Page 1

ENERGIA DEMO 119

Tecnologies avançades en estalvi i eficiència energètica

Planta termosolar en una empresa càrnia L’empresa Mafrica, dedicada al sacrifici i especejament de porcí, oví i boví, i situada a Sant Joan de Vilatorrada (Bages), disposa, des del febrer de 2012 d’una planta termosolar per a produir aigua calenta que utilitza en el seu procés industrial. La instal·lació s’explota en règim d’ESE (empresa de serveis energètics), de manera que Mafrica només abona l’energia produïda a l’empresa explotadora, propietària de la instal·lació, i no ha d’assumir els costos de manteniment i de renovació dels equips. La planta s’emmarca en un projecte pilot per a desenvolupar captadors solars tèrmics de concentració amb tecnologia Fresnel, i la constitueixen diverses línies acoblades de miralls en forma d’estructura parabòlica que permet concentrar la radiació solar i transferir-la a un fluid caloportador. L’energia produïda permet cobrir la demanda total d’aigua calenta sanitària per a la higiene i la neteja de l’escorxador, la qual oscil·la entre els 250.000 i els 300.000 litres diaris. Els costos d’inversió d’una planta d’aquest tipus oscil·len entorn dels 150 €/m2, amb un període d’amortització entre 7 i 10 anys, al marge de possibles ajudes o subvencions. L’estalvi d’emissions de gasos hivernacle és d’unes 105 tCO2eq/any per a una superfície de 3.000 m2.

Generalitat de Catalunya Institut Català d’Energia


energia demo Planta termosolar en una empresa càrnia

01. Presentació La demanda de calor de baixa i mitjana temperatura de la indústria (fins a 250º) representa aproximada· ment el 41% de la demanda total del sector. Aquest rang de temperatura es pot aconseguir per mitjà d’instal·lacions solars tèrmiques, per la qual cosa es tracta d’un mercat amb un gran potencial d’aplicació, especialment en sectors com l’alimentari. En els darrers anys, s’ha produït un increment notable de la comercialització de captadors solars de tubs de buit, ja que permeten assolir temperatures superiors i tenen un rendiment més elevat. També hi ha més varietat de captadors de mitjana i alta temperatura com els concentradors cilindroparabòlics (CCP) o els

L’empresa Mafrica es dedica al sacrifici i especejament de porcí, oví i boví, i a produir elaborats de carn de porc.

concentradors lineals de Fresnel (LFC). La planta termosolar de l’empresa de productes car·

és una empresa familiar dedicada des de l’any 1963

nis Mafrica de Sant Joan de Vilatorrada, operativa

al sacrifici i especejament de porcí, oví i boví, així

des del febrer de 2012, utilitza aquesta tecnologia

com a produir elaborats de carn de porc. Hi treballen

Fresnel, amb un rendiment espacial que supera en

més de 350 persones i disposa d’unes instal·lacions

un 25% les tecnologies CCP. Es tracta d’una instal·

de 40.000 m2 de superfície. Mafrica ha introduït tam·

lació pilot amb la qual es vol valorar el rendiment del

bé altres millores en les seves instal·lacions per a re·

disseny d’aquesta tecnologia, així com els proces·

duir el consum d’aigua i energia.

sos de fabricació i muntatge.

Aquesta planta ha estat el resultat pràctic derivat del

El projecte ha estat promogut per l’enginyeria Aira

projecte FRELCATSOL, l’objectiu del qual era crear

Termosolar (disseny, producció i muntatge), una

una línia de producte de captadors solars tèrmics de

empresa que desenvolupa el negoci basat en els

concentració amb tecnologia Fresnel. Es tracta d’un

captadors Fresnel objecte d’aquest projecte, mentre

projecte cofinançat per ACC1Ó en el camp de la re·

que l’empresa Aiguasol (Sistemes Avançats d’Ener·

cerca i el desenvolupament industrial, per la qual cosa

gia Solar Tèrmica, SCCL) s’ha encarregat de l’estudi

ha rebut un ajut econòmic per valor de 373.966 €, un

dels càlculs tèrmics i d’escollir els materials. Mafrica

30% del total (1.246.553 €).

02. Projecte Estructura parabòlica dels miralls

LA PLANTA

La instal·lació termosolar està formada per diverses

TERMOSOLAR DE

línies acoblades de miralls que imiten una estructura

L’EMPRESA MAFRICA

parabòlica. L’objectiu és captar la màxima quantitat

UTILITZA LA

de radiació solar i concentrar-la en un receptor lineal

TECNOLOGIA DE

situat en el punt focal, a uns metres d’alçada, per on

CAPTADORS LINEALS

circula aigua que actua de fluid caloportador (en el

FRESNEL (LFC).

disseny, no es preveu fer servir oli, ja que es tracta d’un producte altament contaminant i que cal injec· tar de manera constant en el sistema). Es tracta de captadors lineals tipus Fresnel (LFC) que, a diferència dels captadors cilíndrics parabò· lics construïts amb un únic mirall corbat (PTC), estan constituïts per una sèrie de miralls plans, orientat ca·

La instal·lació termosolar està formada per diverses línies de miralls que formen una estructura parabòlica.


Dipòsits de gran capacitat

L’ENERGIA

L’estructura de captadors ocupa una extensió de 98

PRODUÏDA PERMET

m de llargada per 18 m d’amplada, i una superfície

COBRIR LA

bruta de 1.687 m2, amb una superfície neta de mirall

DEMANDA TOTAL

de 1.233 m2. La radiació total horitzontal és de 1.578

D’AIGUA CALENTA

kWh/m2·any, a una temperatura de funcionament en·

SANITÀRIA PER A LA

tre 50ºC i 200ºC. Això equival a una ràtio de 2,6 m2/

HIGIENE I LA NETEJA

kW, amb un rendiment estimat del 69% a 50ºC (645

DE L’ESCORXADOR.

kW de potència màxima), del 51% a 150ºC (477 kW) i del 40% a 200ºC (374 kW). La instal·lació termosolar està connectada a dos dipòsits de 100.000 litres de capacitat unitària que acumulen l’aigua fins a uns 95ºC de temperatura, i que permeten mantenir una temperatura òptima per Els captadors que contenen el fluid caloportador estan situats en el punt focal de l’estructura parabòlica de miralls.

al procés industrial fins a 3-4 dies sense cap aporta· ció energètica suplementària.

dascun en un angle diferent per tal d’aconseguir la màxima superfície de captació solar. Les línies de miralls no realitzen el mateix moviment al llarg del dia, ja que cadascuna en té un en funció de la posició que ocupa respecte a la planta, tant en longitud com en latitud. Així mateix, la distància i l’angle respecte al punt focal és diferent per a cada línia de miralls. Per això es poden fer girar diverses files amb un sol motor, el qual també s’acciona quan hi ha vent fort (posició horitzontal dels miralls), cala· marsa (posició vertical) o quan es procedeix a nete· jar-los (la posició varia en funció del procés).

Els miralls plans estan orientats cadascun en un angle diferent per obtenir la màxima superfície de captació solar.

03. Resultats Des que es va posar en funcionament, la planta termo· solar ha superat els resultats estimats, amb rendiments d’un 50% entre l’energia lliurada als dipòsits i la radia· ció global. Les dues puntes d’energia obtingudes fins ara es van produir durant els mesos de juliol i agost de 2012, i van arribar als 12,5 MWh lliurats a dipòsits. L’energia produïda permet cobrir, així, la demanda to· tal d’aigua calenta sanitària per a la higiene i la neteja de l’escorxador, la qual oscil·la entre els 250.000 i els 300.000 litres diaris en funció de la quantitat de produc· te tractat. Aquesta aportació energètica d’origen reno·

Tots els elements de la planta termosolar estan equipats amb sensors per tal de poder fer-ne el seguiment i detectar qualsevol incidència en línia.

vable comporta un estalvi energètic anual d’uns 2.200 MWh de gas natural. Les emissions que s’estalvien de gasos hivernacle es calculen en unes 105 tCO2eq/any.

s’explota en règim d’ESE (empresa de serveis ener·

Els costos d’inversió d’una planta d’aquest tipus

gètics), és a dir, que només abona l’energia produïda

oscil·len entorn d’uns 150 €/m , amb un període

a l’empresa explotadora, propietària de la instal·lació,

d’amortització entre 7 i 10 anys. Tanmateix, Mafrica

i no ha d’assumir els costos de manteniment i de re·

no ha hagut de fer cap aportació econòmica ja que

novació dels equips.

2


energia demo Planta termosolar en una empresa càrnia

Fitxa tècnica EMPRESA: Mafrica

ACTUACIÓ: Planta termosolar en una empresa càrnia

LÍDER DEL PROJECTE, DISSENY I MUNTATGE: Aira Termosolar

Inversió econòmica: 450.000 € (superfície: 3.000 m2) Estalvi energètic: 2.200 MWh de gas natural Estalvi d’emissions: 105 tCO2eq/any

COL·LABORADORS: Aiguasol (Sistemes Avançats d’Energia Solar Tèrmica, SCCL)

84 Pla d’estalvi d’energia i instal·lació solar fotovoltaica en un institut. IES Bisbe Sivilla, Calella (El Maresme). 85 Instal·lació d’energia solar tèrmica. Hospital General de Vic, Vic (Osona). 86 Planta de producció de biodièsel. Stocks del Vallès SA, Montmeló (Vallès Oriental). 87 Planta de tractament tèrmic eficient de purins. Juneda (Les Garrigues). 88 Sistema de regulació i telegestió de l’enllumenat públic. Menàrguens (La Noguera). 89 Planta de cogeneració. Complex Industrial de Solvay, Martorell (Baix Llobregat). 90 Parc eòlic Serra de Rubió. Acciona Energia. Serra de Rubió (Anoia-Bages). 91 Instal·lació fotovoltaica integrada a la teulada. Poble Espanyol de Barcelona. 92 Habitatges modulars energèticament eficients. Vilafortuny (Baix Camp). 93 Nou sistema de gestió de l’energia i calefacció solar central en un complex turístic. Platja d’Aro (Baix Empordà).

Per a més informació, adreçeu-vos a: Institut Català d’Energia Departament d’Empresa i Ocupació C. Pamplona 113, 3a planta 08018 Barcelona Tel: 93 622 05 00 Fax: 93 622 05 01 icaen@icaen.gencat.cat · gencat.cat/icaen

94 Cursos de conducció eficient. 95 Edifici sostenible CAP Roger de Flor. Barcelona. 96 Instal·lació fotovoltaica a les cotxeres del Trambaix. Sanf Joan Despí (Baix Llobregat). 97 El servei de Carsharing (Cotxe Multiusuari). 98 Sistema de recuperació de calor en màquines tèxtil de tipus ram. 99 Implantació d’un sistema de gestió energètica. Companyia SEAT. Martorell (Baix Llobregat), Zona Franca (Barcelonès). 100 Edificis públics més eficients. 101 Aplicació d’un contracte de serveis energètics. Pirelli Neumáticos. Manresa (Bages). 102 Planta d’aprofitament energètic de biogàs mitjançant codigestió anaeròbia de purins. Porgaporcs, SL. Vila-sana (Pla d’Urgell). 103 Planta fotovoltaica cobre cobertes d’edificis. Barcelona (Barcelonès). 104 Sistema de gestió de l’energia en un edifici públic. Barcelona (Barcelonès). 105 Aprofitament del revaporitzat mitjançant temocompressor. Hldrocolor, SL.

106 Enllumenat públic ecodigital. Barcelona (Barcelonès). 107 Equips elèctrics de bufat d’ampolles més eficients. Henkel Ibérica. Sant Adrià del Besòs (Barcelonès). 108 Central Fòrum de Dístrict Heating and Cooling Sant Adrià del Besòs (Barcelonès). 109 Calderes de biomassa al Lluçanès 110 Recuperador-bescanviador de calor aire/aire Rubi (Vallès Occidental). 111 Projecte Llars Verdes. Barcelona (Barcelonès) 112 Edifici d’oficines eficient. Empresa lavola. Manlleu (Osona) 113 Pla d’eficiència en la ZAL del Port de Barcelona 114 Auditoria energètica de transport 115 Trigeneració en un poliesportiu privat. Mataró (Maresme) 116 Nou model d’establiment de congelats més eficient 117 Estalvi i diversificació energètica en el sector del taxi 118 Millora de l’eficiència en la calcinació del guix. Guixers (Solsonès)

Accedeix a la col·lecció Energia Demo

Dipòsit legal B-48422-2000 - ISSN 2013-2131 (edició impresa) - ISSN 2013-7583 (edició digital)

Darrers números publicats

119democat  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you