Issuu on Google+

tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

Seguretat, manteniment, plans d’autoprotecció i inversions als centres de salut M. Luisa Sarrias / Directora de LS Enginyeria, professora associada del Graduat de Prevenció i Seguretat Integral de l’EPSI i col·legiada 9.484

E

n un primer moment, el principal problema sanitari a Catalunya era tenir les infraestructures suficients per tal de cobrir les necessitats sanitàries de tota la població. De manera semblant passava a tot l’Estat espanyol. En els darrers anys aquests objectius s’han anat assolint en els diferents àmbits de l’atenció sanitària; és a dir, tant pel que fa a consultoris mèdics, centres d’atenció primària, centres d’atenció primària amb especialitats, hospitals comarcals com hospitals de referència. En aquest context sorgeix una nova necessitat no menys important: la necessitat que aquestes infraestructures compleixin uns nivells mínims de qualitat i els imprescindibles de seguretat per a les persones usuàries d’aquests serveis. Aquest objectiu és tant costós com el primer, o més encara, tant des d’un punt de vista econòmic (és necessari fer una contínua inversió en nous mitjans de seguretat i manteniment) com organitzatiu. Els punts principals en què qualsevol tipus de centre de salut, sigui gran o petit, públic o privat, ha de posar especial atenció són la seguretat estructural, la seguretat en matèria de protecció contra incendis, el pla d’autoprotecció, la seguretat de les instal·lacions i la seguretat de les persones, els béns i la informació. De tot això parlarem seguidament. Per fer una anàlisi de la seguretat estructural, primer haurem de conèixer les característiques constructives mitjançant els símptomes i les lesions que pugui presentar l’edifici. Tant amb relació a l’estructura vertical com horitzontal que afecta directament l’estabilitat de l’edifici. Amb referència a la seguretat en matèria de protecció contra incendis, en pri-

10

mera instancia cal garantir l’estricte compliment dels reglaments que són recents i ben fets. S’ha de fer una anàlisi de l’accessibilitat per als bombers en cas d’emergència, ja que moltes vegades es troben obstacles a la via pública que la impedeixen, com ara aparcaments no autoritzats, pilones decoratives, etc. S’ha de posar especial atenció en la propagació interior dels incendis; és a dir, a controlar que el centre de salut estigui ben sectoritzat segons els diferents serveis, tant a les escales com a totes les xemeneies de ventilació existents. La propagació d’incendis exteriors s’ha d’evitar moltes vegades fent canvis estructurals en façanes.

“Si en un primer moment la urgència sanitària era disposar de les infraestructures suficients per cobrir les necessitats de la població, actualment la prioritat és que els centres de salut compleixin uns mínims nivells de qualitat i seguretat” L’evacuació en un hospital ben sectoritzat és una excepció. En els centres sanitaris té una rellevància especial evitar aquestes evacuacions ja que normalment es tracta de persones amb mobilitat reduïda que necessiten llits, cadires de rodes o lliteres per desplaçar-se; per això, en cas d’evacuació, és necessari respectar les amplades de portes i passadissos en tots els recorreguts d’evacuació així com la distància a les diferents sortides d’emergència. En el cas de persones amb mobilitat reduïda, s’ha de sectoritzar en dos els serveis especials (UCI, hospitalització, hospital de dia) per tal que en cas d’emergència els malalts puguin pas-

sar d’un sector afectat a un altre sense cap incidència. Tots aquests protocols d’emergència han d’estar representats en un pla d’autoprotecció actualitzat i vigent. Com en tot edifici, i més en un sanitari, si es produís un foc és imprescindible estar dotat de totes les instal·lacions contra incendis necessàries, i que aquestes estiguin ben mantingudes per garantir-ne el funcionament quan arribi el moment. Als diferents centres sanitaris de l’Estat espanyol, es poden trobar molts edificis que en total o parcialment siguin d’estructura metàl·lica amagada i no protegida on sigui necessari que s’apliqui un tractament que garanteixi la resistència al foc. La majoria dels incendis i les emergències es donen per una fallada de les instal·lacions del centre; és a dir, dels aparells a pressió, l’emmagatzematge de productes químics, l’emmagatzematge de materials radioactius, l’emmagatzematge i la utilització de gasos combustibles, la instal·lació elèctrica, els aparells elevadors, les instal·lacions frigorífiques i les instal·lacions tèrmiques. També hi ha riscos biològics com la propagació de la legionel·losi i, en cas d’obres, de l’aspergil·losi. S’ha de garantir que totes aquestes instal·lacions compleixin els reglaments específics. Per últim, podem parlar de la seguretat de les persones. En aquest sentit, cal que es compleixin els requisits del CTE DB-U de seguretat d’utilització i es garanteixi el compliment de la supressió de barreres arquitectòniques en tots els accessos i les escales, i una bona se-nyalització, videovigilància, sistemes de seguretat i personal de

NOVEMBRE /DESEMBRE 2009

tenim_opinio OK.indd 10

17/11/09 17:52:47


seguretat. El bon estat de la façana, els tancaments, l’estat de paraments verticals i els paviments que poden donar lloc a caigudes de diferent nivell, caigudes al mateix nivell o caigudes d’objectes sobre persones, aconsegueixen complir els requeriments de riscos laborals i garantir la seguretat dels usuaris. En tots els hospitals i clíniques en què he treballat fent una anàlisi exhaustiva de la situació en matèria de seguretat, hi havia mancances en aquestes àrees. En els centres on s’ha realitzat la tramitació de la llicència d’activitat o avaluació ambiental, els defectes principals per tal de superar els controls inicials han estat corregits, encara que queden forats de seguretat que poden ser altament perillosos, com seria el cas de petits forats de passos d’instal·lacions mal segellats que en un moment d’incendi poden arribar a omplir un centre sanitari de fum i fer-ne impossible l’evacuació i, en conseqüència, inutilitzar les prestacions de tots els altres sistemes de seguretat. Per això és recomanable realitzar una auditoria de seguretat integral dels centres sanitaris, tant des d’una perspectiva administrativa comprovant que totes les instal·lacions del centre compleixen les normatives i passen tots els controls reglamentaris, com fent un treball de camp per verificar que aquestes normatives es compleixen in situ sense cap excepció que ens podria portar a l’accident. Finalment, és recomanable fer una anàlisi de les dades obtingudes amb la finalitat d’extreure un pla d’inversions amb una planificació plausible en funció del nivell de gravetat del defecte. Totes aquestes mesures ens permetran arribar a la seguretat integral total dels centres sanitaris. ________________________________ luisa@sarrias.net

FULLS dels ENGINYERS

tenim_opinio OK.indd 11

11

17/11/09 17:52:55


Seguretat, manteniment, plans d'autoprotecció