Issuu on Google+

telecos.cat „ enginyers de telecomunicació

53

16a nit de les telecomunicacio ns

telecos.cat „ enginyers de telecomunicació

16a nit de les telecomunicacio ns

març 2011

93A

„

„

96

23A

telecos.cat „ enginyers de telecomunicació

62

61A

„

63A

„

telecos.cat „ enginyers de telecomunicació

„

2A

„

3

4A

telecos.cat „ enginyers de telecomunicació

„

23A

24

24

„

24

23A

„

65

71

„

25A

26

„

23A

7

6A

83A

„

„

13

12A

„

15A

telecos.cat „ enginyers de telecomunicació

26A

24

„

85

88A

„

28

„

28A

32

„

32A

s de telecomunicació telecos.cat „ enginyer

„

40A

42

„

42A

46

„

24

90

16a nit de les telecomunicacio ns

16

„

16A

17

16a nit de les telecomunicacions

36

„

ns 23A 16a nit de les telecomunicacio

55

„

56A

s de telecomunicació telecos.cat „ enginyer 16a nit de les telecomunicacio

23A

16a nit de les telecomunicacions

telecos.cat „ enginyers de telecomunicació

16a nit de les telecomunicacions

„

81

73A

„

16a nit de les telecomunicacio ns

6

„

telecos.cat „ enginyers de telecomunicació

69A

„

24

23A

16a nit de les telecomunicacions

39

ns

47A

‘La Nit’ aixeca el teló públic del nou CETC _ 4

49

„

49A

L’enginyeria com a ecosistema _ 38

53

„

53A

Carles Flamerich, director general de Telecomunicacions: “El sector TIC ha de cooperar, competir i obrir-se a l’exterior” _ 14

58


sumari

Any 18

Número 53

3/2011

Edita: Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (ACET) Alí Bei, 59 - 08013 Barcelona T. 93 229 2003 F. 93 229 2042 www.telecos.cat secretaria@telecos.cat Degà del CETC: Miquel Ramírez President de l’ACET: Carles Martín Direcció Editorial: Guillermo Canal Comunicació i Publicitat: Estel Estopiñan estel.estopinan@telecos.cat

Pàg.

Editorial 3

Mirant cap endavant

Destacats 4 7 8 8 9

‘La Nit’ aixeca el teló públic del nou CETC Les primeres passes del nostre Col·legi Nomenaments institucionals de Carles Flamerich i Lluís Jofre Vine a la cursa! Tret de sortida de les noves directrius de funcionament

Entrevista 10

Coordinació: Jordi Duch jordi.duch@telecos.cat Disseny i maquetació: www.guillermobejarano.com

Sumari

Carles Flamerich: “El sector TIC ha de cooperar, competir i obrir-se a l’exterior”

Tecnologia 16

El transmisor sostenible

Col·laboracions: Carles Banús Jordi Berenguer Eduard Bertran Antoni Brey Alfred Causi Jordi Duch Pere Lluís Gilabert Carles Gómez Andreu Guimerà Lluís Jofre Jordi López David Mesquida Gabriel Montoro Josep Paradells Xavier Peiró Josep Puy Santiago Tarín Carles Toronjo

20 24 28

‘The Internet of things’

Fotomecànica i impressió: Sprint Copy, SL.

41 42

Fotografia i imatges: Ricard Novellas, Estel Estopiñan i Flickr

Dipòsit legal: B-17.897-99

L’opinió del Col·legi i de l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (CETC/ACET) queda reflectida exclusivament en la secció editorial. Els articles i les col·laboracions només reflecteixen les opinions dels seus autors.

2

Mirador: Cap al ‘sistema operatiu urbà’ El sector TIC català resisteix però s’alenteix

Empresa i societat 30 32

Con los cincuenta en los talones ‘Telecos’ mediadors

Ofertes comercials i serveis 34

Nova assegurança de RCP

’Inter nos’ 36 38

Primeres passes d’un camí llarg L’enginyeria com a ecosistema

Calidoscopi Google Buzz guanya els Fiasco Awards 2011 Publicacions

Tribuna 43

‘Telecos’ i EEES


editorial

Mirant cap endavant

eníem la seguretat que

bona dosi d’il·lusió i esforç per acon-

Per això hem d’agrair la implicació a

el 2011 seria un any de

seguir que ‘la Nit’ continuï sent una

tot el col·lectiu d’Enginyers de Tele-

grans reptes i força di-

referència al nostre país.

comunicació de Catalunya, manifes-

ficultats i, des del seu

tant les vostres inquietuds i crítiques,

inici, hem anat compro-

Impulsem un projecte ambiciós que

aportant idees i participant més que

vant que la realitat ens donava la raó, i

portarà als Enginyers de Telecomuni-

mai de les activitats que us hem plan-

és més, que possiblement les nostres

cació de Catalunya a ser un col·lectiu

tejat. També volem fer un esment

expectatives s’havien quedat curtes.

de referència per al conjunt de la soci-

especial dels nous membres del col·

etat i això ens obliga a esforçar-nos a

lectiu, joves professionals de futur que

Els primers mesos de vida del Col·legi

consolidar les relacions existents amb

veuen en el Col·legi i l’Associació una

català han estat marcats per incidènci-

altres col·legis i associacions professi-

plataforma única per fer el primer pas

es inesperades que ens faran recordar

onals d’enginyeria, amb la posada en

dins l’àmbit professional. I no podem

sempre que el naixement d’una institu-

marxa de projectes transversals com

oblidar les persones que treballen per

ció mai no és fàcil i que necessita de

ara el Fons d’Enginyers; en mantenir

tal que tot això sigui possible, donant

grans dosis d’energia i de molta tenaci-

els contactes a nivell estatal i interna-

servei d’atenció per telèfon, per cor-

tat per posar els seus mecanismes en

cional, participant en iniciatives con-

reu electrònic i fent el possible per

marxa malgrat les dificultats.

juntes amb altres institucions afins

satisfer les necessitats de tots els

d’abast global i, molt especialment,

‘telecos’. Junts hem arribat on som i

En aquest entorn complex marcat per

europeu; i, sobretot, en ser presents en

encara ens queden moltes coses per

un any que des del punt de vista eco-

tots els àmbits de la societat en què la

fer que es resumeixen en una de sola:

nòmic podem qualificar, com a mínim

nostra aportació és fonamental.

mirar cap endavant. ¶

de gris, el passat quatre de març vàrem celebrar amb èxit, com no podia ser d’altra manera, una nova edició de la Nit de les Telecomunicacions, i ja en portem setze; amb el suport, com és habitual, de nombroses institucions i empreses del sector. Les circumstàncies han posat a prova a tots els que han participat en l’organització d’aquesta 16a edició, que ho han fet amb una

Tots formem part d’aquesta iniciativa que ha sigut capaç de posar-se en marxa de manera ferma i decidida sense perdre les formes davant les incidències i pressions externes, gràcies a l’ajut i la força de tothom qui d’una manera o altra li dóna suport.

3


destacats

‘La Nit’ aixeca el teló públic del nou CETC Premis Salvà i Campillo 2011 La 16a Nit de les Telecomunicacions, celebrada el passat 3 de març amb la gala dels Premis Salvà i Campillo 2011, ha tornat a demostrar la seva condició de cita anual de referència per als professionals del sector. Ho ha fet un cop més satisfent les millors expectatives de convocatòria i organització a càrrec del CETC/ACET. Una fita assolida, com cada any, amb l’ajut de tots els assistents: enginyers de telecomunicació col·legiats i associats, directius d’empresa, representants institucionals i patrocinadors. Per segon any consecutiu, el World Trade Center de Barcelona ha estat l’escenari escollit pel CETC/ACET per celebrar la darrera edició de la Nit de les Telecomunicacions, la setzena festa anual del nostre col·lectiu, que amb gairebé mig miler d’assistents esdevé, any rera any, un referent del calendari anual de cites de referència de l’entorn TIC a tot Espanya. Un esdeveniment que en aquesta ocasió no només ha servit, com cada any, per emmarcar

2

els Premis Salvà i Campillo 2011, sinó també per acollir la posada de llarg del nou CETC, aixecant-li el teló de la presentació pública en el sector. Dedicada en aquest ocasió a lloar el fenomen tecnològic de la mobilitat, capaç de fer realitat la comunicació 1 Reinaldo Rodríguez, president

de la Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones (CMT), va guanyar el Premi Enginyer de l’Any. 2 Josep Mª Vilà i Martin Pérez

van recollir la Menció Especial atorgada a AMETIC.

en tot moment i a tot arreu amb qualsevol persona, ‘la Nit’ ha refermat un any més la seva vocació d’oportunitat única de connexió de tots els participants, facilitant-los l’intercanvi personal i professional, mitjançant un còctel-sopar previ a l’acte de lliurament dels Premis Salvà i Campillo 2011.

1

4


4

3

Al llarg d’aquesta primera meitat de la jornada, presidida pel conseller d’Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, van anar arribant un seguit de personalitats destacades, com ara el director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació, Carles Flamerich; el director general d’Universitats, Lluís Jofre; el secretari general d’Empresa i Ocupació, Enric Colet: o el delegat del Govern a Barcelona Salvador Jorba, entre d’altres.

5

Fet aquest preàmbul s’iniciava la gala d’entrega de guardons amb el Premi

Col·legi de proximitat

Enginyer de l’Any a Reinaldo Rodrí-

La segona part de la vetllada, desen-

guez, president de la Comisión del

volupada en la sala auditori del World

Mercado de las Telecomunicaciones

Trade Center, i centrada en l’acte d’en-

(CMT), per la consolidació de l’orga-

trega dels Premis Salvà i Campillo

nisme a Catalunya i com a reconeixe-

2011, va recuperar el format de ‘late

ment a la tasca desenvolupada al cap-

show’ d’entrevistes estrenat en l’edi-

davant de la institució.

ció anterior. Els dos primers convidats a prendre la paraula, el degà del nou

El segon premi de ‘la Nit’, el Telecom

CETC, Miquel Ramírez, i el president

Espanya, es va atorgar a Juan Carlos

de l’ACET, Carles Martín, ho van apro-

Riveiro, cofundador de Gigle Networks,

fitar per expressar la plena satisfacció

empresa pionera en el disseny de so-

d’haver fet realitat el nou Col·legi cata-

lucions ‘system-on-a-chip’ (sistema en

là, del qual van destacar el valor afegit

un sol microprocessador) de connexió

d’apropament de la gestió, que el con-

multimèdia a través de la xarxa elèc-

verteix en un ‘Col·legi de proximitat’.

trica de la llar.

6

3 Antonio Luque, catedràtic de

Tecnologia Electrònica de la Universitat Politècnica de Madrid i fundador d’Isofotón, va rebre el Premi Telecom Europa. 4 Javier Nadal, distingit amb el

Premi d’Honor, no va poder assistir a la gala per raons d’agenda. 5 El conseller d’Empresa i

Ocupació, Francesc Xavier Mena, va presidir ‘la Nit’. 6 Juan Carlos Riveiro, cofundador

de Gigle Networks, es va endur el Premi Telecom Espanya.

5


destacats

A continuació, es va lliurar el Telecom Europa a Antonio Luque, catedràtic de Tecnologia Electrònica de la Universitat Politècnica de Madrid i fundador d’Isofotón, empresa dedicada a la fabricació de cèl·lules fotovoltaiques de tipus bifacial de patent pròpia. I el Salvà i Campillo d’Honor, va guardonar la trajectòria de Javier Nadal, actual vicepresident de la Fundació Telefònica i primer director general de la DGTel. El Sr. Nadal es va adreçar per vídeo a l’Auditori, tot adreçant unes cordials paraules als assistents i excusant la seva assistència ja que per motius laborals es trobava al Perú. 7

Ja en la recta final de l’acte va saltar la sorpresa en forma de guardó inesperat, el de Menció Especial atorgat a AMETIC, en reconeixement de l’esforç i la tenacitat demostrades per AETIC i ASIMELEC amb l’objectiu d’arribar a la seva fusió a través d’un procés negociador que va reeixir a finals de 2010. En nom de l’entitat van recollir el premi fora de programa els seus vicepresidents, Josep Mª Vilà i Martin Pérez. S’arribava així al colofó d’una gala caracteritzada pel dinamisme de totes les intervencions, tant de les personalitats convidades a participar-hi com dels professionals guardonats, i també pel to humorístic dels diàlegs protagonitzats pel conductor del programa i el seu ajudant absent del plató però molt 8

insistent i punyent en le seves aparicions a través d’un sistema de pantalla.

7 Instant de cloenda de la gala d’entrega dels Premis

Salvà i Campillo 2011, a càrrec del conseller d’Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, acompanyat del degà del CETC, Miquel Ramírez, i del president de l’ACET, Carles Martín. 8 Còctel-sopar de ‘la Nit’.

6

L’encarregat de clausurar-la, el conseller d’Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, va acabar oferint tot el seu suport al nou CETC. @


Les primeres passes del nostre Col·legi Tal com estava previst, el Col·legi va iniciar la seva activitat l’1 de gener de 2011 ofertant els serveis necessaris per poder actuar amb garanties com a col·legi professional. Uns serveis que, després d’uns quants mesos, i gràcies al treball conjunt del Col·legi i l’Associació, ja s’han consolidat i ampliat. Des del primer dia, el funcionament del Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya ha estat marcat per la falta de sensibilitat del COIT envers al col·lectiu català. Ja és públic i notori que la més desafortunada de les actuacions del COIT va ser l’intent del passat 11 de febrer de fer fora per la força al CETC i l’ACET de la seu col·legial del C. Alí Bei, del qual es van fer ressò diferents mitjans, com ara La Vanguardia, El País, TV3, l’Econòmic o Catalunya Ràdio. La desafortunada actuació del COIT es va aturar a instàncies del Jutjat d’Instrucció, que va restablir la situació anterior, pendent ara de les pertinents actuacions judicials de resposta, sobre les quals el jutge no descarta els indicis de coacció. També heu de saber que, prèviament,

voluntat conciliadora i de col·laboració.

Cal destacar també que, en tots

el COIT va presentar un recurs contra

Dissortadament, els reiterats intents

aquests primers mesos de vida del Col·

el Decret de Constitució 140/2010 de

per arribar a una entesa no han tingut

legi, s’ha assolit un nombre considera-

la Generalitat de Catalunya pel qual

la resposta simètrica corresponent per

ble de col·legiacions de nous titulats,

quedava constituït el CETC, però sobre

part del COIT. En qualsevol cas, ara

que a més resulta força significatiu de

això encara no ha presentat el contin-

com ara tot aquest procés segueix la

l’interès que tenen els ‘telecos’ joves

gut de la seva demanda. No cal dir que

seva evolució i està en mans de les au-

d’arribar a aconseguir per aquesta via

des del CETC es segueix de molt aprop

toritats competents.

l’empenta necessària per introduir-se al entorn professional.

tot el procés com a part directament afectada i interessada en la seva reso-

A banda de totes aquestes incidències,

lució.

l’activitat del nou Col·legi ha continuat

Està clar que el Col·legi continua enda-

a bon ritme amb la posada en funci-

vant, consolidant la seva presència en

Des del CETC, l’objectiu ha sigut defen-

onament tant dels Serveis de Control

la societat catalana i enfortint els llaços

sar sempre els interessos del col·lectiu

i Supervisió Col·legial, primer el Ser-

amb les principals institucions i empre-

català davant del COIT, tant des del

vei de Visat i properament el Servei

ses del país. @

punt de vista patrimonial com opera-

de Certificat d’Actuació Professional, i

tiu, i des del primer dia s’ha actuat en

com de l’Assegurança de Responsabili-

aquest sentit de manera oberta i amb

tat Civil Professional, entre d’altres.

7


destacats

Nomenaments institucionals de Carles Flamerich i Lluís Jofre El nou Govern català ha nomenat els enginyers de Telecomunicació Carles Flamerich i Lluís Jofre per als càrrecs institucionals de directors generals de Telecomunicacions i Societat de la Informació, i d’Universitats, respectivament. Carles Flamerich i Castells (Barcelona,

volupament de Negoci del Sector Pú-

1964), és enginyer de Telecomunica-

blic i Sanitat de T-Systems i director

ció per l’ETSETB de la UPC, compta

general de Digital Parks. Fins al seu

amb un màster en Telecomunicacions

nomenament com a director general

de l’Empresa per la UPF i amb un MBA

de Telecomunicacions i Societat de la

Internacional La Salle. Ha estat gerent

Informació, exercia la direcció d’Admi-

de comptes d’Administració Pública

nistracions Públiques de Concatel.

i director territorial de Desenvolupament Autonòmic de Gedas Iberia SA

Lluís Jofre Roca (Mataró, 1956), és

(Grup Volkswagen), director de Desen-

doctor enginyer de Telecomunicació per l’ETSETB. És professor titular des de 1982 i catedràtic des de 1989 de la UPC. Ha estat professor visitant a diferents universitats estrangeres (l’Ècole Supérieure d’Electricité, Georgia Institute of Technology, etc.). En l’àmbit de la gestió acadèmica ha estat director

R Lluís Jofre, director general d’Universitats.

de l’ETSETB (1989-1994), vicerector de la UPC (1994-2000), director del

CIRIT, promotor de la iniciativa K2M

Pla Estratègic per a la Societat de la

(Knowledge To Market), Senior Mem-

Informació a Catalunya (1998-2000),

ber de l’Institute of Electrical and Elec-

director de la Fundació Catalana per

tronics Engineers (IEEE), i director de

a la Recerca (2002-04). Fins al seu

la càtedra Telefónica-UPC ‘Nous Mo-

nomenament com a director general

dels de Societat de la Informació’.

d’Universitats, exercia de coordinador R Carles Flamerich, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació.

del programa EnginyCat. En l’actuali-

Des del CETC/ACET ens plau felici-

tat és membre de l’Institut d’Estudis

tar-los i expressar-los el nostre reco-

Catalans, del Consell Assessor del

neixement. @

Vine a la cursa! El 2 d’abril ens tornem a posar el

participació de tothom: telecos, pare-

tots els participants que inclourà viat-

xandall per disfrutar d‘una jornada a

lles, fills i pares, en una una gran festa

ges, sopars, roba, material d’oficina...

l’aire lliure molt especial, la II Cursa

esportiva prop de la platja de la Mar

de tot i força perquè us pugueu endur

Intercol·legial. Com que és un repte

Bella de Barcelona. Correrem 8 km

un regal ben especial de la II Cursa

que esperem superar batent totes les

els adults i 4 els més menuts i acaba-

Intercol·legial. @

marques anteriors, comptem amb la

rem la jornada amb un sorteig entre

8


Tret de sortida de les noves directrius de funcionament Assemblees generals ordinàries i extraordinàries del CETC i l’ACET Les Assemblees generals ordinàries i extraordinàries del CETC i l’ACET, celebrades el passat 31 de gener, van aprovar per unanimitat els respectius plans futurs d’actuació i els pressupostos per al 2011. La jornada assembleària va començar

de previsions econòmiques, es van pre-

amb la sessió de l’ACET, encapçalada

sentar els presssupostos per al 2011 i

pel seu president, Carles Martín, que va

es van aprovar per unanimitat.

encentar-la resumint el seus objectius bàsics: refermar els serveis al col·lectiu

La segona part, relativa a la sessió del

i actuar conjuntament amb el CETC en

CETC presidida pel degà Miquel Ramí-

benefici de la professió. Davant d’un

rez, va centrar l’atenció inicial en els

centenar d’assistents reunits a l’audito-

objectius i compromisos del Col·legi

ri del Col·legi Oficial d’Agents Comerci-

català, i de manera més especial en

als de Barcelona, Martín va remarcar

els reptes relatius a la concreció d’una

també la voluntat de mantenir i refor-

nova estructura estatal que propicïi la

çar els compromisos assumits en tots

connivència amb el COIT a través del

els àmbits: formació, organització d’es-

Consell de Col·legis. També es va abor-

deveniments de referència, comunica-

dar el procés de segregació, distribució

ció i interrelació, i va fer públics uns

de patrimoni, serveis comuns i defensa

Abans d’entrar en el capítol de pre-

quants reptes, com ara la participació

dels interessos del col·lectiu davant del

visions econòmiques per al 2011, el

activa en la consolidació del Col·legi

COIT i altres entitats, i es va fer un re-

degà va voler voler deixar clar que el

català, la millora de la projecció públi-

pàs al seguit de dubtes més corrents

decret de constitució del Col·legi ca-

ca de la professió, el desenvolupament

que planteja el col·legiat en matèria de

talà diu clarament que els col·legiats

d’un nou marc de relació amb l’AEIT i

visat dels seus treballs professionals i

del COIT amb domicili professional a

amb la resta d’associacions de l’Estat,

de cobertura de la pòlissa de responsa-

Catalunya passen a formar part del

entre d’altres. Finalment, en el capítol

biltat civil professional.

CETC de manera automàtica, i que,

R Instant de presentació del pressupost del 2011 del CETC.

només si volen, poden mantenir la seva col·legiació al COIT. Per tant, com que tothom forma part del CETC per normativa, per poder continuar al COIT cal manifestar-ho explícitament, atès que és una decisió plenament voluntària. A continuació, va informar als assistents que, si no havien expressat la voluntat de continuar al COIT, tenien el dret d’anul·lar les seves dades de la base de dades del COIT, d’acord amb la Llei Orgànica 15/1999 de Protecció de Dades de Caràcter Personal. Ja en la fase final de la sessió, corresponent a la presentació i debat dels pressupostos per al 2011, els assistents va aprovar-los per unanimitat. @ R Un centenar d’asistents van participar en totes dues Assemblees del CETC i l’ACET.

9


entrevista

“El sector TIC ha de cooperar, competir i obrir-se a l’exterior” Des del capdavant de la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat, Carles Flamerich vol privilegiar les activitats relacionades amb la promoció empresarial, tant pel que fa al propi sector TIC català com a la resta de sectors que poden aprofitar-se de les TIC per millorar la seva competitivitat. També està decidit a posar en marxa iniciatives orientades a liderar la implantació de noves polítiques que afavoreixin el “business friendly” i millorin la vida de les persones al país.

l seu lema fins ara, des

ballar d’empreses i administracions, al

Pensa agafar el fil d’algunes de les po-

del capdavant del Cer-

conjunt de les quals aporta la funció de

lítiques desenvolupades per la Secre-

cle Tecnològic de Cata-

palanca d’impuls de les seves capaci-

taria de Telecomunicacions i Societat

lunya (CTecno), ha estat

tats, competitivitat i productivitat. Tal i

de la Informació al llarg de la darrera

‘més tecnologia, més empresa, més

com he repetit ja en diverses ocasions,

legislatura?

país’. Per on començarà a posar-lo en

penso que la nostra obsessió ha de ser

Des de la Secretaria de Telecomunica-

pràctica com a nou director general

la de fer possible que, tal i com s’ori-

cions i Societat de la Informació es va

de Telecomunicacions i Societat de la

enten les polítiques europees, ciuta-

fer molta feina. Algunes iniciatives co-

Informació de la Generalitat?

dania, empreses i administracions del

incideixen quasi al 100% amb la me-

Les TIC no són un objectiu en elles ma-

país puguin gaudir de les millors infra-

va visió, i d’altres crec que s’han de

teixes, sinó una eina d’un gran potenci-

estructures de telecomunicacions i els

reorientar, amb l’objectiu de posicio-

al que està canviant les formes de tre-

millors serveis possibles.

nar la Direcció General de Telecomu-

E

10


Carles Flamerich, director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat .

“L’actual moment econòmic ens fa centrar més en donar suport al teixit empresarial i productiu” “Enginyers flexibles i polivalents”

nicacions i Societat de la Informació

el sector industrial i donar-li suport

com a capdavantera en la implanta-

per tal que creixi i generi ocupació, la

ció de noves polítiques que afavorei-

principal inquietud de la nostra ciuta-

xin el “business friendly” i millorin la

dania. En qualsevol cas, el que tenim

vida de les persones al país. El meu

molt clar és que cal apostar per una

objectiu és posar en valor tots aquells

major implicació del sector TIC cata-

Quin ha de ser el paper dels profes-

projectes que han tingut bones ràtios

là en els projectes, per permetre una

sionals de l’Enginyeria de Teleco-

d’èxit, tractar de millorar-los al màxim

major dinamització de l’economia i fer

municació en la societat actual del

i, alhora, crear-ne de nous molt més

realitat que les TIC, juntament amb

segle XXI?

potents, que puguin seguir avançant

d’altres sectors com ara la biotecno-

Les TIC han de ser la clau de la nova

i assolir nivells de tecnificació com-

logia o les energies renovables, actuïn

economia d’alt valor afegit que im-

parables als europeus. Tinc la inten-

com a motor de l’economia catalana.

pulsi Catalunya a llocs capdavanters

ció de liderar aquesta nova etapa de

a nivell internacional, i els nostres

la Direcció General des d’una actitud

Quines funcions específiques assumi-

enginyers tenen una gran responsa-

fermament constructiva i de reforça-

rà la Direcció General de Telecomu-

bilitat en fer arribar a bon port tot

ment, tot sent conscients del moment

nicacions i Societat de la Informació

aquest procés. El segle XXI necessita

en què ens trobem i dels pressupostos

(DGTSI)?

enginyers flexibles i polivalents, capa-

ajustats de què disposem.

Les funcions de la DGTSI seran les

ços de donar resposta als nous rep-

mateixes que va desenvolupar l’anti-

tes que es plantegin, enginyers amb

Quines altres línies d’actuació creu

ga Secretaria de Telecomunicacions i

una formació sòlida en valors, amb

que cal rectificar o deixar de banda?

Societat de la informació. Ara bé, en

coneixements del món empresarial i

Si bé en altres moments les polítiques

aquesta etapa que iniciem, atesa la si-

amb un gran esperit de servei. L’es-

van focalitzar el territori (d’aquí l’ads-

tuació global del país, farem especial

perit d’emprenedoria i les ambicions

cripció al Departament de Governació

èmfasi en aquelles activitats relacio-

d’internacionalització són cabdals en

i Administracions Públiques), l’actual

nades amb la promoció empresarial,

un món cada cop més globalitzat, així

moment econòmic ens fa centrar-nos

tant pel que fa al propi sector TIC ca-

com pensar en clau d’innovació i amb

més en cercar el rèdit immediat orien-

talà com a la resta de sectors que po-

una reinvenció constant dels projec-

tat a donar suport al nostre teixit em-

den aprofitar-se de les TIC per millorar

tes. Els enginyers de telecomunicació

presarial i productiu. Això no vol dir

la seva competitivitat.

porten aquesta manera de pensar in-

que deixarem de fer política territorial,

serida en el seu ADN; ara caldrà que,

però sí que haurem de focalitzar els

Quines directrius concretes establirà

a més de posar-la en pràctica, ajudin

pocs recursos disponibles, principal-

en els diferents àmbits de responsabi-

a transmetre tots aquests valors a la

ment, a potenciar la col·laboració amb

litat que corresponen a totes aquestes

resta de la societat.

11


entrevista funcions específiques, començant per l’impuls del sector TIC? Tinc molt clar que, si volem excel·lir com a país capdavanter pel que fa a les TIC, serà necessària una major implicació del món privat en els projectes

“Fer més amb menys recursos”

que es liderin des de la DGTSI i, segurament, també un major esforç, espe-

Curriculum Vitae Carles Flamerich i Castells (Barcelona, 1964), és enginyer de Telecomunicació per l’ETSETB de la UPC, col·legiat núm. 805, enginyer tècnic en Telecomunicació per Enginyeria La Salle i compta amb un màster en Telecomunicacions de l’Empresa per la UPF i un MBA Internacional La Salle. Ha exercit diverses responsabilitats en l’àmbit públic, de les quals destaca la direcció de les Relacions Institucionals i Promoció del CESCA. En l’àmbit privat, ha estat gerent de comptes d’Administració Pública i director territorial de Desenvolupament Autonòmic de Gedas Iberia SA (Grup Volkswagen), director de desenvolupament de negoci del Sector Públic i Sanitat de T-Systems i director general de l’empresa de serveis i infraestructures tecnològiques Digital Parks. Fins al seu nomenament com a director general de Telecomunicacions i Societat de la Informació, exercia la direcció d’Administracions Públiques de Concatel. Ha estat vocal de la Junta del Col·legi Oficial d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya entre els anys 2005 i 2009. Des del 2003, presideix l’Associació Cercle Tecnològic de Catalunya (CTecno) i, des del 2008, ha estat vicepresident i director general de la Fundació Cercle Tecnològic de Catalunya.

cialment en moments de crisi com els

Quina valoració fa del canvi d’or-

actuals. Ara bé, estic segur que l’esforç

ganigrama de l’àrea de la seva

serà en benefici de tots. D’altra ban-

responsabilitat (de secretaria ge-

da, també caldrà fer una anàlisi conti-

neral passa a ser direcció gene-

nuada d’aquelles iniciatives internacio-

ral), i de la seva adscripció al nou

nals que ens semblin interessants, amb

departament d’Empresa i Ocupa-

l’objectiu de cercar models d’èxit i im-

ció, en comptes de Governació?

portar-los al nostre país.

En temps de greu crisi econòmi-

De la mateixa manera, caldrà també

ca, com els que estem patint en

cercar cada dia més sinèrgies entre

aquests moments, cal que el propi

els diferents agents del sector d’arreu

Govern de Catalunya faci un pas

de Catalunya, i també, posteriorment,

endavant i sigui el primer a pren-

a escala internacional. Estic conven-

dre mesures d’austeritat.

çut que la cooperació entre les empre-

Tal i com diu el nostre president,

ses del sector, no només catalanes si-

caldrà fer més amb menys recur-

nó d’altres parts del món, és clau per

sos, i en aquest camí comptem

competir. El missatge és clar: el sector

amb l’ajuda que suposa l’existèn-

TIC ha de cooperar, competir i obrir-

cia d’un Govern fort, que ens ha

se a l’exterior. En el mateix sentit, ens

permès reduir alts càrrecs, opti-

cal també una comunicació més fluida

mitzar la manera d’organitzar-nos

entre el propi sector TIC i els usuaris, i

i, en definitiva, optimitzar els pres-

una de les nostres funcions probable-

supostos de què disposem perquè

ment més importants serà la d’acon-

tinguin un major i millor impacte

seguir que hi hagi un canal fluid entre

al país, que és per a qui treballem,

ambdues parts, tot formant la deman-

sense malbaratar recursos ni di-

da perquè sigui molt més exigent, i

ners.

professionalitzant l’oferta perquè sigui

Una de les fites més importants

molt més competitiva.

que entomem com a Govern és revifar la nostra economia per ge-

I en matèria d’infraestructures de te-

nerar riquesa i llocs de treball, i

lecomunicacions?

en aquest context té tot el sentit

En la darrera legislatura ja es va fer un

posar les TIC al servei del nostre

esforç per apropar els serveis de co-

teixit industrial. Des de la nostra

municacions electròniques al conjunt

Direcció treballem per a les em-

del territori, però estem en ple segle

preses, perquè siguin més compe-

XXI, anem encara força endarrerits i

titives i més productives mitjan-

ens queda molta feina a fer.

çant un ús eficient de les TIC, així com per a les persones, perquè

Malgrat el vincle indirecte amb el CT-

millorin els seus usos TIC i millorin

TI, establert al nou organigrama, la

així la seva qualitat de vida i la se-

Direcció General que encapçala co-

va capacitació i oportunitats pro-

mandarà la política d’infraestructures

fessionals.

de telecomunicacions i de sistemes

12


“Bolonya beneficia als ‘telecos’” Com veu l’horitzó acadèmic i professional dels enginyers de telecomunicació catalans, des de la perspectiva d’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), fruit de la Declaració de Bolonya? Certament, com a molt positiu. La construcció de l’EEES permet potenciar la qualitat i la competitivitat internacional de l’educació superior a Europa, i possibilita un augment de la mobilitat i l’ocupació dels titulats universitaris europeus. Aquest sistema està basat en una estructura comparable de titulacions i, a la llarga, ha de permetre a Europa fomentar el seu creixement econòmic i social. Existeixen diversos motius que justifiquen l’impuls a una d’informació necessaris per satisfer

municacions; el control i inspecció del

major integració i una millora del con-

les necessitats en aquesta matèria de

domini públic radioelèctric i la gestió

junt de l’educació superior europea.

l’Administració de la Generalitat. Quin

de les reclamacions d’usuaris en rela-

Un dels principals és aconseguir l’en-

serà l’eix principal d’aquesta política

ció amb les telecomunicacions. Ara, el

fortiment de la dimensió intel·lectual,

específica?

que ens toca des de la DGTSI és de-

cultural, social, científica i tecnològica

El CTTI serà l’executor, com així ha es-

senvolupar-les i/o consolidar-les amb

d’Europa. De la mateixa manera, serà

tat sempre, de les polítiques que es de-

l’objectiu final, a mig/llarg termini, de

important cercar el reconeixement del

fineixin des de la DGTSI, que vetllarà

ser l’organisme de referència a Catalu-

paper central que ocupa l’educació su-

per tal que el binomi serveis-infraes-

nya en matèria de telecomunicacions,

perior i les universitats en la promoció

tructures sigui el més òptim possible.

amb el ple convenciment que, des de

de la mobilitat dels ciutadans, la de-

Catalunya, es poden gestionar tots els

manda de població qualificada i el des-

assumptes amb més eficàcia.

envolupament general del continent.

I les línies d’actuació en l’àmbit competencial de la Generalitat en matè-

D’altra banda, és imprescindible l’incre-

ria de planificació, gestió, ordenació,

Pel que fa als tres serveis de la Direc-

ment de la competitivitat i la capacitat

regulació, inspecció i règim sanciona-

ció General, els de Societat del Co-

d’atracció del sistema europeu d’edu-

dor dins de l’àmbit de la societat de la

neixement, de Promoció Industrial de

cació superior a l’esfera internacional,

informació, les telecomunicacions, les

les TIC i de Telecomunicacions, quina

i tot això sense oblidar la promoció del

comunicacions electròniques i l’es-

serà la funció específica de cadascun?

mercat de treball a Europa en un con-

pectre radioelèctric?

Aquesta legislatura treballarem inten-

text canviant que exigeix una formació

La DGTSI ha assolit noves competèn-

sament en la promoció industrial de

al llarg de la vida, amb l’adopció d’un

cies/funcions en matèria de comuni-

les TIC, sense deixar dde banda les

sistema fàcilment comparable de titu-

cacions electròniques, més enllà de

polítiques de Societat del Coneixe-

lacions universitàries i afrontant amb

les fixades en el nou Estatut d’Auto-

ment (amb l’objectiu d’impulsar la for-

garanties els nous reptes de la societat

nomia de Catalunya, com són el regis-

mació, l’alfabetització digital, les Co-

del coneixement. Per tot això, des del

tre d’instal·ladors de telecomunicaci-

munitats Digitals, el programari lliure

meu punt de vista, el pla de Bolonya

ons; l’assumpció de les competències

i potenciar el català a les TIC), i de Te-

obre les portes a un ventall de possi-

exclusives de tramitació, registre, ins-

lecomunicacions, orientades a nodrir

bilitats i, de ben segur, els nostres en-

pecció tècnica i control en matèria

Catalunya d’unes infraestructures tec-

ginyers de telecomunicació en sortiran

d’infraestructures comunes de teleco-

nològiques de primer nivell.

beneficiats.

13


entrevista Quina diagnosi fa del sector TIC català? Quines perspectives de desenvolupament futur li augura? Les TIC són un element clau per a qualsevol país desenvolupat. Però ho són encara més per a un país com el nostre, on la baixa capacitat normativa ens obliga a usar palanques de canvi, com ara les TIC, per potenciar la renovació cultural i de model productiu. Pel que fa al seu pes específic, a Catalunya les TIC només representen un 3,4% del PIB, però configuren un sector que, malgrat la crisi, ha crescut un 0,1% del PIB els darrers dos anys i ha passat d’ocupar l’1,9% de població activa el 2008 al 2,7% el 2010 (més de 70.000 treballadors, 80% universitaris). Un sector amb una taxa de creixement de producció que ha passat del -4,4% el 2008/2009 al +3,2% el 2009/2010. Per tant, un sector que creix en aquest incert escenari de crisi i es perfila com un motor de creixement i canvi. Per tant, malgrat el context de crisi, el sector TIC català genera ocupació i creixement econò-

La comissària europea d’Agenda Di-

Caldrà treballar en tres eixos estra-

mic per al nostre país.

gital per a Europa i Vicepresidenta de

tègics. En primer lloc, cal aconseguir

la Comissió Europea, Neelie Kroes, ha

la consolidació dels fonaments per al

posat en marxa l’estratègia del mateix

desenvolupament de la societat de la

nom (ADE), que identifica set àmbits

informació a Catalunya, considerant

d’actuació prioritaris per a la segona

tant les infraestructures com el ma-

dècada del segle XXI. Del conjunt de

croentorn social, cultural i empresari-

mesures que estableix aquesta estra-

al que les ha de posar en valor. Se-

tègia, quines valora més positivament?

guidament, hem de treballar també en

Ens satisfan especialment les inversi-

la dinamització de l’economia catala-

ons en R+D i la creació d’un mercat

na mitjançant els instruments que ens

únic digital que es basi en l’accés a In-

ofereix la societat de la informació. I fi-

Quina valoració fa del nou Col·legi

ternet de banda ampla per a tots al

nalment, hem d’oferir una contribució

d’Enginyers de Telecomunicació

2013, fixant l’any 2020 com a data lí-

a l’estat del benestar i la qualitat de vi-

de Catalunya?

mit per aconseguir un accés universal

da de la ciutadania mitjançant els ser-

Naturalment, normalitzar el que ha

a velocitats molt superiors (almenys

veis de la societat de la informació. @

de ser natural, disposar dels nos-

30 Mbps) i perquè un 50% o més de

tres propis col·legis i qualsevol altra

les famílies europees estiguin abona-

institució que ens apropi al que ha

des a connexions d’Internet superiors

de ser la nostra realitat nacional,

a 100 Mbps.

“El CETC és una fita de normalitat institucional”

compta i comptarà amb el meu més ampli suport. Considero que

Quina aportació global creu que ha

és una important fita en l’àmbit TIC

de fer la Generalitat per contribuir a

vers el que ha de ser la normalitat

l’èxit d’aquesta Agenda Digital per a

institucional del nostre país.

Europa?

14

Jordi Duch Coordinador ‘Telecos’


Cloud tranquilidad 24x7 garantizada

Siéntete respaldado por expertos en servicios gestionados TIC con Data Center propio y con más de 14 años de experiencia. Disfruta de un servicio y una plataforma tecnológica innovadores y flexibles, adaptables a tus necesidades. Paga sólo por el uso que realices. Asegura el negocio de tu empresa sin necesidad de hacer inversiones en infraestructuras y recursos. Nosotros te los garantizamos 24x7.

www.nexica.com Llámanos al 902 20 22 23 Visita nuestro Data Center

Alojamientos y gestión de servicios web críticos. Gestión de correo corporativo. Gestión y monitorización 24x7x365. Plataformas de stress. Centro Virtual de Contingencia.


tecnologia

El transmissor sostenible Del conjunt de dispositius dels subsistemes de comunicacions que configuren un transmissor, l’amplificador de potència (AP) de radiofreqüència (RF) és el que consumeix més energia. Per intentar reduir al màxim aquest consum, sense deixar de mantenir una determinada qualitat de servei, s’ha obert un seguit de línies de recerca en diferents àrees de l’Enginyeria de Telecomunicació, una de les quals es resumeix a continuació ’increment mitjà anual

LTE, WiMAX) utilitzen modulacions es-

Per intentar pal·liar el compromís en-

del tràfic de dades en

pectralment eficients, multiportadora,

tre linealitat i eficiència, les tècniques

xarxes mòbils és del vol-

d’envoltant no constant i que presen-

de linealització a nivell de sistema:

tant d’un 400% i com

ten una gran relació de potència de

Cartesian feedback, feedforward o la

que s’espera que continui com a mí-

pic a potència mitja (peak-to-average

predistorsió digital (digital predistortion

nim al mateix ritme en els propers

power ratio - PAPR). Això comporta

- DPD), són capaces d’estendre el rang

anys, segur que es traduirà en un

que en un transmissor Cartesià clàssic,

lineal dels amplificadors de potència.

augment també molt significatiu del

per poder garantir la qualitat del senyal

L’adequada combinació de tècniques

consum d’energia, que repercuteix de

en l’amplificació, s’utilitzin APs lineals

de linealització amb tècniques orien-

manera negativa en el medi ambient

(classe A, AB) operant amb grans ni-

tades a la reducció del PAPR dels se-

(emissió de gasos d’efecte hivernacle).

vells de back-off (i.e. nivell de sepa-

nyals modulats permeten treballar amb

A més, com que l’espectre radioelèc-

ració en dBs de la potència mitja del

menys back-off, és a dir, més a la vora

tric és un bé escàs, les solucions pro-

senyal respecte al punt de compressió

de la zona de compressió i per tant en

posades per optimitzar el seu aprofita-

a 1 dB de l’AP). Tenint en compte que

la zona més eficient, a la vegada que

ment (eliminar les bandes de guarda,

l’eficiència dels APs és major quan

preservant els requeriments de linea-

modulacions espectralment més efici-

més vora del punt de compressió es

litat. Així doncs, per exemple, mentre

ents, etc.), augmenten considerable-

treballa, l’ús d’APs lineals amb aquest

els APs classe AB presenten eficiències

ment la demanda de la linealitat dels

tipus de senyals resulta força ineficient

que oscil·len entre el 5 i el 10 % quan

subsistemes de comunicacions sense

des del punt de vista energètic.

s’operen amb nivells de back-off signifi-

L

fils. Per tot plegat, un dels objectius compartits en moltes de les àrees de

Predistorter

Power Amplifier

recerca en Enginyeria de Telecomunicació consisteix en intentar reduir al màxim el consum d’energia d’aquests subsistemes, tot mantenint una deter-

DPD

PA

minada qualitat de servei. Dins dels subsistemes que conformen un transmissor, l’amplificador de potència (AP) de radiofreqüència (RF) és un dels dispositius que més consumeix, arribant fins i tot a representar un 70% del consum total del transmissor. D’altra banda, els actuals estàndards de comunicacions (UMTS,

16

R Figura 1. Diagrama de blocs dels subsistemes d’amplificació i predistorsió.


Xt( k )

Glinear

X

YD( k )

Z ( k ) LUT_f�o-1

Z 

–T1

� a ( k ) X

X

cost computacional és mitjançant arquitectures basades en taules de me-

Z 

–T1

YD( k–T1 ) LUT_ĝ1

X

mòria (look-up tables - LUTs). A mode

X

X

X� a( k–T1 ) � LUT_fo

d’exemple, la Figura 2 mostra l’estructura d’un DPD implementable en una

-1

FPGA, que està basat en un model NARMA Z –Td

(nonlinear

auto-regressive

moving average) i que és capaç de

YD( k–TD ) LUT_ĝD

X X

Z –Tn

X�a( k–Tn )

compensar tant el comportament no lineal com els efectes de memòria de

LUT_f�N

l’AP. En llaç tancat és possible dissenyar el DPD de manera que sigui capaç d’adaptar-se a qualsevol nova situació, la qual cosa fa més robust tot el conjunt transmissor.

R Figura 2. Estructura d’un DPD basat en un model NARMA i implementat mitjançant LUTs.

catius, a l’aplicar tècniques de reducció

els canals adjacents (distorsió fora de

Topologies Eficients

de PAPR combinades amb DPD adap-

banda). Així doncs, la DPD resulta molt

Alguna de les tècniques basades en la

tativa, l’eficiència de tot el subsistema

útil per mitigar els efectes de distorsió

modulació dinàmica de la càrrega que

amplificador se sol incrementar en un

no lineal que apareixen quan s’utilitzen

tot i no ser noves s’han tornat a con-

factor d’entre 3 i 5 vegades.

dispositius altament eficients però a la

siderar amb força són: l’arquitectura

vegada molt no lineals (p.e. APs com-

LINC i l’amplificador Doherty.

Finalment, gràcies a la velocitat i capa-

mutats classe D, E, F) o topologies efici-

citat de càlcul dels actuals dispositius

ents com és el cas del LINC, ET o EE&R.

de processament digital (digital signal

L’arquitectura LINC (linear amplification with nonlinear components), propo-

processor - DSP, field programmable

La tècnica de predistorsió (Figura 1)

sada ja per Cox el 1974, es basa en la

gate array - FPGA) és possible el dis-

consisteix en precedir l’AP amb un

separació del senyal d’entrada en dos

seny d’arquitectures transmissores ori-

bloc predistorsionador que sigui ca-

senyals d’envoltant constant on la in-

entades a la gestió eficient de l’energia.

paç de reproduir el comportament

formació està continguda a la fase.

Mitjançant l’ús de topologies més efi-

invers de l’AP i d’aquesta manera con-

Aquests dos senyals s’amplifiquen de

cients, com poden ser les basades en

trarestar la distorsió no lineal genera-

forma independent mitjançant APs

una modulació dinàmica de la càrrega

da per aquest.

commutats (altament eficients) o bé

(l’amplificador Doherty o l’arquitectura

APs lineals operats en saturació. A la

LINC) o bé les basades en l’alimentació

Una forma eficient d’implementar la

sortida dels APs els dos senyals es re-

dinàmica dels APs (envelope tracking

funció de predistorsió en un processa-

combinen per donar lloc al senyal ori-

– ET o envelope elimination and res-

dor digital sense introduir un excessiu

ginal amplificat (Figura 3).

toration - EE&R), es poden aconseguir valors d’eficiència superiors al 50%.

Predistorsió digital adaptativa

X1_if(t)

La predistorsió digital (DPD) és una de

les tècniques de linealització actualment més utilitzades per compensar el comportament no lineal d’un AP (operant amb senyals modulades multinivell

X1_rf(t)

X

dac 1

Digital Signal Processor dac 2

X2_if(t)

RF PA Switched-Mode PA (Class D,E,F)

Xrf_out(t)

+

X2_rf(t)

X

RF PA

i de banda ample), els efectes del qual es manifesten tant en forma de distorsió de la constel·lació transmesa (distorsió dins de la banda de transmissió), com

Xif_out(t) adc 1

X

en forma de recreixement espectral que perjudica la relació senyal a soroll en

R Figura 3. Diagrama de blocs d’un transmissor LINC.

17


tecnologia

a)

Envelope Amplifier E(t)

dac 1

Un dels subsistemes claus en l’arquitectura LINC és el combinador de po-

Digital Signal Processor

dac 2

X

Xrf_in(t)

tència, ja que si aquest és dissipatiu el adc 1

senyal resultant és força lineal però la

Xø_if(t)

Vdd(t)

Xif_out(t)

Xrf_out(t) RF PA

Switched-Mode PA (Class D, E, F)

X

quantitat d’energia dissipada degrada l’eficiència del sistema. Si pel contrari

b)

s’utilitza un combinador no dissipatiu,

Envelope Amplifier

cadascun dels APs passa a comportar-se com una càrrega variable per a l’altre, i en conseqüència aquesta modulació dinàmica de la càrrega provoca

Digital Signal Processor

dac 2

L’amplificador Doherty, proposat per

Xif_in(t)

Vdd(t)

X

Xrf_in(t)

distorsió no lineal que cal compensar mitjançant DPD.

E(t)

dac 1

adc 1

Xif_out(t)

Xrf_out(t) RF PA

Linear-Mode PA (Class A, AB, B)

X

R Figura 4a i 4b. Diagrama de blocs: a) transmissor polar (PT) i b) AP amb seguiment d’envoltant (ET).

W. Doherty el 1936, és capaç d’utilitzar el concepte de modulació dinàmica de

requerit a cada instant. A diferència de

la càrrega per obtenir bons nivells d’efi-

la tècnica d’ET, el PT (Figura 4-a) uti-

ciència tot mantenint una certa lineali-

litza un AP commutat altament eficient

tat. Tot i així, sempre hi ha distorsió no

responsable d’amplificar el senyal de RF

lineal residual que es pot compensar

d’envoltant constant i modulat única-

mitjançant la DPD. Així doncs, l’ampli-

ment en fase. La informació d’amplitud

ficador Doherty és una aproximació a

se li proporciona al senyal de sortida

la solució ideal que consistiria en tenir

mitjançant la modulació de drenador de

una càrrega que s’adaptés al seu valor

l’AP. Més enllà de la distorsió (corregible

òptim (des del punt de vista de l’efici-

mitjançant DPD) que apareix per possi-

ència) en funció de la tensió del senyal

bles desajustaments entre el senyal de

d’entrada.

RF i l’envoltant utilitzada en l’alimenta-

Pere Lluís Gilabert Col·legiat núm. 1740 Doctor Enginyer de Telecomunicació Professor Agregat de la UPC

ció, una de les limitacions tecnològiques De manera alternativa, per obtenir si-

actuals que compromet l’eficiència total

multàniament grans nivells de linealitat

d’aquest tipus d’estructures és l’amplifi-

i eficiència és duu a terme una ‘alimen-

cador d’envoltant. Aquest ha de ser ex-

tació dinàmica de l’AP’, com per exem-

tremadament eficient des de valors de

ple és el cas d’un AP amb seguiment

contínua fins a desenes de MHz (l’am-

d’envoltant (envelope tracking – ET) o

ple de banda de l’envoltant es calcula

el transmissor polar (polar transmitter

com unes 5 ó 7 vegades l’ample de ban-

– PT), que és una variant de la tècnica

da del senyal modulat).

d’eliminació i restauració de l’envoltant (envelope elimination and restoration -

Si bé a l’actualitat existeixen nombroses

EE&R).

publicacions i patents referents a aquest

Gabriel Montoro Doctor Enginyer de Telecomunicació Professor Titular de la UPC

Eduard Bertran Doctor Enginyer de Telecomunicació Professor Catedràtic de la UPC

tipus de solucions o arquitectures altaLa tècnica d’ET (Figura 4-b) consisteix

ment eficients, tant sols l’amplificador

en alimentar un AP lineal de forma di-

Doherty està plenament explotat i s’uti-

nàmica. Així doncs, l’anomenat am-

litza en transmissors d’estacions base

plificador d’envoltant ha de ser capaç

de telefonia. Tot i així, sembla evident

de subministrar els corrents i tensions

que ja s’han assentat les bases per ob-

Jordi Berenguer

necessaris per alimentar el drenador

tenir, en un futur proper, el transmissor

de l’AP tot seguint l’envoltant del senyal

plenament sostenible que superi el vell

d’entrada, d’aquesta manera la tensió

conflicte entre linealitat i eficiència propi

d’alimentació s’adapta al marge dinàmic

del transmissor Cartesià clàssic. @

Col·legiat núm. 221 Director de l’Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aerospacial de Castelldefels (EETAC). Doctor Enginyer de Telecomunicació.

18


mirador

’the Internet of things’ Arriba a cavall de les xarxes multisalt

E

l Comité Operatiu de IPv6 Task Force preveu que

Europa

esgotarà

definitivament las adre-

ces d’Internet amb el protocol IPv4 cap a l’agost-setembre vinents. El potencial limitat de IPv4, de 32 bits i capacitat de generar uns 4.294 milions d’adreces úniques (2 elevat a la potència 32), contrasta amb el de IPv6, de 128 bits, que permet disposar d’uns 340 sixtilions d’adreces (2 elevat a la potència 128). Per bé fa temps que coexisteixen els dos protocols (IPv4 i IPv6) i que la transició ha estat molt lenta, ja es dóna per descomptat que amb IPv6 comença una nova era d’Internet, la dels objectes connectats, el preàmbul de la qual té un protagonista destacat: les xarxes multisalt. Veiem-ho. Una xarxa, en sentit general, és una infraestructura d’encaminadors i enllaços que permeten que diferents usuaris que hi estan connectats intercanviïn dades. Les xarxes multisalt són un cas particular de xarxa en què els propis nodes usuaris (que generen i reben les dades) son també encaminadors. Les possibilitats d’aquetes xarxes són moltes i variades. Van des de les xarxes d’emergència fins a les xarxes de sensors sense fils. I ja se’n comencen a veure a les nostres ciutats. És el cas, per exemple, de la xarxa ‘mesh’ de l’Ajuntament de Barcelona o la xarxa pilot de sensors sense fils de Sant Vicenç dels Horts.

20

Com que les xarxes multisalt estan

Les adreces d’Internet més comunes, les de la versió 4 del protocol IP, estan pràcticament esgotades però afortunadament ja fa quinze anys que es va preveure aquesta situació i es va començar a treballar en el desenvolupament de la nova versió 6. La necessitat de la IPv6 està associada, sobretot, al fet que cada màquina pugui tenir la seva pròpia adreça d’Internet per comunicar-se amb la resta. Es l’anomenat ‘the Internet of things’ (Internet de les coses), que arriba a cavall de les xarxes multisalt.

formades pels seus propis usuaris, són xarxes que formalment no necessiten cap infraestructura. Aquesta característica facilita la seva creació i el seu manteniment. Tenen també un tret molt particular, completament diferent de les xarxes tradicionals. En aquestes xarxes, com més usuaris hi ha, més son les prestacions que s’ofereixen. Tenim més camins per moure les dades, la qual cosa significa millor disponibilitat i major capacitat. Amb aquestes propietats, ens podem preguntar com és que hem tardat tant en utilitzar aquestes xarxes. La resposta podem dir que és comuna a d’altres casos: maduresa de la tecnologia i preu. Les xarxes multisalt són tan antigues com Internet. De fet, la mateixa agència que va finançar l’embrió d’Internet va S Sensors U-Moist i U-Dump (mesurador de

nivell de contenidor) i concentrador de dades U-Flag, tots desenvolupats per Urbiótica.


R Captura de pantalla dels ‘tweets’ de la

mateixa planta de Sant Vicenç dels Horts, notificant temperatura, humitat ambient i humitat del substrat.

base, però amb alguna particularitat. Hi ha una iniciativa d’estandardització coneguda com a IEEE802.11s que arR Exemple de funcionalitat de l’anomenat ‘the Internet of things’, presentat en l’stand

de la Fundació i2Cat del Mobile World Congress 2011. Es tracta d’una planta de Sant Vicenç dels Horts que envia ‘tweets’ per notificar el seu estat.

riba de la mà de d’Institut d’Enginyers Elèctrics i Electrònics, i que comença a tenir productes disponibles. Un des-

facilitar la creació d’una primera xarxa

el disseny dels protocols (els permeten

envolupament singular que incorpora,

multisalt anomenada PRNET al 1972.

parlar entre ells i prendre decisions),

per exemple, aquest estàndard és el

Aquesta primera generació de xarxes

anomenats de manera genèrica de

OLPC (‘One laptop per child’), que pre-

tenien una aplicació militar i el seu es-

‘routing’ o encaminament, per bé que

tén arribar a fabricar ordinadors de 100

cenari d’ús consistia en vehicles que es

van molt més enllà d’això.

dòlars. La seva particularitat rau en el fet que permet intercanviar informació

comunicaven a la vegada que estaven en moviment. Era el que es coneix com

Hi ha molts protocols disponibles per

a uns quants ordinadors connectats

a ‘Mobile Ad-hoc Networks’ o MANET.

a aquestes xarxes espontànies o ‘ad-

a una xarxa Wi-Fi sense necessitat de

hoc’, però nomes uns quants gaudeixen

disposar de punt d’accés.

Es tractava d’un àmbit d’ús molt exi-

de prou acceptació. Hi ha bàsicament

gent i durant molt de temps la recer-

els protocols proactius, amb una filo-

Aquestes xarxes multisalt es fan servir

ca s’ha orientat a satisfer els requisits

sofia propera als de les xarxes fixes, i

bàsicament per donar cobertura Wi-Fi

d’usuaris mòbils que volien intercan-

els reactius, que nomes es preocupen

de forma simple, minimitzant les conne-

viar volums importants d’informació.

de trobar una ruta per la xarxa si han

xions per cable. Un desplegament em-

Malauradament, aquest focus va pro-

de moure dades d’un usuari. No hi ha

blemàtic de xarxa ‘mesh’ es va fer a tota

vocar una desconnexió entre la recerca

una solució millor que l’altra, es tracta

la zona afectada pel pas de l’huracà Ka-

i les aplicacions reals. Més recentment,

d’estar més adaptat a l’ús de la xarxa i

trina. Hi ha també algunes forces d‘in-

fa uns set anys, es van identificar altres

a com és la xarxa. Els protocols reactius

tervenció en emergències, com ara els

aplicacions i es va poder reorientar la

com l‘AODV (o el seu recent successor,

bombers, que gaudeixen de productes

recerca. Aquest cop va ser gràcies a

el DyMO) funcionen bé per a xarxes pe-

específics per garantir la comunicació

la reducció de costos de les platafor-

tites amb poc trànsit, mentre que els re-

del seu personal en zones soterrades

mes de procés basades en Linux i de

actius, com l’OLSR, van bé per a xarxes

o de túnels, on no arriben els sistemes

les interfícies radio tipus Wi-Fi. Aquests

amb mes trànsit i més grans.

PMR. Les ciutats són un altre àmbit on aquestes tecnologies tenen una aplica-

dos elements van permetre construir nodes prou intel·ligents (només així

El mercat ofereix unes quantes solu-

ció molt justificada, en la mesura que

podien ser autònoms i esdevenir ‘self-

cions d’aquest tipus de xarxes. Hi ha

ofereixen velocitats pròpies de xarxa Wi-

everything’), i amb capacitat de conne-

els fabricants especialitzats, com ara

Fi minimitzant els punts de connexió a

xió per poder descobrir veïns de xarxa,

Tropos o també marques reconegudes

la xarxa troncal (en un factor que pot ar-

constituir-se com a tal i arribar fins i

com són Cisco o Motorola, que han in-

ribar a 10, depenent de la velocitat que

tot a autoreparar-la en cas d’apagada

corporat aquesta tecnologia a la seva

es vulgui oferir). Un nou exemple d’ús

d’algun node o desaparició d’algun en-

gamma de productes. En la majoria

potencial en zones desenvolupades po-

llaç. Unes propietats basades tant en el

dels casos són elements semblants

dria ser la connexió a Internet de nuclis

potencial de procés del nodes com en

amb protocols que tenen la mateixa

de població aïllats.

21


mirador

RPU Sensor instal·lat en un fanal i detalls de la seva instal·lació i del mateix dispositiu.

Sensors i actuadors sense fils

els 868 MHz, que ofereixen més abast

comandaments remots, interruptors,

Un altre àmbit on els principis de les

que a 2,4 GHz per a un mateix consum.

sensors de presència, sensors d’ober-

xarxes multisalt troben justificació son

En els sistemes comercials, trobem

tura de portes, monitors de consum

les anomenades xarxes de sensors

protocols propietaris que optimitzen

elèctric o panys (Figura 1).

i actuadors sense fils (en anglès, les

les característiques del canal als re-

WSANs). Potser es més comú parlar

queriments de l’aplicació o solucions

nomes de sensors (WSNs), però amb

basades en un estàndard de propòsit

la tecnologia actual es pot parlar de

general anomenat IEEE 802.15.4. Els

sensors i actuadors indistintament.

arguments sobre els avantatges d’una

Aquestes xarxes han de ser molt eco-

solució propietària o d’una estàndard

nòmiques, fàcils d’instal·lar i de man-

són els mateixos: prestacions de la pro-

tenir, i per això les solucions multisalt

pietària envers el preu i les possibilitats

són atractives. De fet, tenen els matei-

d’interoperar de la solució estàndard.

xos principis que hem vist en les xar-

Els requeriments de simplicitat, cost i

xes ‘mesh’, però són diferents a causa

consum són tan exigents en aquestes

de les restriccions de consum i dels

xarxes que les solucions no només són

requeriments de trànsit. Les xarxes

a nivell ràdio, sinó que arriben fins a les

WSAN han de poder funcionar amb ba-

aplicacions. Podem dir que tenim arqui-

teries i el volum de dades a intercanviar

tectures de protocols específiques per

pot ser nul (si no hi ha cap incident a

a les xarxes WSAN. Dos exemples de

notificar) o mínim (desenes de bytes

solucions, l’una tancada l’altra oberta,

per dia). Això fa que la tecnologia rà-

són Z-Wave i ZigBee, respectivament.

dio i les plataformes hardware siguin

En la primera (recolzada per la Z-Wave

diferents de les seves germanes grans

Alliance, on hi ha un únic proveïdor de

(xarxes ‘mesh’. El més comú és fer

xips que incorporen totes les comuni-

servir la banda de freqüències de 2,4

cacions), els protocols són secrets. Es

GHz, la mateixa que fan servir les Wi-Fi,

tracta d’un producte especialitzat en el

el Bluetooth i molts altres dispositius

sector de l’automatització de la llar i té

com ara els forns de microones. Però

un ventall molt ampli de productes de

també utilitzen altres bandes com són

diferents fabricants. Es poden trobar

22


Q Figura 1. Equipament per a control de la llar de Z-Wave.

L’altra solució, ZigBee, de caire obert

sobre el que tindrem en el futur. L’opi-

al, la UPC) i els centre de recerca, de

(especificació pública), té una base

nió dels autors és que la versió tipus

tots els quals, la Fundació i2CAT ja

genèrica amb mecanismes com ara la

Internet acabarà per imposar-se. Un

fa anys que aposta pel desenvolupa-

seguretat o l‘autoconfiguració i un per-

fet molt significatiu és que la ZigBee

ment d’aquesta tecnologia. @

fils específics per aplicació. Aquests

Alliance l’hagi acabat adoptant, encara

perfils permeten particularitzar el con-

que només sigui en un perfil, el d‘ener-

junt de protocols a l’aplicació específi-

gia intel·ligent, també conegut com a

ca. Actualment estan definits o en via

“smart grid”.

de ser definits uns perfils per a l’automatització de la llar, d’edificis, control

A part dels perfils de ZigBee, les xar-

remot, salut, sistemes d’operador de

xes de sensors es poden fer servir per

telecomunicacions, dispositius d’en-

moltes més coses. Hi ha experiències

trada i d’energia intel·ligent. Aquest úl-

en la monitorització mediambiental, la

Josep Paradells

tim perfil és prou diferent de la resta i

monitorització d’infraestructures (com

ens permet introduir una nova solució.

ara els ponts o les ciutats intel·ligents).

De fet, aquest perfil es basa en la pro-

De nou, tenim un exemple proper a

posta d’Internet en connectivitat de

Sant Vicenç del Horts o al barri del

Escola tècnica Superior d’Enginyeria de Telecomunicació de Barcelona Unitat de Tecnologies de Internet Ubiqües de la UPC i la Fundació i2CAT

sensors sense fils. És la solució cone-

22@ a Barcelona. En aquesta zona

guda com a 6LoWPAN o la promogu-

l’Ajuntament barceloní està impulsant

da per la IPSO Alliance. El nodes sen-

un experiència pilot de sensoritzacio

sors són nodes de xarxa que segons el

amb Urbiotica, Zolertia, WordlSen-

grup d’estandardització d‘Internet són

sing, Indra, Abertis i Libelium. Aques-

susceptibles de ser connectats a la

tes xarxes serviran per monitoritzar

Xarxa. Només necessiten una adreça

les places d’aparcament lliures, el ni-

i una simplificació dels protocols d’In-

vell de soroll o el grau d’ocupació dels

ternet que permetin ser executats en

contenidors d’escombraries.

aquests nodes de baixes prestacions. El primer requisit es pot satisfer sen-

En definitiva, ja es pot dir que les

se restriccions, fent servir les adreces

xarxes multisalt van guanyant poc a

d’IPv6 i la segona requereix una co-

poc el reconeixement majoritari de

dificació acurada del protocols. Una

les administracions públiques cata-

mostra del que es pot aconseguir és la

lanes, que en general la consideren

pila de protocols completa uIPv6, que

una eina capaç d’optimitzar els ser-

requereix uns 11 kBytes de ROM i uns

veis, com de la pròpia indústria, que

2 kBytes de RAM. La presència de di-

és capdavantera en aquesta àrea a tot

ferents solucions planteja interrogants

Espanya, les universitats (en especi-

Carles Gómez Escola d’Enginyeria de Telecomunicació i Aeroespacial de Castelldefels Unitat de Tecnologies de Internet Ubiqües de la UPC i la Fundació i2CAT

Xavier Peiró Col·legiat núm. 171 Director Executiu de la Fundació i2CAT

23


mirador

Cap al ‘sistema operatiu urbà’ Urbiotica fa tangible la ‘ciutat intel·ligent’

E

l 50% de la població mundial viu a las ciutats i es calcula que el 2030 ho farà el 60%. Les con-

seqüències directes d’aquest altíssim grau de concentració i massificació dels entorns urbans seran l’enorme complexitat de gestió dels seus serveis i la creixent dificultat per garantir una bona qualitat de vida als seus habitants. Per prevenir-les, els entesos apunten la necessitat de reforçar les mesures d'eficiència i sostenibilitat de l'actual model de creixement urbà, per poder rebaixar el seu impacte negatiu i garantir a les generacions futures les mateixes o encara millors condicions de desenvolupament actual. Un repte que posa a les TIC en el punt de mira,

atès que es perfilen com a palanca de

El model de ‘ciutat intel·ligent’ capaç de processar i comunicar informació, capaç d’aprendre, preveure i reaccionar al comportamengt de la ciutadania, és un futur escenari urbà al que l’empresa Urbiotica s’està anticipant. Ho fa començant a dissenyar, desenvolupar i comercialitzar una gamma completa de productes de base tecnològica arrelats en el concepte del mateix nom (la urbiòtica), que defineix la gestió TIC aplicada a l’urbanisme tradicional.

canvi dels processos de configuració i expansió metropolitans, sobre la base d’un creixement harmònic. Amb el seu ajut s’espera crear un ‘sistema operatiu urbà’ que doti a la ciutat d'una nova intel·ligència capaç de coordinar i interconnectar tots i cadascun dels elements –el que ja es coneix com a ‘the Internet of things’– d'una manera més eficient, és a dir, millorant tant la gestió dels serveis metropolitans, que en poc temps assoliran una complexitat exponencial, com l’experiència d’ús de l’espai ciutadà. Amb la intenció d’anticipar-se a aquest escenari, el d’un model de ‘ciutat intel· ligent’ capaç de processar i comunicar informació, capaç d'aprendre, preveure i reaccionar al nostre comportament, l’empresa Urbiotica ha començat a oferir el disseny, desenvolupament i comercialització d’una gamma completa de productes de base tecnològica arrelats en el concepte del mateix nom (la urbiòtica), que defineix la gestió TIC aplicada a l’urbanisme tradicional.

Solucions Urbiótica dissenya i desplega ‘sistemes operatius urbans’ capaços d’integrar de manera harmònica tants sensors i dispositius de comunicacions com calgui per vertebrar un sistema nerviós ciutadà. Ho fa desenvolupant aplicacions que donen solució a diverses problemàtiques actualment no resoltes a les ciutats, com ara la despesa excessiva d'aigua en el reg de l'arbrat i les Q Sensor U-Moist, mesurador

24

de la humitat del sòl.


R Diagrama de ‘sistema operatiu urbà’.

zones verdes de la ciutat, els proble-

Qui som

mes derivats de la congestió del trànsit

Urbiotica concentra el ‘know how’ i

vehicular, la gestió de la recollida de

la col·laboració de tres empreses:

residus sòlids urbans o el consum in-

Santa&Cole, Grup Iviron i D3K Gestió

necessari de llum en l'enllumenat urbà.

del Coneixement, cadascuna de les

Tot això a partir de diferents dispositius

quals té un perfil netament diferen-

i aplicatius d'última generació capaços

ciat. Santa&Cole basa la seva apor-

de captar informació en temps real de

tació en el coneixement del món de

l’entorn urbà, monotoritzar-la i para-

l’urbanisme i del disseny industrial, a

metritzar-la amb l’objectiu de millorar

partir dels quals dóna forma a nous

l’ús dels serveis, aportant-los un plus

suports tecnològics capaços d'inte-

d'eficiència i qualitat final.

grar-se de manera natural i coherent en el teixit urbà. Grup Iviron agrupa

Concretament, els dispositius tecno-

diferents societats de l'àmbit TIC i

lògics concebuts per Urbiotica amb

aporta la seva experiència en la ges-

aquesta finalitat: sensors, col·lectors

tió municipal. Finalment, D3K és el

de dades i actuadors, són autònoms

braç investigador del projecte i està

i gestionen l'energia per funcionar

formada per professors i catedràtics

sense manteniment durant 10 anys. A

del departament de Teoria de Senyals

més, estan dissenyats per integrar-se

i Comunicacions de la Universitat Po-

estètica i funcionalment al mobilia-

litècnica de Catalunya (UPC). @

ri urbà ja existent (fanals, semàfors, etc.), i garanteixen tant la fiabilitat com la facilitat d'instal·lació. Es tracta, per tant, d’una xarxa d'elevada capil·laritat que configura un veritable ‘sistema operatiu urbà’ i és l'element bàsic per dotar a la ciutat d'uns serveis fins ara inexistents o disponibles de forma incompleta i, en molts casos, ineficient.

Toni Brey Col·legiat núm. 759

R Node concentrador de dades U-Flag, instal·lat en un fanal.

25


mirador

Sensorització urbana Les aplicacions de les xarxes de sen-

subministraments, suposa un estalvi

cament, visualitzar on n’hi ha de

sors són molt variades. La gestió urba-

considerable dels costos operatius i

lliures o quan s’alliberaran (a través

na és una de les més recents. Els mu-

una millora de la gestió i la qualitat

de panells informatius) i identificar

nicipis disposen d’una gran quantitat

del servei. Concretament, la implan-

ocupacions no autoritzades. Els seus

d'equipaments i infraestructures que

tació d'eines de telelectura/teleges-

beneficis afecten també de manera

cal monitoritzar per extreure’n una in-

tió en l’àmbit de les ‘utilities’, genera

indirecta, a la pròpia circulació. El

formació d’interès tant per als gestors

un nivell d'eficiència en els consums

desenvolupament d'aquests serveis

com per al ciutadans, en la mesura que

dels clients d’entre el 4-15%, segons

comporta un índex superior d'ocupa-

permet automatitzar la presa decisions

els casos, fet que implica uns retorns

ció de les places d'aparcament (l’in-

mitjançant, per exemple, un sistema

d'inversió a partir dels 3-4 anys.

crement s'estima en un mínim d'en-

d'enllumenat intel·ligent, capaç d’acti-

tre 5-10%, el que suposa un retorn de

var-se i desactivar-se en funció del pas

3. Gestió de contenidors / Recollida

continuat o interromput de persones

d'escombraries. La problemàtica

per la vora, o també un mecanisme

que planteja la recollida d'escombra-

Els sistemes d'informació i comunica-

d'alerta davant la saturació de conte-

ries és el desconeixement del nivell

cions que sustenten el desenvolupa-

nidors de recollida d'escombraries. En

d'ocupació dels contenidors quan es

ment d'aquests serveis es composen,

aquests casos es necessita

recullen: tant poden estar a vessar

de manera molt simplificada, dels se-

un conjunt de sensors que

(amb l’inconvenient que això supo-

güents elements:

captin la informació i

sa per a la higiene de la via pública)

una infraestructura

com a mig omplir. Per tant, poder

que

co-

disposar d'un sistema de control

municar-la a altres

remot del nivell dels contenidors

sensors o actuadors, o

optimitzaria la recollida, atès que es

també a un element central.

podria prioritzar els més plens, mi-

permeti

llorant així la gestió del servei, que Alguns dels àmbits representatius

implicaria un estalvi en transport de

d'aplicació són els següents:

fins al 25% de la despesa (segons el tipus de residu).

1. Control i gestió de regs de parcs i

la inversió inferior a dos anys).

• Conjunt de dispositius (sensors, càmeres, etc.) dispersos per la ciutat, capaços de reportar informació de tot tipus o d’interactuar amb diferents elements (actuadors per a l'obertura/ tancament de vàlvules, interruptors, panells informatius, displays, etc.). • Centre de control i gestió que permet monitoritzar la informació dels dispositius, gestionar-la i operar el

jardins. La despesa actual dels ajun-

4. Gestió de l'enllumenat públic. L'en-

sistema, així com generar alertes, ac-

taments en aigua per als parcs i jar-

llumenat públic representa entre un

tivar remotament operacions d'equi-

dins pot arribar al 25% del consum

40 i un 70% del consum energètic

paments, geoposicionar els diferents

total de la ciutat (en funció de cada

de les instal·lacions municipals. Dis-

serveis municipals o modificar la

cas). Per retallar-la caldria disposar

posar de sistemes de gestió i control

previsió de treball de brigades, entre

d'un sistema de gestió del reg, en

que detectin la llum natural i perme-

d’altres.

funció de diverses variables (humi-

tin l’activació de l'horari d'encesa i

tat del sòl, temperatura, etc). Expe-

apagada dels fanals, de manera que

riències reals d’implantació d'aquest

només funcionin quan calgui, per-

tipus de tecnologies han suposat un

metria una reducció significativa del

estalvi del consum d'aigua de reg de

consum energètic municipal, xifrada

fins al 15%.

entre un 30 i un 50%.

2. Telelectura i telegestió de compta-

5. Gestió de pàrquings de superfície

dors d’aigua, gas i electricitat. Dis-

i zones de càrrega i descàrrega. El

posar de sistemes de captació au-

desenvolupament de sistemes ido-

tomàtica de les dades enregistrades

nis en aquest àmbit permet saber el

als comptadors d’aquesta mena de

grau d'ocupació de les places d’apar-

26

• Plataformes de comunicació com ara xarxes sense fils de tipus WiFi, WiMax, ZigBee... per a l'intercanvi d'informació entre els dispositius dispersos i el centre de control.


mirador

El sector TIC català resisteix però s'alenteix El ‘Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2011’, elaborat pel Cercle Tecnològic de Catalunya (CTecno), amb la finalitat de radiografiar i diagnosticar la situació del sector tecnològic català, en funció de 5 àmbits d’anàlisi (RR. HH. i Formació, R+D+i, Polítiques Públiques i Legislació, Comercial i Màrqueting, i Financer), i en base a l'opinió del propi sector, representat per directius, empresaris, professionals i experts, arriba a la conclusió que els seus principals motors han de ser la internacionalizació, la innovació i la inversió.

‘Baròmetre del sector tecnològic a Catalunya 2011’ l sector tecnològic català

tat les seves vendes el 2010, mentre

resisteix de manera més

que un 24,7% les ha mantingut, amb

ferma i decidida que la

l'afegitó que la meitat d'elles diu haver

resta dels tradicionals,

incrementat els seus clients. En relació

tot i que experimenta una desaccele-

a R+D+i, el 36,3% de les empreses ha

ració. La recepta és clara, però: s'ha

augmentat la inversió mentre que un

de fer un esforç en internacionalizació,

32,2% l'han mantingut.

E

innovació i inversió, que només serà possible si les empreses tenen un mi-

Poc finançament

llor accés al finançament.

Malgrat aquestes dades positives, la percepció de la situació financera de

Ho constata el ‘Baròmetre del sector

les empreses del sector empitjora res-

tecnològic a Catalunya 2011’ elaborat

pecte al 2009 i disminueix fins a una

per la Fundació CTecno a partir d'una

valoració de 3,6 punts sobre 10. En

enquesta a més de 350 directius i pro-

aquest sentit, vuit de cada deu profes-

fessionals d’empreses instal·lades a

sionals són del parer que l'actual con-

Catalunya. La valoració global que fan

juntura econòmica és el factor que més

del propi sector assoleix una mitjana

dificulta l'obtenció de finançament per

d’aprovat just (5 sobre 10), una dècima

a les empreses.

per sota que l'any passat, per bé que són més els que veuen la situació com

Entre els ‘punts forts’ que reuneix el

a molt positiva (19,7%), que els que

sector a Catalunya es valora l'alta ca-

la veuen com a molt negativa (9,7%).

pacitació dels professionals, la possi-

Respecte als extrems cal dir que un

bilitat d'atreure professionals de l'exte-

39,8% dels directius i professionals

rior, l'actitud valenta de les empreses

valora entre 6 i 7 punts la situació del

de cara a la innovació i la internaciona-

sector, mentre que un 22,9% li atorga

lització o la percepció d'un ‘avantatge

entre un 3 i 4, sobre 10.

competitiu’ respecte a d'altres zones de l'Estat.

L'informe revela que el 36,6% de les empreses ha augmentat el nombre de

Per contra, entre els aspectes negatius

treballadors en plantilla el 2010, fet que

assenyalats pels enquestats, figuren

suposa un 10% més de companyies res-

la situació financera i la falta d'accés

pecte al 2009, mentre que el percentat-

al finançament, la falta d'adaptació de

ge d'empreses que van reduir personal

les universitats als ritmes del mercat,

és del 25%, el mateix que l'any anterior.

la falta de cultura empresarial entre els professionals o la poca efectivitat de

28

Pel que fa a la facturació, el 38,4% de

l'Administració en la implantació de les

les empreses assegura haver augmen-

polítiques públiques.


Desviació típica

22,9%

39,8%

25

23,8

22,6

20

16,0 13,8

15

9,1

10

5,3 2,8

5

3,8

1,6

0,6

0,6

9

10

0

0

1

2

3

4

R Percepció general de la situació del sector TIC català.

5

6

Mitjana

Moda

7

8

Desacceleració

tre extrem, es situen el ‘Financer’ i el

i l’impuls de la R+D+i consorciada entre

El tercer baròmetre constata que, tot

de ‘R+D+i’. Com a elements més ben

empreses i centres de recerca, l’esta-

i que el sector aguanta, s’ha produït

valorats, l’estudi destaca la predisposi-

bliment de mecanismes per promoure

una desacceleració, una pèrdua de la

ció de les grans empreses a invertir en

una transferència efectiva de tecnologia

inèrcia positiva dels anys anteriors. Dit

tecnologia o la competitivitat dels ser-

entre les universitats i les empreses o la

això, s’ha d’esmentar el fet que creix

veis i els productes de les empreses.

potenciació de la compra pública inno-

el nombre d’empreses que van molt

D’altra banda, els aspectes crítics que

vadora per part del sector públic.

millor i també les que van molt pitjor,

l’informe reflecteix són la manca de

en relació a l’informe de l’any passat.

finançament o el lligam/col·laboració

Després de 3 edicions, el ‘Baròmetre

Si s’aprofundeix en aquesta dada, s’ob-

entre empresa i universitat.

del sector tecnològic a Catalunya 2011’ ha esdevingut el vaixell insígnia del

serva que les empreses que s’han internacionalitzat han millorat la seva

El Baròmetre també apunta una sèrie

Ctecno, el projecte central d’una de les

situació, mentre que les que han em-

de reptes a assolir que contribuirien a

entitats referents de la tecnologia a Ca-

pitjorat són les que han enfocat la seva

millorar la situació del sector i que es

talunya, la línia d’actuació principal de

activitat als mercats locals.

vertebren a l’entorn de 3 eixos: inter-

la qual es resumeix en ‘més tecnologia,

nacionalització, inversió i innovació. És

més empresa i més país’. Però no no-

Pel que fa als diferen ts àmbits d’anàlisi,

el cas, per exemple, de la internaciona-

més és això, el Baròmetre és també un

l’estudi destaca que els que funcionen

lització de les empreses i el talent, l’in-

instrument fonamental per al sector per

millor són els dels ‘RR.HH. i Formació’

crement de capital de les empreses, el

tal que els professionals, les empreses,

i el de ‘Comercial i Màrqueting’. A l’al-

reforçament de la inversió en innovació

les universitats i les institucions de l’àmbit tecnologic català puguin executar accions i impulsar iniciatives que permetin

Accés a finançament

60,0

millorar-ne la seva situació. Els resultats d’enguany i l’evolució marcada al llarg

Atracció de negocis/inversions

d’aquests tres anys, malauradament,

45,3

no permeten que siguem gaire optimist

Ubicació de centres de decisió de l'àmbit tecnològic a Catalunya

es al respecte. Cal treballar i posar fil

39,1

a l’agulla per tal d’enfortir el sector. És

Suport de les administracions

feina de tots: empreses, professionals,

35,6

societat civil, universitats i Govern. @

Atracció de talent

34,1 Millora d'infraestructures

31,9 Transferència tecnològica

28,4 Altres

4,1

Carles Toronjo i Manyé

Ns/Nc

Col·legiat núm. 1.636 Cap de Comunicació CTecno Consultor d’Unitronics

0,3 0

10

20

30

R Mesures de reforç del sector tecnològic català.

40

50

60

70

29


EMPRESA I SOCIETAT

Con los cincuenta en los talones El desarrollo profesional a partir de los 50 años

M

e complace retomar la palabra en esta tribuna y más en estos felices momentos de reconoci-

miento social y formal de su institución. Aunque personalmente me considero realista y positivo, los que me conocen bien me otorgan además el márchamo de optimista recalcitrante. Será porque soy empresario vocacional y ello requiere de grandes dosis de optimismo y más en estos tiempos. Así, cuando afirmo que un profesional al alcanzar los 50 está justo en el centro de sus mejores 10 años de carrera, probablemente me volverán a tildar de optimista y, sin embargo, aunque trato siempre de transmitir optimismo a los demás, les aseguro que la afirmación anterior es plenamente realista, basa-

tes nos pidan explícitamente (cuando

Afortunadamente, la moda de que la dirección de empresas tecnológicas sólo podía estar en manos de jóvenes y ambiciosos titulados ha pasado. La profunda crisis de la que, opino, estamos ya saliendo, ha puesto las cosas en su sitio y la experiencia de los años se valora como se merece.

definimos juntos el perfil deseado), que los profesionales a identificar sean directivos expertos y maduros. Las empresas están valorando que los directivos que ahora incorporan sean profesionales lo suficientemente “viejos” como para que la tremenda crisis actual no sea la primera que les haya tocado gestionar. Ello también me lo confirman los miembros de Alliance Partnership International, asociación internacional de empresas de ‘executive search’ que presido y que llegaron a las mismas conclusiones, en nuestro último encuentro, haciendo referencia a sus respectivos países. Centrándonos en el sector TIC, es de

da en mi experiencia de más de 20

destacar el importante empuje que es-

años como consultor.

tán alcanzando, en general y en particular en el marco del 22@ de Barcelo-

Puedo garantizarles que, en general, el

na, los nuevos proyectos empresariales

mejor período de actividad profesional

y ello redunda en positivo en nuestra

liderados por jóvenes con talento y ba-

de un directivo, se sitúa entre los 45 y

actividad profesional. Y en cuanto a la

sados en las últimas tecnologías. Son

los 55 años de edad. En este período

salud y la forma física, con una espe-

varios los proyectos que, con empren-

vital contamos con mayor indepen-

ranza de vida en España de casi 80

dedores locales y na-

dencia económica, la financiación de

años, a los 55 aún estamos a 25 años

cidos

la vivienda habitual ya suele estar re-

del irremediable fin y por ello, con una

relati-

suelta, la capacidad intelectual está en

vitalidad y capacidad de trabajo más

su apogeo (idiomas aparte), los hijos,

que suficientes para aportar valor con

especialmente al final del período indi-

nuestro desempeño.

cado, ya empiezan a ser independientes (ello en el caso de la mujer direc-

El mercado laboral hoy en día

tiva es especialmente relevante) y las

también ratifica mi afirma-

relaciones personales / profesionales

ción acerca de los profe-

se hallan en su mejor momento.

sionales que están en la cincuentena. En nues-

Efectivamente, es en la madurez cuan-

tra

do disponemos de una agenda de re-

no es extraño actual-

laciones con mayor poder e influencia

mente que los clien-

30

actividad

diaria

hace


vamente poco, poseen una visibilidad

de forma

y presencia internacional envidiables.

empresa-

El rápido crecimiento de estos jóvenes

rial, es de-

proyectos empresariales se sitúa sos-

cir, como

tenidamente en los dos dígitos y ello

si se en-

conlleva cada vez mayores problemas

contrasen

de gestión, siendo usual que el socio

trabajando

emprendedor, más habituado a la tec-

en una em-

nología que al ‘management’, se sienta

presa, la suya,

sobrepasado por ellos.

cuya única misión es encontrar

Conocemos a más de una de estas

una nueva actividad

nuevas empresas que, acertadamente,

profesional.

tras años de éxito, para gestionar su crecimiento, han contratado a profesio-

Estando empleado (aunque

nales maduros que cuentan en su tra-

figuradamente y en tu propia em-

yectoria con experiencias exitosas de

presa), evitaremos, por ejemplo, la ten-

gestión del crecimiento. Por ejemplo,

tación de aceptar encargos familiares

profesionales que tuvieron responsabi-

que nos distraigan de nuestro cometi-

lidades cuando se produjo la apertura

do principal. ¿Han visto algún jubilado,

del mercado de telecomunicaciones a

con familia, hijos, nietos, etc. que esté

nuevos operadores: Retevision (pro-

ocioso?

yecto que conocí bien) u otros. Uno de los retos más importantes de la En estos casos, el profesional maduro

persona en búsqueda activa es adaptar-

aporta experiencia y solidez al equi-

se a un entorno desconocido. Por ello,

po, además de vínculos y soluciones

autoemplearse evita incertidumbres y

para cubrir las necesidades de recur-

ayuda a mantenerse en un escenario

sos ya sea de medios, financieros, de

parecido al habitual. Hemos de conser-

control o humanos, generadas por la

var en lo posible la actividad diaria que

rápida expansión.

desarrollábamos y, sobre todo, preservar, en el día a día y en nuestras relacio-

Algún sufrido lector que haya resistido

nes, el nivel de seguridad en uno mismo

hasta aquí (gracias), puede estar pen-

que teníamos en el último empleo.

sando que… sí, que muy bien pero que él se encuentra en búsqueda activa y

En un párrafo anterior recomendaba

que cuando entrega el CV en lo prime-

buscar actividad profesional pero no

ro en que se fijan es en el cincuenta y

necesariamente empleo. Un empleado

tantos de su edad.

es alguien que trabaja por cuenta ajena y tenemos, los profesionales exper-

A las personas en esta situación que me consul-

tos, otras excelentes y enriquecedoras posibilidades profesionales.

na ‘family office’ (con recursos ociosos y mentalidad inversora a largo plazo), ‘business angels’ (cada vez más frecuentes), o compañías (poco abundantes) de ‘seed capital’. Por otra parte, el ‘management’, la consultoría o la participación periódica en órganos de gestión corporativa son actividades que, en parte o en todo, pueden satisfacer las necesidades de los profesionales en la cincuentena que deseen seguir aportando valor al mundo profesional. Concluyo y afirmo que, afortunadamente, la moda de que la dirección de empresas tecnológicas sólo podía estar en manos de jóvenes y ambiciosos titulados ha pasado. La profunda crisis de la que, opino, estamos ya saliendo, ha puesto las cosas en su sitio y la experiencia de los años se valora como se merece. @

tan, siempre les digo lo mismo, han de

Si bien, insisto, las empresas en gene-

enfocar la bús-

ral y las jóvenes neo-tecnológicas en

queda de ac-

particular, están valorando la experien-

tividad

pro-

cia de los profesionales maduros, co-

fesional (no

nocemos profesionales expertos que

necesaria-

han optado por establecer su propio

mente de

proyecto empresarial/personal, con re-

e m p l e o)

cursos propios o con el apoyo de algu-

Santiago Tarín Socio director general Master Consulting

31


EMPRESA I SOCIETAT

‘Telecos’ mediadors Enginyeria i resolució de conflictes de caire tecnològic

S

i ens parem a pensar en l’evolució de l’enginyeria al llarg últims anys, i molt especialment en

l’àrea d’exercici lliure, ens adonarem que estem en un moment força crític que obliga a reinventar-nos per evitar que la figura de l’enginyer quedi desdibuixada tant per la Llei Òmnibus com per la crisi i la retallada d’atribucions que afecta als col·legis professionals, amb el resultat que ja sabem i que ens posa a l’alçada d’un tècnic especialitzat que ni té l’autoritat ni la capacitat que en principi li corresponen. Per això és fonamental trobar solucions que assegurin la pervivència del prestigi que sempre ha tingut l’enginyeria i a la vegada ens garanteixin un nivell d’ingressos que, com a mínim, ens permetin mantenir el poder adquisitiu. L’escenari actual, força convuls, contrasta amb el de fa uns quants anys, per exemple el 2004, quan vaig crear

a donar servei tant de seguretat infor-

La figura del mediador és força habitual en un seguit d’àmbits professionals (divorcis, gestió d’impagats, etc.), però no ho és tant en matèria de conflictes tecnològics, on caldria incorporar-la en el terreny específic de l’enginyeria. Sobretot, tenint en compte que el propi CETC forma part del Tribunal Arbitral Tècnic de Catalunya, i per tant el mediador tecnològic completa l’esquema del seu funcionament.

màtica com de confecció de dictàmens judicials en conflictes de caire TIC. Una opció, aquesta darrera, que ens va fer aterrar en un món de processos judicials complexos, que requerien l’atenció de l’enginyer gairebé sempre cap al seu final, és a dir una mica ‘a la desesperada’. I és que tot sovint no s’esperava tant les seves conclusions com el fet de poder explicar de manera intel· ligible uns fets que jutges, procuradors i advocats no podien valorar amb criteri sòlid per ells mateixos, per raons de pur i simple desconeixement de la realitat tecnològica. Va ser llavors quan ens vam adonar d’una paradoxa: en un nombre significatiu de casos, l’execució i redacció de les tasques prèvies a l’informe pericial (abans de redactar un dictàmen, visar-lo i tramete’l al jutge, cal fer una investigació i una anàlisi que acostuma a aportar dades desconegudes per als propis afectats), provocava la reformulació de tot el procés, arran

la companyia Data Risc, Assessoria i

de la qual es podia arribar fins i tot a

Seguretat Informàtica, SL, dedicada a

l’acord de les parts en conflicte i a l’ar-

l’assesoria d’empreses tecnològiques i

xivament de la causa.

32


Tant és així que amb l’experiència que dóna el pas del temps, avui podem afirmar que només arriben a la fase de dictàmen un 20% dels casos que tractem. Anem més enllà: si tenim que la figura del mediador és ja quelcom normal en altres àmbits (divorcis, gestó d’impagats, etc.), per què no incorporar-la en conflictes d’arrel tecnològica? Tenim, a més, que el propi col· legi forma part ja del Tribunal Arbitral Tècnic de Catalunya, i per tant la figura del mediador tecnològic completaria l’estructura actual com a element previ destinat a evitar el conflicte si és possible, o en el seu defecte, dimensionar-lo en uns nivells menys agressius per tal de facilitar la tasca del Tribunal Arbitral o el Judicial. A diferència d’un tribunal arbitral, un

1) Propietat de les dades contingudes

tada, però malauradament cada vega-

mediador no emet un laude, sino que

als sistemes d’informació: drets i deu-

da és més corrent, i en gairebé tots els

actua com a element imparcial desti-

res en els processos d’acomiadament.

casos implica la participació posterior

nat a facilitar la comunicació entre les

Aquest és un tema especialment con-

d’altres experts. Sense entrar en possi-

parts i establir un marc de referència

flictiu, sobretot en l’anomenat “fons de

bles aspectes delictius, les addiccions

sobre els fets, dades i opinions en li-

comerç”, és a dir les dades dels clients.

provoquen una merma notable en el

tigi. Moltes vegades n’hi ha prou amb

Hi ha molts punts a analitzar i avaluar i

rendiment del treballador.

explicar bé els fets, els seus matisos

s’ha de tenir en compte molts aspectes

i vessants tecnològics i les possibles

com ara el dret a la intimitat o que la re-

4) Mediacions en conflictes de caràc-

conseqüències legals per fer veure a

velació de secrets està reflectida al Codi

ter privat. Si bé la nostra activitat es

alguna de les parts que li cal reconsi-

Penal. Normalment són processos en

centra principalment en l’àmbit empre-

derar les seves reclamacions. I no és

que s’acostuma a requerir els nostres

sarial, cada vegada hi ha més particu-

estrany que sigui així si es té en comp-

serveis en una situació molt degradada,

lars que demanen la nostra valoració,

te que el desconeixement generalitzat

en què una de les parts s’ha emportat o

opinió o mediació en casos de conflicte

dels mecanismes de funcionament del

ha destruït tota la informació, o bé im-

(divorcis, herències...), de tots els quals

ciberespai per al conjunt de les parts

pedeix a l’altra l’accés a les seves dades.

el més general és la privacitat de les dades, la verificació d’accessos a la

implicades i els seus representants legals, fa que s’acostumin a iniciar cau-

2) Regulació de l’accés a la informa-

informació, la manipulació de docu-

ses que no poden prosperar de cap de

ció en processos de crisi empresarial

ments informàtics, etc. @

les maneres. Per tant, com a element

(abandó d’un soci, liquidació de l’em-

definidor, ni el mediador dictamina ni

presa, compra-venda d’accions i par-

cap de les parts es sotmet al seu laude,

ticipacions). A nivell tecnològic és molt

sino que funciona com un expert mo-

semblant a l’anterior, però les conse-

derador que dóna una versió imparcial

qüencies i implicacions acostumen a

dels fets, aconsella i estableix límits i

ser molt diferents, ja que no es tracta

pautes de comportament.

d’un procés laboral.

Exemples d’actualitat

3) Addicció al joc, sexe, contactes,

Per mostrar el vessant més pràctic de

etc. per Internet en l’àmbit empresari-

tot plegat, resumiré a continuació un

al. Aquest és un tema molt delicat, tant

quants exemples d’actualitat:

per a l’addicte com per l’empresa afec-

Josep Puy Col·legiat núm. 423 Director de Data Risc, Assessoria i Seguretat Informàtica, SL

33


ofertes COMERCIALS I SERVEIS

Assegurança de RCP Des d’una modalitat bàsica de 600.000€ fins a un màxim ampliable a 2.400.000€ a pòlissa de respon-

L

sabilitat civil professional (RCP) del CETC ofereix, en la seva modalitat

bàsica,

una cobertura de fins a 600.000 euros per col·legiat, sinistre i any, per als treballs visats o certificats pels serveis de Control i Supervisió Col·legial (CSC) d’aquest Col·legi. Aquesta assegurança proporciona una cobertura suficient en relació a possibles reclamacions sobre les actuacions professionals pròpies de l’Enginyeria de Telecomunicació. A partir d’aquesta modalitat bàsica, que dóna cobertura únicament i ex-

Modalitat

Prima Anual

clusiva als treballs professionals visats

L’assegurança de responsabilitat civil professional (RCP) contractada pel CETC a l’asseguradora Lloyd’s, ofereix retroactivitat il·limitada i diferents modalitats adaptables a les necessitats professionals dels Enginyers de Telecomunicació de Catalunya.

Actuació Professional *

1

2

3

bé les actuacions professionals sense tramitació a través dels serveis CSC. Al quadre adjunt, hi ha la descripció de les condicions específiques per cadascun dels trams que es poden contractar, detallant primes, cobertures i franquícies en cada cas. Per a la contractació de qualsevol modalitat de pòlissa d’assegurança o també per plantejar qualsevol qüestió sobre tot plegat, es pot contactar per email amb: secretaria@telecos.cat Y

Cobertura

Franquícia

0€

Visada o Certificada

600.000 €

600 €

No Visada, Ni Certificada

70.000 €

6.000 €

Visada o Certificada

600.000 €

600 €

No Visada, Ni Certificada

600.000 €

6.000 €

Visada o Certificada

1.200.000 €

600 €

No Visada, Ni Certificada

1.200.000 €

6.000 €

Visada o Certificada

2.400.000 €

600 €

0€

50 €

125 €

180 €

* Tramitada pels serveis de Control i Supervisió Col·legial (csc)

34

trams d’ampliació que cobreixen tam-

0€

No Visada, Ni Certificada Base

o certificats, es poden contractar tres


M茅s informaci贸:

www.telecos.cat 35


‘Inter nos’

Primeres passes d’un camí llarg Els servei de Control i Supervisió Col·legial (CSC)

La pregunta que molts col·legiats i col·legiades fan a l’Oficina Tècnica del Col·legi és què cal fer per visar un projecte? La resposta és senzilla però complexa. En primer lloc, convé subratllar que el seu nom és Servei de Control i Supervisió Col·legial, per donar cabuda a la funció del visat i altres de diferents que s’aniran incorporant.

36

ls servei de Control i Super-

un document on es recullin les dades

visió Col·legial (CSC) es va

de l’enginyer i de l’empresa.

posar en marxa el passat 3 de gener, i durant aquests

I ara venen els dubtes: programari de

primers mesos recollim reflexions, pro-

baix cost per signar els documents,

blemes i dubtes dels usuaris per acon-

usuaris que no veuen bé la plataforma

seguir que sigui útil per a tots.

amb la seva configuració de navegador i sistema operatiu, altres no aconse-

I ara tornem al començament. La res-

gueixen descarregar els arxius PDF, er-

posta a la pregunta inicial, què cal fer

rors de la plataforma puntuals... En fi,

per visar un projecte?, és la següent:

aspectes que anem solucionant quan

si un client ens ha demanat que visem

es produeixen ja que no hem tingut

l’actuació professional encarregada,

el temps per fer tots els ajustaments

ho hem de fer mitjançant la platafor-

de la posada en marxa. La plataforma

ma de presentació telemàtica (en la

l’ha desenvolupat l’empresa ADA Siste-

web www.telecos.cat hi ha l’enllaç di-

mas i els comentaris més comuns que

recte). Necessitem un certificat digital

s’han rebut són de satisfacció pel fun-

per poder accedir-hi i per signar digi-

cionament de la plataforma.

talment el document, i que podem obtenir al CatCERT, FNMT o directament

Tal com va quedar establert en la Llei

amb el DNI electrònic. La primera pà-

Òmnibus, el visat de qualsevol actua-

gina del document ha de ser la planti-

ció professional no és voluntari per a

lla de signatures (que es pot trobar a

l’enginyer que la signa, només ho és

la mateixa plataforma) i s’hi ha d’inse-

per al client o promotor, i per això cal

rir la signatura digital visible. Llavors,

disposar d’una autorització o petició

ja es pot enviar el document. Si es ne-

expressa sempre que es vulgui visar

cessita facturar els drets del servei a

una actuació professional. Aquest re-

una empresa, s’ha de sol·licitar amb

queriment s’ha de sumar a la situació


c ió n ic a elec

omu

Què n’opinen els col·legiats?

de t

Hem preguntat a uns quants col·legiats la seva opinió sobre el

rs in y e

funcionament del nous Serveis de Control i Supervisió Col·legial.

l c o l·

C

a ss egi /

ez ar tín M r e Xavi 1162 ero

lo astil

o c ia

c ió

lan c ata

a en

g

La seva resposta ha estat la següent.

Núm

econòmica actual, a les intervencions de la Comissió de Defensa de la Competència, a la futura Llei de Professions i a l’actual controvèrsia institucional. En aquest entorn, properament es posarà en marxa el Certificat d’Actuació Professional que permetrà disposar d’actuacions professionals cobertes i recolzades pel Col·legi. El ventall d’actuacions professionals visades contempla els projectes i documents per ICT, informes i dictàmens pericials, projectes d’infraestructures urbanes de telecomunicació, certificacions

radioelèctriques,

direccions

d’obra i de seguretat i salut, entre altres. A dia d’avui, tenim unes xifres d’actuacions professionals i de professionals en ús força interessants i que fan pensar que el servei ha estat útil per als col·legiats/des, però el Col· legi i l’Associació ha de poder donar cabuda a moltes més actuacions i a professionals col·legiats o associats de més tipus, i per això, necessita la intervenció, reflexió i opinió de tots, fins i tot d’aquells que no han utilitzat mai aquest servei. @

Potenciar la marca ‘Enginyers de Telecomunicació’ La meva opinió és que la principal funció del servei de visat és la cobertura de l’assegurança de responsabilitat civil envers els col·legiats i és, a més, el motiu principal pel qual continuem visant els nostres treballs tot i la Llei Òmnibus. Crec que ens convé negociar com a col·lectiu amb les companyies asseguradores, per obtenir unes condicions millors de les que aconseguirem per separat. D’altra banda, el visat ens ajuda a potenciar la marca ‘Enginyers de Telecomunicació’ i oficialitzar els nostres projectes generant confiança en els nostres clients. La unitat de criteri (no confondre amb inflexibilitat) en determinats projectes, com ara els d’ICT crec que també és important. Respecte la qualitat dels projectes, crec que el visat no pot garantir gaire cosa i per això sóc crític en aquest aspecte. Fer una revisió d’alguns punts del projecte pot ajudar a detectar alguns errors garrafals, però crec que si algun col·legiat vol o necessita aquesta revisió o control de qualitat hauria de pagar individualment aquest servei. Finalment diré que el preu dels visats em sembla bastant car i proposo separar els serveis de visat i revisió.

Més àgil i senzill D’ençà de la creació del nou Col·legi d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya he tingut l’oportunitat d’utilitzar en més d’una ocasió el remodelat servei de visats. Des de sempre poder visar els projectes confereix un valor afegit tant per al projectista com per al client final, ja que el visat avala la professionalitat de l’enginyer redactor i en certa manera no deixa de ser una assegurança per a l’usuari final. Centrant-nos més detingudament en el servei de visats del CETC, a nivell funcional crec que l’aplicatiu ha millorat bastant, essent més àgil i senzill el procés general de visat; així, la plataforma ens apareix molt més intuïtiva i dinàmica, sobretot pels submenús basats en pestanyes. Finalment, cal destacar el servei d’atenció que hi ha al darrera dels visats, ja que els recursos humans són en gran part els ‘culpables’ de l’agilitat esmentada; sovint els enginyers tenim pressa a l’hora de visar i certament el temps de visat que ofereix el CETC és gairebé immediat. En definitiva, unes primeres impressions del servei de visats del CETC molt satisfactòries, i que com a valor afegit remarcaria el fet de poder fer un visat totalment en català, un indicador més de normalitat en l’exercici dels propis drets d’identitat nacional.

Alfred Causi Col·legiat núm. 1.625

David Mesquida Col·legiat núm. 907

Carles Banús Col·legiat núm. 1.008

37


‘Inter nos’

L’enginyeria com a ecosistema Cap a una col·laboració més estreta per afrontar els reptes comuns amb èxit n el món social i econòmic on les institucions fan les seves funcions, les seves activitats no es desenvolupen de manera uniforme. Tenim, de tant en tant, punts de singularitat provocats tant per la pròpia evolució interna de les entitats com per factor exògens. Aquesta vegada, per circumstàncies que alguns poden relacionar amb el destí i altres amb lleis probabilístiques, han coincidit els dos factors alhora. Concretament, s’acaba de crear el Col· legi de Enginyers de Telecomunicació de Catalunya (CETC), com un procés natural d’evolució interna respecte del Colegio Oficial de Ingenieros de Telecomunicación (COIT), i a la vegada s’ha esdevingut un canvi de marc normatiu. Em centraré primer en la modificació d’aquest nou marc extern, l’adaptació al qual és imprescindible. Cal constatar, d’entrada, que han canviat les condicions d’entorn del món de l’enginyeria a què pertanyem. Quin és el factor exogen i quins han estat els canvis?

Cinc col·legis professionals d’enginyeria (Industrials, Agrònoms, Camins, Informàtics i Telecos), han començat a treballar amb l’objectiu de constituir un ens capaç d’establir criteris d’actuació conjunts i d’acreditar l’experiència dels enginyers. Un primer pas adreçat a crear un ecosistema que faciliti la col·laboració per afrontar reptes comuns de manera reeixida.

Potser massa lentament, però de manera imparable, Europa es mou. Els marcs de relació, referència i normatius van impactant de manera continuada en tots els països. Als col·legis professionals d’enginyers ens afecten particularment tant el nou marc educatiu europeu (Bolonya) com la liberalització del mercat professional (Llei Òmnibus – Visat).

38

Enginova Enginova es un servei posat en marxa pel COEIC (i al qual ens incorporem com a CETC) que té com a objectiu ajudar als enginyers que vulguin emprendre un projecte empresarial o ampliar o reorientar-ne un d’existent.

Objectius Sobre la base de creació de noves empreses i desenvolupament de les ja existents es proposa: 1. Dinamitzar la generació de projectes innovadors amb potencial de creixement. 2. Fomentar l’esperit emprenedor entre els enginyers amb experiència i coneixement de mercat. 3. Analitzar, avaluar i assessorar els projectes empresarials generats. 4. Donar suport al desenvolupament facilitant l’agregació dels diferents agents que han d’intervenir o hi poden intervenir en el procés.

Serveis 1. Identificació d’idees i projectes a. Identificació d’oportunitats. b. Recepció de propostes i projectes. c. Avaluació i selecció. 2. Concreció de la idea i de la seva viabilitat a. Informació. b. Formació Assessorament. c. Protecció legal. d. Anàlisi i avaluació. e. Elaboració del Pla de Negoci. f. Detecció de Necessitats. 3. Impuls per al llançament de la nova empresa a. Recerca de finançament. b. Contactes. c. Assessoria en les negociacions. d. Comunicació. El servei Enginova porta gairebé dos anys funcionant, ha col·laborat en més de 100 propostes i està dirigit per José Maria Román, del COEIC.


‘Inter nos’

Fons Enginyers (Societat d’Inversió dels Enginyers, S.L.) Fons d’Enginyers, S.L. és un vehicle inversor en empreses no participades, promogut pels Col·legis d’Enginyers Industrials i de Telecomunicació de Catalunya, de l’Institut Català de Finances (ICF) i el Banc Sabadell.

Inversions 1. Nombre: Entre 10 i 12 milions. 2. Inversió per empresa: de 100 a 500.000 euros en primera fase 3. Possibilitats de coinversió fins a 1 milió.

Sense entrar a valorar les raons ideolò-

al mateix temps, el COEIC ens ha ofert

giques d’aquest nou marc, cal remarcar

de participar i integrar-nos a Enginova.

que ens obliguen a fer canvis profunds en les funcions dels col·legis profes-

Simultàniament, cinc col·legis pro-

Empreses objectiu

sionals, i que no podem desaprofitar

fessionals

1. Empreses en estat inicial de desenvolupament. 2. Innovadores en producte, procés o model de negoci. 3. En sectors afins als Col·legis impulsors. 4. Amb impacte significatiu de la seva activitat a Catalunya.

l’ocasió pe analitzar el que la societat

Agrònoms, Camins, canals i ports,

demanda i veure en què podem seguir

Informàtics i Telecos), hem començat

sent útils de cara al futur.

a treballar amb l’objectiu de consti-

Objectius 1. Ajudar a emprenedors en projectes empresarials amb un component tecnològic i d’innovació significatiu. 2. Difondre i facilitar l’esperit emprenedor dels enginyers de Catalunya. 3. Impulsar el creixement econòmic i la transformació del model productiu català.

d’enginyeria

(Industrials,

tuir un ens capaç d’establir criteris D’entre tot el que estimem necessa-

ètics i normatius d’actuació conjunts

ri per als propers anys, –i encara més

i d’acreditar l’experiència i qualificació

en els immediats, per ajudar a sortir de

dels enginyers. Un primer pas adreçat

aquesta recessió econòmica–, el Col·

a crear un ecosistema que faciliti la

legi vol remarcar aquestes dues priori-

col·laboració per afrontar reptes co-

tats: ser un referent en el món de les

muns de manera reeixida.

telecomunicacions i ajudar als professionals en un entorn de treball evolutiu en

Per acabar, convé remarcar que en

què cada dia es més important vincular

aquest nou marc europeu i amb el nou

la formació tècnica a l’emprenedoria.

Col·legi català disposem d’una oportu-

En el benentès que impulsar l’emprene-

nitat per desenvolupar projectes que

doria vol dir dues coses: donar instru-

impulsin el sector a Catalunya i pro-

El capital compromès com a objectiu és de 10 milions d’euros, que en una primera etapa es tanca amb 4 milions a aplicar en 4 anys. Està prevista la incorporació de capital per part d’altres inversors, tant de caire institucional com d’empreses vinculades o relacionades amb les entitats professionals promotores o bé directament pels propis col·legiats.

ments als emprenedors –siguin tècnics,

moguin la qualitat de l’enginyeria, a la

legals, econòmics o financers– i animar

vegada que, de forma natural, creïn no-

i facilitar la seva ‘praxis’.

ves oportunitats i facilitin el desenvolu-

Cal remarcar que l’aportació de capital no és l’únic valor per a l’emprenedor, ja que dins del marc d’Enginova s’aporten, entre d’altres: assessorament, suport en planificació i pressupost, valoració de mercats i oportunitats, legal, tècnic i de relacions i contactes. Aquesta nova iniciativa del sector col·legial l’hem d’agrair, des del CETC, a l’impuls d’en Jaume Xarrié, vocal de la Junta.

40

pament professional dels enginyers de D’altra banda, cal tenir en compte que

Telecomunicació.

molts dels reptes que encarem són comuns a totes les enginyeries, per la

En definitiva, el Col·legi ha de ser cosa

qual cosa la col·laboració s’ha de pro-

de tots i es cosa de tots que sigui útil a

duir de manera natural en el nostre

la societat i als enginyers. @

ecosistema. En aquest sentit cal considerar les relacions d’especificitat de l’enginyeria a nivell europeu i espanyol, i les dels professionals de l’enginyeria a Catalunya. En aquesta línea de col· laboració s’està impulsant la Societat d’Inversió dels Enginyers, S.L. (Fons Enginyers), juntament amb el Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Cata-

Jordi López

lunya (COEIC) i la Mútua d’Enginyers, i

Col·legiat núm 1.163


calidoscopi

Google Buzz guanya els Fiasco Awards 2011 Accèssit per a la votació electrònica de la Diagonal de Barcelona

Google Buzz ha guanyat el premi Fiasco Awards, en la seva tercera edició. Ho ha fet amb 2.817 vots d’un total de 3.220 participants a través del web www.fiascoawards.com. Una representant de Google va recollir el premi. ’aplicatiu guanyador,

D’altra banda, com que la configuració

Google Buzz, es va

per defecte del Google Buzz donava

començar a oferir el

permís per accedir a la xarxa de con-

febrer de 2010 com a

tactes de cada usuari, això va generar

eina d’intercanvi d’hipervincles, fotos,

un allau de crítiques i una demanda de

vídeos i actualitzacions a través de

8,5 milions de dòlars (destinats a una

Gmail. Considerat una mena de Twit-

fundació per al foment de la privaci-

ter sense restriccions en la mida del

tat) i 2.500 dòlars per a cadascun dels

text o del tipus d’informació compar-

set demandants (entre ells el govern

tida, inicialment va semblar una bona

canadenc).

L

idea però va anar quedant arraconat

R Carles Salvadó, de l’equip organitzador dels

tant pel mur de Facebook, que fa la

S’ha lliurat també un accèssit a la can-

mateixa funció, com per eines de ti-

didatura de la votació electrònica de la

pus Freendfeed, que ofereixen també

Diagonal de Barcelona, organizat pel

l’agregació d’activitats a Internet.

consistori. El primer intent de votació

Fiasco Awards, mostra l’accèssit concedit a la votació electrònica del referèndum de la Diagonal de Barcelona. Al seu costat, la representant de Google que va recollir el premi Fiasco Awards.

massiva en línia a Barcelona funcio-

Ja en la recta final de cloenda del acte,

Es pot dir doncs que la manca d’un

nava de manera excessivament lenta i

celebrat a l’Elephant Club de Barcelona

benefici clar del Google Buzz és el que

donava errors com ara la desaparició

i amenitzat pel grup de jazz Kokodrilos,

ha portat als seus potencials usuaris a

de la tercera opció de vot en l’interfí-

va intervenir el portaveu dels premis,

qüestionar-se la seva utilitat, raó per

cie d’usuari. La demostració fallida del

Antoni Brey, per agrair la participació

la qual segurament es mantindrà com

sistema, per part del mateix alcalde, i

dels votants, animar-los a mantenir

a eina de Gmail d’un cert interès per

la suplantació de personalitat d’Alberto

l’esperit crític i el to general de bon hu-

organitzar sessions de treball virtuals,

Fernández Díaz van suposar l’estocada

mor dels Fiasco Awards, a més d’em-

però molt lluny del resultat revolucio-

definitiva a una potencial bona idea i,

plaçar-los per a la propera edició. @

nari a què aspirava.

per qué no dir-ho?, també pionera. El conductor i presentador del acte, Carles Flavià, va oficiar una breu cerimònia ‘d’indult’ per a l’iPad d’Apple, en el sentit de reparació del greuge comès arran del premi atorgat en l’anterior edició dels Fiasco Awards 2010, atès que el seu èxit comercial invalida qualsevol iniciativa de descrèdit.

Andreu Guimerà Fiasco Awards Team

41


calidoscopi

La Web’11. Guía para sobrevivir en Internet en el año 2011 Autor: Eduardo Albalá Editorial: Barrabés Biz Segons l’actual director de Barrabés América, la filial de la consultora Barrabes.biz per al continent americà, i autor d’aquest assaig sobre l’evolució d’Internet al llarg del darrer any, l’univers Web del 2011 és una Web Post-2.0. Ho atribueix al fet que els líders actuals de la Xarxa (Google i Facebook, per exemple), els de maquinari i programari (Microsoft o Apple, entre altres), i un eixam d’incipients ‘start-ups’ (empreses de creació recent i d’un gran potencial de creixement), estan introduint una quantitat de novetats tan gran i important que, segons molts analistes, no es poden veure com a fets aïllats sinó com el pas previ a un canvi imminent de paradigma. Situa l’epicentre concret de tot plegat en la plataforma Twitter, que qualifica de cara més visible de la nova era Web Post2.0, atès que desenvolupa un llenguatge propi (amb els hashtags, retweets, etc.) i propicia l’aparició de nous agents influenciadors o líders d’opinió. En paral·lel, tot fa suposar que la mobilitat ho abastarà tot i que els serveis de geolocalització aniran eixamplant la seva influència, fins al punt d’arribar a introduir pautes de conducta desconegudes fins ara per raons de limitació mental i social. La seva conclusió és que en general anem cap a un món més proper però, al mateix temps, de molta més grandària, és a dir, cap a un món més global però també més personal. @

42

publicacions

Informe ePyme 2010 Autor: Dirección General de Política de la Pyme Editorial: Fundetec Estudi sectorial d’implantació de les TIC en la pime espanyola que per primera vegada analitza la gestió empresarial de la mobilitat TIC dels diferents sectors de producció. Els més actius en aquesta parcel·la són els sectors de transport (97%) i logística (83%). També destaquen l’agroalimentari (76%) i d’infraestructures de telecomunicació (70%), mentre en la resta, l’ús d’eines de mobilitat no supera el 50% de les empreses. Una altra novetat d’aquesta tercera edició és l’ús que fan les pimes de l’Administració electrònica, que depèn, principalment, de la grandària de l’empresa. Així, mentre que les microempreses es queden en 38,8%, les pimes arriben al 67,8%. El fenomen de les xarxes socials també s’ha tingut en compte en aquest informe, ja que les empreses han començat a explorar les possibilitats d’aquests serveis en l’àmbit professional. Per bé que ni les microempreses ni les pimes encara no han generalitzat el seu ús com eina de suport als processos de negoci, els sectors més actius són l’hoteler (57%) i el turisme rural (47%), que al seu torn són els més avançats en la utilització d’Internet com canal de màrqueting i comercialització. L’estudi s’ha fet en base a una enquesta a un total de 3.100 empreses de nou sectors: logístic, transport, hoteler, turisme rural, tèxtil i confecció, comerç minorista, artesania, infraestructures de telecomunicació i agroalimentari. @

Face IT – IESE Technology Blog (It’s all about business) http://blog.iese.edu/faceit/ El blog del Departament de Sistemes d’Informació de l’IESE, encapçalat per Josep Valor i Sandra Sieber, centra l’atenció en les estratègies de gestió i ús de les TIC en l’entorn empresarial. Hi col·labora també Javier Zamora, que en el seu ‘post’ titulat ‘Cal controladors de trànsit a Internet?’ respon a aquesta pregunta relacionada amb la neutralitat de la Xarxa, argumentant que caldria establir alguna mena de control de qualitat per a determinades aplicacions d’audio i video, per evitar que la saturació de trànsit a la Xarxa dificulti les transmissions de veu i imatges. Diu que “en aquests casos seria desitjable que la informació viatgés de manera segregada, com ho fan els autobusos urbans pel carril bus, per evitar la congestió de la resta del trànsit”. Constanta també que “l’increment de trànsit online ha començat a ser un greu problema en la xarxa mòbil, arran sobretot de l’èxit de l’iPhone, que ha popularitzat l’ús d’Internet als mòbils intel·ligents (smartphones)”. Conclou que mantenir aquesta neutralitat implicarà establir uns certs compromisos per part dels agents implicats, cadascun dels quals hi haurà de posar alguna cosa de la seva part. Per exemple, una regulació clara, una tarificació diferenciada per als tipus de servei, en especial el video d’alta definició, i un programa d’inversions orientat a dotar la Xarxa de prou capacitat i intel·ligència. @


‘Telecos’ i EEES ’Espai Europeu d’Edu-

ons, estades de Projecte Final de Car-

cació Superior (EEES)

rera, etc.) molt intensos. Un de cada

s’està desplegant pro-

tres o quatre graduats en enginyeria

Lluís Jofre

gressivament i amb

han fet una estada en algun país eu-

aquest procés s’es-

ropeu i per tant la interelació amb els

Director General d’Universitats (Generalitat de Catalunya) Col·legiat núm 154

tan posant les bases

sistemes acadèmics europeus és molt

d’una nova generació de graduats uni-

gran. Podem dir sense cap mena de

versitaris per als que, sens dubte, Eu-

falsa modèstia que els nostres engi-

ropa serà el seu marc de referència en

nyers es mouen per Europa amb força

molts d’aspectes, de la mateixa mane-

naturalitat. Hi ha però aspectes en què

ra que per a les generacions anteriors

hem d’avançar. En primer lloc, hem de

ho va ser l’Estat espanyol. Això signi-

millorar qüestions concretes com ara

fica noves dimensions que, indefecti-

l’anglès, les habilitats interelacionals

blement, creen incerteses però també

o la formació empresarial. Hem de fer

comporten oportunitats. La manera

també un gran esforç per encaixar el

casos també), segurament en conso-

en que aquesta integració progressiva

nostre sistema de Grau i Màster (amb

nància amb el valor afegit que poden

a Europa afectarà a les diferents pro-

les seves duracions de 4 anys per al

aportar en l’entorn professional d’al-

fessions dependrà del nivell d’intere-

Grau més 1 o 2 anys per al Màster),

gunes de les nostres empreses.

lació existent entre cadascuna d’elles

amb el preponderant a Europa, de 3

i l’entramat acadèmic i professional

anys per al Grau i 2 anys per al Màster,

Tenim doncs uns reptes clars per en-

europeu.

que tot i que amb excepcions sembla

carar en els propers anys coincidint

que es pot acabar imposant.

amb aquesta integració a Europa que implicaran, indubtablement, un grau

Per al cas de les enginyeries, aquesta incorporació es pot veure des del ves-

En el vessant més professional ens

d’obertura i mobilitat més gran entre

sant acadèmic o des del professional.

queden també aspectes importants

els nostres enginyers i empreses amb

Des del primer, dels estudis, val a dir

per resoldre, com ara les competèn-

la resta d’Europa. No ens ha de fer por,

que les Escoles d’Enginyeria en gene-

cies professionals o be la clarificació

els nostres enginyers de telecomuni-

ral i les d’Enginyeria de Telecomunica-

i reconeixement del rol professional

cació estan preparats i poden con-

ció en particular, ja porten molt anys

dels nostres enginyers. El seu reco-

vertir-se en una peça clau de la cons-

amb uns circuits d’intercanvi d’estudi-

neixement avui per avui a casa nostre

trucció del nou sistema econòmic que

ants (estades Erasmus, dobles titulaci-

es baix (i els seus salaris en molts de

tenim pel davant. @

43


Us esperem a La Nit del 2012


Revista Telecos 53