Issuu on Google+


Joan Torres President de l’AEIC

04

LA COLUMNA Patrícia Gabanchoa

PROJECTE

TECNOLOGIA I EMPRESA

Privalia: de compres per la xarxa

Oficina Ponti, experiència al servei de la propietat industrial

Cara i creu de la innovació

16

05

Viu l’associació!

58

ARTICLE DEL MES Probiogàs: desenvolupament de sistemes sosteniblesde producció i ús de biogàs a Espanya

Lluís Alberich, director industrial i de serveis de Mercabarna “Som un referent per la nostra política mediambiental”

ELS NOSTRES EXPERTS El packaging, un envàs ple d’enginyeria i oportunitats

INFORME

35

ENTREVISTA

Ignasi Gelpí

volem +

EDITORIAL

som enginyers

tenim opinió

sumari

36

08

MICROOH!NES Catalunya enviarà una nau a la Lluna

62

CALIDOSCOPI

REPORTATGE

Xavier Pascual

La nova llei de qualitat elèctrica i el paper dels enginyers industrials

Entrenador del Barça de bàsquet

14

28

fem institució

28 22 NETWORKING Segona Trobada Empresa Adherida: la gestió de la marca i el conveni amb Harley Davidson

ENGINYERIES DEL MÓN Suïssa perfora en túnel més llarg del món

55

Ferran Soriano President de Spanair

15

12

74

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. AEIC

AEIC - COEIC

President: Joan Torres i Carol Vicepresident 1r: Albert Mitjà i Sarvisè Vicepresident 2n: Ricardo Granados i García Secretari: Jaume Puigdueta i Lucas

Director general: Antoni M. Grau Comissió d’Informació i Publicacions Subcomissió dels Fulls: Maria Assumpta Mas, Jaume Puigdueta, M. Clara Torrens Cap d’Imatge i Comunicació: Eva Díaz Coordinació: Josep Ramon Torné Redactors: Lorena Farràs, Natàlia Garcia, Jordi Garriga i Josep Ramon Torné Publicitat: Peter H. Schönhöfer G. i Natàlia Garcia Fotografia: BCN Imatge, Manel Canetti, Isabel Marquès Disseny i maquetació: Albert Pérez Centeno i Raúl Navarro Rodríguez Il·lustració: Eduard J. Montoya Correcció lingüística: Mercè Molins Impressió: Novoprint

COEIC Degà: Joan Vallvé i Ribera Vicedegà: Josep M. Rovira i Ragué Secretari: Concha Zorrilla i Díez

Demarcacions del COEIC Girona: Joan Lluís Serarols Lleida: Josep Giné Catalunya Central: Josep Alabern Tarragona: Lluís Maestre Delegació del Vallès: Francesc Figueras

tenim_opinio OK.indd 3

Dipòsit legal: B-40460/92 ISSN: 2013-3332 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 08003 Barcelona T: 933 192 300 F: 933 100 681 a/e: fulls@eic.cat

Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers. Periodicitat bimestral.

CRÈDITS

17/11/09 17:52:06


tenim opinió

EDITORIAL

L’Associació i el Col·legi, institucions vitals JoanTorres Vallvé/ /President degà del de col·legi Joan l’AEIC

Q

uan rebis aquest número dels Fulls dels Enginyers, farà uns dies que haurem presentat l’Observatori de la Competitivitat, el segon estudi sobre la competitivitat de les empreses catalanes que hem preparat els enginyers industrials des de la nostra òptica professional. Malgrat el context de crisi econòmica que estem travessant, hem aconseguit el repte que ens vam marcar amb el primer Observatori: la voluntat que tingués continuïtat i una periodicitat anual. En aquesta ocasió analitzem la competitivitat de les empreses catalanes i

“Malgrat el context de crisi que estem travessant, hem aconseguit el repte que ens vam marcar amb el primer Observatori de la Competitivitat: la voluntat que tingués continuïtat”

també la seva relació amb l’actual context econòmic. Els resultats són optimistes i hem de tenir en compte que Catalunya és un país industrial amb unes empreses competitives. Del resultat de l’informe podem destacar que un percentatge força significatiu dels directius i empresaris enquestats consideren que sortiran reforçats de la crisi. L’Observatori de la Competitivitat 2009 ha dedicat un apartat important a la formació. Entenem que la formació és un pilar bàsic en una societat globalitzada i més amb les noves economies emergents, que reafirmen la necessitat de fer una aposta clara en temes de formació, clau de la innovació i del valor afegit en tot procés industrial. Cal, doncs, una excel·lència en formació per poder fer front als nous reptes. A banda, també voldria destacar la rellevància dels darrers protagonistes dels Esmorzars dels Enginyers durant el passat mes d’octubre. Si el nivell dels

conferenciants és sempre altíssim, en aquest cas, a sobre, s’ha tractat de dues persones de primera línia mediàtica com són Ferran Soriano, president de Spanair, i Xavier Pascual, entrenador del primer equip del Barça de bàsquet. Podeu trobar part dels seus discursos i una breu entrevista a les pàgines de la secció del “Calidoscopi”.

“També voldria destacar la bona arrencada de la iniciativa Viu l’assocació!, que agluntina activitats lúdiques i culturals que us oferim els EIC” En darrer lloc, voldria destacar la bona arrencada de la iniciativa Viu l’assocació!, que agluntina diverses activitats lúdiques i culturals que us ofereix l’AEIC/COEIC pensant en el vostre entorn personal i familiar.

SONÒMETRE SONA BÉ

NO SONA...

GRINYOLA!

La T1 de l’aeroport del Prat ja funciona a ple rendiment

El TC continua sense emetre una sentència sobre l’Estatut

La cimera de l’ONU a Barcelona sobre el canvi climàtic acaba sense acord

Cinc mesos després d’arrencar el seu funcionament, la terminal 1 de l’aeroport del Prat ja funciona a ple rendiment i ha superat aquesta fase de funcionament sense incidents negatius remarcables. L’arribada de les aerolínies de Sky Team marcarà la tercera etapa de la T1.

L’actualitat ha desplaçat la manca de sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya, però el text continuarà als llimbs de la llei mentre l’Alt Tribunal no decideixi. La indefinició afecta la tasca de les institucions catalanes i crea incertesa sobre les noves lleis que elabora el Parlament.

La cimera sobre el canvi climàtic que es va celebrar a Barcelona a principis de novembre es va tancar en fals i sense un acord entre països rics, pobres i emergents que superi el Protocol de Kyoto. S’haurà d’esperar a la cimera següent, al desembre a Copenhaguen.

4

NOVEMBRE /DESEMBRE 2009

tenim_opinio OK.indd 4

17/11/09 17:52:08


LA COLUMNA

Cara i creu de la innovació

T

inc la teoria que la veritable Renaixença de Catalunya no van ser els versos enyoradissos de Carles Aribau el 1833, sinó la sacsejada provocada per l’activíssima Junta de Comerç uns quants anys abans, cap a finals del XVIII. La institució va néixer amb la intenció de combatre el flagrant provincianisme de Barcelona, de la mà del comerç internacional. I, de fet, la seva política, aplicada avui dia, seria moderníssima: noves patents; beques per a estudis a l’estranger; escoles tècniques a casa; i rutes comercials transcontinentals. La Junta no era més que quatre tecnòcrates avançats al seu temps, mentre Barcelona era urbanitzada pel capità general perquè l’Ajuntament no tenia ni competències ni recursos, que els havia perdut el 1714. En un període que no arriba ni a cinquanta anys, però, surten un seguit d’innovadors que omplen Catalunya d’invents plens d’enginy i tecnologia punta. El país és creatiu i mancat aleshores d’una cultura forta i d’un projecte polític i econòmic, que tot això vindria de seguida, aplica l’esperit a la innovació. Inventem des del telègraf sense fils al submarí, des de la vacuna contra el còlera a l’hidròmetre, per recordar només algunes fites. No gaire més tard, Catalunya donaria genis com ara Cerdà o Gaudí, que combinen teoria i pràctica, és a dir, pensament aplicat. Aquests homes, els uns més que els altres, eren excèntrics i van tenir un

mal encaix en la societat: anaven massa de pressa. Avui personatges equivalents serien celebrats. Vol dir que la innovació està assumida com un valor i, com no podia ser altrament en els temps que corren, com un motor econòmic (no entenem el valor sense posar-li preu). El valor afegit és un efecte cobejat en un moment en

L’ALTAVEU “Voldria que els encarregats d’elegir el proper president europeu se l’imaginin davant Barack Obama o Hu Jintao defensant les posicions europees” Valéry Giscard d’Estaing, expresident de França

Patrícia Gabancho Periodista

què, curiosament, falten enginyers, se’n creen pocs i, pitjor encara, pocs enginyers volen dedicar la seva vida a la universitat. Enginy i enginyeria tenen la mateixa arrel, que ens porta a la creativitat. Hem perdut l’esperit del país, aquest caràcter emprenedor que tant servia per transformar el món, redreçar la cultura, somniar nous horitzons i solucionar la vida quotidiana de milers o milions de persones? Hem rebaixat el llistó? La innovació, però, pot tenir una cara perniciosa. Ara que els governs miren cap a les energies alternatives, aquestes han esdevingut matèria d’especulació. Tinc davant el projecte de plantar, a l’Alt Empordà, 64 molins eòlics de 184 metres d’alçada, dispersos en 32 municipis per tal de no haver de demanar permís a la Generalitat. Cada moli requereix una plataforma de ciment de 2.000 metres quadrats. L’energia resultant serà excedentària. La catàstrofe paisatgística i ornitològica és immensa; les subvencions europees també ho són. Alguns dels alcaldes implicats hi estan d’acord gràcies a suculentes contrapartides; d’altres fan prevaler l’harmonia d’uns pobles rurals, harmonia que els veïns agraeixen. Catalunya és un país de tarannà innovador, que dóna el millor de si quan s’enfronta als problemes i hi troba solució. Al mateix temps, és un país tan contaminat com qualsevol altre per l’avidesa estúpida de destrossar un patrimoni col·lectiu en nom d’unes bones intencions més que dubtoses. La innovació, com tot, necessita un control social per beneficiar el conjunt. Diuen, i no sé si és veritat, que la dessaladora del Prat consumeix tanta energia com tota la ciutat de l’Hospitalet. Hem tingut fàbriques contaminants, les hem arreglades; no comencem ara a malmetre-ho tot en nom de l’ecologia. La consciència també és innovació, perquè sense, no ens en sortim.

FULLS dels ENGINYERS

tenim_opinio OK.indd 5

5

17/11/09 17:52:12


tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

La il·luminació nadalenca: una anàlisi tècnica Bernat Alonso / Membre del grup de treball d’Il·luminació - Comissió d’ Acció Professional dels EIC

P

er a molts ciutadans, el primer anunci de la proximitat de les festes nadalenques el tenen amb l’aparició de garlandes lluminoses que travessen els carrers. Pràcticament, des del mes d’octubre, es comencen a veure operaris que, amb més o menys (més aviat menys) mesures de seguretat, s’enfilen per escales i lliguen als bàculs d’enllumenat públic, a les façanes i, a vegades, a l’arbrat, refistolades teranyines, dissenyades, en moltes ocasions, per prestigiosos artistes, i que tenen, com a característica principal, suportar punts lluminosos, actualment i generalment, constituïts per un reguitzell de LED o microlàmpades. Aquesta tradició de guarnir les vies públiques amb llums nadalenques, que ja comença a tenir un grau d’arrelament notable en el nostre entorn, ens impulsa, i en molts casos ens obliga, com a tècnics, a analitzar alguns dels seus aspectes característics, especialment els luminotècnics, els lligats amb la despesa energètica i els elèctrics. Resulta evident que l’objectiu d’aquestes il·luminacions festives no és millorar la visibilitat de vianants i vehicles durant unes quantes de les més llargues nits de l’hivern, encara que no es pot negar que, de fet, esdevenen un efectiu complement de l’enllumenat públic durant les hores de més ocupació de les vies cèntriques de les ciutats i pobles. Tot i que la dinamització del comerç sembla que és la motivació primera i principal que justifica la important inversió econòmica que representen les il·luminacions nadalenques, aquesta millora d’un servei públic, amb efectes sobre el confort i la seguretat dels ciutadans, no deixa de ser un plus al seu favor i una raó més per a la seva potenciació.

6

Aquest sensible avantatge no hauria de fer oblidar als responsables de les instal·lacions la consideració d’un altre aspecte lligat amb la luminotècnia: la necessitat de prevenir la contaminació lluminosa. Estem davant de fonts de llum que, en general, no tenen cap mena de control del flux irradiat vers l’hemisferi superior, ni preocupació, fora de l’estètica, sobre el color de la llum ni sobre cap dels altres aspectes que incideixen en el medi ambient de la nit i amb eventuals efectes pertorbadors en la visió del cel nocturn. La seva reduïda durada temporal no eximeix de l’adopció de mesures lògiques per mini-mitzar els efectes adversos, com poden ser la tria de les estructures amb menys impacte lluminós sobre l’espai exterior nocturn o els veïns i la selecció de colors de llum de longituds d’ona de menys de 440 nanòmetres o, dit en termes menys tècnics i més visibles, evitant d’emprar la gamma de colors del lila al verd, seguint l’ordre en què apareixen a l’arc de Sant Martí. Pel que fa a l’eficiència energètica, la generalització en l’ús de LED i microlàmpades és indubtable que ha representat un substancial avenç en aquest terreny, amb relació a il·luminacions pròximes en el temps, quan les típiques bombetes

“El caràcter simbòlic i d’ambientació d’aquestes instal·lacions, així com la seva breu durada, no ens poden fer oblidar els estrictes criteris tècnics que s’han d’implementar, per part tant dels usuaris com de les autoritats reguladores“

NOVEMBRE /DESEMBRE 2009

tenim_opinio OK.indd 6

17/11/09 17:52:21


d’incandescència, de 15 o 20 W, eren les indiscutibles protagonistes dels guarniments. Dins d’aquest mateix àmbit, del consum controlat i responsable, no podem oblidar que, a partir d’aquest any, s’ha de complir el relativament nou Reglament d’eficiència energètica en instal·lacions d’enllumenat exterior (RD 1890/2008), àmpliament comentat en diferents fòrums promoguts pel nostre col·lectiu. Bé, és veritat que només s’aplica a instal·lacions de més d’1 kW, i, per tant, queden fora de les prescripcions normatives els nombrosos ornaments lluminosos nadalencs que funcionen com a elements autònoms, connectats a alguns establiments comercials i que, difícilment, superaran aquesta potència. Entre les prescripcions d’aquest Reglament, podem destacar l’obligatorietat que la potència unitària de les làmpades incandescents utilitzades en les il·luminacions festives no superi els 15 W, mentre que la potència màxima instal·lada per unitat de superfície, per a instal·lacions que funcionin entre 100 i 200 hores l’any (la legislació catalana fixa que el temps d’encesa d’il·luminació ornamental durant el període nadalenc no superarà les 168 hores), variarà en funció de l’amplada del carrer, des dels 15 W/m2 als carrers estrets fins als 9 W/m2 als més amples. Considerant l’excepcionalitat temporal i espacial, el Reglament exclou aquestes instal·lacions ornamentals de les limitacions de les emissions lluminoses vers el cel i de la llum intrusa o molesta per als residents i per als propis vianants, encara que entenem que són aspectes que sempre s’han d’avaluar per part del tècnic responsable o de l’usuari, tal com hem indicat en paràgrafs anteriors.

Si ens centrem en els aspectes elèctrics, el Reglament electrotècnic de baixa tensió, i concretament la seva instrucció ITC-BT-34, exigeix prendre una sèrie de mesures, entre les quals destaquen, com a més específiques i significatives, les següents: a) No s’accepta, com a protecció contra contactes directes, els obstacles o la col·locació fora de l’abast. b) Els interruptors diferencials han de tenir un corrent diferencialresidual que no superi els 30 mA. c) Es faran servir cables flexibles, per a ús exterior i serveis mòbils, segons UNE 21150 o UNE 21027 (DN-F 0,6/1 kV - H07RN-F 750 V). Sembla clar, tanmateix, que també s’haurà de tenir en compte, en tot el que sigui d’aplicació, el que prescriu el Reglament amb relació als materials i a les instal·lacions d’enllumenat exterior. Hi ha altres qüestions tècniques, com les relacionades amb les fixacions mecàniques o la protecció contra el foc, que superen l’àmbit d’aquest article, però no per això deixen de tenir la seva importància i han de ser considerades pel tècnic projectista. El caràcter simbòlic i d’ambientació d’aquestes instal·lacions, així com la seva breu durada, no ens poden fer oblidar els estrictes criteris tècnics que, tant per qüestions legals com per raons econòmiques i de seguretat, s’han d’implementar, per part tant dels usuaris com de les autoritats reguladores, amb la finalitat que les il·luminacions nadalenques, que indubtablement són un element més d’aquestes festes tan significatives, llueixin de manera segura i eficaç.

FULLS dels ENGINYERS

tenim_opinio OK.indd 7

7

17/11/09 17:52:22


tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

El packaging: un envàs ple d’enginyeria i oportunitats de negoci Ignasi Gelpí / President de la Comissió de Packaging

E

n fer la llista de la compra, hi podem apuntar que ens falta suc de taronja, llet, refrescos de cola o sabó per a les mans. Tanmateix, quan entrem al supermercat, el que hi trobem són ampolles, recipients de plàstic, brics, llaunes o dosificadors. Avui en dia, sense la participació del packaging, no podem concebre indústries tan importants com les de l’alimentació, la cosmètica, la perfumeria, la drogueria o la farmàcia, entre d’altres. La funció del packaging és crucial per a la conservació i la utilitat del producte i proporciona comoditat i seguretat al consumidor. Imaginem-nos, per exemple, el gust que podria tenir un iogurt natural si el seu envàs no el protegís de les males olors que el rodegen durant el transport. El packaging evita que qualsevol agent extern com ara llums, olors, gasos o vibracions alterin o destrueixin els béns que s’han elaborat. A més, protegeix físicament la forma del producte, creant una barrera amb l’exterior, i el disposa en envasos que siguin còmodes per al transport, la distribució i la venda. Alhora, també ens protegeix a nosaltres i a l’entorn de les substàncies perilloses que volem que es mantinguin sota control. Per això, trobem les pintures i determinats productes de neteja en envasos resistents i difícils d’obrir. A més, l’envasament del producte allarga la seva vida comercial perquè els consumidors en puguin gaudir durant més temps i els productors s’assegurin que la seva mercaderia arriba al seu destí en bon estat. D’altra banda, una de les utilitats més destacades del packaging és la funcio-

8

“Imaginem-nos el gust que podria tenir un iogurt si el seu envàs no el protegís, per exemple, de les males olors que el poden rodejar durant el transport. El packaging és crucial per a la conservació del producte i la seguretat i la comoditat del consumidor” nalitat que un envàs proporciona a un producte concret. Potser no ens parem a pensar per què la pasta de dents sol anar en un recipient que es pugui estrènyer per fer-ne sortir el contingut i no se serveix en un pot, però quan hi reflexionem veiem clar que darrere de qualsevol envàs hi ha un disseny molt estudiat. En aquest sentit, podríem parlar d’esprais per als desodorants, dosificadors per als líquids de les lents de contacte, dispensadors per als mocadors, etc. Els exemples són gairebé infinits i ens donen una mostra que el packaging està molt present en el dia a dia de qualsevol consumidor. En darrer lloc, els envasos desenvolupen una funció comercial i de màrqueting ja que són, en algunes ocasions, la primera imatge que els consumidors tenen d’un producte o d’una marca concreta. Molts cops, per exemple, podem intuir si la fragància d’un perfum serà més exòtica, juvenil o desenfadada per la forma, els colors o els materials que configuren el seu envàs. La progressiva pèrdua d’importància dels mercats tradicionals i la venda a granel i l’aparició d’una indústria alimentària potent després de la Segona

Guerra Mundial, van estimular l’aparició d’un nou sector econòmic com el packaging. Avui en dia podem distingir entre els envasos primaris, destinats a la protecció i la conservació immediata del producte, i els envasos secundaris o embalatges, que s’utilitzen per a la disposició per al transport i l’emmagatzematge dels béns. Com era d’esperar, el packaging s’ha convertit en una indústria d’envergadura que genera un gran volum de negoci i ocupa milers de treballadors al nostre país. A Catalunya, el sector de la fabricació d’envasos i

NOVEMBRE /DESEMBRE 2009

tenim_opinio OK.indd 8

17/11/09 17:52:33


embalatges mou entorn de 3.000 milions d’euros anuals i acull 460 empreses, gairebé la meitat de companyies de tot l’Estat. Per la seva banda, el sector de la construcció de maquinària genera un volum de negoci de 1.000 milions d’euros i agrupa a Catalunya les dues terceres parts del total de 115 empreses de tot l’Estat. En darrer terme, el sector de l’envasament, des de begudes a aliments, passant pels cosmètics i els productes de farmàcia o drogueria, representa una facturació de 12.000 milions d’euros anuals a Catalunya, que acull més d’una tercera part de les 850 empreses de tot l’Estat. Tot el sector del packaging és, per tant, un

“L’envasament allarga la vida comercial del producte, permet que els consumidors en gaudeixin durant més temps i assegura als productors que no es farà malbé. A més, li afegeix utilitat incorporant, per exemple, difusors i ens dóna una primera impressió quan el veiem a l’estand d’un supermercat” mercat vigorós i una bona oportunitat de negoci per al món empresarial. La majoria dels directius i una bona part dels professionals del sector del packaging provenen de l’àmbit de les enginyeries, i més concretament del camp de l’enginyeria industrial. Per aquesta raó i per la manca d’una agrupació que representi els professionals d’aquest àmbit i els seus interessos concrets, l’Associació i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya han decidit crear la Comissió de Packaging. Un grup de companys especialitzats en l’enginyeria de l’envasament i l’embalatge i en els processos d’envasament de productes, hem decidit impulsar aquesta comissió com a punt d’unió dels professionals del packaging. Els nostres objectius són diversos. En primer lloc, donar

“El packaging s’ha convertit en una indústria d’envergadura que genera un gran volum de negoci i ocupa milers de treballadors a Catalunya, que acull bona part de les empreses del sector” suport a les iniciatives en la formació d’enginyers i tècnics per assolir els reptes de qualificació i competència tan necessaris en el sector. En aquesta línia, donem suport a la creació d’un centre d’innovació que sigui un veritable nexe de transferència del coneixement entre les universitats i la indústria del packaging. A més, volem convertir la nova Comissió en un fòrum de debat en què es recullin totes les innovacions i els avenços tecnològics en el món del packaging i en què s’hi reflexioni. Amb aquest objectiu, volem organitzar taules rodones i conferències sobre aquesta indústria. Evidentment, volem servir també de punt de trobada dels professionals del sector i establir una xarxa de relacions professionals i networking. Per últim, tenim la intenció de construir un web que serveixi de plataforma interactiva d’aquest projecte. Com a president de la Comissió de Packaging, desitjo que aquest article hagi servit per donar a conèixer la nostra iniciativa i animo a tots els companys enginyers que treballen en aquest sector que s’hi afegeixin, amb la finalitat de crear una plataforma que uneixi a tots els professionals d’aquesta indústria.

FULLS dels ENGINYERS

tenim_opinio OK.indd 9

9

17/11/09 17:52:43


tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

Seguretat, manteniment, plans d’autoprotecció i inversions als centres de salut M. Luisa Sarrias / Directora de LS Enginyeria, professora associada del Graduat de Prevenció i Seguretat Integral de l’EPSI i col·legiada 9.484

E

n un primer moment, el principal problema sanitari a Catalunya era tenir les infraestructures suficients per tal de cobrir les necessitats sanitàries de tota la població. De manera semblant passava a tot l’Estat espanyol. En els darrers anys aquests objectius s’han anat assolint en els diferents àmbits de l’atenció sanitària; és a dir, tant pel que fa a consultoris mèdics, centres d’atenció primària, centres d’atenció primària amb especialitats, hospitals comarcals com hospitals de referència. En aquest context sorgeix una nova necessitat no menys important: la necessitat que aquestes infraestructures compleixin uns nivells mínims de qualitat i els imprescindibles de seguretat per a les persones usuàries d’aquests serveis. Aquest objectiu és tant costós com el primer, o més encara, tant des d’un punt de vista econòmic (és necessari fer una contínua inversió en nous mitjans de seguretat i manteniment) com organitzatiu. Els punts principals en què qualsevol tipus de centre de salut, sigui gran o petit, públic o privat, ha de posar especial atenció són la seguretat estructural, la seguretat en matèria de protecció contra incendis, el pla d’autoprotecció, la seguretat de les instal·lacions i la seguretat de les persones, els béns i la informació. De tot això parlarem seguidament. Per fer una anàlisi de la seguretat estructural, primer haurem de conèixer les característiques constructives mitjançant els símptomes i les lesions que pugui presentar l’edifici. Tant amb relació a l’estructura vertical com horitzontal que afecta directament l’estabilitat de l’edifici. Amb referència a la seguretat en matèria de protecció contra incendis, en pri-

10

mera instancia cal garantir l’estricte compliment dels reglaments que són recents i ben fets. S’ha de fer una anàlisi de l’accessibilitat per als bombers en cas d’emergència, ja que moltes vegades es troben obstacles a la via pública que la impedeixen, com ara aparcaments no autoritzats, pilones decoratives, etc. S’ha de posar especial atenció en la propagació interior dels incendis; és a dir, a controlar que el centre de salut estigui ben sectoritzat segons els diferents serveis, tant a les escales com a totes les xemeneies de ventilació existents. La propagació d’incendis exteriors s’ha d’evitar moltes vegades fent canvis estructurals en façanes.

“Si en un primer moment la urgència sanitària era disposar de les infraestructures suficients per cobrir les necessitats de la població, actualment la prioritat és que els centres de salut compleixin uns mínims nivells de qualitat i seguretat” L’evacuació en un hospital ben sectoritzat és una excepció. En els centres sanitaris té una rellevància especial evitar aquestes evacuacions ja que normalment es tracta de persones amb mobilitat reduïda que necessiten llits, cadires de rodes o lliteres per desplaçar-se; per això, en cas d’evacuació, és necessari respectar les amplades de portes i passadissos en tots els recorreguts d’evacuació així com la distància a les diferents sortides d’emergència. En el cas de persones amb mobilitat reduïda, s’ha de sectoritzar en dos els serveis especials (UCI, hospitalització, hospital de dia) per tal que en cas d’emergència els malalts puguin pas-

sar d’un sector afectat a un altre sense cap incidència. Tots aquests protocols d’emergència han d’estar representats en un pla d’autoprotecció actualitzat i vigent. Com en tot edifici, i més en un sanitari, si es produís un foc és imprescindible estar dotat de totes les instal·lacions contra incendis necessàries, i que aquestes estiguin ben mantingudes per garantir-ne el funcionament quan arribi el moment. Als diferents centres sanitaris de l’Estat espanyol, es poden trobar molts edificis que en total o parcialment siguin d’estructura metàl·lica amagada i no protegida on sigui necessari que s’apliqui un tractament que garanteixi la resistència al foc. La majoria dels incendis i les emergències es donen per una fallada de les instal·lacions del centre; és a dir, dels aparells a pressió, l’emmagatzematge de productes químics, l’emmagatzematge de materials radioactius, l’emmagatzematge i la utilització de gasos combustibles, la instal·lació elèctrica, els aparells elevadors, les instal·lacions frigorífiques i les instal·lacions tèrmiques. També hi ha riscos biològics com la propagació de la legionel·losi i, en cas d’obres, de l’aspergil·losi. S’ha de garantir que totes aquestes instal·lacions compleixin els reglaments específics. Per últim, podem parlar de la seguretat de les persones. En aquest sentit, cal que es compleixin els requisits del CTE DB-U de seguretat d’utilització i es garanteixi el compliment de la supressió de barreres arquitectòniques en tots els accessos i les escales, i una bona se-nyalització, videovigilància, sistemes de seguretat i personal de

NOVEMBRE /DESEMBRE 2009

tenim_opinio OK.indd 10

17/11/09 17:52:47


seguretat. El bon estat de la façana, els tancaments, l’estat de paraments verticals i els paviments que poden donar lloc a caigudes de diferent nivell, caigudes al mateix nivell o caigudes d’objectes sobre persones, aconsegueixen complir els requeriments de riscos laborals i garantir la seguretat dels usuaris. En tots els hospitals i clíniques en què he treballat fent una anàlisi exhaustiva de la situació en matèria de seguretat, hi havia mancances en aquestes àrees. En els centres on s’ha realitzat la tramitació de la llicència d’activitat o avaluació ambiental, els defectes principals per tal de superar els controls inicials han estat corregits, encara que queden forats de seguretat que poden ser altament perillosos, com seria el cas de petits forats de passos d’instal·lacions mal segellats que en un moment d’incendi poden arribar a omplir un centre sanitari de fum i fer-ne impossible l’evacuació i, en conseqüència, inutilitzar les prestacions de tots els altres sistemes de seguretat. Per això és recomanable realitzar una auditoria de seguretat integral dels centres sanitaris, tant des d’una perspectiva administrativa comprovant que totes les instal·lacions del centre compleixen les normatives i passen tots els controls reglamentaris, com fent un treball de camp per verificar que aquestes normatives es compleixen in situ sense cap excepció que ens podria portar a l’accident. Finalment, és recomanable fer una anàlisi de les dades obtingudes amb la finalitat d’extreure un pla d’inversions amb una planificació plausible en funció del nivell de gravetat del defecte. Totes aquestes mesures ens permetran arribar a la seguretat integral total dels centres sanitaris. ________________________________ luisa@sarrias.net

FULLS dels ENGINYERS

tenim_opinio OK.indd 11

11

17/11/09 17:52:55


tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

Disseny integrat de projectes i edificació sostenible Francesc Bonvehí / Soci director d’Asolba, premi a la Millor Pràctica Empresarial i col·legiat 12.197

A

ctualment, és un fet indiscutible que l’edificació en general, sigui el sector terciari, l’industrial o el residencial, tant públic com privat, ha de ser necessàriament sostenible, o dit d’una altra manera, que no té futur fora d’aquest paradigma. Per dur a terme una edificació sostenible, cal que es tinguin en compte els principis que la fan possible durant tot el procés de gestació, des de l’elaboració del projecte fins a la seva materialització, i el posterior funcionament durant el seu cicle de vida. L’aplicació dels principis de sostenibilitat comporta començar per avaluar l’impacte ambiental del projecte sobre l’emplaçament i el seu entorn. Seguidament, s’ha de determinar la idoneïtat dels materials emprats en el projecte: s’ha de considerar el seu origen, mitjançant les oportunes certificacions, i el seu contingut energètic. També s’ha de tenir en compte la seva aptitud per ser reciclats o reutilitzats; fins i tot, cal valorar si són materials ràpidament renovables. Evidentment, cal preveure una correcta gestió dels residus durant l’execució de l’obra, així com del procés de construcció, en el sentit de prevenir tota contaminació associada a l’edificació. D’altra banda, un cop acabada l’obra, el funcionament de l’edifici ha de presentar un cicle de l’aigua que no malmeti recursos hídrics, sinó que els aprofiti al màxim, reduint el consum i aprofitant tot el que es pugui el potencial de les diferents qualitats de les aigües disponibles. L’altre aspecte cabdal és l’eficiència energètica de les instal·lacions de climatització i de ventilació, tant de generació com de distribució de l’energia tèrmica, així com de tots els altres equipaments en què es produeixi trans-

12

formació d’energia: enllumenat i els diferents motors per accionament dels serveis de l’edifici; ascensors, extractors, bombes de circulació, etc. En aquest context, un altre aspecte a considerar serà l’aprofitament d’energies renovables, sigui per generació local o bé perquè es pugui acreditar que l’energia adquirida té un origen renovable.

És evident que tot procés d’edificació sostenible, amb la seva corresponent certificació, comporta una notable complexitat que cal tenir en compte per garantir els objectius de les prestacions que s’hagi fixat el promotor de l’edifici Evidentment, aquest edifici, optimitzat en els aspectes esmentats, ha de proporcionar unes condicions, en el seu interior, també òptimes amb relació al confort dels seus ocupants i a l’activitat que hi desenvolupin. Aquesta noció es pot expressar com a qualitat mediambiental interior, que inclou qualitat de l’aire interior i confort higrotèrmic, a més de bones condicions lumíniques i acústiques. Alhora, cal tenir present tot el cicle de vida de la nova construcció i els costos associats al seu funcionament. Això comporta fer-ne una previsió en el projecte, que haurà d’incloure seguiment o monitorització dels diferents consums d’aigua i energia i de les condicions de funcionament. Una vegada l’edifici estigui acabat i en funcionament, la monitorització ens permetrà portar una comptabilitat detallada dels diferents consums i, també, acabar d’afinar la gestió tècnica,

que inclou els dispositius de supervisió, regulació i control. En aquest punt, cal comptar amb el servei de manteniment, sigui propi o extern, o, eventualment, l’empresa de serveis energètics, segons com s’hagi plantejat l’adquisició i explotació dels equips. Per dur a la pràctica l’anterior programa, cal considerar dos aspectes primordials: l’equip professional que l’ha de dur a terme i el sistema d’avaluació de la sostenibilitat del projecte. Vista la complexitat que comporta un projecte sostenible, és evident que caldrà un equip pluridisciplinari i especialitzat per implementar-lo. Respecte a la quantificació de la sostenibilitat del projecte, hi ha, per descomptat, la via reglamentària, que és obligatòria, però també hi ha opcions voluntàries que permeten acreditar fefaentment el grau de sostenibilitat. És evident que tota promoció se sotmet a l’escrutini de les administracions, que han de vetllar perquè el projecte compleixi les disposicions legals vigents en matèria d’eficiència energètica i d’ecoeficiència i que requereixen la corresponent certificació. Tanmateix, quan el promotor d’un projecte sostenible es planteja anar més enllà del que exigeix la reglamentació oficial, cal recórrer a certificacions internacionals en l’àmbit energètic i de la sostenibilitat, en primer lloc, per tenir unes pautes d’actuació i, en segon lloc, per gaudir de la corresponent acreditació. Aquestes certificacions són voluntàries i ofereixen diferents categories, segons els objectius plantejats, que comportaran unes certes exigències en correspondència amb el nivell de la certificació. Entre les certificacions internacionals voluntàries més prestigioses i esteses hi ha: LEED® (Leadership in Energy and Environmental Design, de l’US Green

NOVEMBRE /DESEMBRE 2009

tenim_opinio OK.indd 12

17/11/09 17:52:56


Building Council); BREEAM (Building Research Establishment Environmental Assessment Methodology); Green Star, GBTool i CASBEE, entre d’altres. Les dues primeres tenen un ampli reconeixement mundial i gaudeixen d’una solvència contrastada. És evident que tot procés d’edificació sostenible, amb la seva corresponent certificació, comporta una notable complexitat que cal tenir en compte per garantir els objectius de les prestacions que s’hagi fixat el promotor de l’edifici. Aquest procés requereix una organització que tingui en compte tots els aspectes que hem descrit anteriorment. Amb aquesta finalitat, s’han desenvolupat protocols d’actuació que queden enquadrats dins el que s’anomenen processos de disseny integrat. En el cas d’un edifici complet, parlarem d’un disseny integrat de l’edifici; d’altra banda, quan l’actuació reculli, solament, la part energètica, parlarem d’un disseny energètic integrat. La implementació d’un procés de disseny integrat constitueix la primera fase d’una direcció integrada de projecte,

la que es refereix a la part projectiva. Per tal que els resultats finals siguin els previstos, aquesta acció integrada ha de continuar durant l’execució de l’obra. La direcció de l’execució de l’obra es basa en tres pilars bàsics: seguretat, compliment de terminis i pressupostos. El disseny integrat de projectes també ha d’assumir els objectius en terminis d’execució de la fase projectual i de pressupost de l’obra projectada. Tanmateix, el disseny integrat de projectes inclou altres connotacions específiques que analitzem seguidament. El procés d’un disseny integrat de projecte s’identifica per les característiques següents: concebre l’edifici com una entitat; tenir present tot el cicle de vida; treballar en equip des de l’inici del projecte; definir criteris per identificar exigències i fixar objectius; projectar solucions que assoleixin els objectius i les exigències, i aportin valor afegit; avaluar la viabilitat tècnica i financera de les solucions proposades; assegurar que els objectius i les exigències seran mantinguts a la fase d’execució, mitjançant una direcció d’obra adient; i tenir com

a prioritat el funcionament integrat del procés de disseny. En projectes internacionals de certificació energètica i de sostenibilitat, és indispensable que el desenvolupament del projecte es regeixi segons les pautes esmentades. En el desenvolupament d’aquest tipus de projectes hi poden participar diferents equips professionals, que es poden agrupar en tres classes: equip de disseny, que pot incloure arquitectura, enginyeria, paisatgisme i altres disciplines; direcció del projecte i d’execució de l’obra; i garantia de la qualitat de l’edifici (obra i instal·lacions). En la fase de disseny del projecte, és decisiu que s’integrin, eficaçment, els coneixements dels diferents professionals i les tasques que tinguin atribuïdes. El procés del disseny integrat d’un projecte requereix forçosament la funció de gestió del coneixement; si aquesta gestió és eficient, aconseguirem que el resultat final del conjunt, de l’obra en definitiva, sigui superior a la simple addició de les parts.

FULLS dels ENGINYERS

tenim_opinio OK.indd 13

13

17/11/09 17:53:09


calidoscopi

TEXT: Josep Ramon Torné

FOTO: Arxiu

Ferran Soriano President de Spanair

“Convertir el Prat en un hub donaria un gran impuls a la indústria aeronàutica catalana” Ferran Soriano (Barcelona, 1967), president de Spanair, va protagonitzar l’Esmorzar dels Enginyers del passat 14 d’octubre. Sota el títol Spanair, un repte col·lectiu, Soriano va parlar del present i futur de la companyia que presideix i va fer un repàs de l’actualitat relativa a l’aeroport de Barcelona com una de les infraestructures clau del país. Durant la seva intervenció, Soriano va explicar els objectius de Spanair i es va mostrar en desacord amb el fet que es qüestioni la viabilitat del seu projecte afirmant que a Catalunya no hi ha mercat ni demanda suficient que justifiqui les ambicions de la companyia.

“La possibilitat d’una quarta pista sobre el mar és interessant per facilitar el funcionament de l’aeroport 24 hores al dia” Soriano va desmentir aquests dubtes amb dades: “L’aeroport de Barcelona té 35,5 milions de passatgers, la T1 està dissenyada per ser un hub internacional i Barcelona compta amb els ingredients necessaris per poder connectar millor la ciutat i Catalunya amb el món”. Recentment, els EIC han publicat un monogràfic sobre el sector de l’aeronàutica a Catalunya en què es proposa la construcció d’una quarta pista sobre el mar a l’aeroport del Prat. Això facilitaria el funcionament de l’aeroport 24 hores al dia. Què li semblaria aquesta opció? Des d’un punt de vista tècnic, no tenim una opinió respecte a això. Tanmateix, la possibilitat que l’aeroport funcioni durant

14

24 hores, també durant la nit, ens semblaria molt interessant. Així allargaríem els horaris i podríem obrir noves rutes. Com revertiria sobre les empreses del sector aeronàutic català, més enllà de les companyies aèries i dels consumidors, el fet de convertir el Prat en un aeroport de primera línia internacional, tal com vol Spanair i reclama bona part de la societat civil

i de l’empresariat del país? Molt positivament. Considerem d’una importància crítica el fet de convertir el Prat en un hub internacional, no només pels possibles passatgers i les companyies com Spanair, sinó també per empreses que poden oferir manteniment d’aeronaus o altres serveis que necessita l’aeroport. Seria un impuls gegant per a aquesta indústria.

NOVEMBRE /DESEMBRE 2009

tenim_opinio OK.indd 14

17/11/09 17:53:15


Xavier Pascual

Entrenador del primer equip de bàsquet del FC Barcelona

“La bona gestió de persones és el punt a què dedico més hores cada dia” Xavi Pascual (Gavà, 1972), entrenador de bàsquet del primer equip del Regal FC Barcelona, va ser l’invitat a l’Esmorzar dels Enginyers del passat 6 d’octubre. Sota el títol Gestió de plantilles professionals, aquest enginyer tècnic industrial de formació va donar algunes de les claus perquè el treball en equip i la gestió de plantilles sigui tot un èxit. Amb un llenguatge més proper al d’un gurú del lideratge d’equips i la motivació professional que al d’un entrenador esportiu, Pascual va desgranar la seva filosofia esportiva, que l’ha portat a ser un dels referents del bàsquet actual.

“El meu coneixement prové de l’experiència de gairebé vint anys entrenant equips de bàsquet” L’entrenador blaugrana va assegurar que la bona gestió de persones és el punt a què més hores ha dedicat cada dia. “Optimitzar el rendiment dels professionals és la clau”. Pascual va explicar les tècniques que utilitza amb els seus jugadors i que són també vàlides per a un líder empresarial. Un dels mètodes que va comentar és dedicar una estona cada dia a “col·locar l’equip al seu lloc”, a analitzar com es troba l’equip, a interpretar-ho i a posar-se a la pell dels jugadors. Lideratge, compromís, solidaritat, tècniques de motivació, psicologia, gestió de grups... On aprèn això un entrenador de bàsquet? Porto gairebé vint anys treballant en el món de l’esport, des del bàsquet base a equips de diverses categories, el Barça B i ara el primer equip. El meu coneixement és la meva experiència i haver-me fixat com s’ha de portar un grup durant anys. A més, també he treballat a l’empresa privada i he vist com es gestionen equips de professionals. Quina és la diferència entre treballar amb estrelles de l’esport o amb professionals més corrents? Què pensa de la figura de l’entrenador estrella? Has de ser conscient que treballes amb estrelles i adaptar el teu llenguatge a ells. D’altra banda, el fet de ser un entrenador estrella o no depèn de la personalitat de cadascú. Voler ser sempre el centre d’atenció pot ser també un acte d’inseguretat.

FULLS dels ENGINYERS

tenim_opinio OK.indd 15

15

17/11/09 17:58:05


tecnologia i empresa

TEXT: Jordi Garriga

FOTO: Isabel Marquès

Oficina Ponti, experiència al servei de la propietat industrial Vivim en un país on sempre que es parla de creativitat i d’innovació emergeix el gran dèficit que encara arrosseguem en matèria de producció de patents. Per això pot semblar que haver-se especialitzat en aquest àmbit des de fa més de setanta anys sigui impossible. Però és possible, com així ho demostra Oficina Ponti, una empresa dedicada a la propietat industrial i intel·lectual i on tenen molt clar que el futur passa, precisament, per créixer en patents com a país.

16

NOVEMBRE/DESEMBRE 2009

tie_ponti OK.indd 16

17/11/09 17:26:17


O

ficina Ponti va ser creada el 1935 per l’enginyer industrial Ignasi Ponti i el seu soci i amic Lluís Tribó. Des del primer moment, l’empresa es va dedicar a la protecció de la propietat industrial. Actualment, Adelaida Ponti, filla d’Ignasi Ponti, química i agent europeu de la propietat intel·lectual, dirigeix l’empresa. “El meu pare tenia molt clars els seus objectius tècnics, de manera que a l’empresa abans van entrar-hi enginyers que advocats. En tot cas, ell va saber veure que a casa nostra feia falta algun instrument que protegís el que feia la indústria

catalana sense haver d’anar a Madrid. Un cop s’innovava, hi havia un gran dèficit”. Avui, gairebé setanta-cinc anys després, Oficina Ponti reuneix més de cinquanta professionals, tant tècnics com jurídics, que garanteixen un nivell d’especialització que abraça tots els camps tècnics, fins i tot la biotecnologia. Oficina Ponti són experts en propietat industrial i intel· lectual, i són agents oficials des del 1935. “A Oficina Ponti –explica Adelaida Ponti– busquem permanentment millorar els nostres serveis, i invertim en tecnologia i en la formació contínua dels nostres professionals”.

CONTRA LA CRISI, PATENTS El món de les patents és, en certa manera, un gran desconegut. Per veure’l una mica més de prop a través d’Oficina Ponti, ens acompanyen alguns dels seus professionals. Són, a més de la seva presidenta, Antoni López-Carrasco, llicenciat en Ciències Físiques, agent de patents europees i cap del Departament de Patents; i Pablo Blanch, enginyer industrial, llicenciat en Ciències Físiques i professor associat del Departament de Física i Enginyeria de la UPC; Alfons Femenia, advocat, tècnic en patents i agent

FULLS dels ENGINYERS

tie_ponti OK.indd 17

17

17/11/09 17:26:17


tecnologia i empresa

de patents europees; i Angelita González, enginyera industrial. Aquests tres últims, integrants del Departament de Mecànica i Electricitat de l’oficina. Així que comencem a parlar, queda ben clar quin és el futur d’Oficina Ponti. I és que, per Antoni López-Carrasco, “de moment ja ha caigut el mite del totxo; ara és hora que caigui el mite que a casa nostra no fem patents”. I continua: “Ara és el moment de les patents, ja que això dóna rèdits. Davant la crisi, cal fer indústria. En aquests moments estem veient un país que vol transitar cap a l’economia del coneixement. Això passa, entre altres coses, per fer més patents”. LA PATENT, UNA DESCONEGUDA? Patentar és protegir-se; és assegurar la propietat industrial i intel·lectual, però és més que això. “Novetat i activitat inventiva són les claus del món de les patents –explica

Pablo Blanch–, però no tot s’acaba aquí. Cal entendre que tan important és el cost de patentar com el cost de no patentar. A vegades, aquest segon pot tenir molt més impacte.” “Per això –comenta Adelaida Ponti–, per a nosaltres és molt important la divulgació del que són les patents, a vegades massa desconegudes. Tot sovint, l’inventor o investigador té massa pressa per publicar el que fa”. “I no només importa l’aspecte jurídic, sinó també el tècnic”, afegeix Blanch. “Abans de desenvolupar un producte és molt important utilitzar les patents prèvies ja existents com a implementació tecnològica –afegeix López-Carrasco. Això és tan important com protegir. Comprar tecnologia et pot estalviar molts diners en investigació”. En tot cas, per Adelaida Ponti, “en general, tant si parlem d’una marca com d’un disseny o d’una invenció, un

dels indicadors per saber si val la pena patentar és l’esforç realitzat”. “I, tot sovint –afegeix Pablo Blanch–, el quid a l’hora de patentar no és què patentem, sinó com ho patentem; per això és tan important el coneixement tècnic”. Per això, a Oficina Ponti no són purs tramitadors, sinó que actuen com a assessors amb valor afegit. Els seus punts forts es podrien definir en la seva gran capacitat tècnica i multidisciplinària, el servei personalitzat, l’experiència de més de setanta anys, així com treballar amb una xarxa de corresponsals de confiança arreu del món. “I, a més, sempre procurem treballar integrant-nos en la feina dels inventors”, conclou Adelaida Ponti. LA IMPORTÀNCIA DEL CONEIXEMENT PREVI En tot cas, a Oficina Ponti saben molt bé la importància del coneixement

Pablo Blanch, del Departament de Patents Associat/col·legiat núm. 12.829

Antoni López-Carrasco, cap del Departament de Patents Angelita González, del Departament de Patents

Alfons Femenia, tècnic en patents

18

Adelaida Ponti, presidenta d’Oficina Ponti

NOVEMBRE/DESEMBRE 2009

tie_ponti OK.indd 18

17/11/09 17:26:28


SERVEIS D’OFICINA PONTI RELACIONATS AMB LES INVENCIONS I LA PROPIETAT INDUSTRIAL * Assessorament preregistral: diàleg entre el client i el tècnic en patents especialista en el camp de la tècnica per obtenir la màxima informació i dissenyar l’estratègia de protecció més adequada. * Redacció de la descripció i les reivindicacions per obtenir la protecció òptima i presentació de l’expedient a l’oficina de patents corresponent. * Defensa de les patents davant les oficines de patents en col·laboració estreta amb el client per superar les objeccions dels examinadors. * Control i seguiment dels diferents procediments de tramitació de patents i manteniment de les patents concedides. * Informació sobre publicacions de patents en l’àmbit mundial. * Oposicions, observacions i recursos contra les sol·licituds de patent i les patents de la competència i defensa de les sol·licituds de patent dels nostres clients davant oposicions, observacions i recursos de tercers. * Estudis i dictàmens de patentabilitat, per evitar un registre innecessari del client o per valorar una patent de la competència. * Estudis d’infracció de patents en un doble sentit: tant si tercers estan infringint un dret del nostre client, com si el nostre client està infringint un dret de tercers. * Vigilància tecnològica dels camps de la tècnica corresponents a les activitats del client.

“Per a nosaltres és molt important la divulgació del que són les patents, a vegades massa desconegudes” Adelaida Ponti, presidenta

“Davant la crisi, cal fer indústria. Això passa, entre altres coses, per fer més patents” Antoni López-Carrasco, cap del Departament de Patents

TIPUS DE PATENT INDUSTRIAL * Patent espanyola * Patent internacional * Model d’utilitat * Certificat complementari de protecció i topografies de productes semiconductors * Patent europea

El món de la patent és molt extens. A Oficina Ponti ofereixen serveis en invencions, dissenys industrials, signes distintius, noms de domini, serveis jurídics, propietat intel·lectual, serveis a l’estranger, marques i patents en venda, i serveis de valor afegit

FULLS dels ENGINYERS

tie_ponti OK.indd 19

19

17/11/09 17:26:32


tecnologia i empresa

“Cal entendre que tan important és el cost de patentar com el cost de no patentar” Pablo Blanch, del Departament de Patents

“És molt important la recerca de patents existents en el mateix sector o àmbit en què algú vulgui fer una patent” Angelita González, del Departament de Patents

previ del mercat i les patents a l’hora de llançar un producte o d’iniciar la seva internacionalització. “A vegades, els costos de les patents internacionals poden ser un fre, però sempre t’acabarà sortint molt més car, tant econòmicament com pel que fa a prestigi, que et retirin tot el teu producte d’un estand en una fira. Amb un bon assessorament previ, que és el que nosaltres fem, això no passaria”, diu Alfons Femenia. En aquest punt, l’especialització, l’experiència i l’acumulació de dades és de

20

vital importància. Angelita González és l’experta en bases de dades a l’empresa, i té clar que “cada vegada donem més importància a l’assessorament previ”. I continua: “És molt important la recerca de patents existents en el mateix sector o àmbit en què algú vulgui fer una patent. Això ajuda a fer patents més fortes i amb més novetat”. Per afrontar la crisi, doncs, la fórmula sembla clara: pensar, innovar i patentar; i, en això, Oficina Ponti sempre serà d’un gran ajut.

“Els costos de les patents internacionals poden ser un fre, però encara surt més car que et retirin tot el teu producte d’un estand en una fira” Alfons Femenia, del Departament de Patents

NOVEMBRE/DESEMBRE 2009

tie_ponti OK.indd 20

17/11/09 17:26:41


FULLS dels ENGINYERS

tie_ponti OK.indd 21

21

17/11/09 17:26:43


entrevista

22

TEXT: Jordi Garriga

FOTO: BCN Imatge

NOVEMBRE/DESEMBRE 2009

entrevista_alberich OK.indd 22

17/11/09 18:07:12


La ciutat dins la ciutat Mercabarna és un lloc singular. Situat a la Zona Franca de Barcelona, es tracta del mercat d’abastiments de la ciutat, allà on es concentren els mercats majoristes, així com nombroses firmes d’elaboració, comerç, distribució, importació i exportació de productes frescos i congelats. Ocupa una superfície de 90 hectàrees, aplega unes 800 empreses, i hi treballen cada dia 25.000 persones. És, en definitiva, un petit o gran ecosistema, una ciutat dins una ciutat, i la seva gestió i el manteniment requereixen una complexitat important. I si no que li ho preguntin a Lluís Alberich, el qual, amb ja més de deu anys al capdavant de la Direcció Industrial i de Serveis, ha hagut d’afrontar tasques que van des de la gestió d’emergències, com han estat diversos incendis, el més important de tots el del Mercat de la Flor del 2001, fins al Pla Especial Urbanístic de reordenació i millora de Mercabarna, passant pel manteniment general de la urbanització i dels edificis i les instal·lacions de propietat, i els importants plans i serveis mediambientals que una plataforma com Mercabarna requereix.

“Som referència per la nostra política mediambiental” Lluís Alberich Alberich és, des de fa deu anys, director industrial i de serveis de Mercabarna, un espai on la seva feina com a enginyer industrial, literalment, no s’acaba mai. I és que en aquest enorme mercat l’anar i venir de persones, cotxes i camions és senzillament incessant i ininterromput, i cal tenir-ho tot controlat. Associat/col·legiat núm. 11.102

FULLS dels ENGINYERS

entrevista_alberich OK.indd 23

23

17/11/09 18:07:13


entrevista

Q

uè és Mercabarna? Com descriuria aquesta plataforma des de dins? Mercabarna, com a marca, és una entitat molt coneguda, però en realitat la seva funció és desconeguda per la gent en general. Estem parlant del mercat d’abastiments de producte alimentari perible de la ciutat i tota la seva àrea d’influència, però és molt més. És un gran centre de distribució que té diferents mercats a dins. És com una ciutat dins una gran ciutat, amb unes regles del joc característiques i singulars. Estem en un recinte professional amb dret de pas, i també és un centre logístic receptor de capital importància en què, essencialment, s’hi fan els canvis de càrrega de llarga distància a vehicles de distribució i en què, a més, s’afegeix valor amb la fabricació

En el seu despatx de Mercabarna, Lluís Alberich ens atén amb tota l’amabilitat del món, i la seva conversa pausada i didàctica demostra un gran interès per fer-nos conèixer i entendre què és Mercabarna i fins on arriba la seva complexitat

de productes elaborats. Estem parlant d’un espai complex on conviuen mercaderies, però també moltes persones. Aquí hi ha un gran flux de llocs de treball, de mercaderies i de vehicles, amb tota la complexitat de gestió que això requereix. És només un centre logístic receptor?, o també és punt d’origen per a l’exportació? Essencialment, som receptors. Hem d’entendre que hi ha dos tipus de mercats: els d’origen i els de distribució. Nosaltres, bàsicament, som un mercat de distribució, i servim essencialment a la regió de Barcelona i la seva àrea d’influència, tot i que és veritat que també servim a Aragó, València o el sud de França. Però el gran fort és Barcelona i la regió metropolitana.

Em parla de Mercabarna com una ciutat dins la ciutat. Vostè, doncs, és com l’enginyer municipal que fa que tot rutlli? Home... Aquí d’enginyers industrials realitzant diferents tasques en som alguns. En tot cas, la meva figura pot enganyar, ja que pot semblar que fabriquem alguna cosa, i no és així. Jo em dedico a la gestió del continent, el que es coneix com a facilities management, que inclou el manteniment d’edificis, la urbanització i les instal·lacions, el disseny i la construcció de noves infraestructures, la seguretat i la mobilitat, les telecomunicacions, i el medi ambient, on hi ha hagut canvis molt substanciosos els últims anys. Precisament, suposo que durant els deu anys que fa que vostè és aquí, aquest espai deu haver canviat molt. Sí, així és, i ara estem en un moment important, ja que estem encarant un ambiciós procés de renovació. Per un costat, ens trobem amb unes estructures i instal·lacions limitades o envellides en alguns aspectes i, per un altre costat, estem encarant la renovació de les concessions, que s’acabaven entre el 2017 i el 2020. El 2020, cinquanta anys després del seu naixement, havia de ser la data de caducitat de Mercabarna, però el seu èxit ha prorrogat la seva existència. I això que els inicis van ser complicats! I, pensant en el futur, quina capacitat de creixement hi ha? Aquesta era una de les nostres preocupacions, però des de fa quatre o cinc anys, amb la modificació del Pla Metropolità, s’ha pogut dur a terme un procés similar al del 22@ amb terrenys veïns a Mercabarna, amb la finalitat d’habilitar zones d’indústria en general en zones alimentàries. Amb això podrem guanyar 44 hectàrees més, a més de les 4 hectàrees que hem guanyat amb el trasllat del nou Mercat de la Flor.

24

NOVEMBRE/DESEMBRE 2009

entrevista_alberich OK.indd 24

17/11/09 18:07:17


Existeixen models similars al de Mercabarna en l’àmbit internacional? A escala internacional, ens trobem bàsicament dos models. Els països amb certa tradició tenen mercats a l’engròs similars al nostre, i l’exemple més para-

Sí, és així, tot i que no és l’activitat prioritària. Aquí tenim el mercat de fruites i verdures, que és el primer que es va establir a Mercabarna, i el mercat del peix i l’escorxador, com a activitats principals. Però, a més, tenim una zona

“El 2020 havia de ser la data de caducitat de Mercabarna, però el seu èxit ha prorrogat la seva existència” digmàtic i en el qual Mercabarna es va fixar al seu començament, als anys 70, és el de París. En altres llocs funciona només la distribució organitzada. Abans, semblava que la gran distribució havia de fer desaparèixer els mercats d’abastiment, però no ha estat així. Ens hi hem adaptat. Donem servei al detallista, però també als distribuïdors, grans i petits. Un mercat com el nostre, per exemple, ofereix un perfecte coneixement dels preus i de la qualitat al moment, i això interessa a tothom. I a Mercabarna, s’ha fet encara un pas més, amb producte elaborat. És així?

industrial complementària amb tot tipus de serveis, on destaca la manipulació i l’elaboració per a l’obtenció productes de tercera, quarta o cinquena gamma. Per exemple, la majoria de patates que els consumidors compren surten de Mercabarna. No només fem mercat, sinó que potenciem altres activitats amb gran valor afegit, i aquest és el nostre gran èxit.

Abans d’exercir com a director industrial i de serveis de Mercabarna, Lluís Alberich havia estat, entre altres coses, gerent del Centre de Visió per Computador i director de la delegació de Barcelona de la multinacional americana de serveis mediambientals BFI. També havia ocupat càrrecs als ajuntaments de Terrassa i Sabadell, i a l’Institut Cartogràfic de Catalunya i al Centre d’Informàtica de la UPC

Com afecta la crisi a una plataforma com aquesta? Per un costat, nosaltres anem bastant en paral·lel amb el mercat immobiliari pel que fa a les rendes i al traspàs dels FULLS dels ENGINYERS

entrevista_alberich OK.indd 25

25

17/11/09 18:07:19


entrevista

negocis. En els mercats, els edificis són de la nostra propietat, però en la zona d’activitats complementàries som només propietaris del sòl. Ara hi ha una certa manca de moviment que ens afecta poc, però que és indicadora de la salut de l’economia. I pel que fa a moviment de producte? Si ens referim al mercat d’abastiments, el moviment és gairebé el mateix, però els preus han baixat lleugerament. La gent va menys als restaurants, però va a comprar més als mercats, de manera que aquí la balança de moviment s’equilibra en una direcció o en l’altra. En el Mercat de la Flor sí que hi ha hagut una baixada forta de demanda, ja que es tracta de producte més prescindible. Abans parlàvem dels reptes de futur a Mercabarna. Com a director industrial i de serveis, quins són els seus principals reptes? Probablement serà la direcció dels projectes vinculats a la renovació de les

infraestructures de mercats i de mobilitat. Ara el gran projecte que és a les meves mans està centrat en el mercat de fruites i verdures. Aviat tindrà 40 anys i estem estudiant una remodelació en profunditat. Volem assolir una millora important dels espais interiors, i també una major eficiència en el moviment intern de mercaderies. Haurem de fer-ho sense aturar l’activitat, i això no serà senzill. I si li pregunto per quin dels projectes que ha hagut de dur a terme a Mercabarna li ha significat més complicacions, quin li ve al cap? El nou Mercat de la Flor de Sant Boi de Llobregat. Sens dubte ha estat una de les obres més complicades. Hauria pogut ser senzill, però hem volgut fer un mercat molt a mida, que ha acabat sent molt complex. Hi hem hagut d’abocar molts recursos humans, intel·lectuals, tècnics, i econòmics, però el resultat ha estat valuós. Es tracta d’un equipament que presenta un disseny singular i que és innovador perquè reuneix tres

tipus de producte que requereixen tres tipus d’espai totalment diferents. Tenim la flor tallada, que requereix una gran especialització en tecnologia del fred; la planta, que requereix una climatització adequada hivern i estiu; i els complements, que requereixen unes bones instal·lacions contra incendis. A més, l’hem dotat d’una planta fotovoltaica de 108 kWp que cobreix el 20% de la demanda elèctrica d’aquest equipament, i d’una climatització de baix consum. Però l’esforç ha valgut la pena, probablement avui estem parlant d’una de les infraestructures millors per a un mercat de la flor. Per acabar, expliqui’m com han canviat les qüestions mediambientals en aquest temps. És veritat que aquest aspecte ha canviat molt. En un mercat com aquest hi ha una certa fractura ambiental, en el sentit que la indústria en general en els nostres dies ho té molt clar, però aquest tipus de recinte arreu del món, no. Ara

Com ens explica Alberich, Mercabarna té l’avantatge de poder aprofitar les economies d’escala com a clúster que són. Gràcies a això, han pogut definir una política de comunicacions i telecomunicacions i actuar com a central de compra amb una gran capacitat per negociar amb els operadors

26

NOVEMBRE/DESEMBRE 2009

entrevista_alberich OK.indd 26

17/11/09 18:07:24


fa uns quants anys partíem d’una imatge de Mercabarna molt neta en començar l’activitat cada dia, però totalment deplorable en acabar la jornada. Per això vam dissenyar una infraestructura que incloïa contenidors específics per a cadascun dels mercats d’abastiment, una recollida selectiva molt acurada, i una deixalleria a mida que comptés amb un sistema pneumàtic de recollida orgànica amb un baix cost energètic. El gran tema va ser eliminar els contenidors dels carrers de la zona d’activitats complementàries; també, l’esforç que vam assumir en educació ambiental i de consens amb els usuaris. I avui som referència, de manera que les visites internacionals que rebem sempre vénen a veure el nostre punt verd. Som referència per la nostra política mediambiental. Actualment, tenim una valorització del 75% dels residus que generem, que és una de les xifres més elevades en el terreny nacional i internacional per aquest tipus d’unitat alimentària. És probablement un dels temes dels quals estic més satisfet.

“Actualment, tenim una valorització del 75% dels residus que generem”

Lluís Alberich no amaga el seu desig que, un dia, la mobilitat, tant en el terreny interior com de macromobilitat, deixi de ser la gran assignatura pendent: “Estem en una zona privilegiada, però es pot convertir en un coll d’ampolla. Si no ens connectem amb els eixos viaris i ferroviaris més importants, podem tenir problemes”

FULLS dels ENGINYERS

entrevista_alberich OK.indd 27

27

17/11/09 18:07:27


reportatge

TEXT: Jordi Garriga

FOTO: Isabel Marquès

La nova Llei de qualitat elèctrica i el paper dels enginyers industrials La nova Llei és molt més exigent amb les companyies subministradores, i en bona part del seu redactat final hi han col·laborat els EIC. A finals de juliol del 2007, Barcelona va patir una apagada elèctrica general motivada per un accident en un dels principals centres d’alimentació d’energia elèctrica de Barcelona i la seva àrea metropolitana i que, en part, donava cobertura a la ciutat. Per una desconnexió en cadena, l’apagada va afectar bona part de les llars i comerços de la ciutat.

28

NOVEMBRE/DESEMBRE 2009

reportatge_electricitat OK.indd 28

17/11/09 18:11:28


FULLS dels ENGINYERS

reportatge_electricitat OK.indd 29

29

17/11/09 18:11:35


reportatge

a més de Jordi dolader (foto inferior de la dreta), president de la Comissió d’energia dels eiC, l’equip d’enginyers industrials que ha participat en l’elaboració de la llei de garantia i qualitat del subministrament elèctric ha estat format per (d’esquerra a dreta a la imatge superior) antoni tahull (coordinador del grup de treball), pere palacín, Josep m. Rovira i vicenç badia

Un mínim del 90% dels abonats rebrà el subministrament d’una subestació, però en tindrà una altra assignada per a qualsevol incidència

L’

incident va conduir el Govern de la Generalitat de Catalunya a redactar una llei de garantia i qualitat del subministrament elèctric, que volia ser molt més exigent amb les companyies subministradores; llei que va ser aprovada el desembre del 2008. el papeR dels eNGiNyeRs va seR ClaU Bona part del redactat definitiu de la nova Llei ha estat possible gràcies a l’acció i estudi dels EIC, que han col·laborat de manera directa amb el Departament d’Energia per tal de definir un text que fos exigent i, alhora, realista. Com explica Antoni Tahull, coordinador de l’equip EIC-Llei de garantia i qualitat del subministrament elèctric,

30

“l’Avantprojecte comportava articles interpretables i la interpretació per part de l’Administració la feia una llei gairebé inabastable”. I continua: “Els enginyers vam valorar els diferents plans d’inversió i també els terminis per fer les inversions, i ens vam trobar, per exemple, que, segons l’Avantprojecte, feien falta 3.800 milions d’euros d’inversió addicional i que en dos anys s’havien d’aixecar 6.000 quilòmetres de voreres”. Per Josep M. Rovira, membre de l’equip EIC-Llei garantia i qualitat del subministrament elèctric, “calia definir quin mínim de qualitat és exigible sense que això signifiqui un augment tarifari massa significatiu, cosa que es va valorar entorn dels 700 milions d’euros”.

més eXiGÈNCies peR a les elÈCtRiQUes Bàsicament, “el gruix de la nova norma preveu que s’hagin de construir més subestacions, més teixit de la xarxa, millores en el disseny de la xarxa i que les subestacions tinguin transformadors de reserva que suposin el 30% de la potència de la instal·lació, fet que obligarà Red Eléctrica Espanyola (REE) i Endesa a incrementar les seves inversions”, explica Tahull. Entre aquestes novetats es troba que, de manera excepcional, les empreses distribuïdores podran ser les propietàries dels cables soterrats de 220 quilovolts i les seves subestacions subsidiàries en municipis on tinguin més de 20.000 clients, quan ho determini la Generalitat.

NOVEMBRE/DESEMBRE 2009

reportatge_electricitat OK.indd 30

17/11/09 18:11:37


La nova Llei de garantia i qualitat del subministrament elèctric en xifres CÀLcUL PRESSUpoSTARI D’INVERSIÓ REQUERIDA SEGONS L’AVANTPROJECTE DE LLEI:

3.800

Bona part del redactat definitiu de la nova Llei ha estat possible gràcies a l’acció i estudi dels EIC, que han col·laborat de manera directa amb el Departament d’Energia per tal de definir un text que fos exigent i, alhora, realista

MILIONS D’EUROS

CÀLcUL PRESSUpoSTARI D’INVERSIÓ MÀXIMA REQUERIDA SEGONS ELS EIC PER NO REPERCUTIR EN LA TARIFA:

700

MILIONS D’EUROS

El 90% Aquesta nova disposició legal suposarà revertir en part l’acord del 2003 pel qual REE va comprar actius de transport d’energia elèctrica.

L’Avantprojecte comportava articles que la feia una llei gairebé inabastable. Els enginyers vam valorar els diferents plans d’inversió i també els terminis

La Llei preveu també un nou disseny de la xarxa elèctrica que permetrà que almenys el 90% dels usuaris puguin ser alimentats des de més d’una subestació. Aquesta mesura permetrà que, en condicions de servei normals, un mínim del 90% dels abonats rebin el subministrament d’una subestació però, alhora, en tingui una altra assignada per a qualsevol incidència. També la regulació estableix mesures complementàries per garantir que les distribuïdores disposin dels mitjans per afrontar possibles situacions de contingència. Restablir el servei amb més rapidesa A més, la nova Llei endureix les condicions de reposició del servei i, si fins

dels abonats de zones a partir de 20.000 habitants hauran de tenir el servei restablert en menys de dues hores en cas d’apagada

El 90%

dels abonats hauran de rebre subministrament elèctric per més d’una subestació Les companyies tenen 2 anys per adaptar-se a la nova Llei. RÈGIM SANCIONADOR: Infraccions lleus, fins a 600.000 euros Infraccions greus, fins a 6 milions d’euros Infraccions molt greus, fins a 30 milions d’euros

FULLS dels ENGINYERS

reportatge_electricitat OK.indd 31

31

17/11/09 18:11:40


reportatge

ara les companyies estaven obligades a tornar a oferir servei després d’una incidència en cinc hores, ara, per a zones urbanes de més de 20.000 clients, hauran de fer-ho en dues hores per al 90% dels afectats i en quatre per a la totalitat de les persones que pateixin una apagada. Aquesta exigència es relaxa per a les zones semiurbanes i rurals: en zones entre 2.000 i 20.000 clients, en quatre hores; i fins a sis hores en zones rurals amb menys població. Si no compleixen aquestes i altres condicions de qualitat, les elèctriques s’exposen a sancions de fins a 30 milions d’euros. En tot cas, els canvis més rellevants del nou text legal suposen que tots els abonats hauran de rebre servei elèctric per més d’una subestació, a més d’elevar les sancions actualitzant-les en el nou marc legal espanyol, de manera que les multes podran ser, com acabem de dir, de fins a 30 milions d’euros, en lloc dels 3 milions que podien aplicar-se fins ara. evitaR la CaiGUda de Cables Una altra novetat és que es prohibirà que les línies elèctriques sobrevolin edificis o instal·lacions obertes de subestacions per evitar caigudes de cables com la que hi va haver a Collblanc, a l’Hospitalet, el 23 de juliol del 2007 i que va provocar l’apagada que en última instància ha impulsat aquesta Llei. Les empreses tindran dos anys per adaptar les seves instal·lacions a la nova Llei, que a més endureix les condicions d’inspecció. Per garantir el subministrament i la seva qualitat, segons la Llei, les companyies hauran d’explicar i complir un pla d’inversions i manteniment que s’inspeccionarà amb la freqüència que s’estimi convenient. Finalment, també s’actualitzarà el règim

32

sancionador d’acord amb el nou marc jurídic estatal. Així, les infraccions lleus podran rebre sancions de fins a 600.000 euros, les infraccions greus podran rebre sancions de fins a 6 milions d’euros i les molt greus, fins a la referida quantitat de 30 milions d’euros. Amb tot, com recorda Josep M. Rovira “ara per ara la Llei és inaplicable, ja que, de moment, el reglament per a la seva aplicació no està desenvolupat”. Un cosa sí que és clara, i és que tal com apunta Antoni Tahull, “en el procés d’elaboració de la Llei ha quedat palès que els EIC són una referència en qüestions energètiques”. I continua: “De les setze o divuit entitats que van comparèixer a la comissió del Parlament, ningú va donar xifres ni va fer propostes concretes com les formulades pels EIC. Propostes, per cert, que en força paràgrafs del redactat final de la Llei queden recollides”. aspeCtes a milloRaR Però la nova Llei no ho soluciona tot. Per Vicenç Badia, també pertanyent a l’equip EIC-Llei de garantia i qualitat del subministrament elèctric, “encara resten notables accions de millora en el context de la Llei, especialment en aspectes específics com, per exemple, i entre d’altres, el de la disponibilitat en permanència de personal les 24 hores (règim de torn tancat) en determinades subestacions”. I continua: “L’actual nivell tecnològic assolit permet l’aplicació de solucions més eficaces i rendibles, a través de l’harmònica utilització dels sistemes de comunicacions i control i l’organització de les adequades dotacions de reforç, ajustades als requeriments i característiques de les diferents zones elèctriques i geogràfiques de la xarxa”.

NOVEMBRE/DESEMBRE 2009

reportatge_electricitat OK.indd 32

17/11/09 18:11:52


Amb la nova Llei es prohibirà que les línies elèctriques sobrevolin edificis o instal·lacions obertes de subestacions per evitar caigudes de cables com la que hi va haver a Collblanc, a l’Hospitalet, el 23 de juliol del 2007

Agustí Maure, director general d’Energia i Mines

Després de deu mesos d’aprovació de la Llei, com es valora l’evolució de la qualitat del servei? El subministrament elèctric a Catalunya està tenint uns nivells de qualitat raonables, i la seva evolució és positiva, si bé aquest any hem de tenir en compte que hi ha hagut causes de força major, fonamentalment les ventades, que han afectat la qualitat del servei. Una llei tan ambiciosa com aquesta, que redissenya la xarxa de distribució per fer-la més segura, només es pot avaluar a mitjà termini, i la millor valoració que se’n podrà fer és que el subministrament elèctric passi desapercebut per a ciutadans i empreses. Tanmateix, el text ja ha permès la introducció d’algunes millores a la xarxa i en el control de les inversions de les distribuïdores, que han tingut una traducció directa en el nivell de seguretat i qualitat del subministrament. Avui, podria tornar-se a produir una apagada com la de l’estiu del 2007? És evident que el risc zero no existeix, i aproximar-s’hi és inviable econòmicament. Ara bé, sí que podem dir que, amb les mesures que s’han pres fins al moment i les que s’hauran d’aplicar en compliment de la nova Llei, serà francament difícil que un incident d’aquestes característiques tingui la mateixa repercussió pel que fa al temps de reposició, ja que s’ha reforçat de manera adequada la xarxa de distribució de Barcelona. Quina previsió hi ha des de la Direcció General d’Energia i Mines pel que fa la redacció del reglament que permeti aplicar degudament la Llei? El desenvolupament de la Llei ha de recollir totes les exigències amb relació al manteniment i injeccions que cal fer a les instal·lacions. Aquest treball finalitzarà d’aquí a pocs mesos i, de ben segur, significarà un pas molt important per mantenir una bona garantia i qualitat del subministrament elèctric a Catalunya. Com es valora l’aportació dels Enginyers Industrials de Catalunya en la redacció final de la Llei? La participació dels enginyers industrials ha estat molt important per tal que l’elaboració de la Llei de garantia i qualitat del subministrament elèctric de Catalunya no es limités al treball de l’Administració, com a autoritat, i a les aportacions de les companyies, com a prestadores del servei. Era imprescindible comptar amb el coneixement, el rigor i l’objectivitat del Col·legi a l’hora d’abordar una qüestió tan essencial i de servei públic com és el subministrament elèctric.

FULLS dels ENGINYERS

reportatge_electricitat OK.indd 33

33

17/11/09 18:11:54


Una nova imatge per a una nova tecnologia Amb la renovació de la marca Kaysun presentem tota una nova i àmplia gamma de productes amb tecnologia d’última generació, més fiable i versàtil que mai, per reforçar la qualitat, el servei i la confiança que sempre han dipositat en nosaltres els nostres clients.

S O L U C I O N S G L O B A L S E N C L I M AT I T Z A C I Ó I E N E R G I A

amb la garantia

projecte_privalia OK.indd 34

16/11/09 17:30:32


projecte

TEXT: Lorena Farràs

FOTO: Isabel Marquès

Privalia: de compres per la xarxa Fundat fa tres anys i mig per dos catalans, el club privat de vendes online s’ha convertit en tot un referent mundial A pesar de la seva curta trajectòria, Privalia no necessita presentació, especialment entre el col·lectiu femení. Uns 2,5 milions de persones d’Espanya, Itàlia i el Brasil són ja usuaris registrats actius d’aquest club privat que serveix, de mitjana, 55.000 comandes al mes. Aquestes xifres tan sorprenents no són res si es comparen amb l’espectacular creixement del negoci. Privalia preveu assolir una facturació d’uns 55 milions d’euros enguany, un 150% més que el 2008. Res a veure amb els 400.000 euros facturats el 2006, durant el primer mig any de vida de la companyia. Els responsables de tota aquesta efemèride

són l’enginyer industrial Lucas Carné (a la dreta a la fotografia superior) i José Manuel Villanueva, cofundadors de Privalia, qui en només tres anys i mig han aconseguit convertir en rendible un negoci en què pocs confiaven en un inici a excepció, evidentment, d’ells mateixos. Els sacrificis i esforços realitzats per Carné i Villanueva durant aquests primers anys no han estat pocs, però ara comencen a recollir els primers fruits del seu treball i les perspectives de futur són prometedores. Amb 34 anys, Lucas Carné, cofundador de Privalia, va sentir que “l’etapa d’entrenament professional ja s’ha havia acabat” i que

havia arribat el moment d’emprendre pel seu compte. “A França, aquest mercat funcionava amb una gran acceptació des de feia uns quants anys i vam començar a explotar la possibilitat de traslladar aquest model de negoci a Espanya”, explica Carné. Abans del naixement de Privalia, Carné era consultor empresarial i Villanueva director general de New Balance Spain. Ambdós tenien una bona feina i una llarga carrera professional per endavant, però aquest no era el futur que volien. El seu somni era crear i dirigir la seva pròpia empresa i pel que sembla l’aventura d’aquests dos emprenedors ha estat tot un èxit.

FULLS dels ENGINYERS

projecte_privalia OK.indd 35

35

16/11/09 17:30:36


article del mes

AQUEST ARTICLE HA ESTAT CEDIT PER LA REVISTA ENERGÍA, DE L’EDITORIAL REED BUSINESS INFORMATION

Y. Briceño Bueno / Àrea d’Energia i Medi Ambient de la Fundació CIDAUT (Valladolid)

PROBIOGAS: desenvolupament de sistemes sostenibles de producció i ús de biogàs agroindustrial a Espanya El projecte singular i estratègic PROBIOGAS integra un conjunt d’activitats de caràcter cientificotecnològic que estan interrelacionades entre si i tenen com a objectiu comú el desenvolupament de sistemes sostenibles de producció i l’ús de biogàs en entorns agroindustrials, així com la demostració de la seva viabilitat i promoció a Espanya. A PROBIOGAS participen tretze centres d’investigació i quinze empreses o institucions relacionades amb les diferents àrees de coneixement que fan referència al biogàs.

36

NOVEMBRE/DESEMBRE 2009

article del mes OK.indd 36

17/11/09 18:25:02


PROBIOGAS és un projecte singular estratègic que engloba activitats coordinades d’investigació industrial per a la millora dels sistemes de producció de biogàs basats en la codigestió anaeròbica dels materials de tipus agroindustrial

de gas natural, entre altres aplicacions. Addicionalment, es desenvolupa un complet programa de difusió dels resultats del projecte que inclou activitats de divulgació cientificotècnica, promoció entre empreses usuàries i comunicació

sentit, cal destacar l’àmplia participació (vint-i-vuit socis) dividida en empreses o associacions (quinze) i centres d’investigació (tretze), que aconseguirà intensificar i estendre la cultura de cooperació entre els agents del sistema

El projecte contribuirà a la reducció d’emissions de gasos que provoquin l’efecte hivernacle, perquè potencia l’ús del biogàs a Espanya com a font d’energia renovable més freqüents a Espanya. També es porten a terme activitats d’investigació industrial per millorar l’aprofitament agronòmic dels digestos en cultius tradicionals i energètics. Es realitza un estudi de viabilitat sobre els possibles usos del biogàs en vehicles d’automoció i piles de combustible, així com la seva introducció en xarxes

a través de grans mitjans. El projecte compleix els objectius del Pla Nacional d’Investigació Científica, Desenvolupament i Innovació Tecnològica 2008-2011, perquè incrementa la capacitat cientificotecnològica i fa un ús eficient de les infraestructures públiques i privades d’investigació i desenvolupament tecnològic. En aquest

ciència-tecnologia-empresa agroindustrial. També cal destacar que el projecte contribuirà a la reducció d’emissions de gasos que provoquin l’efecte hivernacle, perquè potencia l’ús del biogàs a Espanya com a font d’energia renovable. El projecte va iniciar la seva activitat a finals del 2007 i la durada prevista és de quatre anys.

FULLS dels ENGINYERS

article del mes OK.indd 37

37

17/11/09 18:25:04


article del mes

Plantes de biocombustibles

Cultius energètics

Explotacions agrícoles

Residus biocombustibles

Explotacions ramaderes

Indústries alimentàries

Residus ramaders

Residus alimentaris

Residus cultius

Figura 1

S p 1 M AT È R IE S P R IME R E S Ce

B

R

Ve

An

S p 2 PR O DUCC IÓ (COD IG E S T IÓ ) R

R

R

R

An

Ve

B

Ce

S p 4 B IOG ÀS

S p 3 DIG ES T

Cogeneració Vehicles Xarxes de gas Piles Microturbines

R: residus ramaders Ve: residus d’origen vegetal

An: residus d’origen animal Ce: cultius energètics

OBJECTIUS PROBIOGAS es constitueix com un conjunt d’activitats de caràcter cientificotecnològic que estan interrelacionades entre si i tenen com a objectiu comú el desenvolupament de sistemes sostenibles de producció i l’ús de biogàs en entorns agroindustrials, així com la demostració de la seva viabilitat i promoció a Espanya. Dins dels objectius específics estratègics es poden destacar: a) contribuir al desenvolupament de les energies renovables a Espanya; b) facilitar el desenvolupament i la consolidació del biogàs agroindustrial a Espanya; c) millorar la competitivitat i la sostenibilitat dels sectors agrícoles, ramaders i el de les indústries agroalimentàries; d) contribuir a la reducció d’emissions de CO2 i altres gasos d’efecte hivernacle generats en entorns agroindustrials,

38

B: residus biocombustibles

amb la qual cosa es contribueix a la lluita contra el canvi climàtic.

Els objectius cientificotecnològics més importants proposats en el projecte PROBIOGAS que mereixen una atenció especial són els relacionats amb: a) desenvolupar tècniques de producció de biogàs a partir de residus d’origen animal, ramaders i industrials, així com d’origen vegetal que inclouen excedents i restes de la transformació de productes hortofructícoles i de pinyola de dues fases, cultius energètics i subproductes de l’obtenció de biodièsel (glicerina); b) desenvolupar noves tècniques de condicionament i ús fertilitzant dels digestos produïts en els sistemes de codigestió anaeròbica; c) avaluar la viabilitat tecnicoeconòmica de les diferents alternatives d’ús del biogàs agroindustrial, que inclou la utilització com a combustible en motors

de cogeneració, vehicles d’automoció, mescla en xarxes de gas natural, piles de combustible, entre d’altres. Per altra banda, els objectius de difusió del projecte inclouen el desenvolupament d’un pla integral per donar a conèixer els beneficis dels resultats assolits i influir en els sectors objectiu, en particular agricultors, ramaders i indústries alimentàries, per tal que coneguin les possibilitats del biogàs i totes les seves potencials utilitats. ABAST PROBIOGAS inclou dotze subprojectes, amb els seus respectius objectius específics, i que alhora comparteixen l’objectiu comú de desenvolupar i promoure sistemes de producció i ús del biogàs en l’entorn agroindustrial espanyol. Aquest engloba activitats tradicionals de tipus agrícola, ramader i industrial alimentari

NOVEMBRE/DESEMBRE 2009

article del mes OK.indd 38

17/11/09 18:25:11

S


i, també, les noves activitats que en un futur compartiran aquesta escena; és a dir, els cultius energètics i les indústries bioenergètiques. Les activitats agroindustrials generen materials biodegradables potencialment utilitzables en la producció de biogàs, i que a PROBIOGAS es denominen matèries primeres. Conèixer la disponibilitat, les característiques i la distribució d’aquestes matèries primeres configura el subprojecte 1. La majoria de les matèries primeres que seran estudiades són en realitat residus, per la qual cosa el seu aprofitament constitueix també una millora mediambiental. En aquest punt és important aclarir que les activitats d’R+D del projecte PROBIOGAS no preveuen matèries primeres com els llots de depuració d’estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR), les aigües residuals d’alta càrrega orgànica o la fracció orgànica dels residus sòlids

urbans (RSU), malgrat que en algunes circumstàncies podrien formar part de l’optimització d’una planta de codigestió anaeròbica de tipus agroindustrial. El subprojecte 2 desenvolupa i promou els sistemes de producció basats en les noves tecnologies de codigestió com a alternativa eficient a la més estesa digestió anaeròbica monosubstrat. La codigestió consisteix en el tractament conjunt de les matèries primeres amb l’objectiu d’aprofitar la complementarietat de les composicions i reduir costos d’inversió i explotació. Les activitats d’investigació per millorar l’aprofitament agronòmic dels digestos i aconseguir aportar un major valor afegit com a producte fertilitzant amb característiques normalitzades constitueixen el subprojecte 3: digest. Aquest és un factor crític en la viabilitat de qualsevol sistema de producció de biogàs per codigestió. Es duran a

La majoria de les matèries primeres que seran estudiades són en realitat residus, per la qual cosa el seu aprofitament constitueix també una millora mediambiental terme accions d’investigació i desenvolupament tant per al seu ús en cultius tradicionals com en cultius energètics. El subprojecte 4, biogàs, avaluarà la viabilitat dels diferents usos actuals com en motors de generació estacionària (cogeneració) i de transport, microturbines i

Si l’interesa qualsevol d’aquests sectors, demanin’ns un exemplar.

FULLS dels ENGINYERS

39

Entença, 28 - 08015 Barcelona - T: 932 924 638 - Fx: 934 252 880 - rbi@rbi.es - www.rbi.es article del mes OK.indd 39

17/11/09 18:25:16


article del mes

Figura 2. Inventari per províncies de purins de porc i residus hortofructícoles

Figura 3. Assajos de codigestió de residus ramaders i cultius energètics

usos emergents del biogàs com en piles de combustible o per produir gas de síntesi, així com la seva introducció en xarxes de gas natural, per tal de desenvolupar posteriorment un programa experimental que consolidi els resultats i identifiqui i/o prescrigui projectes d’investigació que es desenvoluparan subsegüentment. El subprojecte 5, oficina tècnica i difusió, consta d’una sèrie d’accions de caràcter horitzontal i coordinat amb les accions específiques de difusió de cadascun dels altres subprojectes. Els subprojectes 6 al 12, demostració, són set accions de demostració i desenvolupament tecnològic, que inclouen accions innovadores tant en les tècniques de producció de biogàs com en la utilització del digest i de biogàs.

40

La figura 1 mostra esquemàticament la interrelació entre els subprojectes 1 al 4. PARTICIPANTS Com s’ha dit anteriorment, la participació d’empreses, associacions i centres tecnològics a PROBIOGAS és bastant àmplia; fins i tot quan desenvolupin la seva activitat en sectors diferents comparteixen el seu interès pels sistemes d’aprofitament del biogàs. A continuació es fa un llistat dels vint-i-vuit socis. Empreses o associacions: ABANTIA (AEMA), Purines Almazán, SL, Biogás Fuel Cell (BGF), CESPA, COVAP, FAEN; Fundación Patrimonio Natural (FNAT), S.A.T. San Ramón, GUASCOR; IDAE, NATURGAS; PROTECMA, Ruralcaja; SOGAMA, TETMA.

Centres tecnològics: AINIA, CSICCEBAS, CIDAUT, CIEMAT, GIRO, Universitat de Lleó (IRENA UL), IVIA, Universitat de Barcelona (UB), Universitat de Cadis (UCA), Universitat Miguel Hernández (UMH), Universitat d’Oviedo (UNIOVI), Universitat Politècnica de València (UPV), Universitat de Santiago de Compostel·la (USC). SUBPROJECTES A continuació es fa una breu descripció dels quatre primers subprojectes tècnics que constitueixen PROBIOGAS: matèries primeres, producció, digest i biogàs. Subprojecte 1: matèries primeres. Disponibilitat de matèries primeres, potencial de producció de biogàs i sostenibilitat de

NOVEMBRE/DESEMBRE 2009

article del mes OK.indd 40

17/11/09 18:25:20


Figura 4. Bioassajos de germinació i creixement utilitzant digestos

Figura 5. Ús de biogàs en motors de cogeneració i en microturbines

Els objectius de difusió del projecte inclouen el desenvolupament d’un pla integral per donar a conèixer els beneficis dels resultats assolits, i influir en els sectors objectiu, en particular agricultors, ramaders i indústries alimentàries, per tal que coneguin les possibilitats del biogàs i totes les seves potencials utilitats la seva utilització. Aquest subprojecte, en el qual participen AINIA, CIEMAT i la UPV, aborda un estudi de viabilitat tècnica previ a les activitats d’investigació desenvolupades en els subprojectes 2, producció, i 3, digest. L’objectiu és conèixer les característiques i la distribució de les matèries

primeres agroindustrials que poden ser emprades a Espanya per obtenir biogàs per codigestió anaeròbica, així com la viabilitat tecnicoeconòmica i mediambiental de la seva producció per aquesta via, en els actuals i futurs escenaris agro(industrials/energètics). Aquest estudi permetrà adquirir els

coneixements necessaris per a la creació de noves aplicacions de la codigestió anaeròbica agroindustrial a Espanya, així com per a la creació de nous productes fertilitzants a partir dels digestos. Subprojecte 2: producció. Anàlisi de viabilitat tecnicoeconòmica de les diferents alternatives d’ús de biogàs agroindustrial. Els objectius del subprojecte d’investigació industrial, en el qual participen GIRO, AINIA, UB, UCA, IRENA-UL, UNIOVI i la USC, són el desenvolupament de coneixement actualitzat i aplicat sobre codigestió anaeròbica de residus ramaders i agroindustrials, i de mètodes d’optimització. Les activitats experimentals i de gabinet s’han dissenyat amb la finalitat d’obtenir una sèrie de manuals pràctics d’ajuda al disseny de processos i instal·lacions i un sistema de control

FULLS FULLS dels dels ENGINYERS ENGINYERS

article del mes OK.indd 41

41

17/11/09 18:25:24


article del mes

automàtic. La campanya experimental planificada inclou experiments en discontinu i en continu escala laboratori de mescles de residus ramaders amb residus de la indústria càrnia, làctica i pesquera, de residus agrícoles de cultius intensius/hortofructícoles i extensius, de residus de la indústria de producció de biodièsel i amb cultius energètics orientats a la producció de biogàs. Subprojecte 3: digest. Millora de la viabilitat de tècniques de valorització agronòmica del digest. Aquest és un projecte d’investigació industrial, en el qual participen CSIC-CEBAS, UPV, UMH, Ruralcaja, IRENA UL, IVIA i BFC, l’objectiu general del qual és el reciclat i l’aprofitament del digest, produït per digestió anaeròbica de residus animals i vegetals per a l’obtenció de biogàs, per al seu ús normalitzat com a fertilitzant en cultius energètics i tradicionals. Es pretén desenvolupar nous productes fertilitzants a partir del digest brut, després de la seva formulació i

42

condicionament, a més d’adobs sòlids altament humidificats i de gran valor agronòmic per la seva transformació mitjançant compostatge. Per a això es valoraran els productes fertilitzants en agricultura tradicional i en els nous cultius energètics, i s’avaluaran els riscos mediambientals associats a la seva producció identificant punts crítics i mesures correctores. Es pretén contribuir a la normalització dels digestos com a productes recognoscibles en el mercat dels fertilitzants, i incrementar la confiança dels agricultors en l’ús dels digestos i/o els seus productes resultants, amb garanties agrosanitàries. Subprojecte 4: biogàs. Anàlisi de viabilitat tecnicoeconòmica de les diferents alternatives d’ús del biogàs agroindustrial. Aquest subprojecte, en el qual participen CIDAUT,PROTECMA,NATURGAS, UNIOVI, BGF, CESPA i GUASCOR, té com a objectiu la detecció de les barreres existents per a la implantació dels sistemes d’aprofitament de biogàs

i, des d’un coneixement dels processos de producció, el fet de poder quantificar aquestes limitacions en funció dels diferents usos finals que es puguin plantejar del biogàs. També inclou l’anàlisi teòrica i experimental de sistemes de distribució de biogàs i sistemes d’aprofitament en motors, microturbines, piles de combustible i com a possible matèria primera per a l’obtenció de gas de síntesi. RESULTATS Dins dels resultats que ja s’han obtingut amb PROBIOGAS, destaquen: a) els mapes de matèries primeres i el potencial energètic del biogàs a Espanya a escala provincial i comarcal (figura 2); b) el desenvolupament i l’optimització de tècniques de producció de biogàs mitjançant codigestió (figura 3); c) el desenvolupament de nous productes fertilitzants a partir dels digestos bruts (figura 4); d) l’avaluació de la viabilitat tecnicoeconòmica de les diferents alternatives d’ús del biogàs (figura 5).

NOVEMBRE/DESEMBRE 2009

article del mes OK.indd 42

17/11/09 18:25:26


FULLS dels ENGINYERS

article del mes OK.indd 43

43

17/11/09 18:25:29


entorn

+ BREUS

BREUS

Es consolida el nombre d’estudiants d’enginyeria industrial que fan cursos a l’estranger

IDP incorpora Javier Ruiz Gandullo

Segons dades del Departament de Relacions Internacionals de l’ETSEIB, durant els últims tres cursos (2006-07, 2007-08 i 2008-09), s’ha consolidat de manera significativa el nombre d’estudiants de l’ETSEIB que participen en cursos internacionals a través del programa Erasmus. El màxim d’estudiants amb mobilitat es va assolir el curs 2006-2007, amb un total de 563 alumnes, entre els entrants i els sortints, i si bé el curs 2007-2008 aquesta xifra va baixar una mica, el darrer curs 2008-2009 la xifra total es va tornar a situar en els 561 estudiants. Les xifres concretes són: CURS

2006-2007

2007-2008

2008-2009

Estudiants sortints (outgoing)

273

248

254

Estudiants entrants (incoming)

290

301

307

Total estudiants mobilitat

563

549

561

Font: ETSEIB (28-10-09)

Francesc Boada Pallerés, nou president de l’Associació d’Amics de la UPC L’enginyer industrial Francesc Boada Pallerés ha estat nomenat nou president de l’Associació d’Amics a la Junta Directiva del dilluns 19 d’octubre. Francesc Boada pren així el relleu de Jordi Mercader Miró, el qual ha estat al front de la institució durant divuit anys i que d’ara endavant continuarà com a vocal dins la mateixa Junta. Francesc Boada, que des del 2004 és president executiu d’Abantia Empresarial, grup d’empreses líder en enginyeria aplicada, és membre de la nostra Junta des de fa deu anys i ha estat nomenat a proposta del mateix Mercader. Francesc Boada és enginyer industrial titulat a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de la Universitat Politècnica de Madrid, Dr. enginyer industrial per

44

l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de la Universitat Politècnica de València i Graduate School of Business per la Universitat de Stanford (Palo Alto, als Estats Units), i catedràtic d’universitat a la Universitat Politècnica de Catalunya. Així mateix, és vocal del Consell Assessor del Banc Santander a Catalunya; conseller d’APD Zona Mediterrània; vocal de la Junta de l’Associació Catalana de l’Empresa Familiar; vicepresident d’ADEMI (Patronal nacional d’empreses de muntatge i manteniment industrial) i vocal del Cercle d’Economia. Font: Associació d’Amics de la UPC (21-10-09)

L’empresa de Sabadell IDP Enginyeria i Arquitectura ha incorporat Javier Ruiz Gandullo com a gerent de la unitat de negoci d’enginyeria. Aquesta unitat és la responsable del desenvolupament de projectes i assistències d’obra tant d’obres lineals i hidràuliques com d’urbanitzacions. Javier Ruiz Gandullo és enginyer de camins, canals i ports per la UPC, arquitecte tècnic per la UPC i postgraduat en Programa d’Alta Direcció d’Empreses per l’IESE. Amb més de trenta anys d’experiència en el sector, Ruiz ha estat soci fundador del Grup Europroject, i delegat per Catalunya de les empreses Grup Elsamex, Grusamar i Atenea. Amb aquesta incorporació, IDP té com a objectiu consolidar-se com una de les empreses líders en el sector de la urbanització, on actualment està desenvolupant actuacions de gran envergadura, així com donar un salt qualitatiu i quantitatiu en el desenvolupament de projectes d’obres lineals i hidràuliques. Font: IDP (22-06-09)

NOVEMBRE/DESEMBRE 2009

entorn OK.indd 44

17/11/09 18:26:32


BREUS

BREUS

Adéu als trens a l’estació de França Hereu anuncia que l’espai ferroviari serà un gran equipament per a la ciutat quan entri en funcionament la Sagrera L’estació de França, arraconada progressivament en els últims anys a favor de la centralitat de l’estació de Sants o de la pròxima perla de la Sagrera, morirà com a tal en el proper mandat. “Cal passar de l’etapa de cul-de-sacs a estacions passants”, va resumir Hereu per dibuixar en l’imaginari de l’auditori el nul paper que tindrà aquesta

estació quan Barcelona tingui el 2012 dues grans estacions, al nord amb la Sagrera i al sud amb Sants. “L’estació de França ja no tindrà utilització ferroviària i serà un gran equipament per a la ciutat”, va concloure davant una certa indiferència.

La patronal aprofita el dia per reclamar els transvasaments de l’Ebre i del Roine no previstos

Font: Avui (27-10-09)

Catalunya aeronàutica, un passat i un futur “Tribuna lliure de JoanVallvé, degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya Les infraestructures de transport són elements que determinen el desenvolupament de les societats i Catalunya disposa de tots els elements necessaris per aconseguir ser capdavantera. No podem negar la relació existent entre infraestructures i competitivitat. Recentment, el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya ha presentat el seu desè monogràfic, aquesta vegada dedicat a l’aeronàutica. Una anàlisi del sector aeronàutic des de pràcticament tots els seus vessants: indústria, infraestructures i formació. Aquest sector, ara poc contemplat, va ser molt important a Catalunya cap al 1930; amb posterioritat, determinades voluntats polítiques en van frenar la continuïtat. Avui comença a haver-hi una altra vegada un teixit important d’indústries que es dediquen a l’aeronàutica, i fins i tot hi ha indústries que en un moment de crisi global poden veure en l’aeronàutica una oportunitat de mercat per sortir dels sectors més afectats per la crisi”. Font: Dossier Econòmic de Catalunya (17-10-09)

Premeditadament o no, la patronal catalana ha fet coincidir la signatura del pacte amb una jornada sobre l’abastament d’aigua, que ha acabat amb una reivindicació més explícita que mai sobre la necessitat de transvasar a Barcelona l’aigua de les conques de l’Ebre i el Roine. Ho reclamen la Cambra de Comerç de Barcelona, el Cercle d’Economia, Foment del Treball Nacional, el RACC i el Col·legi d’Enginyers Industrials. El Pacte Nacional per a les Infraestructures no preveu transvasaments. Al Palau de la Generalitat, després de signar el Pacte Nacional per a les Infraestructures, el Consell de Cambres de Catalunya repartia entre els periodistes un comunicat que justifica l’adhesió d’aquestes institucions al pacte. Si s’hi han adherit és perquè, segons ells, el govern del PSC, ERC i ICV “es compromet a desenvolupar projectes que, per a les cambres, tenen un caràcter estratègic irrenunciable”. Entre aquests reivindiquen la interconnexió de conques fluvials; és a dir, el transvasament de l’Ebre a Barcelona “i també, pensant en un futur més enllà del 2020”, el transvasament del Roine “tal com fa anys que les cambres catalanes reclamen”. Font: El Punt (17-10-09)

FULLS dels ENGINYERS

entorn OK.indd 45

45

17/11/09 18:26:34


entorn

+ BREUS

BREUS

Girona obre un institut pioner en la investigació de l’aigua El Parc Científic i Tecnològic de Girona va estrenar ahir un centre pioner per investigar de manera multidisciplinària el cicle integral de l’aigua, des de la seva captació fins a la distribució perquè sigui consumida. L’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) és una aposta de futur de la Generalitat i un dels seus centres de referència a nivell mundial. “N’esperem molt, de l’ICRA, perquè serà un dels tractors més importants per impulsar la investigació i la tecnologia en aquest camp”, va assenyalar el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet. Un dels primers projectes que està desenvolupant l’ICRA és el tractament de l’aigua residual de depuradores per al consum humà.

La importància de l’aigua com a recurs fonamental i l’àmplia problemàtica que representa, amb disputes per les conques i constants episodis de sequera, han portat la Generalitat, la Universitat de Girona i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) a impulsar aquest institut. L’ICRA abordarà aspectes relacionats amb la qualitat ecològica dels mars i els rius, impulsarà el desenvolupament de noves tecnologies de tractament d’aigües residuals o per al consum humà i analitzarà estratègies de disponibilitat dels recursos hídrics. Font: El Periódico de Catalunya (08-10-09)

La Generalitat està pendent de decidir el traçat de la línia de Bescanó a Santa Llogaia Economia i Finances elabora l’informe a partir de les al·legacions per després trametre’l al Ministeri d’Indústria La Direcció General d’Energia i Mines del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat elabora l’informe que ha de decidir sobre el traçat de la línia de 400 kV en el tram entre Bescanó i Santa Llogaia d’Àlguema, així com el ramal que ha d’enllaçar amb Riudarenes. Segons fonts d’Energia i Mines, un cop la Generalitat hagi realitzat l’informe, el trametrà al Ministeri d’Indústria perquè continuïn els tràmits i es faci el projecte. De la seva part, el president de l’Associació de Municipis de la MAT (AMMAT), Xavier Quer, critica que no s’avanci en aquest tema i que encara no s’hagi creat la comissió parlamentària per tractar sobre el soterrament. Per Xavier Quer, soterrar la línia és una qüestió política perquè “tècnicament es pot fer”. Font: El Punt (28-09-09)

46

Experts nuclears recomanen millores a la central Vandellòs II

Després d’haver avaluat el funcionament de Vandellòs II, un grup internacional d’experts en matèria nuclear ha recomanat als gestors de la planta que millorin el programa per detectar i resoldre la degradació que poden patir alguns materials de la instal·lació. L’any 2006, el Ministeri d’Indústria va multar amb 1,6 milions Vandellòs II, precisament per un cas greu de corrosió al sistema d’aigües essencials provocat per un manteniment ineficaç. El Consell de Seguretat Nuclear (CSN) va dir llavors que la central havia fet una “vigilància inadequada” de les canonades, i que no hi havia hagut una bona comunicació entre diferents departaments tècnics. L’observació dels experts, integrats a la missió Osart, fa referència “a la comunicació” entre diferents equips tècnics de la central, de cara a la resolució de les deficiències que hagin pogut observar-se. En aquest informe, que és fruit de la inspecció que disset experts han fet a Vandellòs II les últimes tres setmanes, els tècnics destaquen l’esforç que ha fet l’Associació Nuclear Ascó-Vandellòs (ANAV) per millorar la seguretat després, precisament, d’aquell incident al sistema d’aigües essencials que el 2005 va mantenir aturada la planta durant 171 dies. Font: Avui (13-10-09)

NOVEMBRE/DESEMBRE 2009

entorn OK.indd 46

17/11/09 18:26:39


entorn OK.indd 47

17/11/09 18:26:43


dia a dia

29 de SeteMbre Farggi: el lideratge com a eina per a emprendre nous reptes

Comissió de Gestió Empresarial i Comissió de Serveis a l’Enginyer L’esperit de lideratge és un factor clau per al futur econòmic d’un país. Sense la iniciativa d’emprenedors com Jesús Farga, president i fundador del grup Farga, el teixit empresarial català no hauria esdevingut mai el que és ara. A partir d’una modesta botiga de queviures, Farga ha aconseguit crear tot un imperi del sector alimentari, conegut principalment per la seva marca de gelats Farggi, i que enguany preveu facturar 70 milions d’euros.

30 de SeteMbre Presentació del monogràfic Catalunya aeronàutica: indústria d’oportunitats i reptes

Els EIC vam presentar el monogràfic sobre l’aeronàutica, un sector amb arrels a Catalunya que en els darrers anys ha viscut una situació d’apaivagament important, que l’ha fet retrocedir en el context internacional. No obstant això, els autors de l’estudi assenyalen el gran potencial del sector català i identifiquen els reptes que té per endavant. Aquests passen per recuperar el lideratge, ampliant les infraestructures ja existents.

8 d’octubre Energia minieòlica

14 d’octubre Transgènics, sí; transgènics, no

Comissió d’Energia: Renovables Els implicats en el sector de l’energia minieòlica coincideixen plenament en el diagnòstic: el seu ús en pobles i ciutats només tindrà èxit si s’aconsegueix dissenyar microaerogeneradors que s’integrin en el paisatge urbà de manera atractiva o discreta i si les administracions aproven legislacions que facin més rendible la instal·lació d’aquesta tecnologia. Tot i que l’energia minieòlica té un futur prometedor, els ponents de la jornada van coincidir que és necessària una sèrie de canvis per tal que la seva implantació sigui massiva.

Comissió d’Indústries Alimentàries Els organismes genèticament modificats continuen generant controvèrsia un quart de segle després del seu descobriment. Els participants en una taula rodona organitzada a l’Escola Superior d’Enginyeria de Barcelona van explicar els pros i els contres d’aquest avenç científic per tal d’intentar racionalitzar un debat que sovint és força “visceral”.

48

NOVEMBRE/DESEMBRE 2009

fem_institucio OK.indd 48

17/11/09 18:31:36


14 d’octubre Benvinguda als nous col·legiats

19 d’octubre Competir compartint

L’auditori Pompeu Fabra de l’edifici de l’Associació i el Col·legi d’Enginyers va tornar a acollir el passat 14 d’octubre el tradicional acte de benvinguda als nous col·legiats. L’acte va ser apadrinat per Ramon Ferrer Canela, president de la Caixa dels Enginyers, i Carles Grau, director de Microsoft Catalunya, que es van dirigir als assistents en nom de les institucions dels EIC. Durant l’acte es va fer l’habitual lliurament d’insígnies als nous membres i després se’ls va oferir una copa de cava.

Comissió d’Enginyers a les Administracions Públiques L’ús de les noves tecnologies de la informació (TIC) està fent canviar el funcionament intern de les administracions públiques i de les empreses, així com la relació que aquestes estableixen amb els ciutadans i/o els clients. La digitalització de les oficines facilita la productivitat i simplifica els diferents processos que dia a dia es donen a les organitzacions. La seva implantació és clau per avançar i ser competitius.

20 d’octubre Presentació de l’Estudi de l’aire de les piscines d’ús públic de l’IDES

26 d’octubre Conferència de Jordi Hereu, alcalde de Barcelona

L’Institut d’Estudis de la Seguretat (www. seguretat.org) va presentar el seu Estudi de l’aire de les piscines d’ús públic en un acte a la Fira de Barcelona el passat 20 d’octubre. Joan Vallvé, degà del COEIC, i Joan Ribó, degà del CETIB, van donar la benvinguda a la presentació com a representants de les entitats patrocinadores de l’IDES.

L’Excm. Sr. Jordi Hereu, alcalde de Barcelona, va aprofitar la conferència d’enguany per recapitular l’estat de les infraestructures a la ciutat i a la seva àrea metropolitana. Des del seu punt de vista, la situació ha millorat notablement des de la seva última ponència al Col·legi, ara fa un any, perquè molts projectes que llavors només eren dubtes ara s’han convertit en certeses. L’any 2009 ha estat, segons l’alcalde Jordi Hereu, “molt positiu i important en l’àmbit de les infraestructures”.

FULLS dels ENGINYERS

fem_institucio OK.indd 49

49

17/11/09 18:31:42


dia a dia

ÀMBIT TERRITORIAL 23 de SeteMbre El nou Reglament d’equips a pressió (REP)

Demarcació de Girona De la mà de l’enginyer industrial Lluís Miret i amb l’objectiu de revisar tot el conjunt de canvis que introdueix el REP, tant pel que fa a les noves instal·lacions com a les existents actualment, el passat 23 de setembre es va impartir una sessió formativa sobre el nou Reglament d’equips a pressió. Els dies 29 de setembre i 1 d’octubre va tenir lloc el curs Elaboració de projectes elèctrics de baixa tensió, amb 16 hores de durada i que va ser avaluat d’alt interès pràctic pels alumnes assistents.

30 de SeteMbre Total liberització del gas i l’electricitat. Tarifes d’ultim recurs

Delegació del Vallès El passat 30 de setembre es va celebrar el setè cafè-col·loqui d’enguany. La sessió va anar a càrrec d’Israel del Arco, de Fecsa-Endesa, i Xavier Cordoncillo i Antoni Tahull , enginyers industrials membres de la Comissió d’Energia del COEIC, Subcomissió del Sector Elèctric. Es va presentar i debatre el RD 485/2009, de 3 d’abril, que estableix les noves tarifes oficials de subministrament de gas i electricitat, vigents des de l’1 de juliol , i en especial les denominades tarifes d’últim recurs.

5 d’octubre Signatura d’un conveni de col·laboració amb l’ICIL

Demarcació de Girona L’objectiu del conveni ha estat establir un marc de col·laboració entre la Demarcació de Girona del COEIC i l’ICIL per poder oferir a les empreses del territori una aproximació a l’excel·lència en la gestió empresarial i la millora contínua de les empreses, a través de l’intercanvi de coneixements i experiències. La fundació ICIL és una entitat dedicada a la divulgació, formació i investigació de les tècniques i aplicacions de la logística empresarial, des-envolupant les seves activitats en benefici, principalment, de les empreses d’arreu d’Espanya.

50

NOVEMBRE/DESEMBRE 2009

fem_institucio OK.indd 50

17/11/09 18:31:47


articles

Planificació de la jubilació: mai és aviat, però tampoc tard Òscar Sánchez / Cap d’Estalvi

L’evolució demogràfica de la població i la situació del sistema de repartiment de la Seguretat Social, generen incertesa sobre el manteniment de la taxa de reposició de les pensions de jubilació (percentatge que representa la pensió respecte al darrer salari del treballador). Els experts auguren la necessitat d’una reforma del sistema de pensions públiques que previsiblement derivi en una taxa de reposició inferior a l’actual per poder garantir la continuïtat del sistema. A banda del debat sobre l’abast dels possibles canvis normatius que afectin el càlcul de la nostra pensió de jubilació en el futur, cal que cada un de nosaltres fem un esforç de planificació, i ens preguntem la quantitat de diners que necessitarem per viure quan deixem de treballar. En general, infravalorem les despeses mèdiques i assistencials que haurem d’incórrer en el dia de demà, i tampoc li donem la importància que es mereix als riscos associats a la inflació que pot malmetre els nostres estalvis. El risc més significatiu en la planificació de la jubilació és el de la longevitat. Segons l’Informe de salut a Catalunya. Avaluació dels objectius de salut integrat en el Pla de Salut de Catalunya de cara al 2010, l’esperança de vida de la població de Catalunya es troba entre les més altes del món. No només hi ha més persones de 65 anys i més, sinó que aquest grup d’edat té, any rere any, una supervivència més elevada. Tradicionalment, els planificadors financers han estimat que quan la gent es jubila necessita entre el 70% i el 90% dels ingressos previs a la jubilació. No obstant això, algunes enquestes revelen que la majoria de la gent espera mantenir el mateix nivell de despeses que tenien abans de jubilar-se. En qualsevol cas, hi ha unanimitat en la conveniència de planificar la jubilació com

abans millor i potenciar l’estalvi amb aquesta finalitat. La demora d’estalviar per a la jubilació produeix dos efectes: 1) Disminució significativa del total d’estalvis disponibles en el moment de la jubilació. 2) Increment de l’esforç per estalviar, és a dir, aconseguir, en menys temps, el mateix objectiu que una persona que hagi començat abans. Un exercici que ens pot ajudar a situar-nos consisteix a estimar la pensió bruta anual de jubilació que ens correspondria amb la normativa de càlcul actual, i suposant que obtenim els mateixos ingressos fins que ens jubilem. Veuríem, per exemple, que algú que porti més de trenta-cinc anys cotitzant a la Seguretat Social amb ingressos anuals de 50.000 euros passaria a cobrar, quan es jubilés, menys del 70%. I la pensió d’una persona amb 90.000 euros d’ingressos, no cobriria ni el 40% del seu salari. En general, tots aquells que cobrin retribucions brutes superiors a la base de cotització màxima a la Seguretat Social (3.166,20 euros mensuals per al 2009), perdran poder adquisitiu quan es jubilin si no han previst un sistema privat d’estalvi per a la jubilació convenientment planificat.

ASPECTES BÀSICS EN LA PLANIFICACIÓ DE LA JUBILACIÓ · Valoració dels actius actuals · estimació de la pensió pública de jubilació que es percebrà · estimació d’altres ingressos que es puguin percebre (rendiments, herències, etc.) · estimació del passiu (crèdits, hipoteques) per obtenir el patrimoni net · Avaluació de les necessitats d’assegurances (vida, incapacitat, salut, etc.) · estimació de les despeses un cop jubilat (diferenciant les necessàries de les desitjades) · càlcul de quant es

No és un tasca fàcil calcular quant hem d’estalviar per afrontar amb recursos suficients la nostra jubilació. És necessari tenir present diversitat de variables que incideixen de manera important en les estimacions que podem fer, per això és recomanable demanar l’assessorament d’un expert

necessita estalviar per cobrir les despeses previstes · consideració de les variables de fiscalitat, inflació i tipus d’interès estimats · revisió de la planificació periòdicament

FULLS dels ENGINYERS

fem_institucio OK.indd 51

51

17/11/09 18:31:48


articles

El camí cap a una lenta recuperació de l’economia mundial

A Lluís Sust / Cap de Mercat de Capitals

Des que les borses van registrar nous mínims el mes de març, els mercats financers han gaudit d’una conjuntura econòmica que ha iniciat un camí de recuperació gradual, a causa d’una progressiva millora en les variables macroeconòmiques i d’un suport institucional que han permès recuperar part del terreny perdut des de l’inici de la crisi l’estiu del 2007. Així, els principals índexs borsaris han reflectit com el sector financer, gran be-neficiat dels ajuts institucionals, i els grans blue-chips han iniciat un camí de recuperació, per bé que gradual, dels seus balanços. Mentrestant, els bons governs, actiu refugi per defini-ció i una de les principals destinacions dels fluxos d’inversió en fases de recessió, s’han mantingut en màxims i no perquè el mercat no comenci a creure en la sortida de la crisi, sinó més aviat per la vigència dels programes de compra d’actius impulsats pels bancs centrals i perquè encara no ha començat a descomptar el més que probable repunt de les taxes de referència en la segona meitat del 2010. Pel que fa al bloc institucional, diversos esdeveniments han copat l’atenció de l’opinió pública i dels mercats financers. Per una banda, la cimera del G-20 celebrada a Pittsburgh va palesar que el sector financer és un dels principals focus d’actuació i sobre el qual caldria posar en marxa les principals reformes. Des del control dels bonus als directius de les grans entitats financeres fins al reforç de les exigències de recursos propis i de liquiditat o la simplificació dels productes bancaris, aquests van ser alguns dels eixos centrals de discussió. No obstant això, sota un esbós de les principals línies d’actuació, caldrà que tingui lloc un acostament més gran del bloc dels Estats Units i del bloc europeu, i alhora d’Occident i dels estats emergents, per con-cretar els principis que s’han posat sobre la taula i desenvolupar-los d’una manera més concreta. Seguidament, a principis d’octubre, va tenir lloc a Istanbul la reunió anual del Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial. Després de revisar a l’alça les perspectives del creixement econòmic mundial, l’FMI va remarcar que no es tracta d’un creixement robust, argument observat des de l’òptica que el consum no s’està rellançant malgrat l’entorn de tipus baixos. No obstant això, sembla evident que la fortalesa d’algunes na-

52

cions considerades fins ara emergents, com ara la Xina, l’Índia o el Brasil, serà un dels motors de creixement, circumstància que farà desbancar algunes potències econòmiques i veuran incrementat el seu pes en el PIB del planeta. Pel que fa als principals bancs centrals, aquests han optat per mantenir els seus tipus de referència en nivells propers al 0% amb l’objectiu d’estimular un creixement que comença a presentar símptomes d’una lleugera millora. Deixant de banda el cas d’Austràlia, del qual el millor posicionament davant la desacceleració econòmica mundial ha permès al seu Banc Central elevar recentment els tipus en 25 punts bàsics fins al 3,25%, la Reserva Federal i el BCE són partidaris de seguir mantenint els estímuls monetaris durant un cert temps. Tanmateix, sembla que la idea que l’economia dels Estats Units sortirà abans de la crisi que l’eurozona comença a tenir impacte i podria haver estat un dels motius pels quals Ben Bernanke, president de la FED, ha afirmat recentment que la institució que presideix “estarà preparada per retirar els estímuls en el moment que l’economia millori”, missatge interpretat en clau de pujada de tipus d’interès i retirada de programes de compra d’actius. En contraposició amb això, el seu homòleg al BCE reflectia en la seva darrera compareixença posterior a la reunió de tipus a Venècia a principis d’octubre que observen símptomes d’“estabilització, però caldrà estar alerta els propers mesos”, paraules que confirmaven les expectatives del mercat i de les quals s’entén que encara caldrà esperar un temps, potser fins ben entrat el 2010, per veure canvis en els tipus d’interès. Amb tot això, per bé que el mercat es comença a creure que els tipus d’interès podrien repuntar en el segon semestre del 2010, també és cert que diversos i prestigiosos analistes discrepen sobre l’estratègia de retirada dels programes d’estímul i pujades de tipus. Sembla clara la predisposició dels bancs centrals de no allargar en el temps polítiques de tipus zero per evitar noves bombolles, però una contracció prematura de la política monetària podria tenir un impacte perjudicial sobre el creixement econòmic, una circumstància que països com el Japó coneixen de primera mà.

NOVEMBRE/DESEMBRE 2009

fem_institucio OK.indd 52

17/11/09 18:31:49

S

E D R R P I E U S C P


TECTRAM ENGINYERIA

ARQUITECTURA

ARQUITECTURA SERVEIS Executius d’Obra Nova Direcció d’Obra Reforma Rehabilitació Project Management Interiorisme Execució d’Obra Urbanisme Seguretat i Salut Controls de Qualitat Peritatges

TECTRAM Obra

DONEM SERVEI A Particulars Empreses Administracions Franquícies Promotors Constructors Gremis Sant Lluís, 59 Local TECTRAM 08850 Gavà Tel. 936 384 924 Fax 936 388 492 tectram@tectram.com

SERVEIS www.tectram.com

www.tectram.com

TECTRAM és una empresa de Serveis Tècnics d’Enginyeria i Arquitectura. La nostra estructura ens permet oferir treballs de direcció integrada: projectes, direcció executiva, redacció de projectes d'enginyeria i arquitectura especialitzada, estudis tècnics d'assessorament i altres projectes tant pel sector públic com pel sector privat.

fem_institucio OK.indd 53

Executius d’Instal·lacions Direcció d’Obra Legalització d’Instal·lacions EnergIa Llicències d’Activitats Acústica Certificacions Energètiques Plans d’Autoproteció Assessorament Ambiental Peritatges Càlcul d’Estructures

TECTRAM Enginyers

ENGINYERIA

17/11/09 18:31:50


fem_institucio OK.indd 54

17/11/09 18:31:51


articles

Harley-Davidson protagonitza la segona trobada d’Empresa Adherida NETWORKING

El Col·legi va acollir el dijous 5 de novembre la segona trobada d’Empresa Adherida, que en aquesta ocasió es va centrar en la gestió de la marca i que va tenir com a protagonista la companyia Harley-Davidson, amb qui els EIC hem signat un conveni de col·laboració. Antoni M. Grau, el director general de l’AEIC/ COEIC, va donar la benvinguda institucional als representants de les gairebé de trenta empreses pre-sents a l’acte i al mig centenar d’assistents. La primera presentació va anar a càrrec de Teresa Abella, cap de l’Infocentre, que va parlar sobre el servei d’ajudes i subvencions que s’ofereix a les empreses adherides al Col·legi. En segon lloc, Oriol Sans, cap de Projectes, va explicar als assistents l’espai virtual EA, creat també per als col·legiats que utilitzen el servei Empresa Adherida. També es va recordar que ja s’ha convocat el segon Premi a la Millor Pràctica Empresarial entre les empreses adherides. coNVeNI AMb HArLeY-dAVIdSoN A la segona part, va tenir lloc la conferència Harley-Davidson: la importància de construir una marca, a càrrec de Jorge del Olmo, director de Harley-Davidson Espacio Barcelona, i Mar Viola, directora de Màrketing de Harley-Davidson Espanya. En acabar, Jorge del Olmo i Antoni M. Grau van signar un conveni de col·laboració entre Harley-Davidson i els EIC. Podràs trobar totes les presentacions a l’espai virtual EA: http://espais.eic.cat. En finalitzar l’acte, els assitents van poder gaudir d’un esmorzar a la seu del Col·legi en què van poder fer contactes i intercanviar opinions.

els assistents van poder conversar amb representants d’altres empreses i amb professionals del col·legi

La presentació va reunir mig centenar d’assistents, entre els quals hi havia una trentena d’empreses adherides

Moment de la presentació de Mar Viola, directora de Màrqueting de Harley-davidson, que va exposar La importància de construir una marca als assistents

eMPreSeS ASSISteNtS: bhefsan enginyers AZM enginyers AZ engin Asolba SL Avancar carsharing, SA Athenea Solutions espacio Solar e-Fiener, SL enginyeria i Gestió d’Infraestructures eGI Gesisa GPM Gestión Proyectos Y Montajes Ingedeck

Ingeniería y Asistencia europea Logistalfa Jaume coomer consulting Marina Port Vell SA oficina Ponti, SL Gestión Proyectos y Montajes oficina Ponti Saytel SGS technip Iberia SA Logistalfa

Signatura del conveni entre Antoni M. Grau, director general dels eIc, i Jorge del olmo, director de Harley-davidson espacio barcelona

FULLS dels ENGINYERS

fem_institucio OK.indd 55

55

17/11/09 18:32:03


fem_institucio OK.indd 56

17/11/09 18:32:06


articles

Reclutament 2.0 La web 2.0 ha posat a disposició de la societat tot un ventall d’opcions que faciliten la comunicació, la interacció i la col·laboració dins de qualsevol procés social i humà. Eines com les xarxes socials, els blogs o els wikis han revolucionat darrerament la concepció d’Internet, que ha passat de ser un entorn unidireccional, on el navegant únicament observava, a convertir-se en un espai multidireccional, col·laboratiu i de participació. Amb l’expressió reclutament 2.0 ens referim a l’ús de totes aquestes opcions aplicades a la selecció de personal. Es tracta d’una tendència que començava a plantejar nous escenaris en el procés de reclutament de talent a les organitzacions quan tot just ens hem trobat immersos en la situació de crisi actual. L’augment de l’atur i el conseqüent increment de possibles candidats per als processos de selecció han provocat que les empreses recuperin de nou la capacitat de decisió a l’hora d’incorporar persones a les seves plantilles. El reclutament 1.0, a través de portals de feina principalment, continua sent un mitjà vàlid per al reclutament. No obstant això, i pensant en el moment en què les empreses es tornin a trobar immerses en la lluita pel talent, són cada vegada més les empreses que comencen a desenvolupar noves eines per fer del reclutament de candidats un procés més eficient. Els experts coincideixen a dir que una vegada sortim del sotrac econòmic i tornem a tenir dificultats per cobrir vacants a les empreses, les pràctiques en matèria de reclutament no tornaran a ser el mateix. Les empreses hauran d’adaptar els seus mètodes de reclutament a les eines que fan servir aquests possibles candidats, introduint mecanismes més flexibles i àgils, més enllà del “per participar en aquest procés omple el nostre formulari”. En aquesta línia, els portals de feina de les empreses es veuran complementats per instruments que ajudaran a aconseguir un procés de reclutament més dinàmic i accessible per a tots els candidats potencials, com ara eines que permeten difondre les seves vacants a diferents portals o que estandarditzen el currículum tramès pel candidat sota els paràmetres

Montse Pérez / Serveis Ocupacionals dels EIC

emprats pels sistemes d’informació de l’empresa. Tampoc podem oblidar la potencialitat de les xarxes socials: Xing, Viadeo, Job and Talent o Linkedin (les tres primeres emprades preferentment a Espanya i la darrera als EUA i a Europa) s’han configurat com les principals xarxes professionals a Internet, i s’han convertit en fonts d’informació valuosa sobre els candidats, més enllà de la que es fa visible en un currículum tradicional (contactes a la xarxa, grups en què es participa i les aportacions que s’hi fan). D’aquí la importància de crear i gestionar adequadament la nostra identitat digital. Alguns consells per a la creació d’una identitat digital adequada: - Crea un perfil complet a les xarxes professionals, escollint la més adequada als teus objectius. - Puja el teu currículum als portals de feina, fent servir sempre que es pugui els que siguin especialitzats. - Estudia al possibilitat de crear un blog. Els beneficis són implícits i a llarg termini. Si tens coses interessants per explicar, donaràs prestigi a la teva marca personal. - Diferencia el contingut personal del professional. No utilitzis xarxes socials personals (per exemple, Facebook) per a promoció professional o viceversa. Tingues cura dels permisos de privacitat que dones a cada contingut. - Per últim, seguint el principi del networking que diu “el que aportes, ho reps”, cultiva el blog i la xarxa de contactes, dedicant-hi el temps necessari.

FULLS dels ENGINYERS

fem_institucio OK.indd 57

57

17/11/09 18:32:08


informe

58

TEXT: Josep Ramon Torné

FOTO: Arxiu

NOVEMBRE/DESEMBRE 2009

volem+ OK.indd 58

17/11/09 18:35:29


Viu l’associació! L’Associació/Col·legi porta anys oferint-te múltiples propostes per gaudir del temps lliure en companyia de la teva família. Viu l’associació! és un nou programa d’activitats lúdiques i culturals al teu servei. Perquè en aquesta vida, no tot és treballar! Visats, assessoria jurídica, normativa i documentació, borsa de treball... El Col·legi ofereix a tot el col·lectiu d’enginyers industrials desenes de serveis per desenvolupar-te en la teva feina. Però la nostra institució no vol limitar-se a ser una unió de professionals. L’AEIC/COEIC acull un col·lectiu plural amb aficions molt diverses i vol donar cabuda a les teves inquietuds extraprofessionals. Per això, hem creat per a tu el nou servei Viu l’associació!, una guia plena d’activitats per a tots els gustos pensades expressament perquè t’ho passis bé amb la teva parella, amb els teus fills i amb la resta de la família. Fa anys que l’AEIC/COEIC és un dels col·legis professionals que ofereix un ventall més extens d’activitats lúdiques i culturals a tot el col·lectiu dels enginyers industrials. Tanmateix, la modernització de la nostra institució passa per enfortir la

nostra xarxa social i una bona manera de fer-ho és fomentant les activitats de lleure que ens agrupin més enllà de les connexions professionals. Per aquesta raó, l’Associació/Col·legi ha decidit potenciar tot aquest vessant d’activitats per al teu temps lliure i d’ara en endavant es farà sota el motiu de Viu l’associació!. Des de principis d’octubre, t’hem informat a través del web, del butlletí electrònic i dels estands que es troben a les nostres seus, de les activitats que tenim programades per a aquesta tardor-hivern, i en arrencar la temporada de primavera-estiu tenim previst de llançar un segon calendari d’activitats. Si hi estàs interessat, a continuació et fem un breu tast dels principals eixos d’actuació i d’alguns dels cursos, programes, concursos i tallers que hem organitzat dins d’aquesta iniciativa. Viu l’associació!

INFORMACIÓ I RESERVES: Si vols conèixer el programa detallat, fer alguna reserva o saber qualsevol detall sobre Viu l’associació!, pots trucar al telèfon 933 192 304, enviar un correu electrònic a viula@ eic.cat o visitar el portal www.eic.cat.

FULLS dels ENGINYERS

volem+ OK.indd 59

59

17/11/09 18:35:32


informe

CURSOS DE CUINA La cuina pot ser un autèntic plaer, tant per a qui s’asseu a taula com per a qui es planta a preparar un plat davant dels fogons. L’auge de la cuina d’autor, l’arribada de plats d’altres cultures i també el redescobriment de la gastronomia tradicional han fet que cada cop més gent gaudeixi de la cuina, no només com a consumidors, sinó també des del punt de vista del que remena les olles. T’oferim cursos de Xef exprés en què, aprofitant una estona al migdia, podràs aprendre a cuinar dos plats i un postre que després podràs menjar-te per dinar.

IMATGE PERSONAL A tots i a totes ens agrada tenir un bon aspecte, vestir bé, saber estar, arreglar-nos de manera que vagi d’acord amb la nostra manera de ser... T’oferim tallers d’imatge personal en què et faran una anàlisi de la teva fisonomia i estructura corporal perquè et treguis el màxim partit; cursos de saber estar per millorar les teves habilitats socials, aprendre l’etiqueta a taula o fer presentacions; cursos de visatgisme i automaquillatge de la mà de professionals expertes que t’ajudaran a potenciar el teu atractiu i molt més.

PRACTICA L’ANGLÈS Ja no hi ha excuses. Vivim en un món global on l’anglès s’ha convertit en l’autèntica llengua franca internacional. Tant si és per la feina, com per viatjar o per tractar amb coneguts d’altres països, necessitem tenir un bon nivell d’anglès. Si tens un nivell mitjà, però et falta practicar per mantenir-te o millorar el teu anglès, vine i podràs conversar en anglès amb altres companys i perdre la vergonya. Tindrem converses en anglès tot dinant, perquè sigui més agradable.

60

NOVEMBRE/DESEMBRE 2009

volem+ OK.indd 60

17/11/09 18:35:42


PER ALS MÉS MENUTS Els teus fills també es podran beneficiar de tots els avantatges que t’ofereix el programa Viu l’associació! Cada temporada organitzarem activitats destinades especialment als més petits. Farem cursos de màgia dedicats a nens i nenes, amb mags professionals que els ensenyaran trucs que et deixaran amb un pam de nas; un concurs de nadales aprofitant que s’apropa el Nadal, amb una xocolatada el dia de l’exposició dels dibuixos dels menuts... I als qui participin els invitem a presenciar la cavalcada de Reis des de les oficines de l’edifici que els EIC tenim a la plaça de Ramon Berenguer, a Barcelona.

APRÈN COSES NOVES Mai és tard per aprendre, sigui per estudiar, millorar les nostres capacitacions professionals o aprendre un nou hobby que ens donarà hores i hores de satisfaccions. A Viu l’associació! t’ensenyarem a plantar un hort al centre d’una ciutat i com cultivar les hortalisses i plantes fora del seu hàbitat natural. També t’introduirem en l’art de l’scrapbooking, una tècnica per personalitzar amb fotografies i altres elements qualsevol objecte, ideal per a regals durant aquestes dates! I hi haurà tallers de costura de supervivència per als qui no han cosit mai ni un botó i necessiten espavilar-se sols.

PER A TOTS El nou programa Viu l’associació! ofereix activitats variades per a tots els gustos. Busquem cursos i tallers dedicats als nens, als joves, a un públic més sènior, alguns pensats per a ells i altres per a elles... Volem que t’ho passis bé amb nosaltres, amb activitats de tot tipus, sigui aprenent a manejar el Photoshop o bé jugant al bridge amb els companys. T’hem intentat presentar el primer programa de Viu l’associació! i la nostra voluntat és seguir-te oferint nous estímuls de cara al futur. Esperem que t’hi apuntis!

FULLS dels ENGINYERS

volem+ OK.indd 61

61

17/11/09 18:36:03


volem +

EL MICROOH!NES Catalunya enviarà una nau a la Lluna Un grup d’empreses catalanes participarà en el Google Lunar X Prize, una competició mundial entre entitats privades per enviar un artefacte a la Lluna abans del 2012. L’objectiu és estimular una nova generació d’inversió privada perquè, en l’esforç per arribar al satèl·lit terrestre, es desenvolupin tecnologies i materials que siguin útils a la resta de la humanitat, tal com ha passat en les darreres dècades de cursa per l’espai. El primer equip que aconsegueixi que la seva nau arribi a la superfície lunar, recorri 500 metres i enviï imatges a la Terra rebrà un premi de 20 milions de dòlars. Les empreses que formen el Catalonia Moon Discovery Group són Galactic Suite Design, especialitzada en el desenvolupament de projectes aeroespacials, i New Output, consultora d’estratègia, amb l’assessorament tècnic del Centre de Tecnologia Aeronàutica i de l’Espai (CTAE).

ENTRETENIMENTS

WWWEBS HTTP://ATLASEOLICO.IDAE.ES

Els gots reciclats En una fàbrica reciclen tots els seus materials i poden fer un got de paper nou amb nou d’usats. Quants gots reciclats poden fabricar si inicialment tenien 505 gots nous?

Atles eòlic d’Espanya Primer atles que permet avaluar el potencial eòlic per instal·lar futurs aerogeneradors en el territori i en el litoral marítim. Mostra velocitat mitjana anual i altres paràmetres d’interès amb resolució de 100 metres de distància entre cada node generat en el mapa, i inclou altres serveis com cartografia, topografia, zonificació marina, etc. WWW.LOSMEJORESANUNCIOSDETELEVISION.COM Els millors anuncis de la televisió La selecció més completa dels millors anuncis de la televisió classificats d’una manera fàcil i intuïtiva per tal que els usuaris puguin trobar allò que busquen sobre el món dels anuncis. WWW.WEBMETAL.CAT

SOLUCIÓ SETEMBRE/OCTUBRE La seqüència de Hong Kong La sèrie està composta d’un nombre seqüencial (1, 2, 3...) seguit d’un nombre primer començant per 2 (2, 3, 5, 7...). El següent nombre seqüencial és l’11 i el següent primer, el 31. En conseqüència, el terme que segueix la sèrie és 1131. Problemes extrets de mensa.es

El catàleg virtual de les empreses catalanes del sector del metall constitueix una eina fonamental per identificar i conèixer nous proveïdors, clients i socis productius i tecnològics en el sector metal·lúrgic català. El catàleg proporciona informació detallada i actualitzada sobre el perfil, dades de contacte i característiques de l’activitat productiva d’empreses catalanes del sector del metall, classificades en funció dels seus productes.

62

NOVEMBRE/DESEMBRE 2009

volem+ OK.indd 62

17/11/09 18:36:05


LA TEMPTACIÓ

CAL PEP

Natàlia Garcia / Màrqueting i publicitat COEIC

una autèntica barra de tapes

Com les millors obres d’enginyeria que perduren i es consagren amb el temps, el restaurant Cal Pep continua sent un autèntic referent per als sibarites de les bones tapes. Reconegut tant pels autòctons com pels estrangers que no deixen passar l’oportunitat de fer-hi una visita. Ubicat al Born, un dels barris més cosmopolites de Barcelona, Cal Pep disposa d’un petit menjador interior per a grups a partir On:

Plaça de les Olles, 8 Barcelona Tel.: 933 107 961 www.calpep.com

Quan:

Tanca diumenges, dilluns al migdia i dissabtes nit

Quant: 45 euros de mitjana per persona

de quatre persones, però l’autèntic ambient del local es troba a la seva barra. El servei dels cambres és ràpid i afable. Això fa que quedi compensat l’únic inconvenient del local, que no permet fer reserves, sinó que cal esperar de peu (no gaire, però el suficient perquè arribis a la barra afamat). El millor, sense cap mena de dubte, són les tapes, preparades amb productes frescos de temporada. Cal destacar les cigales amb ceba, els ous estrellats amb llengüeta i un clàssic del local: la seva exquisida “trempera” (truita de patata i ceba amb xoriço picant i un toc suau d’allioli). No en va, el diari britànic The Guardian va incloure les seves tapes en el rànquing de Les 50 millors coses per menjar al món, i on menjar-les. També s’hi fa referència a les fantàstiques bombes del bar La Cova Fumada de la Barceloneta. Detallo l’enllaç

a l’article per als amants de la gastronomia i els viatges, que som molts!: http://www. guardian.co.uk/lifeandstyle/2009/sep/13/ best-foods-in-the-world. Ja saps, si trobes lloc no t’ho perdis!

FULLS dels ENGINYERS

volem+ OK.indd 63

63

17/11/09 18:36:08


volem +

NOVES TECNOLOGIES UN VOLANT PER NO ADORMIR-SE

EL NOU IMAC, EL TOT EN UN DEFINITIU

El fabricant de components de l’automòbil Ficosa està desenvolupant, en col·laboració amb universitats i centres mèdics i tècnics, un dispositiu mesurador de l’estat del conductor, que permetrà detectar a través del volant el seu grau de fatiga. Segons va explicar a EuropaPress el director general d’R+D de Ficosa, Vicenç Aguilera, el projecte està encara “en fase de maduració” i suposa un exemple d’àmplia cooperació per crear un nou dispositiu orientat a una major seguretat dels conductors. El detector servirà per advertir al conductor de quan està al volant amb un grau de fatiga massa elevat o amb somnolència que posa en perill la seva seguretat i la de la resta de conductors. A través dels inputs que arribin dels sensors en el volant, en el vehicle s’activarà una alarma perquè es detingui el vehicle i el conductor descansi. La fatiga, el somni i la malaltia van suposar la cinquena causa d’accidents amb víctimes a Catalunya el passat any, amb 897 sinistres enfront dels 721 que van tenir com a factor concurrent l’alcohol i les drogues, segons dades de l’Anuari Estadístic d’Accidents a Catalunya 2008 del Servei Català de Trànsit.

Apple ho ha tornat a fer. La multinacional de l’electrònica i el software ha tornat a meravellar el sector de la informàtica i els consumidors amb la presentació del nou iMac, un ordinador amb tot el maquinari en una sola peça: disc dur, entrades USB, altaveus... Tot integrat en una elegant pantalla de 27 o 21,5 polzades. L’iMac és una aposta d’Apple per mantenir el seu lideratge entre els professionals de la imatge mentre s’acosta a l’usuari convencional amb un disseny atractiu i un bon rendiment audiovisual.

PÀGINES Aislamiento acústico en la edificación: proyecto, cálculo, control técnico y administrativo. Adaptado al CTE DB-HR

Vademécum eléctrico Autor: Vicente Calomarde Pérez Edita: Ediciones Experiencia, Barcelona, 2008 Codi: 621.316 CAL Sinopsi: Sinopsi La constant evolució de la tecnologia elèctrica i la creixent importància dels aspectes de la seguretat en l’ús de l’energia elèctrica va determinar l’aparició del nou Reglament electrotècnic de baixa tensió l’any 2002. Les millores, els avenços i els perfeccionaments en el camp de l’electrotècnia han fet necessari que la complexitat de la reglamentació i de la normativa aplicable requereixi una nova eina de consulta, i és aquest l’objectiu que l’autor ha volgut assolir amb la publicació d’aquesta guia.

64

Autor: Josep M. Querol Autor Noguera Edita: Col·legi d’Aparelladors Edita i Arquitectes Tècnics de Tarragona, Tarragona, 2009 Codi: 699.84 QUE Codi Sinopsi: Es tracta d’una Sinopsi introducció a l’aïllament acústic en l’edificació i una eina de treball en les fases del projecte, execució i control destinada principalment als arquitectes, arquitectes tècnics, enginyers, organismes de control tècnic i companyies d’assegurances. És una obra estructurada de manera que permet una lectura pràctica, una fàcil localització dels temes, de les fórmules d’aplicació i de les recomanacions de disseny i d’execució.

NOVEMBRE/DESEMBRE 2009

volem+ OK.indd 64

17/11/09 18:36:13


volem+ OK.indd 65

17/11/09 18:36:16


volem +

OFERTES I SERVEIS TJA NOOR El Taller de Joieria Artesana NOOR SL és una empresa de fabricació de joieria d’alta qualitat, en or, diamants i altres pedres precioses. Amb més de quinze anys d’experiència en el món de la joieria, els seus models són produïts amb cura i dedicació en el taller propi per servir les expectatives dels seus clients. La seva missió és crear joies de qualitat i donar el màxim servei als clients en la fabricació de peces especials. Com a membre dels EIC, podràs gaudir d’un 15% de descompte en tots els seus productes

TJA NOOR Tel. 934 852 670 info@tja-noor.com www.tja-noor.com

WSOKO “Màrqueting on line per a empreses”

Apartat de correus 81 08320 El Masnou Tel. 935 556 033 629 261 711 info@wsoko.net www.wsoko.net

WSOKO t’ajudarà a arribar a tots els teus clients just en el moment que ells necessitin els teus productes o serveis, quan realitzen cerques a Google. Gràcies als anuncis AdWords, els clients veuran el teu anunci al costat dels resultats de la cerca que hagin sol·licitat. El Departament de Màrqueting de WSOKO t’ajudarà a planificar les campanyes per arribar només a les persones interessades en els teus productes i serveis. Això és possible perquè l’anunci només es mostrarà a aquelles persones que busquin informació relacionada amb les paraules clau seleccionades. D’aquesta manera, en lloc de buscar un públic, hi haurà un públic que et buscarà. Els teus anuncis apareixeran en els resultats de cerca de Google, així com en els llocs de contingut i de cerca de la xarxa de Google. Condicions especials en campanyes de posicionament SEM (Search Engine Marketing) a Google: enllaç patrocinat i xarxa de continguts.

CLUB NATACIÓ BARCELONA El Club Natació Barcelona (CNB) ha destacat sempre com a club que fomenta l’esport. Per això ha promocionat sempre la pràctica de diverses modalitats i ha preparat professionals d’elit. Compta amb deu disciplines d’alt nivell competitiu: natació, waterpolo, salts, vela, atletisme, pilota, rugbi, petanca, triatló i karate. Actualment el CNB compta amb 24.000 m2 de modernes instal·lacions a primera línia de mar i amb platja pròpia. A partir de l’1 de novembre del 2009 i fins al 30 de maig del 2010, podràs gaudir de drets d’inscripció gratuïts.

66

Club Natació Barcelona Pg. Joan de Borbó, 93 08039 Barcelona Tel. 932 219 622 www.cnb.es

NOVEMBRE/DESEMBRE 2009

volem+ OK.indd 66

17/11/09 18:36:22


FULLS dels ENGINYERS

volem+ OK.indd 67

67

17/11/09 18:36:26


borsí

IMMOBLES Apartament a Ribes de Freser, seminou (2 anys), completament moblat i equipat, es lloga tot l’any. Saló menjador, cuina, dos dormitoris dobles, calefacció a gas, llar de foc, traster i plaça pàrquing. Imprescindible tenir referències. Tel. 933 008 219 / 972 728 100. Es lloga nau industrial a Figueres. Situada dins un complex industrial (ctra. Figueres a Vilatenim). Parcel·la de 655 m² i nau de 490 m². Preu de lloguer: 2.000 €/ mes. Tel. 938 430 686. Es lloga nau industrial a Polinyà. Són 600 m2 amb altell de 100 m2 i oficines. Disposa de 70 kW. Preparada per a pont-grua. Alçada de 8 m. Disponibilitat immediata. Tel. 932 090 152 / 629 739 703. Llogo pis de 90 m2 prop de pl. Molina. Silenciós i assolellat. Àmplia sala amb xemeneia, quatre

68

habitacions (dues dobles), dos banys complets, cuina equipada, balcóterrassa. Preu: 1.200 €/mes. Tel. 934 188 331 (Esteve).

1r 2a. Preu: 500 €/mes (serveis inclosos). Opció de plaça de pàrquing: 110 €/mes. Tel. 610 776 007 (Sr. Pujol).

Llogo apartament cèntric a Madrid, totalment equipat, moblat, amb calefacció i aire condicionat, situat en una finca amb garatge, jardí i piscina comunitària. Tel. 644 194 874.

Llogo pis de 40 m2, dues habitacions, menjador-cuina i lavabo amb dutxa. Demano tres mesos de fiança i assegurança per danys. Cal que el llogater sigui enginyer industrial o tingui excel·lents referències. Pis ben conservat (metro Llucmajor), lavabo nou, cuina de butà (millorable a petició amb acord econòmic). Hab. doble i hab. senzilla amb sortida a terrassa. Preu: 475 €/mes més despeses. Tel. 639 613 905 / 933 231 144 (Ferran).

Local/despatx nou per estrenar a la millor zona de Sabadell, enfront de Fira Sabadell. Superfície total de 300 m2, distribuïts en planta baixa de 30 m2 amb accés directe des del carrer i en planta primera de 270 m2. Possibilitat de lloguer o venda. Tel. 610 760 018 / 617 467 058.

Llogo despatx d’arquitectura que comparteix 62 m2 amb tots els serveis. Situat a la zona universitària (darrere la facultat d’Econòmiques): c/ Trias Giró, 15,

Es lloga pis moblat de 80 m2 al c/ Entença, entre Còrsega i París. Sisè pis amb ascensor, parquet, tres habitacions (una de doble), bany, cuina equipada i menjador. Pàrquing

opcional per a cotxe petit (fins a 4,20 m) al mateix edifici. Preu: 1.000 €/mes (1.100 €/mes amb pàrquing). Despeses de comunitat incloses. Tel. 934 108 280 / 670 211 740. Es lloga local a la nova ciutat judicial, a la pl. Cerdà. Té 280 m2 en un edifici d’oficines. Planta baixa en un espai diàfan. Perfecte per a despatx comercial o magatzem. Preu: 3.250 €/mes. Tel. 680 986 154. Llogo plaça de pàrquing per a cotxe gran, situada a la ronda de Sant Pere cantonada amb Via Laietana. Tel. 933 014 629. Llogo pis (1a planta) de 65 m2 al barri vell, c/ Pont Vell, de Besalú (Girona). Restaurat i sense moblar, molt cèntric, a punt per entrar-hi a viure. Consta de dues habitacions dobles, menjador sala d’estar, cuina, bany, ampli rebedor i

galeria. Equipat amb calefacció de gas natural, assolellat i tot ventilat. Tel. 934 249 203. Llogo pis al c/ Comte Borrell (entre Gran Via i Diputació), a prop del metro Urgell. De 60 m2, totalment reformat, interior i parcialment moblat. Preu: 750 €/mes. Tel. 630 971 868 (a partir de les 19 hores). Llogo local d’uns 170 m2 al c/ Comte Borrell (entre Gran Via i Diputació). Preu: 1.400 €/mes. Tel. 630 971 868 (a partir de les 19 hores). Es lloga apartament a la Cerdanya, temporada d’hivern, per mesos o temporada. Planta baixa amb jardí particular, tennis i jocs infantils. Tel. 652 191 985. Venc pis a l’av. Roma amb c/ Tarragona de Barcelona. Té 200 m2, quatre habitaci-

SETEMBRE /OCTUBRE 2009

volem+ OK.indd 68

17/11/09 18:36:28


ons, dos banys, gran menjador i cuina espaiosa amb illa central. Està totalment equipat: calefacció, aire condicionat, electrodomèstics i parquet. Preu: 900.000 €. Tel. 680 961 864 (Loli). Llogo casa a la Cerdanya, a Pleta de Saga (a 7 km de Puigcerdà). Per a 6-8 persones, totalment equipada. Preu: setmana de Nadal (19 al 26/12), 1.100 €; setmana de Reis (2 al 9/1), 1.100 €; setmana de Cap d’Any (27/12 al 2/1), 1.400 €. Tel. 625 546 346 (nits) / 935 896 777. Venc pis al centre de Sabadell, a un pas de la Rambla. Té 97 m2, tres habitacions àmplies i un estudi, dos banys, saló menjador de 20 m2, calefacció, aire condicionat i zona comunitària. Està en perfecte estat per entrar-hi a viure. Preu: 297.000 €. Tel. 667 220 082 (David). Llogo àtic a Llívia (la Cerdanya), a 100 m de la plaça del poble. És un tercer pis de 130 m2, amb un saló gran (35 m2), tres habitacions dobles àmplies, dos

banys complets, cuina equipada (rentadora i rentaplats inclosos) i un dormitori petit de nens amb dos llits. Tota la casa disposa de radiadors elèctrics. Preu: 5.000 € (desembreabril). Tel. 653 856 014.

ALTRES

VEHICLES

Es venen armaris alts de color gris clar amb dues portes. Les mides són 200 x 80 x 41 cm. Preu: 110 € + IVA cadascun. També es venen armaris auxiliars de color gris clar amb dues portes, de 72 x 80 x 41 cm. Preu: 80 € + IVA. Tel. 933 192 300 (demana per Secretaria).

Compro cotxe petit, de 3,90 m com a màxim, tipus Fiat Panda 4x4 o Seat Panda 4x2, Suzuki o Nissan Micra, en bon estat i més de deu anys de matrícula. Tel. 932 372 609 (matins).

Llogo pis de 100 m2 i estudi independent de 33 m2. Amb opció de compra. Zona Francesc Macià. Tel. 600 437 020. Es lloga pis i pàrquing a Sant Cugat, a la rambla del Celler (zona Ajuntamentmonestir). Consta de 90-100 m2, ampli saló menjador, cuina, tres habitacions amb armaris, bany complet i lavabo. Tot exterior. Calefacció i subministraments donats d’alta per a ocupació immediata. Preu: 950 €/mes. Tel. 935 808 798.

Venc cotxe Peugeot 206, any 2005, 35.000 km, pintura metal·litzada de color plata, sostre de vidre. En molt bon estat. Preu: 6.500 €. Tel. 938 944 696. Es ven Mini Cooper 1.31, B-8316-OD, amb 63.800 km, verd i blanc, en bon estat. Tel. 932 110 248.

Venc flaix Metz Mecablitz 28 AF-4N per a càmera Nikon. Està com nou. Preu: 70 €. Tel. 934 241 578.

Llogo magnífic estudi de 60 m2 al c/ Mestre Falla amb Capità Arenas. Finca moderna. Preu: 950 €/mes. Tel. 678 443 522.

FULLS dels ENGINYERS

volem+ OK.indd 69

69

17/11/09 18:36:34


volem +

TEXT: Josep Ramon Torné

FOTO: © Herrenknecht AG 2009

Enginyeries del Món

El túnel més llarg del món Lenta, però inexorablement, Europa continua unint-se. El túnel de Sant Gotard, que amb 57 quilòmetres serà el més llarg del món, travessarà a partir del 2018 els Alps, una imponent barrera natural que ha dividit històricament el nord i el sud d’Europa. Fa més d’una dècada, els suïssos van votar en un referèndum que tot el transport de mercaderies que travessaria el país ho faria sobre rails. La joia de la corona d’aquest ambiciós pla és el túnel de Sant Gotard, part d’una connexió de ferrocarril que unirà Zuric amb Milà a una velocitat de 240 km/h i reduirà de quatre a dues hores i mitja el viatge entre les dues ciutats: més ràpid que anar en avió. Per assolir aquesta velocitat, s’ha dissenyat tot el recorregut a una altitud constant de 500 metres sobre el nivell del mar i en dos túnels separats, un en cada sentit. Això implica que en el seu tram central, els enginyers suïssos estan foradant els Alps amb més de dos quilòmetres i mig de roca damunt dels seus caps. Per suportar les temperatures superiors als 30 graus, s’han instal·lat grans ventiladors que refresquin els 2.000 treballadors que

durant 24 hores al dia operen en les profunditats. Per perforar la muntanya, a més dels explosius, una immensa tuneladora com la que veiem a la imatge, de gairebé 10 metres de diàmetre i destinada al tram Amsteg-Sedrun, funciona a un ritme màxim de 40 metres al dia. Tanmateix, els enginyers es troben sovint amb accidents geològics que compliquen la seva tasca. En determinats trams, la roca és tan tova que la tuneladora només pot avançar mig metre diari i això augmenta el cost final de l’obra i retarda el termini de finalització. Suïssa deu part de la seva diversitat lingüística i cultural a una orografia molt complexa. El túnel de Sant Gotard unirà el cantó germanoparlant d’Uri amb el de Bodio, de llengua italiana, i travessarà valls on encara es parla romanx. Paradoxes del progrés, la infraestructura aproparà zones metropolitanes del centre del país helvètic i el nord d’Itàlia, però aïllarà una mica més els pobles de les valls alpines per on durant segles ha passat el trànsit de mercaderies entre el nord i el sud d’Europa, i aviat travessarà els Alps a milers de metres de profunditat.

Més informació: www.agn-amsteg.ch / www.herrenknecht.de / www.transco-sedrun.ch / www.tat-ti.ch

CONTACTE

70 volem+ OK.indd 70

Si vols contactar amb els Fulls dels Enginyers per posar un anunci al “Borsí”, suggerir un entreteniment o fer qualsevol proposta, pots fer-ho a través del correu electrònic fulls@eic.cat. Per a canvis d’adreça, posa’t en contacte amb client@eic.cat. També pots trucar al telèfon 933 192 300.

17/11/09 18:36:40


Fulls dels enginyers núm. 264 novembre/desembre 2009