Page 9

FULLS DELS ENGINYERS / 01

09

MARC SEGURA Robotics Business Unit Manager ABB

Q

uè representa per a ABB patrocinar aquest any la Nit de la Robòtica? Estem molt contents de participar-hi i de patrocinar aquest esdeveniment. La robòtica, dins de tots els negocis d’ABB, és un negoci amb molta projecció, on estem invertint molt i on estem tenint molt d’èxit. Per tant, poder donar suport a iniciatives, en aquest cas a Catalunya, per donar a conèixer la robòtica i per crear consciència en el mercat i en els nostres clients és molt important per a nosaltres. ABB està especialitzada en la fabricació de robots per al sector industrial. Ens ho pot explicar? A ABB vam ser dels pioners en la robòtica industrial. El 1974, a Suècia, vam fer el primer robot elèctric controlat per microprocessador. En els anys vuitanta vam implementar la robòtica a escala mundial començant pel sector de l’automòbil. Estem molt orgullosos de ser-ne un dels referents, i sobretot en aquests moments de canvi en què s’espera una segona fase d’explosió de la robòtica, encara, industrial, en què pensem que hi haurà grans oportunitats. Cap on creu que s’està dirigint l’R+D+i de la robòtica aplicada en el sector industrial? Hi ha clarament dos àmbits. Un, del qual es parla molt, és la robòtica col·laborativa. És a dir, treure els robots de les seves gàbies, fer-los més petits, intrínsecament segurs i que puguin estar col·laborant al costat dels humans en diferents processos. Cal parlar també de la integració de la informàtica en l’Internet of Things i la indústria 4.0.

va recaure en José Ramón García-Montón, enginyer industrial i pioner de la robòtica a Espanya en el sector de l’automoció. Josep Amat, catedràtic d’Arquitectura i Tecnologia de Computadors, doctor enginyer industrial, professor emèrit de la UPC i membre del Grup de Treball de Robòtica dels EIC, va ser el guanyador del premi en la categoria Acadèmia. Pel que fa al premi Robòtica de Serveis, el guardonat va ser Jordi Santacana, especialitzat en robots aeris i fundador de l’empresa CatUAV. El darrer guardó lliurat, el de Projecte de l’Any, va ser per a l’empresa SEAT, un reconeixement que

“El canvi de paradigma está basat en la vocació exportadora i la internacionalització” Com definiria la situació del sector de la robòtica a Catalunya? Catalunya, com Espanya i el món, ha patit una crisi molt forta que malauradament ha fet desaparèixer moltes empreses. Però és clar que les que han quedat han passat un test molt fort i tenen unes fortaleses intrínseques considerables. Un dels principals canvis de paradigma ha estat la clara vocació exportadora i internacionalitzadora de les empreses. I no només dels fabricants dels béns d’equipament, el mercat dels quals ja és global, sinó dels productors locals i de les fàbriques: també la seva producció s’està dirigint cap a mercats exteriors. Creu que la indústria a Catalunya hauria de tecnificar-se bastant més? Una dada objectiva de la IFR (International Federation of Robotics) és que Espanya, i, per tant, Catalunya, no està pas gens malament en densitat de robots en la indústria. És a dir, en robots per cada 10.000 empleats en la indústria. Està en el número 6, després del Japó, Corea, Alemanya, els EUA i Suècia, i molt per davant d’Anglaterra o França. Per tant, no partim d’una mala base. Jo he treballat en un àmbit global i he vist com estan les indústries d’aquí i no estem pas malament. Hi ha molta expertise, l’automatització no és una pràctica nova. Malgrat tot, crec que no podem abaixar la guàrdia. Hi ha noves tecnologies que permetran millorar la productivitat de les empreses i potser en àrees noves. No ens podem quedar enrere. l

destaca el paper tractor de la companyia en la robòtica a Espanya. De fet, el jurat del guardó va remarcar que SEAT va instal·lar el primer robot industrial l’any 1974 i també les actuals línies de producció de darrera generació de la companyia. Joan Carles Casas, gerent de SEAT, va recollir el premi i va aprofitar l’oportunitat per demanar confiança en la marca i en el Grup Volkswagen arran de la difícil situació que està vivint. Cal destacar el suport que han donat a la primera edició de la Nit de la Robòtica empreses que són referents en el sector, com ABB, KUKA Robotics, Fanuc, Stäubli, Promaut i Nelmia Robotics Insight. l

n Nous projectes

La tecnologia aplicada a la salut, revolució en el tractament mèdic

Els tractaments mèdics d’algunes malalties com la depressió, l’esquizofrènia, l’alcoholisme o l’Alzheimer podrien viure un canvi absolut gràcies a les possibilitats que ofereixen les TIC

D

TEXT: ALBERT LÓPEZ

e fet, la realitat virtual, les apps mòbils i les plataformes web ja estan obrint noves portes per millorar la vida del pacient i, alhora, ajuden el metge i els infermers en la seva tasca professional. Un dels projectes destacats l’està desenvolupant la Universitat Politècnica de Catalunya: un monitor remot intel·ligent per al seguiment de pacients amb depressió major. Amb aquesta aplicació amb website, el pacient està monitorat dia a dia, s’obté un seguiment real de l’evolució de la seva patologia i, finalment, realitza una sèrie de prediccions sobre possibles recaigudes i comportaments futurs del malalt. Aquestes prediccions s’obtenen gràcies a metodologies d’intel·ligència ar-

n Enginyeria global

tificial com ara el soft computing. Tant la informació obtinguda pel monitor com la introduïda manualment pel pacient permeten un feedback d’informació molt visual, que és útil per al mateix malalt i per a l’equip de metges. En cas de considerar una hipotètica recaiguda, s’activa una alarma i s’estableix una comunicació directa entre el metge i el pacient. La realitat virtual en l’avaluació i el tractament de l’alcoholisme és un altre projecte destacable que està duent a terme l’Hospital Clínic de Barcelona. En aquest cas es tracta d’un entrenament virtual que ajuda els pacients a controlar la temptació de beure alcohol i evitar patir recaigudes. Aquesta tècnica obté dades del pacient, com l’activitat cardíaca, temperatura i conductància de la pell, abans, durant i després del

seu pas per cinc entorns predeterminats. Finalment, destaquem un projecte amb tres anys de recorregut en el qual col·laboren enginyers informàtics, matemàtics i psicòlegs. Liderada pel Consorci Sanitari de Terrassa, l’objectiu d’aquesta investigació és desenvolupar estratègies per avaluar i intervenir a través de l’observació de la pròpia vida del pacient captada mitjançant una càmera digital. D’aquesta manera s’ha obtingut un programa d’entrenament cognitiu per a persones amb una pèrdua lleu de memòria en una fase preclínica. Els pacients són exposats als seus propis records capturats amb una càmera amb l’objectiu de poder explicar la conducta i la cognició del cervell mitjançant models matemàtics. l

D

POL ARRANZ Enginyer industrial per la UPC, especialitzat en energia / Investigador associat al Grup de Recerca en Ciències de l’Enginyeria i Desenvolupament Global (UPC)

Sustainable human development needs professionals

This September 2015, a new formulation of international action, based on Sustainable Development Goals (SDGs) has been unanimously adopted by the United Nations, to supersede the Millennium Development Goals set in 2000.

T

he SDGs seek to complete the unfinished business of the MDGs and respond to new challenges. They are action oriented, global in nature and universally applicable; and constitute a holistic, indivisible set of global priorities for sustainable development. These goals integrate economic, social and environmental aspects and recognize their interlinkages in achieving sustainable development in all its dimensions. Technical and technological innovative solutions are expected to play a key role in addressing the vast majority of the SDGs. Engineering does and can play a major role in promoting human development and we-

ll-being. The “global” engineer needs to take a wider perspective and understand the potential for improving lives of the poor worldwide, through the appropriate design and use of technology. Such considerations must therefore be an integral part of the two essential stages in the engineering profession, namely: Training – Sustainable human development aspects need to be increasingly included within higher education (engineering) curricula; and Practising – The standards that regulate engineers’ professional competences shall specifically recognise practising in a context of development. UNESCO and other international stakeholders advocate for the recog-

nition of the Global Citizenship Education (GCE) vision [3]: “It is a concern with the relevance of knowledge, skills and values for the participation of citizens in, and their contribution to, dimensions of societal development which are linked at local and global levels. Global learning can make a positive contribution to a globalised world by helping students learn about the challenges our world faces and think critically about how to deal with issues such as poverty, inequality and sustainability.” Higher Education can and must be also part of the GCE vision; however, current debates at EU and international level have not yet explored in detail the role that Higher Education should play within GCE.l

Profile for Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya

Fulls dels Enginyers 00 octubre [Diari]  

Fulls dels Enginyers 00 octubre [Diari]  

Profile for enginyers
Advertisement