Page 1

Parlar de la felicitat s'ha posat de moda. Som persones i a moltes de nosaltres només es satisfà amb ambicions mesquines, amb els diners i la posició social, entre elles, tenir una bona salut, una feina satisfactòria, una rica vida amorosa, afectiva i familiar i amics que ens donen suport i ens facen ser ''feliços''. Felicitat no és fer el que un vol sinó voler el que un fa. Però ... Com aconseguir la felicitat? Què és la felicitat? Tant l'ètica socràtica com el relativisme moral dels Sofistes són dues teories significatives sobre la felicitat. Ambdues teories de les que anem a parlar, van ser aportades entre el segle IV i V aC, on cada filòsof significatiu donava la seva opinió sobre com hauria ser la felicitat. Una època on es podria dir que la filosofia era centre de discussió, on s'estaven donant a conèixer les respostes a moltes preguntes, de les quals per afirmar les seves teories donaven aportacions i idees que ells mateixos aprovaven. La teoria de Sòcrates era la mateixa que la dels Sofistes però plantejada d'una manera completament i radicalment diferent. Ells pensaven que eren savis i no necessitaven saber res més, mentre Sòcrates es creia ignorant, com bé diu la seua gran frase''Solo sé que no sé nada''. Tant uns com altres, vivien a Atenes (eren grecs). Eren persones que tractaven d'ensenyar i educar sempre de la mateixa manera. Sabien o simulaven saber de tot, astronomia, geometria, aritmètica, fonètica, música i pintura. Per compartir els seus coneixements, aquests anaven pels pobles venent o regalant seva saviesa o els seus discursos necessaris per defensar els fins del client. Sòcrates no cobrava per l'ensenyament, així que es podia dir que regalava la seva saviesa, a diferència dels Sofistes, que eren reconeguts pels Set savis de Grècia i cobraven per cada classe de la seva filosofia. Com ja hem explicat abans, les dues teories estaven plantejades de diferents maneres, amb diferents pensaments. Els sofistes tenien una idea de la felicitat contrària a la de Sòcrates. Els sofistes deien que per ser feliç tenies de fer cas de totes les lleis del poble, en canvi, Sòcrates inculcava que cadascú havia de creure en si mateix, en el que ell pensés sense deixar-se influenciar per res ni per ningú. Per això, els sofistes sempre han estat interessats per la política, ja que com ells creien que la felicitat es basava en no ficar en problemes encara que moltes de les lleis polítiques no fossin les adequades. En canvi, Sòcrates no estava gens interessat per la política, i això li comportava a defensar que per tenir felicitat havies de perseguir la bondat encara que això signifiqués anar en contra de les lleis del poble. Tant una com altres tenien raons i grans possibilitats de convèncer la societat sobre que la seva teoria era més adequada que les altres, per aquesta raó, la filosofia era el tema més parlat en aquesta època. Mentre els sofistes estaven enfocats en problemes que es resolien en aquest món físic i per a aquest món


físic, Sòcrates estava enfocat en la recerca de la veritat a través de les Primeres Formes. Sòcrates vivia sobretot en la pobresa mentre que els Sofistes vivien del que guanyaven per les seves classes i ensenyaments. Aquests, deien que ningú podia saber el que estava bé o el que estava malament. Per l'altre costat Sòcrates defensava que cadascú busca ser el que és i hauria de ser. Aquest filòsof va triar el que volia ser i va triar ser pobre abans de cobrar a la gent que creia el que feia, és a dir, els seus seguidors. Sòcrates, com previst per Plató, creia en un món sensible, de les idees, en unes primeres formes més enllà del que és social i imperfecte i el seu procediment utilitzat era la pregunta el''què és''que configurava el fonament de la ciència. Dos diferents teories amb un mateix tema però amb raons i arguments diferents que defensen el seu tema. Una persona no estarà buscant la felicitat constantment, sinó que estarà esforçant per aconseguir aquesta fita. Només aquesta persona es va a adonar que és''feliç''en el transcurs de viure la vida. Conclusió; Nosaltres estem d'acord amb la teoria de Sòcrates. Defensem que cada un ha de creure en si mateix, en el que tu penses sense deixar-se influenciar per res ni per ningú.

Yo solo sé que no sé nada

Enea Gómez, Sandra Lozano, Alex Rodrigo, Pablo Prieto i Rubén Maria.

Ética  

Proyecto que debemos hacer para etica

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you