Page 1


Enginyeria acústica i audiovisual

Disseny acústic de sales

Aïllament acústic i control de soroll i vibracions

Impacte acústic d’activitats

Acústica industrial i mediambiental

 isseny de sistemes D audiovisuals

Barcelona Madrid Santiago de Chile

www.i2a-acustica.com info@i2a-acustica.com T. (0034) 93 480 95 37


Joan Torres i Joan Vallvé

04

President de l’AEIC i degà del COEIC

LA COLUMNA

PROJECTE

REPORTATGE

Barcelona Supercomputing Center: el MareIncognito

Especial Diada de l’Enginyer 2009

volem +

EDITORIAL

som enginyers

tenim opinió

sumari MICROOH!NES L’exposició “Un món en canvi” de la NASA

16

68

Josep Maria Ureta Digitals, però analfabets

TECNOLOGIA I EMPRESA

LA TEMPTACIÓ

Comexi, més de 50 anys inno-

Mojito

vant en flexografia

El còctel de moda

Jordi Pedrerol Qui li posa el cascavell al gat?

06

34 ENTREVISTA Marcel·lí Curell

Laura Garcia Mercats de serveis energètics: un camí cap a l’eficiència

10

69

22

ELS NOSTRES EXPERTS

“És una sorpresa i una satisfacció have rebut el premi Trajectòria Professional”

fem institució

05

NETWORKING ENGINYERIES DEL MÓN

Sopars de promoció

58

FEM-NE CINC CÈNTIMS

Shinkansen: el tren bala japonès

74

Leopoldo Abadía La importància de parlar clar en temps de crisi

INFORME Parc Tecnològic Barcelona Nord

62 12

28

EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. AEIC

AEIC - COEIC

President: Joan Torres i Carol Vicepresident 1r: Albert Mitjà i Sarvisè Vicepresident 2n: Ricardo Granados i García Secretari: Jaume Puigdueta i Lucas

Director general: Antoni M. Grau Comissió d’Informació i Publicacions Subcomissió dels Fulls: Maria Assumpta Mas, Jaume Puigdueta, M. Clara Torrens Cap d’Imatge i Comunicació: Eva Díaz Coordinació: Josep Ramon Torné Redactors: Lorena Farràs, Natàlia Garcia, Jordi Garriga i Josep Ramon Torné Publicitat: Peter H. Schönhöfer G. i Natàlia Garcia Fotografia: BCN Imatge, Manel Canetti, Isabel Marquès Disseny i maquetació: Raúl Navarro Rodríguez Il·lustració: Eduard J. Montoya Correcció lingüística: Mercè Molins Impressió: Novoprint

COEIC Degà: Joan Vallvé i Ribera Vicedegà: Josep M. Rovira i Ragué Secretari: Concha Zorrilla i Díez

Demarcacions del COEIC Girona: Joan Lluís Serarols Lleida: Josep Giné Catalunya Central: Josep Alabern Tarragona: Lluís Maestre Delegació del Vallès: Francesc Figueras

Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers. Periodicitat bimestral.

Dipòsit legal: B-40460/92 ISSN: 2013-3332 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39 08003 Barcelona T: 933 192 300 F: 933 100 681 a/e: fulls@eic.cat

CRÈDITS


tenim opinió

EDITORIAL

Una Diada de l’Enginyer per agafar forces Vallvé / degà deldel col·legi Joan Torres / president de l’AEIC Joan . Joan Vallvé / degà COEIC

E

ls enginyers industrials de Catalunya vam celebrar el darrer 29 de maig a la sala Petit Palau del Palau de la Música Catalana la tradicional Diada de l’Enginyer, un esdeveniment que cada any aplega bona part del col·lectiu per premiar els companys que hagin destacat per alguna de les seves activitats professionals o acadèmiques. Enguany, com és ben sabut per tots, l’acte va ser en el format adient a l’actual situació econòmica que vivim. En un reportatge que trobaràs més endavant podràs llegir la crònica de la jornada i una explicació de tots els premis i discursos que es van donar durant la Diada, així com les paraules de salutació que el president Montilla va dirigir a tot el col·lectiu. D’altra banda, a la secció de l’entrevista podràs donar un tomb per la vida de Marcel·lí Curell, que va rebre el Premi a la Trajectòria Professional juntament amb Salvador Pàniker. El fet de retrobar-nos per fer pinya, escoltar els discursos dels companys

premiats i de personalitats com el president de la Generalitat, el M. Hble. Sr. José Montilla, que va presidir en l’acte i, en acabar, poder xerrar amb algun dels més de tres-cents col·legiats que van citar-se al Palau de la Música és un fet que revitalitza el col·lectiu dels EIC i de les institucions que el representem. A més, aquesta vegada hi van assistir també els primers col·legiats enginyers químics, geòlegs i d’organització industrial. Com és tradicional, aquest esdeveniment marca d’alguna manera el final de temporada abans de les vacances d’estiu. És hora, doncs, d’agafar aire per encarar els nous reptes que ens esperen d’aquí a final d’any i de cara al 2010, en què de ben segur haurem de seguir combatent i ens haurem d’omplir de moral i no defallir davant de les dificultats. Els enginyers industrials estem habituats a resoldre problemes: és la nostra tasca i el que la societat ens reclama.

“El fet de retrobar-nos per fer pinya, escoltar els discursos dels companys premiats i poder xerrar amb algun dels més de tres-cents col·legiats que van citar-se al Palau de la Música és un fet que revitalitza el col·lectiu” “En un reportatge que trobaràs més endavant podràs llegir la crònica de la jornada i una explicació de tots els premis i discursos que es van donar durant la Diada de l’Enginyer”

SONÒMETRE SONA BÉ

NO SONA...

GRINYOLA!

L’entrada en funcionament de la dessaladora del Prat de Llobregat

Els sindicats desconvoquen la vaga de Renfe pel traspàs de Rodalies

L’alta abstenció a les eleccions europees del 7 juny

El Govern ha aprovat l’entrada en funcionament de la dessaladora del Prat, una infraestructura necessària per abastar d’aigua una regió metropolitana de més de 4 milions d’habitants que fins ara depenia en bona part dels transvasaments.

La desconvocatòria de la vaga dels treballadors de Renfe contra l’eventual creació d’una nova companyia que gestioni les Rodalies dóna marge als governs català i espanyol per seguir negociant el traspàs, però l’amenaça sindical pot condicionar el pacte final.

Era un fet esperat, però no deixa de ser preocupant que les eleccions europees només atraguessin a votar el 37,5% dels catalans (un 43% en el conjunt de la UE). Els polítics han de fer pedagogia i els ciutadans conscienciar-nos que ens hi juguem molt a Europa.

4

JUNY/JULIOL 2009


Digitals, però analfabets

A

la Diada de l’Enginyer que es va celebrar el dia 29 de maig, Salvador Pániker va improvisar un discurs d’agraïment pel reconeixement dels seus col·legues a la seva trajectòria professional, perquè és enginyer, però també la vital, perquè és la que li ha proporcionat més trajectòria pública, que ara en diuen mediàtica. Pàniker va estar ocurrent, dirien els més afalagadors. Però enmig de la seva intervenció va etzibar una frase que tenia molta profunditat. Com que s’havia destacat la seva condició doble de ser, alhora, enginyer i filòsof, va respondre que acceptava la qualificació, però hi va afegir un matís, el de la asimetria de l’analfabetisme. La frase, en síntesi, seria: “Jo, que sempre he tingut una preocupació filosòfica, vull dir que concebo l’enginyer industrial com un generalista. I considero nefast el que en deien les dues cultures: per una banda, els de ciències i, per l’altra, els de lletres. He de dir que l’analfabetisme científic dels de lletres és més gran que no pas l’analfabetisme literari dels de ciències (riures i aplaudiments). I en aquest sentit em sembla que la carrera d’enginyer és fantàstica per tenir també una formació humanística”. Té tota la raó. És el que vam dir de seguida els periodistes que érem al Palau de la Música aquell vespre, i que a sobre ens reconeixien la nostra feina. Però després ha de venir la reflexió:

Per què aquesta dissociació, encara al segle XXI del que es va iniciar ja fa dos segles, als inicis de la industrialització? Quin sentit té, en l’era digital, la que ha fet convergir tecnologia i informació, que encara es parli d’analfabetisme en el sentit de ser un pallús?

Posats a replicar, també podríem fer altres preguntes: Com és possible que tanta ciència posada al servei de la millor gestió dels estalvis hagi anat a tan mal borràs? Fins a quin punt no es pot acusar d’analfabetisme als que van crear fórmules matemàtiques que convertien el risc en fum per donar cobertura teoricocientífica als bancs de negocis nord-americans i a la patuleia de

L’ALTAVEU

“El compromís del Govern central és la substitució gradual i ordenada de les nuclears garantint la seguretat del subministrament a favor de les renovables” José Luis Rodríguez Zapatero, president del Govern espanyol

LA COLUMNA Josep Maria Ureta Periodista

banquers que els van seguir a tot el món? Analfabets, sí, perquè desconeixien que no hi ha fórmula infal·lible per guanyar sempre. Però no tan analfabets, em temo, perquè sabien que actuaven amb el coneixement d’un fet que es repeteix al llarg de la història amb molta més precisió que un gràfic d’anàlisi de borsa: la cobdícia, que s’encomana cíclicament gràcies a la falta de memòria, que ja no es perd de generació en generació, sinó que ja es dóna dins de la mateixa generació (de la crisi de les punt.com a l’actual només han passat vuit anys). El degà del Col·legi va anunciar, en l’acte del dia 29, que no hi hauria un col·legi per cada especialitat d’enginyeria. O sigui, que químics, geòlegs o enginyers d’organització podien incorporar-se a la denominació “genèrica” d’enginyer industrial. Ho celebro, per la seva coherència amb la tendència europea. Però, sobretot, quedo descansat en veure que no tindran acollida els promotors de l’enginyeria “financera”. Un malnom per a una activitat que té més arrels en allò que teòricament dominen més els que es dediquen a les humanitats, l’estudi del comportament de les persones, una part del qual és, per cert, la que es fa dir ciència econòmica. Sí, senyor Pàniker, els periodistes també som analfabets. Perquè hem oblidat el nostre ofici, que és el de saber preguntar. Si l’haguéssim exercit bé des de deu anys ençà, de segur que aquesta crisi potser no s’hauria evitat –per la cobdícia– però no ens hauria sorprès.

FULLS dels ENGINYERS

5


tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

Qui li posa el cascavell al gat? Jordi Pedrerol / President de la Comissió de Construcció

A

diari la premsa aborda els orígens de la crisi actual. Deixarem aquí de banda els desencadenants globals, com les hipoteques “escombraria” dels EUA, per centrar-nos en les nostres pròpies febleses. Comencem per fer un petit exercici. Analitzem la variació de l’IPC des del desembre del 1985 fins al desembre del 2007, i comparem-la amb la corresponent al preu mitjà de l’habitatge. Resulta que per al primer, segons l’INE, la variació ha estat del 148,6%, és a dir, els preus s’han multiplicat per un factor de 2,486. Per contra, el preu de l’habitatge per a aquest mateix període (preu del m2 construït) ha passat de 326 a 2.905 segons la Societat de Taxació, que coincideix sensiblement amb el Ministeri de l’Habitatge; és a dir, s’ha multiplicat per un factor de 8,91, la qual cosa representa que els espanyols són bastant més pobres ara que l’any 1985. En termes relatius, l’habitatge els

interès i períodes d’amortització que han atrapat l’edat de la jubilació. I per què aquesta pujada tan espectacular? Doncs bàsicament pel preu del sòl que s’ha anat fent escàs. Per raons demagògiques diverses, no s’ha volgut generar sòl edificable en quantitat suficient com per cobrir la demanda i per mantenir el preu en un nivell raonable. Encara que l’encariment esmentat no és atribuïble a una baixa productivitat del sector de la construcció, és obvi que uns preus desorbitats no han incentivat en absolut una productivitat més elevada, perquè no venia pas d’una mica. Una millora de l’eficiència hagués pogut compensar una petita part de la pujada. Per altra banda, si hagués hagut alguna possibilitat de millorar la productivitat del sector, la legislació laboral vigent, que permet la contractació de mà d’obra però que penalitza desproporcionadament i punitivament la seva descontractació, s’hagués encarregat d’impedir-ho. A l’efecte que es

“Els preus dels habitatges a Espanya s’han multiplicat per més de 3,5 amb relació a l’índex de preus al consum i als sous entre el 1985 i el 2007. No té res de particular que s’hagi acabat trencant la corda”

“Encara que l’encariment de l’habitatge no és atribuïble a una baixa productivitat del sector de la construcció, és obvi que uns preus desorbitats no han incentivat en absolut una productivitat més elevada”

costa ara 8,91/2,486 = 3,58 vegades més que llavors. No té res de particular que s’hagi acabat trencant la corda, ja que els sous poc més o menys han seguit l’evolució de l’IPC. I si ha durat el que ha durat, ha estat gràcies a la compra de l’habitatge amb hipoteques de baix

puguin emprar sistemes constructius més eficients que els tradicionals, cal disposar de personal propi estable, i ben format. Però si tenir-lo es converteix en un greu risc per a la subsistència, s’opta per no tenir-lo, i lamentablement tampoc per formar-lo. Així doncs, s’acaba

6

JUNY/JULIOL 2009

treballant amb personal passavolant, de baix perfil professional, i amb els sistemes més tradicionals. I de cara al futur, què podem fer? La crisi és prou greu com perquè res pugui canviar de cop. Ningú comprarà sobtadament l’estoc enorme d’immobles construïts i sense usuari. Perquè això passi i el sector pugui tornar a tenir feina, caldrà temps, i que l’economia rebroti. I això no passarà si la classe política no entén que cal augmentar la productivitat dels sectors privat i públic, amb totes les implicacions que això té, que són moltes i variades. Per posar exemples, caldria: - Disminuir el sector públic (central, autonòmic i municipal) al volum mínim necessari (sobra molta gent infrautilitzada). - Establir la mateixa legislació laboral per al sector públic i el privat. No té cap raó de ser que els funcionaris siguin inacomiadables. I, a més, liberalitzar dràsticament l’acomiadament millorant, en tot cas, l’assegurança d’atur, amb especial atenció als més desfavorits. És millor incentivar intel·ligentment la creació de llocs de treball que no pas prohibir-ne la destrucció. Perquè al final es destrueixen igual o més, però no se’n creen. - Aprofitar la força de treball dels parats coberts per l’assegurança d’atur per produir béns públics, evitant abusos que estan a l’ordre del dia. - Fer inversions públiques que produeixin eficiència i competitivitat general. És paradoxal el cas de l’Ajuntament de Barcelona, que enderroca passos elevats i els converteix en passos i cruïlles d’un sol nivell. Invertim per anar enrere, malbaratant inversions passades.


- Establir mecanismes que persegueixin eficientment a tots nivells la corrupció. - Assegurar un subministrament energètic potent i massiu com és el nuclear. Tancar centrals a Espanya i no crear-ne de noves equival a fer-nos dependents de França, país que sí hi creu i que fa l’agost gràcies a la nostra ximpleria. - Fer política eficient de diversificar la nostra indústria. Repetir l’aposta quasi exclusiva pel totxo ja hem après que no funciona... - Vetllar perquè la nostra inflació deixi de ser superior a la d’Europa. Altrament

“Les solucions són conegudes. L’escull és que per als nostres polítics i alguns agents socials és molt més important no perdre vots que no pas enfrontar-se als dogmes equivocats que la societat ha anat assumint com a veritats indiscutibles” haurem de sortir de la unió monetària i abandonar l’euro, que significaria un pas gegant enrere. - Posar sòl edificable en quantitat suficient a disposició del mercat. Això és el que cal fer, gairebé ho sabem tots, i són mesures de caràcter general més que sectorials. L’escull és que per als nostres polítics i alguns agents socials és molt més important no perdre vots que no pas enfrontar-se als dogmes equivocats que la societat ha anat assumint com a veritats indiscutibles, i que ells mateixos han anat fomentant. La pregunta concreta és, doncs: Qui li posa el cascavell al gat?

FULLS dels ENGINYERS

7


tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

El perquè del XIII Congrés d’Enginyeria d’Organització Ramon Companys / Catedràtic emèrit especialista en organització industrial de l’ETSEIB

E

l 2, 3 i 4 de setembre del 2009 tindrà lloc a les escoles d’Enginyeria Industrial de Barcelona i Terrassa el XIII Congrés d’Enginyeria d’Organització, també conegut com a III International Conference on Industrial Engineering and Industrial Management. L’organitza ADINGOR (Associació per al Desenvolupament de l’Enginyeria d’Organització) i el Departament d’Organització d’Empreses de la UPC. Per als que hem estat ficats en aquests temes més de 40 anys, la identificació de l’industrial engineering amb l’enginyeria d’organització industrial no ens crida l’atenció, però sóc conscient que algun company pot trobar-ho sorprenent i més si li dic que la culpa la té la guerra de Cuba. El títol d’enginyer industrial el va crear un reial decret de 1850, que deia: “Los que reúnan los dos títulos tomarán el de ingenieros industriales”. Els dos títols a què al·ludeix eren el d’enginyer mecànic i el d’enginyer químic de primera classe. Després, Espanya va perdre la guerra de Cuba, i fora, als Estats Units d’Amèrica, a finals del segle XIX i començament del XX, el treball industrial va passar a ser objecte d’estudi de l’enginyeria. Pioners van ser Frederick Winslow Taylor (1856-1917) i Frank

8

JUNY/JULIOL 2009

Bunker Gilbreth (1868-1924), junt amb la seva muller Lilliam (1875-1952), que pretenien aplicar el mètode científic experimental a aquest estudi, seguint les idees predominants al seu temps. Jo sempre afegeixo als dos personatges anteriors el de Henry Fayol (18411925), engi-nyer de mines francès, que és el pare de la direcció d’empresa. Com els seus llibres els va escriure en francès i no es van traduir a l’anglès fins tard, no figura moltes vegades al panteó de savis oficials en la matèria: la majoria d’autors són de l’àrea anglosaxona i el chauvinisme és internacional. Com a conseqüència dels treballs de Taylor, dels Gilbreth i dels seus col·laboradors, es va desenvolupar als Estats Units d’Amèrica, com una activitat d’enginyeria diferenciada, la tasca i la titulació d’Industrial Engineering (els primers el 1908, però amb gran increment després de la Segona Guerra Mundial). Qualsevol els deia que el nom ja estava ocupat! Ens haurien recordat l’explosió del Maine! Dels Gilbreth, diuen dos dels seus fills: “Mamà i papà eren enginyers industrials. Van ocupar un lloc destacat en el camp de la seva especialitat i el primer de tots en allò referent a l’organització científica del treball” (Frank i Ernestine Gilbreth. Trece por docena, Editorial Mateu, 1951).

Encara que són moltes les connexions entre els nostres enginyers industrials i els industrial engineers, també hi ha diferències, i la coincidència dels noms ens crea més confusió que publicitat. Naturalment, va arribar el moment en què calia traduir Industrial Engineering, més per la tasca i els principis que pel títol, i algú va triar, no sé si amb molt encert, Organització Industrial. Quan en el Pla del 1957 els ensenyaments lligats amb l’organització industrial van quedar reduïts a un mínim, el legislador ho va voler arreglar creant en el Pla

“Convido a tots aquells que tinguin curiositat per saber què fa un enginyer d’organització industrial a apuntar-se al Congrés els propers 2, 3 i 4 de setembre” del 1964 l’especialitat d’Organització Industrial. Jo he arribat a la conclusió que va ser un obsequi emmetzinat. Les preocupacions de l’organització industrial ja no eren per a tots els enginyers industrials sinó sols per a un grup selecte. Grup petit els primers anys, gran els últims, amb gran escàndol dels primmirats.


Què fa un enginyer en organització industrial? Ho hauríem de saber tots, ja que a més de tenir la porta oberta als enginyers industrials especialitzats en organització industrial es vol que també ho estigui per als enginyers en organització industrial. La meva sensació, basada en l’experiència, és que no se sap, i, pitjor, en molts casos no es vol saber. Veient el poc cas que es feia a l’enginyer de l’especialitat organització industrial dins del Col·legi i de l’Associació, vaig enviar als Fulls dels Enginyers un article en castellà titulat “Poeta, ¿se hace o se nace?” on deia: “(...) L’enginyer d’organització industrial, se’n fa o s’hi neix? Difícil pregunta. Quina és l’opinió majoritària? Penso que molts companys, fins i tot del món acadèmic, pensen que l’organització i la gestió són coneixements o habilitats innates que tots els enginyers, i molt especialment ells mateixos, tenen, i que els ensenya-

ments corresponents que es donen són de caire molt lleuger. Els enginyers d’organització industrial (la segona professió segons la Bíblia) són uns enginyers ‘estranys’, fan projectes sense plànols, els seus estudis econòmics estan plens de beneficis intangibles. És més d’enginyer treballar amb ferro que amb idees! Aquestes opinions em deixen bocabadat. L’evidència del nostre entorn em sembla totalment contrària. S’enfonsen més empreses per errades d’organització que cobertes de naus industrials per errades de càlcul. Estan les nostres empreses i institucions ben organitzades i ben gestionades? El taló d’Aquil·les dels nostres enginyers industrials tradicionals és la tècnica o l’organització? Per quina raó hi ha tants MBA amb un percentatge elevat d’assistents que són enginyers industrials? (...).” Aquest escrit es va publicar el juliol del 1993, i he de confessar que l’èxit no va

ser aclaparador, fora, potser, de les preguntes que em feien sobre la professió més antiga segons la Bíblia. A una primera reunió a La Rábida, el setembre del 1986, un grup de professors, majoritàriament d’escoles d’enginyers, van decidir crear una associació que ajudés a donar a conèixer què és l’organització industrial. ADINGOR es va materialitzar el 1994 a una segona reunió feta a València. El 1999, a Barcelona, es va celebrar, el 16 i 17 de setembre, el III Congrés d’Enginyeria d’Organització, que deu anys més tard, i nou congressos més (un per any) torna amb l’afegit, des del Congrés XI, d’internacional. Convido a tots aquells que tinguin curiositat –i la vulguin satisfer– de saber, per fi, què fa un enginyer d’organització, a apuntar-s’hi i reservar els dies 2, 3 i 4 de setembre per veure-ho i escoltar-ho directament.

FULLS dels ENGINYERS

9


tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

Mercat de serveis energètics: un camí cap a l’eficiència Laura Garcia / membre de la Comissió d’Energia: Energies Renovables i col·legiada núm. 12.973

E

n els darrers anys, l’augment dels preus de les matèries primeres i l’energia ha generat que la factura energètica d’indústries, empreses i particulars hagi augmentat de manera significativa. És per això que els usuaris energètics cada vegada estan més motivats per opti-mitzar i reduir la despesa energètica. Sovint, però, els usuaris no saben com fer-ho ni quin és el potencial d’estalvi assolible i, per tant, necessiten assessorament extern qualificat. És en aquest punt on entren les empreses de serveis energètics, també conegudes com a ESE: són empreses que desenvolupen, instal·len i financien projectes dissenyats per millorar l’eficiència en l’ús de l’energia, aprofitar les energies renovables i reduir els costos de manteniment en les instal·lacions. Les empreses de serveis energètics són un dels actors emergents del futur model energètic. A Espanya, aquest nou model de negoci té un gran potencial encara per desenvolupar que permetrà la creació de noves empreses i l’adaptació i la diversificació d’algunes existents, la qual cosa crearà un elevat nombre de llocs de treball associats. QUÈ ÉS UNA EMPRESA DE SERVEIS ENERGÈTICS? Una ESE proporciona serveis energètics i de millora de l’eficiència energètica a qualsevol usuari que ho sol·liciti. L’usuari que contracta una ESE paga per l’energia consumida, però a diferència de les empreses que subministren energia (gas, electricitat, etc.), que proporcionen una quantitat determinada d’energia sense preocupar-se de l’ús o de la quantitat que se’n consumeix, les ESE es basen en la racionalització i en l’optimització del consum, detectant aquells processos

10

JUNY/JULIOL 2009

o aplicacions susceptibles de ser millorats i proposant mesures concretes. Un dels aspectes que resulta pioner del concepte d’ESE és el fet que el cost de les mesures concretes que s’hagin detectat és assumit per l’ESE en comptes de per l’usuari final, i és precisament aquest punt el que garanteix que realment es produeixi un estalvi de consum d’energia. La viabilitat econòmica d’una ESE passa perquè les mesures adoptades suposin realment una reducció del consum. El que resulta interessant de les ESE, i el motiu pel qual s’estan impulsant, és perquè tot i incloure un agent més dins de la cadena de subministrament d’energia, l’usuari final percep una reducció en els costos i, a més, es produeix una reducció en el consum d’energia. Aquest fenomen es deu al fet que, per una banda, les ESE coneixen el sector energètic i, per tant, poden

localitzar la millor oferta dels distribuïdors d’energia i reduir així els costos per kWh comprat a les companyies comercialitzadores. D’altra banda, les ESE proposen tota una sèrie de millores d’eficiència que no només redueixen el consum, sinó que, a més, són rendibles econòmicament. El fet que l’ESE “exploti” les mesures adoptades garanteix que aquestes tinguin el manteniment necessari per tal que sempre funcionin amb la màxima eficiència. L’usuari final, doncs, no ha de realitzar una inversió i en canvi n’obté una reducció de costos. PER QUÈ ARA? El concepte de mercats energètics i la figura de les ESE no és nou i exclusiu al nostre país: les solucions en eficiència energètica es remunten a mitjans i finals dels 80 en alguns països d’Europa. Els mercats energètics van agafar un impuls definitiu l’abril del 2006 quan


“El mercat de serveis energètics porta associats dos conceptes molt positius: la professionalització de la gestió energètica i els beneficis ambientals i econòmics derivats de l’eficiència energètica”

es va publicar la Directiva 2006/32/ CE sobre l’eficiència de l’ús final de l’energia i els seus serveis, que obligua els estats membre de la Unió Europea a assolir un objectiu nacional d’estalvi energètic del 9% per a l’any 2016. L’estratègia per assolir aquest estalvi es basa en la promoció i la demanda de serveis energètics ja que l’eficiència en l’ús final de l’energia permetrà aprofitar i rendibilitzar els estalvis d’energia de manera econòmicament eficient. Les possibilitats de contractació de serveis energètics per part del sector públic han augmentat. Recentment, amb l’aprovació de la Llei 30/2007 de contractes del servei públic s’introdueix la modalitat de contracte mixt de subministrament i serveis mitjançant la col·laboració entre el sector públic i el sector privat enfront de la modalitat tradicional que s’havia estat aplicant fins llavors. Actualment, des dels organismes compe-

tents, s’està treballant en nous projectes que permetin la contractació d’ESE en el sector públic i en el desenvolupament de línies de finançament per a projectes d’estalvi energètic per a ESE. Les administracions estan elaborant la documentació administrativa i tècnica necessària per realitzar projectes pilot de contractació d’ESE a dependències municipals. Aquestes permetran servir de model per a la seva extensió en àmbits privats. RISCOS I OPORTUNITATS El mercat de serveis energètics porta associats dos conceptes molt positius: la professionalització de la gestió energètica i els beneficis ambientals i econòmics derivats de l’eficiència energètica. La seva instauració només suposa beneficis al sistema i tot fa pensar que, amb una difusió adequada i fent pedagogia als usuaris dels beneficis de

l’externalització dels serveis energètics, a poc a poc s’anirà implantant el model. Ara bé, en aquesta fase inicial, en la qual estan proliferant empreses d’aquestes característiques, és molt important que la implantació d’un contracte de serveis energètics tingui èxit. És a dir, el mercat de serveis energètics es troba en una fase embrionària i, per tant, està “a prova”; les possibles implantacions precipitades i/o mal executades per part d’ESE poden carregar-se el model i poden fer molt de mal, cosa que pot fer-ne reduir l’impacte potencial de manera molt significativa. Per tant, és important que les ESE actuïn de manera responsable i amb professionalitat recolzant-se en les administracions perquè de la seva pràctica no només en depèn la seva supervivència, sinó el futur de la implantació d’un model amb el qual tothom guanya.

FULLS dels ENGINYERS

11


tenim opinió

FEM-NE CINC CÈNTIMS

La importància de parlar clar en temps de crisi Leopoldo Abadía / enginyer industrial associat 28.000 i autor de “La Crisi Ninja”

S

empre he estat partidari de dir les coses tal com són. Per això, quan en centenars de llocs he repetit que jo d’economia no en sé gens és perquè realment és així. Fa poc recordava que, un cop llicenciat com a enginyer, em vaig matricular a la Facultat d’Econòmiques de Barcelona i que vaig arribar a aprovar, en l’únic curs que vaig fer, només dues assignatures. Amb aquests “estudis d’economia” que posseeixo i amb el mètode científic basat en “entendre, tallar i enganxar” resulta que l’informe que vaig escriure, anomenat La crisi ninja, m’ha convertit en “la persona que millor explica la situació actual”. Això em deixa perplex perquè penso que són els mitjans de comunicació, les entitats financeres, les institucions i les administracions qui manegen les dades i els estudis suficients com per donar a conèixer d’una manera clara i senzilla tot el que està succeint. Si no és així és perquè alguna cosa està fallant greument.

“No se sap quina és la dimensió real de la crisi perquè ni els que la van originar l’han entesa. Van crear una sèrie de coses financeres per guanyar molts diners i les van repartir pel món sense moderació” He arribat a la conclusió que únicament amb la lectura diària d’un periòdic generalista i un d’econòmic, tots podem saber més que ningú i estar al dia. I entendre les coses. Perquè saber explicar alguna cosa implica no només memoritzar fets sinó també entendre’ls i saber transmetre’ls. Quan algú diu que l’origen de tota aquesta crisi està en els “actius d’escassa

12

JUNY/JULIOL 2009

qualitat creditícia”, tot seguit, les persones que estan escoltant desconnecten perquè no entenen gens. Si en lloc d’això es digués que l’origen de tota la situació està en les “hipoteques porqueria que es van concedir a persones sense ingressos, sense treball i sense propietats, és a dir, a les clàssiques persones a les quals no deixaries ni cinc euros”, resulta que la gent ho entén i et considera un guru. Per això crec que és molt important parlar clar. I per parlar clar cal entendre el que es diu. I per entendre el que es diu cal tenir criteri. I per tenir criteri cal tenir sentit comú i evitar el bombardeig indiscriminat d’informació, llegint-ho tot amb calma des d’una mateixa font. I procurar tenir un model en el cap. Vaig entendre això del model gràcies a un amic que va ser ministre fa bastants anys. Ell sabia perfectament que si feia una cosa concreta s’iniciava un mecanisme que posava en marxa altres coses i, per tant, sabia quin camí prendre per realitzar, d’una manera eficient, tot el que tenia encomanat. Tota la vida he volgut tenir un model en el cap i ha estat als 75 anys quan he arribat a tenir-ne un. Crec que si, des del col·legi, a la gent se li ensenyés com buscar el seu model mental, tindríem una societat més exigent i democràtica. El meu model és, abans de res, entendre les coses. Per tots aquests motius, aquesta crisi tan grossa hauria d’il·luminar una nova manera d’entendre el dia a dia. Les institucions haurien de parlar més clar, les entitats financeres haurien d’entendre què estan venent i la gent hauria d’exigir que se’ls parlés d’una manera intel·ligible. Perquè hem arribat a la situació que ni uns ni els altres coneixen la dimensió real de la crisi, i també desconeixen quines en són realment les

causes. Només sabem que estem malament i que cal fer-hi alguna cosa. Amb aquesta mateixa idea crec que hauríem de valorar el següent. En primer lloc, no se sap quina és la dimensió real de la crisi perquè ni els que la van originar l’han entesa. Van crear una sèrie de coses financeres per guanyar molts diners i les van repartir pel món sense tenir cap moderació. S’han donat xifres esgarrifoses que van des dels 100 mil milions de dòlars als 5,3 trilions (amb t) de dòlars. Queda

“El client final, en el moment en què li han comentat que ‘invertirà en uns fons estructurats garantit per obligacions’ s’ha quedat perplex, intrigat i curiós. A més de tenir la sensació de ser un ignorant per no saber de què li parlen” clar que ningú sap de què estem parlant. En segon lloc, aquests productes tan complicats no s’haguessin repartit pel món si els altres bancs que els van comprar els haguessin entès. Per tant, han estat venent i comprant coses que no comprenien. I qui són responsables d’això? Els presidents, els consellers, els directors d’oficina, els empleats, etc. Evidentment, com a conseqüència, el client final, en el moment en què li han comentat que “invertirà en uns fons estructurats garantit per obligacions” s’ha quedat perplex, intrigat i curiós. A més de tenir la sensació de ser un ignorant per no saber de què li parlen. És necessari, per tant, que en aquestes coses es parli clar. Perquè si hagués estat així, el comportament de tots els implicats hagués estat més decent i haurien estat enxampats in fraganti intentant


entabanar centenars de persones. Crec que a més de ser una crisi financera i de confiança és, sobretot, una crisi de decència. Perquè més d’un s’ha enriquit provocant-la. Perquè crec que els diners són irrecuperables. Perquè ens hi han ficat a tots –quan dic tots vull dir tots–. I perquè amb el “tot val” que des de fa uns anys es promou a tots els nivells en la societat, donem via lliure que realment valgui tot i succeeixin aquestes coses. Tot i així, de la mateixa manera que els governs de cada país fan el que bonament poden per intentar atallar el desastre econòmic, nosaltres, les persones, hem d’actuar. Ja tenim el diagnòstic: una

crisi molt grossa. Ja sabem què ha fallat: la comunicació, la decència i el tot val. Doncs ara posem-nos a fer el que realment sabem fer: treballar. Perquè no podem quedar-nos a casa arraulits dient com està tot de malament i esperant que algú ens salvi. No. Hem d’arremangarnos i bregar per tirar endavant, perquè en el moment en què sortim d’aquest túnel –perquè en sortirem– serem més forts. Jo acostumo a recomanar criteris generals perquè no em surt cap mesura concreta que resolgui la situació. I aquests criteris es basen en tres aspectes. Primer, l’optimisme, entès com l’acció de treure el millor partit possible d’una

situació concreta. Optimisme no és dir “aquí no passa res” sinó treballar per sortir-se’n en un moment tan difícil com aquest. Segon, no distreure’s. Hem de centrar-nos en les prioritats deixant de banda, inevitablement, les coses que ara mateix no són vitals. I, tercer, prudència. Però amb prudència. Ser creatiu o trobar mesures per pal·liar la situació ens ha de dur a ser cauts i no donar res per fet. Amb aquestes idees crec que estem en condicions de construir una sortida forta i sòlida de la crisi, deixant-ho tot en les nostres mans i sent els únics responsables del nostre futur.

FULLS dels ENGINYERS

13


tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

Cap a una transformació del model productiu de Catalunya Andreu Morillas / secretari d’Economia de la Generalitat de Catalunya

L’economia catalana no escapa a la situació de crisi econòmica generalitzada i està travessant un moment d’especial dificultat. Fa només dos anys parlàvem d’uns augments del PIB del 3,6% i en aquests moments hem de fer front a un PIB negatiu superior al 3%. Més preocupant és l’evolució de l’atur que ha passat d’estar en poc més del 6% a finals del 2008 a més del 16%, en una dinàmica llunyana a la que s’experimenta en altres països de la Unió Europea, on l’atur segueix controlat. Aquest increment de l’atur expressa una realitat que ens pot costar d’acceptar, i és que el nostre patró de creixement econòmic necessita modificacions profundes. També és cert que estem en un context internacional excepcionalment difícil. Es preveu que el conjunt de la UE experimenti un descens del PIB superior al 4% enguany o, per posar un exemple prou eloqüent, només cal recordar que ara fa tres anys es posava sovint a Irlanda com un model a seguir. Ara, en canvi, Irlanda s’enfronta a una caiguda del PIB prevista del 9% el 2009. L’escenari ens obliga, per tant, a ser prudents però també a prendre decisions. La gravetat de la situació no es pot amagar i el que cal és establir quines són les prioritats per poder sortir d’aquesta crisi i fer-ho encertadament. Cal posar en marxa una sèrie de mesures de caràcter urgent dirigides a pal·liar els efectes més directes de la crisi. Però això no ens ha de fer perdre de vista que també hi ha una sèrie de mesures necessàries que, més enllà de les més urgents, cal portar a terme i que han de tenir efecte a mitjà i llarg termini. Aquestes mesures necessàries, més estructurals, tenen com a objectiu transformar el nostre model productiu. Un dels reptes principals és l’augment de la productivitat, que actualment se situa al 90% de la mitjana de la UE. Precisament amb l’objectiu d’augmentar la produc-

14

JUNY/JULIOL 2009

tivitat i fer l’economia més competitiva, ja el 2004, en plena època de creixement, el Govern va impulsar, amb els agents econòmics i socials l’Acord Estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana. Aquest esperit de consens s’ha mantingut des d’aleshores i va propiciar que, ara fa tot just un any, els agents econòmics i socials més representatius del país i el propi Govern de la Generalitat signessin la revisió i l’impuls de l’Acord Estratègic com a full de ruta de l’economia catalana. L’Acord és un pla de treball concret que conté 102 mesures amb dotació pressupostària i indicadors de seguiment que incideixen en àrees clau de l’economia com les infraestructures, la dotació de capital humà, la formació, la millora de la qualitat de l’ocupació i la innovació o les garanties de cohesió social. El fet que l’Acord sigui fruit del diàleg i el consens entre tots els actors de l’economia és un fet pioner. L’abast de les 102 mesures és de tal dimensió que representa un 25% del pressupost anual de la Generalitat fins al 2011. La importància de l’Acord rau en el fet d’haver consensuat amb empresaris i treballadors una gran part de la política econòmica del Govern, la qual cosa aporta un grau d’estabilitat extra que és important en aquests moments de dificultat. L’ACORD ÉS UNA MESURA MÉS DEL GOVERN PER LLUITAR CONTRA LA CRISI? L’Acord és anterior a la crisi i ho és perquè està plantejat com una transformació del model productiu més enllà del context actual que ens està obligant a accelerar algunes de les mesures plantejades, concretament aquelles que tenen efecte en el curt termini i poden pal·liar alguns dels efectes de l’actual escenari econòmic com ara l’atur o el

finançament de les empreses. Durant el llarg període d’expansió econòmica que s’inicia en la segona meitat dels noranta, no hem reeixit a posar en marxa les reformes que calia per augmentar la nostra competitivitat i productivitat. Ara toca fer aquestes reformes amb l’esforç afegit d’estar en un entorn econòmic complicat que dificulta les inversions necessàries i que ja estan definides en l’Acord Estratègic. Hem desaprofitat un temps preciós però també és cert que l’economia catalana té capacitat per superar la crisi i fer-ho de manera que puguem sortir-ne reforçats, recolzant-nos en la capacitat dels sectors que seran la base de la nostra economia i amb una presència cada cop més notable d’empreses que duen a terme activitats innovadores. També durant aquests anys hem vist com augmentava el dinamisme de les exportacions de manufactures amb un elevat contingut tecnològic o l’augment dels projectes d’inversió d’empreses catalanes fora de les nostres fronteres. Catalunya ha millorat any rere any, no hi ha dubte, però l’Acord ens ha de servir per impulsar de manera definitiva aquest canvi de model que ens exigeix inversions importants en els camps de l’educació, la recerca, la innovació, les infraestructures, el finançament de les empreses i també de la cohesió social. No n’hi ha prou, amb el que s’ha fet fins ara. La transformació del nostre model productiu és un esforç de millora contínua, progressiva, amb resultats a mitjà i llarg termini. El compromís del Govern és ferm, com ho és el de les organitzacions sindicals i empresarials signants de l’Acord que participen activament en les comissions de seguiment que serveixen per donar comptes periòdicament del compliment de les mesures acordades i per avaluar-ne l’eficàcia en l’assoliment d’uns objectius compartits per la millora de la competitivitat de la nostra economia.


calidoscopi

TEXT: Josep Ramon Torné

FOTO: Manel Canetti

President de la Comissió Nacional de la Competència (CNC)

Lluís Berenguer

“La regulació és necessària, però actualment és excessiva” Com a bon advocat, Lluís Berenguer Fuster (Alacant, 1946) domina la terminologia legal amb elegància i seguretat. El president de la Comissió Nacional de la Competència (CNC) va oferir una xerrada que portava per títol “El procés de reforma dels col·legis professionals i la nova directiva de serveis” en el marc dels Esmorzars dels Enginyers. Berenguer va analitzar els principals punts del darrer informe de la CNC sobre els col·legis professionals, en la seva primera conferència en una associació professional com l’AEIC/COEIC. “Jo no sóc partidari de la desregulació. La regulació és necessària, però

“La tasca dels col·legis no pot estar exclusivament a les mans dels mateixos professionals”

actualment és excessiva”, va declarar el president de la CNC. Per Berenguer, la llei que regula les activitats dels col·legis professionals s’ha de modernit-zar i durant la conferència es va centrar en les principals reformes que s’haurien d’aplicar en un futur, com la limitació de la reserva d’activitat dels col·legis, la fi de la col·legiació obligatòria o el trencament de la relació automàtica entre la titulació acadèmica i l’activitat professional d’un determinat col·lectiu. A banda, el preseident de Competència també va apostar per una major intervenció de l’Administració pública en l’activitat dels col·legis. Davant d’aquestes eventuals reformes que proposa Berenguer, els col·legis viurien una transformació considerable de les seves funcions actuals. Per això, el president de la CNC s’imagina els

“Les associacions professionals s’han de modernitzar i eliminar arcaismes com la reserva d’activitats” col·legis del futur com unes “associacions que es modernitzaran, eliminaran arcaismes, oferiran serveis útils a preus assequibles i continuaran la seva funció de lobby, que ja han tingut fins ara, però aportant alguna cosa més”. Tanmateix, la incògnita és si aquí darrera no hi una voluntat de l’Estat d’absorbir competències que històricament han desenvolupat els col·legis. “La tasca dels col·legis és una funció pública que pot existir per delegació, però que no pot estar exclusivament a les mans dels mateixos professionals”.

FULLS dels ENGINYERS

15


projecte

TEXT: Lorena Farràs Pérez

FOTO: Isabel Marquès

Càlculs a velocitat de vertigen El centre d’investigació públic Barcelona Supercomputing Center i l’empresa IBM van començar el 2007 el projecte MareIncognito, que té com a objectiu desenvolupar un nou supercomputador cent vegades superior al MareNostrum. Es preveu que estigui enllestit el 2012 i que tingui una potència de càlcul superior als 10 petaflops, la qual cosa equival a deu trilions d’operacions per segon. El supercomputador, que segurament serà anomenat MareIncognito, situarà de nou Catalunya a l’avantguarda europea i mundial ja que es preveu que es convertirà en l’ordinador més potent d’Europa. Gràcies a la seva capacitat de càlcul, els científics podran realitzar simulacions de major complexitat amb un menor temps i amb una major resolució. El supercomputador servirà tant per entendre millor els orígens de l’univers com per millorar la salut i la qualitat dels aliments, estudiar el canvi climàtic o les fonts d’energia i crear jocs d’ordinador i animació. Els enginyers industrials seran un dels col·lectius més beneficiats ja que en seran potencials usuaris.

16

JUNY / JULIOL 2009


Deu trilions de càlculs per segon El nou ordinador que està desenvolupant el Barcelona Supercomputing Center en el projecte MareIncognito serà cent vegades superior al MareNostrum

FULLS dels ENGINYERS

17


projecte

D

ins d’una antiga capella i protegit per una urna de vidre de cinc metres d’alçària s’allotja majestuós el supercomputador MareNostrum. Ocupa una superfície de 127 metres quadrats i treballa pràcticament les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any. Amb una capacitat de càlcul de 94,21 teraflops –el que equival a 94,21 bilions d’operacions per segon– i 10.240 processadors, el MareNostrum és actualment la “joia de la corona” del món científic espanyol. Fins al moment, l’ordinador ha donat suport a més de 400 projectes d’investigació en les àrees de Ciències de la Vida, Biomedicina, Química, Ciències dels Materials, Física, Enginyeria, Ciències de la Terra, Astronomia i Espai. Però el que va arribar a ser l’ordinador més potent d’Europa i el quart del món (ara ocupa la posició 40 del món, segons

18

JUNY / JULIOL 2009

la llista TOP500) tindrà ben aviat un successor, el MareIncognito. El mateix centre que va crear el MareNostrum, el Barcelona Supercomputing Center (BSC), va engegar el 2007 juntament amb l’empresa IBM el projecte MareIncognito amb l’objectiu de desenvolupar un nou supercomputador cent vegades superior al MareNostrum. “Si el projecte té èxit crearem una màquina amb una capacitat de càlcul superior als 10 petaflops, que equival a deu trilions d’operacions per segon”, explica Francesc Subirada, director adjunt del centre d’investigació barcelonès. Si és així, Subirada preveu que quan estigui enllestit, previsiblement el 2012, l’ordinador esdevindrà el més potent d’Europa. Una de les peculiaritats del projecte és que la investigació es basa en la utilització dels processadors CELL, que actualment són el nucli de la

Francesc Subirada, director adjunt del Barcelona Supercomputing Center


DEL MARENOSTRUM AL MAREINCOGNITO El primer supercomputador del Barcelona Supercomputing Center deu el seu nom al vocable llatí Mare Nostrum, que significa literalment Mar Nostre. Així és com els avantpassats romans anomenaven el mar que rodejava els seu gran imperi, la Mar Mediterrània. Aquest nom va ser elegit tant per la ubicació de l’ordinador, la ciutat de Barcelona, com per representar la gran potència que aquest recurs informàtic oferia en el moment en què va néixer. Seguint aquesta mateixa línia, l’actual projecte de supercomputació s’ha anomenat MareIncognito. Es tracta també d’un vocable llatí que els romans usaven per anomenar aquells mars que els eren desconeguts. Els investigadors del centre han escollit aquest nom perquè igual que en les expedicions romanes que s’endinsaven en mars desconeguts, en l’actual projecte es desconeix quin serà el resultat final dels treballs de recerca que s’estan duent a terme.

El MareNostrum va arribar a ser l’ordinador més potent d’Europa i el quart del món i la idea és que el MareIncognito també esdevingui el número u del continent

Una de les peculiaritats del projecte MareIncognito és que la investigació es basa en la utilització dels processadors CELL, que són el nucli de la Playstation3 Playstation3. Però el supercomputador, que previsiblement s’acabarà dient MareIncognito, igual que el projecte, no serà per a res una joguina. El futur ordinador, en el qual està treballant un equip de quaranta investigadors del BSC, servirà tant per entendre millor els orígens de l’univers com per millorar la salut i la qualitat dels aliments, estudiar el canvi climàtic o les fonts d’energia i crear jocs d’ordinador i animació. APLICACIONS Subirada assegura que la nova màquina “ajudarà molt a desenvolupar ciència i tecnologia, sobretot totes aquelles

aplicacions que requereixen un gran càlcul”. Si el MareNostrum ja va representar un gran salt qualitatiu, el MareIncognito encara representarà un pas més gran. José María Baldasano, director de l’Àrea de Ciències de la Terra del BSC, explica que el nou ordinador tindrà una gran utilitat per als enginyers industrials sobretot per a la investigació de temes, relacionats amb el medi ambient. “El MareIncognito ens permetrà fer càlculs molt més ràpidament. Podrem realitzar càlculs que ara ens portarien dos anys de durada en només una setmana, amb la qual cosa guanyarem més temps que

FULLS dels ENGINYERS

19


projecte

José María Baldasano, director de l’Àrea de Ciències de la Terra del Barcelona Supercomputing Center

podrem dedicar a analitzar i discutir els resultats obtinguts. Per exemple, trigarem només una setmana a realitzar un estudi del comportament de la pols del Sàhara, que sense la màquina requeriria sis mesos”. Per altra banda, Baldasano explica que “amb el MareIncognito guanyarem també resolució i definició i ens permetrà treballar a escala global models que fins ara només podíem estudiar de manera local”. Actualment, “els enginyers industrials no estem treballant directament en el projecte, sinó que el que fem és col·laborar elaborant estudis de possibles aplicacions del MareIncognito”, explica Baldasano. Segons l’expert, les principals aplicacions relacionades amb l’àmbit de les Ciències de la Terra que permetrà realitzar l’ordinador seran de camps relacionats amb el transport de fluids, la contaminació atmosfèrica o bé

20

JUNY / JULIOL 2009

el canvi climàtic. Concretament, Baldasano explica que amb el MareIncognito es podrà “muntar el sistema espanyol de pronòstics de qualitat de l’aire, desenvolupar sistemes d’alarma per al transport de pols mineral o bé realitzar simulacions del canvi climàtic per l’informe AR5”. UNA EINA AL SERVEI DE LA CIÈNCIA El director adjunt del BSC explica que tant el MareNostrum com el futur supercomputador “són simuladors que estan a disposició de tots els investigadors espanyols que ho sol·licitin i obtinguin la corresponent autorització”. De fet, l’ordinador només és usat el 20% del temps per investigadors del propi centre BSC, mentre que el 80% del temps restant és usat per investigadors externs. Com ja s’ha esmentat anteriorment, la màquina funciona pràcticament les

El futur ordinador servirà tant per entendre millor els orígens de l’univers com per millorar la salut i la qualitat dels aliments, o bé per estudiar el canvi climàtic i les noves fonts d’energia


El MareNostrum està protegit per una urna de vidre de 5 metres d’alçària i en total ocupa una superfície de 127 metres quadrats

El nou supercomputador tindrà una capacitat de càlcul de 10 petaflops

24 hores del dia i els 365 dies de l’any, exceptuant les poques ocasions en què està parada per avaries, baixades de tensió o manteniment. Subirada assegura que “el percentatge d’utilització del MareNostrum és del 82%, la qual cosa és moltíssim”. Si es multiplica la quantitat d’hores que l’ordinador està encès pels 10.240 processadors dels quals disposa s’obtenen les hores reals de funcionament de la màquina. Només en un quadrimestre, són un total de 30 milions d’hores. Per altra banda, “el MareNostrum és també una eina d’atracció de talent”. Un total de dos-cents investigadors altament especialitzats en supercomputació treballen en el BSC atrets per l’elevat nivell del centre d’investigació, fins i tot grans companyies com Repsol, Airbus o Gas Natural acudeixen al centre per contractar serveis. A més, “dos dels projectes que s’han dut a terme gràcies

al MareNostrum han estat portada de la prestigiosa revista Nature”, segons afirma orgullós el director adjunt del centre. LA SUPERCOMPUTACIÓ A ESPANYA Creada el març del 2007 pel Ministeri d’Educació i Ciència, la Red Española de Supercomputación (RES) consisteix en una estructura distribuïda de supercomputadors que dóna suport a les necessitats dels grups d’investigació d’Espanya. Els nodes inicials d’aquesta xarxa estan localitzats al BSC, a la Universitat Politècnica de Madrid, a l’Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC) i a les universitats de Cantàbria, València, Màlaga i Saragossa. La gestió tècnica de la RES està coordinada pel centre barceloní i dóna resposta a la creixent demanda de supercomputació de la comunitat científica espanyola.

FULLS dels ENGINYERS

21


tecnologia i empresa

TEXT: Jordi Garriga

FOTO: BCN imatge

Comexi Group, més de 50 anys innovant en flexografia Comexi és una empresa familiar gironina que, sense fer soroll però avançant sempre amb pas ferm, s’ha sabut fer un lloc de privilegi en el difícil sector dels béns d’equipament d’alta tecnologia. Dedicada a la fabricació de maquinària per a impressió flexogràfica, l’empresa duu més de 50 anys de trajectòria i avui lluita per liderar el mercat. Això és gràcies al desenvolupament de tecnologia pròpia, a la innovació constant i, sobretot, a un treball tenaç i ininterromput caracteritzat per la qualitat i l’excel·lència.

22

JUNY / JULIOL 2009


A dia d’avui, Comexi Group és una realitat de gran transcendència per al sector. I és que, després de més de 50 anys de trajectòria, Comexi ha generat en l’entorn del món de la impressió flexogràfica una àmplia gamma de solucions que es complementen amb aportacions substancioses en apartats com el rebobinatge, el tall, la laminació, sistemes extractors de residus, etc. En definitiva, Comexi ofereix un servei global i solucions completes als convertidors, impressors i extrusors, els seus principals clients. un hOlding familiar Comexi va ser fundada el 1954 per Manel Xifra Boada, com a taller de manteniment

i fabricació per a la indústria paperera. El primer taller es va situar al carrer Taquígraf Martí del barri Vista Alegre de Girona; es comptava amb 150 metres quadrats i allà es van començar a dissenyar les primeres impressores flexogràfiques de l’empresa. El segon taller es va ubicar al carrer Balmes de Girona, on les instal·lacions es van ampliar a 350 metres quadrats. El 1964 encara es va viure un altre trasllat: a l’avinguda Sant Narcís de la mateixa ciutat. Aquí ja es gaudia de 3.000 metres quadrats de superfície, i l’empresa començà a destacar per la tecnologia i la innovació de les seves màquines.

Al llarg dels anys, Comexi continua creixent i millorant la seva tecnologia, fabricant les primeres màquines de sis i vuit colors. I el 1979, any en què es tornava a realitzar un trasllat, en aquest cas a la carretera de Barcelona, també s’adquiria Fungisa, com a foneria del grup. Posteriorment, el 1995 es posava la primera pedra de l’actual planta de Riudellots de la Selva, inaugurada el 1999, i on es compta amb més de 100.000 metres quadrats d’instal·lacions. Avui, Comexi Group compta amb més de 420 treballadors arreu del món (360 a Riudellots) i, presidida per l’enginyer industrial Manel Xifra Pagès, conserva el seu esperit familiar.

FULLS dels ENGINYERS

23


tecnologia i empresa Carles masgrau, Director tècnic de NexusComexi

Jordi Sahun, Director tècnic de Comexi Associat/col·legiat núm. 10.119

albert negre, Gerent de Negoci Associat/col·legiat núm. 11.374

Josep ma. Solé, Cap del Departament Comercial Associat/col·legiat núm. 5.022

COmEXi GrOuP Polígon Industrial de Girona Av. Mas Pins, 135 Riudellots de la Selva www.comexigroup.com

Com explica el mateix Xifra, “el caràcter familiar imprimeix un caràcter especial a l’hora de desenvolupar el projecte empresarial, si bé la nostra estratègia es regeix per ser una empresa de solucions globals per al món del converting, amb especialització mitjançant la creació d’empreses subsidiàries, unitats independents però estretament relacionades entre si. A més, des del principi, Comexi i el seu holding Comexi Group va néixer com un projecte empresarial guiat pel seu esperit d’excel·lència”. QualiTaT i EXCEl·lÈnCia El paper dels professionals és vital quan parlem de l’èxit d’una empresa com Comexi, en què abunden els tècnics qualificats i, entre aquests, els enginyers industrials. Per això, en aquestes pàgines ens acompanyen Jordi Sahun, director tècnic de Comexi;

24

JUNY / JULIOL 2009

Albert Negre, gerent de Negoci; Josep M. Solé, Director del Departament Comercial i Carles Masgrau, director tècnic de NexusComexi. “La nostra filosofia –ens explica l’enginyer industrial Jordi Sahun– és que tot el que és vital per a la qualitat ens ho fem nosaltres, i el que no podem fer ho subcontractem a les millors marques”. En aquest sentit, és molt important comptar amb foneria i mecanització pròpia, “cosa que ens permet construir a nosaltes mateixos les peces que formen part de l’arquitectura interna de la màquina, com les bancades”. “Un dels nostres fets diferencials –comenta Josep M. Solé– és que les nostres màquines són molt robustes”, i una de les coses que ajuda a aquest fet, com relata Sahun, és que “com que la impressió flexogràfica és rotativa, per evitar engranatges cada corró té la seva pròpia

“En laminació és important amb quin material imprimeixes i què fas servir com a material barrera. Sempre has d’estar desenvolupant nous productes” Carles masgrau, director tècnic de nexusComexi


QUÈ ÉS LA FLEXOGRAFIA? La flexografia és un sistema d’impressió en alt relleu (les zones de la planxa que han d’imprimir són més altes que les que no han d’imprimir). Tal com passa amb la tipografia, la xilografia o la linoleografia, la tinta es diposita sobre la planxa, que a la seva vegada pressiona directament el substracte imprimible deixant la taca allà on ha tocat la superfície a imprimir. Es distingeix de la tipografia (de la qual és un derivat) pel fet que la planxa és d’un material gomós i flexible. Aquest sistema d’impressió, que va néixer a França a mitjans del segle XIX, es coneixia al principi com a impressió amb anilina o impressió amb goma. Gràcies al desenvolupament dels tints amb anilina, de gran colorit, i de materials plàstics com la cel·lofana, aquest tipus d’impressió va tenir una gran aplicació en el món dels envasos de tot tipus. L’aparició de sistemes entintadors de càmera (chambered systems) i de planxes basades en fotopolímers (en lloc de les tradicionals de cautxú) i dels avenços en les tintes de base aquosa i dels cilindres anilox de ceràmica, ha millorat enormement aquest sistema d’impressió, que en l’actualitat ha substituït gairebé per complet la tipografia tradicional en treballs de gran volum.

màquina de transmissió. La tracció és directa, i la lectura de cada posició es fa també amb un codificador directe”. També és important la integritat del servei, ja que si bé les màquines d’impressió són el cor del negoci, aquest s’ha aixamplat fins a la fabricació, entre d’altres elements, de talladores o laminadores. “És important donar una solució integral als convertidors –explica Carles Masgrau. Treballem molt per a la indústria alimentària i, per això, en laminació és important amb quin material imprimeixes i què fas servir com a material barrera. Sempre has d’estar desenvolupant nous productes”. “D’una manera o altra –ens explica Albert Negre–, procurem fer sempre un pas endavant respecte de la competència. Per exemple, una de les nostres últimes innovacions ha estat la introducció de l’Electronbeam, un tipus de

“Tot el que és vital per a la qualitat ens ho fem nosaltres, i el que no podem fer ho subcontractem a les millors marques” Jordi Sahun, director tècnic de Comexi

tinta ecològica curable patentada junt amb Sun Chemical”. Es tracta d’una tinta no evaporable, sinó polimeritzable, per a la qual el solvent és aigua i que, alhora, permet menys consum energètic i no hi ha deixalles ni de tinta ni de solvent; també millora la qualitat d’impressió. PRODUCTIVITAT I millora contínua L’Electronbeam és l’última gran novetat de Comexi, però han estat moltes al llarg de la seva història. “Comexi va ser la primera a fer una màquina amb camises de mitja amplada, és a dir, que permetien canvis de format canviant només el cilindre on es posa el clixé –explica Josep M. Solé. També vam ser pioners en màquines de vuit i deu colors. Comexi vol assumir el lideratge i treballem per ser referent mundial”.

“Procurem fer sempre un pas endavant respecte de la competència. Una de les nostres últimes innovacions ha estat la introducció de l’Electronbeam, un tipus de tinta ecològica ” Albert Negre, gerent de Negoci

FULLS dels ENGINYERS

25


tecnologia i empresa

Les empreses de COMEXI GROUP: COMEXI Impressió: És la companyia especialitzada en impressores flexogràfiques per al sector de l’envasament i l’embalatge flexible. És el constructor mundial més important d’impressores flexo de tambor central. NEXUS COMEXI: És una de les divisions més joves del grup. És la marca constructora de laminadores, amb experiència des del 1970. PROSLIT: És la companyia dedicada a l’elaboració dels més moderns sistemes de tall i rebobinatge de film aplicable a tots els sistemes d’impressió en bobina.

“Però el més important –apunta Albert Negre– és que no som una fàbrica de màquines, sinó una fàbrica de màquines personalitzades”. És aquest l’esperit que ha permès a l’empresa consolidar-se com a grup i buscar el lideratge del mercat. “Nosaltres vivim del coneixement –afegeix Josep M. Solé. En aquest sentit, la crisi ens farà aguditzar l’enginy, però això no és un problema, ja que nosaltres sempre hem crescut gràcies a la innovació”. I les possibilitats de creixement passen, si pensem en el futur, pel medi ambient, és a dir, per reduir els solvents; per l’increment de la velocitat de màquina, i, sobretot, per reduir dràsticament els temps de canvi. “El mercat de l’alimentació –ens recorda Jordi Sahun–, està en temps de promoció i de canvis d’envasament molt ràpids, i això vol dir tirades molt

26

JUNY / JULIOL 2009

més curtes que anys enrere. Per tant, les màquines per imprimir i laminar s’han d’adaptar a aquesta realitat. Estem parlant de màquines enormes, de moltes tones, i canviar les camises no és una cosa simple ni senzilla. Anem cap a la màquina intel·ligent”. Sigui com sigui, tal com ens expliquen els enginyers de Comexi, el posicionament de l’empresa és molt bo. Tot i que sovint s’ha de lluitar amb els prejudicis del made in Spain, si es compara amb la principal competència, que ve d’Itàlia i Alemanya, Comexi pot oferir més fiabilitat tècnica i servei respecte de la primera, i més flexibilitat i costumització respecte de la segona. Avui, la capacitat de producció de Comexi és d’aproximadament trentacinc impressores flexogràfiques a l’any i unes cinquanta laminadores.

SERVIFLEX: Marca de formació i enginyeria. Elabora projectes de millora de processos i formació d’usuaris per a la indústria del converting.

Les filials de COMEXI GROUP: Comexi North America Comexi Latinoamericana Comexi do Brasil Comexi Italia


FULLS dels ENGINYERS

27


entrevista

TEXT: Josep Ramon Torné

FOTO: BCN Imatge

Premi a tota una vida Hi ha persones que tenen històries plenes de vida al darrere, biografies que han escrit omplint els anys d’experiències. Marcel·lí Curell Suñol (el Masnou, 1919), doctor enginyer industrial, col·legiat número 493, va rebre el Premi a la Trajectòria Professional que atorga el Col·legi a la Diada de l’Enginyer, que es va celebrar el passat 29 de maig al Palau de la Música Catalana. Personalitat molt activa, Curell ha viscut compromès amb l’enginyeria fa més de mig segle. Dirigeix des del 1945 una empresa dedicada a la propietat industrial i ha participat activament en diverses organitzacions internacionals relatives a la protecció de la propietat industrial i les patents. Als anys cinquanta va exercir també al cos d’enginyers industrials del Ministeri d’Indústria. Fruit de tota aquesta trajectòria, el 1998 va rebre la Medalla President Macià, concedida per la Generalitat de Catalunya per la dedicació, constància i esperit d’iniciativa en el treball. També va ser vocal de l’Associació d’Enginyers a finals dels anys quaranta, ha format part del Col·legi des de la seva fundació el 1950 i va presidir la Caixa d’Enginyers durant la dècada dels setanta. És membre d’Òmnium Cultural i formà part de la Junta Directiva de la patronal PIMEC, en representació de la qual va formar part de la Comissió de Normalització Lingüística i del Consell Social de la Llengua Catalana. Ha combinat la seva activitat professional i associativa amb diverses tasques docents. Per totes aquestes raons, Marcel·lí Curell ha rebut enguany el reconeixement de tots els companys enginyers industrials.

28

JUNY / JULIOL 2009


“És una sorpresa i una satisfacció haver rebut aquest premi” Marcel·lí Curell Premi Trajectòria Professional 2009, doctor enginyer industrial, empresari i expresident de la Caixa d’Enginyers. Associat/col·legiat núm. 493

FULLS dels ENGINYERS

29


entrevista

F

elicitats pel Premi Trajectòria Professional de l’AEIC/ COEIC que enguany ha recaigut en vostè i en Salvador Pàniker de manera conjunta. Com valora aquesta distinció dels seus companys enginyers industrials? En primer lloc, amb sorpresa i satisfacció. Tot i que he rebut força premis durant la meva trajectòria, aquest tan directe i provinent d’un col·lectiu que m’és tan afí i amb el qual he treballat tan conjuntament, em satisfà i no me l’esperava. Sento un gran agraïment per haver rebut aquest premi. La seva vocació d’enginyer industrial li ve de ben lluny. De fet, vostè explica que prové del Mecano que li van portar els Reis Mags quan tenia onze anys... Com veu la manca de vocació actual entre els estudiants? Sobretot, m’estranya. Per a molts companys i per a mi mateix, la passió per la tècnica va ser ràpida i intensa. Vam ser

30

JUNY / JULIOL 2009

un curs que ens vam bolcar en els estudis. L’examen d’ingrés era molt difícil i qui no volia esforçar-s’hi, havia d’estudiar alguna altra carrera. Ara, no sé per què, hi ha menys estudiants interessats per l’enginyeria. Es va afiliar a l’Associació l’any 1944, va participar en el Col·legi des de la seva creació el 1950. Com ha vist l’evolució de les institucions dels EIC fins a l’actualitat? Veig l’Associació i el Col·legi amb bona salut. Han tingut bons dirigents, incloent-hi els actuals degà i president. És un lloc on se sent un gran amor a la carrera i una gran harmonia. Ha estat sempre lligat a l’àmbit de la propietat industrial i les patents i dirigeix des de fa sis dècades una empresa d’aquest sector. Sí, el 1945 vaig adquirir una companyia especialitzada en l’àmbit de la propietat industrial i de la qual sóc l’administrador

“M’estranya que no hi hagi més vocacions d’enginyers industrials avui dia. Per a la meva generació, l’atracció per la tècnica va ser ràpida i intensa”

Marcel·lí Curell ens va rebre al seu despatx del passeig de Gràcia de Barcelona, on ens va explicar curiositats com la seva afició a la cartografia. A la fotografia podem veure una imatge d’un atles de l’Edat Mitjana que es va fer ampliar per decorar les parets


únic. L’empresa té set socis, dels quals sis són de la família, i tenim sucursals a Madrid i Alacant, a més de representació a Munic i Ginebra. Actualment, l’empresa Curell Suñol ocupa cinquanta treballadors i trenta externs. A més, també he participat activament en diverses organitzacions internacionals relatives a la protecció de la propietat industrial i les patents. A banda de la seva activitat professional, ha tingut una vida associativa molt rica. Sí, sóc membre d’Òmnium Cultural (i de l’Obra Cultural Balear i d’Acció

Cultural del País Valencià), vaig rebre la Medalla President Macià, he format part de la Junta Directiva de la patronal PIMEC, en representació de la qual vaig formar part de la Comissió de Normalització Lingüística i del Consell Social de la Llengua Catalana...

Marcel·lí Curell va rebre el seu guardó a la darrera Diada de l’Enginyer i va pronunciar un discurs d’agraïment ple d’humor i anècdotes divertides que van arrencar els aplaudiments dels assistents a l’acte

Com ha viscut aquesta tasca de fer país? Amb molta intensitat, per això sempre explico com em va emocionar poder visitar la tomba de Pompeu Fabra. També recordo una anècdota de la Guerra Civil que és força il·lustrativa. Jo sóc del Masnou i a casa dels meus pares

“Fa seixanta anys que sóc administrador d’una companyia de l’àmbit de la propietat industrial i les patents, en què també participen diversos familiars com a socis”

FULLS dels ENGINYERS

31


entrevista

teníem la inscripció “Déu vos guard”. Vam haver d’esborrar la paraula Déu per no tenir problemes amb els anarquistes. Quan es va acabar la Guerra vam poder tornar a treure el guix i deixar la paraula Déu, però llavors ens van advertir que podríem tenir poblemes amb els falangistes perquè la inscripció estava en català. Al final ho vam esborrar tot i no vam tornar-ho a escriure a la paret fins a l’arribada d’una situació de més normalitat com l’actual.

Vostè va ser un enginyer industrial precoç i quan es va titular el 1943 es va convertir en l’enginyer industrial més jove d’Espanya. Com es viu una fita personal d’aquest tipus? Ja vaig ser força precoç de petit. Al parvulari em van posar al segon curs directament perquè vaig respondre correctament que set per vuit fan cinquanta-sis i que vuit per set fan cinquanta-sis igualment... La carrera la vaig acabar amb 22 o 23 anys.

FE D’ERRADES En el darrer número de la revista Fulls dels Enginyers, a l’entrevista elaborada per Jordi Garriga, va aparèixer que Conrad Dubé té dos fills, quan en realitat són tres. També s’identificava Reus com a capital de l’Alt Camp, tot i que aquesta ciutat és capital del Baix Camp.

32

JUNY / JULIOL 2009


FULLS dels ENGINYERS

33


TEXT: Jordi Garriga

FOTO: BCN Imatge

espec DIADA ial de L’E N

SUMA

RI

GINYE

R

p. 4 Saluta ció de p. 5 l Molt Crònic Honor a able P d p. 6 e l’act reside e Premi nt Jos Creati p. 8 é Mon v i t a t i Pre tilla Homen m atge a i Creat p. 10 l i s v itat pe nous E Premi r a Jov IC a la M p. 12 es i l lor Prà Premi c t i c a a l Recon Empre p. 13 eixem sarial Beque e n s t per a T Acadè p. 14 mic esis d Premi octora Serrat p. 15 ls i Bona Premi stre a la Tr ajectò ria Pro fessio nal


Salutació del Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya, José Montilla

Benvolguts i benvolgudes, Els agraeixo, una altra vegada, l’oportunitat que em donen d’adreçar-me a tot el col·lectiu d’enginyers industrials de Catalunya, amb motiu de la publicació d’aquesta revista sobre la Diada de l’Enginyer. L’acte que es va celebrar el passat 29 de maig al Palau de la Música Catalana va significar un reconeixement a les persones premiades, i també a les dues institucions centenàries que van organitzar aquesta Diada: l’Associació d’Enginyers Industrials de Catalunya i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. La Diada de l’Enginyer reconeix, any rere any, la feina feta al llarg d’una trajectòria professional, les bones pràctiques empresarials i l’aposta pel futur dels joves enginyers. Aquests tres eixos, aquests tres conceptes, són els que ncessitem en aquests moments. El treball, la formació, la innovació, el compromís i el talent, són el que el Govern de Catalunya desitja per a la societat catalana. I, en aquest sentit, comptem amb la plena confiança i el suport de tots els enginyers i enginyeres industrials de Catalunya, com s’ha demostrat en els darrers anys. Avui en dia, no hi ha cap tema important, relacionat amb les infraestructures i els quipaments del nostre país, sigui en la seva construcció o en la seva gestió, que no compti amb l’aportació dels professionals del seu col·lectiu. Els problemes derivats de la greu sequera de l’any passat, la gestió dels residus, la gestió ambiental i les fonts presents i futures d’energia, han comptat amb l’aportació pública al debat que es va generar i es genera, presentant solucions i

4

DIADA DE L’ENGINYER 2009

alternatives, amb independència i rigor professional, tal com ha de ser. I com a president de la Generalitat he de reconèixer aquesta tasca feta, perquè així el Govern disposa d’opinions i elements tècnics que serveixen per aplicar les nostres polítiques, o bé per analitzar i revisar els nostres plantejaments. Les societats avancen ràpidament, els progressos tècnics i tecnològics generen noves demandes, nous requeriments, i plantegen nous reptes. I és del tot necessari que el conjunt de la societat sàpiga encarar aquesta situació. I la millor manera és tenir els professionals competents que necessitem oberts a la societat, aportant el seu coneixement i la seva ciència, i fent visible el seu compromís cívic. Els enginyers industrials sempre han estat un dels col·lectius amb més consciència cívica, disposats sempre a col·laborar amb les institucions i el conjunt de la ciutadania quan ha fet falta. Felicito els premiats de l’edició d’enguany de la Diada de l’Enginyer, els més veterans per la seva llarga carrera en el món de l’enginyeria i els joves enginyers, amb la confiança que els seus projectes i les seves iniciatives podran tirar endavant i que tots plegats ens en beneficiarem. D’aquesta manera, la societat catalana podrà seguir comptant amb la seva aportació tècnica i professional, el seu enginy i la seva visió del nostre món. José Montilla, Barcelona, juny del 2009


CRÒNICA DE L’ACTE

La Diada de l’Enginyer, la festa més esperada La sala Petit Palau, del Palau de la Música Catalana, va ser l’escenari per acollir la Diada de l’Enginyer, durant la qual es van lliurar els diferents premis dels enginyers industrials de Catalunya Presentat pel periodista Josep Puigbó, l’acte va reunir un bon grapat de companys i companyes enginyers industrials, a més de diferents autoritats, entre les quals hi havia, per primera vegada des que se celebra la Diada, José Montilla, el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya. Amb el calidoscopi i totes les seves formes i particularitats com a fil conductor, la Diada es va iniciar amb la benvinguda de Joan Vallvé, degà dels EIC. Vallvé, com no podia ser d’una altra manera, va manifestar la seva “preocupació pel moment econòmic que estem vivint”. Per això, va posar l’accent en el fet que, tot i que la diada d’enguany es va vestir amb una certa austeriat, el col·lectiu dels enginyers industrials “continua més viu que mai, i més en moments de crisi, que és quan més necesssari és l’enginy”. Durant el seu parlament, Vallvé també va voler expressar “la satisfacció de les nostres institucions” per les directrius que ja s’han establert davant dels requisits que implica l’adaptació

a Bolonya, i va recordar que el COEIC té les portes obertes a nous professionals, “com els enginyers químics, els enginyers geòlegs i els enginyers d’organització”. Durant l’acte, també va adreçar unes paraules a tots els presents el president dels EIC, Joan Torres, el qual va afirmar que “l’enginyer industrial, en aquest escenari de crisi, s’ha de plantejar com donar resposta a qüestions com: quins professionals necessitarà el nou paradigma econòmic i quines són les reformes estructurals necessàries”. Torres, que també va parlar del debat sobre l’energia nuclear, el finançament, la nova cultura empresarial o les oportunitats que obre la crisi, va recordar que tot això ja és i ha estat matèria de debat en el si de les institucions dels EIC. En tot cas, però, el lliurament dels premis i el coneixement dels guardonats d’enguany van centrar la màxima atenció d’una nit calidoscòpica, plena de colors, d’enginy, de companyonia i de reconeixement professional.

FULLS dels ENGINYERS

5


Premi Creativitat

El projecte guanyador del XXVII Premi a la Creativitat dels Enginyers Industrials va ser “Diseño y cálculo de la escenografia Le Grand Macabre”, del qual és autor l’enginyer industrial Jordi Velasco Saboya És un projecte d’enginyeria ocult sota un element escènic corresponent al cos d’una dona en posició semiestirada, que per les seves considerables dimensions: 15 m de llargada i 6 m d’alçària, i la necessitat de poder ser desmuntable i moguda en un temps molt curt, per requeriments de desenvolupament de la funció, fan que hagi requerit un esforç de disseny molt notable. S’ha valorat molt especialment l’acurat disseny d’aquesta estructura portant, recoberta de fibra de vidre, que ha aconseguit, tot i les seves apreciables dimensions, ser lleugera, desmuntable, amb capacitat de girar en escena tot el seu cos 360º i el seu cap 180º. S’ha fet compatible el que pugui ser desmuntable en pocs minuts i transportable durant el desenvolupament de l’espectacle, i donar cabuda al conjunt d’actors que ha d’acollir el seu interior. El projecte guanyador és una obra d’enginyeria poc visible, però efectuada amb molt rigor tècnic i utilitzant tots els recursos informàtics de disseny i simulació actuals, i adaptada a les necessitats estètiques i escenogràfiques que la Fura dels Baus requeria

6

DIADA DE L’ENGINYER 2009


El guanyador del Premi a la Creativitat per a Joves ha estat pel el treball “Alternativa a la sutura mecànica per grapes en intervencions d’anastomosis en càncer de còlon”, del qual és autor Ricardo Adell El treball guanyador descriu la tècnica quirúrgica de les intervencions del càncer de còlon, en què s’enumeren les necessitats associades a aquesta intervenció. L’anastomosi és el procés d’unió dels dos extrems del tub digestiu que han quedat separats després de l’extracció de la part del tub digestiu afectada. A vegades aquest procés no és possible fer-ho per sutura manual i s’ha de fer per sutura mecànica. S’ha premiat aquest treball especialment per l’originalitat del tema i per destacar l’aportació que pot fer l’enginyeria, quant a mecànica, materials i processos, al món de la cirurgia. L’aportació de l’enginyeria industrial en diferents camps queda ben palesa en el projecte guanyador del Premi Creativitat per a Joves, que s’apropa al món de la cirurgia

Premi Creativitat per a Joves

El periodista Josep Puigbó va presentar l’acte de la Diada de l’Enginyer 2009

FULLS dels ENGINYERS

7


Homenatge als nous col·legiats

Un cop més, les institucions dels EIC van voler homenatjar a tots els nous enginyers industrials sorgits de les diferents escoles d’Enginyeria Industrial I és que com bé va explicar Josep Puigbó, “entre nosaltres hi ha nous col·legiats que han demostrat la seva perseverança i el seu talent i que ara emprenen un nou camí en la professió”. Per això, i com a símbol de reconeixement a tots aquests nous col·legiats, es van lliurar les respectives insígnies a un nou col·legiat de cadascuna de les quatre escoles d’Enginyeria Industrial que hi ha a Catalunya. Van lliurar les insígnies Joan Vallvé, degà del Col·legi; Joan Munt, president de la Mútua d’Enginyers; i Joan Torres, president de l’Associació, i els nous enginyers que les van rebre van ser: · Rosa Pla Giron, de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona; · Adrià Belmontse Gómez, de l’Escola Tècnica Superior d’enginyeria Industrial i Aeronàutica de Terrassa; · Emilio Vicente González Juan, de la Universitat Politècnica Superior de Girona; · Antonio-Carlos Aztarain Jo, de l’Institut Químic de Sarrià.

8

DIADA DE L’ENGINYER 2009


FULLS dels ENGINYERS

9


Premi a la Millor Pràctica Empresarial

El Premi a la Millor Pràctica Empresarial va ser per a l’empresa ASOLBA, SL, per la internacionalització de la certificació energètica d’edificis LEED Per primer any, l’Associació i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya van voler reconèixer aquella activitat empresarial orientada a millorar el món a través de la tècnica amb el Premi a la Millor Pràctica Empresarial, el qual ha estat per a l’empresa ASOLBA, SL. ASOLBA és una enginyeria especialitzada en eficiència energètica, ecobuildings i sistemes energètics sostenibles, i recentment ha aconseguit la projecció internacional amb l’aplicació de la certificació internacional LEED en el projecte immobiliari de les Corniche Towers a Jeddah (Aràbia Saudita). Es tracta d’un conjunt arquitectònic format per diverses torres que ha esdevingut una icona del desenvolupament al mar Roig.

ASOLBA ha aconseguit projecció internacional amb l’aplicació de la certificació internacional LEED en el projecte immobiliari de les Corniche Towers a Jeddah (Aràbia Saudita)

10

DIADA DE L’ENGINYER 2009


El projecte immobiliari de les Corniche Towers a Jeddah (Aràbia Saudita) és un conjunt arquitectònic format per diverses torres que ha esdevingut una icona del desenvolupament al mar Roig.

Pel que fa a la implantació del certificat LEED per part d’ASOLBA, val a dir que, posteriorment, aquesta certificació ha estat aplicada a altres projectes nacionals. ASOLBA també es caracteritza per l’ús de tècniques d’enginyeria fins ara només habituals en altres sectors com la modelització, la verificació i la gestió. Va recollir el premi l’enginyer industrial Francesc Bonvehí, soci director d’ASOLBA, SL. Bonvehí, que també ha participat en altres projectes europeus i internacionals com Green Cities, Sunh, Remma, Thermie, Joule, Fènix i Dragon, es va mostrar molt content pel guardó obtingut, fruit de molts anys de treball en el camp de la sostenibilitat i l’ecoeficiència. ASOLBA, SL, enginyeria especialitzada bàsicament en ecobuildings, ofereix serveis d’edificació ecoeficient, arquitectura bioclimàtica i sostenible, confort ambiental i qualitat de l’aire, energia solar passiva, integració d’energies renovables, limitació de la demanda energètica, auditories energètiques, diagnòstic energètic i ambiental, certificació energètica nacional i internacional, gestió automatitzada i seguiment i monitoratge.

Francesc Bonvehí, soci director d’ASOLBA, SL, en el moment de recollir el Premi a la Millor Pràctica Empresarial

FULLS dels ENGINYERS

11


Reconeixement Acadèmic

El guanyador del Premi al Reconeixement acadèmic d’enguany ha estat Ramon Companys Pascual

Ramon Companys va rebre el Premi al Reconeixement Acadèmic de la mà de Joan Munt, president de la Mútua dels Enginyers

Ramon Companys Pascual és catedràtic emèrit de la Universitat Politècnica de Catalunya, i va dirigir l’Escola de Barcelona del 1997 al 2002. Ha dedicat bona part de la seva carrera a la recerca i la docència. Ha publicat desenes de llibres i articles i ha dirigit centenars de projectes finals de carrera i diverses tesis doctorals en el camp de l’enginyeria industrial. Així mateix, ha estat un gran impulsor de la disciplina de l’organització industrial al nostre país. També ha participat en l’organització i ha estat ponent de múltiples congressos dedicats a l’enginyeria i l’organització industrial, entre d’altres. Tot i la seva important trajectòria acadèmica, ha treballat també per a diverses empreses com Danone, Carrefour o Seat.

L’Associació i el Collegi d’Enginyers Industrials de Catalunya han trobat en la figura de Ramon Companys tota una vida dedicada a entendre i ensenyar el perquè de les coses

12

DIADA DE L’ENGINYER 2009


Els premis de les Beques per a les Tesis Doctorals van ser lliurats per Ramon Ferrer, president de la Caixa d’Enginyers, i Jaume Puigdueta, secretari de l’AEIC. Les dues tesis seleccionades ofereixen bones perspectives i un interès clar atenent l’actualitat dels camps en què es desenvoluparà la tesis: plantes termosolars i materials per a l’aeronàutica

Beques per a Tesis Doctorals

La XXV edició del premi Beques per a Tesis Doctorals ha estat novament concedit pel Grup Caixa d’Enginyers, el qual col·labora econòmicament amb la recerca dels dos projectes guanyadors

Les dues beques ofertes per l’Agrupació Sociocultural dels Enginyers Industrials de Catalunya, Grup Caixa d’Enginyers, han estat adjudicades a les propostes de tesis doctorals, als projectes: · “High temperature energy storage in thermosolar plants”, del qual és autor Antonio Gil Pujol, enginyer industrial per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial i Aeronàutica de Terrassa (ETSEIAT), i que ha dirigit la professora Dra. Luisa F. Cabeza, de la Universitat de Lleida; · “Simulation of intralaminar damage in polymer-based composites for aeronautical applications under low-velocity impact loading”, del qual és autor Emilio Vicente González Juan, enginyer industrial per l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Girona (UdG), i que han dirigit els professors Pere Maimi Vert, de l’Escola Politècnica de la Universitat de Girona, i Pedro Ponces Camanho, de DEMEGI, Facultat d’Enginyeria de la Universitat de Porto (Portugal).

FULLS dels ENGINYERS

13


Enguany s’ha atorgat el Premi Serrat i Bonastre en la categoria ràdio al programa Suc de Coco, de Catalunya Ràdio. Aquest programa, dedicat a la innovació i a la cerca de noves idees, ha fet arribar la tasca dels enginyers industrials a la població d’una manera clara, entenedora i divertida. I han sabut adreçar-se en diferents moments tant a grans com a petits. Així mateix, s’ha atorgat el Premi Serrat i Bonastre en la categoria de premsa escrita al periodista Josep Maria Ureta, del diari El Periódico de Catalunya. Ureta, periodista econòmic, ha destacat per la difusió d’informacions relacionades amb l’enginyeria, contribuint així a fer explicar aspectes del nostre col·lectiu que afecten la societat civil. L’equip del Suc de Coco, encapçalat per Xavier Solà, va rebre el Premi Serrat i Bonastre en la categoria de ràdio; i el periodista econòmic Josep Maria Ureta, articulista d’El Periódico de Catalunya, va rebre el Premi Serrat i Bonastre en la categoria de premsa

Hi ha professionals que són capaços de descriure el que és indescriptible i d’interpretar la realitat per explicar-la. Per això, els EIC ja fa temps que atorguen el Premi de periodisme Serrat i Bonastre a aquelles persones o mitjans que han contribuït a fer difusió de l’enginyeria

Premi Serrat i Bonastre

14

DIADA DE L’ENGINYER 2009


Premi a la Trajectòria Professional

En l’edició d’aquest any, el Premi a la Trajectoria Professional ha estat concedit a dos enginyers industrials: Marcel·lí Curell Sunyol i Salvador Pàniker Alemany MARCEL·LI CURELL SUNYOL És natural del Masnou i l’any 1943 es va convertir en l’enginyer industrial més jove d’Espanya, data des de la qual ha estat especialment actiu en les nostres institucions i especialment va participar en la fundació de la Caixa d’Enginyers, entitat que va presidir entre el 1971 i el 1975. En el terreny professional, porta més de sis dècades al capdavant de l’empresa Curell Suñol, especialitzada en l’àmbit de la propietat industrial i de la qual és administrador únic. SALVADOR PÀNIKER ALEMANY Filòsof, enginyer, escriptor i editor. Doctor en Enginyeria i en Filosofia, ha estat professor de Metafísica en la Universitat de Barcelona i professor de Filosofia Oriental a la Universitat Autònoma de Barcelona. Partidari de les aproximacions híbrides i interdisciplinàries als diferents problemes humans, ha begut tant de les fonts orientals com de la ciència moderna en els seus conceptes filosòfics. Defensa el permanent diàleg entre Ciència i Humanitats.

Salvador Pàniker és una de les figures més importants de la filosofia i del periodisme de casa nostra. Creador del concepte filosòfic de retroprogressió, ha estat Premi Internacional de Premsa, Premi Godó Lallana de Periodisme, i és autor d’una llista inacabable de llibres i assajos publicats. Els Fulls vam publicar una entrevista amb Salvador Pàniker al número de gener passat.

Marcel·lí Curell és membre d’Òmnium Cultural i formà part de la Junta Directiva de la patronal PIMEC. Ha combinat la seva activitat professional i associativa amb diverses tasques docents i el 1998 va rebre la Medalla President Macià concedida per la Generalitat de Catalunya per la dedicació, la constància i l’esperit d’iniciativa en el treball

FULLS dels ENGINYERS

15


CLOENDA

Parlaments, música i un refrigeri per acabar

Els parlaments dels últims homenatjats, així com les paraules del president de la Generalitat, van marcar la cloenda de la nit dels enginyers industrials de Catalunya Un cop tots els premis van ser lliurats, va ser el torn dels dos homenatjats per la seva trajectòria professional i, com ja ha passat en altres ocasions, la veu de l’experiència va ser, també, la veu més irònica. Tant Salvador Pàniker com Marcel·lí Curell van ser els que més riures van saber despertar en l’auditori reunit al Palau Petit amb les seves paraules. Pàniker, que es va mostrar molt simpàtic en tot moment, va explicar que li feia molta il·lusió rebre aquest premi precisament a Catalunya i, demostrant el seu vessant més filosòfic, ens deixava una bona reflexió: “Vivint el present, el passat i el futur s’esvaeixen, i així es pot viure amb més intensitat”. També va expressar el seu orgull de ser enginyer: “Ja sé que sóc un enginyer atípic, però en qualsevol cas la formació com a professional generalista és la millor que hagués pogut tenir”. Curell, per la seva banda, no es va poder estar de fer alguna divertida referència als recents triomfs del Futbol Club Barcelona, i va aprofitar el seu temps, sobretot, per agrair

16

DIADA DE L’ENGINYER 2009

l’empremta que havien deixat a la seva persona “enginyers exemplars com Joan Vallvé, antic president, el professor Enric Freixa, Pompeu Fabra o Isabel Trabal”. Finalment, el Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya també va adreçar unes paraules als enginyers industrials reunits, a qui, entre d’altre coses, va agrair el fet que “no hi ha cap qüestió important del país que no compti amb l’aportació dels enginyers industrials, i sempre des del rigor, l’eficiència i la màxima responsabilitat professional”. L’acte es va cloure amb la fantàstica interpretació de tres peces de Mozart, Toldrà i Pau Casals per part d’un quartet de corda format per un parell de violins, una viola i un violoncel. Finalment, tots els enginyers i enginyeres reunits vam poder gaudir d’una estona de companyonia tot compartint una copa de cava. Va ser aquest el moment per xerrar una estona amb vells amics i companys.


entorn

+ BREUS

BREUS

La línia del Vallès de Ferrocarrils travessarà el Besòs des de Glòries El Pla Territorial proposa un túnel sota la Gran Via i fins al Poblenou La Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques ja té bastant clar quin esquema ferroviari vol per a Barcelona i la seva àrea metropolitana. El resultat, que està plasmat en el Pla Territorial Metropolità, és una impressionant trama de línies que fa caure d’esquena, fins i tot a aquells que no s’acosten als trens des que aquests anaven a vapor. Als coneguts túnels per la Diagonal i Horta --anunciats per El Periódico fa unes setmanes-- s’hi afegeixen unes noves galeries. Per un costat, hi ha l’enllaç entre les places d’Espanya i de les Glòries --amb dues opcions a estudiar-- i, per l’altre, la prolongació de la cua de maniobres dels Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) fins a més enllà del riu Besòs. A més, les dues branques de FGC (Vallès i Baix Llobregat) s’interconnectaran en diversos punts. La prolongació dels Ferrocarrils des de la plaça d’Espanya és una de les prioritats que té la xarxa barcelonina. La poca penetració en el teixit urbà origina unes grans pèrdues de temps a aquells viatgers que procedeixen de tot l’eix del Llobregat i han de realitzar un transbord forçós a la terminal de línia. Font: El Periódico (20-05-09)

SABADELL TERRASSA

NOUS PROJECTES FERROVIARIS

CERDANYOLA

FGC

RENFE

Túnel d’Horta

TRAÇAT ACTUAL DE RENFE TRAÇAT ACTUAL DE FGC

MARTORELL

Túnel de Montcada

FGC: NOU TRAÇAT FGC: OPCIONS EN ESTUDI

VIC

TÚNELS

SANT VICENÇ DE CALDERS

Collserola RENFE

MARTORELL MANRESA IGUALADA

Túnel de la Diagonal

AV. TIBIDABO

MAÇANET MASSANES (PER SANT CELONI)

FGC

FRANCESC MACIÀ

Llobregat

CASTELLDEFELS

Recorregut per Francesc Macià

GLÒRIES ESPANYA CATALUNYA CATALUNYA

AEROPORT

ESTACIÓ DE FRANÇA

S COANT LO A MA

SANT VICENÇ DE CALDERS

Besòs

SAGRERA SANTS

MAÇANET MASSANES (PER MATARÓ)

FGC

Recorregut Espanya-Glòries Fuente: Elaboración propia

50

JUNY/JULIOL 2009

EL PERIÓDICO

Els enginyers i la UE avalen les incineradores

La Unió Europea i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya aposten per la incineració dels residus en lloc del seu emmagatzematge en abocadors, sempre que aquestes plantes aprofitin els residus de la combustió per generar energia. Els enginyers –en sintonia amb l’aposta del president José Montilla per construir una nova incineradora metropolitana i ampliar la de Sant Adrià de Besòs– consideren que només aquestes instal·lacions poden garantir la gestió dels residus a curt i a mitjà termini, ja que la vida útil dels principals abocadors catalans està arribant al seu final. Una directiva europea aprovada el 2008 avala les incineradores amb la doble finalitat de reduir i reutilitzar, encara que han d’arribar a un mínim d’eficiència energètica. La planta de Sant Adrià de Besòs, per exemple, permet generar energia elèctrica per al consum anual de 50.000 famílies a partir de la combustió de 330.000 tones d’escombraries a l’any. La incineració a Catalunya representa el 14% del tractament dels residus municipals, mentre que en països punters en reciclatge, com ara Alemanya, la incineració amb aprofitament energètic representa el 25%. A Portugal, Àustria, Holanda, Bèlgica, França, Luxemburg, Suècia i Dinamarca aquest percentatge també supera el 20%. Font: El Periódico (20-05-09)


BREUS

BREUS BREUS

Montilla advoca per construir una altra incineradora metropolitana El president de la Generalitat, José Montilla, és partidari de construir una nova incineradora a l’àrea metropolitana de Barcelona, a més d’ampliar la de Sant Adrià. Donar sortida als residus que no poden rebre un altre tractament s’està convertint en un greu problema. L’àrea metropolitana produeix 1,66 milions de tones de deixalles anuals i es calcula que, si no s’intervé, el 2013 els abocadors quedaran col·lapsats. Montilla va dir ahir, durant la inauguració d’una planta de tractament de residus a Granollers (Vallès Oriental),

que les incineradores “són recursos últims, però necessaris”. No va especificar més, però fonts de Presidència van indicar a El Periódico que Montilla aposta per aquesta sortida. “L’objectiu és minimitzar el volum de residus que destinem als abocadors, a la restauració morfològica de terrenys o a la valorització energètica”, va dir Montilla, i va afegir que aquests processos són els últims després del cicle de prevenció, reciclatge i recuperació. Font: El Periódico (19-05-09)

Enginyeria Torrella, guardonada en els Premis Construmat 2009 d’Edificació Enginyeria Torrella, SA va rebre el Diploma de Selecció en els Premis a l’Edificació pel projecte ‘Edifici d’envasament de l’empresa S.A. Damm al Prat de Llobregat’, en un acte celebrat el passat 22 d’abril al pavelló 4 del recinte de Gran Via de Fira de Barcelona presidit pel conseller de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, Francesc Baltasar, i el director del Saló Construmat, Josep Miarnau. El jurat va acordar seleccionar l’obra per la innovació tecnològica que presenta, i va destacar la claredat estructural –que incorpora una planta tècnica en el cantó de les jàsseres de gelosia de suport de la planta pis– i la circulació de visites sense interferir en l’àrea de producció, i la instal·lació de plaques fotovoltaiques en un edifici industrial. El guardó es va concedir a l’equip tècnic facultatiu d’Enginyeria Torrella SA,

Els Bombers de la Generalitat organitzen a Tarragona un congrés sobre la intervenció davant el risc

el Dr. enginyer industrial Josep Torrella Cascante, i l’arquitecte Fedde Huistra; al promotor, S.A. Damm; i a l’empresa constructora, Sacyr SAU. En aquest edifici premiat es realitza l’envasament de la cervesa en llaunes d’Estrella Damm. L’envasament es produeix a la planta superior de l’edifici, i l’expedició es troba a la planta baixa. El transport intern es fa mitjançant bandes transportadores i muntacàrregues automàtics i carretons làser guiats. També s’ubiquen en aquest edifici els serveis d’oficina tècnica, menjadors, vestuaris, serveis mèdics, etc. L’edifici premiat que ha ideat Enginyeria Torrella té unes mides de 78 metres d’amplada per 268 metres de llarg. La seva alçària és de 22 metres amb un total de 48.000 m2 de planta construïts. Font: Enginyeria Torrella (28-04-09)

Els Bombers de la Generalitat han organitzat els dies 3, 4 i 5 de juny, al Palau Firal i de Congressos de Tarragona, el congrés ‘Intervenció dels Bombers davant el Risc Químic’, que s’emmarca en els actes de commemoració dels 150 anys dels Bombers de Tarragona. La trobada, organitzada pel Departament d’Interior i que tindrà lloc a l’auditori Eutyches del Palau Firal i de Congressos de Tarragona (carrer Arquitecte Rovira, número 2), té per objectiu posar en comú experiències d’arreu en l’àmbit de la seguretat industrial química i la resolució de les emergències en aquest context. Entre els ponents de les sessions, a més de membres del Cos de Bombers de la Generalitat de Catalunya, també hi haurà especialistes d’empreses químiques alemanyes, bombers dels Estats Units, França, Bèlgica i València, tècnics d’organismes públics de França, Bèlgica i els Estats Units, formadors de l’Associació de Professionals i Tècnics de Bombers (APTB), representants dels transportistes i enginyers industrials, entre d’altres. Font: www.tinet.cat (2-6-09)

FULLS dels ENGINYERS

51


entorn

+ BREUS

BREUS

L’energia eòlica es fixa en el mar per expandir-se Espanya és la tercera potència mundial en energia eòlica instal·lada. No obstant, tots els aerogeneradors estan situats en terra, mentre que en altres països d’Europa ja han començat a implantar aquesta tecnologia també al mar. Després de més d’un any de tràmits, el Govern va aprovar el mes passat el denominat Mapa Eòlic Marí, en el qual estableix en quins punts del litoral es poden situar els molins de vent i en quins no es pot. Aquest instrument és obra dels ministeris d’Indústria i de Medi Ambient. L’objectiu és aconseguir els estàndards

que marca la Unió Europea i que xifra en un 34% la producció d’energies renovables per a l’any 2020. El 12% correspondria a l’eòlica i, d’aquesta, un terç a les instal·lacions marines, segons els càlculs de l’associació eòlica de Catalunya, EolicCat, que agrupa unes cinquanta empreses del sector. Però per aconseguir aquestes xifres encara queda temps. Segons les prospeccions dels experts, la implantació d’un parc eòlic al mar podria trigar uns sis anys, si se sumen els tràmits administratius i la construcció pròpiament. Font: El Periódico (20-05-09)

Es dispara el cost de la Sagrera Garcia-Bragado explica que l’obra costarà uns 840 milions, gairebé 200 més dels previstos | El conseller Nadal evita polemitzar abans de la reunió de demà amb Foment Cada dia que passa, el projecte ferroviari de la Sagrera s’encareix més. L’últim càlcul de l’Ajuntament de Barcelona és que costarà a l’entorn de 840 milions d’euros. Són pràcticament 200 milions més del que es parlava ara fa només dos mesos, quan es va decidir que l’estació es finançaria amb diners provinents de la disposició addicional tercera de l’Estatut. Malgrat que encara no està signat, el tinent d’alcalde d’Urbanisme de la ciutat, Ramon Garcia-Bragado, va avançar alguns dels termes de l’acord que demà hauria de ratificar l’alcalde Hereu amb el conseller Nadal i el ministre Blanco, a la seu del Ministeri de Foment. Font: Avui (04-06-09)

52

JUNY/JULIOL 2009

La Ingeniería Industrial. Organización y Atribuciones Aquest és el títol del nou llibre publicat per Francesc de Paula Caminal Badia, ex vocal del Consell General del Poder Judicial i actualement director lletrat de l’AEIC/COEIC. En aquesta monografia sobre l’enginyeria industrial, el lector hi trobarà tota la normativa relativa a l’organització col·legial de l’enginyeria industrial, fonamental en el desenvolupament de la professió, i podrà endinsar-se en el complex camp de les atribucions professionals, a través d’una minuciosa anàlisi de la normativa aplicable i de la jurisprudència emanada dels tribunals. La publicació també s’atreveix a posar al dia el que possiblement seria el redactat del Decret d’atribucions de 1935 si el legislador de l’època, això és la primera meitat del segle XX, ho fos d’avui, primera dècada del segle XXI, exercici que només pretén actualitzar el seu llenguatge a l’evolució de la tecnologia, les ciències, la innovació i la societat del coneixement. Font: www.tirant.com

Dades tècniques de la publicació: La Ingeniería Industrial. Organización y Atribuciones. Francesc de Paula Caminal Badia. Aranzadi - Mercantil, 2009 / 1a edició / 922 pàg. / Rústica / Castellà / Llibre ISBN10: 848355951X; ISBN13: 9788483559512


FULLS dels ENGINYERS

53


dia a dia

2 d’abril Reunions de l’Associació Catalana d’Anàlisi de Valor (ACAV) a la seu dels EIC

20 d’abril Projecte R+D+4i. Internacionalització: una perspectiva flamenca

27 d’abril Competir compartint: “El coneixement és el que marca la diferència competitiva”

L’ACAV va celebrar a la seu dels EIC dues importants reunions, com la del Centro para la Gestión del Valor, i la de l’AEN/ CTN-144, que és el grup d’AENOR que tracta sobre normatives relatives a la gestió i l’Anàlisi del Valor.

Comissió de Gestió Empresarial Les oportunitats de negoci que la globalització ofereix actualment a les empreses són incalculables: poden arribar als mercats i a milers de clients de tot el món. De la mateixa manera, però, representa un repte que les companyies han de saber usar si volen aconseguir els seus objectius. Per això, és necessasari tenir clares les estratègies i finalitats.

Comissió dels Enginyers Industrials a les Administracions Públiques Com a conseqüència de la implantació de les TIC, l’entorn de les organitzacions ha canviat molt. La pedra angular del sistema productiu ha deixat de ser la competitivitat basada en l’hermetisme informacional. Ara és el moment de la transparència i de començar a competir compartint.

30 d’abril Visita a la nova terminal T1 de l’aeroport del Prat

30 d’abril Prospectiva energètica: “Quan acabi la crisi, el rebot dels preus està garantit”

4 de maig Alícia, un plat saborós, consistent i ben preparat

Comissió de Cultura Es va visitar l’edifici i les instal·lacions de la nova terminal T1, que ha d’entrar en funcionament el proper mes de juny. Es va fer una interessant visita tècnica guiada de la mà de l’enginyer aeronàutic Antoni Jordà.

Comissió d’Energia: Energies Primàries A pesar que l’actual crisi econòmica mundial ha deixat en un segon pla el problema energètic, aquest últim continua sent una greu realitat a tenir en compte. Avui en dia, “l’energia és un dels problemes més seriosos que té aquest món global en què vivim”, va alertar Josep Isern, responsable de la Subcomissió d’Energies Primàries. És justament per aquest motiu que “creiem que és important saber què pot passar en els pròxims anys”.

Comissió d’Indústries Alimentàries La indústria alimentària no sempre ha sabut vendre la innovació i la investigació com a factors positius. És justament per aquest motiu pel qual la Comissió d’Indústries Alimentàries va organitzar aquesta jornada que va tenir com a protagonista la Fundació Alícia, que es dedica a investigar en l’àmbit de la cuina.

54

JUNY/JULIOL 2009


11 de maig Eleccions al Parlament Europeu

13 de maig Utilització del sector del capital risc per a la innovació

De cara a les eleccions al Parlament europeu del dia 7 de juny del 2009, l’Associació i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya juntament amb el Consell Català del Moviment Europeu van organitzar un col·loqui amb els candidats catalans a les eleccions. Durant l’acte, també va tenir lloc la presentació de la plataforma Fes Europa. Com a representants dels partits políticas catalans, hi van participar Maria Badia, candidata del PSC, Santiago Fisas, candidat del PPC, Ramon Tremosa, candidat de CiU, Oriol Junqueras, candidat d’ERC i Raül Romeva, candidat d’ICV.

Comissió de Gestió Empresarial El capital risc és una activitat financera que consisteix en la presa de participacions temporals i minoritàries en petites empreses que es troben en un procés d’inici, de creixement o de canvi de la seva activitat. Passat un període de temps, que va dels tres fins als deu anys, aquest tipus de societats desinverteixen i venen la seva participació als socis originaris o a tercers. És una bona opció per aconseguir recursos i invertir en innovació.

13 de maig Els estudiants de l’ETSEIAT presenten projectes amb enginy

14 de maig Entendre la crisi, preparar el futur: Presentació del llibre No m’ho crec! de Joan Majó

L’ETSEIAT, amb la promoció dels EIC, ha posat en marxa aquest curs un pla de promoció del talent i l’emprenedoria entre els estudiants a través del desenvolupament de projectes. Alguns d’aquests han participat amb èxit en concursos i certàmens arreu d’Europa i es van presentar en un acte al Col·legi. Un dels projectes, l’UPCecoRacing, té l’objectiu de participar al Formula Student del 2010.

Entendre la crisi per comprendre el món que ens espera. Aquest és l’objectiu amb què Joan Majó, enginyer industrial i exministre d’Indústria, ha escrit el llibre No m’ho crec!, que va ser presentat en aquesta jornada. Majó va fer una ponència sobre la crisi en què va explicar les claus del que ha passat, per què ha passat, què s’ha de fer per solucionarho i com hem de preparar les bases del futur.

FULLS dels ENGINYERS

55


dia a dia

19 de maig Un model mixt per al futur energètic: L’energia nuclear avui. La gestió de vida de les centrals nuclears

21 de maig Projecte R+D+4i. Infraestructures: una perspectiva llombarda

Comissió d’Energia: Sector Elèctric L’Estat espanyol importa el 80% de les necessitats d’energia primària que consumeix. Això el fa ser dependent de l’exterior i l’obliga a plantejar-se un canvi de model energètic. En un moment en què es qüestionen els recursos nuclears i el seu desenvolupament (sobretot perquè hi ha centrals que han esgotat el termini de funcionament, com la de Garoña), els experts aposten per un futur energètic mixt, que combini les energies renovables amb les tèrmiques i les d’origen nuclear. L’Estat espanyol té vuit reactors nuclears distribuïts en sis emplaçaments diferents, i el sector dóna feina a 30.000 persones, la meitat de les quals són professionals qualificats.

Comissió de Gestió Empresarial Ningú dubta que les infraestructures són bàsiques per a l’economia de qualsevol país o regió. Almenys, així ho creu Joan B. Casas, degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya. “La importància de les infraestructures és absolutament òbvia tant per a la competitivitat com per a la productivitat, i en el cas de Catalunya ho són especialment a causa de la situació productiva, demogràfica i geogràfica de la regió”. Per explicar el cas llombard, l’acte va comptar amb la presència de Lanfranco Senn, catedràtic d’Economia Regional de la Universitat Bocconi de Milà.

28 de maig La rua del Barça passa per davant del COEIC

30 de maig Sortida a Mont-roig del Camp

4 de Juny Projecte R+D+4i: la nova cultura empresarial

El primer equip del FC Barcelona va desfilar per davant de la seu dels EIC en la rua de celebració de la Lliga de Campions que va fer el club blaugrana l’endemà d’haver derrotat el Manchester a la final de Roma.

Comissió de Cultura Un grup de més de trenta persones van fer una interessant sortida a Mont-roig del Camp el passat 30 de maig. El motiu de la visita era doble: descobrir i admirar diversos indrets que Miró va pintar durant les seves llargues estades al poble al llarg de 65 anys, i visitar algunes barraques de pedra seca de les 101 catalogades en el terme municipal i declarades Bé Cultural d’Interès Local (BCIL).

Comissió de Gestió Empresarial El darrer dels actes del primer cicle de conferències del projecte R+D+4i va tractar sobre el concepte de la nova cultura empresarial. Durant la jornada es va fer un balanç de l’aplicació de la nova cultura empresarial des del punt de vista dels criteris i les experiències de les patronals catalanes i de les escoles de negocis.

56

JUNY/JULIOL 2009


ÀMBIT TERRITORIAL 21 d’abril L’energia minieòlica al X Fòrum Industrial EPS/UdG

29 d’abril Cobrament avançat de peritatges judicials

6 de maig Visita guiada al jardí botànic Marimurtra

Demarcació de Girona Els enginyers industrials de Catalunya van ser presents un any més al Fòrum Industrial de l’Escola Politècnica de Girona, que aquest any arribava a la seva desena edició. A la jornada sobre energia minieòlica celebrada per la demarcació durant el Fòrum, es va animar els estudiants a la investigació i la innovació d’aquest camp encara en fase de desenvolupament.

Delegació del Vallès El passat 29 d’abril es va celebrar el quart cafè-col·loqui d’enguany. El ponent, l’enginyer industrial i perit judicial diplomat, Germán Palacín, va informar sobre els supòsits en què correspon al Departament de Justícia fer-se càrrec del cost dels peritatges així com del procediment per al cobrament d’honoraris. Es va lliurar als participants la documentació sobre legislació i els formularis oficials.

Demarcació de Girona Declarat Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya, el Jardí Botànic Marimurtra de Blanes és un dels jardins d’Europa més interessants paisatgísticament i va ser l’objectiu de la visita organitzada per la Comissió de Jubilats i Prejubilats de Girona.

22 de maig Premis del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya - Demarcació de Tarragona per treballs de recerca de Tecnologia

27 de maig Comprovador d’instal·lacions elèctriques Profitest de Kainos

Demarcació de Tarragona La seu del Col·legi d’Enginyers Industrials de Tarragona va acollir l’acte de lliurament dels premis per treballs de recerca i crèdits de síntesi de l’àrea tecnològica en la seva segona edició. El primer premi va ser per a Ivan Fernández López amb el “Robot de navegació autònoma: Viperbot 1.0”; el segon classificat va ser Guillem Rufian Torrell amb el “Disseny i construcció d’un sistema d’orientació i posicionament d’un mòdul fotovoltaic”; en tercer lloc va quedar Pau Romagosa Calatayud pel seu “Sistema de reg controlat amb PLC”. L’acte va comptar amb la presència del Delegat de la Generalitat a Tarragona, Xavier Sabaté.

Delegació del Vallès Es va celebrar el cinquè cafè-col·loqui d’enguany, en una sessió pràctica per familiaritzar-se amb l’ús dels instruments de la maleta de comprovació d’instal·lacions elèctriques, i en concret amb el comprovador multifunció Profitest de Kainos. Els participants podran accedir al servei de lloguer d’aquest aparell.

FULLS dels ENGINYERS

57


w

informa’t

netWorKing

sopar del 25è aniversari de la promoció d’enginyers industrials del 1984 Els enginyers industrials de la promoció del 1984 van celebrar el passat 28 de maig un sopar que va tornar a agrupar antics companys de facultat. L’esdeveniment es va celebrar al restaurant La Farga del carrer Beethoven de Barcelona i va aplegar més de vint enginyers industrials i els seus acompanyants, que van gaudir d’una vetllada entranyable. A tots els assistents se’ls va entregar un obsequi per commemorar el sopar de promoció, i aquells que eren enginyers industrials col·legiats van rebre a més una insígnia. Els participants van poder gaudir d’un sopar agradable amb un menú que constava de xarrup de mango i formatge de cabra, milfulls de tomàquet amb assortiment de formatges i tapenade o arròs caldós a la marinera com a entrants, i llobarro amb patata gratinada a l’aroma de fonoll o cruixent de confit d’ànec amb poma caramel·litzada amb porto com a plats forts. El company Ramon Altadill, que

va ser un dels assistents al sopar, va fer un petit discurs durant les postres, en què agraïa al Col·legi l’organització d’aquest sopar. Els companys que van assistir al sopar van ser: Ramon Altadill Colominas Jordi Areny Bayó José María Balanyà Martí Jaume Bigas Bonamusa Luis Briones Devesa Hermínia Codina Franco Martín Crespo Arrufat Rafael José Díez Torelló Miguel Ángel Estruga Camacho Jesús Flores García-Conde Mireia Furriol Fornells M. Teresa Guix Ribé Lluís Jofresa Puig Antoni Llorens Castelló Ricard Martorano Gomis Andrés Mejías Gil Enric Sánchez Bonet Gabriel M. de Sandoval Sarrias Enric Segura Sánchez de Toledo, Alberto María Serrano Guibernau Xavier Trafí Badal Mario Viñas Díaz

El Col·legi va voler aconseguir ajuntar novament una promoció sencera d’enginyers industrials, els que van acabar els seus estudis el 1984 i porten un quart de segle de trajectòria professional

58

JUNY/JULIOL 2009


actes corporatius

Primera benvinguda als nous col·legiats amb presència dels enginyers geòlegs, químics i d’organització induStrial

Per primer cop, el tradicional acte de benvinguda als nous col·legiats que se celebra periòdicament a la seu dels EIC va comptar amb la presència dels nous col·lectius que s’han sumat al Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya: els enginyers geòlegs, els enginyers químics i els enginyers d’organització industrial, que van assistir juntament amb la resta d’enginyers industrials. El degà Joan Vallvé va inaugurar l’acte obrint les portes del Col·legi a tots els presents i oferint-los el suport de les institucions dels EIC per desenvolupar-se professionalment i personalment. A continuació es va passar el vídeo corporatiu en què es presenta tots els serveis que l’Associació i el Col·legi, la Mútua, la Caixa i les delegacions i demarcacions territorials dels Enginyers Industrials de Catalunya posen a disposició de tot el col·lectiu. El padrí dels nous col·legiats, Enric Blasco, director comercial d’IDP, Ingeniería y Dirección de Proyectos Industriales, va oferir a continuació una xerrada en què va explicar com el Col·legi l’ha ajudat en la seva reeixida trajectòria i va fer una encesa defensa de les institucions col·legials. Després de la fotografia de grup, els assistents van baixar al bar i a la Sala Social de la seu dels EIC, on van poder pendre una copa de cava o un refresc i picar alguna cosa, mentre xerraven entre ells i els professionals de la casa els informaven distesament dels serveis que poden trobar a les nostres institucions.

FULLS dels ENGINYERS

59


articles

Coaching: filosofia, tècnica i art Miquel Cortés / Coach certificat per la International Coach Federation (ICF)

Coaching, aquella paraula que hem escoltat pronunciar de tantes maneres porta quasi 20 anys de vida marcant una clara tendència, però no moda. Coaching, l’art de saber activar sense afegir, obre l’espai professional en el qual les persones no cal que estiguem malament per voler estar millor, i en què aquesta possibilitat de millorar no passa per anàlisis llargues i feixugues ni per converses retrospectives. Si bé les persones necessitem solucions per obtenir el que volem, els avenços en neurociència constaten que la responsabilitat i la independència sostenibles en les persones s’obtenen quan són aquestes mateixes les que troben les seves pròpies solucions. El coaching, lluny de voler pacients, té la voluntat de ser útil als clients (anomenats coachees), i tots els que exercim (anomenats coaches) coincidim en quatre punts que el diferencien de la resta de professions i metodologies existents: 1. El coaching no avalua ningú. 2. El coaching no aplica teràpies ni consultoria. 3. El coaching no treballa el passat, sinó que va del present cap al futur. 4. I el coach no li diu al coachee què ha de fer ni com ha de fer-ho. Per tant, la medecina que cura, les teràpies que sanen (PNL, constel·lacions...), la psicologia que arregla disfuncions i patologies mentals, les tècniques d’avaluació i/o orientació personal (eneagrama, MBTI, astrologia...) o les solucions que aporti la consultoria, tot plegat seguirà tenint la seva utilitat, igual que la té el coaching. Ales-hores, per referir-nos al coaching pel que sí és, empraré la definició que ens ofereix l’Organisme Certificador de Coaches a Espanya, i diu així: “El coaching és l’art d’acompanyar en una relació professional un o diversos coachees durant un procés que potencia la capacitat de transformació i convida a l’acció en les àrees proposades per la persona. El coach atén les dimensions de la persona (emocional, corporal, energètica, lingüística, etc.) i la seva relació amb l’entorn per promoure en elcoachee, a través de preguntes, tant la reflexió com l’increment de consciència i la presa

60

JUNY/JULIOL 2009

de decisions”. Aleshores, als coaches ens caldrà saber estructurar aquelles preguntes que generin respostes “de les quals en puguem aprendre”. Si no és així, és fàcil que li haguem fet una pregunta que dirigeixi a la persona cap a “la nostra” resposta, i, per tant, haurem prioritzat el creure’ns en possessió de la raó, en lloc de facilitar el desenvolupament de la persona mitjançant els seus propis recursos. El coaching no consisteix a fer que jo et pregunti i que tu endevinis la resposta correcta (i, a més, donant per fet que la bona és la meva). Una opció serà revisar com expliquem què és el coaching, o bé adonar-nos de la nostra necessitat que els altres depenguin de nosaltres, i, per tant, de no estar exercint de coaches. També ens caldrà aprendre a respectar les diferències amb altres professions i a parlar amb propietat, ja que les diferències sempre suposen enriquir el context, i entendre la resta com una amenaça ens portaria a voler-les eliminar o incorporar, sovint perquè la por genera la necessitat de control, o bé per tornar-nos a creure propietaris de la raó. La convivència del coaching amb un absolut respecte per la psicologia, les teràpies i la consultoria, mantenint les diferències que ens fan útils pel que fem en cada cas, i informant al client de quan apliquem una o altra, facilitarà que la persona interessada sàpiga com es diu el que vol, què pot esperar rebre de cada servei, i poder-ne exigir una professionalitat.


Responsabilitat social corporativa Susanna Carmona Llevadot / Directora del Servei d’Atenció al Mutualista

La societat s’ha estructurat d’una manera complexa; la cooperació ha estat l’atribut humà que ha permès desenvolupar el nostre sistema social i empresarial tal com ho coneixem ara. La nostra complexitat s’ha traslladat a la nostra forma de viure i algunes mancances han de cobrir-se a través de les xarxes mercantils privades, ja que l’Estat només pot cobrir una part d’aquestes. La cooperació social empresarial és una responsabilitat cada cop més necessària i més exigida pels ciutadans. Les mutualitats de previsió social, entitats sense afany de lucre, desenvolupen la seva activitat asseguradora d’acord amb la seva naturalesa, contribuint socialment en línia amb els seus objectius com a entitat i en interès del sector professional a què es dirigeixen. En qualsevol cas, s’obté una millora de la imatge en associar els valors positius de les accions amb responsabilitat social amb l’empresa que els proporciona. Moltes persones pensen que aquestes entitats no tenen la solvència d’altres més grans. No obstant això, són companyies especialitzades i solen tenir uns marges de solvència i reserves molt sanejades i sovint superiors a altres entitats asseguradores. La seva dimensió i el coneixement del sector a què es dediquen, els permet actuar amb una responsabilitat social molt directa al seu entorn, ja que com que no han de repartir els beneficis entre els socis accionistes poden consolidar avantatges directament sobre els seus mutualistes i sobre el seu entorn.

La cooperació social ha d’entrar en el bucle empresarial del segle XXI, i ha d’entendre’s com una forma subtil de publicitat que associa un valor positiu a les empreses mecenes, les quals accepten la seva responsabilitat en la societat que es desenvolupa Diverses disciplines han intentat trobar el motiu pel qual els éssers cooperem; fins i tot, s’intenta trobar la fórmula que defineixi on està l’equilibri en la cooperació entre individus. Potser ho portem en els nostres gens o en la nostra cultura, però en el segle XXI sabem que preferim invertir en una companyia solidària que en una que no ho és. Les arques de l’Estat són limitades, i la societat ha de treballar perquè el nostre sistema social i empresarial ens protegeixi del que ens fa vulnerables. Col·laborar amb companyies socialment responsables i contractar els seus serveis és voluntari; i escollir la nostra forma de cooperar, en certa manera, també ens fa més humans.

FULLS dels ENGINYERS

61


informe

TEXT: Jordi Garriga

FOTO: Isabel Marquès / arxiu

Parc Tecnològic BCN Nord, el parc de les enginyeries de Barcelona El Parc Tecnològic Barcelona Nord, una infraestructura de Barcelona Activa que des de fa més d’una dècada ajuda a consolidar el creixement de les empreses que hi són ubicades, s’està configurant com un parc tecnològic per a enginyeries i és, en bona mesura, gràcies a la col·laboració dels EIC.

62

JUNY/JULIOL 2009


“Ens hem volgut diferenciar tot donant suport a empreses innovadores des del punt de vista empresarial i hem buscat una tipologia d’empresa no coberta” Yolanda Pérez, directora del Parc Tecnològic BCN Nord i directora de Creixement Empresarial de Barcelona Activa

U

n dels principals objectius de Barcelona Activa és la promoció de l’activitat empresarial i de l’emprenedoria, i per això compta amb el viver d’empreses de Glòries, però també amb el Parc Tecnològic BCN Nord, una infraestructura situada en un pulmó de la ciutat, concretament al carrer Marie Curie, al parc central de Nou Barris, i que es caracteritza per acollir, sobretot, empreses d’enginyeria de base tecnològica. L’edifici té 13 anys d’existència. Yolanda Pérez, directora del Parc Tecnològic BCN Nord, ens explica que “en un principi el Parc es va crear per una vocació descentralitzadora de l’activitat innovadora de la ciutat”. A poc a poc, però, el Parc ha anat agafant la seva pròpia personalitat, gràcies a les empreses que s’hi han anat ubicant, bàsicament enginyeries de base tecnològica. UN PARC PER A LES ENGINYERIES En un principi, el Parc es va configurar essencialment com un centre d’empreses tecnològiques; aquelles que, originades en el si del viver d’empeses de Glòries de Barcelona Activa, apuntaven unes bones expectatives de creixement. Posteriorment, el Parc creixia gràcies a la ubicació en les seves instal·lacions del Cibernàrium, un espai per avançar amb Internet.

“En la recerca de posicionar Enginova en el seu entorn, la col·laboració amb Barcelona Activa i el Parc BCN Nord és molt interessant” Josep Maria Roman, cap del Departament de Foment de l’Emprenedoria del COEIC i d’Enginova

Però el gran salt s’està projectant des de fa tres anys. “Ara ens hem replantejat el Parc –diu Yolanda Pérez. Al país hi ha molts parcs tecnològics, la majoria impulsats des de les universitats i amb vocació de recerca bàsica, o bé des de l’Administració, amb polítiques urbanístiques al darrere. Nosaltres ens hem volgut diferenciar donant suport a empreses innovadores des del punt de vista empresarial i hem buscat una tipologia d’empresa no coberta per la majoria dels parcs existents, i aquestes són les enginyeries. I això no és gens gratuït, en el sentit que les enginyeries són les que posen la innovació a mans de la societat”. COL·LABORACIÓ AMB ELS EIC Amb l’objectiu que aquesta voluntat pugui ser conduïda de la millor manera, Barcelona Activa va contactar amb el COEIC, “el col·legi degà dels que es dediquen a l’enginyeria, i el que reuneix més col·legiats”. Com no podia ser d’una altra manera, la resposta dels Enginyers Industrials de Catalunya ha estat totalment positiva. A l’espera que tot plegat pugui reflectir-se en un conveni de col·laboració que estableixi un marc concret, la relació entre totes dues entitats per tal que el Parc Tecnològic BCN Nord esdevingui el parc de les enginyeries de referència a casa nostra, ja està funcionant perfectament.

FULLS dels ENGINYERS

63


informe

“El Parc alberga quaranta-dues empreses tecnològiques, dedicades majoritàriament al desenvolupament i la comercialització de software, enginyeria i telecomunicacions”

En un principi el parc es va crear per una vocació descentralitzadora de l’activitat innovadora de la ciutat. A poc a poc, però, ha anat agafant la seva pròpia personalitat, gràcies a les empreses que s’hi han anat ubicant, bàsicament enginyeries de base tecnològica

Octavi Garcia, assessor empresarial del Departament de Creixement de Barcelona Activa

Josep Maria Roman, cap del Departament de Foment de l’Emprenedoria del COEIC ja està treballant amb BCN Activa en aquest sentit. “Una de les funcions dels EIC ha de ser la de modelitzar l’entorn de treball per configurar el Parc com a parc de les enginyeries. Això és important per al Parc, però també per al nostre col·lectiu professional. En aquest moment ens trobem promovent el nou projecte Enginova, un projecte de foment de creació de noves empreses d’enginyeria, i en la recerca de posicionar Enginova en el seu entorn, la col·laboració amb Barcelona Activa i el Parc BCN Nord és molt interessant”. ELS ÀMBITS DE COL·LABORACIÓ L’aportació dels EIC al Parc Tecnològic BCN Nord pot ser profunda, i en això s’està treballant. Més enllà del know-how de l’entorn com a enginyers amb una gran transversalitat professional, hi ha qüestions pràctiques, infraestructures concretes l’accés a les quals la col·laboració amb el COEIC pot facilitar. Per Rosa Batet, responsable d’Infraestructures del Parc, “hi ha dues qüestions que poden ser de cabdal importància per a nosaltres i que els enginyers industrials ens poden facilitar: l’accés a l’Anella Industrial, una xarxa de banda alta on conflueixen infraestructures i plataformes professionals de primer nivell, i l’accés a laboratoris amb infraestructures de prototipatge ràpid, cosa que seria del tot interessant per al futur creixement de moltes de les empreses que estan ubicades aquí”. “Nosaltres el que volem és que els enginyers industrials es facin seu el nostre projecte”, comenta Yolanda Pérez. I continua: “Tenir com

64

JUNY/JULIOL 2009


LES DADES DEL PARC

“Hi ha dues qüestions que poden ser de cabdal importància: l’accés a l’Anella Industrial i l’accés a laboratoris amb infraestructures de prototipatge ràpid” Rosa Batet, responsable d’Infraestructures del Parc

“De seguida t’adones dels avantatges de poder gaudir dels molts serveis comuns de què disposem al Parc” Lorenzo Vázquez, enginyer industrial i soci fundador de LYL Ingeniería

a partner el COEIC és un privilegi, ja que ens pot facilitar l’accés a projectes molt punters, tal com deia Rosa Batet.” “Pendents de preparar el conveni –explica Josep Maria Roman–, ja estem treballant en les qüestions de connectivitat amb l’Anella Industrial i prototipatge, i també a facilitar l’accés a la nostra Borsa de Treball i xarxa d’empreses”. el parc, avui El Parc és, sobretot, un entorn d’innovació de 10.000 metres quadrats destinat a petites enginyeries de base tecnològica orientades a la innovació. Ofereix serveis avançats de suport a la innovació, la consolidació i el creixement empresarial, infraestructures avançades per al treball col·laboratiu, i relacions formals i operatives amb institucions que estimulen la

Àrees prioritàries d’actuació: - Impuls al creixement empresarial - Estímul de la cooperació empresarial - Accés al finançament per créixer i innovar - Divulgació i capacitació tecnològica - Contacte amb universitats i centres recerca - Formació en noves tecnologies - Suport a la transferència de coneixement - Qualitat i excel·lència empresarial Serveis del Parc: - 95 mòduls de 25, 50 i 90 m2 - Serveis administratius i logístics - Itineraris de creixement - Servei de seguretat permanent - 7 sales de reunions i auditori per a 240 pers. - Cooperació empresarial i networking - Restaurant i servei de càtering - Informació, assessorament i formació Tipologia de les enginyeries ubicades: - Electròniques - Multimèdia - Mediambientals - Aeroespacials - Informàtiques - Sistemes

transferència de coneixement i el creixement de noves empreses de base tecnològica. Com ens diu Octavi Garcia, assessor empresarial del Departament de Creixement de Barcelona Activa, “el Parc alberga quaranta-dues empreses tecnològiques, dedicades majoritàriament al desenvolupament i la comercialització de software, enginyeria i telecomunicacions. Nosaltres, sobretot, els ajudem a trencar el que el dia a dia no els deixa veure i, a més, els aportem el valor afegit de Barcelona Activa. Ara confiem que, a més, això es podrà complementar amb la col· laboració dels enginyers industrials i allò que el seu programa Enginova també pugui aportar de manera positiva”. “El nostre suport –afegeix Yolanda Pérez– és molt empresarial, en l’àmbit de l’estratègia, la millora de la gestió, l’accés a finançament, la internacionalització i els aspectes relacionats FULLS dels ENGINYERS

65


informe

“El Parc et dóna un plus pel que fa a presència, imatge i accés a un assessorament important quan, com a empresa tecnològica, vols créixer en un entron tan canviant com l’actual” Luis Talavera, enginyer industrial i soci fundador de LYL Ingeniería

El Parc és, sobretot, un entorn d’innovació de 10.000 m2 destinat a petites enginyeries de base tecnològica orientades a la innovació amb l’entorn empresarial, com ara el contacte amb empreses tractores. També són importants les visites que organitzem a pols com Silicon Valley o a fòrums internacionals”. Un bon exemple dels avantatges d’ubicar-se al Parc ens el dóna LYL Ingeniería, empresa creada pels dos joves enginyers industrials Lorenzo Vázquez i Luis Talavera. Per Vázquez, “tot i que fa poc temps que estem al Parc, concretament des del desembre, de seguida t’adones dels avantatges de poder gaudir dels molts serveis comuns de què disposem al Parc”. “A més –afegeix Talavera–, el Parc et dóna un plus pel que fa a presència, imatge i accés a un assessorament important quan, com a empresa tecnològica, vols créixer en un entron tan canviant com l’actual”.

66

JUNY/JULIOL 2009

ENGINOvA Gràcies a la col·laboració amb Barcelona Activa i la consolidació del Parc Tecnològic BCN Nord com el parc de les enginyeries, s’obren noves perspectives per al programa Enginova, impulsat pels EIC. Enginova és un servei de detecció i dinamització de les iniciatives emprenedores i d’innovació en el col·lectiu dels enginyers industrials. “L’objectiu d’Enginova –explica Josep Maria Roman– és la creació de noves empreses i el creixement de les ja existents. Ara per ara tenim censats uns trenta projectes, i sobretot hem donat suport a l’hora de canalitzar subvencions, l’obtenció d’informació de patents i marques i l’assessoria sobre el pla d’empresa i el model de negoci”.

Per a més informació: enginova@eic.cat


volem +

EL MICROOH!NES Un mar que desapareix i altres imatges d’impacte L’Observatori de la Terra de la NASA celebra el seu 10è aniversari amb l’exposició online “Un món en canvi”, en la qual es mostra una sèrie d’imatges de zones del planeta que han patit transformacions dramàtiques durant la darrera dècada. A la fotografia, el mar d’Aral, que està a punt de desaparèixer després de ser considerat el quart llac del món, a causa d’un projecte d’irrigació iniciat als anys 60 per la URSS. Una presa contruïda recentment al Kazakhstan intenta salvar la part septentrional del llac. A més de la desaparició de l’Aral, pots observar el creixement urbà de Dubai o l’evolució del gel del mar Àrtic a http://earthobservatory.nasa.gov/Features/WorldOfChange/

ENTRETENIMENTS

WWWEBS

En Pep i en Joan Les edats actuals d’ en Pep i en Joan sumen 91 anys. En Pep és ara el doble de vell del que era en Joan quan en Pep tenia l’edat que ara té en Joan. Quines són les edats d’ en Pep i en Joan?

WWW.ELECTROPEDIA.ORG

SOLUCIÓ D’ABRIL/MAIG Pare i fill Encara que es pot solucionar com un sistema d’equacions amb dues incògnites, ho farem d’una manera més senzilla. Designem AB l’edat del pare, on cada lletra representa un dígit. Per tant, l’edat del fill és BA. L’any de naixement del fill serà 19AB i el del pare 19BA. Llavors: 19AB + BA = 1999. Per tant, A + B = 9. Per això es donen les següents possibilitats (encara que l’última és difícil que es produeixi, matemàticament és possible): Edat del pare; edat del fill: (90; 09) (81; 18) (72; 27) (63; 36) (54; 45). Llavors veiem que les úniques que compleixen la propietat de diferenciar-se en 27 anys són les corresponents a 63 anys per al pare i 36 anys per al fill. Problemes extrets de mensa.es

68

JUNY / JULIOL 2009

Electropedia - Glossari Tècnic multilingüe és una base de dades online de terminologia electrotècnica amb més de 20.000 entrades en anglès i francès amb les seves definicions i que aporta, a més, la traducció equivalent a altres idiomes: alemany, àrab, xinès, espanyol, italià, japonès, polonès, portuguès, rus i suec. WWW.EUROPA.EU eYouGuide (Guia del consumidor d’Internet) és una guia publicada per la Unió Europea sobre els drets dels consumidors a la xarxa. Té com a objectiu explicar als usuaris i consumidors com fer ús d’Internet amb seguretat, donant informació clara sobre els seus drets. WWW.GIGAPAN.ORG Una perla per als amants de la fotografia. Gigapan és una col·lecció d’imatges preses en molt alta resolució fins al punt de permetre observar una panoràmica en gran angular i fer zoom fins a descobrir el detall més insignificant. Els usuaris poden prendre fotografies amb càmeres d’alta tecnologia i després carregar-les al web de Gigapan, on podran compartir-les amb la resta d’usuaris.


LA TEMPTACIÓ

MOJITO BACARDI

Natàlia Garcia / Màrqueting i publicitat COEIC

EL PETIT CONJUR DEL MOJITO

Quan parlem de còctels sembla que es parli d’un tipus de beguda limitada únicament al glamur de les cocteleries o del cinema. Recordes els malabarismes de Tom Cruise a la barra en la pel·lícula Cocktail preparant un Daiquiri? O a Sara Jessica Parker assaborir un Cosmopolitan a Sexe a Nova York? Ara Bacardi els recupera de les barres per apropar-los a la intimitat de les cases. Després de diversos mesos instal·lada a Madrid, l’Acadèmia Bacardi ha obert les seves portes en el Palau Maricel de Sitges, terra natal del visionari que un dia se’n va anar a Cuba a fer les Amèriques i va crear un dels millors roms del món. La visita guiada per un brand ambassador de Bacardi proposa un viatge en el temps per conèixer els orígens i seguir pas a pas el procés d’elaboració del producte. El recorregut acaba amb un instructiu tast i la preparació d’un refrescant Mojito al lounge-bar. El nom mojito prové de la paraula africana mojo, que

significa “fer un petit conjur”. La recepta oficial Bacardi resa que per preparar un Mojito són necessaris sis centilitres de rom Bacardi Superior, nou centilitres de soda, vuit fulles de menta fresca, mitja llima tallada en quatre trossos, quatre cullerades petites de sucre i gel picat. S’ha d’introduir en el got la llima, la menta i el sucre. Es remena tot molt bé amb la mà del morter, sense esprémer excessivament la llima, que amarga. S’emplena el got amb gel picat i s’aboca el rom. Es remena bé, s’afegeix la soda i es decora amb una branqueta de menta. Un cop el conjur fet, no t’oblidis de servir-ho amb una palleta abans de degustar-ho a les nits màgiques de l’estiu. On:

Palau Maricel c/ Fonollar, s/n. Sitges (BCN) Reservar visita: acentenos@bacardi.com Tel.: 935 657 100

Quan:

De dilluns a divendres, fins a finals de setembre del 2009

Quant: Gratuït

FULLS dels ENGINYERS

69


volem +

Q-RIOSITATS ACUDIT SOBRE ENGINYERS: Un senyor va amb cotxe i s’adona que s’ha perdut, maniobra i pregunta a algú del carrer: –Disculpi, podria ajudar-me? He quedat a les dues amb un amic, duc mitja hora de retard i no sé on em trobo! –Clar que sí –li contesta. Es troba en un cotxe, a uns 7 km del centre de la ciutat, entre 40 i 42 graus de latitud Nord i 58 i 60 de longitud Oest. –Vostè és enginyer, oi? –diu el del cotxe. –Sí senyor, ho sóc. Com ho ha endevinat? –Molt senzill, perquè tot el que m’ha dit és “tècnicament correcte”, però “pràcticament inútil”: continuo perdut, arribaré tard i no sé què fer amb la seva informació.

–És vostè directiu, veritat? –pregunta el del carrer. –En efecte –respon orgullós el del cotxe. I continua:– Com ho ha sabut? –Perquè no sap on està ni cap a on es dirigeix, ha fet una promesa que no pot complir i espera que un altre li resolgui el problema. De fet, està vostè exactament en la mateixa situació que estava abans de trobar-nos, però ara, per alguna estranya raó, sembla que la culpa és meva. Si vols enviar-nos més acudits perquè els publiquem en aquesta secció, pots fer-ho a fulls@eic.cat.

PÀGINES La tribu siempre-lo-hemos-hecho-así: estrategias para adaptarse a un mundo en constante cambio Autors: Mercè Dedeu i Joan Alfons Torrent Edita: RBA Libros, Barcelona, 2009 Col·lecció: Integral ESADE Alumni Codi: 658.012 DED

Sinopsi: Com a fruit de la seva experiència com a consultors i assessors en processos de canvi i professionalització de més de dues-centes famílies empresàries, els autors concentren en aquesta enginyosa faula les claus dels temes bàsics que concerneixen a l’empresa familiar. El més comú és la resistència al canvi, encara que a la faula es detallen també la successió, l’organització interna, la planificació estratègica i moltes altres qüestions.

70

JUNY / JULIOL 2009

El negocio sanitario: veinte años de gestión que cambiaron el Hospital Clínic (1983-2003) Autor: Joan Grau Sociats Edita: Viena Ediciones, Barcelona, 2009 Col·lecció: Viena Ensayo, 4 Codi: 658 GRA Sinopsi: Sinopsi L’accés universal a la sanitat és una de les fites de l’Estat del Benestar. Tanmateix, quants dels que treballen a la sanitat pública reconeixerien que s’ha de gestionar amb el mateix rigor que una empresa privada? Joan Grau, l’autor del llibre El negocio sanitario, sanitario ho afirma categòricament, des del coneixement de qui ha participat en la creació del model sanitari català i ha dirigit durant vint anys la transformació de l’Hospital Clínic de Barcelona, un dels millors centres sanitaris de l’Estat espanyol.


OFERTES I SERVEIS CLÍNICA D’OSTEOPATIA DE BARCELONA A la Clínica d’Osteopatia de Barcelona disposem d’un equip de professionals, qualificats i amb experiència, que presten atenció assistencial osteopàtica en forma de consultes privades. Aquest equip està format en diferents especialitats dins l’àmbit osteopàtic per tal que sigui quin sigui el perfil de pacient que acudeix al servei trobi una solució personalitzada al seu problema. 10% de descompte en allotjament i restauració Santaló, 134, baixos 08021 Barcelona Telèfon: 932 417 940 / 952 Fax: 934 144 624 clinica@osteopatiabarcelona.com www.osteopatiabarcelona.com

OCITÀNIA El Segway: un aparell que no contamina, no fa soroll, no malmet el terreny, és segur i divertit! Sorgeix una nova manera d’entendre els moviments, en què és el vehicle el que s’adapta al comportament de les persones i no al contrari. El Segway et permetrà visitar els racons més bonics del territori d’una manera segura, respectuosa i divertida. Informa’t de les rutes i aconsegueix el teu descompte de col·legiat!

Telèfon: 972 755 082 info@ocitania.cat www.ocitania.cat

GOLF GUALTA

LAIE

No has jugat mai a golf però et faria il·lusió provar-ho un dia? Vine a la classe oberta de P&P Gualta. Per ser membre dels EIC gaudiràs d’un 2x1. Vols jugar al millor PAR 3 P&P de Catalunya? Vine a jugar al Green Fees de P&P Gualta! Consulta els teus descomptes

La llibreria-cafè Laie Pau Claris, situada al centre de Barcelona, a cinc minuts de la plaça de Catalunya, disposa d’una superfície de 600 metres quadrats oberts al públic distribuïts en dues plantes: la planta baixa ocupada per la llibreria i l’entresòl ocupat pel cafè-restaurant. Tots els EIC gaudeixen d’un 5% de descompte en tots els seus productes

Ctra. de Torroella de Montgrí a Parlavà , km 0,5 17257 Gualta (Baix Empordà) Telèfon: 972 760 338 Fax: 972 758 798 info@gualta.com www.gualta.com

Pau Claris, 85 08010 Barcelona Telèfon: 933 181 739 info@laie.es www.laie.es

FULLS dels ENGINYERS

71


borsí

IMMOBLES Llogo pis al c/ Rocafort entre Còrsega i Rosselló. 80 m2, tres hab. (dues dobles). Perfecte per entrar a viure directament. Segona planta amb ascensor. Vistes als jardins de Rosselló. Preu: 1.200 €/ mes tot inclòs. Tel. 666 461 062 / 934 390 253. Llogo dos despatxos de 50 i 85 m2, a Vic. Molt cèntrics. Bon estat i preu molt econòmic. Tel. 609 726 038. Llogo planta baixa al barri antic de Mercadal (Menorca). Dues hab. dobles. Mes de juliol i a partir del 20 d’agost fins a finals de setembre. Preu: 50 € diaris. Tel. 934 514 510 / 670 455 052. Venc torre a Cardedeu (Barcelona) en molt bona situació a prop del parc dels Pinetons i del centre. Terreny: 308 m2. Superfície habitable: 131 m2. Cinc habitacions (tres dobles, dues individuals), dos banys, cuina (office + sortida jardí), menjador (25 m2),

És el segon pis d’un bloc de tres plantes amb impressionants vistes al mar. Disposa de pati comunitari. Està situat a 200 metres de Port Pelegrí i a 5 minuts del centre de Calella. Preu: 560 €/setmana. Tel. 618 316 103 (tardes i nit). Venc pis exterior a Horta-Guinardó, 73 m2, amb vistes al jardí, zona molt tranquil·la, tres dormitoris, bany complet, parquet, calefacció i aire condicionat, ascensor, reformat fa poc, fàcil aparcament i molt ben comunicat. Preu: 250.000 €. Tel. 648 520 192 (Elisa). Venc casa adossada a Alp (la Cerdanya), de 92 m2. Cuina, menjador amb llar de foc, una hab., bany i garatge a la planta baixa amb petita terrassajardí. Dues habitacions

dobles i bany complet a la primera planta. Totalment moblada. Calefacció de gas. Tel. 636 494 045 / 055. armaris encastats, llar de foc, jardí que inclou zona d’aparcament per a quatre vehicles. Preu: 490.000 €. Tel. 676 608 010. Es lloga apartament equipat a Calella de Palafrugell, per setmanes, quinzenes o mesos. Disposa de tres habitacions, dos banys, menjador - sala d’estar amb TV, cuina equipada, balcó-terrassa.

72

JUNY / JULIOL 2009

Es lloga pis al c/ HurtadoCraywinkel (Sant Gervasi, Barcelona). De 85 m2. Renovat. Exterior. Molt tranquil. Saló menjador, quatre habitacions, cuina equipada, ascensor. Preu: 900 €/mes. Tel. 639 351 963. Llogo casa unifamiliar a Lles de Cerdanya els mesos de juny, juliol i/o agost. Situació immillorable amb vistes de 360 graus (Cadí,

Puigmal, Pirineus). En un prat a uns 300 metres del poble. Planta: saló menjador - cuina, bany i garatge. Pis: tres habitacions. Nevera, rentadora, calefacció i llar de foc. Roba de la llar. Tel. 636 992 222. Es lloga apartament a la Cerdanya, planta baixa amb jardí privat i comunitari, piscina, tenis i parc infantil. Temporada d’estiu per mesos o quinzenes. Tel. 652 191 985. Casa nova cantonera en venda a Pi (Bellver de Cerdanya). Són 240 m2 construïts + 70 m2 de jardí. Tres habitacions dobles, dos banys. Garatge per a tres cotxes. Preu: 450.000 €. Tel. 629 161 527. Llogo amarratge de 8 x 3 per a tot l’any al nou port esportiu de Roses. Tel. 938 511 381 / 938 513 575. A/e: antonifreixanet@ telefonica.net. Es lloga apartament a Cambrils, a primera línia de mar, totalment equipat. Dues hab., pàrquing, piscina, jardí, pista de frontó. Durant el mes de juliol, per quinzenes o mes sencer. Preu: 120 €/dia. Tel. 932 051 806 / 648 849 499 (Glòria). Llogo despatx a Barcelona, c/ Bruniquer - pl. Joanic (Gràcia). Planta baixa. Accés independent. Ideal per

a enginyers, arquitectes, etc. Aire condicionat, calefacció i xarxa informàtica. Tel. 606 589 832 (Elvira) / 616 482 414 (Josep Manuel). Llogo pis a la Cerdanya, al centre del poble de Bellver. Capacitat per a cinc/sis persones

(tres habitacions). Amb vistes i molta llum, tot exterior. Es lloga per temporada, setmanes, quinzenes, mesos o tot l’any. Preu per any: 600 €/mes; lloguer semestral (temporada): 3.500 €; per quinzena o setmana: en funció de l’època de l’any. Tel. 697 437 528. Llogo casa a la Cerdanya, Urb. Pleta de Saga, a 7 km de Puigcerdà, totalment equipada; per a sis/vuit persones. Per setmanes o quinzenes. Tel. 675 935 096 / 625 546 346 / 935 896 777 (nits). Venc pis nou a Palafrugell, molt assolellat, de 85 m2, tres habitacions, dos banys, ampli saló menjador amb balcó, pàrquing i ascensor. Situat a 5 minuts del centre, pocs veïns, armaris encastats i cuina equipada. Tel. 629 741 362. Llogo local entresòl ideal per a despatx professional a Tarragona. Molt cèntric (c/ Unió amb rambla Nova). Preu: 350 €/mes. Tel. 629 331 941 / 977 219 350.

Es ven torre a Matadepera (Cavall Bernat) amb 1.000 m2 de parcel·la i 300 m2 edificats. Quatre habitacions i una suite, cuina-office de 30 m2, menjador - sala d’estar de 90 m2, tres banys complets, garatge per a tres cotxes grans, traster, piscina i frontó. Preu: 660.000 €. Tel. 649 622 522 (Carme). A/e: fjms42@gmail.com. Llogo casa al Port de la Selva. Estiu 2009. Disponible tres/ quatre setmanes. Casa

moderna. Parcel·la independent amb jardí. Vistes extraordinàries. Primera línia de mar. Zona Far de Sarnella. Totalment equipada per a sis/vuit persones. Superfície habitable de 130 m2. Tres habitacions. Tres banys. Terrasses de 60 m2. Garatge. Preu segons el mes. Tel. 932 093 065. Es lloga apartament residencial per a gent gran a Las Arcadias, al c/ Calàbria, 235 (amb Còrsega). És un 2n pis amb terrassa i vistes al jardí. Té 67 m2, salons comuns, serveis de recepció, infermeria 24 h, restaurant, manteniment, neteja, bugaderia, etc. L’apartament està moblat. Preu: 1.800 €. Tel. 609 804 944. Venc o llogo pis de 120 m2 a Manresa ciutat. Consta de cinc


VEHICLES habitacions, bany, cuina i una petita galeria coberta. Tot exterior. Totalment moblat i amb electrodomèstics per poder entrar a viure al moment. Disposa de calefacció (caldera de dos anys d’antiguitat) i la canalització d’aigua és totalment nova. Tel. 653 961 412.

banys, tot equipat. Pàrquing. Tel. 666 644 153.

Llogo apartament al barri de Gràcia de Barcelona. Situat a la Travessera de Gràcia i molt proper a la plaça Rius i Taulet. Té saló menjador - cuina, bany complet i una habitació independent. Tel. 934 545 704 (Glòria).

Llogo pis a zona residencial de Barcelona: c/ González

Llogo torre singular a Sitges com a vivenda (completament rehabilitada). Zona Vinyet. Parcel·la de 600 m2. Habitable 250 m2. Jardí amb piscina i garatge. Planta baixa: sala-menjador de 60 m2 amb llar de foc, porxo cobert, lavabo, cuina amb office. Primera planta: dues habitacions dobles, un bany, una habitació suite, despatx

Tablas. De 140 m2 i quatre habitacions. Amb calefacció i aire condicionat, pàrquing, cuina reformada, parquet, gran zona verda comunitària, terrassa davant i darrere, bones vistes i sol, i servei de porteria. Preu: 1.800 €. Tel. 600 069 759 / 932 038 415 (Antoni).

i una terrassa. Segona planta: una habitació suite amb terrassa. Armaris a totes les habitacions. Instal·lació d’alarma. Calefacció i aire condicionat. Tel. 636 494 045 / 055. A/e: augusta@ telenginyers.net. Llogo pis a Sant Antoni de Calonge, a primera línia de mar. Primera quinzena d’agost. Sisena planta, tres hab., dos

Llogo pis entre les Corts i C.C. L’Illa. Nou, assolellat, calefacció, dos banys, saló menjador, dues hab. dobles i terrassa. Preu: 900 €/mes. Sense moblar. Tel. 627 719 848 / 938 978 129.

Es lloga apartament moblat i equipat a Sitges, a 50 metres de la platja. Dues habitacions, dos banys, saló menjador, cuina, dues terrasses, piscina, plaça de pàrquing i servei de

porteria. A partir de setembre. Preu: 900 €. Tel. 600 069 759 / 932 038 415 (Antoni). Llogo pis de 134 m2 en finca excel·lent i ben comunicada amb metro i autobús (Diagonal

amb pl. Mossèn Cinto Verdaguer). Pàrquing de 12 m2 opcional al mateix edifici. Finca amb conserge i dos ascensors. Pis amb tots els serveis i a punt de ser ocupat, amb o sense mobles i equipament. Saló menjador de 30 m2, exterior amb àmplia terrassa i magnífica vista, tres dormitoris exteriors i dos interiors, cinc armaris encastats, dos banys complets, dutxa amb WC, cuina, aire condicionat, parquet, etc. Ideal per a família estable o executius d’empresa. Preu a convenir, sobre 1.600 €. Tel. 973 232 213. (Abstenir-se si no es té referències o garanties.) Llogo pis a la rambla Catalunya amb ptge. de la Concepció. Moblat, impecable, en una finca de deu anys d’antiguitat. És de 90 m2, alt (quarta planta), tot exterior. Saló menjador, cuina independent equipada, dues habitacions (una suite), un bany complet i un altre amb dutxa, aire condicionat, plaça de pàrquing al mateix edifici, conserge. Preu: 1.750 €/ mes tot inclòs. Tel. 666 418 637 (Josep M.) Llogo pis a Horta Residencial, sense mobles, impecable, de 90 m2 útils, tres habitacions, dos banys, menjador amb sortida a la terrassa. Calefacció i aire condicionat, galeria, pàrquing, ascensor directe, amb molta claror, tranquil, molt ben comunicat (L3, L5, prop sortida 4 de ronda de Dalt). Finca jove. Preu: 1.050 €/mes (despeses incloses). Tel. 934 519 321 (en horari d’oficina). A/e: omni@ya.com.

Venc vaixell Astonda 43 Fly d’11,99 metres d’eslora, 4,240 de mànega i motor Volvo Penta de 2 x 430 CV en eix de potència. És de l’any 2003 i té categoria B, titulació PER i estat excel·lent. Hèlix de proa i popa, barca salvavides, radiobalisa ACR RLB32-CATI, passarel·la hidràulica, aire condicionat i calefacció individual a tot el vaixell. Electrònica

VHF Azimut M168, GPS/ plòter, pilot automàtic. Preu a convenir. Tel. 616 434 176. A/e: csarda@ laminadostextiles.com (C. Sardà). Es ven veler Bavaria36 de l’any 1992, en perfecte estat i funcionament. Eslora 10,2 x 3,4 de mànega, equipat amb sonda, radar, equip de vent, GPS i auxiliar amb forabord. Tel. 609 744 313. Venc Mercedes Benz E280 Avantgarde, carrosseria W210 1999, pintura metal·litzada de color plata iridi, motor V6 (210 HP), gasolina 95 (7,5 l / 100 km carretera), canvi automàtic, llums de xenó amb rentafars, retrovisors i alçavidres elèctrics, ràdio-CD Mercedes Benz, doble climatitzador independent, tapisseria de pell “antracita”, control de creuer amb limitador de velocitat,

tancament centralitzat amb obertura maleter, connexió Bluetooth, bateria nova, revisió recent, 135.000 km, sempre en garatge i en molt bon estat. Tel. 656 601 027. Venc cotxe Nissan Máxima QX, any 2000, 3.0, V6, 99.000 km, sostre solar, seients de cuir, climatitzador, canvi automàtic, color gris platejat, matrícula 0003 BGN. Preu: 6.000 €. Tel. 629 724 421.

ALTRES Llogo tres seients al camp de Futbol Club Barcelona: gol sud, segona graderia, temporada 2009. Tel. 609 744 313. Venc taula d’escriptori de 120 x 60 cm amb buc amb rodes adaptat a sota amb dos calaixos. Color roure. Preu del conjunt: 80 €. Tel. 934 309 368.

FULLS dels ENGINYERS

73


TEXT: Josep Ramon Torné

FOTO: Arxiu

Shinkansen, el tren bala japonès

Enginyeries del Món

volem +

Barcelona és una ciutat admirada i visitada per milers de japonesos cada any. Però mentre que aquí el tren d’alta velocitat és una novetat, al país nipó fa gairebé mig segle que funciona. Japó, un dels països més avançats tecnològicament del món, va inaugurar la seva primera línia ferroviària d’alta velocitat el 1964, amb el trajecte entre Tòquio i Osaka i li va donar el nom de Shinkansen, la “nova línia troncal”, que assolia una velocitat punta de 210 km/h. Actualment, el tren bala japonès, conegut així per la seva forma de projectil, arriba a gairebé tot l’arxipèlag nipó amb velocitats entorn dels 300 km/h, tot i que en proves experimentals s’ha arribat als 500 km/h. El Shinkansen, que utilitza un ample de via estàndard, s’ha convertit en un mitjà de transport habitual entre els japonesos i s’estima que només la línia original de Tokaido va transportar 4.160 milions de passatgers durant el 2004, any del seu 40è aniversari. I és que l’eficiència del TAV japonès faria empal·lidir els gestors en altres latituds: la companyia nacional de ferrocarril nipona, la JR Central, va calcular que el temps mitjà de demora del Shinkansen era de sis segons, tenint en compte tots els accidents i errades tècniques i humanes en més de 160.000 viatges anuals. Més informació: www.japanrail.com / www.japan-guide.com

CONTACTE

74

Si vols contactar amb els Fulls dels Enginyers per posar un anunci al “Borsí”, suggerir un entreteniment o fer qualsevol proposta, pots fer-ho a través del correu electrònic fulls@eic.cat. Per a canvis JUNY / JULIOL d’adreça, posa’t en contacte amb client@eic.cat. 2009 També pots trucar al telèfon 933 192 300.


Fulls dels enginyers núm. 261 juny/juliol 2009  

Fulls dels enginyers núm. 261 juny/juliol 2009

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you