- Establir mecanismes que persegueixin eficientment a tots nivells la corrupció. - Assegurar un subministrament energètic potent i massiu com és el nuclear. Tancar centrals a Espanya i no crear-ne de noves equival a fer-nos dependents de França, país que sí hi creu i que fa l’agost gràcies a la nostra ximpleria. - Fer política eficient de diversificar la nostra indústria. Repetir l’aposta quasi exclusiva pel totxo ja hem après que no funciona... - Vetllar perquè la nostra inflació deixi de ser superior a la d’Europa. Altrament
“Les solucions són conegudes. L’escull és que per als nostres polítics i alguns agents socials és molt més important no perdre vots que no pas enfrontar-se als dogmes equivocats que la societat ha anat assumint com a veritats indiscutibles” haurem de sortir de la unió monetària i abandonar l’euro, que significaria un pas gegant enrere. - Posar sòl edificable en quantitat suficient a disposició del mercat. Això és el que cal fer, gairebé ho sabem tots, i són mesures de caràcter general més que sectorials. L’escull és que per als nostres polítics i alguns agents socials és molt més important no perdre vots que no pas enfrontar-se als dogmes equivocats que la societat ha anat assumint com a veritats indiscutibles, i que ells mateixos han anat fomentant. La pregunta concreta és, doncs: Qui li posa el cascavell al gat?
FULLS dels ENGINYERS
7