Page 1

49 març 2010

Premis Salvà i Campillo 2010

04

‘La Nit’ estrena format televisiu en una vetllada memorable

Anna M. Sánchez, directora general d’AIDIT: “Contribuïm a dissenyar organitzacions anticrisi”

10

Arriba l’estrena més esperada

06


Sumari

ANY 16

NÚMERO 49

03/2010

Sumari Edita: Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (ACET) Alí Bei, 59 08013 Barcelona T. 932292003 - F. 932292042 www.telecos.cat Degà del COETC: Miquel Ramírez President de l’ACET: Carles Martín Direcció Editorial: Guillermo Canal Comunicació i Publicitat: Estel Estopiñan estel.estopinan@telecos.cat Coordinació: Jordi Duch jordi.duch@telecos.cat Projecte de disseny i maquetació: Criteri de Comunicació, s.l. (www.criteri.cat) Fotografia i imatges: Ricard Novellas i Flickr Col·laboracions: Raimon Balart Jordi Duch José A. Lázaro Domingo Martín Aquilino Morcillo Jordi Olmo Josep Prat Patrícia Remiro Albert Reverter Domingo Ruíz Josep Segarra José Mª Vázquez Quintana Fotomecànica i impressió: Cevagraf, s.c.c.l. Dipòsit legal: B-17.897-99

L’opinió del Col·legi Oficial i de l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (COETC/ACET) queda reflectida exclusivament en la secció editorial. Els articles i les col·laboracions només reflecteixen les opinions dels seus autors.

02

Pàg.

Editorial: “Bona nit telespectadors i benvinguts/des a ‘la Nit’!”

3

Destacats: ‘La Nit’ estrena format televisiu en una vetllada memorable Arriba l’estrena més esperada Nova Junta Directiva de l’AEIT Tret de sortida dels II CEI Projectes europeus DOCET i ECCE

4 6 9 9 9

Entrevista: Anna M. Sánchez, directora general d’AIDIT: “Contribuïm a dissenyar organitzacions anticrisi”

10

Tecnologia: Xarxes FTTH de Nova Generació (i II Part)

16

Mirador: Avenços en l’estesa de xarxes

19

Un canal de TDT claus en mà

24

AEIT: professió i estructura territorial

28

Oci i negoci disparen les aplicacions mòbils

30

Empresa i societat: El llegat d’Arthur Andersen

32

‘Inter nos’: La política associativa dels ‘telecos’

34

La tècnica, els ‘telecos’ i el món real

36

Ofertes comercials i serveis: Targeta Visa-Telecos de Professional BS

38

Calidoscopi: Apunts al natural de micologia

40

Publicacions

42

Tribuna: Recta final cap a l’encesa digital

43


Editorial

“Bona nit telespectadors i benvinguts/des a ‘la Nit’!”

ixí començava la XV Nit de les Telecomunicacions, el que ha estat “primer programa de televisió dels enginyers de telecomunicació a Catalunya”, que va tenir lloc el passat 2 de març al World Trade Center de Barcelona. ‘La Nit’ dedicada a l’evolució de la televisió, com no podia ser d’una altra manera, va arribar en format televisiu presentant-se com un programa amb convidats, entrevistes i reportatges a peu de carrer.

A

Així doncs, ‘la Nit’ aquest any ha sigut un acte valent i decidit a tirar endavant sense cap por als canvis, dels quals hem après a treure profit assumint que la part de risc que comporten és indestriable de l’afany de prosperar i millorar que ens anima a tots plegats. I és que ‘la Nit’, més enllà de l’acte, és les persones que hi confien, les que hi assisteixen i, és que en definitiva, sense el suport de tots no seria possible. Ens retrobem a la XVI Nit de les Telecomunicacions!

El factor sorpresa generat pel ‘directe televisiu’ i la reinvenció del format fan que puguem parlar de la quinzena Nit com d’un acte pletòric de bona salut que continua sent el punt de trobada imprescindible per a qualsevol professional del món TIC. És més, aquesta capacitat constant d’innovació, de ser un reflex de l’actualitat i, evidentment, d’aglutinar cada any a centenars de professionals del món empresarial, acadèmic i institucional, fan consolidar-nos, un any més, com un esdeveniment de referència. ‘La Nit’ de l’evolució de la televisió ha revalidat l’èxit de convocatòria d’anys anteriors, fent que l’auditori del World Trade Center quedés petit per commemorar la història de la televisió i fer referència a un fenomen que marcarà un abans i un després en l’actual panorama televisiu: l’encesa digital que completarem aquest mes d’abril. Aquest any, més que mai, hem de reconèixer l’esforç de tots els patrocinadors i col·laboradors que han fet possible aquesta XV edició de La Nit de les Telecomunicacions. Tampoc no podem deixar d’esmentar els guardonats d’enguany dels Premis Salvà i Campillo, que han participat de l’esperit de ‘la Nit’, col·laborant i deixant-se endur per la màgia de la televisió a l’hora de recollir els seus més que merescuts reconeixements. Així doncs, moltes felicitats a tots ells i agrair-los també des d’aquí la seva presència i la seva implicació, i sobretot, la il·lusió posada en aquests Premis.

‘La Nit’ ha sigut un acte valent i decidit a tirar endavant sense cap por als canvis, dels quals hem après a treure profit assumint que la part de risc que comporten és indestriable de l’afany de prosperar i millorar que ens anima a tots plegats

03


Destacats

‘La Nit’ estrena format televisiu en una vetllada memorable Per quinzè any consecutiu, la Nit de les Telecomunicacions ha marcat el sostre festiu del nostre col·lectiu, amb una vetllada memorable celebrada per primer cop al World Trade Center de Barcelona el passat dia 2 de març, i subratllada amb una posada en escena en format televisiu, d’acord amb el tema escollit per a l’ocasió, centrat en l’evolució de la televisió. Tot plegat, rematat amb l’entrega dels Premis Salvà i Campillo 2010 a quatre professionals del sector: Mònica Sala, Juan Mulet, Manuel Martín Neira i Josep Clotet.

a XV Nit de les Telecomunicacions passarà a la

sector, concretament, el conseller d’Innovació, Universitats i

història de les vetllades anuals del nostre col·lectiu

Empresa de la Generalitat, Josep Huguet i el secretari de

com la més televisiva de totes. Per primer cop, la

Telecomunicacions i Societat de la Informació, Jordi Bosch, a

cita capdavantera dels professionals del sector TIC

més d’altres personalitats destacades, com ara el president del

de Catalunya i Espanya, organitzada pel COETC/ACET, s’ha

Consell Audiovisual de Catalunya, Ramón Font i el nou presi-

vestit amb les millors gales del format televisiu per retre home-

dent de la Asociación Española de Ingenieros de Telecomunicación,

natge a l’evolució de la televisió, un fet d’enorme transcen-

José Mª Vázquez Quintana), la vetllada va anar desgranant altres

dència que ha marcat els hàbits socioculturals de tota la

elements d’interès que van aportar els tocs d’innovació i crea-

població del planeta i que ara, a més, és a punt d’arribar al

tivitat necessaris per convertir-la en una trobada única.

L

moment culminant de l’encesa digital de la TDT, prevista per al proper mes d’abril. Ho ha fet, un cop més, satisfent amb

Oferiment de col·laboració

escreix les expectatives de convocatòria i organització asso-

Un dels moments especialment àlgids de ‘la Nit’ va arribar

lides amb l’ajut de tots els participants: enginyers de teleco-

en l’inici de l’acte d’entrega dels Premis Salvà i Campillo en

municació col·legiats i associats, empresaris, professionals,

la sala auditori del World Trade Center de Barcelona, quan

representants institucionals, patrocinadors i col·laboradors.

els congregats van ser convidats a fer de públic d’un suposat

Els prop de gairebé mig miler d’assistents van començar

noticiari televisat en directe des del plató instal·lat al mateix

protagonitzant el ja tradicional còctel-sopar previ a l’acte de lliu-

escenari i que informava de l’esdeveniment protagonitzat per

rament dels Premis Salvà i Campillo 2010, un preàmbul carac-

tots els presents.

teritzat pel retrobament de tot el col·lectiu en una marató de

Amb aquesta posada en escena en format de ‘late show’

dues hores de networking que es perfila, any rera any, com l’in-

d’entrevistes començava la segona part de ‘la Nit’, estrenada

gredient essencial dels que integren ‘la Nit’ i la posicionen al

amb la intervenció del degà del COETC, Miquel Ramírez, que

capdavant dels esdeveniments de referència del nostre sector

va destacar que “el Col·legi ofereix la seva col·laboració a la

a tot el país. Però més enllà d’aquest punt de partida (on enguany

Generalitat i a les administracions locals amb l’objectiu de fer

van confluir dues de les primeres autoritats institucionals del

front a l’actual conjuntura econòmica i de potenciar les TIC en

04


Les entrevistes al degà del Col·legi, Miquel Ramírez, i al president de l’Associació, Carles Martín van obrir el ‘late show’ de ‘la Nit’

Els guardonats amb els Premis Salvà i Campillo 2010, acompanyats de les autoritats institucionals que presidien l’acte i de les dues personalitats que encapçalen el COETC/ACET

Cóctel-sopar de ‘la Nit’

el projecte o bé la personalitat pública o privada més destacada en el reforçament i la difusió del paper de les TIC a Espanya, s’ha lliurat a Juan Mulet, director de la Fundació Cotec, centre d’anàlisi i promoció de la cultura i la innovació tecnològica. Premi Telecom Europa. Plantejat amb l’objectiu de guardonar el projecte o bé la personalitat pública o privada més destacada en el reforçament i la difusió del paper de les TIC en l’àmbit europeu, s’ha entregat al projecte espacial SMOS Discurs de cloenda del conseller d’Innovació,

(Soil Moisture and Ocean Salinity Satellite), que mesura la sali-

Universitats i Empresa de la Generalitat, Josep

nitat dels oceans i la humitat de la terra per tal de millorar els

Huguet, que va presidir ‘la Nit’

coneixements sobre el canvi climàtic. El va recollir Manuel Martin-Neira, impulsor del projecte i enginyer de la ESA (Agencia

benefici dels ciutadans”. Prèviament, havia fet un breu repàs de

Espacial Europea) on treballa des de 1992 en temes de nave-

la situació de crisi general que afecta també al nostre sector i

gació per satèl·lit i sobretot, en projectes d’observació de la

havia destacat la importància d’iniciatives promogudes des de

terra, com és el cas del SMOS.

l’Administració com ara la Xarxa Oberta de Catalunya.

Premi d’Honor. Orientat a distingir la trajectòria rellevant

A continuació, el conductor de l’acte, que oficiava al mateix

d’un professional relacionat amb les TIC d’abast espanyol, s’ha

temps de presentador del noticiari, va demanar la presència

concedit a Josep Clotet, fundador de la companyia Promax,

del president de l’ACET, Carles Martín, que ho va aprofitar per

una de les empreses més destacades a nivell estatal en fabri-

expressar públicament el seu desig que ‘la Nit’ acabi sent el

cació d’instrumentació electrònica de precisió.

punt de trobada dels ‘telecos’ de tot Espanya.

Cloenda Premis Salvà i Campillo 2010

Un cop enllestida la cerimònia d’entrega de premis, va

S’arribava així a la cerimònia d’entrega dels Premis Salvà

prendre la paraula el secretari de Telecomunicacions i Societat

i Campillo 2010, en les quatre modalitats: ‘Enginyer/a de l’Any’,

de la Informació, Jordi Bosch, i a continuació va cloure la vetllada

‘Telecom Espanya’, ‘Telecom Europa’ i ‘Premi d’Honor’.

el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat,

Premi Enginyer/a de l’Any. Reservat per als enginyers de

Josep Huguet.

telecomunicació que destaquin per la seva trajectòria empre-

Es posava així punt i final a una XV Nit que, més enllà de

sarial i/o acadèmica a Catalunya, s’ha atorgat a Mònica Sala,

perfilar-se com la millor ocasió per al retrobament dels seus prota-

directora general d’Orange Catalunya, pel seu èxit professional

gonistes habituals: professionals, personalitats, guardonats,

al capdavant de l’operadora.

acadèmics, investigadors, patrocinadors, empreses i institucions

Premi Telecom Espanya. Concebut amb la finalitat de distingir

del nostre sector, ha estat també la més televisiva de totes.

05


Destacats

Recepció

Arriba l’estrena més esperada Nova seu: claus d’intervenció arquitectònica Puntualment, i tal com ja s’havia anunciat amb antelació, l’1 de febrer el Col·legi i l’Associació traslladaven la seva activitat al número 59 del carrer Alí Bei de Barcelona. Però aquest trasllat no ha estat un simple canvi de seu. Representa molt més: implica fer realitat la voluntat de disposar d’un espai propi dels enginyers de telecomunicació, concebut específicament amb la finalitat de prestar els serveis del Col·legi i l’Associació, tant al mateix col·lectiu com a la societat en general, i tot plegat en les millors condicions desitjables.

ls arquitectes Jordi

E

Romaní i Antoni Gili han plantejat un disseny de la nova

seu sense complicacions, orientat a aconseguir espais amplis i lluminosos, amb àrees de treball definides però obertes, tal com podeu veure a les fotografies. Tant la planta superior del local, la més lluminosa i destinada a la recepció i zona de treball, com la inferior, la més social, orientada a reunions i formació, reflecteixen una imatge renovada i actual, marcada pel color blanc, que crea un entorn diàfan molt adient per a l’activitat col·legial.

Porta d’entrada

A més de disposar de les infraestructures i serveis necessaris per a l’activitat de l’organització, s’ha treballat especialment en dotar la nova seu d’uns mitjans i equipaments

instal·lació específica de Vodafone capaç de subministrar

orientats a satisfer les necessitats de tots els que ens visiteu:

una excel·lent cobertura dels seus serveis.

des d’una bona cobertura wi-fi en tot el local, fins a un caixer

L’esforç realitzat per disposar d’un local adequat per a

automàtic Servired de Caixa d’Enginyers o també una

les nostres necessitats i proveït de la imatge que els engin-

06


Han contribuït destacadament al projecte d’aquesta nova seu: Banc de Sabadell, amb la seva aportació econòmica ha fet possible dotar la nova seu dels recursos necessaris per a la seva activitat. Caixa d’Enginyers, facilitant-nos un nou servei per al col·lectiu, amb un caixer automàtic a la nova seu connectat a la xarxa Servired. Schneider Electric, proveint gran part del material elèctric necessari a baix cost i la infraestructura de comunicacions de veu i dades. Siemens, amb el subministrament de tot el sistema de telefonia IP i de dades de la xarxa interna sense cost. Vodafone, amb la instal·lació d’una infraestructura específica per garantir la cobertura en tot l’espai de la seu de tots els seus serveis més avançats.

yers de telecomunicació de Catalunya ens cal oferir, ha comptat amb l’ajut i el suport de Banc de Sabadell, Caixa d’Enginyers, Schneider Electric, Siemens i Vodafone, que han contribuït amb recursos econòmics i materials a la construcció d’aquesta nova seu. Teniu a la vostra disposició, doncs, un espai obert i de

Aula de formació

Àrea de treball

Sala de juntes

trobada per a tots els col·legiats/associats, i per això us convidem a conèixer la que des d’ara és la nova seu, la de tots els enginyers de telecomunicació de Catalunya, que esperem no només que no us defraudi sinó que us complagui de debò.

07


Destacats Nova seu del COETC/ACET

Claus d’intervenció arquitectònica Les claus d’intervenció arquitectònica que han fonamentat el projecte de la nova seu del Col·legi i l’Associació són els següents: • Funcionalitat. S’ha buscat la millor manera d’optimitzar els espais fent que cavalquin tots ells entre diferents usos. • Pragmatisme. S’ha plantejat l’aprofitament de tota l’estructura preexistent que fos útil per al nou ús del local. • Evolució. La nova seu és un contenidor neutre i diàfan que possibilitarà els canvis d’ús en el decurs del temps. • La importància de la llum. S’ha tendit a evitar la gestualitat espaial i cromàtica per tal de propiciar la lluminositat, la fàcil lectura de l’espai i el necessari confort visual per a l’usuari. • Transparència (interna i externa). S’ha volgut esquivar entrebancs visuals i eixamplar l’espai disponible. • Economia. S’ha materialitzat mitjançant la utilització de materials senzills, econòmics i d’eficàcia contrastada per a l’ús que es pretén.


Destacats

Nova Junta Directiva de l’AEIT

L

es darreres eleccions a la Junta Directiva de la Asociación Española de Ingenieros de Telecomunicación (AEIT), cele-

Reunió de treball a la ciutat

brades el passat 12 de gener, van donar el triomf a la candi-

finlandesa de Turku

datura institucional encapçalada per José Mª Vázquez Quintana, per un ampli marge de vots sobre les altres dues llistes presentades. La composició de la nova Junta és la següent: President: Jose María Vázquez Quintana Vicepresident: Francisco Vicente Guillén Secretari: Carles Martin Badell Vicesecretari: Felix Pérez Martinez Tresorer: Sergio Riolobos Anglés Comptador: Juan L. Ordiales Basterretxea Vocal 1: Luis Armenteros Picazo Vocal 2: Bernardo Balaguer Monterrubio Vocal 3: Miguel A. Montesdeoca Hernádez Vocal 4: Francisco J. Gabiola Ondarra Vocal 5: Juan Carlos López López Vocal 6: Evaristo Abril Domingo Vocal 7: Miquel Jaque Barbero Vocal 8: Ramón Bermudez de Castro Suplent 1: Carlos Prieto Lezaun Suplent 2: Juan Luis Pedreño Molina Suplent 3: Francisco J. Falcone Lanas Suplent 4: Julio Avelló Fernández Suplent 5: Eduardo Artal Latorre

Projectes europeus DOCET i ECCE

E

l projecte europeu DOCET, orientat a definir un model comú que reconegui i doni valor als estudis europeus

d’enginyeria, ha fet la darrera escala a la ciutat finlandesa de Turku. Aquí, després que les entitats participants europees i americanes, posessin en comú els models d’educació i marcs globals de qualificació, tot buscant les seves interrelacions mitjançant els resultats d’aprenentatge, es va establir un model integrat entre el marc europeu de qualificació EQF i el model anglosaxó d’estructuració d’estudis CDIO. Pel que fa al nou projecte europeu ECCE, que té com a objectiu principal definir els models sobre els sistemes d’acreditació i qualificació d’estudis superiors (bàsicament, enginyeries), en la primera reunió a Milà es van establir els objectius, programa i seguiment del projecte, i es van definir els grups de treball que el desenvoluparan.

Tret de sortida dels II CEI

P

er segon any consecutiu el nostre col·lectiu gaudeix de la millor oportunitat de practicar esport i, alhora, de conèixer companys d’altres col·legis, concretament dels d’Economistes,

d’Enginyers de Camins, Canals i Ports, d’Enginyers Industrials i de Farmacèutics de Barcelona, tots els quals, juntament amb el Col·legi Oficial d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya (COETC), acaben de posar en marxa els II Campionats Esportius Intercol·legials (CEI). Des d’aquest mateix mes de març i fins al proper mes de juny, els II CEI desenvoluparan sis modalitats de competició en futbol sala, tennis taula, tennis, golf (pendent de definir), pàdel i cursa atlètica de 10 km al llarg del front marítim barceloní. Les dues últimes fan la seva estrena en aquesta nova edició, una altra novetat de la qual és la concentració dels campionats de tennis i pàdel al llarg d’un cap de setmana, amb la intenció d’afavorir la participació dels interessats. En aquesta competició, cada Col·legi formarà una selecció oficial que el representarà en les diferents modalitats esportives que configuren el campionat. Com en la primera edició, la celebració dels II CEI culminarà amb el lliurament de trofeus i el sorteig de regals posterior per a tots els participants, el dijous 10 de juny, al Col·legi d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya (c/ Els Vergós, 16 de Barcelona).

09


Entrevista

“Contribuïm a dissenyar organitzacions anticrisi” Millorar la competitivitat obliga a les empreses a incorporar la innovació als seus processos de gestió. Una exigència que convé mesurar, amb l’objectiu d’assolir l’excel·lència empresarial en la gestió de la innovació. Per avaluar-la amb precisió, l’Agència d'Acreditació en Investigació, Desenvolupament i Innovació Tecnològica (AIDIT), disposa del mètode propi anomenat ‘Les 3Ps de l’excel·lència en innovació’©. La seva directora general Anna M. Sánchez el defineix com “’l’oportunitat de dissenyar organitzacions a prova de crisi”.

L

a competitivitat continua sent la principal

i implantant models de gestió estandaritzats–, l’empresa ha d’in-

assignatura pendent de les empreses cata-

tegrar el model d’innovació en la pròpia estratègia empresarial.

lanes i espanyoles. Què han de fer en general per millorar-la i guanyar quota de mercat?

Quin és el primer pas concret que cal fer en aquesta

La competitivitat es focalitza en l’habilitat de les persones i de

direcció?

les seves organitzacions en el desenvolupament i adaptació de

Cal començar identificant un lideratge capaç d’iniciar dife-

la tecnologia –el propi saber fer–, a tot tipus de processos,

rents projectes, de testejar-los, redissenyar-los amb facilitat

productes o serveis per satisfer els consumidors al mínim cost.

–si convé esmenar-los– i aprendre amb rapidesa tant dels

Per garantir la continuïtat d’aquesta dinàmica –resumida en la

encerts com dels errors. Això és el resum del que fan els

capacitat de les empreses de diferenciar-se de la competència

emprenedors: crear i gestionar projectes amb recursos econò-

amb nous productes o serveis, optimitzant els seus processos

mics molt limitats.

10


Anna M. Sánchez, directora general de l’Agència d’Acreditació en Investigació, Desenvolupament i Innovació Tecnològica (AIDIT)

‘AIDIT ha demostrat abastament, al llarg de la seva trajectòria d’una dècada, que és un referent incentivador del binomi Universitat-Empresa’ Quin grau de consciència té en general l'empresari català

sorgint. Evidentment, aquesta tasca ha d’estar emparada per

de la importància de la innovació com a factor de compe-

un model de gestió de l’R+D+i sistematitzat.

titivitat? És desigual. Depèn del sector, de l’accés a fonts d’informació,

Tenint en compte la posició d’AIDIT, a mig camí dels àmbits

del posicionament en la cadena de valor, del nivell de desenvo-

públic i privat, quin paper ha de fer l'Administració en el

lupament tecnològic, la competència internacional, entre d’altres.

procés d'incorporació de la cultura de la innovació en la dinàmica empresarial?

Què li diria a la pime per convèncer-la de la necessitat de no ajornar ni un dia més l'aposta per la gestió de la innovació?

fer néixer, de la importància de la capacitat de l’empresa d’adaptar-

Segell d’excel·lència en la gestió de la innovació

se i millorar en tots els sentits, dues prioritats essencials de gene-

Quin paper fa AIDIT amb l’objectiu d’afavorir l’avantatge

ració de valor en un món que canvia constantment.

competitiu de les empreses?

Només li diria que recordi els ingredients de la fórmula que la va

Conscients de la importància de l’avantatge competitiu per Per què el teixit empresarial no s’anima en general a fer

a les empreses i també de les seves necessitats de finança-

un petit esforç innovador, si és la millor recepta per guanyar

ment, hem dissenyat instruments d’avaluació dels projectes

competitivitat?

d’innovació que incentiven la millora contínua de la seva

Per bé que les empreses tenen a la seva disposició un bon

qualitat, la definició de reptes tecnològics més complexes i

nombre d’eines per reduir significativament l’impacte de les

la millora de la seva gestió tècnica i econòmica. Mitjançant

activitats d’innovació en els seus comptes de resultats –com

diferents indicadors de mesura objectiva de les activitats

ara les deduccions fiscals en l’impost sobre societats o la boni-

desenvolupades, establim la seva certificació, que esdevé així

ficació a la Seguretat Social per al personal dedicat a activitats

una eina clau d’aquesta avaluació, plantejada des d’una òptica

d’R+D+i–, el cas és que les urgències i incerteses de la situació

pròpia anomenada ‘Les 3Ps de l’excel·lència en innovació’©:

econòmica no deixen gaire espai al pensament positiu, tan

els ‘projectes’, les ‘persones’ i els ‘processos de gestió’. Es

necessari en processos de creativitat i innovació.

tracta d’un segell d’excel·lència en la gestió de la innovació que ajuda les organitzacions públiques i privades a prendre

Quina és la clau de la implantació reeixida de la innovació

consciència d’un fet constatat: que no hi pot haver innovació

en l'empresa?

sense projectes que pretenguin aprofitar les oportunitats, ni

Bàsicament, la identificació de la persona responsable del

tampoc projectes sense personal investigador amb el talent

procés, que ha de ser capaç d’engrescar un equip de treball,

per liderar-los, i també que són molt difícils d’assolir els objec-

cohesionar-lo, orientar-lo cap a un objectiu, amb suficient energia

tius amb èxit i mantenir-se al llarg del temps, sense implantar

i convenciment per superar les incerteses i entrebancs que van

una gestió adequada del procés innovador.

11


Entrevista Anna M. Sánchez, directora general de l’Agència d’Acreditació en Investigació, Desenvolupament i Innovació Tecnològica (AIDIT)

Beneficis fiscals i bonificacions De quins avantatges fiscals i bonificacions gaudeixen les empreses que executen plans d’R+D+i? Els incentius fiscals a l’R+D+i identificats expressament daten del 1995. El sistema actual contempla instruments d’avaluació tècnica i vinculació davant d’Hisenda, creats l'any 2003 amb l’objectiu d’oferir seguretat jurídica total a les empreses en la seva aplicació. Actualment les empreses disposen de dos incentius diferents i incompatibles però molt eficaços per rendibilitzar les seves activitats d'R+D+I: les deduccions per les despeses dels projectes d'R+D+i en l'impost sobre societats o les bonificacions en la cotització de la Seguretat Social del personal que es dedica a activitats d'R+D+i de manera exclusiva. La selecció de la millor opció depèn de diferents factors: de la capacitat d’individualitzar els projectes que l'empresa està realitzant; dels beneficis de l'empresa a 15 anys vista; de les despeses en R+D+i del personal, col·laboracions externes, materials, fungibles, etc. Les empreses que fan recerca i desenvo-

L’Administració pública té una respon-

lupament (R+D), és a dir, treballs originals planificats per obtenir nous coneixements

sabilitat primordial en la creació d’un

on els resultats de la seva recerca es materialitzaran en nous productes o processos,

sistema d’innovació que aplegui tots els

tenen la recompensa d’un major percentatge de despesa deduïble. En canvi, les

engranatges fonamentals i sigui capaç

empreses que posen el focus en les innovacions tecnològiques, és a dir, en les millores

de potenciar sinèrgies entre els diferents

substancials, tenen una deducció inferior, al mateix nivell de les novetats subjectives

agents, amb l’objectiu de generar conei-

que assoleixen internament. Si els projectes són d’R+D, llavors les deduccions apli-

xement, tecnologia i, en definitiva, els

cables oscil·len entre el 25% i el 59% de les despeses realitzades. Al seu torn, les

productes i serveis que demanda el

despeses associades a activitats d’innovació tecnològica només gaudeixen d’una

mercat. Per afavorir aquesta dinàmica i

deducció del 8%. A aquest mateix nivell del 8% també es rebaixen les deduccions

involucrar-hi a la pime, cal millorar l’accés

en concepte d’inversió en immobilitzat a afectes exclusius d’R+D. També s’ofereix

de la pime al coneixement existent i això

llibertat d’amortització per als béns dedicats a R+D i, a més, es pot acumular un crèdit

implica actuar tant amb polítiques d’oferta

fiscal fins a 15 anys.

–canalitzades a través de centres de

En matèria de bonificacions, s’opta a la reducció d’un 40% en l’aportació de l’em-

recerca i innovació públics i privats–, com

presa a la Seguretat Social del personal dedicat de manera exclusiva a activitats

de demanda –plantejades en base a la

d’R+D+I, i en concret per als grups de cotització 1, 2, 3 o 4. Amb l’objectiu de mini-

incentivació i compartició del risc–.

mitzar el risc en l’aplicació dels incentius –en el sentit d’assegurar las seva aprovació per part de l'Agència Tributària–, la legislació actual disposa d'una eina anomenada

De quins mecanismes i eines disposa

Informe Motivat vinculant. Es tracta d’un document emès pel Ministeri de Ciència i

l'Administració amb aquesta finalitat?

Innovació (MCINN) que permet justificar les deduccions fiscals i les bonificacions

Las primeres iniciatives públiques impor-

davant del Ministeri d'Economia i Hisenda, i aconseguir per aquest mitjà de gaudir de

tants impulsades per la Generalitat van

plena seguretat jurídica en la seva aplicació. Per poder disposar de l'Informe Motivat

ser els tres Plans de Recerca –del 1993

del MCINN, l’empresa que el sol·licita demana prèviament la ‘Certificació de la Recerca

al 2004– i el Pla d’Innovació 2001-

i la Innovació’ a una entitat acreditada per l'Entitat Nacional d'Acreditació (ENAC).

2004. En una segona etapa, es va dissenyar el Pla de Recerca i Innovació de Catalunya 2005-2008, en què es

base a un acord de la Generalitat amb

AIDIT va nèixer en l’àmbit universitari

definia un marc conceptual d’actua-

els partits polítics, les universitats cata-

com a entitat certificadora de projectes

cions per fomentar la demanda i l’oferta

lanes i altres agents econòmics i socials.

d’R+D+i empresarials i ha demostrat

tecnològica i s’impulsava la Xarxa de

abastament, al llarg de la seva trajec-

Centres Tecnològics (XCT). Darrerament,

AIDIT apareix en aquest context històric

tòria d’una dècada, que és un referent

s’ha liderat l’anomenat Pacte Nacional

ara fa deu anys. Quin motiu va inspirar

incentivador del binomi Universitat-

de Recerca i la Innovació (PNRI), en

la seva creació?

Empresa. La seva aparició respon a la

12


necessitat de posar a disposició de les

seguretat jurídica, i acumular un crèdit

dents de més de 600 empreses. En base

empreses el coneixement universitari i

fiscal fins a 15 anys.

a aquests resultats es pot dir que l’accés

l’ús del finançament públic, a la vegada

• Certificació del Personal Investigador.

de les pimes i microempreses als serveis

que es promou la col·laboració dels sectors

Associada a la bonificació del 40% en

de certificació de l’AIDIT ja és una realitat

públic i privat en el procés d’innovació,

la cotització a la Seguretat Social. Amb

consolidada. Pel que fa a sectors, tot i

de cara a estimular una R+D privada

aquesta certificació, i mitjançant la trami-

estar molt distribuït, una part significa-

ambiciosa. La complexitat d’això, que

tació del corresponent Informe Motivat,

tiva són empreses dels àmbits químic i

implica traslladar la recerca pública a la

es pot optar a la reducció de les quotes

de la construcció, seguides per empreses

innovació, requereix buscar i trobar els

de la Seguretat Social de manera segura,

energètiques i dedicades al comerç. Pel

instruments adequats, com ara els serveis

del personal dedicat exclusivament a

que fa als camps de recerca, la part

universitaris d’interfície, que permetin el

activitats d’R+D+i.

important de projectes certificats corres-

contacte entre investigadors públics i els

• Certificació de Sistemes de Gestió

ponen a desenvolupaments informàtics,

seus homònims privats en un ambient

d’R+D+i. D’acord amb la Norma UNE

enginyeries mecàniques, construcció i

distès i d’interès mutu.

166.002:2006 i també de vigilància

tecnologia dels materials.

tecnològica, segons la UNE 166.006. Parlem del tret característic d’AIDIT,

Les tres certificacions responen a la

Quins resultats destacaria de la tasca

com a entitat certificadora de projectes

necessitat d’avaluar globalment els tres

d’AIDIT del darrer exercici 2009?

d’R+D+i empresarials. Quina mena de

eixos de la gestió de la innovació, en

El 2009, AIDIT, a banda de mantenir l’ac-

certificacions ofereix?

base al propi codi d’AIDIT anomenat

tivitat principal de certificació de projectes

En tres dimensions:

‘Les 3Ps de l’excel·lència en innovació’©:

d’R+D+i, ha consolidat altres serveis de

• Certificació de Projectes d’R+D+i. Amb

dels ‘projectes’, de les ‘persones’ i dels

certificació –personal investigador i

l’avaluació tècnica i econòmica de les

‘processos’. Es pot dir, de fet, que amb

sistemes de gestió de l’R+D+i– i dissenyat

activitats d’R+D+i, el Ministeri Ciència i

‘Les 3Ps de l’excel·lència en innovació’©,

sistemes d’avaluació tecnològica perso-

Innovació emet l’Informe Motivat vincu-

se’ns presenta l’oportunitat de dissenyar

nalitzats per la Generalitat i altres orga-

lant davant d’Hisenda, atorgant segu-

organitzacions a prova de crisi.

nismes públics estatals.

retat jurídica total en l’aplicació de les

Actualment tenim 72 línies de certi-

deduccions fiscals per a projectes d’R+D+i

Quin és el perfil genèric de les

ficació acreditades per ENAC, amb més

en l’impost sobre societats. Aquesta certi-

empreses usuàries d'AIDIT?

de 700 expert capacitats per avaluar

ficació permet deduir entre un 8% i un

Des de la nostra creació, hem rebut més

projectes i 70 responsables d’àrea cien-

59% de les despeses d’R+D+i amb total

de 2.800 sol·licituds de certificació proce-

tífica. Una fita remarcable ha estat la

Dissensions en la relació Universitat-Empresa Només una de cada quatre empreses petites i mitjanes està en contacte directe amb la Universitat. Què està fallant? Malgrat els avenços considerables, i fins i tot inesperats, les xifres demostren que queda molt camí per córrer. Però, si ens plantegem què falla en la relació UniversitatEmpresa, podria ser la necessitat d’informació, de formació o d’una planificació estratègica de la recerca i la innovació en ambdós sectors; l’ús quotidià d’eines de gestió d’aquestes activitats; o potser la creació d’espais de trobada nous.

Com s'han de resoldre els dèficits de col·laboració Universitat-Empresa? El darrer informe Eurostat en matèria de R+D+i d’abast europeu assenyala un dèficit de 40.000 professionals en activitats d'investigació i desenvolupament. Per superar-lo s’apunta la necessitat de disposar del finançament adequat de les polítiques d'innovació i coneixement.


Entrevista Anna M. Sánchez, directora general de l’Agència d’Acreditació en Investigació, Desenvolupament i Innovació Tecnològica (AIDIT)

‘Volem ser l’organització de referència en el foment de la gestió de la innovació a través de l’excel·lència en l’avaluació de l’R+D+i’ Curriculum vitae Anna M. Sánchez Granados és enginyera de Telecomunicació, col·legiada núm. 11.720 per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i engin-

concessió del primer segell de ‘Les 3Ps

yera tècnica en Equips Electrònics per la Universitat Ramon Llull (URL).

de l’excel·lència en innovació’© a l’em-

És Màster en Direcció Pública per ESADE i també ha cursat diferents

presa UPCnet, en reconeixement a

programes de direcció general i d’administració i direcció d’empreses.

l’excel·lència empresarial en els tres pilars

En matèria de recerca, centra l’atenció en la pròpia tesi doctoral, orien-

de la innovació: el projectes, les persones

tada a aprofundir en l’àmbit de relació Universitat-Empresa. És profes-

i els processos. Recentment, s’ha format

sora associada en Gestió Empresarial i de la Innovació del Departament

el Comitè Europeu de Normalització en

d’Organització d’Empreses i membre de diferents comissions vincu-

Gestió de la Innovació, en què parti-

lades als àmbis de recerca i innovació: ENAC, AENOR, Cambra de

cipem com experts.

Comerç, etc. Actualment, desenvolupa la seva activitat professional com a directora general de l’Agència d’Acreditació en Investigació

Pel que fa a la trajectòria d’una dècada

Desenvolupament i Innovació Tecnològica (AIDIT).

d’AIDIT, quin és el resum dels principals mèrits assolits en tot aquest temps? La Universitat Politècnica de Catalunya

tació de l’Entitat Nacional d’Acreditació

acaba d’encetar?

(UPC) i la Universitat Politècnica de Madrid

(ENAC) per a la certificació de projectes

Volem ser l’organització de referència

(UPM) van fundar AIDIT amb l’objectiu

d’R+D+i. El 2007 AIDIT va ser recone-

en la gestió de la innovació per als nostres

de disposar d’una organització de refe-

guda de nou com la primera empresa

clients i col·laboradors a través de

rència en la gestió i l’avaluació de la inno-

espanyola per a la certificació del personal

l’excel·lència en la gestió i l’avaluació

vació. Amb aquesta finalitat, i des de

investigador. Ara, amb ‘Les 3Ps de

de l’R+D i la innovació, aportant valor

bon començament, hem contribuït a

l’excel·lència en innovació’©, AIDIT

afegit al conjunt de clients i proveïdors

impulsar l’R+D+i de les empreses, apor-

proposa el segell d’excel·lència en la

– ‘stakeholders’–, amb un servei compe-

tant el nostre coneixement, experiència

gestió de la innovació, com a mesura

titiu que afavoreixi de manera clara la

i estructura organitzativa en pro de la

objectiva de la capacitat innovadora de

millora econòmica i social del nostre

gestió de la recerca i la innovació. El

les nostres organitzacions. Com cada

país. Amb el nostre esperit de servei,

resultat assolit fins ara consolida AIDIT

any, continuem renovant la confiança

desitgem consolidar els sistemes de

com entitat líder en la certificació de

amb els Ministeris d’Indústria i Ciència

certificació de personal i sistemes de

l’R+D+I en el mercat espanyol. Tant és

i Innovació, amb qui conjuntament creem

gestió de la innovació, continuar apre-

així que el 2001 AIDIT va iniciar el procés

instruments per promocionar la recerca

nent per proposar nous serveis i aportar

de disseny del que ara es coneix com

i la innovació en el nostre país.

més i més valor a les nostres organit-

els sistemes basats en la UNE166000 i

zacions públiques i privades.

el 2003 AIDIT es va convertir en entitat

Quina serà l'evolució d‘AIDIT al llarg

pionera en la consecució de l’acredi-

de la segona dècada d’activitat que

14

J. Duch


Tecnologia Figura 1. WDM-PON pura amb un AWG de 1 x N ports en planta externa

Xarxes FTTH de Nova Generació (i II Part) En aquesta segona i última part es presenten les noves PONs com a xarxes FTTH de Nova Generació (NG-FTTH) que fan ús de la Multiplexació per Longitud d’Ona (Wavelength Division Multiplexing-WDM), avaluant les arquitectures i tecnologies que les fan possibles. Aquestes noves PONs permetran una evolució a amples de banda superiors i atendre major nombre d’usuaris, tot facilitant la convergència de les xarxes d’accés i metropolitanes a nivell totalment òptic.

L

’arquitectura de xarxa més simple és la WDM-PON Figura 1), que disposa d’una única longitud d’ona pura (F

Figura 4. Configuració

compartida en pujada i baixada per cada ONU, o dues

d’una R-ONU amb llaç SOA

longituds d’ona, una en downstream i l’altra en upstream,

i modulador extern

Figura 2). Les capacitats transmisaprofitant la periodicitat FSR (F

sora i receptora a l’OLT estan proveïdes per bancs de làsers i foto-

longituds d’ona de pujada diferents per a cadascuna d’elles.

díodes, separant la pujada de la baixada amb un circulador òptic.

Això implica que, en les ONUs, s’hagin d’usar tants làsers de

En principi, cada longitud d’ona necessita un làser, i per tal

longitud d’ona fixa com número d’ONUs, amb el conseqüent

que la comunicació OLT-ONU sigui contínua i no calgui protocol

problema d’estocs, o bé disposar d’un làser sintonitzable a

DBA, hi ha d’haver tants làsers i fotodíodes proveint a l’OLT com

cada ONU, fet que suposa haver de resoldre l’estabilització.

número d’ONUs. Es pot disminuir el nombre de làsers a l’OLT

Aquesta solució, això sí, és molt cara. Per rebaixar el seu cost,

emprant-ne de sintonitzables, que s’encaminen cap a diferents

es pot utilitzar, en l’ONU, una font de llum d’espectre molt

AWGs externs a través d’un AWGs de M x M ports. D’aquesta

ample. Aleshores, l’AWG extern filtrarà la longitud d’ona que

manera es comparteixen els recursos òptics de l’OLT amb dife-

ha d’arribar a l’OLT. L’inconvenient d’aquesta solució és que

rents ONUs, però caldrà un DBA, que encara no està estanda-

té moltes pèrdues i és molt poc eficient en potència.

ritzat, per gestionar la compartició de làsers. Llavors, la xarxa

Es pot evitar la generació de llum a l’ONU injectant-li una

d’accés combina TDM i WDM, i en resulta la PON híbrida TDM/WDM

portadora òptica originada a l’OLT. En l’ONU, el senyal òptic

Figura 3). Una altra possibilitat de baix cost és usar una font òptica (F

rebut es modulat amb les dades upstream. Aquesta solució

d’espectre ample a l’OLT, com un LED; d’aquesta manera, l’AWG

s’anomena incolora (colorless), ja que l’ONU és agnòstica o

trossejarà (slicing) l’espectre òptic en les diferents longituds d’ona,

independent de la longitud d’ona. L’ONU que modula una

una per a cada ONU, però llavors la font de l’OLT és comuna i en

portadora externa, i que es reflectida cap a l’OLT per la mateixa

difusió a totes les ONUs.

fibra però modulada, s’anomena Reflective-ONU (R-ONU). Hi ha diferents formes de dissenyar una R-ONU, basades

R-ONUs i formats de modulació En les arquitectures WDM-PON les ONUs tenen assignades

16

en tecnologies òptiques diverses. Una d’elles és mitjançant un Amplificador Òptic Semiconductor (SOA), per donar potència,


Figura 2. Resposta freqüencial d’un AWG, la periodicitat FSR permet transmissió full-duplex per una única fibra amb diferents longituds d’ona de pujada i de baixada

juntament amb un modulador òptic extern, que pot ser un

Figura 3. PON Híbrida WDM/TDM amb làsers i fotodíodes Figura 1 sintonitzables a.l’OLT Topologia i AWG deenla planta xarxa desplegada externa

Figura 5. Encapsulació d’un

Figura 4). Però la implemodulador d’electroabsorció (EAM) (F

RSOA que implementa una

mentació més simple i elegant és amb un dispositiu Reflective-

R-ONU

SOA (RSOA), que és un SOA amb una paret d’alta reflexió; de manera que el RSOA fa la funció de reflexió i, alhora, també

passiva. S’assoleixen fins a 2.000 usuaris connectats amb velo-

Figura 5). de modulador en un únic dispositiu òptic (F

citats simètriques de centenars de Mb/s per usuari, a més de

El format de modulació que s’utilitza habitualment en PONs

100 km de distància i a 10 Gb/s de velocitat òptica sobre fibra.

és ASK-ASK (downstrem-upstream). En una R-ONU, i emprant

• Robustesa: és la capacitat de suportar condicions adverses

la mateixa longitud d’ona en downstream i upstream, també

d’accidents, com ara talls de fibra i avaries en equips de xarxa.

es pot utilitzar ASK-ASK en transmissió full-duplex, si el nivell

S’obté a través d’un anell òptic central que subministra protecció,

de potència òptica del zero lògic no és totalment nul en amplitud;

utilitzant estratègies de monitoratge i compensació electrònica

o bé, de forma alternativa, es pot usar el format FSK en downs-

sobre la PON.

tream, garantint nivell de portadora, i ASK en upstream.

L’escalabilitat dóna una flexibilitat d’adaptació al terreny i a futures millores, i la robustesa proporciona seguretat (resilience)

Xarxa SARDANA

en el funcionament, virtuts apreciades sobretot quan el nombre

Una nova proposta de NG-FTTH

d’usuaris i les distàncies servides augmenten. Una altra carac-

és el projecte Scalable Advanced Ring-

terística és la implementació de la convergència de les xarxes

based Passive Dense Access Network

d’accés i metropolitanes a nivell totalment òptic (una funciona-

Architecture (SARDANA), liderat pel Grup de Comunicacions

litat que incorpora la xarxa SARDANA), servint òpticament de

Figura 6). És un projecte europeu Òptiques (GCO) de la UPC (F

forma passiva milers d’usuaris en una gran àrea.

participat per set institucions de caire investigador i industrial. L’objectiu del projecte de la xarxa SARDANA és la millora de les xarxes FTTH per arribar a més usuaris i més allunyats de la central, implementant un accés WDM/TDM-PON robust i escalable, per tal d’assolir l’alta capacitat de transport que els nous serveis d’usuari demanden. Les característiques que es volen millorar són, doncs, escalabilitat i robustesa: • Escalabilitat: és la capacitat d’adaptació de la xarxa per assolir un gran nombre d’usuaris amb desplegament adaptable a les condicions de geografia i demanda. S’aconsegueix amb amplificació òptica bombejada remotament (remotely pumped), nodes òptics en cascada i una nova arquitectura, mantenint la xarxa

Figura 6. Laboratori del GCO de la UPC amb el prototipus de la xarxa SARDANA

17


Tecnologia Xarxes FTTH de Nova Generació (i II Part)

Figura 7. Arquitectura de la xarxa SARDANA,

Figura 8. Arquitectura d’un Node Remot (RN)

anell central i

passiu, amb splitters, filtres i EDFs que

arbres d’accés final

proporcionen amplificació remota

central i TDM amb protocol DBA als arbres d’accés final, que tenen una única longitud d’ona assignada. La central s’encarrega de la generació de llum per a tota la xarxa i el seu control per a les transmissions upstream/downstream. • L’equip d’usuari és una R-ONU colorless, de construcció molt simple, formada per un RSOA o bé un SOA integrat amb un EAM al mateix chip; modulant el upstream a la mateixa longitud d’ona Figura 9. Prototipus d’una ONU de la xarxa SARDANA

Figura 9). i en la mateixa fibra de l’arbre que el downstream (F • En downstream el CO decideix per quina banda de l’anell

L’arquitectura física combina de forma transparent WDM i TDM

transmet (est o oest), per tal de tenir el millor power budget. En

per tal d’aconseguir accés a més de 1.000 usuaris, a distàncies

upstream els RNs transmeten per les dues bandes de l’anell.

fins a 100 km i usant entre 16 i 64 longituds d’ona a 10 Gb/s

D’aquesta manera s’aconsegueix robustesa davant de fallides.

Figura 7). Està basada en: cadascuna (F

• La xarxa SARDANA reutilitza al màxim possible els estàn-

• Un anell WDM de dues fibres per al transport d’informació

dards G-E/PON actuals i de les futures generacions de 10 Gb/s,

downstream i upstream (fins a 1,2 Tb/s usant 64 longituds d’ona

proporcionant un capa quasi transparent sobre les capes TDM

per a 2.000 usuaris) i arbres TDM d’una sola fibra. El nom de la

i WDM, adaptant els equipaments 10G-E/PON OLT/ONU amb

xarxa concorda amb la dansa catalana sardana de topologia

els corresponents mòduls òptics necessaris.

similar en anell. • Nodes Remots (RNs) passius que implementen funcions add/drop, l’adaptació de dues fibres en l’anell a una fibra en l’arbre d’accés. Estan construïts amb splitters i filtres òptics fixes, distribuint les diferents longituds d’ona a cadascun dels

Josep Prat Col·legiat núm. 3.653 Professor catedràtic de la UPC Grup de Comunicacions Òptiques (GCO)

Figura 8 ). Els RNs arbres TDM on estan situats els usuaris (F estan dotats d’amplificació òptica gràcies a fibres dopades d’erbi (EDFs) bombejades remotament per compensar les pèrdues. El bombeig òptic per a l’amplificació s’aconsegueix amb làsers situats al CO, proveint també una amplificació Raman

Josep Segarra Vocal Junta ACET Doctor enginyer de telecomunicació i professor a la UPC Investigador al GCO de la UPC

extra en l’anell. Per exemple, amb 16 RNs, 2 arbres per RN i 32 ONUs per arbre, se serveixen 1.024 ONUs. • La central usa un banc de làsers per subministrar senyal òptic als diferents segments d’arbres basats en TDM, usant equips adaptats als estàndards G-E/PON. WDM s’utilitza en l’anell

18

José A. Lázaro Doctor en ciències físiques i professor a la UPC Investigador al GCO de la UPC


Mirador

Avances en el tendido de redes Nuevos métodos constructivos Minizanjadora

L

as telecomunicaciones no sólo han evolucionado físicamente, es decir, pasando del cobre al coaxial y finalmente a la fibra óptica. Ni únicamente en la inclusión de modulaciones cada vez más complejas, o en la optimización del ancho de banda con el aumento incesante de portadoras.

De forma paralela se ha progresado en aspectos más primarios que minimizan el coste y el impacto del despliegue de estas redes físicas. Es en este punto donde se podrían clasificar aspectos como: • Inclusión de conductos de 40 mm de diámetro de polietileno de alta densidad

El avance imparable de las telecomunicaciones no ha sido únicamente en paralelo a las tecnologías que las sustentan. Se ha progresado también, de forma simultánea, en el tendido de redes mediante nuevos métodos constructivos. Este artículo pretende divulgarlos mediante la ejemplificación de dos casos prácticos ejecutados a lo largo de 2009 en el marco del Fondo Estatal de Inversión Local.

que permiten utilizar técnicas de soplado de los cables, aumentando así la distancia entre arquetas y minimizando los costes. • Conductos con miniductos en su interior que permiten el paso de cables de fibra óptica sin carcasa, disminuyendo así su peso. Este hecho permite aumentar todavía más la distancia entre arquetas y multiplicar la capacidad de los conductos con el objetivo de un despliegue FTTH. • Nuevos métodos constructivos que permiten la realización de zanjas con una mayor velocidad de ejecución, un menor impacto y una disminución de la inversión requerida. Este artículo pretende ser una introducción a estos métodos constructivos mediante la ejemplificación de dos casos prácticos que se ejecutaron en Sant Cugat y en El Masnou durante el año 2009, en el marco del Fondo Estatal de Inversión Local. Los ayuntamientos de Sant Cugat y El Masnou apostaron por destinar una parte de este fondo al desarrollo y ampliación de sus respectivas redes de fibra óptica (MAN o Metropolitan Area Networks) que unían sus diferentes sedes locales. Para hacerlo se optó por un método constructivo que utiliza la minizanjadora dentro del ámbito urbano y no únicamente en el entorno viario (carreteras, autopistas, etc.), como es habitual hasta el momento. De modo equivalente a como funciona una tuneladora para la realización de líneas de metro, la minizanjadora se utiliza en los despliegue de redes de fibra. Se trata de un vehículo pesado que incorpora en su parte posterior un rueda dentada de un grosor variable entre 13 y 20 cm que corta el asfalto hasta una profundidad máxima de aproximadamente 80 cm. Esta rueda dentada realiza la zanja donde se alojarán

19


Mirador Avances en el tendido de redes

Disco de la minizanjadora con aspirador

los conductos deseados. Alguno de los

implica una serie de consideraciones a

cota 0 los máximos metros de canali-

modelos de zanjadora dispone de un

tener en cuenta:

zación finalizada para evitar riesgos y

aspirador de escombros capaz de dejar

1. Mayor coordinación de las obras. Las

poder reutilizar los elementos de preven-

la zanja completamente limpia y lista

características de la minizanjadora hacen

ción de riesgos laborales.

para la instalación de los conductos

que sea necesaria una coordinación

• Retirada de escombros generados,

(normalmente 3, 6 ó 12 conductos de

mucho más elaborada entre los dife-

hormigonado, fresado y asfaltado.

40 mm). Transcurridas unas horas se

rentes actores (ayuntamiento, contra-

Todas estas tareas deben coordinarse

deberá continuar con el hormigonado

tista, policía, movilidad, grúa, asfaltado,

para maximizar el rendimiento de la

hasta la cota 0. Estas tareas se deben

etc) y disponer en todo momento de un

minizanjadora.

coordinar atendiendo a aspectos tales

plan de contingencia para poder absorber

2. Servicios afectados. Se trata del prin-

como son: la señalización, la retirada

su posible variación de rendimiento.

cipal inconveniente de la utilización de

de vehículos, la realización de tramos

• Tramitación de permisos. Hay que

la minizanjadora. De forma previa a su

manuales, etc.

definir con antelación el ámbito de actua-

paso hay que disponer de todos los

Una vez realizado un tramo largo

ción para realizar las tareas de aviso a

servicios afectados de la zona (al objeto

se procede al fresado del hormigón ya

vehículos, personas, tráfico de auto-

de delimitarlos) y ‘barrer’ el recorrido

fraguado y del sobreancho de capa

buses, etc. Todo ello debe coordinarse

entero con un georadar que detecta las

asfáltica de unos 10 cm de profun-

con los agentes de policía municipal,

densidades de los materiales del

didad. Posteriormente, se asfalta la

de movilidad, etc.

subsuelo. De igual manera, es reco-

zona fresada y se da por concluida la

• Acotar el ámbito de actuación. De

mendable la utilización de un detector

obra a falta de remates finales.

forma previa al paso de la minizanja-

de corrientes para posicionar y delimitar

La principal característica de la mini-

dora hay que acotar el ámbito de actua-

los cables eléctricos.

zanjadora es su rendimiento. En un

ción retirando los vehículos que todavía

Puesto que el georadar no es un sistema

entorno viario favorable (autopistas,

permanecen aparcados. Habitualmente

100% fiable, sus eventuales lecturas

carreteras) se podría alcanzar 2.000

se requiere la grúa municipal para la

erróneas pueden derivar en cortes de

metros al día. Comparativamente, con

retirada temporal de vehículos.

los servicios afectados de menor sección

los métodos convencionales (100 metros

• Prevención de riesgos laborales. El

y por tanto menos detectables (en

/semana por brigada) nos situamos en

mayor rendimiento implica una mayor

especial, las acometidas). En relación

un rendimiento 20 veces superior. En

distancia que hay que señalizar correc-

a este aspecto, es de vital importancia

un entorno urbano como en los casos

tamente por día. Ello implica un mayor

disponer siempre de una correcta ubica-

de estudio el rendimiento fue de apro-

número de elementos y personas dedi-

ción geográfica de la canalización de

ximadamente 400 metros al día.

cadas para esta tarea. También es de

cualquier servicio, así como de sus

vital importancia hormigonar hasta la

elementos. La realización y manteni-

Utilizar este método constructivo

20


Zanja después del paso de la minizanjadora

miento de un correcto SIG (Sistema de

Casos prácticos

Figura 1

El Masnou

Información Geográfica) se merecen

Cuando los municipios de Sant Cugat

• 11 sedes conectadas.

un énfasis muy especial por cuanto sus

y El Masnou se plantearon realizar un

• 3.500 metros de canalización

datos se incluyen en la documentación

despliegue MAN o ‘Metropolitan Area

nueva (3.000 metros con mini-

final de obra.

Networks’, su máxima preocupación por

zanjadora).

3. Necesidad de realizar las obras como

esta obra se cifraba tanto en la propia

• Periodo de zanjadora: 11 días

un bloque. Para maximizar el resultado,

ejecución como en los diferentes aspectos

para la realización de la zanja

las obras deben avanzar de manera muy

que la rodeaban: movilidad del tráfico

hasta el acabado provisional de

marcada. Todas las tareas deberán ir al

rodado, de las personas, calles cortadas,

hormigón.

ritmo de la minizanjadora.

cambios de trazado de líneas de auto-

4. Mayor personal implicado. Durante

buses, afectación a los servicios exis-

Las obras se realizaron de forma

las obras en Sant Cugat y El Masnou

tentes, señalización, tiempo de ejecución

satisfactoria y únicamente en El Masnou

hubo picos de más de 20 personas:

de la obra, etc.

se planteó cierta problemática con

• Acondicionamiento de la zona. Retirada

La mayoría de sedes que debían conec-

respecto al idóneo remate de la zanja,

de vehículos, señalización seguridad y

tarse estaban situadas en el centro urbano

ya que en su mayor parte el trazado

salud, señalización de zonas futuras,

y eran necesarios muchos metros de cana-

transcurre por pavimento con acabado

etc: 3 personas.

lización en este entorno complicado. Con

de hormigón y era necesario un tiempo

• Minizanjadora: 3 personas.

los objetivos de minimizar la afectación de

de fraguado que no existe con el asfalto.

• Realización tramos manuales. Cruces

las obras, además de disminuir la inver-

Los dos municipios también intro-

con servicios afectados, conexión con

sión necesaria, se optó por la utilización

dujeron una innovación con los conductos

arquetas: 8 personas.

de la minizanjadora y también por concen-

utilizados. Se utilizó un prisma de 6

• Tendido de conductos: 4 personas.

trar las obras en agosto-septiembre.

conductos de polietileno de alta densidad de 40 mm de diámetro, en el que, como

• Hormigonado: 3 personas. • Fresado: 2 personas.

Sant Cugat

mínimo, uno de ellos estaba compuesto

• Asfaltado: 3 personas.

• 21 sedes conectadas.

de 7 microductos en su interior. Con

5. Menor inversión. Pese a la mayor difi-

• 5.500 metros de canalización

esta configuración se obtiene un prisma

cultad en la ejecución y la utilización de

nueva (4.800 metros con minizan-

con 12 conductos hábiles para el paso

más personal, el hecho de reducir signi-

jadora).

de fibra sin necesidad de trabajo extra

ficativamente el plazo de finalización de

• Periodo de zanjadora: 12 días

(subconductado, malla geotéxtil, etc).

la obra implica una reducción de los

para la realización de la zanja

En la gran mayoría de casos, la utili-

costes en aproximadamente un 30%.

hasta el acabado definitivo de

zación de minizanjadora implica el uso

Figura 1) (F

asfalto.

de conductos de polietileno de alta

21


Mirador Avances en el tendido de redes

Zanja rematada con sobreancho de asfalto

Tabla 1

usuarios finales pero siempre ligada a una inversión económica limitada. Una parte muy importante de estas inversiones corresponde más a las infraestructuras que al propio equipamiento que las completa. Es en este escenario donde tienen cabida los nuevos métodos constructivos descritos. Por un lado, son métodos más complejos (exigen una mayor coordinación y la detección exhaustiva de los servicios afectados), y por otro, requieren una inversión aproximadamente un 30% menor y aumentan 20 veces el rendimiento frente a los métodos convencionales, minimizando así su impacto en la vía pública.

densidad de 40 mm de diámetro. Esta

mm, de 40 mm y de 40 mm con micro-

necesidad, lejos de ser un handicap, es

ductos en su interior:

ciertamente beneficiosa, tal y como se muestra en la siguiente Tabla 1, donde

Conclusiones

se comparan las características básicas

El objetivo de las telecomunicaciones

de los conductos de diámetro de 110/125

es el servicio que se les brinda a sus

22

Jordi Olmo Colegiado nº 16.139 EACOM


Mirador

Un canal de TDT claus en mà NRD Multimedia (Grup ADTEL) instal·la el centre de producció i emissió de La Voz de Galicia Disposar d’una llicència d’explotació d’un canal de TDT d’abast autonòmic obliga a proveïr-se de l’equipament necessari per ferlo realitat. Si a més a més es vol garantir al 100% el seu bon funcionament, llavors convé disposar d’un servei integral d’enginyeria, subministrament, instal·lació, posada en marxa, formació, suport a l’explotació inicial i suport postvenda. És a dir, un canal de TDT claus en mà.

A

ixò és ni més ni menys el que ha ofert NRD Multimedia (grup ADTEL) al Grupo La Voz de Galicia a través de Medios Digitales de Galicia (MDG), empresa del grup gallec encarregada de la gestió del canal de TDT que va adjudicar el projecte a NRD el passat desembre i preveu

iniciar les emissions regulars el proper 6 d’abril. Concretament, el Grupo La Voz va contractar un servei integral d’enginyeria, subministrament, instal·lació, posada en marxa, formació, suport a l’explotació inicial i suport postvenda del centre de producció i emissió del seu canal de TDT d’abast autonòmic. Una infraestructura que es reparteix entre la seu de La Voz a Arteixo (A Coruña) i les seves dues delegacions a Santiago de Compostela i Vigo. Pel que fa al disseny i implementació del nou canal, a càrrec de NRD Multimedia (grup ADTEL), s’ha concebut amb l’objectiu de configurar-lo com un referent tecnològic que conjugui tots els aspectes tècnics i d’explotació necessaris per garantir la producció de continguts de proximitat, el repartiment de delegacions per tot el territori, la consecució d’un alt nivell de qualitat i la versatilitat adequada per poder operar tant en definició estàndard com en alta definició. En matèria de disseny de la solució tècnica, NRD ha incorporat les últimes tecnologies que permeten uns costos d’explotació reduïts gràcies a la digitalització i automatització de tots el processos, i ha concebut la integració multiplataforma orientada a compartir continguts entre les diferents àrees de difusió del grup: televisió, ràdio, diari en paper, diari digital i noves plataformes de publicació, com ara canals interns corporatius o canals d’informació ciutadana. El nucli del centre de producció de MDG consisteix en un gestor de continguts i un sistema de redacció digital de notícies, integrats amb l’arxiu i les edicions no lineals (digitals). El gestor de continguts permet a tots els sistemes de la xarxa compartir els continguts àudiovisuals amb tots els usuaris. Automàticament es genera una versió del material en baixa resolució que permet agilitzar el visionat i les consultes a la xarxa. Els canals d’ingesta permeten la gravació del conjunt de material procedent de plató o d’entrades externes com ara delegacions, agències, ‘feeds’ de directe per

Torre equipada amb sistemes de TDT i

satèl·lit, etc., amb l’objectiu global d’enregistrar-los i facilitar el seu ús compartit mitjan-

transmissió

çant el gestor de continguts.

24


Equipament de control central

En l’apartat de redacció de notícies, el cap de redacció crea

aquesta VLAN permet la transmissió de vídeo d’alta qualitat

una escaleta de l’informatiu i assigna les diferents peces infor-

mitjançant un codificador SDI-IP (H264) de 5Mb/s de velo-

matives a cada periodista, que s’encarrega d’edititar-les. Per

citat en temps real, proveít d’un canal de retorn d’àudio per a

fer-ho, capturen i emmagatzemen imatges amb les seves

ordres, amb un ‘delay’ de menys d’un segon entre el punt

càmeres, n’incorporen d’altres provinents de l’arxiu, editen la

d’origen i el de destinació.

peça, escriuen el text i els paràmetres de la retolació, fan la

Sobre el sistema d’arxiu, convé aclarir que permet catalogar,

locució i quan estan finalitzades, el sistema notifica al servidor

emmagatzemar i recuperar els actius, visionar-los en baixa reso-

de notícies que estan preparades per emetre.

lució i recuperar-los en alta resolució i en el format desitjat per

L’informatiu en directe s’executa en funció de l’escaleta,

l’usuari. Tots els usuaris del sistema de redacció tenen activa

llançant les caretes, el sumari, les notícies, les línies de plató

una llicència per fer sol·licituds d’arxiu i recuperació de material.

amb el text del teleprompter i inserint automàticament el grafisme

Els fluxos de treball entre els departaments de producció,

amb el texts preparats pels periodistes.

publicitat i emissió per planificar l’emissió, preveure costos,

Els programes es produeixen amb càmeres robotitzades,

controlar el material, gestionar les campanyes publicitàries,

decorat real o virtual, mitjançant un mesclador digital que permet

generar les graelles d’emissió, generar la informació per als

treballar en resolució estàndard i en alta definició.

mitjans, organismes oficials, pàgines web i informació EPG, es

En l’àmbit de continuïtat, la seva execució a més d’estar automatitzada és també redundant i s’integra en un sistema

gestionen mitjançant una eina de software dissenyada específicament per a aquesta funció.

de grafisme avançat que permet la confecció de programes mitjançant continguts automatitzats i texts de fonts de RSS del diari La Voz o d’altres proveïdors, fotografies dels redactors del diari i vídeos editats internament o de proveïdors externs.

Valor afegit aportat per NRD L’experiència de NRD en la posada en marxa de centres de producció de televisió totalment digitals i sense cintes data

Al seu torn, les diferents webs del grup faciliten la recap-

de l’any 2004. Més recentment ha incorporat la integració de

tació de vídeos i metadades provinents d’usuaris particulars,

centres de producció multiplataforma, on la TV és molt impor-

a més de l’opció de recuperar-los amb l’objectiu de subminis-

tant però en cap cas l’única de les àrees de contingut, ja que

trar el seu contingut a qualsevol dels programes audiovisuals

s’afegeixen ràdio, web, contribucions externes, pantalles d’in-

que els vulguin incorporar per a la seva emissió. A mateix temps,

formació ciutadana i d’altres.

el sistema permet la publicació automàtica en les diferents webs del grup, de tots els continguts produïts per la TV.

En tots aquests projectes es valora molt positivament la capacitat d’integració de diferents tecnologies i fabricants, la capa-

Val a dir també que les delegacions de Santiago i Vigo

citat de personalitzar alguns fluxos de treball per adaptar-los a

poden contribuir a la generació de continguts del centre de

les circumstàncies de cada client i, sobretot, la capacitat de l’em-

producció gràcies a una VLAN que les connecta directament

presa integradora d’acompanyar al client en la primera fase d’ex-

amb la redacció de La Voz. A més de connectivitat de xarxa,

plotació, que és on necessita un suport ‘in situ’ de primer nivell.

25


Mirador Un canal de TDT claus en mà

Sala de control central de La Voz de Galicia

Sobre el futur més immediat de NRD Multimedia, les

el conjunt del mercat estatal i impulsar l’expansió interna-

seves línies estratègiques d’actuació es resumeixen en els

cional, sobretot en l’àrea de l’Amèrica del Sud, on ja disposa

següents apartats:

d’una delegació a la capital Bogotà (Colòmbia).

• Arxius multimèdia, tant locals com distribuïts, amb capa-

La darrera incorporació, Link Comunicaciones, desenvo-

citat de consulta, descàrrega i gestió d’usuaris i permisos.

lupa ara mateix nous productes en l’àmbit de la codificació,

• Sistemes d’intercanvi i distribució de continguts d’alta

processat i commutació del senyal de FM, a més d’una nova

qualitat mitjançant xarxes IP.

línia de transmissió en la mateixa modulació de freqüència

• Generació de continguts automatitzats agregant els gene-

que garanteix un més alt rendiment i permet el control digital

rats internament pels propis centres de producció amb els

dels principals paràmetres del transmissor i de la resta d’equi-

generats externament per altres empreses col·laboradores

pament de radiodifusió.

com ara diaris, emissores de ràdio, webs, entitats, usuaris

Els darrers 30 anys Link Comunicaciones ha estat un

i moltes altres fonts externes de tipus agència i centre de

referent tant a nivell nacional, com estatal i internacional en

dades sectorials.

la fabricació i desenvolupament de solucions de radiofre-

• Serveis d’integració de noves ‘pantalles’: sistemes d’infor-

qüència i equipament de transmissió per a la radiodifusió

mació ciutadana, ‘digital signage’, ‘out of home’, etc.

sonora en FM. La millor prova d’això és que ha subminis-

• Sistemes de comunicació audiovisual per a empreses i

trat equipament i prestat serveis d’integració de solucions

corporacions (telepresència 2D, 3D)

i d’operació i manteniment de xarxes de freqüència modulada a un gran nombre d’emissores de ràdio, com ara

Grup ADTEL El grup ADTEL configurat al llarg del 2009 aplega tres companyies que desenvolupen la seva activitat en l’àmbit de

Catalunya Ràdio, Rac 105, Radio Teletaxi, Onda Cero, Flash FM i Cadena Cope entre moltes altres d’abast estatal, autonòmic o municipal.

les telecomunicacions i els serveis audiovisuals: NRD Multimèdia, especialitzada en la integració de solucions audiovisuals en l’àmbit professional; Link Comunicaciones, fabricant i integrador d’equipament de radiofreqüència per a xarxes de radio-

Domingo Ruíz Col·legiat núm. 2.718 Director general de ADTEL

difusió sonora en FM; i l’empresa matriu del grup, ADTEL Sistemes de Telecomunicació, que centra la seva activitat en el desenvolupament de projectes d’enginyeria i en la prestació de serveis de telecomunicacions. La unió empresarial d’aquestes tres companyies té com a objectiu prioritari la consolidació del seu radi d’influència més enllà de l’àmbit català. Aspira, concretament, a abastar

26

Albert Reverter Col·legiat núm. 5.601 Director general de NRD Multimedia


Mirador

AEIT: profesión y estructura territorial Fase actual de la Asociación Española de Ingenieros de Telecomunicación Hablo a título personal. Hablaré por la Junta a medida que vayamos teniendo voz común...

Una llamada La Asociación Española de Ingenieros de Telecomunicación (AEIT) quedó descabezada y se separó con desgarro del Colegio. Agonizaba. Los responsables territoriales de Asociaciones y Colegios sintieron la llamada. Yo mismo, especialmente despegado de la vida asociativa, sentí la llamada. Fue curioso ver cómo el riesgo de perderla puso en valor su existencia para gentes dispares, seguramente por razones diferentes en cada uno. Para mí, quizá la Asociación no ha servido de mucho a muchos asociados, pero no puede morir mientras haya en ella la esperanza de algo útil. Para ello la Asociación debe regenerarse y adquirir la capacidad de servir a sus asociados como nunca. ¿Será posible? Podrá intentarse. Esa fue mi determinación, y creo yo que en esa determinación me encontré con la de mis compañeros de Junta.

¿Un equipo? Decir que formamos un equipo sería tan falso como políticamente correcto. Somos un conjunto de inteligencias, experiencias, voluntades y responsabilidades no demasiado homogéneo. Pero vamos a recrear la Asociación, y queremos hacer de ella una criatura capaz de ganar el prestigio que corresponde a nuestra profesión, con puertas abiertas al futuro. Haremos herramienta de nuestra diversidad. Hay que usar inteligencia y ganas, y tenemos buena provisión de ambas. Sin embargo, tantos en tantas ocasiones se jactaron de poder usar la diversidad de forma constructiva, sin pasar de la retórica vacía, que es lícito preguntarse: ¿Vamos a conseguir lo que tantos otros nunca pasaron de declarar? Somos Ingenieros, nos acompañan muchas limitaciones y tentaciones que lucen las profesiones más reputadas, pero en algo tiene que notarse nuestra especial capacidad de crear. Nos lo vamos a exigir pasando por encima de nuestras manías y parcialidades, y de nuestra tradicional propensión a emular modelos de la vida asociativa política, que tanto nos atraen y tan mal se nos dan.

Dos cuestiones destacadas Primera: destilar y proyectar la inteligencia de la profesión La primera cuestión es conseguir que la Asociación adquiera la destreza necesaria para descremar la inteligencia más aguda y actual que destilen sus asociados

28


‘Tenemos un año para terminar nuestro trabajo y, a partir de ahí, convocar elecciones y entregar la Asociación a una Junta regular’ sobre asuntos que conciernen a la profesión. Tiene que montar

el espacio político, administrativo y social, contagia esta cues-

polos de atracción de los que más saben. Con ese destilado

tión desde esos ámbitos, tendiendo a recrear en nuestra Asociación

debe formar su propia inteligencia asociativa, que debe proyectar

las tensiones creadas allí entre lo nacional y lo autonómico. Sin

ya allí donde sea útil para la sociedad y creadora de prestigio

embargo, en ninguno de aquellos espacios encontraremos

para la profesión. La Asociación necesitará unas capacidades

respuestas satisfactorias. La presencia de responsables territo-

de relación y de comunicación con los estamentos más impor-

riales en nuestra Junta es especialmente valiosa para definir los

tantes de la sociedad muy superiores a lo común hoy. También

contornos de la cuestión. Nuestra profesión de ingenieros permite

con aquel destilado debe ayudar a informar la opinión de los

aventurar que podemos encauzarla poniendo, en nuestro caso,

Ingenieros en cualquier tema, no sólo profesional, sino de interés

más peso en la funcionalidad de la solución que en la distribu-

social y particularmente político. Es inadmisible que toda la

ción de poderes que pueda resultar. Es una potencialidad y un

sociedad civil no encuentre cauce más que en los pobres partidos

propósito, pero veo la enorme dificultad de dar respuesta en

políticos para proyectar su presencia, su inteligencia y sus inte-

nuestra organización a unos planteamientos que, donde se han

reses hacia donde se deciden las cosas. Nuestra Asociación

hecho, han sido rebeldes a la inteligencia y han estado some-

tiene mucho sentido si encarna una parte selecta de la sociedad

tidos a un juego complejo de intereses y egoísmos. Pero lo inten-

civil. El ingeniero individual en su vida social y política hará bien

taremos. Nunca lo haremos peor que aquellos que nos han

en distanciarse de la adoración o el rechazo acríticos que nos

precedido en esta articulación entre lo nacional y lo autonómico.

inducen los políticos. Conviene a todos que tenga una opinión

Ahora sí, tendremos que precavernos frente al deslumbramiento

bien formada, capaz de ser un referente para otros. Ejercer la

que nos suele producir la proximidad del poder político.

discusión y el contraste de puntos de vista será el método para promover aquella calidad no gregaria de nuestra opinión, pero

Un plazo

en ese proceso con muchos partícipes no servirán plenamente

Un año para terminar nuestro trabajo y, a partir de ahí,

los modos propios de las redes sociales abiertas a todos. No se

convocar elecciones y entregar la Asociación a una Junta regular.

cederá la primacía a la estridencia ni a la mayoría numérica en

Será un esfuerzo intenso y difícil de mantener más tiempo.

materia de inteligencia. En este plano primará la excelencia. Por

Perderíamos tensión y ganaríamos tentaciones espurias.

el contrario, será soberana la mayoría en materia de conciliación

Personalmente me pareció –y me sigue pareciendo– un plazo

de voluntades. La Asociación necesitará unos sistemas de comu-

muy escaso pero mis compañeros no han transigido y yo, que

nicación con y entre asociados muy potentes.

lo tengo algo más fácil, no voy a flaquear.

Segunda: estructura territorial de la Asociación La segunda cuestión se refiere a la estructura territorial de la

José María Vázquez Quintana Presidente AEIT

profesión. El juego de intereses y voluntades está implicado en esta cuestión, puesto que la inteligencia no conoce de divisiones territoriales. La nueva vocación de proyectarnos con fuerza en

29


Mirador

Indicador de direcció d’App Planet, dins del recinte firal

Oci i negoci disparen les aplicacions mòbils MWC’2010 La fira mundial Mobile World Congress, que s’ha fet per cinquè any consecutiu a Barcelona, ha posat de manifest que les aplicacions per a mòbils són el futur del sector. Un fet que implica, de retruc, un creixent protagonisme dels terminals intel·ligents (‘smartphones’), que malgrat el baix índex d’implantació (15%) acaparen bona part del benefici.

les dades, que ja assoleix globalment un volum de benefici equivalent al de la veu.

100.000 milions el 2013 Un informe recent de la consultora Screen Digest calcula que els ingressos del negoci global de les aplicacions de telefonia mòbil arribaran als 100.000

e la mateixa manera que el programari va convertir l’ordinador en un

milions d'euros a tot el món l’any 2013,

estri multifunció, ara les aplicacions comencen a oferir un potencial

un volum de facturació que duplica la

semblant als terminals mòbils. L’evidència d’això s’ha fet palesa en

xifra actual. Pel que fa a l’evolució de

la darrera cita del Mobile World Congress (MWC), celebrada del 15

les diferents àrees de contingut, la

al 18 de febrer passat a Barcelona. Ja en la primera jornada es presentava, per

mateixa companyia preveu un 25% d’in-

part de GSM, l’entitat organitzadora de l’esdeveniment firal, l’anomenada ‘Wholesale

crement dels serveis de mòbil vinculats

Applications Community’, una aliança de 27 agents del sector amb l’objectiu de

a la música al llarg dels propers quatre

crear una plataforma conjunta de desenvolupament i distribució ‘d’apps’ (aplica-

anys, fins a arribar als 3.200 milions,

cions per a mòbils) compatibles amb tots els models de telèfons de les empreses

gràcies a aplicacions com ara Deezer

que hi participen. Concretament, 24 operadores de telecomunicacions: Amèrica

o Spotify. En el segment dels jocs per

Mòbil, AT&T, Bharti Airtel, China Mobile, China Unicom, Deutsche Telekom, KT,

al mòbil, la previsió estableix un volum

Mobilkom Àustria Group, MTN Group, NTT DoCoMo, Orange, Orascom Telecom,

de negoci de 2.800 milions, un 40%

Softbank Mobile, Telecom Italia, Telefónica, Telenor Group, TeliaSonera, SingTel,

més, i en la televisió mòbil s’espera

SK Telecom, Sprint, Verizon Wireless, VimpelCom, Vodafone i Wind.afet; i també

arribar en tres anys a 230 milions d'usuaris

3 fabricants: LG Electronics, Samsung i Sony Ericsson.

i assolir un nivell de facturació de 1.700

D

A part d’aquest projecte conjunt, que de moment només és una declaració de

milions. Del servei de vídeo sota demanda

bones intencions, el recinte firal ha acollit per primer cop un pavelló sencer dedicat

per al mòbil, es calcula que podria

a les aplicacions, l’anomenat ‘App Planet’, que reflecteix abastament la importància

duplicar el seu creixement en els pròxims

que han assolit els petits programes informàtics ja preinstal·lats o bé que cal baixar-

quatre anys fins a 1.700 milions d'euros.

se d’Internet, i que enriqueixen els terminals amb les funcions més diverses. Una

Al mateix temps, Screen Digest pronos-

de molt imminent que apunta Daniel Adreu, director territorial de Xarxes Nord-Est

tica que ‘Apple App Store’ generarà

de France Telecom Espanya, és ‘l’alta definició de veu’ que aviat incorporarà Orange.

uns ingressos de 1.300 milions d'euros

Des de Telefónica, el seu director general a Catalunya, Kim Faura, té l’esperança

el 2013, amb un total de 7.000 milions

que el futur mercat de noves aplicacions mòbils contribuirà a rellançar el negoci de

de descàrregues.

30


Empresa i societat

El llegat d’Arthur Andersen Arthur Andersen va ser un referent mundial per a les empreses de serveis. Les seves actuacions es consideraven exemplars en els àmbits de la consultoria i l’auditoria. El llibre ‘El legado de Arthur Andersen’, escrit per dos ex-socis de la filial espanyola de la firma auditora, descriu els pilars de sustentació del seu model d’empresa, sense defugir el polèmic final arran de l’escàndol Enron.

L

a gegantina empresa nord-americana Enron, del sector energètic, que va fer fallida l’any 2001, arran d’actuacions financeres il·legals, va enfonsar de retruc la reputació de la companyia Arthur Andersen, encarregada d’auditar-la, i la va abocar a la seva desaparició l’any 2002. Vuit anys després, dos dels ex-

socis de la filial espanyola de la firma auditora capdavantera mundial i bressol d’organitzacions que lideren ara mateix el sector de l’auditoria i la consultoria, com ara Accenture, Deloitte i Garrigues, defensen el seu llegat en el llibre de recent edició, ‘El legado de Arthur Andersen’, a càrrec de l’editorial Libros de Cabecera. I és que, tot i el trist final d’Arthur Andersen, arran de l’escàndol Enron, el model d’empresa en què es basava va ser en el seu moment un exemple a seguir i pot servir encara avui a les empreses que aspiren a ser excel·lents. En definitiva, la mala premsa que va tenir Andersen com a conseqüència del cas Enron va fer malbé la seva imatge pública i la va convertir en una marca maleïda, però això no amaga de cap manera els mèrits d’un model de gestió encara visible en molts països i la vàlua dels professionals que hi van treballar.

Els set pilars del model Andersen Els professionals d’Arthur Andersen tenien una identitat cultural pròpia arrelada en la manera d’entendre i exercir l’activitat professional. Aquesta identitat s’articulava en els set valors o principis bàsics que expliquen l’èxit del model Andersen: a Unitat (One Firm, One Voice)

a Integritat (Think straight, talk straight)

a Cooperació (Stewardship)

a Ambició (Think big)

a Talent (The best people in the best job)

a Servei (Exceed client expectations)

a Resultats (Performance oriented) Aquests principis no tenien força només per ells mateixos, sinó que es reforçaven els uns amb els altres formant un conjunt sistèmic i un model: el model Andersen que descriuen els autors.

Dels principis a la pràctica Qualsevol principi requereix d’eines més concretes i pràctiques que el materialitzin. El model de gestió d’Arthur Andersen traduïa els seus principis en propostes de valor concretes pels seus socis, empleats, clients i la societat en general. • Proposta de valor per als socis. La participació en l’empresa Arthur Andersen es

32


percebia de manera semblant a ser nomenat cavaller d’una

d’Andersen per la transparència va permetre la modernització

ordre prestigiosa. En termes legals, arribar a ser soci interna-

de molts països poc acostumats a respectar les normes. El

cional implicava convertir-se en soci formal d’una societat coope-

‘think big’ va crear una generació de professionals sense

rativa mundial que agrupava a tots els socis internacionals de

complexos que van contagiar amb el seu esperit a les empreses

la firma. El soci ho era de la cooperativa i la seva retribució es

i la societat. El servei va elevar els estàndards de qualitat fins

calculava en funció dels beneficis globals aconseguits. Cada

a un nivell desconegut, i el gran esforç en formació dels empleats

soci tenia un vot a les Juntes de Socis, independentment de la

va contribuir a mantenir actualitzats als professionals durant

seva antiguitat o nivell jeràrquic. En el moment de jubilar-se (als

tota la carrera, ajudant a recol·locar-se als que no es promo-

56 anys), el soci renunciava a la seva participació en benefici

cionaven internament.

dels nous socis.

La majoria de gent reconeix que Arthur Andersen va ser una

• La proposta de valor per als empleats. En la cultura Andersen

gran firma. Potser la més important. La llàstima és que el seu

als empleats se’ls tractava a tots com a professionals i de manera

ràpid i sorprenent final ha deixat en la memòria col·lectiva una

igualitària, des del primer dia. El missatge per als nouvinguts era

imatge totalment negativa, que ha esborrat els seus mèrits ante-

clar: aquí tots som professionals i et tractarem com un profes-

rior, com si mai haguessin existit.

sional; però també t’exigirem que responguis com a tal. La carrera

En aquest llibre els autors han tractat de recuperar aquests

de soci estava perfectament definida des del primer dia: ‘assis-

mèrits, de recordar el model empresarial que va fer d’Arthur

tant’, ‘senior’, gerent i soci. Els més ràpids ho aconseguien en

Andersen una companyia admirada i reeixida, i presentar-ho

10 anys, comptant des de la seva entrada com ‘assistants’.

com a llegat per a les futures generacions. I ho han fet sense

• La proposta de valor per als clients. Els clients d’Andersen

esquivar les crítiques al propi model i denunciant els seus punts

es trobaven amb una empresa que realment s’esforçava en

febles. Perquè cap model es vàlid per a tothom i per sempre.

superar les seves expectatives. Aportar solucions no era única-

Cada empresa i cada moment requereixen el seu model. Tot i

ment una consigna, sinó un imperatiu arrelat a la cultura de

això, aquest llibre pot inspirar a molts empresaris. I encara que

l’empresa. Es reproduïa un cercle virtuós: l’empresa animava

no ha estat el seu principal objectiu, també han volgut reivindicar

els equips a treure el millor d’ells mateixos, raó per la qual els

el bon nom d’Arthur Andersen per a tots els ‘exArturos’ i les seves

clients rebien més del que esperaven i valoraven molt positiva-

famílies que van patir la trista caiguda d’una empresa en què

ment el treball realitzat. Això permetia créixer a l’empresa i

creien, i en què continua creient la gran majoria.

generar noves oportunitats de carrera per als empleats, sense deixar de donar encara més fruits als propis clients, etc. • La proposta de valor per a la societat. La presència d’una empresa realment multinacional suposava l’oportunitat de gaudir d’una transferència de coneixements i tecnologia, alhora

Llorenç Rubió Col·legiat núm. 15.836 Editor i consultor en estratègia i organització

que contribuïa a l’obertura internacional del país. L’aposta

33


‘Inter nos’

La política asociativa de los ‘telecos’ Estamos inmersos en un proceso de organización de la política de nuestras instituciones generado por la realidad actual autonómica, y como tal conviene analizarlo.

os ingenieros de telecomunicación estamos ante

me voy a referir. Lo nuestro no es la política, con la que

una nueva realidad asociativa. En el Colegio, y con

estamos reñidos según Weber. Ortega escribió que si el

independencia de lo que acabe resultando de la

hombre es “yo y la circunstancia”, nuestra misión era crear

Ley Ómnibus de 23/12/09 sobre liberalización del

esa circunstancia modificando el entorno con nuestra tecno-

sector servicios, se ha producido la escisión del mismo por

logía, y no con la dedicación política. Pero la formación cien-

creación del Colegio en Cataluña, razón por la que está en

tífica nos capacita para enfrentarnos a los problemas del

estudio la creación de un nuevo modelo territorial, que elabora

entorno y resolverlos con mentalidad analítica, por lo que

el Consejo de Colegio del COIT, anunciado en la Asamblea

cuando el problema es político cabe iniciar un estudio que

de 29-06-09.

sea más pragmático que ideológico.

L

Por lo que respecta a la Asociación, las elecciones a la

La necesidad del cambio nos la impone el entorno, por

Junta Directiva de 12-01-10 han dado el triunfo a la candida-

lo que en un estado autonómico es irrealizable una organi-

tura cuyo programa es presentar, en el plazo de un año, una

zación que no lo tenga en cuenta. La estructura unitaria,

propuesta de modelo asociativo.

como la francesa, es tan democrática como la federal, o

Estamos inmersos, por tanto, en un proceso de organi-

americana; pero tras el desarrollo territorial autonómico, el

zación de la política de nuestras instituciones generado por

unitarismo ya no es una opción racional en España. Fuera

la realidad actual autonómica, y como tal conviene analizarla.

de él, caben las opciones federal o confederal. La confederal

Lo sorprendente del caso es que este asunto no está en

carece de un ejemplo internacional. Cuando en 1847 Suiza

discusión en las páginas web ni del COIT ni de la AEIT, ni ha

se planteó si su Constitución era federal o confederal, una

sido mostrado en las Juntas Generales de estos organismos.

corta guerra civil determinó que era federal, aunque se siguiera

Incluso cuando lo traté en un artículo para la revista BIT, fui objeto

manteniendo el nombre de Confederación Helvética. En los

de censura, aunque pude acogerme a la amabilidad catalana

EE.UU., el mismo problema se planteó en 1861, y tras cuatro

de Tecnonews, que lo publicó ‘online’ (puede verse aquí:

años de cruenta guerra civil se concluyó que era federal. La

http://www.tecnonews.info. Es por tanto propósito del COIT

Confederación, hoy existe cuando desde la independencia

sustraer esta discusión a los colegiados.

se aúnan fuerzas, como en la Unión Europea, pero nunca

Seguiré con esta amabilidad catalana ante la petición del COETC para manifestar mi opinión al respecto. Los inge-

ha funcionado desde una preexistente unidad, más que como breve paso a la secesión, como en la extinta URSS.

nieros (sin más adjetivo que el de la especialidad) tenemos como norma resolver problemas técnicos basados en nuestra

¿Modelo federal o confederal?

formación científica. Así nos concebía Max Weber en “El polí-

Aplicando esa realidad a España, el precedente es el

tico y el científico” y Ortega y Gasset en “Meditaciones sobre

de la I República proclamada en 1873, en la que existieron

la técnica”, por lo que es a este tipo de ingenieros a los que

simultáneamente tres guerras civiles y más de una vein-

34


tena de proclamaciones de territorios independientes. El proyecto era crear una república federal, con tantos estados como autonomías existen hoy (con la excepción de que Andalucía tenía dos, y no se contemplaban a Madrid, Cantabria y La Rioja), pero incluso antes de redactarse la Constitución, los federalistas se transformaron en confederales, mientras se proclamaban cantones independientes que hasta se declaraban la guerra entre sí, en toda la geografía nacional. Las últimas palabras del presidente federalista Estanislao Figueras en las Cortes, las pronunció en su lengua materna: “Senyors, ja no aguanto més. Vaig a ser-los franc: estic fins als collons de tots nosaltres!”. Dejó escrita su dimisión en la mesa del despacho y tomó un tren para París. Nuestra experiencia actual es que en la Constitución de 1978, el Artículo 148 proclama las competencias de las

nos conviene a los ingenieros para nuestro gobierno, si el modelo federal del tipo alemán o americano, o el históricament nefasto cantonal.

Autonomías y el Art. 149 las competencias del Estado, con

En mi opinión, el éxito y la experiencia que acompañan a

lo que la descentralización fue un hecho. Pero el Art. 150

los modelos federales, es algo a copiar, si la meta de los espa-

permitía al Estado transferir o delegar competencias esta-

ñoles es un Estado Federal y no una Confederación o canto-

tales a las autonomías. Como sólo ha habido tres Gobiernos

nalismo. Y la federación implica que la “soberanía” está en los

con mayorías absolutas, la necesidad de votos en las Cortes

ingenieros, y son los territorios federados los que se unen en

ha ocasionado que el Estado se fuera paulatinamente vaciando

pie de igualdad para elegir sus órganos representativos

de competencias, hasta el extremo de que la aprobación

comunes, con lo que la representación ante el Estado y exte-

del Estatuto de Cataluña lo convierte en confederal, caso

rior sería única, y la autonomía para los temas específicos terri-

de ser aprobado por el Tribunal Constitucional, que lleva

toriales estaría garantizada. En cualquier caso, es un tema de

más de tres años discutiéndolo. Económicamente, en las

discusión y consenso y no de oscurantismo e imposición.

AA.PP., los gastos del Estado, excluida la Seguridad Social, fueron en 2008 el 31,42%, frente al 44,24% de las Autonomías y corporaciones locales, lo que lo sitúa ya como más débil

Aquilino Morcillo Crovetto Colegiado nº 563

que los de la UE y de EE.UU. Y por el camino del artículo 150.2, puede ir desapareciendo. Ante este precedente, hay que analizar qué es lo que

35


‘Inter nos’

La tècnica, els ‘telecos’ i el món real Un problema endèmic de la nostra professió –i em consta que les escoles d’enginyeria hi treballen per corregir-ho– és aquesta ensenyança tant i tant orientada a la cosa tècnica que deixa de banda allò que, si més no, ja serem capaços de desenvolupar més tard tot solets.

ermeteu-me començar aquest article tirant una

qualsevol altre. I com més anys faci que treballem, més fàcil

floreta al nostre col·lectiu. Diuen que els ‘telecos’

serà que els camins laborals del Senyor ens duguin a respon-

tenim fama de gent seriosa, competent i treballa-

sabilitats on aquesta mena de tasques apassionants ocupin

dora. Per exemple, això és el que diuen que deien,

gran part del nostre temps.

P

sorpresos, professionals provinents d’altres sectors (com ara

És aleshores quan el ‘telecos’ capaç de calcular dB’s amb

gestors d’empresa) quan ensopegaven per primer cop amb

els ulls tancats i el braç enguixat haurà de fer per manera que

una bona colla de càrrecs intermitjos de la nostra espècie

un text sigui entenedor, estructurat i gramaticalment impol·lut...

després d’assumir la direcció d’alguna firma tecnològica...

si més no, tant com ho seria el del venedor de faxos, el de

Doncs bé, jo opino, i perdoneu la immodèstia, que és cert.

l’administrador de finques o el del director d’una ràdio local

Fins i tot nosaltres, quan optem per contractar personal, no

que ha sol·licitat els nostres serveis en un peritatge, en un

dubtem a buscar ‘telecos’ en primera opció. Però.... i vet aquí

conflicte veïnal o en la instal·lació d’una antena. I no em digueu

aquesta reflexió, no tot són flors i violes.

que això no compta, o que compta més la indulgència del

És ben cert: durant la carrera se’ns havien encetat tant

client, que és de lletres i ens perdona...

els colzes d’estudiar hores i hores (amb pràctiques, treballs i

Un problema endèmic de la nostra professió –i em consta

tota la pesca), que quan vam començar a pencar –oh, mera-

que les escoles d’enginyeria hi treballen per corregir-ho– és

vella!– no només no ens en ressentíem sinó que a més ens

aquesta ensenyança tant i tant orientada a la cosa tècnica

pagaven a final de mes! Això va a compte del nivell d’exigència

que deixa de banda allò que, si més no, ja serem capaços de

de les nostres escoles i ho haurem de posar a la banda de la

desenvolupar més tard tot solets.

balança que compensa tots els patiments acumulats i no

I potser és cert i la idea és correcta. No ho sé. Sabem que

remunerats en la flor de la nostra joventut. Ara bé, és tanta la

no suspendrem mai un examen si ens surt el valor de la tercera

destresa tècnica i analítica en què hem estat ensinistrats que

casella en acabat tot i que no puguem raonar sense faltes

tot d’una ens sobta que amb això no n’hi hagi prou i que en

d’ortografia i d’una manera comprensible (ep!, el corrector no

les empreses, com a la resta de la vida, ens calguin més apti-

s’hi val), el desenvolupament del problema. Ni falta que ens

tuds. Per exemple: és més que probable que en el decurs de

fa, oi?... però noi!, quin mal efecte quan el cap de vendes ha

la nostra professió ens calgui, a banda de tocar algun oscil·loscopi

de corregir de dalt a baix el text d’una oferta horriblement

i algun soldador, i a banda de calcular alguna regla de tres,

redactada per tot un senyor enginyer!

redactar documents amb cara i ulls per a algun client, com

Un altre apunt que podríem debatre fa referència a una

ara ofertes detallades, explicacions de funcionament, pres-

part de l’activitat econòmica que els advocats, els econo-

tacions tècniques variades, catàlegs comercials o Webs. I que

mistes, els gerents d’empresa de més amunt, i fins i tot els

hàgim de desenvolupar dots comercials desconegudes per

nostres amics arquitectes, tenen molt i molt present però

a atraure i fidelitzar clients en un mercat tant competitiu com

que, per a molts de nosaltres, acabats de sortit de l’ou, sembla

36


‘És tanta la destresa tècnica i analítica en què hem estat ensinistrats que tot d’una ens sobta que amb això no n’hi hagi prou i que en les empreses, com a la resta de la vida, ens calguin més aptituds’

un misteri existencial. Parlo del “marc legal”, de les lleis, les

Què en penseu? Jo crec que tot s’aprèn i, precisament,

normatives i les gestions administratives en què tota activitat

la vàlua, diguem-ne econòmica, de l’experiència d’una

s’ha de conduir, aquí i arreu. De partida, escampo a l’aire

persona també passa pel reconeixement de les seves capa-

una sèrie de preguntes:

citats apreses.

Som capaços de gestionar amb eficàcia feines especia-

Però això no treu que la nostra “categoria” professional,

litzades però alhora limitades al compliment d’allò que diuen

associada a una enginyeria superior o com se n’hagi de dir

els BOE’s, els DOGC’s i els Ajuntaments de torn? Tenim un

ara, no sigui compatible amb les mancances amb què sortim

mínim de formació per documentar formalment els requeri-

de fàbrica i que ens fan ser (un xic?) menys competitius.

ments que ens demanen quan optem en una subvenció?

Potser Bolònia, els nous plans d’estudis i tota la resta

Sabem interpretar –i negociar amb qui toqui– les condicions

farien bé de tenir en compte aquests factors i valorar i ensenyar

jurídiques que afecten un negoci d’operadora de telecomu-

als futurs ‘telecos’ algunes habilitats personals, no sempre

nicacions, la construcció d’una instal·lació en sòl de domini

secundàries ni espontànies, que hauran de menester en el

públic o les limitacions legals d’un sistema de videovigilància?

futur. Confiem-hi!

Tenim gaire pràctica en aquestes i altres matèries que conformen la preparació, l’execució i la certificació de qualsevol projecte,

Raimon Balart Col·legiat núm. 8.173

en contacte amb tota mena de persones i administracions? O bé som, com deia aquell (segurament un malèvol enginyer industrial), rates de laboratori?

37


Ofertes comercials i serveis

Targeta Visa-Telecos de Professional BS L’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (ACET) i Banc Sabadell –a través de Professional BS– han ampliat el seu acord de prestació de productes i serveis financers exclusius per al nostre col·lectiu, amb el llançament de la targeta Visa-Telecos adaptada a la nostra activitat professional i a la pròpia economia personal, en unes condicions preferents.

Què ofereix? Disponible de manera totalment gratuïta i sense cap tipus de quota anual, la nova Visa-Telecos ofereix:

• Un crèdit mensual de 1.000 euros, ampliable. • Una assegurança d’accidents gratuïta de fins a 300.000 euros. • A més a més, només pel fet de ferla servir en les compres, s’aconsegueixen magnífics regals. Per més informació o assessorament financer, els col·legiats i associats es poden adreçar a qualsevol oficina de SabadellAtlántico o bé trucar al 902 383 666. El president de l’ACET, Carles Martín, presenta la tarjeta Visa-Telecos acompanyat de Francesc Ventura, gerent d’Institucions i Col·lectius de SabadellAtlántico

500.000 professionals adherits Especialitzada en la prestació de productes i serveis financers a col·lectius professionals, la societat Professional BS,

E

l conveni de col·laboració signat ja fa anys pel

adscrita al Banc Sabadell, dóna servei a 500.000 col·legiats i

COETC/ACET amb Banc Sabadell s’acaba ampliar,

associats. Ho fa a través d’un total de 412 acords de col·labo-

d’acord amb l’objectiu previst d’anar-lo actualit-

ració amb les entitats que els representen, a les quals ofereix

zant en funció, tant de les novetats i els avanços

un ventall d’opcions en condicions preferents, tutelat pels

que es produeixen en el mercat bancari, com també de les

propis representants.

pròpies necessitats dels col·legiats i associats. En aquest cas,

A més de la seva oferta financera exclusiva, Professional BS

es tracta de la nova oferta d’una targeta de crèdit Visa-Telecos,

col·labora habitualment en diferents activitats dels col·legis i asso-

adaptada a la nostra activitat professional i a la pròpia economia

ciacions, com ara en els seus projectes de formació (seminaris,

personal, en unes condicions preferents.

cursos i conferències), i en l’edició de les seves publicacions.

38


Calidoscopi

Dos Amanitas Faloides (volva y anillo) mortales y un Agaricus Silvícola (comestible) que no posee volva y cuyo anillo tiene otra forma; además de ello sus láminas no son blancas y huele a anís

Apuntes al natural de micología Es habitual aprovechar los buenos días del otoño en Barcelona para dar un paseo por el campo, admirar los bellos paisajes y disfrutar y degustar (en su caso) los bellos esporofitos, vulgarmente llamados hongos o setas, que en estas fechas abundan, sobre todo tras un final de verano lluvioso.

uando comencé con mi afición a la micología

C

comestible, que es tan parecido, hay una prueba que no

decidí fundamentalmente dos cosas: apren-

falla; si dejamos las setas dos días, con el tiempo las láminas

derme las setas por su nombre científico (puesto

del Agaricus Silvícola se habrán ennegrecido con las esporas

que los nombres varían enormemente de una

y las láminas de las Amanitas seguirán blancas. Nunca se

zona a otra de nuestra geografía) y conocer primero, si era

debería comer una seta que tenga las láminas y esporas

posible, las setas mortales antes de comenzar a degustar

blancas a no ser que se conozca muy bien.

las comestibles.

Recuerdo hace unos años que iba con mi cesta por el

Recuerdo un otoño, en un monte próximo a Palau de

campo por los montes de Linars del Vallés y a lo lejos observé

Plegamans que encontré el primer ejemplar de la seta que

una seta con un color anaranjado fuerte; al momento pensé

causa más muertes cada año: la tristemente conocida Amanita

que podía ser una Russula Áurea que tiene el sombrero

Faloides (llamada así por su forma de falo cuando el sombrero

anaranjado fuerte y el pie blanco teñido de amarillo, que es

no está abierto).

una buena seta co-mestible y abundante en estos parajes,

El campo parecía sembrado de setas: había una cantidad

con la que se hacen deliciosas tortillas.

enorme de ejemplares en 100 metros cuadrados, suficiente

Conforme fui acercándome al lugar, que no tenía fácil

para causar la muerte a más de cien personas; sin embargo

acceso, cada vez me iba ratificando más en mi pronóstico

no debe destruirse porque es un golosina para los limacos,

hasta que al llegar a las proximidades donde estaba ubicada

que pueden comerla sin peligro ya que sus jugos destruyen

la seta comprobé que tenía anillo y volva, por lo que no era

el veneno.

una Russula; entonces mi corazón empezó a latir más deprisa

La mayoría de las Amanitas poseen un pie blanco, anillo

¿sería una Amanita Cesárea, que es una verdadera delicia

y una volva del mismo color, excepto la Cesárea que tiene

para la vista cuando la encuentras y para el paladar cuando

el pie y el anillo amarillo dorado. Por ello, sólo una observa-

la saboreas?

ción muy cuidadosa puede ayudarnos a conocer un ejem-

Al acercarme vi que el sombrero era rojo anaranjado

plar y sólo cuando tengamos la certeza absoluta de que no

fuerte, el pie de color amarillo dorado, tenía un hermoso

es una seta venenosa podemos degustarla.

anillo también amarillo dorado y una volva de un blanco impo-

Para distinguir las dos Amanitas Faloides mortales (en

luto, por lo que no cabía ninguna duda: había encontrado

la fotografía que acompaña este texto) del Agaricus Silvícola

un hermoso ejemplar de una de las setas más estimadas en

40


Sparassis Crispa, en la que puede verse su original forma de flor de papel arrugado

Amanita Cesárea, en la que se aprecia el sombrero,

Sombrero característico del Lactarius Sangrifluus, al que

el pie y el anillo color oro y la volva blanca

un corte le hará salir un látex color vino tinto

todos los países y que ya era degustada por los emperadores romanos como indica su nombre científico: Amanita (del monte Amanos, en Grecia, donde abundaban) Cesárea (relativo a los césares ó emperadores romanos). La gran volva blanca que posee la Amanita Cesárea y el color anaranjado fuerte de su sombrero hace que cuando está empezando a desarrollarse el sombrero parezca un huevo hervido con su yema de ahí el nombre de ‘Ou de reig’

al vino tinto, que tiene mejor sabor y es muy apreciada aquí

por el que se la conoce popularmente.

con el nombre popular de ‘rovelló’ y también ‘esclatasang’.

Disfruté de mi hallazgo y tuve buen cuidado de ponerla

Los primeros ejemplares del Lactarius Sangrifluus suelen

en la cesta en un lugar en que no pudiera sufrir daño; aquella

salir a comienzos de temporada y posteriormente lo hacen

noche volví a disfrutar con el delicioso sabor de la seta.

los ejemplares del Lactarius Deliciosus, coexistiendo unos y

Para una persona aficionada a la naturaleza resulta muy

otros hasta las primeras heladas.

placentero encontrar un ejemplar de seta o planta que todavía

Recuerdo que la primera vez que lo recogí estaba en unos

no haya conocido y clasificado que permite aumentar sus

montes cercanos a Madrid y encontré varios ejemplares muy

conocimientos en la materia.

hermosos de lo que creía podía ser el Lactarius Sangrifluus

Recuerdo un día que llevaba la cesta con varios tipos de

por su látex color vino tinto; al cabo de un rato vi venir a un

setas comestibles cuando me sorprendió ver en un recodo

campesino con un saco entero lleno de setas. Le pregunté

del camino una seta grande que era como una flor de papel

si las conocía y me dijo que sólo cogía nízcalos y que aque-

color hueso arrugado; la puse en la cesta separándola de

llas que yo llevaba creía que eran venenosas.

las demás y tras un cuidadoso estudio de su forma, carac-

Un cuidadoso estudio de los ejemplares con mis libros

terísticas y esporas consultando los libros de micología que

de micología demostró que con un porcentaje de más del

poseo llegué a la conclusión que era una Sparassis Crispa.

99% los ejemplares eran de la especie Lactarius Sangrifluus,

Es una seta comestible, aunque su belleza me hizo dejarla

y no había riesgo de confusión con ninguna especie vene-

en el frigorífico y sacarle unas fotografías.

nosa del género, por lo que decidí degustar unos ejemplares,

Y acabaré con unos comentarios sobre el grupo de setas

en los que paladeé el delicioso sabor del auténtico ‘rovelló’.

llamado Lactarius (porque sueltan látex al cortarlas); es un género muy conocido y degustado en toda España al que pertenece el Lactarius Deliciosus, de látex anaranjado, conocido popularmente como nízcalo. A este grupo también pertenece el Lactarius Sangrifluus,

Domingo Martín Colegiado nº 785 Miembro del Foro Histórico de las Telecomunicaciones

debido a que su látex recuerda al color del flujo de sangre o

41


Calidoscopi

Publicacions Claves del nuevo marketing. Cómo sacarle partido a la Web 2.0

En busca de lo obvio. El camino más rápido hacia la competitividad

Autors: Eva Sanagustín (direcció i edició) i

Autors: Jack Trout i Raúl Peralba

18 coautors

Editorial: Pirámide

Editorial: Ediciones Gestion 2000

Web Portal de la Sociedad de la Información (Programa Debate y Conocimiento de la Fundacion Telefónica)

La millora de la productivitat és una eina imprescin-

http://sociedadinformacion.fundacion.tele-

Els nous conceptes del màrqueting ‘online’, com

dible per augmentar la competitivitat, però el que és

fonica.com/

ara ‘social media’, ‘blogging’, ‘twitter’, ‘widgets’,

fonamental per competir és trobar una idea simple

‘viral’, etc., orientats al desenvolupament de la

i obvia que marqui la diferència entre el propi producte

Portal de llarga trajectòria i reconegut pres-

Web 2.0, han esdevingut el veritable paradigma

o servei i tota la resta dels que fan una funció equi-

tigi que aglutina tota la informació relativa al

del màrqueting actual. Ho expliquen divuit profe-

valent i s’ofereixen en el mercat de compravenda.

desenvolupament de la societat de la infor-

sionales del màrqueting reunits per aportar la

La premisa bàsica és que, tot allò que sigui obvi per

mació i el coneixement a Espanya. El seu

seva experiència i coneixements sobre els canvis

a nosaltres, també ho serà per als nostres clients.

històric d'articles reflecteix de manera espe-

que experimenta el seu dia a dia amb l’objectiu

Així doncs, aquest assaig vol remarcar els principis

cialment remarcable l'evolució tecnològica

de contribuir a cercar i trobar el nou enfoc i les

bàsics orientats a trobar solucions eficaces per a la

dels últims anys. Aplega des de la informació

solucions imprescindibles per a la comerciali-

competitivitat. El punt de partida és que només quan

detallada dels Informes anuals sobre la

zació de qualsevol tipus de producte o servei.

s’entén quin és, en realitat, el problema, es quan es

societat de la informació dels últims deu

La seva estructura permet la lectura de capítols

busquen les solucions obvies que serveixin per dife-

anys, fins a cicles de taules rodones, publi-

concrets per a qui només tingui interès en un

renciar els nostres productes i serveis dels de la

cacions, blogs, cursos i totes aquelles inicia-

únic aspecte: banners, emailings, xarxes d’afi-

competència, de manera que també sigui obvia per

tives de Telefònica orientades a divulgar les

liació, ‘community manager’, gestión de la repu-

als clients. Tot això explicat amb un llenguatge simple

innovacions tecnològiques més recents,

tació ‘online’, analítica web... El seu conjunt

i clar, sense fórmules rebuscades ni raonaments

disponibles a través dels serveis oferts, i la

dibuixa de manera pràctica como és, o hauria

alambicats, i sobretot, amb una gran dosi de sentit

seva repercussió en els àmbits professional

de ser, el perfil sencer del màrqueting ‘online’,

comú. Les pistes d’això les acostumen a donar els

i privat. També inclou el butlletí de la societat

des d’un enfoc centrat en les persones, en el

directius d’empresa quan, sovint, miren de trobar

de la informació: ‘Tecnología e Innovación’,

missatge explícit més enllà de les imatges, en

alguna idea intel·lligent i no tan obvia, que marqui la

una publicació electrònica que analitza les

l’experiència com a tal per sobre del producte, i

pauta del pensament en termes simples. Les més

novetats tecnològiques més importants rela-

en definitiva, en com les empreses, dialogant

corrents són: allunyar l’ego d’allò que s’està raonant,

cionades amb el sector TIC. El tema entral

amb els clients, aconsegueixen oferir-los una

evitar enlluernar-se, sintonitzar amb el rumb de les

del seu últim número està dedicat a la tele-

resposta adequada a les seves necessitats.

coses, escoltar les opinions de l’entorn i ser prudent.

fonia sobre IP (ToIP).

42


Tribuna

Recta final cap a l’encesa digital ctualment ens trobem a la recta final de l’apagada

A

analògica, procés emmarcat en el Pla de Transició a la TDT i que té com a objectiu l’apagada progressiva de les emissions en analògic abans del 3 d’abril

Patrícia Remiro Directora general de Comunicació i Serveis de Difusió Audiovisuals de la Generalitat de Catalunya

del 2010 i la seva total substitució per les emissions basades en tecnologia digital. Ara bé, una de les condicions que establia

13 comarques de l’Alt Pirineu i de l’àrea metropolitana. Un cop

aquest pla, del qual el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç

acabat el procés, s’hauran aturat les emissions de televisió analò-

n’és responsable, era que, per fer-lo efectiu, tots els ciutadans

gica en més de 300 centres emissors i repetidors arreu de

que veuen fins ara la televisió analògica puguin fer-ho en digital.

Catalunya. Anant un pas més enllà, el Govern treballa en dues

Amb aquest propòsit, el Govern de la Generalitat va iniciar el pla

línies per tal de garantir l’accés universal a la televisió digital,

d’encesa sincrònica de la TDT l’any 2008. Es volia garantir progres-

també en aquelles zones on actualment la recepció del senyal

sivament l’accés de tota l’oferta de TDT corresponent als canals

analògic és deficient o inexistent. D’una banda, ha activat el pla

locals, nacionals i estatals als nivells previstos per al 3 d’abril del

Catalunya Connecta, que completa la cobertura de TDT en zones

2010, data límit de l’apagada analògica, i sincronitzar, d’aquesta

fosques mitjançant la construcció de noves infraestructures al

manera, un únic calendari d’implantació de la TDT a Catalunya.

territori o mitjançant la compartició de les infraestructures ja exis-

Un procés complex, gràcies al qual l’apagada analògica s’està

tents d’altres serveis de telecomunicacions. Per altra banda, els

realitzant a hores d’ara amb èxit i sense grans complicacions.

casos extrems de nul·la recepció es solucionaran mitjançant

El calendari de l’apagada analògica establia tres fases dife-

instal·lacions de recepció de televisió digital via satèl·lit. El procés

renciades. A Catalunya, la primera fase es va dur a terme durant

de l’apagada no està exempt, però, de possibles dificultats, ja

la primera quinzena de juliol de 2009, afectant totalment la Garrotxa

siguin domèstiques –el ciutadà no ha d’esperar a última hora

i el Ripollès, i parcialment el Maresme, la Selva i el Vallès Oriental.

per adaptar la instal·lació com cal: l’antena ha d’apuntar en cada

En total, més de 378.000 habitants, en 98 municipis de 5 comar-

cas al millor centre emissor–, o alienes al ciutadà, com ara la

ques. Buscant un compromís entre la planificació ministerial i un

millora de la qualitat de la xarxa o la correcta recepció en condi-

nou replanteig de l'apagada analògica que permetés assegurar

cions meteorològiques adverses. El Govern i les empreses invo-

una millor cobertura en TDT de zones encara deficients, la

lucrades en el procés del desplegament de la TDT estan treba-

Generalitat va participar en l’establiment del calendari de les

llant per solucionar-les. Encara queden pendents diverses actua-

següents fases d’apagada. Així doncs, la segona fase es va iniciar

cions en l’escenari post-apagada, com ara la planificació de

al mes de desembre de 2009 i es va acabar a finals del mes de

nous múltiplex per als operadors estatals, la reassignació de

febrer passat. Aquesta fase va afectar a més de 2.230.000 habi-

freqüències per alliberar els canals 61 a 69 UHF o les actuacions

tants de 640 municipis pertanyents a 29 comarques. La darrera

per evitar les emissions il·legals en els canals analògics recent-

fase ha començat el 10 de març i finalitzarà el 31 del mateix mes,

ment alliberats. Però, en qualsevol cas, ben aviat es podrà esta-

i afectarà més de 4.220.000 habitants, en 186 municipis de les

blir que el gruix del procés s’ha realitzat satisfactòriament.

43


Revista Telecos 49  

Revista de l'Associació i el Col·legi d'Enginyers de Telecomunicació de Catalunya. Núm. 49. Març 2010