta t Social Assumpte: Ing rés dels becari s

34

1. “S’autoritza excepcionalment que la presentació d’altes i, en el seu cas, baixes en el Règim General de la Seguretat Social dels estudiants, pels quals aquelles altes resultin obligatòries des del 28 de juny de 2013, puguin realizar-se fins el dia 30 de setembre de 2013”.

2. “S’autoritza que l’ingrès de les quotes corresponents als mesos de juny a agost de 2013, puguin efectuar-se fins el dia 31 d’octubre de 2013”. En conseqüència amb l’anterior, i a partir del 28 de juny de 2013, resulta obligatori tenir i mantenir en alta i cotitzar pels estudiants universitaris o de formació professional que realitzin pràctiques acadèmiques externes, per les quals percebin una contraprestació económica, qualsevol que sigui el seu concepte, o la forma en què es percebi, o la denominació que se li assigni, quedant assimilats a treballadors per compte aliè i per tant, inclosos en el Règim General de la Seguretat Social, de conformitat amb el disposat en el Reial Decret 1493/2011, de 24 d’octubre.

L’obligat L’empresari és el responsable tant de l’alta o baixa, com de l’ingrès de la cotització pròpia i de la del personal inclòs en l’àmbit de la Seguretat Social, en aquest cas, dels becaris. Per això descomptarà de la retribució d’aquests, l’aportació que li correspongui en el moment del seu abonament, per al seu ingrès en la Tresoreria General de la Seguretat Social. @ (*) Les contingències comuns es composen de malaltia comuna i accident no laboral. Les contingències professionals integren la malaltia professional i l’accident laboral. No existeix cotització per Desocupació, Fons de Garantia Salarial i Formació professional (art. 3, R.Dto 1493/2011)

Francisco Almenara Pérez Ibañez & Almenara Abogados, S.L.P. Departament Laboral www.ialmenara.com


el gestor i n for m a

Retribución de los administradores n primer lugar, un administrador de una sociedad puede percibir una remuneración por el trabajo que desempeña en la misma y/o por su tarea como administrador. Tengamos presente que de acuerdo con el artículo 17 2E del IRPF, califica de rendimientos del trabajo las remuneraciones de los administradores y miembros del consejo de administración. Tengamos en cuenta que la categoría de Gerente, Director General y similares, la Agencia Tributaria en base a la CV. 2159-11, interpreta que es similar a una remuneración al Administrador y por tanto, y aquí está el problema, la retención a aplicar será del 42% para el 2012 y 2013, y no la que se aplique por criterios de salario.

E

En segundo lugar, la retribución al administrador o al consejo de Administración debe figurar con certeza, en los estatutos de la sociedad, la forma de remuneración. Dos aspectos: • Si consta en los estatutos, la remuneración al administrador debe estar redactada de forma clara y precisa. • Si no consta en los estatutos, es decir, la remuneración a los administradores de la sociedad será gratuita y la Agencia Tributaria califica la remuneración como si fuera a los administradores, se puede considerar como un gasto no deducible, ya que no consta en los estatutos tal retribución y por tanto, será una liberalidad. Si la remuneración que percibe el socio, que además es administrador, por el trabajo que desempeña en la sociedad, puede considerarse como relación laboral y relación mercantil. Los criterios de interpretación aplicados por la

Recientemente ha salido a debate la remuneración de los administradores debido a una nota informativa emitida por la Agencia Tributaria y por recientes controvertidas sentencias del Tribunal Supremo al respecto. Sin entrar en temas técnicos, vamos a establecer los criterios aplicados por la Agencia Tributaria cuando inspecciona la remuneración de los administradores de las sociedades.

Agencia Tributaria, son los siguientes y deben cumplirse los dos: • Se entiende que existe actividad económica y por tanto, la relación será mercantil cuando: a) Exista una ordenación por cuenta propia. b) Existencia de medios de producción en sede del socio. La ordenación por cuenta propia se entiende cuando no exista dependencia ni ajenidad, en concreto, cuando se posea el 50% o más de la participación en la sociedad. Si se posee menos, será una cuestión de prueba que deberá aportar el contribuyente. La existencia de medios de producción en sede del socio se entenderá que el principal medio de producción es el propio profesional (su capacitación profesional). Si hasta la fecha una empresa, ha aplicado el criterio de relación laboral y no ha tenido en cuenta el criterio expuesto, la Agencia Tributaria puede considerar que es una relación mercantil, y reclamará al socio el IVA sobre el salario bruto. @

Joan Pàmies Bosch Consultor (Élite Gestión Empresarial)

35


v i ncl es

Les reserves d’hotel ja es poden fer per hores ByHours.com revoluciona el sector hoteler ncara que sigui molt difícil de quantificar el nombre d’hores que un client mitjà d’hotel es passa a l’habitació, sovint són moltes menys de les 24 que es veu obligat a pagar. Doncs ja s’ho pot estalviar. N’hi ha prou amb què faci la reserva online de plaça hotelera a través de la web ByHours.com, que les ofereix a tant l’hora. El seu fundador i CEO, Christian Rodríguez, diu que es va adonar de les expectatives de negoci d’aquest fraccionament horari quan, “com a viatger, vaig haver d'esperar amb les maletes en un aeroport, o haver de deixar l'hotel perquè a les 12 et feien fora. Són situacions molt comuns, on no trobem el servei que necessitem, les que et porten a donar-li la volta i renovar-lo”.

E

Però el que va portar-lo a fer el pas de crear aquest nou servei, va ser “extrapolar aquestes situacions tan comuns a altres moments d’ús que no siguin d’oci o turisme, on trobem empreses, per exemple, que gestionen els viatges dels seus comercials i que sovint, aquests només estan a l’hotel per deixar les coses, dutxar-se o treballar una estona”. Cita també altres situ-

R Christian Rodríguez, fundador i conseller delegat de ByHours.com

36

Ja no cal reservar habitacions d’hotel per dies, si es té la intenció d’ocupar-les només unes quantes hores, encara que siguin més de 24. Es pot fer a tant l’hora. O més ben dit, a tant els paquets de 3, 6, 12, i fins i tot 24, 36 i 48 hores, amb l’avantatge afegit de poder escollir l'hora d'entrada i de sortida. I és tan fàcil que n’hi ha prou amb connectar-se a la plataforma online ByHours.com, que ha assolit un èxit molt notable de vendes en poc més d’un any de funcionament. El seu conseller delegat, Christian Rodríguez, diu que ja disposa de 10.000 clients, molts d’ells repetidors, i que ha fet més de 15.000 transaccions.

acions d’usuaris preferents del nou servei, com ara els provinents d’escales de vols entre ciutats, o d’hospitals on acudeixen familiars de malalts ingressats, que necesiten estar-se unes quantes hores en algun hotel del costat del centre mèdic. Tota aquesta casuística fa que ByHours. com classifiqui els seus client en tres tipus: “En primer lloc, aquells que viatgen constantment, que fan viatges a una ciutat i que s'hi passen hores o un cap de setmana. En segon lloc, hi ha els clients relacionats amb hospitals, gent que treballa al voltant dels centres de salut o gent que té malalts a la clínica i que necessiten una estada en un hotel durant unes hores. I, en tercer lloc, els que ho fan per oci: per exemple, vens de Tarragona i vas al Liceu i necessites una habitació a Barcelona només durant vuit hores, o baixes per veure un partit del Barça i vols passar la nit a Barcelona”.

Percentatges de descompte Pel que fa als trams horaris que surten més a compte al client de ByHours.com, diu que “els preus, com a qualsevol altra plataforma, varíen segons la disponibilitat, l’època de l’any o la categoría de l’hotel, però evidentment les reserves durant el dia poden ser més barates ja que l’hotel, quan el client se’n va, pot tornar a vendre l’habitació”. Concreta, de manera aproximada i generalitzant, que “un pack de 3 hores comptaria amb un descompte del 60-70% del preu final, un de 6 hores del 40-50% i les 3 hores del 30%”. Sobre els packs de 24, 36 i 48 hores explica que “són més cars, ja que signifiquen, per exemple, un ‘late check-in’ o un ‘early check-out’, és a dir, que el client pot entrar a les 5 de la tarda, i marxar a les 5 de la tarda


R El servei Enginova, de foment de l’emprenedoria, va guardonar Christian Rodríguez amb el ‘Premi d’una idea a una realitat’, corresponent al Concurs FemIndústria.

300.000 euros del Fons Enginyers En l’última ronda de finançament, del mes de juliol passat, ByHours. com va rebre 300.000 euros del Fons Enginyers de la Societat d'Inversió dels Enginyers (SEI), participada per l’Associació Catalana d'Enginyers de Telecomunicació. Al seu torn, el COEIC i l’AEIC (mitjançant el seu servei Enginova, de foment de l’emprenedoria), van guardonar ByHours.com amb el ‘Premi d’una idea a una realitat’, corresponent al Concurs FemIndústria, celebrat el mes de maig passat. El seu CEO i fundador, Christian Rodríguez, és conscient que “no és fàcil trobar finançament per als projectes de base tecnològica”, però creu que “si el teu projecte és bo, en trobes”. Té també una visió optimista del sector tecnològic de base online a Catalunya, que diu que “és enorme, i concretament a Barcelona encara més”. Sobre les seves perspectives de desenvolupament a casa nostra, assenyala que “tenim grans projectes basats en el desenvolupament tecnològic, i per descomptat, universitats i cursos de qualitat que preparen grans professionals en la matèria”. L’única pega que hi posa és que “en aquest sector, com en qualsevol altre, l’Administració hauria d’ajudar més els emprenedors. Aquest sector està sobradament preparat, i té possibilitats de treballar on sigui, aquí i fora. Si ajudessin una mica més a la creació d’empreses, a la contractació, les perspectives serien molt millors”. @

R Home page de ByHours.com

del dia següent, sense haver d’abandonar l’habitació a les 12 del migdia (que és la norma general dels hotels). I això, és un valor afegit que es paga”. Si els avantatges de ByHours.com són molt evidents (Rodríguez els resumeix dient que “suposa flexibilitat per a l’usuari: per decidir quan entra i quan surt de l’hotel, i de pagar per un ús concret”), el funcionament del seu model de negoci encara més. “Es limita a ser comissionista, ja que rebem un 15% de cada reserva que té un hotel”. D’altra banda, com que ByHours.com no és tan sols una finestra online a disposició de l’usuari final, sinó que treballa amb partners de diferents sectors, com ara eDreams (propietat de Odigeo, el primer grup europeu de reserves en línia, amb el qual Byhours.com ja va signar un acord de comercial a finals del 2011), Grupo Areas, Viajes Carrefour, Pullmantur, asseguradores o grups hospitalaris, que ofereixen hotels per hores als seus clients o usuaris. Diu que “en aquests casos ByHours.com proporciona un motor de cerca, programat i ‘instal·lat’ clau en mà, però amb el ‘look&feel’ de la marca en qüestió”.

güent ronda de finançament per a la internacionalització. L’objectiu és estar venent a Londres el primer trimestre de l’any vinent, a banda de consolidar el mercat espanyol. Tenim la sol·licitud de patent a Estats Units també iniciada, per quan vulguem i puguem obrir mercat a ciutats clau, com ara Nova York”. Creada el març de 2012, ByHours.com preveu tancar el 2013, primer any sencer de facturació, amb unes vendes (comissions) d’un milió d’euros, sobre un volum de negoci intermediat total de 3,5 a 4 milions. De cara al 2014 volen continuar creixent i preveuen “arribar als 10 milions de facturació el 2014”. Compten que “Odigeo serà un bon soci de viatge que ens acompanyarà internacionalment; de fet, ens obre un gran mercat de 12 milions de clients a l'any. Ara només som a l'Estat espanyol i amb vista al 2014 volem creuar fronteres i arribar a molts més països, i aquesta aliança ens ajudarà a fer-ho”. @

Internacionalizació Sobre les previsions de creixement, Rodríguez apunta que prepara “la se-

Jordi Duch Coordinador 'Telecos'

37


v i ncl es

Qué hay que hacer para ser un poco mas creativo a creatividad es, para muchos, algo que todos deberíamos estudiar alguna vez en la vida. Para otros (menos), un don que se tiene o no se tiene, y para la mayoría, algo que, de tenerse, abre muchas puertas.

L

Es difícil si no imposible transmitir la creatividad en sí, y los grandes maestros suelen serlo de un ámbito concreto pero, a la vez, capaces de transmitirla y explicarla en cualquier ámbito. Ferran Adrià es, seguramente, uno de los grandes y mejores creativos que tenemos. Tina Seelig o Philip Kotler son voces que todos debemos escuchar cuando hablan de creatividad, y podríamos seguir así horas y horas. Sin embargo, este artículo no está pensado para repasar cómo de creativos son los genios que nos rodean, sino de analizar cómo ser un poco más creativos, ya que si un emprendedor al empezar un negocio tiene pocos recursos, sin creatividad probablemente se está condenando: al empezar, la única ma-

Después de hablar con muchas personas que tuvieron ideas y las plasmaron en realidades, llegué a una lista de cosas que todos o casi todos hacían de vez en cuando para no perder su creatividad. Y he querido compartirla.

nera de darse a conocer es creativamente, de maneras poco habituales, normalmente baratas y que provocan sorpresa a quién las ve. Después de hablar con muchas personas que tuvieron ideas y las plasmaron en realidades, llegué a una lista de cosas que todos o casi todos hacían de vez en cuando para no perder esa creatividad. Y he querido compartirla:

1) Localizar ideas donde parece que no las hay. Y para localizarlas, analizar cuáles son nuestras pasiones. ¿Qué haríamos si tuviésemos un billón de euros en el banco? ¿A qué dedicaríamos el tiempo? Sea cual sea la respuesta, eso es nuestra pasión. Una vez localizada, intentaremos generar “cosas” (ideas) que podemos hacer que permitan que la gente que no lo tiene como gran pasión pero sí como algo que le gusta hacer estaría dispuesta a pagar por ello.

que de tantas veces que las hacemos y repetimos nos parecen normales, pero que cuando alguien las ve suele sorprenderse y copiarnos. Si somos capaces de listarlas, seremos capaces de desarrollarlas.

3) Explicar y esperar feedback. No nos engañemos: La sociedad (o una parte de ella) no querrá que tengamos éxito, ya sea porque son personas cercanas que nos quieren y no quieren vernos fracasar, o porque son personas cercanas que nos odian en secreto y no quieren vernos triunfar. Así que si conseguimos localizar personas sin un vínculo emocional con nosotros, que estén dispuestas a darnos feedback de las ideas y que tengan algo en común con ellas (que sean usuarios de cosas parecidas, por ejemplo), tendremos feedback de calidad.

4) Volver a empezar. Toca encender el DeLorean para volver al punto 1 y empezar de nuevo. Y al llegar al 4 de nuevo… volver al 1. Así tantas veces como queramos/podamos, ya estemos un día, una semana, un mes o un año haciendo este ejercicio. Tarde o temprano habrá una idea que recordaremos más que las demás, que no hará falta buscar. Que vendrá ella a nosotros una y otra vez sin que estemos pensando en el ejercicio: esa será la idea que debemos desarrollar. Tengan éxito o no, tenemos asegurado un buen rato intentándolo. Y además, creativamente. @

2) Analizar el entorno y la rutina. Hay grandes ideas escondidas en nuestra rutina esperando ser localizadas, vistas y mejoradas. Situaciones

38

Pau Garcia-Milà Fundador de EyeOS i empresari TIC


v i ncl es

La importància de la certificació en formació tecnològica De valor afegit a estàndard vui dia, el mercat laboral i les empreses precisen professionals de qualitat i que, a més, ho puguin demostrar. Un informe(1) realitzat l’any 2011 per CompTIA, institució sense ànim de lucre que promulga l’acreditació dels professionals TIC, revela que el 86% dels directors de Recursos Humans considera les certificacions TIC com una de les principals variables d’avaluació als candidats. També la prestigiosa consultora International Data Corporation (IDC) en un estudi(2) realitzat amb Microsoft assegura que la certificació, juntament amb la formació i l’experiència, és una de les característiques més importants en el procés de selecció de perfils TIC. Aquestes dades demostren que la possessió d’una o més certificacions incrementa les possibilitats d’entrar en el mercat laboral o de disposar de millors opcions professionals.

A

Però més enllà de la certificació com a criteri de selecció, també hi ha el seu reconeixement a nivell internacional i el factor diferenciador que aporta entre perfils professionals homòlegs. Sobre el primer d’aquests dos, és evident que les principals certificacions TIC, ja siguin de fabricant o de models de referència, pel fet d’estar reconegudes per les pròpies multinacionals i institucions especialitzades –com Microsoft, Cisco, LPI, VMware, PMI o ITIL– ajuden a aplicar un estàndard a nivell internacional entre els professionals TIC. Ate-

Què suposa obtenir una certificació TIC avui dia? Quin és el seu valor real en el mercat laboral? Cada cop més, aquest tipus de certificacions estan deixant de ser un valor afegit per convertirse en un requisit i una necessitat per disposar de més oportunitats professionals. Hi ha una tendència creixent en l’acreditació del coneixement motivada per tres aspectes clau a on la certificació incideix molt positivament: l’ocupabilitat, la internacionalització i la diferenciació.

nent l’estat actual del mercat laboral nacional i la creixent interrelació entre països originada per la globalització, no es pot obviar que una de les opcions dels joves és la cerca d’oportunitats laborals a l’estranger. És per això que el fet de disposar d’una certificació facilita aquesta cerca i adquireix una major rellevància derivada del seu reconeixement internacional. I pel que fa a la diferenciació, tot i que les certificacions no suposen un mètode fiable per localitzar aquells professionals competents, sí que permeten validar i donar credibilitat al domini d’unes habilitats adquirides, suposant un fac-

40

tor diferencial entre perfils semblants. Disposar d’una certificació garanteix haver complert satisfactòriament un procés d’avaluació totalment imparcial i objectiu, fet que ajuda a disposar d’un perfil professional més atractiu. Aquest aspecte no passa per alt a empreses i companyies contractants, on l’afany de millorar dia a dia la productivitat i competitivitat comporta la necessitat de disposar dels millors equips de treball possibles, i la certificació és un criteri per configurar-los. En aquest procés per la certificació de les competències professionals, també assolix una importància creixent l’aprenentatge en idiomes per al desenvolupament professional i personal. L’anglès destaca com el llenguatge per excel·lència en el món TIC i fins i tot pot resultar determinant en un procés de selecció o promoció de personal, suposant un impediment o una facilitat. Per aquest motiu, la seva acreditació mitjançant exàmens oficials com BULATS (Business Language Testing Service) –un servei de certificació a nivell d’idiomes reconegut per la University of Cambridge, l’Alliance Français, el Goethe Institut i la Universidad de Salamanca–, s’està generalitzant cada cop més entre els col·lectius professionals. @ 1 Employer Perceptions of IT Training and Certification.Comptia, Gener 2011. 2 Climate Change: Cloud's Impact on IT Organizations and Staffing, IDC, Novembre 2012.

Àngel Garcia Manager PUE IT Certification Tour


'i n t er nos'

Grup de treball acústica i audiovisual Radiografia dels grups de treball de Telecos.cat n el decurs de les primeres trobades del grup de treball d’Acústica i Audiovisual s’han posat de manifest moltes inquietuds, i molt diverses. Sembla que la diversitat és un aspecte inherent al que l’audiovisual comporta avui: imatge, so, multimèdia... Per si fos poca cosa, a tot el que cadascú arrossega al darrera des de sempre encara s’hi ha d’afegir el que ha provocat l’explosió de les mal batejades ‘noves tecnologies’, que s’han transformat i evolucionat cap a les xarxes.

E

El debat dels membres del grup de treball ha estat centrat des del primer dia en dos aspectes molt marcats i diferenciats. El primer té a veure amb la necessitat de poder reglamentar mínimament les actuacions professionals en el sector, de manera que es pugui aconseguir mica en mica d’aixecar el llistó en tot el que comporta la redacció de projectes. És molt freqüent veure sortir a concurs projectes poc elaborats, mal presentats, poc especificats i que estan tenyits amb les marques preadjudicades. És com la llista de la compra. No es això el que ha de ser un bon projecte. Ho volem redreçar poc a poc, amb l’ajut del col·lectiu, i trobar la forma d’establir recomanacions, metodologia, processos, aportar idees i compartir experiències per assolir nivells de qualitat que permetin obtenir unes instal·lacions amb un segell d’excel·lència. L'Associació és membre fundador de l’AQPE (Agència de Qualificació de Professionals de l’Enginyeria) i és per això que volem aportar un bon nombre d’associats, professionals de l’audiovisual, que es certifiquin en aquests àmbits. Un segon aspecte que ha destacat entre el batibull d’idees inicials, és la creixent

No fa gaire temps que, a conseqüència dels esforços d’un petit grup de 'telecos' força actius dins del col·lectiu, s’ha aconseguit crear un nou grup de treball orientat al món audiovisual. Coordinat pel company Pere Artís, és un grup molt heterogeni, amb perfils molt diversos i que potser no ha costat tant de fer com ens pensàvem, doncs sembla que l’audiovisual i tot el que sona a multimèdia queda recollit també en altres titulacions.

necessitat de trobar i teixir les adequades relacions entre tots els col·lectius del sector: empreses, institucions, centres educatius, Administració... Això ens hauria de permetre multiplicar les sinèrgies, que són moltes, entre les diferents àrees d’activitat professional dins del sector. Aconseguiríem així d’obtenir una bona reputació i un adequat posicionament en el sector. Caldrà l’ajuda de tots i, cal recordar, que el grup de treball està obert a tot el col·lectiu, i que la seva tasca passa també per la generació de nous projectes, així com per la contribució temporal d'associats que hi participaran per assolir objectius concrets o per períodes determinats. I pel que fa al contingut vehiculat per

mitjans audiovisuals, per bé que no es pot arribar a etiquetar d’objectiu, sí que cal reconèixer un sentiment unànime de marcada incidència popular, raó per la qual ens convé estar atents a l’impacte generat en l’opinió pública (sense anar més lluny, cal recordar que els temes de radiofreqüència sovint són qüestionats per la població, per la mala fama que tenen sobre possibles afectacions a la salut). A més, en matèria audiovisual (malgrat que és un tema que passa més desapercebut als mitjans de comunicació), hi ha hagut sentències judicials recents que han portat a primera plana situacions conflictives pel que fa, per exemple, al soroll en llocs públics. Estarem atents també a tot això i ho tindrem en compte, en aquest cas de forma sincronitzada amb el grup de treball Radiocomunicacions. @

Jaume Codina Representant de la Junta de Telecos.cat al grup de treball d’Acústica i Audiovisual Associat núm. 1015

41


'i n t er nos'

Grup de treball d’Emprenedoria Radiografia dels grups de treball de Telecos.cat abril de 2009 un emprenedor de la nostra Junta, l’Antoni Brey, es va acostar a la Generalitat a cercar diners per la seva empresa Urbiòtica. No en va aconseguir (amb lo bé que li ha anat després, ni falta que li feia), però va descobrir que per a fons d’inversió sí que n’hi havia. Hi vàrem tornar junts. Ens van rebre molt bé i ens van dir que si constituíem un fons al voltant de Telecos.cat, ells podríem invertir-hi fins a 15 milions. Vaig sortir trasbalsat. Mai ningú no m’havia ofert 15 milions. L’únic ‘però’ era que calia aconseguir-ne 15 més. Quan et consideres ric amb 15 milions virtuals a la butxaca no sembla missió impossible. Telefónica, La Caixa, la Fundació Vodafone, el Banc de Sabadell… Al cap de poques visites era evident que no podíem anar al primer nivell d’una gran empresa a demanar 500.000€. No te’ls donen. Havíem d'abandonar el vol baix, buscar un bon advocat, contractar un gestor professional i demanar 5.000.000€. Els especialistes a què ens vàrem acostar, AT-Corporate, ens van avisar que els enginyers industrials anaven darrera del mateix objectiu. En proposar-los unir esforços ens van rebre amb braços oberts. 2010 no era un any fàcil, però vàrem convèncer a Banc Sabadell, Mútua dels Enginyers i Fundació CTecno. Al final es va crear un fons de 4 mi-

L

El Servei Enginova

A l’entorn del fons de capital risc, Fons Enginyers, hem creat el grup d’Emprenedoria (empren@telecos.cat). El nostre objectiu és compartir experiències, idees i donar suport als telecos en projectes de nova empresa. Ho fem en tres nivells: fent xarxa en les trobades del grup, donant orientació formal amb el Servei Enginova i aportant capital d’inversió amb el Fons Enginyers.

lions per a invertir en projectes tecnològics amb seu a Catalunya. Ara només queda invertir-los bé.

Les trobades del grup d’Emprenedoria Ens reunim periòdicament al bar de l’Hotel Renaissance. Ens serveix a tots per a contrastar els propers passos i als nous emprenedors els aporta un primer nivell de ‘mentoring’. Segons J. Zamora y J.M. Añon, dos telecos que juguen la champions empresarial, un innovador necessita: • Xarxa per a compartir experiències • ‘Mentoring’ per obtenir visió global • Accés als influenciadors clau • Tolerància a l’error Dins el grup intentem aportar-nos mútuament aquests elements.

42

És una mena de finestreta de l’emprenedor. Situat físicament a la seu del Col·legi d’Enginyers Industrials, aporta assistència en les primeres etapes de reflexió sobre un projecte d’empresa. Quina estructura legal donar-li? Quines subvencions es poden aconseguir?

El Fons Enginyers Hem aconseguit un capital proper als 4.000.000€ que en 4 anys permetrà invertir en 12 projectes. Fins a la data n’hem analitzat 82 (6,1% e-salut, 31,7% SaaS, 28% industrial, 12,2% xarxes socials, 8,5% e-commerce, 13,4% altres serveis). S’ha formalitzat la inversió en tres: Tritium, Macfer i ByHours. Busquem projectes en etapes inicials, han de tenir clients, un producte/servei de base tecnològica acabat i estar ja facturant. Han d’aspirar a creixements elevats com els que donaria la internacionalització. El Fons entra en el capital de les societats amb 100400.000€, per obtenir-ne de l’ordre del 10-30% i vocació de sortir-ne en 3-6 anys. L’objectiu de totes aquestes accions és crear un entorn de complicitat i de suport per als telecos emprenedors. Aquesta setmana la nostra cervesa al Renaissance ha estat il·lustrada per un tast de pernil ibèric gourmet: “Jamonify.com” és la darrera iniciativa de Fernando Navarro, un teleco del grup. Abans no s’acabin els 4 milions, veniu a les nostres trobades, porteu el nou mesurador BER que heu desenvolupat, o millor encara el vostre pernil i us rebrem amb els braços oberts. @

Jaume Xarrié Representant de la Junta de Telecos.cat al grup de treball d’Emprenedoria Associat núm. 661


Grup de treball Exercici de la Professió Radiografia dels grups de treball de Telecos.cat L’aparició de la normativa d’ICT va permetre als enginyers de telecomunicació d’exercir com a professionals lliure exercents o, com se sol dir, de desenvolupar feines relacionades amb el ‘lliure exercici de la professió’. És a dir, va possibilitar que part del nostre col·lectiu pogués obrir un petit despatx que, sota el ‘títol’ d’enginyer de telecomunicació, oferia servies a arquitectes, enginyers industrials, instal·ladors, constructors i promotors. Va ser una oportunitat històrica que també van aprofitar molts d’aquests professionals per fer créixer els seus negocis tot ampliant l’abast de les seves activitats tradicionals.

ls últims anys hem viscut un seguit de canvis que han fet trontollar la seguretat que ens proporcionava l’obligatorietat de les normatives i l’empara del nostre col·lectiu. La crisi, per una banda, i les modificacions legislatives per l’altra, han reduït a la mínima expressió l’activitat constructora, mentre els visats professionals deixaven de ser obligatoris i es permetia a d’altres

E

titulats la realització de projectes fins ara privatius dels enginyers de telecomunicació, com les mateixes ICTs. Malgrat aquest escenari, l’Associació ha volgut que aquest grup de treball, que en el seu moment va tenir una presència molt significativa dins el col· lectiu, continuï treballant i aportant la seva experiència en bé de la professió. Què ha passat amb totes aquelles enginyeries que van créixer a l’escalf de la normativa d’ICT i de la bombolla immobiliària? Doncs que algunes han tancat i d’altres han mirat i estan mirant de diversificar les línies de treball o s’han encongit en espera de temps millors. En l’última reunió del grup, celebrada el passat 4 de setembre, vàrem reflexionar sobre tot plegat. En l’acta de la reunió es va fer constar el següent:

Per impulsar les actuacions professionals dels enginyers de telecomunicació, els participants de la reunió estan d’acord que no val tenir com a referència els anys de bonança econòmica on tothom feia projectes i certificacions de telecomunicació. Els assistents reflexionen sobre l’autèntic valor afegit que un enginyer de telecomunicació pot aportar. I s’hi proposaren diverses accions: 1. Redacció d’un portfoli de projectes que els enginyers de telecomunicació poden realitzar aportant valor afegit, acompanyat d’un directori d’enginyers. 2. S’han d’investigar les noves tendències en ‘Actuacions Professionals’, sobretot a través dels estudiants de les escoles universitàries. 3. Es demana a l’Associació que inclogui l’impuls de les actuacions professionals dels enginyers de telecomunicació, en aquells convenis i relacions establertes amb altres entitats.

4. Com a prioritat, s’explorarà la possibilitat de col·laborar professionalment amb el col·lectiu d’enginyers industrials. 5. Cercar nous membres per al grup d’Exercici de la Professió, que actuïn com Enginyers en el camp de l’electrònica, automatismes, serveis i apps. Des del meu punt de vista, la col· laboració amb els tècnics municipals, dins l’àmbit de les telecomunicacions que els afecta, és una possibilitat real donat que són aspectes poc coneguts per ells. Per exemple, l’accés a la banda ampla i a les comunicacions de les diferents seus municipals, el compliment de les normatives de telecomunicacions, el control energètic, la telefonia mòbil... Totes elles qüestions que, ben assessorades per enginyers de telecomunicació, poden fer estalviar diners als ajuntaments. Mirem endavant perquè el passat no tornarà i adaptem nos a la situació actual. @

Joan M. Ribes Representant de la Junta de Telecos.cat al grup de treball d'Exercici de la Professió Associat núm. 704

43


'i n t er nos'

Fent les Amèriques... Som ‘telecos’, som notícia vant Enginyers Consultors va fer el salt continental als Estats Units ara fa més d'un any, després de dissenyar una estratègia corporativa per afrontar la crisi, orientada tant a la diversificació geogràfica com de negoci. En l’àmbit geogràfic, després d'haver fet alguns intents sense èxit a d'altres països, va sortir l'oportunitat d'establir una base permanent a Nova York, de manera que vam fer el pas i, poc després, vam constituir la nostra empresa allí, amb el nom d'Avant Global Services. Sobre la diversificació de negoci, ja feia 4 anys que estàvem desenvolupant i testejant el nostre software ‘Avant Manager’, que es convertiria en una nova línia de negoci per a Avant. Es tracta d'un software per a la gestió integral del despatx d'enginyeria i d'arquitectura (gestió de projectes, clients, gestió comercial, ofer-

A

Jordi Oliva ens explica la seva experiència a Avant Enginyers Consultors, que fa més d'un any va obrir despatx a Nova York. Arriba a la conclusió que “els Estats Units no és un mercat fàcil, tot i que val la pena entrar-hi si tenim un producte o servei prou interessant”.

tes, factures, costos, producció, currículum, web, etc), que des de principis d'any hem començat a comercialitzar a Espanya i recentment també als Estats Units, a Mèxic i a Colòmbia. Pel que fa a l'experiència d'obrir un despatx als Estats Units, cal tenir en compte que s’ha de disposar de visat per poder-hi viure de manera permanent. N'hi ha de molts tipus: de negoci, de treball, d'inversor, etc. Alguns autoritzen a treballar i altres no. Un segon punt també molt important és que el nostre títol d'enginyer no està reconegut. Així que, o bé ens matriculem en una universitat americana per treure'ns el títol allí o bé cerquem un partner local que tingui un títol vàlid. A més, als Estats Units, quan s'acaba la carrera i s'obté el títol, encara no es pot exercir d'enginyer (signant projectes), sinó que cal passar per una etapa d'uns quants anys treballant per a un altre enginyer amb llicència i, després, fer uns exàmens addicionals per aconseguir una llicència que és la que per-

44

metrà signar com a enginyer. És tracta, doncs, d'un sistema força proteccionista que fa que, sens dubte, sigui molt més fàcil començar col·laborant amb un partner local. Salvats els dos punts anteriors, els Estats Units, i en concret Nova York (que és el mercat que conec), ofereix bones oportunitats per fer-hi negocis tant per a empreses consolidades com per a emprenedors que volen implantar-hi la seva ‘start-up’ tecnològica (hi ha força ajudes públiques per fer-ho). Però aconseguir clients a Estats Units no és fàcil. Cal tenir clar (i saber vendre bé) quin valor afegit aportem al client americà, atès què no és fàcil que acabi optant per nosaltres i descartant una empresa americana. Per altra banda, el fet d'establir-nos a Nova York ha portat altres beneficis ‘col· laterals’ no previstos, com ara un increment de l'interès cap a nosaltres tant dels nostres clients actuals, com d'altres empreses que ens contacten per estudiar possibles vies de col·laboració aprofitant que nosaltres estem físicament a Nova York i que elles, tot i no disposar de la infraestructura necessària per estar-hi, si que tenen algun producte o servei que podrien vendre als Estats Units, i aquí s'obre un ventall molt interessant de possibles sinèrgies. Al meu entendre, els Estats Units no és un mercat fàcil, tot i que val la pena entrar-hi si tenim un producte o servei prou interessant. @

Jordi Oliva Director General d'Avant Enginyers Consultors Executive MBA per l'IESE Associat núm. 1.046


Cop de mà innovador a la comunicació assistencial Som ‘telecos’, som notícia a meva trajectòria com enginyer de telecomunicació comença en l’àmbit de la docència, en una escola de formació professional d’imatge i so, una experiència enriquidora que deixo enrere quan accedeixo a la Fundació Bosch i Gimpera (UB) per reciclar-me amb un MBA que em va obrir les portes de la principal consultoria nord-americana en TIC del sector sanitari. Juntament amb el director europeu de Networking vam implantar la companyia a Europa i quan l’estructura del grup estava creada, em vaig fer càrrec de la zona sud d’Europa. Vaig poder constatar de primera mà les grans diferències que existeixen al mercat sanitari en cada estat europeu i especialment amb el nord-americà.

L

La meva trajectòria professional continua a la principal multinacional espanyola del sector òptic. Em van plantejar el repte de la posada en marxa de ‘l'ecommerce’. En un sector molt tradicional com l'òptic vam implantar un nou canal de comunicació amb els clients, el canal electrònic. Vam aconseguir que el 50% de la facturació de la companyia es gestiones electrònicament. Actualment, el B2B és una realitat imprescindible al sector òptic. Les meves inquietuds m’han dirigit cap al nou paradigma del marketing 2.0 o comunicació 2.0. Els canals tradicionals perden força i les empreses han de reformular el seu departament d’atenció al client. Les empreses no es poden limitar a difondre els seus missatges, han d'escoltar als seus clients als quals les xarxes socials els donen un altaveu que abans no tenien. L'evolució de les TIC permet que nous projectes surtin a l’horitzó i juntament amb un altre soci fundem un hivernacle per a nous projectes. Hi ha diver-

El ‘teleco’ Manuel Montañes centra l’atenció professional en el nou paradigma del marketing 2.0. Juntament amb un altre soci funda un hivernacle per a nous projectes, el primer dels quals, ‘Dependència Social Media’, una consultoria de marketing i comunicació 2.0, especialitzada en el sector de la dependència, ha rebut el reconeixement del sector, amb el premi AMADE 2012 a la millor iniciativa innovadora en comunicació en el sector assistencial.

sos projectes que estan a l’hivernacle, i aproximadament un projecte nou a l’any es consolida i comença la seva andadura. El primer projecte que va néixer és ‘Dependència Social Media’, la primera consultoria de marketing i comunicació 2.0, especialitzada en el sector de la dependència. Neix de la mà de professionals de les TIC’s i el marketing i professionals del sector assistencial. ‘Dependencia Social Media’ és un projecte jove però que ja ha rebut el reconeixement del sector, va rebre el premi AMADE 2012 a la millor iniciativa innovadora en comunicació en el sector assistencial. El sector assistencial al nostre país és un sector que està patint un intens i traumàtic canvi. La denominada generació del ‘baby-boom’ està madurant i en uns anys provocarà la inversió de piràmide de població, juntament

amb el desmantellament de l'estat del benestar, crea una paradoxa de difícil solució. Això fa que totes les eines 2.0 tinguin un gran potencial perquè les empreses del sector puguin comunicar totes les seves activitats a la societat, ja que és un sector que ha canviat moltíssim, però és un gran desconegut per la societat que encara té la imatge de beneficència i del ‘asilo’. Dins del mateix sector assistencial també hem posat en marxa una consultoria estratègica per a centres geriàtrics i assistencials, on donem suport a la gestió de centres i comercialització dels seus serveis. Tenim altres projectes en fase embrionària relacionats amb altres sectors diversos com els d’imatge i salut, les TIC al sector òptic o noves eines pel modelatge de models complexes. La gestió de nou projectes implica el reciclatge continuat, recerca contínua de recursos i conviure amb la incertesa. @

Manuel Montañes CEO de Dependència Social Media Associat núm. 393

45


Publicacions

c a li doscopi

L'economia global i les prioritats dels consumidors han canviat dramàticament en els últims anys. La manera en què els directors generals i els directors d'innovació responguin a aquests canvis imprevistos determinarà el futur empresarial, tant a curt com a llarg termini. Els dos autors, prestigiosos experts en processos d'innovació, expliquen com desenvolupar processos d'innovació reeixits per abordar aquests nous desafiaments, i ho fan des d’un doble punt de vista: tecnològic i econòmic. Pel que fa a la concreció del seu contingut, l'obra analitza de forma rigorosa aspectes bàsics del procés innovador, com ara: l'estratègia, la gestió del talent, la metodologia i la cultura empresa-

rial, a més del retorn de les inversions en innovació. S'exposen també, de manera pedagògica i amena, nombrosos casos i exemples pràctics del món dels negocis, relatius a l'aplicació de la tecnologia als processos empresarials. I és que aquest llibre no només explica què és innovar, sinó que aporta idees clau i exemples capaços de transferir al lector la confiança necessària per millorar la gestió empresarial. D'altra banda, es tracta d'una eina molt útil per als especialistes i els directors d'innovació, però també per als emprenedors i totes les persones interessades a conèixer les formes d'utilització pràctica de la principal palanca que mou el canvi econòmic en el nostre temps. @

Tècnicament, el naixement d'Internet data de l'1 de gener de 1983, amb la primera xarxa de llarg abast WAN, basada en tecnologia TCP/IP, posada en marxa per la National Science Foundation (NSF) dels EUA. Sobre això no hi ha cap dubte, però sí que encara es mantenen moltes imprecisions sobre el veritable protagonisme dels seus principals creadors. Precisament per aclarir-les, l’autor s’ha dedicat durant gairebé dues dècades a viure molt aprop de tot ells (SRI, UCLA, PARC i Stanford a Califòrnia; MIT, Harvard i BBN a Boston, o el Pentàgon a Washington), amb la intenció de fer el relat històric de la Xarxa, explicat directament per tots i cadascun. Es tracta, doncs, d’un exhaustiu treball de

camp que ha requerit gairebé dues dècades d'entrevistes. Encara que apareixen citats més de 800 personatges, el llibre es basa en 300 entrevistes personals, i inclou les transcripcions minuciosament revisades i editades de 40 d'elles. El resultat és un compendi de petites històries de moltes persones, orientat a cercar els orígens d’Internet, sobre el qual arriba a la conclusió que té múltiples orígens, i que les peces inicials i necessàries d'aquest puzle es van construir en llocs diferents, finançades unes públicament i unes altres de forma privada. De fet, un dels principals objectius d'aquest llibre és acabar amb els mites i imprecisions que dominen la percepció pública d'Internet. @

Cómo gestionar la innovación Autors: Enric Barba i José Ramón Magarzo Editorial: DobleErre

Cómo creamos internet Autor: Andreu Veà Editorial: Península

IMPRIMIM

TOT

EL QUE NECESSITES

PETIT FORMAT

GRAN FORMAT

FLYERS PTTICS TRÍPTICS STES REVISTES ES LLIBRES TES TARGETES S CARPETES SOBRES...

PÒSTERS LONES ROLL-UPS

* Transport gratuït per a comandes superiors a 200€

A Sprintcopy podem imprimir poques unitats a preus econòmics gràcies a la tecnologia digital.

BANDEROLES VINILS ADHESIUS RETOLACIÓ...

I MOLT MÉS A SPRINTCOPY.COM

A més, també disposem del sistema tradicional d’impressió offset. Imprimim la diferència Impr

Tel. 934 463 900 · sp@sprintcopy.com Còrsega, 546 · 08025 Barcelona

CERTIFICATS FSC I PEFC


t r i bu na

El futur dels mitjans de comunicació audiovisual a Catalunya

L’única certesa que els uns i els altres tenim és que ens trobem immersos en una època de canvis tecnològics vertiginosos; que el que avui és sinònim de modernitat, l’endemà és vist com una solució obsoleta, i que cap canal de difusió garanteix, a mig termini, la fidelitat de l’audiència a qui s’adreça. Es tracta doncs d’adaptar-se ràpidament a aquest període de canvis, que probablement seran, a partir d’ara, permanents; d’entendre que el que és rellevant, en definitiva, ja no és la tecnologia emprada per fer arribar els continguts, sinó els continguts mateixos; de copsar que els usuaris dels mitjans hi han de poder accedir des de múltiples finestres; de treballar sabent

Foto Jordi Bedmar

H

ores d’ara, es pot afirmar que la transició digital, o, més concretament, el pas de la televisió analògica a la televisió digital terrestre, no ha funcionat com tots haguéssim desitjat. Probablement, ni la tecnologia ni el model d’implantació pels quals es va apostar eren els únics possibles, i, probablement, tampoc garantien la viabilitat del nou marc televisiu. Aquesta constatació, que és vàlida per al conjunt europeu i de l’estat espanyol, és especialment punyent a Catalunya, per la riquesa i diversitat del seu espai de comunicació audiovisual, i per la singularitat de la tradicional convivència que s’hi dóna entre mitjans públics i mitjans privats d’àmbit nacional, comarcal o local.

Josep Martí Blanch Secretari de Comunicació del Govern que els hàbits dels ciutadans, pel que fa la comunicació, van en la direcció del consum a la carta.

també envers la indústria audiovisual, pel seu paper de lideratge en l’exploració de noves formes de comunicació.

La realitat és aquesta: les empreses privades i els ens públics de comunicació audiovisual, amb la Corporació Catalana al capdavant, ja no podran ser una ràdio, o una televisió, o un portal a internet contemplats separadament, sinó que hauran de convertir-se en una font de continguts que l’usuari consumirà, des de plataformes molt diverses, quan i com més li convingui.

És per això que el nou contracte programa de la Corporació contempla aquesta obligada evolució organitzativa: existirà TV3, és clar, i existiran Catalunya Ràdio i tots els demés canals de què disposen avui la ràdio i la televisió públiques de Catalunya, però tendiran a organitzar-se com a una empresa única, que es dedica a la creació i difusió de continguts mitjançant tots els canals que estiguin al seu abast.

Pel que fa els mitjans públics d’abast nacional, el govern de la Generalitat té molt clar que la CCMA ha de seguir exercint un fort lideratge a l’àmbit de la radiodifusió, la televisió i les noves tecnologies, moltes d’elles lligades a Internet. I té clar que l’ha d’exercir per un doble sentit de la responsabilitat: envers la ciutadania, pel que fa l’accés a la informació, naturalment, però

L’objectiu, evidentment, és preservar la viabilitat d’uns mitjans públics potents, que tinguin sempre present la seva vocació de servei públic, i que segueixin excel·lint en la feina iniciada ja fa trenta anys, quan l’aventura pública de TV3 i Catalunya Ràdio tot just feia les primeres passes i que és, avui, una realitat internacionalment reconeguda. @

47


19ª

Has de ser-hi! Inscripcions i més informació: www.lanit.cat

20 de febrer de 2014 Palau de Congressos de Catalunya (Avinguda Diagonal, 661-671, Barcelona)

L'acte institucional pioner i de referència del sector de les Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació celebrat a Barcelona des de l'any 1995

Revista Telecos 60  

Revista de l'Associació Catalana d'Enginyers de Telecomunicació.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you