Issuu on Google+


Joan Torres president de l’AEIC

04

LA COLUMNA Xavier Grasset Visca Catalunya i morin els catalans!

05

PROJECTE

REPORTATGE

El nou edifici de la Generalitat a Girona

El model d’infraestructures de la Xina

16

volem +

EDITORIAL

som enginyers

tenim opinió

sumari LA TEMPTACIÓ Petit Comitè

67

34 OCI I CULTURA

TECNOLOGIA I EMPRESA

ARTICLE DEL MES

MPbata

La liberalització dels mercats elèctrics

06

Els EIC en la negociació de la llei de garantia i qualitat del subministrament eléctric

Mites i realitats sobre les explosions accidentals

10

ENTREVISTA Julio Elvira “La crisi és una oportunitat per a l’enginyeria de l’automòbil”

EL CALIDOSCOPI Joan Hortalà “No començarem a sortir de la crisi fins el 2010”

71

22 fem col·legi

Jordi Sans

El Col·legi organitza dues expedicions per enguany

40

ELS NOSTRES EXPERTS Antoni Tahull

De viatge amb els EIC

ARTICLES L’entrevista de selecció: la tècnica d’incidents crítics

55

28

ENGINYERIES DEL MÓN El viaducte de Millau

74

INFORME El Tribunal Arbitral Tècnic de Catalunya

60 12 EDITA: Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. AEIC

AEIC - COEIC

President: Joan Torres i Carol Vicepresident 1r: Albert Mitjà i Sarvisè Vicepresident 2n: Ricardo Granados i García Secretari: Jaume Puigdueta i Lucas

Director general: Antoni M. Grau Comissió d’Informació i Publicacions Subcomissió dels Fulls: Maria Assumpta Mas, Jaume Puigdueta, M. Clara Torrens. Cap d’Imatge i Comunicació: Eva Díaz Coordinació: Josep Ramon Torné Redactors: Eva Díaz, Lorena Farràs, Natàlia Garcia, Jordi Garriga, Cristina Reche i Josep Ramon Torné Publicitat: Peter H. Schönhöfer G. i Natàlia Garcia Fotografia: BCN Imatge, Manel Canetti, Isabel Marquès Disseny i maquetació: Raúl Navarro Rodríguez Correcció lingüística: Mercè Molins Impressió: Sagràfic.

COEIC Degà: Joan Vallvé i Ribera Vicedegà: Josep M. Rovira i Ragué Secretari: Concha Zorrilla i Díez.

Demarcacions del COEIC Girona: Joan Lluís Serarols Lleida: Josep Giné Catalunya Central: Josep Alabern Tarragona: Lluís Maestre. Delegació del Vallès: Francesc Figueras.

opinio FEBRER OK.indd 3

Els articles signats no representen l’opinió dels Fulls dels Enginyers. Publicació mensual. Imatge de coberta: www.images.benquick.net

Dipòsit legal: B-40460/92 Administració i distribució: Enginyers Industrials de Catalunya Via Laietana, 39, 08003 Barcelona, T: 933 192 300, F: 933 100 681, a/e: fulls@eic.cat

CRÈDITS 2/2/09 19:12:27


tenim opinió

EDITORIAL

Un 2009 ple de projectes Joan Torres / president de l’AEIC

E

ls bons propòsits per al nou any han arribat amb força a l’Associació/ Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. Amb el projecte dels nous Fulls dels Enginyers que teniu entre les mans ja en marxa, el dia 20 de gener es va fer la presentació institucional de la revista. Hem rebut molts comentaris vostres sobre la publicació i us els agraim, de la mateixa manera que valorem els vostres suggeriments i les vostres propostes de millora per tal de fer uns Fulls dels Enginyers amb què tots ens sentim identificats. Com a novetat destacada, aquest mes de febrer també va entrar en funcionament el nou web corporatiu dels EIC, una finestra important de la institució de cara a l’exterior i una eina molt útil per millorar el servei que oferim a tot el col·lectiu. Després de l’esmentat redisseny dels Fulls dels Enginyers, la renovació del web era un pas lògic en l’estratègia de posar al dia la nostra imatge corporativa. Malgrat la crisi que tant preocupa tothom, no hem volgut perdre pistonada i

“Continuem amb la tasca d’enfortir les relacions socials de la institució i donant veu al col·lectiu dels enginyers industrials, una obligació que la societat ens reclama per resoldre els problemes lligats a l’energia, la mobilitat, els recursos o la seguretat sobre els quals tenim molt a dir” hem prosseguit amb les activitats habituals que programem a les diverses seus dels EIC. Voldria destacar la conferència de Joan Hortalà, president de la Borsa de Barcelona, que va exposar en el marc dels esmorzars dels enginyers 8:30 EM – 10:00 AM. Una xerrada molt interessant sobre els orígens de l’actual crisi econòmica i sobre quines són les perspectives que els mercats

financers ens poden augurar per al futur. En aquesta línia, i després de l’èxit del primer debat sobre la crisi econòmica i financera mundial, l’AEIC/COEIC va organitzar a principis de febrer una nova conferència per tractar el tema, amb la participació d’Antoni Llardén, president Enagas, i Juan Ramón Quintás, president de la Confederación Española de Cajas de Ahorros, i moderada per Josep M. Vegara. Seguint el fil i amb la intenció de saber de primera mà què pensa la gent que pren decisions que ens afecten, l’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín Martínez, va protagonitzar una nova conferència a l’Auditori Pompeu Fabra de la nostra seu central de Via Laietana a Barcelona. Amb tots aquests actes i altres que vindran, continuem amb la tasca d’enfortir les relacions socials de l’AEIC/COEIC i donant veu al col·lectiu dels enginyers indutrials, una obligació que la societat ens reclama per resoldre els problemes lligats a l’energia, la mobilitat, els recursos o la seguretat sobre els quals tenim molt a dir.

SONÒMETRE SONA BÉ

NO SONA...

GRINYOLA!

L’esperança que genera Obama com a president dels EUA

El Govern deroga el decret sobre la sequera després de mesos de pluges

Afavorir la producció d’un milió de cotxes electrics per al 2014

Ha fet falta que els pantans de Catalunya es trobessin a vessar d’aigua (el triple de capacitat que fa un any) perquè la Generalitat derogués el decret de sequera, que ha tingut el país sota restriccions durant els darrers vinti-un mesos.

La intenció del govern central d’afavorir la producció d’un milió de cotxes elèctrics en cinc anys és un despropòsit. Ni es disposen de les infraestructures necessàries ni la indústria està preparada per a produir aquests vehicles a gran escala.

Encara té molta feina per fer, però l’aire fresc que es respira des de l’arribada de Barack Obama a la Casa Blanca fa preveure una manera de governar diferent, que contribueixi a sortir de la crisi i a superar les acccions controvertides de Bush.

4

FEBRER 2009

opinio FEBRER OK.indd 4

2/2/09 19:12:33


LA COLUMNA Xavier Grasset periodista

Visca Catalunya i morin els catalans!

H

i ha d’haver una ànima catalana que sobrepassa els propis habitants de Catalunya. La idea que, en una primera lectura, pot semblar superficial, té les seves bases en la creença del filòsof Francesc Pujols, segons el que recollia Artur Bladé i Desumvila, que l’ens col·lectiu Catalunya té més fortalesa que els propis catalans agafats un per un. “Car és un fet evident que quan els catalans obliden

resta de l’Estat amb Catalunya. De fet, aquest joc de malentesos que beu de no haver paït el nou Estatut, ha derivat en una gran paradoxa. Qui volia que es canviés l’actual model de finançament fora dels propis catalans? Qui tenia la força motor per intentar-ho? La història es repeteix. Cada vegada que hi ha hagut un progrés, una millora del sistema, ha sigut perquè Catalunya ho ha promogut, ho ha exigit i negociat. Si-

la seva ànima col·lectiva i es dediquen a actuar pel seu compte, i fins i tot actuen lligassats en el clos tancat dels clans polítics, donen al món manta vegada l’espectacle d’un desori integralment perfecte.” La reflexió és dels anys 30 però el seu valor no ha canviat. De fet, la tesis de l’ànima col·lectiva que ens aguanta remet fins a Ramon LLull. Hem resistit per la geografia i el paisatge físic, però també per l’espiritual: “El pensament lul·lià és la més alta expressió de l’ànima de Catalunya perquè es proposa donar al món una ciència certa sobre la qual els homes puguin petjar amb la mateixa seguretat que els catalans trepitgen la terra de Catalunya”. He buscat aquestes reflexions espirituals per acabar d’entendre què fa que una qüestió material com la negociació del finançament autonòmic hagi esdevingut tortuosa i se’ns presenti com un estira-i-arronsa de la

gui amb els diferents trams de l’IRPF, sigui amb el nou mecanisme que fixa l’Estatut i que també beneficia altres comunitats. El nou sistema reclama, d’entrada, que es tingui en compte l’allau de nous catalans que s’han incorporat a aquesta societat amb la immigració recent, per poder garantir que l’educació, la sanitat, els serveis socials que s’ofereixen siguin de qualitat i arribin a tothom; però sobretot el que es vol és que Catalunya no acabi sent més

pobre després d’haver fet la seva aportació al global d’Espanya. No pot ser que un home que amb el seu treball té un bon grau de riquesa, acabi empobrit després de pagar impostos. No pot ser que Catalunya sigui, en el rànquing d’autonomies, la tercera abans de pagar impostos, i després de fer-ho sigui l’onzena. Ho defensen el gruix dels economistes, que com el catedràtic d’Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona Joaquim Solé Vilanova diu que el nou model respecta l’ordinalitat o res.O Catalunya segueix ocupant el lloc que li atorga l’activitat que es genera en la seva geografía i paisatge físic, o no té sentit que siguem de nou el motor d’un canvi que la resta assumeix sense haver-hi pensat ni un segon. Perquè a Espanya, en bona part, i sobretot si parlem de model autonòmic, segueix vivint de la màxima “que inventen ellos”. És clar que, com escrivia Fernando Pessoa en els seus “Escrits sobre Catalunya i Ibèria”, el conflicte entre Catalunya i Espanya és “el conflicte entre el concepte nacional de país i el concepte civilitzacional de país…que es prefigura com a imperialista i s’afirma com a cultural.” Possiblement per aquesta altra concepció costa tant que el que hauria de ser una negociació amb el conseller Castells, des del Govern central de Madrid s’acabi plantejant com una imposició. Només ens queda confiar en l’ànima de la terra que ens aguanta, si no volem acabar morint per falta de finançament.

L’ALTAVEU

“Va haver-hi un error en la previsió meteorològica i d’això no en podem culpar a Aena ni a Ibèria” Magdalena Álvarez, ministra de Foment FULLS dels ENGINYERS

opinio FEBRER OK.indd 5

5 2/2/09 19:12:41


tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

Els EIC en la negociació de la llei de garantia i qualitat del subministrament elèctric Antoni Tahull / vocal de la Junta i coordinador del Grup de Treball dels EIC al Parlament

E

l passat dia 16 de desembre, en sessió plenària, el Parlament de Catalunya va aprovar amb una majoria de 130 vots a favor i 3 abstencions (Grup Mixt) la Llei de garantia i qualitat del subministrament elèctric a Catalunya. La tramitació parlamentària es va iniciar amb la publicació del Projecte de llei aprovat pel Govern en el Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya el 19 de novembre del 2007. La tramitació de la Llei s’inicia amb la publicació en el Butlletí del Parlament de Catalunya, del 19 de novembre del 2007, de l’Avantprojecte de llei aprovat pel Govern de la Generalitat, a partir d’una autorització lliurada per la Secretaria del Govern el 26 de setembre del 2007, en què es facultava el conseller d’Economia i Finances. Era la reacció del Govern a la gran apagada elèctrica de la ciutat de Barcelona del 23 de juliol. La precipitació era evident, atès que no hi havia temps material per disposar dels estudis necessaris per definir un text ben fonamentat. Es tractava d’un text amb uns continguts evidentment massa ambiciosos, tant en terminis com en la fixació dels paràmetres i la determinació dels nivells de qualitat exigits. Des dels grups parlamentaris van considerar oportú convocar diferents entitats cíviques per donar la seva opinió sobre l’Avantprojecte de llei. A instàncies del grup de CiU, va ser convocat el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC) davant de la Comissió d’Economia, Finances i Pressupost, encarregada del tràmit parlamentari. Van intervenir-hi, el 13 de maig del 2008, el president de la Comissió d’Energia (Jordi Gibert) , el vicedegà

6

(J. M. Rovira) i jo mateix, assistits pels companys Pere Palacín i Vicenç Badia. En molts punts vam coincidir amb altres entitats compareixents, i vam qualificar la Llei d’inaplicable, tant en el que es refereix als estàndards requerits com en els terminis fixats. No obstant això, la Conselleria d‘Economia i Finances va considerar adient encarregar al COEIC un estudi de la valoració de les inversions associades a l’aplicació de la Llei, així com eventuals propostes d’esmenes al text de l’articulat.

El COEIC, designà ad hoc, un equip de treball, integrat per J. M. Rovira, Pere Palacín, Vicenç Badia i jo mateix que, en conjunt, sumem més de cent anys

“A instàncies dels grups parlamentaris es van citar diverses entitats civils entre les quals vam ser presents els Enginyers Industrials de Catalunya”

FEBRER 2009

opinio FEBRER OK.indd 6

2/2/09 19:12:50


d‘experiència en els diversos camps del sector elèctric. El contingut i l’abast de la Llei serà ana-litzat el pròxim 25 de febrer en una jornada tècnica que comptarà amb l’assistència d’Agustí Maure, director general d’Energia, i Víctor Albet, director de Planificació i Qualitat de Fecsa-Endesa, així com dels components de l’equip de Treball del COEIC que hem treballat en l’estudi esmentat. No disposem d’espai per fer una explicació detallada de la Llei aprovada, però està previst que els Fulls

dels Enginyers dediqui una anàlisi acurada a aquesta qüestió. Tanmateix, podem indicar que els components de l’equip de Treball n’estem satisfets, perquè el text final aprovat recull, majoritàriament, les nostres recomanacions. Ara la Llei és una eina legal molt vàlida per poder assolir, en un termini raonable de temps, una qualitat del servei elèctric amb una adequada garantia de disponibilitat i continuïtat del subministrament. Això serà possible, en la nostra opinió, sense necessitat d’aplicar recàrrecs a la tarifa elèctrica a Catalunya, derivats de la

“Pensem que es podrà garantir la qualitat i la continuïtat del servei elèctric sense aplicar recàrrecs a les tarifes que paguen els usuaris” implantació de la Llei, atès que les inversions totals a realitzar per les empreses distribuïdores, que el COEIC avaluava a partir del text inicial de la Llei en una graella compresa entre 2.800 i 3.600 milions d’euros, es reduiran de manera que, amb el text actual, es requerirà una inversió addicional que s’estima que estarà compresa entre 500 i 700 milions d’euros. Entenem que aquestes inversions són recuperables a través dels incentius de millora de qualitat de les tarifes d’accés a la xarxa reconegudes a les empreses de distribució elèctrica. Bàsicament, la Llei regula: 1. Drets i obligacions dels usuaris i les empreses que realitzen el servei elèctric. 2. Condicions per a la garantia i restabli-

ment del subministrament, en cas d’incidències. 3. Regulació dels plans d’inversió. 4. Criteris de disseny de la xarxa elèctrica. 5. Control, inspeccions i autoritzacions de les instal·lacions. 6. Regim d’infraccions i sancions. 7. Criteris de comunicació d’incidents a usuaris i administracions. I els aspectes més importants són: - Un 90% dels subministraments hauran de disposar de doble alimentació. - Inicialment la reposició del subministrament a les zones urbanes (municipis de més de 20.000 subministraments) s’haurà de realitzar en un màxim de tres hores per a un 80% dels clients afectats per cada incident. Dos anys després de la implantació, s’obligarà que en un termini de dues hores el subministrament hagi tornat a un 90% dels clients. - En tots els hospitals de Catalunya, el subministrament haurà de ser reposat en un termini màxim de dues hores. - Serà obligatori que totes les subestacions disposin d’equips contra incendis. - La renovació de les línies en zones amb masses forestals, es farà amb cable trenat. - S’unifica la tensió a la xarxa de mitjana tensió per a les noves instal·lacions, otorgant un termini tècnicament raonable per ultimar-la. Amb tot, resta una important tasca a fer: la Llei necessita l’elaboració del seu reglament. El COEIC considera que cal elaborar-lo amb molt detall per tal de llimar i acotar alguns aspectes millorables de la Llei, així com definir i, en el seu cas, resoldre eventuals diferències d’interpretació.

FULLS dels ENGINYERS

opinio FEBRER OK.indd 7

7 2/2/09 19:12:50


tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

Reflexions sobre la “guerra del gas” entre Rússia i Europa Jordi Gibert / membre de la Comissió d’Energia dels EIC

N

o hi ha dubte que el gas natural ha esdevingut una font energètica vital en tots els països desenvolupats. La mitjana europea de participació del gas natural en el consum d’energia primària és aproximadament del 25% i cal subratllar que aquest consum, que el 2007 a Europa va ser de 5.475 Terawats-hora (uns 460 bcm o milers de milions de metres cúbics), es distribueix en un 35% al consum domèsticcomercial –usos de calefacció, aigua calenta

transport internacional. També cal dir que els gasoductes constitueixen un sistema de transport que requereix importants inversions i que obliga a les parts involucrades a establir una relació a llarg termini sense alternatives. Només si els països importadors –en aquest cas els de l’Europa central– disminueixen la seva dependència de les fonts russes amb alternatives de flexibilització en l’aprovisionament, es podran evitar les pressions polítiques.

i altres aplicacions tèrmiques en edificis–, un 24% a usos industrials, un altre 24% a la generació d’electricitat, i la resta a aplicacions diverses com cogeneració, propulsió de vehicles, indústria química, etc. Per tant, l’impacte d’un tall de subministrament perllongat no es limita a fer passar fred als usuaris afectats, sinó que pot portar també problemes seriosos a l’activitat industrial i a la generació d’electricitat. Per això el cap de la diplomàcia europea Javier Solana va re-clamar per enèsima vegada al Kremlin que “no utilitzi el gas com a arma política”. Però les grans canonades de gas natural podran ser sempre una arma política per part dels països subministradors, i també poden ser-ho per als països que veuen travessar el seu territori per canonades de

Quines poden ser aquestes alternatives? Una via és la construcció de nous gasoductes menys condicionats políticament. En aquest sentit, el mateix Kremlin ha estat impulsant el gasoducte del Nord Stream per transportar el seu gas a Alemanya per sota del mar Bàltic; també el nomenat South Stream per sota del mar Negre; i el Blue Stream a través de

8

“Les grans canonades de gas natural podran ser sempre una arma política per part dels països subministradors i per als que tenen canonades que travessen el seu territori”

Turquia. La resposta de Brusel·les és reduir la dependència de Moscou construint el Nabuco que transportaria gas natural del mar Caspi l’any 2020. Però el condicionament polític persistirà. Una solució plenament coneguda al nostre país des dels anys 70 i que no té suficient ressò mediàtic és l’establiment de plantes liquadores i regasificadores i el transport de gas natural liquat (GNL) amb metaners. En l’actualitat Espanya, que té un consum d’aproximadament 32 bcm/any de gas natural –això significa el 22% del consum d’energia primera i ens situa al nivell de la mitjana de la Unió Europea–, rep el 68% d’aquest gas per via marítima i la resta per gasoducte. Això ha permès diversificar els aprovisionaments i mantenir una política de reducció de la dependència del gas algerià. Actualment Espanya és el tercer importador mundial de GNL després del Japó i Corea i importa al 45% del GNL de la Unió Europea. Aquesta tecnologia ha madurat i permet avui equiparar el comerç internacional del gas natural amb el del petroli. Permet diversificar els aprovisionaments, crear un mercat al comptat (spot market), multiplicar els punts d’injecció del gas a les xarxes de transport i distribució i aportar instal·lacions d’emmagatzematge a les terminals de recepció que, complementades amb magatzems geològics, donen una major seguretat i fiabilitat al subministrament. La generalització de l’esquema ibèric a altres països costaners de la UE, acompanyada de la creació d’un veritable sistema europeu de transport, distribució i emmagatzematge que pugui operar sense estar condicionat pels interessos dels països membres, és urgent. Només per aquest camí s’evitaran nous episodis de la “guerra del gas”.

FEBRER 2009

opinio FEBRER OK.indd 8

2/2/09 19:12:59


ELS NOSTRES EXPERTS

Per què fer una inspecció tècnica d’edificis? Enric Blasco / director comercial i soci d’ IDP Enginyeria i Arquitectura

C

ertament hi ha coses que costa d’entendre, com que ben entrat el segle XXI encara no tinguem una inspecció tècnica d’edificis (ITE), i crec sincerament que hi ha poques accions que aglutinin tantes justificacions i arguments de pes per no perdre més temps. Valor - L’habitatge és sens dubte l’actiu més car que adquirim. Tanmateix, la seva qualitat està menys assegurada que la d’altres més assequibles i menys necessaris.

- A la llarga, per als propietaris d’un immoble resulta més rendible prevenir el deteriorament de l’edifici després d’una inspecció i petites obres de manteniment que reparar els danys una vegada causats. - El sòl urbà és escàs i irreemplaçable, per això s’ha d’aprofitar convenientment sustentant edificis en les millors condicions. Energia - El manteniment dels edificis consumeix molta energia, procés pel qual els edificis espanyols emeten a l’atmosfera anualment 31,3 milions de tones de CO2. - El consum d’energia a la llar representa el 10% del consum final d’energia a Catalunya i experimenta un creixement superior al 3% anual (46% a la calefacció, 18% a l’aigua calenta sanitària, 21% als aparells electrodomèstics, 8% a la cuina i 7% a la il·luminació).

“La ITE es portaria a terme per un professional qualificat com, per exemple, l’enginyer industrial, qui determinaria l’estat de conservació de l’immoble”

Seguretat - Actuar de manera preventiva, procurant evitar possibles anomalies o deficiències que suposin un perill potencial i, consegüentment, puguin implicar riscos tant per als inquilins, residents i propietaris com per als propis transeünts i vianants. OBJECTIUS - Identificar les deficiències produïdes per causes exteriors o interiors, vicis, fallides

o falta de manteniment. - Realitzar una diagnosi correcta de l’estat de conservació de l’immoble. - Classificar, per ordre de gravetat, els mals produïts adequant les actuacions. - Avaluar la gravetat del dany i dictaminar la necessitat d’intervenció. ASPECTES A ANALITZAR - Cobertes, terrats, voladissos i marquesines. - Fonamentació i estructura. - Façanes exteriors, interiors i mitgeres (tancaments, fusteria i aïllaments). - Xarxes de subministrament (aigua, gas, electricitat, telefonia...) i evacuació de les aigües. PROCEDIMENT - La ITE es portaria a terme per un professional qualificat com, per exemple, l’enginyer industrial, qui determinaria l’estat de conservació de l’immoble i emetria el corresponent informe. - El propietari seria l’encarregat de contractar, sempre a la seva lliure elecció, el tècnic col·legiat i li facilitaria la inspecció a totes les dependències de l’edifici. - L’informe realitzat pel professional hauria de comptar amb el visat del col·legi professional, que en garantiria la qualificació. - Una còpia de l’informe seria lliurada al Registre de l’Ajuntament fent constar tant el seu resultat favorable com desfavorable. - En cas que el resultat fos desfavorable pel fet que s’haguessin detectat deficiències, el propietari hauria d’executar les reparacions oportunes sol·licitant el corresponent permís d’obres. - La ITE seria periòdica i es passaria a tots els edificis en funció de la seva edat i activitat (habitatge, indústria, oficines...).

FULLS dels ENGINYERS

opinio FEBRER OK.indd 9

9 2/2/09 19:13:04


tenim opinió

ELS NOSTRES EXPERTS

Mites i realitats sobre les explosions accidentals Jordi Sans Pinyol / vocal de la Junta dels EIC

T

othom té una idea intuïtiva sobre el que és una explosió, però caldria aclarir que bàsicament es classifiquen en tres tipus: l’explosió física, la deflagració i la detonació. L’explosió física és la que provoca un recipient que es trenca perquè no pot suportar la pressió interna. Un exemple seria un pneumàtic de cotxe que rebenta a gran velocitat. La deflagració és una combustió molt ràpida d’un gas, vapor o pols amb un front de flama de velocitat entre 1 i 5 m/s, sempre subsònica. La detonació és la combustió molt ràpida (1 km/s) d’ un material dissenyat per destruir que provoca una ona de xoc esfèrica supersònica i sovint un cràter. Exemples serien explosius militars o d’ús de pedreres. Dos factors són imprescindibles perquè es doni una explosió. El primer és que hi hagi un combustible, sigui gas, vapor inflamable o pols, que ha d’estar barrejat amb l’aire (comburent) en unes proporcions que oscil·lin entre el límit inferior i el límit superior d’ inflamabilitat, que és un paràmetre intrínsec de la substància. En el cas del gas domèstic aquests límits són entre el 5% i el 15% de gas en l’aire. El segon factor és l’“energia d’activació”, en forma de flama o espurna que tingui la suficient energia (joules) per encendre la barreja. Sovint es parla genèricament d’ explosions. En el cas de gasos, vapors o pols, aquestes explosions es diuen deflagracions. No és cert, com sovint diuen els mitjans de comunicació, que una explosió accidental sigui una detonació. Tampoc ho és, excepte casos molt poc freqüents, que una deflagració evolucioni fins a convertir-se en detonació.

10

“Per què una deflagració pot esfondrar un edifici? Es pot generar una pressió que representa una força de 70 tones per cada metre quadrat. Òbviament, no hi ha cap construcció que resisteixi aquesta força” Per què una deflagració pot esfondrar un edifici? En el cas que la deflagració estigui molt confinada i l’edifici estigui molt ben fet i, per tant, aguanti molt la pressió, es pot assolir una pressió estàtica de 7 Kp/cm2 (7 x 10 5 Pa). Aquesta pressió representa sobre un forjat o una paret una força de 70 tones per cada metre quadrat. Òbviament, no hi ha cap construcció que resisteixi aquesta força. Així que la pressió anirà augmentant fins que trenqui l’element més feble de la construcció. A partir d’aquí, trenquen els elements constructius necessaris per equilibrar la pressió interior i exterior. La pressió per trencar un vidre normal és aproximadament de 0,1 Kp/cm2. Per tant, no és cert el que també es diu sovint en els mitjans de comunicació, que si l’edifici està ben construït i és més fort i de qualitat els danys no són tan greus. Precisament és al revés. Quant més lleuger, feble i més obert a l’ exterior sigui una construcció menys danys ocasiona l’explosió. Els sistemes per evitar l’explosió es basen òbviament en la prevenció. Per tant, cal evitar que n’hi hagin. Essencialment consisteix a complir els reglaments tècnics d’aplicació, fer un bon manteniment, no alterar les condicions inicials i utilitzar el

combustible amb bones pràctiques, és a dir, tenir sentit comú. Les mesures de protecció clàssiques són els supressors i les ventilacions. Els supressors són una mena d’extintors que disparen molt ràpidament sobre el focus inicial de la deflagració. Aquesta tecnologia no és aplicable en l’àmbit domèstic sinó en l’industrial. L’altre mètode és la ventilació. És una protecció passiva i consisteix a fer una construcció amb el nombre màxim de superfícies febles i lleugeres. L’edifici òptim per sofrir els mínims danys en cas d’explosió seria una cabana en forma de tenda de campanya amb tancaments lleugers i màximes obertures. Un exemple seria una haima de berber. En alguns casos, els morts i els ferits són la conseqüència del col·lapse de l’edifici. En d’altres, l’edifici no s’arriba a col·lapsar, però hi ha persones cremades però no intoxicades pel fum (com succeeix en cas d’incendi). Això passa si estan tancades les finestres (cosa lògica a l’hivern) i són de qualitat; en conseqüència, la deflagració necessita pujar molt la pressió interna per trencar els tancaments de l’edifici (finestres, parets). Si la deflagració és lenta dura el temps suficient per cremar les persones que hi ha a dins.

“Les causes habituals de les explosions domèstiques són les negligències dels usuaris i/o la falta de manteniment pel que fa a les instal·lacions interiors de gas. Evitar accidents sol ser una qüestió de sentit comú”

FEBRER 2009

opinio FEBRER OK.indd 10

2/2/09 19:13:05


“Pel que fa a les instal·lacions exteriors als edificis, hi ha hagut casos poc freqüents en què l’acció de l’aigua, sigui per efecte “sorrejat”, “gota malaia” o descalçament, ha debilitat una canonada de gas fins a provocar-ne la ruptura”

Si el combustible alimenta durant uns segons el foc, ja parlaríem d’un incendi. Les causes habituals de les explosions domèstiques són les negligències dels usuaris i/o la falta de manteniment pel que fa a les instal·lacions interiors de gas. Pel que fa a les instal·lacions exteriors als edificis, hi ha hagut casos poc freqüents en què l’acció de l’aigua, sigui per efecte “sorrejat”, “gota malaia” o descalçament, ha debilitat una canonada de gas fins a provocar-ne la ruptura per pressió interna. Els incendis fan mal a les persones pel fum i de vegades pel foc. Les explosions fan mal per la pressió, que pot fer caure l’edifici o projectar a distància les

persones. En general, les explosions accidentals (deflagracions) no acostumen a cremar greument les persones. Però si l’explosió és lenta danya les persones per la temperatura del front de flama, com passa quan una persona encén un encenedor i si passa la mà ràpidament sobre la flama no li passa res, no es crema, però si exposa la mà un temps prolongat l’individu es cremarà. Això ens porta a la conclusió, difícil de portar a la pràctica arquitectònica, que l’edifici més segur en cas de deflagració és el que té els tancaments més lleugers, que ens fan de vàlvula de seguretat.

FULLS dels ENGINYERS

opinio FEBRER OK.indd 11

11 2/2/09 19:13:14


tenim opinió

FEM-NE CINC CÈNTIMS

La resposta d’una escola de negocis a la crisi David Parcerisas / President del Patronat de la Fundació EADA i col·legiat núm. 3.125

S

i bé es cert que l’economia internacional està patint des de fa mesos una forta davallada, també es cert que aquesta situació no és idèntica a tots els països ni a tots els sectors d’activitat econòmica. Potser és important començar constatant que el sector educatiu i en especial el subsector de la formació de directius, i de les escoles de negocis en particular, no és un sector completament homogeni, ja que hi podem trobar operadors públics i privats i també escoles adreçades a la formació superior reglada de tipus universitari juntament amb institucions amb una forta vocació de formació al servei de les empreses i del desenvolupament directiu, sectors bàsicament no reglats. En el cas d’EADA, com a institució privada amb un ampli portafolis de programes dedicats a la formació de directius, formació corporativa per a empreses i formació de postgrau, fa mesos que hem pres una sèrie de decisions per donar resposta a un entorn evidentment de més dificultats. Hem agrupat les nostres accions en: 1. Millorar el nostre posicionament internacional. Des del 1999 hem treballat molt per aconseguir i mantenir determinades acreditacions internacionals de qualitat (EQUIS, AMBA...) que ens permeten estar posicionats entre les cent millors escoles de negocis del món i les cinquanta millors d’Europa. Davant de la situació actual, les nostres decisions i accions estan encaminades no sols a mantenir sinó, fins i tot, a millorar aquest posicionament, la qual cosa significa un gran compromís de treball intern i dedicar el màxim de recursos possibles, especialment en termes de professorat per estar al nivell que s’espera d’una institució que juga a “la primera divisió” mundial. 2. Treballar amb més intensitat, deter-

12

minació i recursos qualsevol tipus de mercat on els nostres productes i programes puguin ser competitius. Per això hem potenciat les nostres aliances estratègiques i hem treballat i estem treballant per oferir part de la nostra activitat en altres països. Des de fa anys, EADA té la capacitat d’oferir pràcticament qualsevol dels nostres programes tant en anglès com en espanyol, la qual cosa evidentment avui és una fortalesa que ens permet està present en mercats de parla no hispana. 3. Millorar els nostres productes. A principis de l’any escolar 2008-2009 vam fer els canvis necessaris per tal d’assegurar la coherència i qualitat en els dissenys de tots els programes que EADA imparteix. Nosaltres som una institució bolcada al desenvolupament de les persones, i és a partir d’aquest objectiu que dissenyem els nostres programes, tant en termes de continguts com de metodologies i processos. El fet d’estar en un segment no reglat ens permet una ràpida resposta en aquelles demandes que detectem per part de les empreses. Poder donar resposta ràpida als nostres clients, formar els participants en els nostres programes d’acord amb les noves exigències d’un mercat laboral canviant és una altra de les nostres fortaleses. 4. Millorar l’eficiència i l’eficàcia internes. Com a totes les empreses, hem fet petites

redistribucions de funcions de caràcter intern per tal de millorar els nostres procediments interns. En el cas d’EADA això ens ha portat a revisar molts procediments interns a la recerca d’una millor operativa i qualitat. Evidentment, hem ajustat els pressupostos per tal de poder dedicar recursos en aquelles partides que són claus per al nostre futur. Vull destacar que en cap cas no hem aturat aquelles inversions, en particular aquelles relacionades amb la incorporació de nous professors, que encara que signifiquin un esforç pressupostari són les que ens permeten consolidar la nostra qualitat i el nostre posicionament. A EADA tots som conscients que l’any 2008 ha estat un any difícil, però també que el 2009 encara pot ser-ho més. Una aproximació molt realista a la situació, transparència en la informació i un equip excel·lent amb voluntat de dedicació són els elements necessaris per sortir reforçats d’aquesta conjuntura. Hem arribat al lloc on som a base d’esforç acumulat durant cinquanta-un anys de moltes persones. Hem viscut situacions difícils i crisis econòmiques tan o més complexes. Si continuem amb la “passió per la feina que fem”, dins de pocs mesos podrem explicar la situació actual com una anècdota que ens haurà preparat per a un futur diferent.

FEBRER 2009

opinio FEBRER OK.indd 12

2/2/09 19:13:19


ELS NOSTRES EXPERTS

El projecte ITER a Catalunya: una oportunitat empresarial Antoni Flotats / director d’Operacions de Telstar Vacuum Solutions i col·legiat núm. 8.999

I

TER (International Thermonuclear Experimental Reactor) pretén demostrar la viabilitat tecnològica de l’energia de fusió com a alternativa de les fonts actuals. Telstar ha dissenyat i fabricat la primera aplicació mecànica del projecte ITER. El Divertor Remote Handling és un sistema mecànic remot per al transport i manteniment de les cinquanta-tres peces de 9 tones que formen el Divertor, part inferior del reactor que recull les impureses ocasionades per la Temp de funcionament de 100.000.000 Cº. L’ITER es desenvolupa en diversos àmbits i subàmbits (científic, tecnològic, polític, administratiu, econòmic i industrial) força complexos. Tots aquests àmbits i subàmbits formen un ampli conjunt de persones amb una àmplia gamma de cultures professionals i nacionals, idiosincràsies socials i de treball, diferents estratègies i interessos politics, molts diversos tipus d’empreses, de desiguals dimensions, diferents dinàmiques i calendaris, i divergents implicacions estratègiques i econòmiques.

Des del punt de vista de la producció industrial dels diversos components o sistemes que formen l’ITER, aquests àmbits i subàmbits no en són totalment aliens. El project manager responsable d’aquests projectes singulars ha de resoldre qüestions en tots els àmbits, de més complexitat i amb més freqüència que en projectes quotidians de l’empresa. Ha de ser capaç de gestionar experts distribuïts al llarg del món, gestionar la subcontractació d’empreses molt especialitzades i comunicar-se amb un

entorn amb diverses cultures de treball i objectius diferents. Tot i la complexitat i el risc econòmic dels projectes, és una gran oportunitat per a l’empresa d’adquirir coneixements i tecnologies d’aplicació als propis productes i projectes claus en mà, potenciar la cultura de cooperació entre empreses i amb institucions, cultura que al nostre país és insuficient, identificar internacionalment el país i l’empresa amb un alt nivell tecnològic, millorar la gestió dels projectes (taló d’Aquil·les de la cultura de treball del nostre país), entre d’altres. L’ITER representa una gran oportunitat de difondre i alinear els valors de Telstar a tota l’organització, incorporant, aportant i retenint talent, principalment als project managers perquè esdevinguin project sponsors amb gran visió global de projecte, i fer realitat la frase de Jules Verne: “Tout ce qui est dans la limite du possible doit être et sera accompli” (“Tot allò que estigui dins del límit del possible ha de ser i serà acomplert”).

Els residus de l’energia nuclear José María García Casasnovas / vocal de la Comissió d’Energia

U

n dels temes oberts en relació amb les centrals nuclears és l’emmagatzematge del combustible utilitzat en els reactors durant el seu funcionament. L’aspecte físic del combustible gastat és similar al nou; no obstant això, dintre de les seves beines es troben els productes de fissió d’alta activitat i una important quantitat d’urani enriquit a l’1,5% que eventualment podria ser reutilitzat ja que en la seva primera utilització tot just s’ha extret el 10% de la seva energia. L’emmagatzematge que inicialment es real-

itza en les piscines de les centrals exigeix disposar de capacitat de refrigeració de la calor residual, blindatge radiològic i seguretat industrial per evitar-ne la dispersió. La proposta actual d’emmagatzematge consisteix en la concentració d’aquest combustible gastat i altres residus d’alta activitat en un magatzem temporal centralitzat. Per construir aquest tipus de magatzem, a més de disposar de la tecnologia i els projectes adequats dels quals ja hi ha instal·lacions en operació, és necessari establir els mecanismes neces-

saris d’informació i participació perquè s’obtingui un adequat consens social i polític d’acord amb el que s’estableix en el Pla General de Residus Radioactius, aprovat el 23/6/2006. Aquest Pla estableix com a data límit per disposar del magatzem temporal centralitzat l’any 2011 anticipant un pressupost global de més de 6.244 milions d’euros, dels quals 832 corresponen a assignacions als ajuntaments relacionats amb la ubicació de l’emmagatzematge temporal de combustible gastat.

FULLS dels ENGINYERS

opinio FEBRER OK.indd 13

13 2/2/09 19:13:24


calidoscopi

TEXT: Josep Ramon Torné

FOTO: Isabel Marquès

“No començarem a sortir de la crisi fins al 2010” Joan Hortalà, economista, llicenciat en Dret, catedràtic de Teoria Econòmia i polític, presideix la Borsa de Barcelona des del 1993. El gener passat va il·lustrar l’audiència dels EIC amb la conferència “Profunditat i durada de la crisi borsària” celebrada en el marc dels esmorzars dels enginyers. Per acabar d’analitzar l’actual situació econòmica i conèixer una de les persones que millor la pot explicar, Hortalà ens va rebre al seu despatx de la Borsa, al passeig de Gràcia de Barcelona.

Amb més de quinze anys d’experiència com a president de la Borsa de Barcelona, Joan Hortalà contempla la convulsa evolució dels mercats financers des d’una perspectiva avantatjada. Per això, cal parar atenció al que ens confessa des del seu despatx del passeig de Gràcia, ple de papers i pantalles amb gràfics que mostren l’evolució dels indicadors borsaris: “Amb tota la prudència, els estudis estadístics mostren que el punt d’arrencada per sortir de la crisi serà cap al 2010”. Doctor en Ciències Econòmiques, catedràtic de Teoria Econòmica i llicenciat en Dret, Hortalà recomana paciència als inversors, “que no retirin les seves inversions en borsa els qui les tinguin i que no entrin encara al mercat els qui s’ho estiguin pensant. Segons els càlculs, l’IBEX35 es troba proper al seu terra, que està al voltant dels 8.000 punts, encara que potser s’haurà de replantejar aquest límit a la baixa”. Sobre l’actual crisi econòmica i financera, el president de la Borsa de Barcelona es mostra crític amb les entitats de qualificació, “que han donat qualificacions amb lleugeresa i han confós a molta gent. Haurien d’estar subjectes a una

14

regulació més estricta igual que ho estan els bancs i les caixes”. Hortalà va conèixer de prop el món de la política durant la Transició i fins a principis dels 90. Va ser regidor de l’Ajuntament de Barcelona per Esquerra Republicana de Catalunya, diputat del Parlament i conseller d’Indústria de la Generalitat sota el mandat de Jordi Pujol. El 1993 es va incorporar a Convergència Democràtica de Catalunya. “La política és una cosa que es fa i després tothom n’està sempre descontent... No tornaria a entrar en política, tot i que la meva trajectòria va ser més tècnica que una altra cosa”. A banda, Hortalà compagina el seu càrrec com a president de la Borsa de Barcelona amb la tasca docent. Recentment ha publicat un manual de microeconomia i imparteix cinc hores de classe a la setmana a alumnes de primer de carrera, a més dels doctorats que supervisa. Per les seves aules han passat personatges destacats com l’economista Ramon Tremosa o els exministres Josep Piqué i Anna Birulés. “No vaig ser el seu mentor, simplement van passar per la Universitat mentre jo n’era professor...”, afirma somrient.

FEBRER 2009

opinio FEBRER OK.indd 14

2/2/09 19:13:27


FULLS dels ENGINYERS

opinio FEBRER OK.indd 15

15 2/2/09 19:13:32


projecte

TEXT: Lorena Farràs

FOTO: Isabel Marquès / arxiu

Un edifici multidepartamental La nova seu de la Generalitat a Girona

16

FEBRER 2009

projecte OK.indd 16

2/2/09 19:33:36


L’Administració del segle XXI La Delegació Territorial del Govern a Girona ha aconseguit integrar en un sol immoble, ubicat a l’antic hospital de Santa Caterina, la majoria de departaments i unitats que integren l’Administració. Es tracta de la primera posada en marxa d’un edifici corporatiu i multidepartamental en l’àmbit de l’Administració de la Generalitat, experiència que ja està sent seguida per la resta de seus governamentals i que representarà un dels canvis organitzatius més importants de l’Administració catalana. La construcció i posada en marxa del nou edifici és molt interessant des del punt de vista de l’enginyeria d’organització industrial ja que és un clar exemple dels reptes que suposa gestionar un projecte tan divers i en el qual intervenen professionals de tota mena. En total, la nova seu de la Delegació Territorial del Govern a Girona, que estarà en ple funcionament a l’abril d’aquest any segons els calendari previst, ha requerit una inversió de 34,2 milions d’euros.

H

aver de fer tràmits amb l’Administració no és mai cosa fàcil i el fet que la majoria de vegades aquests s’hagin de realitzar en diferents seus administratives encara complica i alenteix més el procés. A més, qui no s’ha trobat mai en el cas que després d’una llarga cua li indiquin que s’ha equivocat de finestreta o fins i tot d’edifici? La Delegació Territorial del Govern a Girona ha decidit posar punt i final a aquesta problemàtica amb la creació d’una única seu administrativa que integrarà la totalitat

d’unitats i departaments que la integren, estiguin o no al nou edifici. En l’actualitat, “tenim moltes seus administratives de la Generalitat disperses al llarg de la ciutat”, explica Jordi Martinoy, delegat del Govern de la Generalitat a Girona. “Constatant aquesta situació, ja fa temps es va projectar una concentració de dependències administratives”, afegeix. La Delegació Territorial del Govern a Girona va veure en la possibilitat d’adquirir l’antic hospital de Santa Caterina, que justament es va haver de

FULLS dels ENGINYERS

projecte OK.indd 17

17 2/2/09 19:33:39


projecte

D’HOSPITAL A SEU ADMINISTRATIVA Per a la construcció del nou edifici de la Delegació Territorial del Govern a Girona s’ha rehabilitat un dels edificis més emblemàtics de la ciutat: l’antic hospital de Santa Caterina que va ser construït l’any 1966 i està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). Per a la rehabilitació s’ha usat com a model l’estat de l’immoble en els segles XVII i XVIII, segons explica Jaume Torrent, arquitecte i director del programa del nou edifici. Amb el nou edifici, l’antiga capella de l’hospital passarà a ser una sala d’actes a disposició de tots els gironins i gironines. Per altra banda, a l’edifici de nova planta, s’hi exposaran les restes arqueològiques medievals trobades als entorns de l’antic hospital, justament on hi haurà un futur pàrquing soterrat de 449 places.

traslladar a un altre entorn per problemes d’espai, l’oportunitat ideal per crear una nova seu que integrés gairebé la totalitat dels diferents departaments que constitueixen l’Administració. A més de l’hospital, es van adquirir també diverses finques de l’entorn que s’integraran a l’edifici principal. Les obres de construcció del nou edifici, dissenyat pels arquitectes Fuses i Viader, van ser adjudicades a l’empresa constructora Dragados i es van iniciar el gener del 2006. De moment, el curs de les obres segueix el ritme previst i aquestes estaran finalitzades a l’abril del 2009 tot i que

l’edifici no estarà en ple funcionament fins a finals d’any o principis del 2010. Segons Martinoy, el projecte “és un gran exemple d’arquitectura posada al servei de les necessitats d’una administració moderna i sobretot al servei del ciutadà” perquè gràcies a la integració de les diferents unitats i departaments en un únic edifici “es podrà oferir un millor servei al ciutadà, es podran implementar nous projectes que fins ara no eren possibles i es trencarà amb la cultura departamentística de tota organització administrativa”. Lògicament, també suposarà un estalvi econòmic gràcies a les economies d’escala

perquè s’unificaran els serveis comuns en els diferents departaments en un de sol. ENGINYERIA D’ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL Però ajuntar en un únic edifici quinze departaments diferents comporta grans dificultats des del punt de vista organitzatiu. Una de les persones responsables de coordinar aquest àmbit del projecte ha estat l’enginyer industrial Jordi Mas. Concretament, la seva tasca se centra a coordinar el treball dels cinc subprojectes existents: el del disseny de l’oficina d’atenció al ciutadà, el de la creació d’un únic

La nova seu del Govern està ubicada en el que abans era l’antic hospital de Santa Caterina de Girona

18

FEBRER 2009

projecte OK.indd 18

2/2/09 19:33:44


La posada en marxa de la nova seu representarà un gran estalvi econòmic gràcies a les economies d’escala arxiu, tot el que fa referència a formació i comunicació, la creació d’una gerència de serveis comuns per a tots els departaments i, finalment, la gestió informàtica. Mas afirma que el projecte “és molt interessant des del punt de vista de l’enginyeria d’organització industrial; és a dir, com gestionar un projecte que és molt divers, amb professionals de tota mena, i aconseguir que cadascú pugui aportar el millor de la seva part”. De fet, Mas havia format part de l’antiga Direcció General d’Organització, que estava ubicada al Departament de Presidència, i el know-how adquirit durant aquesta etapa

professional, en què havia tractat el tema de concentració de dependències de manera teòrica, li ha servit de gran ajuda per dur a terme el projecte. Martinoy explica que “aquest model de concentració de dependències es repetirà en les diferents demarcacions de la Generalitat i tot plegat representarà un dels canvis organitzatius més importants que haurà viscut l’Administració catalana perquè això suposarà un canvi en la manera de fer les coses en el conjunt de la Generalitat”. En aquest sentit, el nou edifici serà pioner en aquest procés de concentració de dependències.

Tant Jordi Martinoy com Jordi Mas consideren que la construcció i posada en marxa del nou edifici representa un dels canvis organitzatius més importants de l’Administració catalana

FULLS dels ENGINYERS

projecte OK.indd 19

19 2/2/09 19:33:49


projecte

UN EDIFICI RESPECTUÓS AMB EL MEDI AMBIENT La nova seu de la Generalitat, que tindrà una superfície total de gairebé 31.000 metres quadrats en la qual hi hauran 850 treballadors, ha estat construïda sota criteris mediambientals. Jaume Torrent, arquitecte i director del programa del nou edifici, explica que l’immoble comptarà amb un dipòsit per a aigües grises i pluvials (l’aigua serà usada per als sanitaris i per al reg dels espais verds), amb plaques solars tèrmiques per a l’aigua calenta sanitària, amb plaques

20

fotovoltaiques que subministraran energia per a l’enllumenat ornamental de l’edifici, amb sistemes de gestió intel·ligent tant per a la il·luminació (detectors de presència, cèl·lules fotovoltaiques que mesuren la intensitat de la llum exterior i regulen la de l’interior...) com per a la climatització, i amb un sistema informàtic amb cablejat intel·ligent. A més a més, les runes procedents de la desconstrucció s’han aprofitat com a àrids per a nova construcció i s’ha limitat l’ús de PVC a l’edifici.

D’esquerra a dreta: Jordi Martinoy, delegat del Govern de la Generalitat a Girona, Jaume Torrent, arquitecte i director del programa del nou edifici, i Jordi Mas, enginyer industrial que ha cooordinat el que serien les tasques pròpies de l’enginyeria d’organització industrial

FEBRER 2009

projecte OK.indd 20

2/2/09 19:33:55


FALTA ANUNCI QUE RECTIFICAREM AMB ELS PLOTERS

FULLS dels ENGINYERS

projecte OK.indd 21

21 2/2/09 19:33:55


tecnologia i empresa

TEXT: Jordi Garriga

FOTO: Isabel Marquès

MPbata, l’aposta pel medi ambient Avui tothom parla de medi ambient, sostenibilitat o eficiència energètica, però quan els nostres protagonistes d’avui van decidir muntar la seva pròpia enginyeria, l’any 2002, tot deixant enrere diverses bones feines en multinacionals, apostar per aquests paràmetres tenia el seu risc.

22

FEBRER 2009

tecno i empresa FEBRER OK.indd 22

2/2/09 19:25:42


Però el temps els ha donat la raó. Muntar una enginyeria amb el medi ambient com a eix central de la seva activitat, ha esdevingut un èxit. Per això, MPbata es defineix, exactament, com una enginyeria ambiental. I els quatre enginyers industrials Jorge Bistué, Raimon Arnau, Alberto Robles i Daniel Bonals són els seus quatre artífex i socis fundadors. Amb ells coneixerem millor aquesta empresa.

L’empresa Com ens diu Jorge Bistué, director de l’àrea comercial, “MPbata va ser creada el 2002, amb l’objectiu de ser una enginyeria dedicada a l’àrea mediambiental referent a Catalunya. La llavor o l’empenta per formar l’empresa va ser l’existència, a Barcelona, d’una ordenança solar que obligava a instal·lar energia solar tèrmica a tots els edificis de nova construcció”.

I, tal com puntualitza Raimon Arnau, director de l’àrea estratègica, “als inicis es feien tot tipus de feines d’enginyeria, però des de fa tres anys, la tasca de MPbata s’ha centrat en exclusiva en energies renovables i medi ambient, àmbits en què aspirem a convertir-nos en un referent del sector a Catalunya”. Els objectius són clars, i també força ambiciosos, però la realitat és que, fruit d’una

FULLS dels ENGINYERS

tecno i empresa FEBRER OK.indd 23

23 2/2/09 19:25:43


tecnologia i empresa

ELS SERVEIS DE MPBATA

aposta i especialització molt concretes, les coses els van molt bé.

ENERGIA Enginyeria solar tèrmica Energia solar fotovoltaica Altres energies renovables Estalvi energètic i certificació en edificació

CREIXEMENT Alberto Robles, director de l’àrea d’organització, ens explica que “recentment, s’ha obert una nova oficina MPbata a l’Hospitalet de l’Infant, a Tarragona”. En aquests anys, l’empresa ha passat de quatre a vint-i-quatre treballadors, a més de formar un grup empresarial constituït per unes altres tres empreses que complementen la seva activitat d’enginyeria amb la capacitat d’instal·lació (nGn Protecnia), d’aportació de material estratègic per a instal·lacions d’energies renovables (Envexis) i d’R+D i promoció de processos energètics basats en l’hidrogen (h2 Genera).

MEDI AMBIENT Estudis d’impacte ambiental Llicències ambientals Documents ambientals Auditories energètiques Realització de tràmits ambientals Sistemes de gestió ambiental Gestió mediambiental per a l’Administració

MPBATA enginyeria mediambiental Aragó, 410, entresol 4 932 444 799 www.mpbata.com

Alberto Robles Molina Director àrea organització Associat/col·legiat núm. 13.981 Jorge Bistué Guardiola Director àrea comercial Associat/col·legiat núm. 13.786

Daniel Bonals Muntada Director Producció Associat/col·legiat núm. 14.884

Raimon Arnau Saiz Director àrea estratègica Associat/col·legiat núm. 14.885

24

FEBRER 2009

tecno i empresa FEBRER OK.indd 24

2/2/09 19:25:48


“Dintre de la nostra història –ens diu Daniel Bonals, director de producció–, s’ha assolit una sèrie de fites que han marcat un punt d’inflexió com, per exemple, ser proveïdors estratègics d’Endesa, participar en el desenvolupament de grans plantes de renovables, o bé passar a ser proveïdors de l’Administració en productes clau dintre del sector (qualificacions energètiques, auditors d’instal·lacions, redacció de normatives...), la qual cosa ha garantit inicialment la nostra supervivència i posteriorment ha esdevingut un dels nostres punts forts de cara als nostres clients”. ÀREES DE NEGOCI Actualment, les àrees de negoci en les quals aquesta enginyeria mediambiental

ofereix el màxim valor als seus clients són: Sector privat: energia solar, tant tèrmica com fotovoltaica, microcogeneració, qualificació i certificació energètica i parcs eòlics. Sector públic: instal·lacions d’energia solar en equipaments municipals, informes ambientals de plans urbanístics i estratègics, implantació de l’Agenda 21, ajuda a l’adhesió al Pacte d’Alcaldes/ esses, elaboració del Pla d’Acció d’Energia Sostenible (PAES). I és que, per Jorge Bistué, “l’estratègia de MPbata es basa a incrementar la qualitat i les prestacions dels nostres serveis i productes ja madurs per diferenciarnos de la competència”. “I, en paral·lel –afegeix Raimon Arnau–, invertir una gran part dels nostres recursos en el

desenvolupament de productes com R+D, negociació de contractes o acords de col·laboració internacionals”. “A més –explica Daniel Bonals–, invertim per oferir a mitjà i llarg termini productes com poden ser la minieòlica, les piles d’hidrogen o la certificació energètica”. El paper dels enginyers Com ens diu Raimon Arnau, “el 75% del personal d’MPbata són enginyers industrials. Les tasques que desenvolupen són tant tècniques, quant a càlcul de producció energètica, dimensionament de sistemes, redacció de projectes executius, etc., com comercials, basades en el coneixement tècnic del producte”. “Tots els comercials –explica Alberto Robles– són capaços de calcular les

MPbata es defineix com una enginyeria ambiental. Els quatre enginyers industrials Jorge Bistué, Raimon Arnau, Alberto Robles i Daniel Bonals són els seus quatre artífex i socis fundadors.

FULLS dels ENGINYERS

tecno i empresa FEBRER OK.indd 25

25 2/2/09 19:25:53


tecnologia i empresa

“L’empresa ha passat de quatre a vint-i-quatre treballadors, a més de formar un grup empresarial constituït per unes altres tres empreses que complementen la seva activtat d’enginyeria” Alberto Robles, soci fundador i director de l’àrea d’organització

26

especificacions bàsiques dels productes que comercialitzen. La venda de MPbata es basa en la confiança dels clients en el domini tècnic del producte, més que en estratègies de màrqueting”. I si parlem de la tasca dels enginyers, hem de parlar de l’R+D de l’empresa. Per Bistué, “atès que el sector està en constant moviment, el nostre departament d’R+D està treballant constantment en el desenvolupament de nous productes per tal d’assolir els estàndards de coneixement i qualitat que requerim abans de treure’ls al mercat amb la nostra marca. Aquesta tasca d’R+D i d’estudi de tecnologia es duu a terme en exclusiva per enginyeres i enginyers industrials”.

Tot a les seves mans Un punt que cal destacar de com actua l’empresa d’aquests quatre emprenedors és, a més d’una clara i marcada estructuració, la voluntat que tot estigui sota el seu més absolut control. “Forma part de la nostra filosofia –puntualitza Raimon Arnau–, oferir al client un servei de qualitat integral que abasti no només el disseny i el projecte de la seva instal·lació, sinó que inclogui també el muntatge, la instal·lació i el subministrament del material. En aquest sentit, la realització de la direcció d’obra per enginyers propis, el muntatge a través de l’empresa del grup nGn Protecnica, i la capacitat de subministrar el material

FEBRER 2009

tecno i empresa FEBRER OK.indd 26

2/2/09 19:25:59


MPbata dedica la seva activitat de manera exclusiva a l’enginyeria ambiental. Els índex d’aquesta activitat són una bona mostra de com es mou el sector:

30%

Percentatge d’àmbits d’actuació el 2002: 70% d’energia solar tèrmica i 30% d’altres

70%

20%

“Atès que el sector està en constant moviment, el nostre departament d’R+D està treballant constantment en el desenvolupament de nous productes”

“Invertim per oferir a mitjà i llarg termini productes com poden ser la minieòlica, les piles d’hidrogen o la certificació energètica”

Percentatge d’àmbits d’actuació actuals: 50% d’energia fotovoltaica 30% d’energia solar tèrmica 20% d’enginyeria, altres renovables i medi ambient

30%

50%

Daniel Bonals, soci fundador i director de producció

Jorge Bistué, soci fundador i director de l’àrea comercial

Projecció de futur: a través de l’empresa del grup Envexis, garanteixen qualitat en totes les fases del projecte, a més de facilitar i simplificar al client la gestió del projecte”. Per això, quan parlem dels punts forts d’MPbata, per Bistué no hi ha dubte a l’hora de parlar de “l’obsessió per la qualitat, l’agilitat per detectar noves oportunitats de negoci i la flexibilitat per adaptar-nos a les necessitats del client”. “Altres punts forts que formen la nostra cultura d’empresa –afegeix Alberto Robles– són la meticulositat i precisió en l’execució dels projectes, l’adaptació als canvis, l’adopció de noves tecnologies dins del nostre àmbit d’especialització i una aposta clara pel coneixement”.

30%

+ del 30% d’energia solar tèrmica - del 30% d’energia solar fotovoltaica Creixement en cogeneració eficient Creixement en energia eòlica Manteniment d’instal·lacions d’energia solar

FULLS dels ENGINYERS

tecno i empresa FEBRER OK.indd 27

27 2/2/09 19:26:02


entrevista

TEXT: Jordi Garriga

FOTO: BCN Imatge

Aventurer i empresari apassionat Quan un comença a parlar amb l’enginyer industrial Julio Elvira, de seguida s’adona que es tracta d’un autèntic apassionat de la seva feina i de tot allò que envolta el sector de l’automòbil. També de tot allò que signifiqui fer empresa. És un home directe i tenaç i, sobretot, un aveturer incorregible. I és que segurament és només així, amb un esperit aventurer, optimista i incansable com el seu, que es pot tirar endavant una empresa com Mazel, una enginyeria i consultoria de prototipus i producció, fer-la créixer fins a esdevenir una multinacional i, avui, afrontar una crisi com la que afecta el sector de l’automòbil, i veure-ho com una oportunitat. Elvira sembla també un home força indomable. Diu les coses tal com les pensa, i això sempre és d’agrair. Per poder conèixer de prop les seves impressions, ens hem traslladat fins a Abrera, al costat de Martorell, al davant mateix de la Seat, on Mazel té la seva seu central i principal centre d’operacions.

28

FEBRER 2009

entrevistaJULIO ELVIRA OK.indd 28

2/2/09 19:38:47


“La crisi és una oportunitat per a l’enginyeria de l’automòbil” Julio Elvira Enginyer industrial i president executiu de Grupo Mazel, una enginyeria del sector de l’automoció de referència a Catalunya. Associat/col·legiat núm. 5.731

FULLS dels ENGINYERS

entrevistaJULIO ELVIRA OK.indd 29

29 2/2/09 19:38:49


entrevista

Mazel és avui una enginyeria que ha esdevingut una autèntica multinacional. Com s’aconsegueix? Treballant molt i molt. És veritat que, avui, a Espanya, som la referència quan parlem d’enginyeria de l’automòbil, i això sempre és un orgull. Una de les maneres d’aconseguir-ho ha estat plantejar-se al seu moment la deslocalització des d’un punt de vista positiu. M’explico: a Espanya se sol confondre el construir cotxes amb el disseny dels cotxes. Al seu moment, la gran dificultat va ser aprendre a fabricar bé els cotxes, i això ho vam fer bé. Però no n’hem après a nivell d’enginyeria. Amb la crisi dels anys 90, moltes empreses com la nostra van ser absorbides o van desaparèixer… Els centres d’enginyeria es conserven a prop de les matrius, tot i que a casa nostra Seat i Nissan són una excepció. Doncs bé, si volíem sobreviure, havíem d’anar allà on hi havia els centres

tcnològics. No ens va quedar més remei que anar a buscar els nostres clients i localitzar-nos allà on eren. Així ho vam fer i ens ha anat molt bé. I com afronten la profunda crisi financera i del sector de l’automoció actual? La veritat és que ara, deu anys després del que nosaltres vam emprendre, ja no hi ha

el sector. Però en la crisi també hem de saber identificar les nostres oportunitats. L’enginyeria de l’automòbil és acíclica. Si un cotxe es ven més, hi ha menys enginyeria, en canvi, quan es venen menys cotxes, hi ha més enginyeria, ja que això significa més necessitat de software i imaginació. La crisi és una oportunitat per a l’enginyeria de l’automòbil. Ara, també he de dir que jo no recordo res com el

“La indústria de l’automòbil, davant d’una crisi, pot aturar la producció, però és molt difícil que aturi el desenvolupament, i aquí hi entrem nosaltres” lloc. Als anys 90, a pesar de tot, hi havia oportunitats. Ara és molt més complicat. Precisament, ara hem de créixer per tenir més massa crítica, ja que en realitat la nostra dimensió és molt petita pel que és

que ara estem patint. La crisi és virulenta i global. Es tracta d’una crisi sense precedents. Per sort, la indústria de l’automòbil, davant d’una crisi, pot aturar la producció, però és molt i molt difícil

Nascut a Salamanca però havent viscut tota la vida a Barcelona, Julio Elvira, junt amb la seva dona Josefina Arias i el també enginyer Javier Campillo, són el perfecte exemple del que representa l’emprenedoria d’èxit a casa nostra.

30

FEBRER 2009

entrevistaJULIO ELVIRA OK.indd 30

2/2/09 19:38:55


que aturi el desenvolupament, i aquí hi entrem nosaltres. A més, també han assumit una diversificació amb l’entrada en el sector aeronàutic… Sí, és així. Hem entrat en la indústria aeronàutica i això significa gaudir de projectes a quinze o vint anys. Les seves estratègies són més enllà de la crisi. Aquest sector requereix grans inversions però, en canvi, la crisi afecta relativament els projectes. Ja que parlem de l’aeronàutica, considera que a Catalunya s’hi ha apostat prou com a sector estratègic? Tot i que l’aeronàutica és un sector més estratègic que la mateixa indústria automobilística, a Catalunya considero que no s’hi ha apostat prou clarament. Més enllà de les paraules, la publicitat i les bones intencions, hi ha hagut poques accions concretes i contundents. Segurament ha faltat coratge i acompanyament als industrials. Aquesta és una de les raons que fa que tinguem la nostra activitat aeronàutica centralitzada a Valladolid i Àvila, on

s’ha muntat la fàbrica de l’Eurocopter. De totes maneres, també cal dir que això, a Catalunya està canviant, i també és cert que no hi ha les mateixes necessitats de desenvolupament. El fet que comunitats com Andalusia o Castella i Lleó hagin apostat de manera tant contundent per aquest sector té molt a veure amb una xarxa industrial molt menys desenvolupada que necessitava buscar noves oportunitats de futur.

A Mazel són uns autèntics amants dels automòbils i la seva història. Per això, quan el grup va haver-se de donar a conèixer a nivell internacional van tenir molt clar quina havia de ser la marca del prototipus que exposarien a Ginebra: HispanoSuiza. Van arribar a fer-ne tres nous models. Llàstima que, posteriorment, la seva producció no va ser possible.

L’activtat de Mazel no sembla conèixer límits. Com va ser que es posessin al món de la competició? Ens vam posar al món de la competició automobilística per vocació i “per culpa” de Vicenç Aguilera, enginyer industrial que aleshores estava a Seat Motor Sport, i un bon amic. Això va començar a finals dels anys 90 i, precisament, el que vam voler va ser recollir l’esperit i el testimoni de Seat Motor Sport. Vam arribar a guanyar vuit carreres, i això va suposar crear una infraestructura i tota una indústria auxiliar. Vam aprendre a construir motors i molta enginyeria de competició. Vam competir durant tres anys, vam aprendre molt, vam guanyar algunes copes… Però FULLS dels ENGINYERS

entrevistaJULIO ELVIRA OK.indd 31

31 2/2/09 19:38:58


entrevista

Als anys 90, l’esperit aventurer de Julio Elvira va ser important a l’hora d’endegar l’aventura d’internacionalitzar l’enginyeria Mazel. Avui ho recorda amb perspectiva. “A vegades, o ets una mica boig o segons què no ho fas. També va ser una qüestió d’edat… Potser ara no ho faria. Però aquí també va entrar tot l’equip. Tots van creure que el que jo proposava era possible”

32

no vam guanyar ni un cèntim… La veritat és que la competició és molt complicada i absorbent. Els diners vénen només dels patrocinadors, i la Fórmula 1 ho absorbeix pràcticament tot. Però vam adquirir una experiència enorme en alta tecnologia, compres, logística i infraestructura. Ara continuem treballant en competició fent motors, i així guanyem diners. I com veu avui el món de la competició, amb la retirada dels equips japonesos? Em temo que hi haurà un abans i un després a aquesta crisi. Segons l’economista Samuelson caldria deixar tancar la General Motors i les companyies que faci falta per tal que tot es renovi. Potser és veritat que les estructures actuals no permeten la innovació que el sector necessita i requereix, i això segurament

també és vàlid per a la competició. Per altra banda, però, bona part de la tecnologia actual dels cotxes prové de la Fórmula 1. En enginyeria, quan hi ha avenços reals és quan hi ha guerres… La competició, en la indústria de l’automòbil, és com la guerra. Creu que realment s’imposarà el cotxe elèctric, o les solucions passen per millorar encara més l’eficiència dels motors? Jo penso que de moment no notarem gaire novetats reals. El desenvolupament d’un cotxe necessita ben bé uns quatre anys. Quan parlem del cotxe elèctric o dels híbrids estem parlant d’un canvi radical. De totes maneres, aquests canvis tecnològics no seran la solució a la crisi.

FEBRER 2009

entrevistaJULIO ELVIRA OK.indd 32

2/2/09 19:39:01


“Si amb la crisi les administracions estan disposades a entrar als bancs, perquè no entrar també en les empreses automobilístiques? Potser ara és el moment”

Per vostè, quina és la solució per a la indústria de l’automòbil a casa nostra? Aquí el que passa és que totes les fàbriques, que són moltes i molt bones, estan en mans estrangeres. Nosaltres contemplem la situació. Això estava bé fa uns anys però ara, quan ja han passat una o dues generacions d’enginyers, les decisions es continuen prenent fora. Doncs bé, igual que en la indústria aeronàutica hi ha participació espanyola, encara que sigui poca, jo el que recomanaria és prendre la iniciativa i participar també en la indústria automobilística. Si s’ha vist que amb la crisi les administracions estan disposades a entrar als bancs, perquè no entrar també en les empreses automobilístiques? Potser ara és el moment.

En tot cas, com a home d’empresa, què li demanaria avui a l’Administració? Jo sóc bastant crític amb l’Administració. Al nostre país, a les empreses se les veu com una cosa perversa. L’Administració hauria de potenciar que els joves volguessin ser empresaris. Aquí, vas a una escola de negocis i et trobes que la majoria vol ser funcionari. Els empresaris som una desoladora minoria. Jo sóc nascut a Salamanca, i quan en aquesta ciutat encara anaven amb llum d’oli, des de Catalunya els explicàvem com fer bones màquines de teixir. Ara, en canvi, només parlem de turisme. És dolorós. Hem de potenciar el que fa més de cent anys que sabem fer! A Catalunya se li ha donat una mica l’esquena a la tradició industrial i empresarial que l’havia caracteritzat durant tant de temps, i això és una llàstima.

Julio Elvira és un home que diu les coses tal com les pensa, i no li acaba d’agradar el panorama actual a casa nostra. “A Catalunya se li ha donat una mica l’esquena a la tradició industrial i empresarial que l’havia caracteritzat durant tant de temps, i això és una llàstima i més en aquests moments

FULLS dels ENGINYERS

entrevistaJULIO ELVIRA OK.indd 33

33 2/2/09 19:39:07


reportatge

TEXT: Josep Ramon Torné

FOTO: Arxiu

L’enginyeria que impressiona el món La Xina construeix infraestructures que deixen petita la Gran Muralla

34

FEBRER 2009

reportatge OK.indd 34

2/2/09 19:43:36


L’evolució del gegant asiàtic gràcies a l’aperturisme econòmic de les darreres dècades, reflectit simbòlicament en els Jocs Olímpics que van enlluernar el món l’estiu passat, ha confirmat el despertar de la Xina. Quines són les infraestructures que suporten una economia que dóna feina a més de mil milions de persones, inunda el comerç mundial amb la seva producció i atreu les inversions de mig planeta?

FULLS dels ENGINYERS

reportatge OK.indd 35

35 2/2/09 19:43:53


reportatge

Impressionant vista aèria de la presa de les Tres Gorges, a Sandouping, Yichang, a la província de Hubei

L

a cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics el passat 8 d’agost del 2008 va mostrar al món la imatge d’una Xina orgullosa de la seva cultura mil·lenària i de la seva herència imperial, però alhora va oferir la imatge d’un país modern i confiat conscient del seu paper protagonista en el futur de la humanitat. Malgrat les protestes durant el recorregut de la torxa olímpica i les crítiques per la manca de respecte als drets humans del règim xinès, la imatge del gegant asiàtic va pujar uns enters davant de l’opinió pública internacional. I com en els Jocs Olímpics de Barcelona 92, l’esdeveniment esportiu ha deixat molt més que una imatge renovada de la Xina de cara a l’exterior: el salt en infraestructures dels darrers anys ha estat impressionant. L’obertura de l’economia xinesa, iniciada per Deng Xaoping a la dècada de 1970, ha

36

Les Olimpíades del 2008 han renovat la imatge exterior de la Xina i han llegat al país infraestructures clau per al seu desenvolupament estat la punta de llança de les reformes que ha viscut la societat de la República Popular de la Xina. La possibilitat de crear petites empreses gràcies a un relaxament del control governamental va afavorir l’emergència de les classes mitjanes, que són el puntal d’una economia desenvolupada. Amb més de 1.300 milions d’habitants, més de 1.200 bilions de dòlars americans en exportacions i un creixement mitjà de gairebé el 10% del PIB durant els darrers vint-i-cinc anys, la Xina ha hagut de bastir un sistema d’infraestructures capaç de canalitzar el seu potencial econòmic. En un país on les xifres i les magnituds provoquen vertigen, la grandiositat de les infraestructures no es podia quedar enrere. Són projectes que el règim xinès utilitza per penjar-se medalles, com a mostra de la immensa capacitat del país; sovint, són obres criticades perquè no s’ha tingut en

compte el benestar de la població afectada. Però també són magnífiques obres d’enginyeria que poden contribuir enormement al desenvolupament del país. La presa de les Tres Gorges Una de les construccions més emblemàtiques del nou model d’infraestructures de la Xina és la presa de les Tres Gorges, una faraònica presa hidroelèctrica situada sobre el curs del riu Yangtzé. La construcció de la presa més gran del món es va donar per finalitzada a finals del 2008 amb l’entrada en funcionament del vint-i-sisè generador, encara que es preveu la instal·lació de sis generadors addicionals en tres anys fins que la potència total de la presa arribi a 22.500 MW, més del 10% de les necessitats energètiques del país (tot i que l’augment a

FEBRER 2009

reportatge OK.indd 36

2/2/09 19:43:59


El gegant asiàtic

1.300 milions d’habitants

Més de 9.500.000 quilòmetres quadrats d’extensió (unes nou vegades l’extensió de l’Estat espanyol)

Panoràmica del pont de la badia de Hangzhou, a la costa oriental xinesa, el pont transmarítim més llarg del món

marxes forçades de la demanda interna dels xinesos està deixant aquesta xifra en força menys). Tanmateix, la sola presa de les Tres Gorges genera gairebé tanta energia hidroelèctrica com la que hi ha instal·lada a Espanya. A més del subministrament elèctric, la presa té com a objectius millorar la navegació fluvial i controlar les inundacions a la zona. La presa està formada per un mur de formigó de més de dos quilòmetres de llargada i gairebé 200 metres d’alçària i forma un embassament de més de mil metres quadrats que s’endinsa 660

DEMOGRAFIA

(entre parèntesis, dades a Espanya) Edat mitjana: 33 anys (40 anys) Esperança de vida: 73 anys (80 anys) Grup ètnic majoritari: Han, 91% Analfabetisme: 9% (2%) Renda per càpita: 5.400 US$ (33.600 US$)

quilòmetres riu amunt quan està a la seva màxima capacitat. Una obra d’aquestes dimensions no podia quedar al marge de la controvèrsia. Gairebé dos milions de xinesos han hagut d’abandonar les seves llars, que han quedat sota l’aigua: en total, l’embassament ha annegat 19 ciutats i 326 pobles de la zona. EL PONT DE LA BADIA DE HANGZHOU El pont de la badia de Hangzhou és una altra de les obres mestres de l’enginyeria i l’arquitectura xineses contemporànies. Es

Amb 1.300 milions d’habitants i un creixement del PIB superior al 10% anual, el govern ha de bastir infraestructures que canalitzin el potencial del país

32% indústria

25% serveis

43% agricultura La Xina continua sent un país principalment rural: percentatge de la força laboral dedicada a cada sector productiu

Principals exportacions Maquinària, productes elèctrics, equipament de processament d’informació, tèxtil, metall i telèfons mòbils Font: The World Factbook, 2008

FULLS dels ENGINYERS

reportatge OK.indd 37

37 2/2/09 19:44:02


reportatge

La terminal 3 de l’aeroport internacional de Pequín és la segona més gran del món i destaca per la seva modernitat

tracta d’una estructura de 36 quilòmetres de llargada que travessa en forma de S la badia de Hangzhou, dada que converteix l’estructura en el pont transmarítim més llarg del món. L’objectiu de l’obra era reduir la distància entre la populosa ciutat de Xangai, al nord, i la regió sudoriental del país, que ara es troben 320 quilòmetres més a prop per carretera a través de la ciutat de Ningbo, situada a l’extrem meridional del pont. Sobre la plataforma s’hi tracen sis carrils (tres per cada sentit) més dos voreres d’emergència pels quals s’espera que hi circulin uns 40.000 vehicles de mitjana cada dia. Les velocitats màximes permeses oscilaran entre els 80 i els 100 quilòmetres per hora. Els qui vulguin desfilar per aquesta imponent estructura de 800.000 tones d’acer hauran d’abonar un peatge d’uns 80 iuans (menys de 10 cèntims d’euro).

38

El pont es va inaugurar a la primavera del 2008 després de cinc anys d’obres i va tenir un cost de 1.300 milions d’euros. S’espera que tingui una vida útil de més d’un segle. A la meitat del pont es preveu contruir una illa artificial per donar servei als vehicles i als seus ocupants. Hi haurà un restaurant, un hotel i una sala de conferències entre d’altres. L’illa es construirà sobre una plataforma recolzada en pilars, per tal de no afectar la circulació dels corrents de la badia. L’aeroport de PEQUÍN La terminal 3 de l’aeroport internacional de Pequín es va inaugurar a principis del 2008 expressament perquè la capital xinesa pogués absorbir els milers de passatgers que arribarien per aire a la ciutat durant els Jocs Olímpics. La terminal va ser durant uns mesos la més gran del món, fins que la terminal 3 de l’aeroport

internacional de Dubai li va prendre el rècord l’octubre passat. En el moment de la seva obertura, la terminal 3 de l’aeroport ocupava gairebé un milió de metres quadrats i superava en escala la resta d’edificis d’aquest tipus. Per fer-se una idea, la terminal ocupava més extensió que les cinc terminals de l’aeroport de Heathrow, a Londres. Té cinc pisos d’alçària i dos a sota terra i acull tant vols locals com internacionals. Amb més de cinquanta milions de passatgers anualment, l’aeroport de Pequín, amb la imponent terminal 3, és el novè aeroport del món en nombre d’usuaris i té una capacitat potencial de més de 75 milions de passatges anuals, xifra que el convertiria en un dels primers del món i el més important d’Àsia.

FEBRER 2009

reportatge OK.indd 38

2/2/09 19:44:04


La silueta de la ciutat de Xangai, capital financera, comercial i portuària de la Xina, s’ha convertit en un dels símbols de l’auge econòmic del país oriental

La meva experiència...

Tothom és benvingut a Xangai! En deixar el Departament de Visats del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya ara fa un any no sabia què m’esperava a la Xina, però me n’hi vaig anar engrescada per un projecte personal. L’arribada a un país estrany no és fàcil. Amb una diferència cultural tan gran, la cosa més quotidiana es converteix en una aventura: cercar pis, les primeres compres, moure’t per la ciutat, entendre per què la gent es comporta com ho fa... A poc a poc et situes i comences a aprendre pinzellades de l’idioma. El meu primer objectiu era trobar feina, així que vaig enfocar els meus esforços a contactar amb empreses del nostre país amb seu a Xangai, que no són poques. El més important és el networking: una bona xarxa de contactes és clau per estar al dia dels moviments que es produeixen. Finalment, vaig tenir l’oportunitat d’incorporar-me a l’equip d’Applus+ a Xangai. Certificació, marcatge CE, control de qualitat... són paraules que estan a l’ordre del dia quan es parla de la Xina. Des d’allà intentem donar el suport necessari a les empreses que s’aventuren en aquest mercat. Segur que n’heu sentit moltes anècdotes, com aquell que va comprar per Internet plaques fotovoltaiques i va rebre centenars de panells de vidre amb fotocòpies de captadors solars. És clar que la Xina és un gran mercat ple d’oportunitats, però cal sempre fer un seguiment adequat. És el país de les sorpreses.

Irene Fiol Manager Industry Department Applus+ (Xangai) Quality Inspection Associada/col·legiada núm. 14.730

FULLS dels ENGINYERS

reportatge OK.indd 39

39 2/2/09 19:44:06


article del mes

Política energètica. La liberalització de mercats Aquest article s’ha elaborat sobre la base de la ponència presentada per l’autor a les jornades celebrades en el Consell Econòmic i Social sobre el marc de la política energètica de la Unió Europea, en col·laboració amb Antonio López de Sebastián.

40

FEBRER 2009

article del mes OK.indd 40

2/2/09 19:46:12


Aquest article ha estat cedit per la revista Energía, de l’editorial Reed Business Information

P. Rivero Torre President d’UNESA Parlar de liberalització de mercats elèctrics, avui dia, és situar-nos en el centre de la política energètica europea. Una política en la qual la creació d’un genuí mercat interior de l’electricitat en tot l’àmbit geogràfic de la Unió Europea, és l’objectiu proclamat a mitjan i llarg termini des de la dècada dels 90; l’instrument amb el qual es faria realitat l’equiparació de l’electricitat amb altres productes i serveis, dintre del propòsit primordial del Tractat de Roma del 1957: l’establiment d’un àmbit europeu de lliure comerç i l’eliminació de barreres que obstaculitzessin la lliure circulació de mercaderies i serveis en aquest àmbit. Estratègia energètica europea Aquesta política europea està en plena activitat en aquests moments. L’aprofundiment dels mecanismes de concurrència i competició en una indústria elèctrica plenament liberalitzada és el nord del Tercer Paquet de Mesures

de Liberalització publicat el 2007 i la constitució d’un mercat eficient de drets d’emissió de gasos d’efecte hivernacle és un dels eixos fonamentals del paquet de mesures mediambientals publicades ja a primers del 2008. El desenvolupament dels mercats energètics, i en particular dels mercats elèctrics, està, per tant, en el centre de l’estratègia energètica europea a la qual, una vegada més, cal referir-s’hi perquè defineix el marc de les polítiques energètiques europees a través del diagnòstic dels problemes més importants als quals ens enfrontem: la reducció d’una excessiva i creixent dependència de recursos energètics importats, que posa en qüestió la sostenibilitat del complex sistema de proveïment energètic en el qual se sustenta la seguretat de subministrament i el manteniment d’uns preus

compatibles amb la competitivitat de les economies europees, així com la necessitat de respectar les restriccions mediambientals. Excés de dependència exterior significa dependència d’uns mercats mundials de combustibles fòssils cada vegada més tensats per l’aparició d’economies emergents i per factors ja llargament coneguts, com la ubicació geogràfica de les àrees productores –en particular de petroli i gas–, en general molt concentrades i alienes a regions eminentment consumidores, com la Unió Europea, i el caràcter d’uns mercats en què l’oferta marca l’evolució dels preus. Com és de sobres conegut, a un problema que podríem qualificar de tradicional com l’abans referit de l’excés de dependència exterior en el nostre proveïment d’energies primàries, s’uneix actualment un

“En l’horitzó del 2020, l’objectiu és que el 40% de la nostra producció elèctrica es generi a partir de fonts renovables” FULLS dels ENGINYERS

article del mes OK.indd 41

41 2/2/09 19:46:14


article del mes

OBJECTIUS DE L’ESTRATÈGIA ENERGÈTICA EUROPEA SEGURETAT DE SUBMINISTRAMENT ELÈCTRIC - Reducció de la dependència d’energies importades - Mercats energètics mundials fortament tensats SOSTENIBILITAT MEDIAMBIENTAL - Lluita contra el canvi climàtic - Reducció d’emissions de gasos hivernacle COMPETITIVITAT DE LES ECONOMIES DE LA UNIÓ EUROPEA - Objectius per assolir sense arriscar la competitivitat de les economies de la Unió Europea

repte sense precedents que em limitaré a enunciar, si bé subratllant la seva naturalesa global i la seva envergadura sense precedents. Naturalment, em refereixo a la lluita contra el canvi climàtic i al consegüent compliment dels compromisos internacionals de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle assumits pel nostre país –igual que la resta de la Unió Europea– dintre de l’estratègia global en aquest camp. La reducció d’emissions de gasos hivernacle, en particular de CO2, significa una modificació substancial de l’estructura de la generació elèctrica, basada en el nostre país en el foment de les energies renovables i dels cicles combinats a gas. És a dir, a costa d’enormes inversions en noves centrals elèctriques i en l’adequació de les xarxes a la nova ubicació de la generació que suposa la nova estructura de la generació.

Objectius de sostenibilitat definits per la Comissió Europea L’Estratègia Energètica Europea definida per la Comissió Europea estableix que aquests objectius de sostenibilitat de subministrament i de sostenibilitat mediambiental han d’aconseguir-se sense posar en perill els actuals nivells de competitivitat de les economies europees, i en aquest propòsit atorga un paper central al desenvolupament dels mercats i a la integritat dels mecanismes de concurrència competitiva. És a dir, mercats desenvolupats que siguin suport adequat de mercats d’emissions i mercats eficients i robustos, adequadament diversificats en instruments de gestió de riscos que donin consistència temporal als preus, facin possible la recuperació d’inversions i permetin que aquestes exigències de competitivitat econòmica es compleixin

plenament. Condicions favorables perquè els mercats compleixin les seves funcions de lloc de trobada de l’oferta i la demanda, amb el consegüent despatx i determinació de preus. Amb això permeten no només un subministrament segur, sinó que aportin també garanties per a la recuperació dels costos, tant els operatius com els relatius a les inversions incorregudes pels agents de la indústria elèctrica en el desenvolupament material (actius materials) del sistema elèctric, que es poden concretar en els termes següents: - Eliminació de barreres físiques en les xarxes elèctriques, és a dir, dels colls d’ampolla que dificulten o impedeixen l’execució de les transaccions d’electricitat lliurement acordades en el mercat. Caldria dir que, avui dia, constitueixen un obstacle decisiu per a la implantació d’un veritable mercat en tot l’àmbit geogràfic de la Unió Europea. No hi ha més remei que ser escèptics

Si l’interesa qualsevol d’aquests sectors, demanin’ns un exemplar.

42

FEBRER 2009

Entença, 28 - 08015 Barcelona - T: 932 924 638 - Fx: 934 252 880 - rbi@rbi.es - www.rbi.es article del mes OK.indd 42

2/2/09 19:46:17


davant de la versemblança de certes prediccions audaces sobre la implantació d’aquest mercat únic. - De sobres conegut és l’aïllament del mercat ibèric respecte a la resta dels mercats europeus, com propera al límit de l’inadmissible és la situació d’aquesta ampliació de la interconnexió amb França, permanentment demorada. Una demora, no obstant això, el final de la qual sembla ja situar-se en l’horitzó, amb el traçat Bescanó-Baixas per a la nova interconnexió. Però no cal oblidar, en qualsevol cas, que aquesta ampliació arrossega un retard de més de vint anys des que l’anterior i rebutjada solució –Aragó-Cazaril–, sota les protestes i les pressions ambientalistes del costat francès, va ser aprovada per la nostra Administració. És a dir, el reforç de la interconnexió amb França, que sembla que finalment es portarà a terme, té una gran importància des de qualsevol punt de vista, però no evita que el dèficit de capacitat de trànsit entre el mercat ibèric i la resta dels mercats europeus –dèficit que, lògicament,

no va deixar de créixer al llarg d’aquests vint anys– continuï sent enorme. Cal tenir en compte que si bé aquesta pròxima interconnexió permetrà que la capacitat d’interconnexió amb França es dupliqui,

mercat: la de servir d’únic suport per a la recuperació de les inversions de les activitats no regulades i, en particular, les de generació. Un marc regulatori estable i predictible que defineixi les condicions

“La reducció d’emissions de gasos hivernacle, en particular de CO2, significa una modificació substancial de l’estructura de la generació elèctrica, basada en el nostre país en el foment de les energies renovables i dels cicles combinats a gas” aconseguint teòricament els 2.600 MW en la direcció de França a Espanya i valors menors en la direcció oposada, la potència màxima demandada pel mercat peninsular espanyol és ja d’uns 45.000 MW. L’existència d’un marc regulatori estable i adequat és així mateix una condició indispensable per crear el clima que requereix aquesta funció essencial que aporta el

adequades per a l’existència de mercats robustos i potenciï i aprofundeixi en la integritat dels mecanismes de concurrència competitiva, constitueix una condició imprescindible per crear un clima inversor adequat. Aquestes condicions són especialment importants en un període com el que travessem en el qual s’està realitzant un esforç inversor sense precedents

FULLS dels ENGINYERS

43

s article del mes OK.indd 43

2/2/09 19:46:21


article del mes

TERCER PAQUET DE MESURES DE LIBERALITZACIÓ 2007 PROPOSTES DE DIRECTIVES I REGLAMENTS Directives per les quals es modifiquen les normes comunes per als mercats interiors (electricitat i gas) Modificació dels reglaments de condicions d’accés a les xarxes per a comerç transfronterer Reglament pel qual es crea l’Agència de Cooperació dels Reguladors d’Energia

per adequar el nostre parc generador als requisits de reducció d’emissions de CO2 que exigeixen els compromisos internacionals assumits pel nostre país referent a això. En l’últim quinquenni, la inversió acumulada en la construcció de noves centrals generadores va arribar als 15.186 milions d’euros (el 59% de la inversió total en actius elèctrics en aquest període). Les previsions en aquest concepte mantenen aquesta tendència, amb una inversió en actius de generació, en els pròxims tres anys, de prop de 8.900 milions d’euros. En aquest apartat, el foment de les energies renovables ocupa un lloc molt important: durant el 2007 la inversió en renovables va créixer un 74% respecte al 2006, i en el pròxim trienni les companyies aplicaran 2.500 milions

44

d’euros a aquest capítol. En l’horitzó del 2020, l’objectiu és que el 40% de la nostra producció elèctrica es generi a partir de fonts renovables. Tercer Paquet de Mesures de Liberalització 2007 Les mancances en el funcionament dels mercats europeus són la base de les raons que van motivar la publicació del Tercer Paquet de Mesures de Liberalització l’any passat. Unes mesures d’abast molt ampli que reforcen la confiança de la Unió Europea en els mecanismes de mercat per afrontar els desafiaments que la indústria energètica en general té plantejats, i l’aprofundiment de les quals es considera imprescindible per articular les respostes a aquests desafiaments amb un

màxim d’eficàcia i eficiència mantenint els estàndards de competitivitat econòmica de la Unió Europea. La investigació (iniciada el 2005) realitzada per la Comissió Europea sobre la competència en els mercats del gas i l’electricitat, l’informe final de la qual va ser adoptat per la Comissió el 10 de gener del 2007, juntament amb el paquet de mesures al qual estem fent referència i la publicació, aquell mateix dia, de la comunicació de la Comissió titulada “Una política energètica per a Europa”, tenen com a objectiu central, entorn del qual gira aquest “tercer paquet de mesures” de liberalització, el reforç dels mercats europeus i dels mecanismes de concurrència competitiva com a instrument bàsic en la consecució dels objectius

FEBRER 2009

article del mes OK.indd 44

2/2/09 19:46:25


de seguretat de subministrament (mercats que suportin la recuperació i, per tant, promoguin l’execució d’inversions en quantia i terminis adequats) i el manteniment de la competitivitat de les economies europees. Un any més tard, el gener del 2008, es va adoptar també una mesura essencial per a l’estratègia de sostenibilitat mediambiental: el reforç i l’ampliació del mercat europeu de drets d’emissió de gasos d’efecte hivernacle, basat en la confiança en els mecanismes de mercat, com a forma d’assignació econòmicament eficient d’aquests drets. El paquet de mesures s’articula, finalment, en una proposta de noves directives i reglaments: - La proposta de nova Directiva de normes comunes per al mercat interior inclou, per una banda, el principi de separació efectiva entre activitats de producció i subministrament i, per una altra, d’explotació de la xarxa i operació del sistema elèctric. L’enfortiment dels poders i la independència dels reguladors nacionals constitueix un altre aspecte destacat de la

proposta que els dóna capacitat per controlar la independència real dels gestors de les xarxes de transport i revisar-ne els plans d’inversió en coherència amb els plans de desenvolupament de les xarxes europees a deu anys. - El nou Reglament d’accés a la xarxa per al comerç transfronterer reincideix en la necessitat de mantenir la separació efectiva entre la generació i el gestor de la xarxa de transport i en la necessitat d’una “estreta cooperació entre els gestors de les xarxes de transport” per integrar els diferents mercats europeus d’electricitat. Es consideren diversos aspectes en aquest camp, com ara l’elaboració de codis tècnics i comercials comuns, la cooperació en les activitats d’investigació i innovació d’interès comú, la coordinació de l’explotació de la xarxa, o la coordinació de la planificació d’inversions en les xarxes de transport a llarg termini. - El Reglament pel qual es crearà l’Agència de Cooperació de Reguladors d’Energia constitueix una iniciativa per harmonitzar les regulacions nacionals i avançar cap a

una regulació europea. Entre les tasques que s’encomanarien a aquesta Agència destacarien la creació d’un marc per a la cooperació de reguladors nacionals; la supervisió dels reglaments de cooperació entre gestors de les xarxes de transport i de les activitats de la Xarxa Europea de Gestors de Xarxes de Transport d’Electricitat (i de gas), intervenint en la fixació de prioritats en el desenvolupament de les xarxes i en el pla d’inversions a deu anys; i els poders de decisió en casos concrets de caràcter transfronterer. Conclusions Probablement ens trobem, doncs, davant del conjunt de mesures més importants per reafirmar l’aposta de la Unió Europea pel mercat interior únic de l’electricitat, intentant eliminar en el menor termini possible els obstacles que encara s’hi oposen. Una vegada més, la Unió Europea pren decisions en el sentit adequat, però no tenim clar que, malgrat la seva importància, resultin encara insuficients.

FULLS FULLS dels dels ENGINYERS ENGINYERS

article del mes OK.indd 45

45 2/2/09 19:46:28


entorn

+ BREUS

BREUS

La frontera del coneixement Barcelona és una incubadora tecnològica. Més de 5.000 enginyers formats a la Universitat Politècnica de Catalunya produeixen innovació i molts d’ells assoleixen prototips que, en canvi, poques vegades arriben a la seva plena aplicació industrial. Tot i així, algunes dades contradiuen l’aparent desencant. La Fundació CYD, presidida per Ana Botín, detecta avenços en indicadors bàsics com la investigació universitària o la transferència de tecnologia. Font: La Vanguardia (“Dinero”) (14-12-08)

Edifici intel·ligent, edifici eficient

Els universitaris recuperen una mica del terreny perdut El creixement continu en la demanda de titulats en Formació Professional durant el segon semestre del 2008 va arribar a la seva fi el mes de desembre. Si el novembre aquest col·lectiu aglutinava un 31% de l’oferta, en el darrer mes de l’any la seva participació es va reduir fins a situar-se en un 29,72%. Com a conseqüència lògica, l’oferta de treball que demana titulats universitaris puja lleugerament, i passa d’un 68,99% a un 70,28% del total, segons les dades de l’últim balanç de treball mensual realitzat per Infoempleo.com en col·laboració amb Ranstad. Després de sis mesos consecutius a la

46

baixa, el repuntament en la demanda de titulats universitaris per part dels empresaris espanyols es deu, en gran mesura, a l’oferta dirigida a enginyers. En concret, Enginyeria Industrial va desbancar a Administració i Direcció d’Empreses del primer lloc del rànquing de les titulacions més demandades, mentre que Enginyeria Informàtica i de Telecomunicació i les seves respectives tècniques guanyen posicions a la taula, com també passa amb l’Enginyeria en Electrònica, que va entrar en el rànquing amb una gran pujada. Font: ABC (“Empresa”) (4-1-09)

Els avenços en matèria d’eficiència aplicada a les vivendes continuen demostrant un llarg i positiu camí per recórrer. Un bon exemple és una moderna casa intel·ligent situada a la població d’Escaldes d’Engordany (Andorra), on la temperatura oscil·la dels 26 graus de l’estiu als 12 sota zero de l’hivern. Un estudi previ a l’edificació demostrava que la màxima pèrdua de temperatura es produeix pels tancaments d’alumini i, en menor mesura, pels vidres de les finestres. Per això, el primer va ser orientar les obertures de la casa de forma estratègica, de manera que la radiació solar aporta més d’un 30% de l’energia per a calefacció de la llar. Aquest punt és reforçat per una instal·lació d’energia solar i un recuperador de calor de l’aire de calefacció. L’única despesa és la calefacció elèctrica, que significa menys d’un 20% de la despesa total. Un altre sistema utilitzat, i que entra en el terreny de la domòtica, és un sistema informatitzat mitjançant el qual, a l’estiu, les persianes es tanquen automàticament i evita un excés de radiació i, per tant, de calor. Font: TV3 (11-12-08)

FEBRER 2009

entornFebrer09 OK.indd 46

2/2/09 19:50:31


+ BREUS

BREUS

La falta de finançament frustra l’interès creixent per muntar una empresa La crisi no ha deixat indiferents els emprenedors, un col·lectiu especialment sensible a les fluctuacions de l’economia. Però les dades de diversos organismes mostren que la iniciativa per estudiar nous projectes empresarials es manté amb un cert vigor i, fins i tot, amb increments. Així, per exemple, la directora de Creació d’Empreses de Barcelona Activa, Montse Basora, explica: “Des del començament de l’any hem detectat un augment del 15% en el nombre de gent que ve a demanar informació”.

També han apreciat un considerable increment a la Fundació Internacional de la Dona Emprenedora (Fidem), una entitat sense ànim de lucre formada per dones empresàries que ajuda emprenedores tant en finançament com en formació. Aquesta tendència, però, no significa que s’estiguin constituint més empreses, ja que tots els procediments s’han alentit, especialment per la dificultat d’accedir a fons de finançament per part d’aquests emprenedors. Font: Dossier Econòmic (11-12-08)

MiraVeo: l’empresa tecnològica s’instal·la en el 22@

L’empresa de tecnologies de la informació i la comunicació MiraVeo, amb seu central al Silicon Valley (EUA), s’instal·la en el districte 22@ de Barcelona. La companyia desenvolupa tecnologia per crear xarxes espontànies de proximitat que permeten l’establiment de xarxes socials locals utilitzant dispositius mòbils convencionals. MiraVeo es va crear a partir de tecnologia desenvolupada i patentada per la UPC, la qual permet crear xarxes de manera gratuïta i en qualsevol lloc, ja que no utilitza infraestructura inexistent i no té tarifes de connexió. Els dispositius es comuniquen de manera directa, sense necessitar permís d’accés a xarxes WLAN o WiFi. Font: Expansión Cataluña (8-12-08)

Matemàtiques per Globalgeo presentará els últims avenços i quadrar l’horari aplicacions en geomàtica i geotelemàtica laboral Globalgeo, el Saló Internacional de la Geomàtica i la Geotelemàtica, donarà a conèixer, del 3 al 5 de març del 2009 al Palau de Congressos de Barcelona, les múltiples aplicacions dels avenços del sector. Com a novetat d’aquesta edició, destaca que la Setmana Geomàtica Internacional s’integra al Saló. Font: Fira de Barcelona (12-1-09)

Quadrar els horaris de treball i aconseguir que tot el món quedi content. Amb aquesta premissa, la firma catalana Rational Time aconsegueix que, gràcies a un programari basat en algoritmes matemàtics, diferents empreses facin casar els seus horaris laborals amb la qualitat de vida dels treballadors i, a més, garanteixin la seva competitivitat. Font: Público (29-12-08)

FULLS dels ENGINYERS

entornFebrer09 OK.indd 47

47 2/2/09 19:50:47


entorn

+ BREUS

BREUS

El nou Acord marc de serveis TIC de la Generalitat de Catalunya dobla les adjudicacions a les pimes Amb l’adjudicació definitiva del nou Acord marc de serveis TIC de la Generalitat de Catalunya s’ha avançat decisivament en l’objectiu de potenciar el mercat de les petites i mitjanes empreses especialitzades en el sector TIC. Aquest fet es confirma amb l’augment del 133% d’adjudicacions a aquestes. Amb el nou Acord marc de serveis TIC s’ha volgut donar un impuls al teixit empresarial TIC i a la innovació, que és una característica del mercat català d’aquest sector, en la

línia dels objectius ja apuntats en l’ Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ ocupació i la competitivitat de l’ empresa catalana 2008-2011. Amb aquest nou Acord marc, les petites i mitjanes empreses han obtingut un total de cinquanta-sis adjudicacions, un 133% més que en el darrer Acord marc del 2004. En el nou Acord marc del 2008 les pimes representen el 38,8% del total d’adjudicacions. Font: Generalitat de Catalunya (16-1-09)

Barcelona i els voltants beuran aigua del mar d’aquí a 4 mesos Si no sorgeix cap problema tècnic d’última hora, d’aquí a quatre mesos les aixetes d’una part dels habitants de Barcelona i la seva àrea metropolitana rebran les primeres gotes d’aigua de mar. Serà el resultat de l’entrada en servei de la dessalinitzadora del Prat de Llobregat, el projecte d’abastament d’aigua a l’àrea de Barcelona més important dels últims 30 anys (la potabilitzadora d’Abrera va entrar en funcionament el 1980). Font: Avui (30-1-09)

48

L’Ajuntament de Barcelona promou ajuts de fins al 60% per posar ascensors en edificis d’habitatges a Barcelona

El consistori barceloní, assumint un dels principals compromisos assolits en l’Acord de Govern i que es recull en el Pla d’Habitatge 2008-2011, el de la millora de l’accessibilitat als edificis, va posar en marxa el passat mes de setembre la campanya de divulgació dels ajuts per a la instal·lació d’ascensors. Es tracta d’un programa d’ajuts econòmics que s’adreça als edificis en què tècnicament es pot instal·lar un ascensor sense que impliqui una modificació important de l’estructura de l’edifici ni afecti els elements privatius dels habitatges. Es calcula que dels 74.000 edificis sense ascensor que actualment hi ha a la ciutat, uns 7.000 siguin susceptibles d’instal·lar-n’hi un. El programa per a la instal·lació d’ascensors posa a l’abast del ciutadà un seguit d’ajuts econòmics, així com el corresponent assessorament legal i tècnic. L’Ajuntament garanteix l’agilitat en la gestió i fer efectiu el pagament en un màxim de noranta dies des de l’informe tècnic final, un cop presentada la documentació requerida. Font: ADN (22-6-09)

FEBRER 2009

entornFebrer09 OK.indd 48

2/2/09 19:50:52


FULLS dels ENGINYERS

entornFebrer09 OK.indd 49

49 2/2/09 19:50:53


dia a dia

11 de desEmbre

11 de desembre

17 de DESEMBRE

Presentació del llibre del Cineclub: Joan Margarit

R+D+4i: factors clau de la competitivitat europea. Una perspectiva finlandesa

El projecte ITER i Catalunya

Comissió de Cultura

Comissió de Gestió Empresarial La tercera jornada dedicada al Projecte R+D+4i va comptar amb la presència d’un conferenciant molt especial: Asko Miettinen, professor de la Universitat Tecnològica de Lappeenranta. Miettinen va parlar sobre el sistema d’innovació finlandès, considerat un dels millors del món: “Finlàndia ha registrat un gran creixement des de la meitat dels anys 90, tot i que ara aquest creixement s’ha estancat”. Aquest èxit és en part mèrit de la inversió que realitza el país en R+D.

Comissió d’Energia La crisi energètica preocupa i molt els enginyers industrials com ho demostra la gran assistència del col·lectiu a les diferents jornades. La segona jornada dedicada al projecte ITER, un consorci internacional format el 1986 per demostrar la viabilitat científica i tecnològica de la fusió nuclear, no va ser una excepció. L’objectiu d’aquest projecte és demostrar la viabilitat científica i tecnològica de la fusió nuclear com a font generadora d’energia.

La presentació del llibre del Cineclub va tornar a aplegar enguany un nombrós grup de persones interessades per la figura del poeta Joan Margarit, recent Premi Nacional de Literatura i protagonista del darrer volum.

18 de desEmbre

23 de Desembre

Signatura del conveni amb RBI

Presentació en directe del Concurs d’Idees de Catalunya Ràdio

El director general dels EIC, Antoni M. Grau, va signar amb el representant de l’editorial Reed Business Information (RBI), Manel Masip, un conveni de col·laboració entre les dues entitats. L’editorial RBI, líder del sector de la premsa tècnica, cedirà articles d’interès per als enginyers industrials que es publicaran als Fulls i el Col·legi es comprometrà a fer difusió de diverses publicacions sobre energia, aigua, química o mecànica, entre d’altres, en els actes i conferències que siguin adients a la temàtica.

El programa Concurs d’Idees de Catalunya Ràdio, amb el qual els EIC hem col·laborat estretament durant els darrers mesos donant la nostra opinió sobre els invents que enviaven els oients al programa, va presentar en directe la final des de l’Auditori del Col·legi. Les idees guanyadores van ser l’aixeta amb comptador de litres, la cessió d’habitatges a canvi de remodelar-los i la línia boletaire. La proximitat del Nadal va fer que molts enginyers hi assistissin amb les seves famílies. A la fotografia, Maria Pinyol mostra la seva nadala a Xavier Solà, presentador del concurs.

50

FEBRER 2009

fem institucio OK.indd 50

2/2/09 20:02:02


13 de GENER

15 de GENER

20 de GENER

Finançament d’inversions

Energies renovables a Catalunya

Presentació dels nous Fulls dels Enginyers

Comissió de Gestió Empresarial: Gestió de la Innovació En aquests temps de crisi en què resulta complicat aconseguir finançament, es va organitzar aquesta jornada en la qual representants de l’Institut Català de Finances (ICF) i d’Avalis SGR van presentar les seves principals línies de finançament per a empreses. L’objectiu de l’acte va ser donar solucions perquè les persones que tinguin dificultats per aconseguir finançament hi trobessin algunes sortides.

Comissió d’Energia: Renovables Els fets demostren que el futur energètic de les societats desenvolupades passa per fer un replantejament en profunditat de l’actual model, en gran part dependent del sector nuclear. Els efectes negatius que aquest sector comporta fa que administracions i empreses apostin per les anomenades energies renovables. El Pla d’Energia de Catalunya 2006-2015 i el Decret que s’està elaborant treballen en aquesta línia.

Amb el número de gener dels Fulls dels Enginyers, la nostra revista estrena un nou format, amb un disseny innovador i continguts d’actualitat. Vam presentar aquests canvis al col·lectiu el passat 20 de gener.

20 de GENER

20 de GEner

La logística en temps de crisi

8:30 Enginyers Matí: esmorzar amb Joan Hortalà

Comissió de Gestió Empresarial: Logística Catalunya compta amb unes grans condicions per convertir-se en un espai capdavanter en el mapa logístic internacional. Xavier Nadal, secretari per a la Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, va explicar quin és l’estat actual d’aquest sector i quins són els seus principals reptes de futur. L’activitat del sector logístic i del transport suposa el 6% del PIB espanyol, una xifra gens menyspreable i que creix a un ritme del 10% anual.

El president de la Borsa de Barcelona, Joan Hortalà, va presidir el darrer dels esmorzars amb els enginyers que organitza l’Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, dins del cicle 8:30 Enginyers Matí. Hortalà va realitzar una excel·lent anàlisi de les causes i els efectes de l’actual crisi econòmica i es va aventurar a afirmar que l’Ibex 35 ja ha tocat mínims. Amb el títol “Profunditat i durada de la crisi borsària 2008”, Joan Hortalà va realitzar una anàlisi tot basant-se en els precedents d’anteriors crisis econòmiques.

FULLS dels ENGINYERS

fem institucio OK.indd 51

51 2/2/09 20:02:07


dia a dia

ÀMBIT TERRITORIAL 10 de desembre Tast de vins de la DO Empordà

Delegació del Vallès Juntament amb el Consell Regulador de la DO Empordà, al qual agraïm molt la seva col·laboració, es va organitzar un tast de vins que va ser la repetició al Vallès de la que es va fer el dia 17 de novembre a Barcelona (ressenya als Fulls dels Enginyers de desembre del 2008, pàgina 47) i es van degustar també els mateixos set vins, molt representatius de la producció actual d’aquesta dinàmica zona, cada vegada més important: un blanc jove i un fermentat en bóta, un negre jove i tres criances, i un vi dolç, la famosa garnatxa de l’Empordà.

19 de gener Presentació del llibre del retaule de Santa Tecla de la catedral de Tarragona

Demarcació de Tarragona L’any 1988 aquesta institució va patrocinar la restauració de la millor obra d’art que acull la catedral: el retaule gòtic del segle XV. Fet per un dels millors mestres escultors com Pere Joan, és el representant del gòtic internacional a Catalunya. Aquesta peça, datada entre 1426 i 1436, és d’alabastre policromat i representa diverses escenes, motius religiosos i particularment escenes de la vida de Santa Tecla, patrona de la ciutat. El Col·legi reedita el llibre amb magnífiques fotografies d’aquesta obra d’art.

17 de Desembre

13 de desembre

10 de desembre

Creació de Noves Comissions

Visita a la fageda d’en Jordà i a la cooperativa La Fageda

Lliurament del Premi Guillem Catà a l’empresa Mapro Sistemas de Ensayo

Demarcació de Girona El 13 de desembre ens va portar a conèixer una de les empreses cooperatives més significatives de les nostres comarques: La Fageda, una cooperativa catalana exemplar. Tot seguit es va disfrutar de la visita amb carruatges tirats per cavalls de la fageda d’en Jordà. El dinar es va celebrar al restaurant Lava amb un menú típic de la terra volcànica.

Demarcació de la Catalunya Central L’empresa Mapro va ser la guanyadora del XXIX Premi Guillem Catà dels Enginyers Industrials de la Catalunya Central que es va lliurar dimecres 10 de desembre en un acte que va comptar amb més de cent persones i que va tenir lloc al Museu de la Tècnica de Manresa, situat a la carretera de Santpedor.

Demarcació de Girona La demarcació de Girona, d’acord amb en el Pla Estratègic 20082012, va celebrar les reunions per constituir les comissions de nova creació: la Comissió de Jubilats i Prejubilats el dia 17 de desembre del 2008 i la Comissió d’Activitats Empresarials el 21 de gener del 2009.

52

FEBRER 2009

fem institucio OK.indd 52

2/2/09 20:02:17


ÀMBIT TERRITORIAL

FULLS dels ENGINYERS

fem institucio OK.indd 53

53 2/2/09 20:02:22


informa’t

novetats

L’ENGINYER INDUSTRIAL I L’ENGINYER TÈCNIC INDUSTRIAL DAVANT LA QUALIFICACIÓ I LA CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA D’EDIFICIS La transposició de la Directiva europea 2002/91/CE “Energy Performance of Building Directive”, obliga a realitzar una qualificació energètica en fase de projecte i una certificació energètica un cop acabada la construcció de tots els edificis d’habitatges nous. La realització d’aquestes actuacions atorgaran a l’habitatge una etiqueta de certificació energètica (A, B, C, D...) que aportarà als seus compradors nous coneixements sobre l’eficiència energètica dels habitatges.

FIRES

MAQUITEC Del 10 al 14 de març del 2009 Fira de Barcelona www.maquitec.com Biennal

La transposició de l’esmentada Directiva s’ha realitzat mitjançant el CTE (Codi tècnic de l’edificació) i el RITE (Reglament d’instal·lacions tèrmiques als edificis) per a la qualificació e-nergètica, mentre que les bases per a la certificació s’han posat mitjançant el Reial decret 47/2007, de 19 de gener, pel qual s’aprova el Procediment bàsic per a la certificació de l’eficiència energètica d’edificis de nova construcció, procediment que ha estat implementat a Catalunya per la Generalitat a través de l’Institut Català d’ Energia (ICAEN). Aquest tràmit consisteix a grans trets a lliurar a l’ICAEN un model de certificat visat i la documentació obtinguda mitjançant alguna de les opcions de qualificació energètica que ofereix el CTE. El tràmit s’ha de realitzar mitjançant un software que podràs trobar, juntament amb més informació, a la web de l’ICAEN: http://www20.gencat.cat/portal/site/icaen. Pel que fa a les competències dels enginyers industrials en aquests àmbits, cal comentar que, per una part, la LOE (Llei 3/1999), en els seus articles 2, 4, 10 i 12, i, per una altra, el Reial decret 47/2007, en els articles 6 i 7, donen plenes atribucions als enginyers industrials tant per projectar i dirigir les obres i instal·lacions que garanteixin l’eficiència energètica establerta com per subscriure el certificat d’eficiència energètica corresponent. A més, s’espera que, a la llarga, per obtenir unes certificacions energètiques de més nivell, calgui redactar un estudi específic que s’ hagi de signar per un tècnic altament qualificat en energia (en sistemes tèrmics, transferència de calor, instal·lacions, materials, energies renovables....) com són els enginyers industrials i els enginyers tècnics industrials (dins de la seva especialitat), i que un cop acabada l’obra calgui signar un certificat final de l’obra. Des del Col·legi Oficial d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC) i el Consell de Col·legis d’Enginyers Tècnics Industrials de Catalunya (CCETIC), coneixedors de les inquietuds dels nostres col·lectius en aquests àmbits, estem realitzant cursos, jornades i documents d’ajuda, alhora que hem mantingut converses amb l’ICAEN per tal de potenciar la figura de l’enginyer industrial i l’enginyer tècnic com a experts en l’eficiència energètica de l’edifici.

54

MOTORTEC saló internacional d’equips i components per a l’automoció Del 10 al 14 de març del 2009 Fira de Madrid www.motortec.ifema.es Biennal CONSTRUYE saló immobiliari de la construcció Del 26 al 28 de març del 2009 Institución Ferial de Albacete www.ifab.org Anual

FEBRER 2009

fem institucio OK.indd 54

2/2/09 20:02:23


L’entrevista de selecció: la tècnica d’incidents crítics Montse Pérez / Serveis Ocupacionals

Cada vegada són més nombroses les organitzacions que utilitzen un model de competències per a la gestió dels diferents processos de recursos humans. La selecció per competències pretén identificar entre els candidats per cobrir una posició aquell que posseeixi, a més dels coneixements tècnics necessaris, les habilitats, actituds, interessos i motivacions que el conduiran a uns nivells d’acompliment superiors en el lloc de treball. L’entrevista d’incidents crítics o BEI (behavioural event interview) és una de les tècniques emprada en els processos de selecció orientada a la identificació de competències en el candidat. La tècnica i la seva fiabilitat es fonamenten en què la millor predicció sobre si una persona demostrarà les competències requerides per al lloc de treball és obtenir evidències de si les ha demostrat en el passat. Com podem saber si estem davant d’una entrevista per competències tipus BEI? En l’entrevista d’incidents crítics, l’entrevistador acostuma a formular una sèrie de preguntes obertes per demanar a l’entrevistat que descrigui el que va fer, va pensar o va sentir

durant una experiència concreta per esbrinar els motius, les habilitats i els coneixements que realment té i fa servir el candidat. L’entrevistador ens demanarà que expliquem situacions recents (succeïdes els darrers 12-18 mesos) el més detallat possible. Normalment ens demanaran que les expliquem en primera persona del singular i en passat, per tal d’extreure la màxima quantitat d’informació. No interessa el que podria haver fet o el “nosaltres vam fer”, sinó el que va fer, va sentir i va pensar el candidat. Tot i que la tècnica és la mateixa, les preguntes poden formular-se entorn d’una competència determinada o bé demanant al candidat que expliqui un parell de situacions satisfactòries i insatisfactòries de manera alterna; en aquest cas, l’entrevistador realitzarà una exploració oberta per identificar les competències que el candidat ha posat en pràctica en la resolució d’aquestes situacions. Abans d’anar a una entrevista de selecció és recomanable haver pensat en una o dues situacions i tenir presents els detalls rellevants que puguin ser d’interès per a l’entrevistador en l’avaluació del perfil del candidat.

FULLS dels ENGINYERS

fem institucio OK.indd 55

55 2/2/09 20:02:24


informa’t

56

FEBRER 2009

fem institucio OK.indd 56

2/2/09 20:02:29


articles

Els nous Fulls dels Enginyers Eva Diaz / cap d’Imatge i Comunicació

Estem d’enhorabona. Els nous Fulls dels Enginyers ja han vist la llum. Des que el 1995 la revista passés de dir-se Fulls Informatius a Fulls dels Enginyers no ha deixat d’evolucionar. Els Fulls van començar sent un primer mitjà de comunicació escrit entre el col·lectiu. Actualment s’imprimeixen més de 12.000 exemplars i es distribueixen mitjançant correu postal a tot el col·lectiu i a una important base de dades institucional i empresarial. La renovació és fruit de la necessitat d’adaptar la revista a les necessitats de les nostres institucions. Vam realitzar una enquesta entre alguns lectors per conèixer les seves preferències en els continguts, la manera de llegir la revista i les seves expectatives sobre aquest mitjà de comunicació. L’objectiu era modernitzar la publicació, però sense decebre el nostre públic. I hem aconseguit una revista més professional des d’un punt de vista periodístic amb prou flexibilitat per adaptar continguts a l’actualitat informativa de l’Associació i el Col·legi. El canvi més destacable en aquesta nova etapa de la revista és la secció anomenada “tenim opinió”, una nova secció àmplia i diversa que recull la visió dels nostres enginyers experts sobre les diferents temàtiques d’actualitat. De fet, volem recollir allò que els mitjans de comunicació ja reflecteixen: l’opinió del nostre col·letiu. En aquesta secció és on rau l’element més innovador i la força de la nova revista respecte altres revistes col·legials. També hem volgut donar més protagonisme al col·lectiu dels enginyers industrials i un èmfasis especial en els articles tècnics i d’opinió. La resta de seccions són més continuistes pel que fa a continguts, tot i que el disseny i el format –com pots comprovar– han variat significativament. Creiem que l’evolució s’ha realitzat d’una manera natural i que recull les expectatives que la Comissió de Publicacions havia manifestat en tantes ocasions. Esperem, doncs, que ara els enginyers valorin positivament la nova proposta.

PARLEM-NE La Formula Student va arribar a Catalunya el 2007 i no el 2008 Escric aquesta carta per reivindicar una situació que segons el nostre punt de vista és desconeguda. Dic el nostre punt de vista perquè parlo en nom de cinc enginyers més que l’any 2007 vam formar el primer equip de Formula Student de Catalunya. Aquests érem en Gabriel Anglada (col·legiat núm. 15.866), en Bernat Burset, en Javier García (col·legiat núm. 15.820), en Marc Isal (col·legiat núm. 15.913), l’Àlex Pinedo i un servidor. Ja són uns quants els números de la revista Fulls dels Enginyers que parlen sobre la Formula Student, i nosaltres, com a primer equip català, voldríem acostar als lectors la nostra grata experiència. Va ser entre l’any 2006 i 2007 quan vam desenvolupar el nostre modest monoplaça i vam arribar a Silverstone. Vam ser només sis estudiants, amb pocs mitjans i un pressupost reduït que vam haver d’anar engrandint mitjançant patrocinis. L’equip el vam batejar com a Esquadra BCN i, juntament amb la Politècnica de Madrid, vam ser els únics representants espanyols a la cita. Finalment, vam acabar en una meritòria 54a posició de més de cent participants, per la qual cosa vam acabar més que satisfets. Ara ja ha passat més d’un any. L’Escola ha continuat amb la nostra primera creuada dotant l’equip d’un pressupost més que digne, organitzant-lo de manera més eficient i, fins i tot, creant una assignatura. L’escuderia ara es diu ETSEIB MotorSport, són més enginyers i tenen més contactes, però l’esperit creiem que roman intacte. És un esperit d’enginyers vocacionals per experiència i amants del motor que volen posar en pràctica els coneixements de més de cinc anys de carrera creant i millorant un monoplaça. Estem molt orgullosos d’haver servit de precedent i que ara, com sembla, s’hagi convertit en una cita obligada per part de l’ETSEIB, que és el que preteníem i creiem lògic. Nosaltres vam acostar la competició a la universitat, i ells ho han fet amb la resta d’estudiants. Esperem que la cadena vagi reproduint-se per molt temps més. Per últim, en nom de tot l’equip, volem felicitar l’equip de l’ETSEIB MotorSport 2008 per la seva participació a Silverstone. Igualment, volem motivar l’equip d’aquest any present dient que, tot i que es trobaran amb moltes dificultats, la recompensa d’arribar a la cursa amb el cotxe acabat la recordaran tota la vida. Moltes gràcies en nom de tot l’equip pioner i impulsor de la Formula Student a Catalunya. Jorge Juan Paganetto Perera, enginyer industrial superior i col·legiat núm. 16.009

FULLS dels ENGINYERS

fem institucio OK.indd 57

57 2/2/09 20:02:35


articles

La LOPD. De què es tracta? En què ens afecta? Com ens podem protegir? Fèlix Ferrer-Dalmau / director de la Divisió Empreses i Col·lectius de la Mútua dels Enginyers

La Llei orgànica de protecció de dades de caràcter personal, 15/1999, de 13 de desembre, és una mesura per garantir el dret a la intimitat dels clients, consumidors, treballadors, proveïdors i altres col·laboradors de les empreses. El reglament que desenvolupament la LOPD (RD 1720/2007) estableix noves mesures de seguretat i requisits per al tractament dels fitxers de caràcter personal, automatitzats o en paper. Internet, cessió de fitxers, videovigilància, tractament i cancel·lació de dades personals, són els punts més febles en què és més fàcil cometre errades que incompleixin la Llei. Les darreres xifres conegudes marquen una clara tendència: durant el 2007 els ciutadans han fet 47.741 consultes a l’Agència de Protecció de Dades, fet que reflecteix una conscienciació i coneixement de drets de la població res-pecte a les seves dades personals. Això s’ha traduït en 1.624 expedients oberts a l’Agència (un increment del 7% respecte a l’any anterior), 396 dels quals han estat sancionats amb un import total de 19.674.480 euros. De tota manera, les estimacions indiquen que més del 90% de les empreses encara no s’han adaptat a la Llei. Qui l’ha d’aplicar i com? Tota entitat jurídica amb CIF i tot professional liberal, informant l’Agència de Protecció de Dades d’aquells fitxers informàtics o documents en paper de què dis-

58

posi, i aplicant les mesures marcades per la Llei. L’incompliment de la LOPD i de la resta de legislacions posteriors poden comportar, a més de reclamacions de terceres persones, perjudicis econòmics per a l’empresa o els professionals liberals: greus multes i sancions de l’Agència de Protecció de Dades que van dels 600 als 600.000 euros.

“L’incompliment de la LOPD i la resta de legislacions posteriors poden comportar, a més de reclamacions de terceres persones, greus multes i sancions de l’Agència de Protecció de Dades” Com ens podem protegir? Per una banda, l’assessorament d’un consultor específic en aquesta matèria és fonamental, i ens ajudarà en el compliment de la Llei. Per una altra banda, tot i l’interès dels professionals i les empreses a complir la Llei, cal contractar una assegurança específica que ens cobreixi possibles reclamacions o sancions i que inclogui tant el pagament d’una indemnització al perjudicat com la defensa jurídica, i que protegeixi així el nostre patrimoni.

FEBRER 2009

fem institucio OK.indd 58

2/2/09 20:02:38


FULLS dels ENGINYERS

fem institucio OK.indd 59

59 2/2/09 20:02:40


informe

TEXT: Jordi Garriga

FOTO: Isabel Marquès / arxiu

Tribunal Arbitral Tècnic de Catalunya (TATC), l’avantatge de la imparcialitat i la rapidesa A poc a poc, però amb pas ferm i amb la solidesa que ja donen els seus tres anys d’existència, el TATC es referma com la via més àgil i tècnicament solvent a l’hora de resoldre els conflictes sobre els quals ha d’arbitrar.

60

FEBRER 2009

informe OK.indd 60

2/2/09 20:09:20


LA CONCÒRDIA D’OBRA Fruit de la la voluntat del TATC d’augmentar la seva capacitat d’acció a l’hora de resoldre conflictes tècnics, s’ha establert també la concòrdia d’obra, que és l’arbitratge tècnic de la construcció. Es tracta del primer procés arbitral especialment destinat a resoldre els conflctes tècnics que es poden produir durant l’execució d’una obra. ELS SEUS AVANTATGES * És un procés ràpid (es resol en un mes) * No paralitza l’obra * Minimitza les despeses * No requereix les figures de l’advocat i el procurador * És arbitrat per un expert tècnic * Té total validesa jurídica

“Ens consta que cada vegada més contractes inclouen la clàusula arbitral, però sempre és necessari arribar a més públic i per això cada vegada col·laborem amb més entitats amb aquesta finalitat” Antoni Serra Ramoneda, president del TATC

El TATC va ser possible gràcies a la iniciativa dels col·legis d’Enginyers Industrials, d’Arquitectes i d’Economistes de Catalunya. A dia d’avui, però, ja són força més les entitats i col·legis que s’hi han adherit o hi col·laboren. Es tracta dels col·legis d’Enginyers de Camins i d’Enginyers de Telecomunicació de Catalunya, i de Mediadors d’Assegurances de Barcelona, la Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya, la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, l’Associació d’Empreses d’Enginyeria i Consultoria Independents de Catalunya, el Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona i Comarques, l’Associació de Consultors d’Estructures, PIMEC, ASINCA i la Federació Catalana

d’Empresaris Instal·ladors de Telecomunicacions (FECEMINTE). Es tracta, un cop constatada la validesa i els avantatges del procés arbitral enfront del procés judicial que es pugui derivar de qualsevol litigi o desacord tècnic/professional, de consolidar i ampliar l’acció del TATC. Tasca de difusió L’activitat del TATC va en augment, i això és possible gràcies a l’incement de l’aparició de la clàusula d’abitratge en els contractes que s’estableixen entre empreses a l’hora de tirar endavant els seus processos. Només així és possible derivar qualsevol litigi cap al procés d’arbitratge.

FULLS dels ENGINYERS

informe OK.indd 61

61 2/2/09 20:09:22


informe

CLÀUSULA ARBITRAL Per resoldre els conflictes mitjançant el procés arbitral tècnic del TATC cal incorporar en els contractes una clàusula arbitral de submissió a la seva jurisdicció, com la següent: “Per a la resolució de qualsevol qüestió en litigi derivada del present contracte, les parts se sotmeten a l’arbitratge d’equitat del Tribunal Arbitral Tècnic de Catalunya de la Fundació Privada Catalana per a l’Arbitratge Tècnic, a qui se li encomana la designació de l’àrbitre o els àrbitres i la tutela i administració de l’arbitratge.”

62

Per això, està fent falta una bona tasca de difusió. Antoni Serra Ramoneda, president del TATC, valora molt positivament aquests tres primers anys de feina, però destaca “l’esforç que ha representat donar a conèixer a la societat aquesta nova iniciativa de resolució de conflictes i, en general, l’existència d’alternatives legals als processos judicials. Ens hem trobat amb una ignorància generalitzada a la societat de la possibilitat d’acudir a arbitratge i dels avantatges que això representa”. “Ens consta que cada vegada més contractes inclouen les nostres clàusules de submissió a arbitratge del TATC. Però sempre és necessari arribar a més públic i per això continuem l’actuació i col·laborem cada vegada amb més entitats amb aquesta finalitat”. AVANTATGES DE L’ARBITRATGE • L’especialització en les matèries arbitrables permet que siguin resoltes per experts en cada qüestió concreta. L’àrbitre és un professional especialista i altament qualificat en la temàtica en conflicte.

FEBRER 2009

informe OK.indd 62

2/2/09 20:09:24


• Com a sistema alternatiu a la justícia tradicional, agilitza la resolució dels casos perquè redueix les formalitats excessives, i, en conseqüència, el temps del litigi i els costos directes i indirectes que se’n derivin. • Vinculació del laude. La decisió de l’àrbitre un cop formalitzada té la mateixa força que una sentència definitiva i no permet acudir en recurs davant de cap instància superior. • La discreció del TATC i de l’àrbitre permeten no donar publicitat als conflictes. • La reducció dels costos directes i indirectes de la resolució del conflicte. L’EXPERIÈNCIA DELS ÀRBITRES Efectivament, el paper dels arbitres és clau. L’enginyer industrial Albert Surinyach, que ha actuat com a àrbitre en un cas de lliurament d’un edifici amb defectes d’obra, considera que “per contra del que acostuma a passar en un judici, els tècnics tenim la virtut de saber simplificar les coses. A més el nostre punt de vista com a àrbitres és neutre i no

tenim cap pressió. Jo, en el meu cas, no vaig donar la raó absoluta a cap de les dues parts”. Per la seva banda, l’economista Raimon Casanelles, que va arbitrar en un cas de valoració d’accions a l’hora de desfer una societat, també explica que “les parts van acabar suficientment satisfetes, i així ho van declarar un cop acabat el procés d’arbitratge”. En aquest cas, un procés judicial s’hauria allargat entre un i dos anys, “mentre que l’arbitratge no va anar més enllà dels dos o tres mesos. Per a una empresa activa, quan s’han de solucionar problemes de propietat és difícil engegar projectes nous...”. L’arbitratge, doncs, és efectiu, i, atès que és resolt per tècnics, no requereix un procés de peritatge que també es podria allargar. I si en un aspecte val la pena posar l’accent, és en la imparcialitat. “Tot sovint –explica Antonio Simarro, enginyer de camins i també àrbitre del TATC–, les empreses petites, davant d’un conflicte, no s’atreveixen a enfrontar-se a l’Administració o a empreses molt grans, ja que nomenar un tribunal

PRINCIPALS ÀMBITS - Construcció i urbanisme - Activitats industrials - Activitats econòmiques, financeres i patrimonials - Prestació de serveis - Medi ambient - Assegurances - Accidents

“En el cas que em va ocupar, un procés judicial s’hauria allargat entre un i dos anys. L’arbitratge no va anar més enllà dels dos o tres mesos” Raimon Casanelles, economista i àrbitre del TATC

FULLS dels ENGINYERS

informe OK.indd 63

63 2/2/09 20:09:29


informe

aliè pot comportar un judici “aleatori”. Però el TATC garanteix una resposta tècnica i neutral, sempre. L’empresa petita s’ha d’adonar que és la principal beneficiària del procés d’arbitratge”. I és que, com ens recorda Serra Ramoneda, “l’arbitratge és adequat per a tot tipus de conflicte. La Llei només impedeix acudir a arbitratge en aquells assumptes en què les parts no en tenen la lliure disposició, per exemple, assumptes relatius a divorcis, temes laborals, etc. La nostra voluntat és actuar en assumptes d’arquitectura, enginyeries

i economia perquè aquests sectors són els que coneixem millor, però podem també arbitrar en assumptes aliens a aquestes disciplines. Sempre, i això es requisit imprescindible, que les parts enfrontades tinguin voluntat expressa d’acudir a aquest sistema. I per això promovem la inclusió de les clàusules de submissió a arbitratge com una clàusula més dels contractes entre les parts”. Per a més informació: www.tatcat.com

“En contra del que acostuma a pas- “L’empresa petita s’ha d’adonar sar en un judici, els tècnics tenim la que és la principal beneficiària virtut de saber simplificar les coses. del procés d’arbitratge” A més, el nostre punt de vista és Antonio Simarro, enginyer de camins i àrbitre del TATC neutre i no tenim cap pressió” Albert Surinyach, enginyer industrial i àrbitre del TATC

64

FEBRER 2009

informe OK.indd 64

2/2/09 20:09:32


C

M

Y

CM

MY

CY CMY

K

EN 2009, REUNIMOS A TODA LA INDUSTRIA. ACREDÍTESE www.maquitec.com

Vuelve la plataforma industrial imprescindible en los años impares: Concentra la demanda de un mercado clave: el arco mediterráneo. Estarán presentes los compradores especializados de todos los sectores industriales. Todas las innovaciones, soluciones y aplicaciones estarán representadas. Sede del CONGRESO MUNDIAL DE ROBÓTICA (ISR). En Fira de Barcelona, el primer recinto ferial de España.

Recinto Gran Via 10-14 Marzo 2009 informe OK.indd 65

L A

F E R I A

I N D U S T R I A L

FULLS dels www.maquitec.com ENGINYERS

65 2/2/09 20:09:33


volem +

WWWEBS

ENTRETENIMENTS

WWW.PORTALSOLAR.COM

Signes perduts Utilitzant els signes de sumar, restar, multiplicar i dividir, esbrina quins són els valors màxims i mínims que poden resultar d’aquesta expressió: 3 ? 7 ? 5 ? 4 ? 3 = ?

Portal dedicat a l’energia solar amb informació útil del sector: empreses instal·ladores, distribuïdores i fabricants, notícies, consells i informació sobre panells i plaques.

SOLUCIÓ DE GENER WWW.GEOXATING.COM Si vols convertir en una aventura una visita al patrimoni industrial de Catalunya, et proposem que practiquis el Geo-Xating, una nova manera de fer turisme amb l’ajuda del teu GPS, amb rutes, sorpreses i premis per als guanyadors.

WWW.RESEARCHGATE.NET El personal investigador disposa d’una nova eina que fomenta la cooperació i l’intercanvi de coneixements. Es tracta de ResearchGATE, una xarxa social similar a Facebook o Myspace, orientada als professionals del món científic i tecnològic. Amb només sis mesos d’existència ja té prop de 15.000 persones usuàries d’arreu del món. ResearchGATE disposa d’un seguit d’aplicacions que faciliten que el personal investigador doni a conèixer els seus treballs i pugui posar-se en contacte amb altres professionals. Cada usuari té un perfil amb informació sobre les seves especialitats científiques, projectes o

publicacions i, mitjançant un motor de cerca, pot consultar les dades d’altres investigadors, centres de recerca o empreses en una base de dades que recull uns 30 milions de documents.

Un criptograma senzill Els símbols són M M X C V I I I. La suma està expressada en numeració romana: MIL 1049 + MIL +1049 ________ _____ MMXCVIII 2098 Entre els bloqueigs conceptuals es troba el del fals fet admès, per això per a la resolució de problemes no s’ha de sobreentendre mai més del que s’expressi específicament a l’enunciat. En aquest cas, admetre que els símbols expressen dígits tanca el camí cap a la solució. Discriminació sexual Les dues entitats poden tenir raó perquè les mitjanes no són tan importants com les quantitats que les originen. En el departament A es contracten 4 de les 8 dones i 32 dels 80 homes que s’han presentat. En el departament B es contracten 10 de les 40 dones i 4 dels 20 homes. Així, tenim un 50% i un 40% de contractacions per a dones i homes en el departament A i un 25% i un 20%, respectivament, per al departament B. En conjunt, l’empresa ha contractat 14 de les 48 dones (29,1%) i 36 dels 100 homes. Problemes extrets de mensa.es

EL MICROOH!NES Cada dues cerques al Google generen 7 grams de CO2, la mateixa quantitat que bullint aigua per fer-se un te. La majoria de la gent percep Internet com una tecnologia neta perquè la contaminació que genera no és tan evident com, per exemple, la d’un cotxe. Tanmateix, segons un estudi de Times Online, cada cerca al buscador més popular de la xarxa genera uns 7 grams de diòxid de carboni (mentre que bullir l’aigua per fer-se un te produeix uns 15 grams d’aquest gas que contribueix a l’efecte hivernacle). Tot i ser una xifra modesta, els 200 milions de cerques que es fan diàriament converteixen la dada en considerable. S’estima que la indústria de les TIC és la causant del 2% de la producció de CO2, l’equivalent al consum de les línies aèries a escala mundial. La companyia californiana s’ha defensat dient que són líders en el sector de la informàtica verda.

66

FEBRER 2009

volem + OK.indd 66

2/2/09 20:18:51


LA TEMPTACIÓ

PETIT COMITÈ

Natàlia Garcia / màrqueting i publicitat COEIC

FRICANDÓ COM EL DE CASA On:

Passatge de la Concepció, 13 Barcelona Reserves: 935 500 620

Quan:

De dilluns a diumenge, de 13.00 a 01.00 h Tanca el 25 i 31

de desembre

Quant: 45 euros/ persona aprox. www.petitcomite.cat

Molts cuiners de renom han vist divulgada la seva cuina en establiments amb un preu mig més assequible. És el cas de Carles Gaig amb la Fonda Gaig o el de Carles Abellán amb el Tapaç 24. I és que, en els temps que corren, mentre als restaurants més selectes els costa omplir, aquests altres han de penjar el cartell de complet. Fermí Puig ha estat l’últim cuiner reconegut amb estrella Michelín en obrir una alternativa al seu habitual restaurant Drolma ubicat a l’Hotel Majestic. “Som

depositaris d’una tradició culinària que és un bé cultural i tenim l’obligació de posarla a la taula pública al més alt nivell”; amb aquesta declaració d’intencions, Puig presenta la proposta gastronòmica del Petit Comitè basada en receptes tradicionals de la cuina catalana. Així, en comptes de llamàntol o cranc reial, es podrà degustar bunyols de bacallà, canelons de rostit, cap i pota, fricandó o sípia amb patates. La carta varia segons l’estacionalitat per oferir els millors productes de cada temporada.

El nou restaurant es distribueix en dos nivells. En el nivell inferior un petit lounge amb sofàs, i en el nivell superior el menjador, una gran barra de fusta amb cuina oberta i un reservat per a vuit persones. Un entorn agradable i funcional, un bon servei i un segell impecable de mesura i equilibri, tots els ingredients justos per assaborir un bon àpat i sentir-te com a casa. Aquesta tendència és un clar exemple que la qualitat triomfa, però la qualitat a preus assequibles és garantia d’èxit.

FULLS dels ENGINYERS

volem + OK.indd 67

67 2/2/09 20:18:58


volem +

NOVES TECNOLOGIES El Concurs d’Idees presenta els guants tèrmics El Concurs d’Idees que dirigeix Xavier Solà a Catalunya Ràdio va presentar els guants tèrmics en un programa en directe des de la seu del Col·legi que va ser un èxit de públic. La idea és de Mònica Cabezas, una noia que practica ciclisme aficionat i que la va exposar al programa perquè passa fred a l’hivern.

Q-RIOSITATS La pensada la van recollir les empreses Cooked in Barcelona i Sensing Fabrics que l’han feta realitat. Jordi Armengol i Joan Escudero, responsables de les empreses, van explicar que “vam veure la idea molt útil i comercialitzable. A través d’una minibateria escalfem les tintes del teixit i això és més còmode que els filaments metàl·lics que s’utilitzaven fins ara”.

La quarta temporada de Prison Break torna a la televisió en obert Si els metges tenen el doctor House i els advocats a l’Ally McBeal, per què els enginyers no podem tenir el nostre heroi televisiu? La trama de la sèrie Prison Break se centra en Michael Scofield, enginyer d’estructures de Chicago que entra en una presó de màxima seguretat per alliberar el seu germà Lincoln, acusat d’un crim que no ha comès. A la quarta temporada, que emet en obert La Sexta, els germans busquen venjar-se de la misteriosa Companyia, que els va parar un parany per empresonar-los.

PÀGINES Urbanisme pràctic: comentaris i formularis Autor: Joan Anton Font Monclús

Costes basados en el tiempo invertido por actividad: una ruta segura hacia mayores beneficios

Edita: Editorial Bayer, Barcelona, 2008

Autors: Robert S. Kaplan i Steven R. Anderson

Codi: LE-CON 1

Edita: Ediciones Deusto, Barcelona, 2008

Sinopsi: La característica bàsica d’aquest llibre és la de resoldre de manera entenedora, directa i pràctica els dubtes i actuacions a seguir en qualsevol procediment de naturalesa urbanística, per tal de convertir-se en un manual urbanístic que faciliti la tasca d’aquells que han d’aplicar o conèixer el règim jurídic urbanístic de Catalunya.

Codi: 658.53 KAP

68

Sinopsi: Aquest plantejament denominat pels seus autors TDABC ofereix a les empreses una opció intel·ligent i pràctica per determinar els cost i l’ús de la capacitat dels seus processos, la rendibilitat de les comandes, els productes i els clients.

FEBRER 2009

volem + OK.indd 68

2/2/09 20:19:04


FULLS dels ENGINYERS

volem + OK.indd 69

69 2/2/09 20:19:06


volem +

OFERTES I SERVEIS CIPS PORT DE LA SELVA CENTRE D’IMMERSIÓ El Port de la Selva és un poble típicament mariner situat a 30 quilòmetres de la frontera francesa. Amb una infraestructura d’ensenyament d’alt nivell, a CIPS s’encarreguen de la teva formació en el món del submarinisme. Amb experiència o no, a CIPS sempre seràs benvingut. Davant de la platja, a uns 50 metres, es troben les instal·lacions de CIPS, la botiga i les oficines, on podràs matricular-te o encarregar qualsevol servei de busseig. A la botiga, únic distribuïdor d’Scubapro del Port de la Selva, hi trobaràs tota la gamma d’aquesta marca, així com tota classe de recanvis per al manteniment d’aquest material. També són els distribuïdors oficials de Seac Sub, Mares i Bersub. A més d’impartir cursos de formació per

a la pràctica del busseig, també organitza cursets d’iniciació a la fotografia i biologia submarina. Serveis: - Immersions d’exploració: amb la possibilitat d’anar acompanyats de monitors (un monitor per quatre persones màxim). - Cursos de busseig: personals i d’una setmana de durada per obtenir els diferents títols. - Bateig: per descobrir a poc a poc el món subaquàtic. - Iniciació al submarinisme: curs d’un dia, per conèixer les bases del busseig. - Immersions nocturnes. - Sortides d’un dia: amb pícnic a bord o en una de les cales del cap de Creus. - Immersions esportives. 15% de descompte sobre les tarifes

Ctra. de Cadaqués E-17489 Port de la Selva (Girona) Tel. / Fax: 972 126 584 Mòbil: 629 319 001 A/e: info@cips-dive.com www.cips-dive.com

GOLF GIRONA CAMP DE GOLF Golf Girona és un camp de golf de forats, de par 72, dissenyat pel prestigiós arquitecte anglès F. W. Hawtree i sembrat íntegrament amb Penncross, l’herba de màxima qualitat per a la pràctica del golf. És un camp completament adaptat al medi natural, sense antenes ni línies d’alta tensió, sense carreteres que el travessin, amb un avançat sistema de reg amb aigua regene-rada de la depuradora de Girona. Els primers nou forats són molt competitius: el seu disseny obliga a fer servir tots els pals de la bossa. Els segons nou forats són espectaculars, ja que tots els tees estan emplaçats sobre murs construïts amb pedra de Girona. Des d’aquesta ubicació s’obté una panoràmica impressionant sobre els carrers i és un autèntic plaer resseguir el vol de la bola camí del seu objectiu. El disseny del camp s’adapta perfecta-

70

ment a la configuració del terreny, la qual cosa el fa adequat per a jugadors de tots els nivells. 15% de descompte sobre PVP GreenFee Club (no vàlid per a campionats)

Tarifa vàlida de dilluns a divendres, no vàlida per a campionats ni festius intersetmanals. 2x1 en Green Fees Oferta no acumulable a altres promocions. PVP de 18 forats Club segons temporada. No vàlid per a campionats

Servei per a col·legiats sèniors (+55 anys): Green Fee a 41 euros

Urb. Golf Girona , s/n Sant Julià de Ramis (Girona) Tel.: 972 170 011 / 972 171 641 Fax: 972 171 682 A/e: golfgirona@golfgirona.com www.golfgirona.com

FEBRER 2009

volem + OK.indd 70

2/2/09 20:19:15


OCI I CULTURA: VIATGES

De viatge amb els EIC El Col·legi organitza dues noves expedicions per enguany Després de l’èxit dels viatges de l’any passat a Israel i Sant Petersburg, el Col·legi organitzarà enguany dues noves expedicions per a tots els engi-nyers i les seves famílies. En la línia d’oferir-te alguna cosa més que un viatge convencional, la pri-mera expedició dels EIC partirà a finals de juny cap al nord d’Itàlia per visitar les precioses ciutats de Venècia, Verona i Pàdua. Es tracta d’un viatge eminentment cultural i artístic en què, com a activitat destacada, s’ofereix presenciar la representació de l’òpera Carmen des de la mateixa Arena de Verona. Al nord d’Itàlia es troben les precioses ciutats de Venècia, Pàdua i Verona, on podràs assistir a la representació de l’òpera Carmen

Deixa’t portar pel COEIC en les dues expedicions al nord d’Itàlia i a Nova York que s’organitzaran per al juny i setembre, respectivament L’altre viatge està previst per a finals de setembre i tindrà un caire més lúdic. Amb el canvi de divises actual entre l’euro i el dòlar, molts europeus estan visitant Nova York per endur-se a casa les millors compres a preus de somni. El Col·legi organitza un viatge a Manhattan per visitar la Cinquena Avinguda, Little Italy, China Town... i per assistir a musicals com Chicago i recórrer els nombrosos outlets i botigues de la Gran Illa. Si hi estàs interessat pots contactar amb Dani Cayuela per telèfon al 932 954 300 o per correu electrònic a mutravel@mutua-enginyers.com.

Places limitades!

A Manhattan podràs visitar la Cinquena Avinguda, Little Italy, China Town..., i assistir a musicals com Chicago i recórrer els nombrosos outlets i botigues de la Gran Illa

FULLS dels ENGINYERS

volem + OK.indd 71

71 2/2/09 20:19:18


borsí

IMMOBLES Es lloga casa unifamiliar a Llinars del Vallès, a 8 minuts de l’estació de la Renfe (Rodalies BCN-Granollers), moblada, dues plantes amb un total de 70 m2, quatre habitacions (tres a dalt i una a la planta), sala menjador de 16 m2, garatge (no inclòs en els 70 m2), jardí exterior de 36 m2, calefacció de gas natural amb radiadors. Tel. 934 571 083 (C. Parareda). Pis alt, moblat i amb tots els electrodomèstics, de 75 m2. Finca amb ascensor. Reformat recentment. Saló menjador de 18 m2, exterior, amb sortida a balcó. Habitació doble exterior a pati de llums, una d’individual (amb llit plegable) a pati de llums, despatx de 8 m2 exterior al carrer. Cuina. Bany amb dutxa. Terra de parquet, calefacció per radiadors, aire condicionat i bomba de calor en el saló. Preu: 1.400 €/ mes. Tel. 629 772 233 (Gemma Solé). Llogo per setmanes preciós apartament de 85 m2 a Vielha ( Vall d’Aran.) Es tracta d’una

72

planta baixa, situada en un immoble de construcció típica de la vall. Disposa de dues habitacions, dos banys complets, pàrquing i traster. Preu: 1.200 €/ setmana. Fiança: 300€. Tel. 639 161 093 (Joan Asensio). Venc amarrador de 12 x 4 m al port del Garraf. Situació immillorable. Tel. 696 641 591. Es lloga espai de 28 m2 a despatx d’arquitectes i enginyers. El preu inclou mobiliari (quatre taules i prestatges), aire condicionat, ADSL, xarxa informàtica i telefonia, servei de neteja i dret d’ús d’office, lavabo, sala de reunions i recepció de correu i visites. Ubicat a c/ Aribau cant. Laforja (Barcelona). Preu: 600 €/mes. Venc pis (2a planta i última) al casc urbà del port de Llançà, totalment moblat i equipat amb elements de primera qualitat i línia telefònica. Edifici de tres vents: una sola façana adossada a la casa veïna. Quatre habitacions dobles, totes exteriors. Dues

terrasses grans. Llar de foc i barbacoa. Calefacció. Dos banys: un molt complet i l’altre amb dutxa, tassa i lavabo. Grans trasters i terrat. Molt ben situat: equidistant i proper a les millors platges. Preu: 350.000 €. Tel. 934 574 917 / 680 320 753. Venc àtic al c/ Rubens de Barcelona. És un quart pis amb ascensor. Saló-menjador amb cuina separada i habitació amb bany complet. Superfície útil de 45 m2 i terrassa de 20 m2. Preu: 265.000 €. Tel. 609 725 193 (Carles). Llogo pis de 80 m2 a Sant Gervasi, tocant a pl. Gal·la Placídia i Gràcia. Totalment reformat i moblat amb tres habitacions exteriors, cuina equipada, salómenjador, bany nou complet, galeria amb rentadora, aire condicionat, calefacció de gas, terra de ceràmica. Finca amb ascensor, porter electrònic i antena col·lectiva. Molt ben comunicat (FGC i autobusos). Preu: 1.300 €/mes. Tel. 629 649 366.

Venc pis al c/ Escorial amb Legalitat. Ben comunicat, 3r pis amb ascensor, zona comunitària molt tranquil·la. De 100 m2, tres habitacions dobles, salómenjador, cuina amb safareig, traster, dos banys i terrassa molt assolellada davant de la zona comunitària. Tot exterior i ben distribuït. Calefacció i aire condicionat, parquet i tancaments d’alumini. Preu: 450.000 €. Tel. 670 012 373. Llogo casa a La Cerdanya, Urb. Pleta de Saga, a 7 km de Puigcerdà, totalment equipada per a sis/vuit persones. Temporada d’esquí, vacances Nadal, Reis, setmanes blanques. Tel. 675 935 096 / 625 546 346 / 935 896 777 (nits). Llogo apartament a Tamariu tot l’any. Davant de la platja, màxim condicionament i confort. Tres habitacions, dos banys, terrassa i aparcament. Tel. 636 992 222. Es ven local comercial de 60 m2 per estrenar i ben comunicat (molt proper a la C-58 i les

rondes). Situat a l’avinguda Meridiana, 532, cantonada amb Agustí i Milà. Preu: 90.000 €. Tel. 696 498 305 (Frederic). Venc pis a l’av. Francesc Cambó de Barcelona, de 90 m2, tres habitacions, dos banys, àmplia cuina i galeria, calefacció i molt lluminós, parquet. Totalment reformat. Ben comunicat amb metro i autobús. Amb opcions de pàrquing. Preu: 500.000 €. Tel. 666 749 979. Venc pis al c/ Ganduxer amb Alacant, 130 m2, amb pàrquing i traster. Tot reformat, exterior i assolellat. Preu: 980.000 €. Tel. 629 393 070. Llogo plaça de pàrquing per a cotxe gran a l’av. Carles III, 51, de Barcelona. A prop de la Travessera de les Corts. Tel. 652 191 985 / 934 308 733. Llogo despatx per compartir al c/ Muntaner amb Travessera. Interior i amb aire condicionat. Possibilitat de connexió a Internet. Tel. 645 193 849 (Albert).

FEBRER 2009

volem + OK.indd 72

2/2/09 20:19:19


Venc pis alt de 140 m2 situat al passeig Lluís Companys amb Bonaventura Muñoz, al costat del parc de la Ciutadella.Vistes esplèndides de la ciutat. Ascensor I conserge. Vivenda familiar amb possibilitats d’utilització com a despatx professional. Tel. 934 069 437.

VEHICLES

ALTRES

Venc Kawasaki ZR750F de l’any 2001, amb 30.000 km. Amb ITV passada fins al 2010 i assegurança fins al juny del 2009. Preu: 2.500 €. Tel. 699 438 800 (Xavier).

Venc dos jocs d’instruments de percussió. 1) Bateria Sonor Force 2000 gairebé nova, suport de plat Gibraltar, plats Paiste Alpha, tamboret Quick Lok, dos faristols, funda per a plats. 2) Diversos: Caixa Piccolo Pearl Brass Shell, caixa sorda Remo, suport de caixa, suport de bongos, peu de bombo Mapex, grapa. Ideal per a un estudiant. Preu: 1.000 €. Tel. 677 060 202.

Venc oficina de 36 m2 al c/ Cartagena, 241, entre Rosselló i Provença. Molt lluminós, grans finestres al carrer i molt quadrat i diàfan. Un lavabo. Preu: 106.000 €. Tel. 646 020 470.

Venc Mercedes C 220 CDI Avantgarde150 CV, equip esport, color plata metal·litzat, seients símil pell, del 2004, amb ITV passada, pneumàtics nous i 102.000 km. En perfecte estat, sempre en garatge. Preu: 19.000 €. Tel. 600 929 747

Es lloga nau industrial a Barberà del Vallès. Són 2.000 m2, 400 m2 d’oficines i 1.000 m2 de pati. Disposa de 80 kW. Disponibilitat immediata. Perfecte estat. Tel. 934 542 558 / 659 895 140 (Daniel Pujol).

Venc VW Polo 1.4 gasolina de l’any 2001. Tres portes, negre metal·litzat, acabat trendline. Aire condicionat, direcció assistida, alçavidres elèctric i airbag. Un sol propietari, sempre en garatge, revisions del fabricant al dia, 68.000 km, molt cuidat. Preu: 5.000 €. Tel. 938 404 455. Venc moto Honda Hornet CBF 600de l’any 2006. En bon estat, 33.000 km, sempre en garatge. Inclou cofre per a dos cascos i motxilla magnètica. Preu: 4.500 €. Tel. 658 147 929.

FULLS dels ENGINYERS

volem + OK.indd 73

73 2/2/09 20:19:26


volem +

Enginyeries del Món

El viaducte de Millau

Com salvar una distància de gairebé dos quilòmtres i mig travessant una vall en un entorn rural i aconseguint una solució elegant? La contemplació del viaducte de Millau, el pont per a vehicles més alt del món, impressiona per la seva majestuositat: recorre una distància de 2.460 metres per sobre la vall del riu Tarn, a prop de la localitat de Millau (a la regió de Migdia-Pirineus, França), per damunt de sis llums de 342 metres i dos més de 204 metres, situats als extrems del viaducte. La grandiositat de l’obra inclou la

pila més alta del món, de 334 metres (més alta que la torre Eiffel), i la rasant de carretera situada a més altura respecte el terra (270 metres, tot just quan el viaducte creua el riu Tarn). Les set piles de formigó s’alcen gairebé 90 metres per sobre de la rasant i d’elles penjen onze tirants a cada costat, que donen al viaducte un aspecte característic. El tauler d’acer estructural té una amplada de 32 metres. Això permet una circulació de dos carrils per cada sentit per sobre de la plataforma, que presenta un desnivell

descendent lleugerament superior al tres per cent en direcció nord-sud. La infraestrcutura tenia per objectiu millorar la comunicació per carretera entre París i el Mediterrani. El projecte, que va costar gairebé 400 milions d’euros i va durar tres anys, es va inaugurar a finals del 2004 i es preveu que tingui un peatge de pagament fins al 2080 (entre els 4 i els 7 euros per als turismes, segons l’època de l’any). El traçat té una lleugera curvatura perquè els conductors puguin admirar millor una visió panoràmica de l’obra.

Més informació: www.leviaducdemillau.com / www.viaducdemillau.com / www.tourisme-aveyron.com

CONTACTE

74

FEBRER 2009

volem + OK.indd 74

Si vols contactar amb els Fulls dels Enginyers per posar un anunci al Borsí, suggerir un entreteniment o fer qualsevol proposta, pots fer-ho a través del correu electrònic a fulls@eic.cat. Per a canvis d’adreça, posa’t en contacte amb client@eic.cat. També pots trucar al telèfon 933 192 300.

2/2/09 20:19:33


FULLS dels ENGINYERS

volem + OK.indd 75

75 2/2/09 20:19:34


Fulls dels enginyers núm. 259 febrer 2009