Issuu on Google+

empohrda

Revista de Comerç Figueres Associació/ Núm 27 /primavera 2012

Pilar Farrés

Antiga Revista CF des de 2002


Sumari Presentació

Figueres Ciutat, reflexió Et puc whapejar? Empordanès Antonio Herrera Concurs Empordanesa Mercè Portell Opinió: Salut, noble empohrda!!! Veus dels associats Breus Eix Empordà Breus Comerç Figueres La Comarca: El Triangle Dalinià Novetats comercials El racó de Maite Mach Solidaritat Nous socis Comerç Figueres Llistat socis Entrevista artista Pilar Farrés Una altra manera de fer, és possible! Disseny editorial i impressió: Gràfiques Montserrat.com Enquadernat per ALTEM Dipòsit Legal: Gi-1523-2011 Ecoedició en paper 100% reciclat, tintes d'oli vegetal.

P R E S E N T A C I Ó Benvolguts, El darrer editorial va ser el de la primera revista amb el nou format i, per tant, no em va costar gaire escriure’l, hi havia novetats per explicar i es presentava un nou projecte. Això sempre provoca curiositat, una certa il·lusió. Ara, se’m fa difícil escriure l’editorial per a aquest nou número. Cada dia és més complicat tirar endavant, les dificultats semblen cada dia més grans, les notícies semblen pensades per a espantar-nos un xic més portada a portada. Però encara que ens envaeixi el desànim, tots sabem que quedant-nos quiets, queixant-nos i criticant-ho tot, no ens en sortirem pas, ans el contrari, ens enfonsarem més. No podem oblidar que els nostres pares, avis o besavis van viure uns anys encara més difícils que aquests que ens toca viure a nosaltres; la guerra civil i la postguerra van ser anys més durs, més grisos, i se’n van sortir, van reconstruir un país i amb el seu treball van aixecar el benestar que nosaltres gaudim o hem gaudit fins ara. És evident que nosaltres també ens en sortirem. Per capgirar aquesta situació hem d’aguditzar la nostra voluntat de tirar endavant i el nostre desig de canviar

FIGUERES CIUTAT, reflexió Un cop passades les fires i festes de la Santa Creu, amb un sorprenent temps assolellat, la “ciutat” pot seguir reflexionant. Afortunadament s’estan fent moltes coses (actes / festivals / trobades...) a la ciutat i això juntament amb l’atracció turística que ens caracteritza i que ens posiciona fa que siguem realment afortunats com a destinació. El comerç associat està fent grans esforços per seguir captant públic d’arreu i desenvolupant diferents eines perquè la oferta sigui entesa com a un format modern i adaptada a la clientela present i futura. El turisme ens aporta quantitat de turistes que seduïts pels diferents pols d’atracció que té la ciutat genera fluxos que donen aire a un creixent sector hostaler a la ciutat. Figueres ha viscut una millora considerable de l’espai urbà i s’està pensant el futur de la mateixa com el d’una ciutat madura, amb molta zona pacificada per a vianants i que pugui esdevenir un dels centres comercials a cel obert referents a Catalunya. Tot i que el consum no acompanya i la situació no és la millor, la nostra ubicació geogràfica i els nostres actius fan que

estiguem molt millor que d’altres destinacions comercials o turístiques. I això sense que es treballi amb criteri d’unitat i organitzat. Ara no és temps de fer qualsevol cosa a la ciutat perquè és gratuït, no és temps de posar parades i més parades al carrer i que puguin castigar el consum d’aquells que 365 dies l’any contribueixen en la destinació. Ara és temps de fer les coses amb seny i buscant resultats de tot el que es fa. La ciutat ha de fer una important aposta del que és i pel que és, comerç i turisme, però ho ha de fer amb la implicació dels diferents agents i amb coneixement. No és moment per desgastar-nos. Tothom està lluitant perquè les coses vagin bé en un futur i la responsabilitat ha d’existir per tots. La ciutat pot ser una gran destinació comercial i turística referent, si d’una vegada per totes s’hi destinen els recursos que es mereixen i es treballa amb criteri i amb una gestió eficaç i econòmicament sostenible. Figueres ha de treballar com a destinació i nosaltres hi volem contribuir i ajudar. L’Empordà? ... encara hi ha dues comarques i massa atomització, per no parlar de consorcis.

el present per convertir-lo en un futur millor que el passat que ens ha portat fins aquí. I per això, farà falta treballar molt, esforçar-se, ser generosos i solidaris, ser valents, canviar coses que sembla que no es poden canviar, deixar de banda els partidismes i pensar en solucions i, sobretot, fer-ho tot en base a uns principis, a uns valors en els quals tots ens vulguem emmirallar i no en base a urgències, ni als dictats d’uns mercats que no tenen cap altra legitimitat que els diners, ni als interessos electorals dels partits polítics. No m’entengueu malament, ara és quan més necessitats estem de política, però de política a seques, no de política partidista. Escrivia a finals de l’any passat: “...estem iniciant una nova etapa, no només nosaltres, els comerciants, l’estem iniciant tots plegats. Nosaltres intentarem pensar menys de portes endins i mirar més cap al client. Sabem que l’època ens demana que fem molt bé la nostra feina d’apropar els productes i serveis als ciutadans i que ho hem de fer a preus moderats. Hem de ser solidaris amb la ciutat, hem de contribuir a tirar endavant, perquè com a sector econòmic més impor tant de Figueres tenim la responsabilitat de fer les coses bé, de ser innovadors, d’actuar com a motor

de l’economia i de fer els passos necessaris per tal de mantenir la nostra ciutat com a referent comercial a Catalunya. Ho intentarem. Esperem que si ho fem bé, la gent ens respongui donant suport al nostre centre comercial a cel obert i convertint-lo en el seu principal destí de compres.” Hi ha qui diu que tot està inventat, d’alguna manera és veritat. En fi, hem de treballar, ajudar, pensar en positiu, aprofitar, contribuir segons les pròpies possibilitats, tenir cura dels que ens estimem, lluitar per millorar, construir... ni més ni menys que el que ens van voler ensenyar quan érem petits (i que, potser, havíem oblidat). Molta sort a tots, Jordi Rotllan Torrent


ET PUC WHAPPEJAR? Una de les coses que em sorprèn és l’accelerada irrupció del nou vocabulari de connotacions dospuntzeristes en els diàlegs. A www.genbeta.com estan recollint aquest argot dospuntzerista tractant-lo com a típic efecte pueril d'adolescència i com a frontera per separar la generació dels pares respecte la dels fills (podeu llegir-ho a Oiga, perdone, ¿ l e p u e d o " t u i t e a r " ? To n t e r í a s "dospuntoceriles" (I) del 8 de febrer 2012 i a "Vale, tía, luego nos feisbuqueamos. Tonterias "dospuntoceriles" (II) de l'11 d'abril 2012, però és que en tinc moltes més, de frases i no precisament entre adolescents, sinó entre la generació dels pares i de certs avis, i no es tracta precisament d’intentar ser el més molón o el més guai ni el més geek, freak o nerd: – Et puc whappejar? Fins i tot ho trobo una cortesia en un món on tenir el mòbil d’algú sembla que atorgui patent de cors per poder trucar a qualsevol hora i passar per davant de tot sense necessitat de fer cap mena de cua. I ja és whappejar, no whatsappejar. – Mira, ens followegem i així no caldrà mailejar-nos... ràpid, executori, contribució de @Graupix – Ahir tot el dia treballant al núvol, em penso que pateixo jet-lag. Conversa amb un informàtic molt seriot. – Però això s'ha de fer amb el hashtag amb motivació, eh? Com diu el Tal! I el Tal no és cap mediàtic. – Això, sobretot, ho has de pinejar. Una recomanació feta arran d'una evidència col·loquial, en referència a Pinterest. – Estàs lliure ara? (des d’un xat, pot ser el de Facebook, el de Google, per WhatsApp...) Vídeo-xatem? Res de vídeo-xategem, també se simplifica. – Espera que els hi faig un check-in a FourSquare, sempre s'han portat molt bé amb mi. Una altra cortesia. – Ens desvir tualitzem en el proper networking, val? Aquesta no ve del món 1.0 però també és una conversa i ben real; contribució de @XaviLDP. – Ens seguim és ja és un clàssic quan fas referència a donar continuïtat a una relació 1.0 a través del 2.0 (també de @XaviLDP) – Em pots passar qualsevol imatge per la comunicació de la Jornada, però sens dubte la de l’avatar ens seria molt millor. Té raó,

Montse Ferrer la promoció és més efectiva, s’ha convertit en la teva foto oficial, la que identifica millor al ponent (abans només tenien foto oficial el rei i quatre mandataris). – Ah però, us coneixíeu? Sí, del twitter! Fa temps que ens seguim. I no hi ha lloc per dubtar que ja saben qui són cadascú, que la relació no és nova i que, per tant, més o menys, ja es coneixen (ara el problema està en com cadascú utilitza la magnitud de la frase “conèixer algú”) – No, si jo sóc amiga de la Tal però no vull dir del Facebook, sinó de tota la vida... Bé, que també la tinc al Facebook, però m’entens, oi? Caram, quin embolic... Si feu el canvi de pensament cap a què a Facebook el que tenim són contactes que poden ser amics i no al revés, tot us serà més senzill. I d’entre aquests contactes, n’hi ha que poden ser amics: d’abans, d’actuals o bé futurs amics! La paraula “amic” a Facebook, va ser una genialitat de màrqueting dels seus creadors per contribuir a la seva viralitat. No en tinc cap mena de dubte. A Twitter van idear el fet de, o ser seguidor o que et segueixin. Frases que abans només es feien servir per a convèncer algú en un diàleg oral. Curiós, no? I si quelcom em fa gràcia d'aquest ús ja molt més normalitzat d’entrar en les noves formes de comunicació, és que ara et trobes que, en funció del teu interlocutor, has de canviar d'eina, de suport de comunicació (parlo de suports gratuïts). I que ara n’hi ha molts, de suports, no només el telèfon o el mail. Una de les millors coses que tenen, és el fet de poder resseguir la conversa al més pur estil Chronologie, de forma que aquella dada que et va explicar fa un mes en Tal, encara hi és! I és que el sistema scroll (anar baixant el cursor, tipus Facebook) guanya enormement en comoditat al de full a full (Google) i ja no diguem respecte al ritme, o millor dit, l’”a-ritme” a què t'obliga l'e-mail (safata d'entrada-obre missatge, torna a safata d'entrada-obre missatge, torna a safata d'entrada...) Twitter, Facebook i WhatsApp, són comodíssims en aquest sentit (sempre i quan, un dels integrants de la conversa no esborri els missatges). WhatsApp s’emporta la palma. Heu provat mai una conversa múltiple amb el WhatsApp? És el més semblant a la cabina dels germans Marx però tothom s’hi apunta, feu la prova amb un tímid recalcitrant! Ara l'únic problema podria ser el de recordar per on has tingut aquella conversa... Pel Twitter?, pel Whats?, pel Facebook?, pel

xat de Gmail? Quelcom semblant al que passa amb les contrasenyes... “Espera un moment que recordi quina és aquesta...” i al cap d’una estona “No, a veure si trobo on la tinc...” Recordar. En l’època de la infoxicació, de la multicanalitat i la immediatesa de la informació, la memòria ha passat a un altre pla. Els detractors de les noves tecnologies solen fer servir la pèrdua de l’ús de la memòria com un gran perjudici de l’activitat mental. Sembla com si deixar de tenir una bona memòria sigui sinònim de ja no ser àgil ni ràpid ni jove, i et fa caure en què potser és el primer toc d’atenció cap a l’envelliment, cap a què potser la teva empenta professional té els dies comptats; que potser perdràs vigor i credibilitat en els teus cercles socials. Fins i tot força vegades, amb els detractors, sento com aquest discurs comença preocupant, per anar prenent caires amenaçadors i, de vegades, gairebé apocalíptics. L’exemple més normal ha estat el d’haver de passar de recordar el nostre mòbil i la contrasenya de la targeta de crèdit, a recordar, a més, la del mail personal, la de l'empresa, la del Facebook, la del mòbil i la de l’ordinador. Els que treballem amb noves tecnologies tenim, a més, la del blog o blogs, la de les diferents FTP, o les de la rècula d’eines 2.0 classificades per empreses, per dir-ne uns pocs exemples. I hom recomana canviar les contrasenyes cada tres, màxim quatre mesos. La que us escriu ha estat sempre una desmemoriada i una maldestra, per la qual cosa quan algú em comenta que comença a creure que ha de vigilar perquè nota símptomes com els que he descrit, sempre penso que no sé on és el problema perquè li porto anys d’avantatge: no hi ha hagut època millor per als desmemoriats i maldestres que aquesta. A favor d’una altra gran rutina: la de l’hàbit de l’ordre... digital! La cultura hindú en sap molt d’implementar nous hàbits. Truc: fer durant 21 dies seguits aquell gest de costum que vols aconseguir. Què és l’ordre digital? En la pràctica, es tradueix principalment en endreçar pantalles. Totes (ordinador, mòbils, tauletes...). En països de pedagogia infantil avançada, ja fa uns anyets que ensenyen a tenir l’escriptori de l’ordinador correctament endreçat . Parlant amb propietat, incorpores la teva pròpia taxonomia com a sistema

app mòbil web

estable sobre el qual t’és possible treballar i fer front a les diferents situacions diàries: – Funciones “alarmat,” és a dir, amb alarmes programades bé des del mòbil o bé des del Calendar, definint quants cops i amb quina cadència vols ser avisat amb anterioritat. – Etiquetes o tagueges o hashtagues qualsevol cosa (no només el mail). – Facebook i Twitter els empres sempre sota llistes, de forma que la informació que realment t’interessa no se’t passa per alt. – Amb Evernote pots emmagatzemar i accedir còmodament a tots els temes professionals i personals que empris sovint (o no,). Fins i tot pots utilitzar-lo com a CRM de la teva feina, i se sincronitza immediatament amb la resta de dispositius mòbils. I Evernote Hello (iPhone), en integrar-se en l’agenda i el compte d’Evernote, ens ajuda a recordar les persones que coneixem. Funciona com una agenda de contactes millorada on s’afegeix la foto, la localització de la trobada amb aquella persona i algunes dades més. De fet l’eslògan d’Evernote és “Recorda-ho tot” (es calcula que aquesta aplicació te més de 24 milions d’usuaris registrats). – My6sense (El meu sisè sentit, una eina 3.0 que es defineix com “La teva intuïció digital”), t’aprovisiona automàticament de tots aquells temes que són del teu interès, ja que el seu algoritme ressalta l’historial de les teves entrades més importants, així com el que llegeixes on-line, el temps que hi dediques i quines comparteixes. – I, a més, és de gran ajuda la utilització de programes de mapes mentals per estudiar, planificar, organitzar, prendre decisions i, tot amb un plegat, augmentar la teva eficiència personal amb el seu ús. Un bon exemple el teniu amb MindMeister. Una oblidadissa, despistada i distreta perpètua com jo, està convençuda que el resultat de tot això és el més semblant a la suposada megacapacitat que dóna la memòria natural. I gas avall, que hi ha molta feina per fer. Podeu facebooquejar-me o tuitejar-me i dirme què us sembla tot això. Hashtag #histories20. Montse Ferrer Coordinadora SocialMedia Comerç Figueres Associació Facebook: facebook.com/montseC3PO Twitter: @Montse972

empohrda.com


L'empordanès Antonio Herrera Troba fàcil ser feliç? La felicitat forma part d’instants de la teva vida. Jo crec que per ser feliç no t’has de posar grans metes, viure amb les teves possibilitats, i sempre sempre que la salut teva i la dels teus t’acompanyi. Les etapes que vas vivint: casament, naixement de fills, adolescència sense grans problemes, naixement de néts, tot això t’ajuda a ser feliç. La cultura és indispensable per a viure? La cultura que nosaltres ara mateix tenim no diria que és indispensable, però sense cultura seríem persones sense identitat. Què falta per inventar? Sempre he pensat que les noves tecnologies es queden curtes. M’agradaria que l‘ordinador respongués a les ordres amb la veu, però crec que ja falta poc per a tenir-ho. Lloc de naixement / Data / Estat civil / Residència Resident a Figueres però nascut a Porcuna (Jaén) el 12 d’octubre de 1939. Actualment estic casat i tinc dos fills i tres néts. Implicació en agrupacions artístiques/ Quines/ Responsabilitats L’única agrupació en què estic implicat és l’Associació Amics del Castell de Sant Ferran, on actuo com a president. Es tracta d’una entitat que promociona tota classe d’activitats culturals (conferències, presentacions de llibres, exposicions de quadres, exposicions de fotografies, tant d’artistes professionals com d’amateurs; recitals de versos, viatges culturals...) Aficions M’agrada viatjar, anar en bicicleta, caminar i conèixer el món. Una crítica A les persones que porten el gos a passejar i no recullen les caques del carrer. Un desig Que els polítics no ens mortifiquin cada dia més amb les seves decisions econòmiques

Concurs ... i el nou corcurs és:

Amb quina edat es quedaria? Totes les edats de la vida són bones, quan t’acompanya la salut. En quina època li hauria agradat viure? Em quedo amb l’actual, i sobretot la que vindrà si segueixen avançant les tecnologies i s’arregla aquest món global. La cuina és un art? No solament és un art, forma part de reunió d’amics, família, i moltes vegades soluciona els problemes. Personalment, m’agrada ficar-me a la cuina, preparar plats de la meva terra, plats nous, i també les receptes de la meva sogra, una gran cuinera. Davant d’una bona escudella o d’uns bons “flamenquines” qui es resisteix? Amb qui li agradaria tenir una conversa? M’agrada conversar amb persones que sàpiguen escoltar, i encara que tinguis opinions diferents no s’aixequi polèmica. He conversat amb Josep Valls (tenia un programa a TV Canal nord, amb aquest nom). En la ficció m’hagués agradat conversar amb Cristóbal Colón.

Quina assignatura va trobar a faltar a l’escola? La que ens parlés de què Espanya estava formada per diferents identitats (jo anava al cole als anys 50). Les persones som iguals però diferents en cada territori, per cultura, idioma, costums i forma d’afrontar la vida. De quin color pintaria Figueres? Mentre no sigui gris com anys endarrere em conformo. S’han perdut oportunitats de fer coses diferents envers altres ciutats. Sempre dic que la Pujada de Sant Pere que ens porta al Museu Dalí és gris total, hauria de ser amb un terra amb motius dalinians. Seria magnífic. El vermell representa la passió?, i el groc la bogeria? No ho crec. Per als xinesos, el vermell representa el diner i l’abundància. El groc, el relaciono amb una sortida de sol, però per a una altra cultura –ja hi tornem a ser– representarà una altra cosa. No ho relaciono amb la bogeria. Quin creu que és el nostre enemic? La poca cultura i la falta de respecte entre les persones

Els joves d’avui ho tenen més complicat que els d’abans? Doncs sí, cada vegada que veig una colla de joves, em pregunto què se’n farà, amb el futur que ara mateix tenim. Vostè es creu això del canvi climàtic? I tant ! La prova la tenim en el passat mes de gener, amb un temps quasi d’estiu, una setmana de barbuts sense fred, i un mes de febrer gelat. Sabria viure sense mòbil? Perfectament. Tot és acostumar-s’hi Li agradaria agafar l’AVE per anar… Londres. M’agradaria sortir de Figueres i travessar el canal de la Mànega en AVE. Quin museu no es cansaria de visitar? L’Ermitage, perquè és tan gran que mai s’acaba. El vaig visitar i vaig quedar-me amb les ganes de veure’n molt més. Què en pensa del comerç urbà? M’agrada el comerç de proximitat. Que cada vegada és més difícil de trobar. T’hi sents bé, quan entres en una botiga et saluden pel teu nom i ja saben el que busques. Què és per a vostè ser empordanès? Jo em sento empordanès, encara que vaig néixer fora d’aquí. Porto a l’Empordà més de 50 anys i, per a mi, ser empordanès és estimar el territori, conèixer-lo a través de visitar els diferents pobles, cales, muntanyes, monuments. Un any que no vaig sortir de vacances, vaig visitar en 15 dies tots els pobles de la comarca. Hi ha molta gent que no els coneix. Bé, no coneixen ni el Castell de sant Ferran!!! En una paraula, integrar-se a la comarca, amb la seva gent, encara que diuen que estan tocats per la tramuntana. Tinc una fita per ser bon empordanès, i és poder expressar-me en català tal com ho faig en castellà. No som perfectes!!!

El passat 28 de febrer la Montserrat Mauné va ser l'única guanyadora de l'últim concurs "Qui és qui? Els tres nens" on s'havien d'endevinar els tres personatges dels que s'havia penjat la seva foto quan eren petits. És tractava d'en Josep Maria Joan, Santi Vila i Jordi Rotllan.

On és l'antípoda de Figueres?

Al sud de Nova Zelanda hi ha les illes Antípodes que es van anomenar així per creure que eren l'antípoda de Londres. Però a pesar d'anomenar-les amb tanta referència, es van equivocar: en realitat el seu antípoda es troba al canal de la Mànega davant la costa francesa. El punt antípoda (del grec , format d’anti- "contra, oposat" i pous "peu", o "amb els peus del revés") és el punt oposat de la superfície de la Terra, el lloc a la màxima distància possible d'un altre. S'utilitza el masculí plural, els antípodes, per anomenar les terres més pròximes al punt antípoda.

empohrda

Doncs bé, on diríeu que està l'antípoda de Figueres? · prop de Nova Zelanda? · prop de la República de l'Equador? · o prop de Corea del Sud?

Nom:

Endevina el punt antípoda de Figueres i guanya un triple premi: una sessió personalitzada de tractament corporal o facial al Centre Donna, més un sopar-menú al Restaurant Baobab per a dues persones, més dues consumicions valorades en 12€ cadascuna al bar Soul Cafè, tots ells a Figueres.

Butlleta Participació concurs

Cognoms: Població: Telèfon: E-mail:

!

La resposta és:

Per participar pots: · omplir la butlleta que apareixerà al diari empohrda i portar-la fins a les oficines de Comerç Figueres a la Plaça del Sol s/n (darrere l'Oficina de Turisme), · enviar un mail a info@empohrda.com amb la vostra única opció i afegint el vostre nom i telèfon, · per Twitter enviant tweet a @amicdefigueres amb la resposta i el hashtag #antipodaFigueres · o bé enviant un WhatsApp al telèfon que trobareu en el QR, també amb l'opció que hagueu triat i afegint el vostre nom. Totes les dades facilitades a través del formulari o correu electrònic, seran tractades amb estricta confidencialitat d'acord a Llei Orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de Protecció de Dades. La revista Empohrda insisteix en el seu compromís d'ús responsable i confidencial de les dades garantint el seu ús d'acord amb les exigències legals i que només seran utilitzats per dur a terme les nostres tasques bàsiques administratives, comercials i de comunicació. Si vostè desitja rectificar o cancel·lar les seves dades del nostre fitxer, pot notificar-ho enviant una sol·licitud a través del nostre correu electrònic info@empohrda.com


L'empordanesa Mercè Portell Lloc de naixement / Data / Estat civil / Residència Nascuda a Castelló d'Empúries el 21/03/41, és vídua del conegut i recentment homenatjat Sr. Honorat Gotanegra. Resident a Roses i gestionant un dels establiments d’allotjaments turístic referents a la nostra Costa Brava, l’Hotel Terraza.

Què falta per inventar? La pau al món.

Implicació en agrupacions artístiques/ Quines/ Responsabilitats No. Dedica la major part del seu temps als negocis familiars. Incansable i innovant encara, a dia d’avui comparteix la resta del seu temps amb la seva família.

De quin color pintaria Figueres? De color verd.

Aficions Caminar a la vora del mar, a Roses.

Quin creu que és el nostre enemic? La maldat.

Una crítica La manca d'esperit humà.

Els joves d’avui ho tenen més complicat que els d’abans? No, si saben aprofitar els mitjans actuals.

Un desig Poder fer costat als meus fills durant molts anys.

Quina assignatura va trobar a faltar a l’escola? En el seu moment em conformava amb les assignatures que tenia, i intentava aprendre el màxim de cadascuna.

El vermell representa la passió?, i el groc la bogeria? Sí, i el verd representa l'esperança.

Vostè es creu això del canvi climàtic? No.

Amb quina edat es quedaria? Amb la que em toca.

Sabria viure sense mòbil? Sí, ja hi visc.

Quina època li hauria agradat viure? Amb l'època en què vivim.

Li agradaria agafar l’AVE per anar… A París.

La cuina és un art? Sí, sens dubte i més quan ho vius a casa i ets de Roses.

Quin museu no es cansaria de visitar? El MNAC.

Amb qui li agradaria tenir una conversa? Amb qualsevol persona, sempre que sigui intel·ligent, per poder-ne aprendre. Troba fàcil ser feliç? Sí, cal saber-se conformar. La cultura és indispensable per viure? Per sobreviure no, per viure sí.

Què en pensa del comerç urbà? Que cada vegada ho tenen més difícil per sortir-se'n. Què és per a vostè ser empordanesa? Estimar el país i estimar el territori.


Opinió Salut, noble empohrda!!! Salut, Palau del vent!!! (I) L’Empordà posseeix una màgia que sedueix, encisa, captiva; si més no això és el que podem constatar els nadius de la zona en veure, llegir, escoltar com ens descriuen els visitants que ja fa més de 3000 anys que rebem. Vet aquí un lúdic i lúcid exercici que té significatives dimensions. D’entrada podem dir que tot plegat ens ajuda a conèixer millor i a saber gaudir d’allò que tenim davant dels nassos, però que a vegades no veiem prou bé. Aquest joc de miralls, inclou una part pragmàtica, gens menyspreable, que ens convé conèixer fil per randa, ja que el nostre país té en el turisme una cabdal i vital font d’ingressos que, si més no, hem de vigilar amb lupa. De fet, des d’ èpoques gregues i romanes som terra de pas i per aquí han deixat molta petjadai han contribuït a configurar un “Imaginari” que, malauradament, els nadius no ens acabem de creure i en conseqüència no som capaços d’oferir com cal. Una paradoxa força preocupant si es té en compte que el comerç neix, es crea, i es difon des de l’Empordà. L’arribada de grecs i romans va crear una important xarxa d’intercanvis, comercials i culturals, que va potenciar l’aparició en escena d’un element transcendental: l’encunyació de moneda. Roses i L’Escala, o L’Escala i Roses, aportaven així un element que revolucionava el món del comerç i que ben aviat es va escampar vistes les seves propietats “pragmàtiques”. La prova la tenim en la rapidesa amb què altres indrets deixaven de bescanviar gallines per àmfores, feien imitacions de les monedes nostres i així entraven dins la roda. Una roda que al cap de gairebé tres mil·lenaris ha creat una mena de rànquing, on tothom hi vol estar present. El grup G20, controla i domina el món mundial, i just ara en aquesta etapa de crisi, de recessió, llança un missatge clar, concret i ben contundent: el turisme és un potent generador de riquesa que contribuirà positivament a regenerar l’economia. Tant és així que els responsables de turisme dels països del G20 han creat el que ja es coneix com a T20. Trobades de ministres de Turisme que per primera vegada es reunien a Johannesburg el passat febrer del 2010 i que d’aleshores ençà es reuneixen cada octubre per debatre sobre el tema. Es podria fer la 4rta trobada a l’Empordà, l’octubre del 2012? Per què no? No tan sols som el bressol de tota aquesta moguda sinó que tenim elements suficients com per acollir el que sigui, quan sigui. Tan sols ens ho hem de creure i treballar-hi. Com? Justa la fusta!!! Per trobar les respostes caldrà anar a poc a poc i amb bona lletra.

aquest terreny, Josep Chias, ens il·lustra acuradament amb el seu tractat El negoci de la felicitat i posa al nostre abast dos principis fonamentals sobre màrqueting turístic: fer inventari de recursos, treballar com si fóssim una pinya.

Tan sols així podrem assumir que la dracma, el comerç, la tramuntana, el paisatge, la DO, vagin de bracet amb el pastor, la sireneta, el palau del vent, i amb tot el repertori d’etiquetes que ens han penjat. Totes i cadascuna formen part d’un inventari que hem d’optimitzar. Com? Vet aquí la mare dels ous!!! D’entrada ens convé conèixer, analitzar, debatre les xifres que ens proporciona la WTO, sobre turisme.

considerable augment de turistes que en tan sols una dècada gairebé duplicarà la quantitat de gent que es mou pel món. Dels 700 milions del 2000 es va passar als gairebé 1000 del 2010 i d’aquí als 1.600 del 2020 per arribar a 2100 el 2030. Quin altre sector pot donar tantes expectatives de creixement? Òbviament, tot aquest ball de riquesa i de xifres s’està observant de forma molt rigorosa i acurada des de principis del nou segle i mil·lenari. En tan sols 10 anys s’ha fet més feina que no pas en les famoses cinc dècades del segle passat, en què, a partir de la societat del benestar, crearen el boom turístic i de masses, i això amb tots els efectes col·laterals, tant positius com negatius, que hom sigui capaç d’imaginar o detectar. Una de les iniciatives més espectaculars la va proposar la WTO (OMT), mitjançant la creació de la Fundació Themis, autèntic motor revolucionari de la gestió turística. La fórmula era ben senzilla: un sector tan vital, tan important, tan cabdal, per força havia d’estar dirigit i gestionat per professionals ben formats, ben instruïts. Paradoxalment, Turisme encara no ha rebut la consideració universitària que li correspon, ja que no existeix la llicenciatura, i s’ha de conformar amb diplomatures, certificats o diplomes que, no obstant això, no resten impor tància als plantejaments OM-Themis, que basteixen programes i propostes sobre dos conceptes claus: formació i educació. És d’aquesta ferma voluntat que neixen les DMO: Destination Management Organization, és a dir entitats que gestionen el turisme com cal, amb rigor i coneixements professionals. Així, doncs, no cal inventar la sopa d’all, es tracta d’adaptar coneixements i pràctiques cap a situacions i espais concrets. Joan Juanola. Assessor/Consultor en turisme cultural (UdG)

FEM L’INVENTARI De poc serveix ara buscar culpables o bocs expiatoris a qui endinyar la responsabilitat de no haver sabut aprofitar la nostra particular, singular i diferenciada capacitat. Més aviat caldria entonar un mea culpa col·lectiu, un ritual de catarsi, que ens desempallegués de romanços. Tal i com està la situació actual ja no ens podem permetre perdre més palada i ens cal navegar pels mars del turisme amb acurada professionalitat. Afortunadament, avui en dia existeixen coneixements, fórmules, estratègies ben contrastades que ens poden ajudar eficaçment i eficientment. Un dels megacracs mundials en

Europa és el principal receptor de turisme tant pel que fa a volum de visitants com a volum d’ingressos. Aquesta empírica constatació és, de fet, el fil conductor que ha propiciat que la CE s’hagi pres molt seriosament les estadístiques a fi i efecte de mantenir-les. El Consell de la CE va adoptar el 17 de juny de 2010 una sèrie de plans, actuacions, estratègies que es recullen en el document “Estratègia Europa 2020”, on el turisme té un paper cabdal, sobretot si es té en compte que aporta el 5% del PIB, que ocupa el 5,2% de la població activa, que és la tercera activitat socioeconòmica mes important de la CE, que té un important efecte transversal en altres sectors i sobretot que s’ha de posicionar clarament i netament davant de les perspectives i de l’allau que ja preveu la WTO. Turisme és i genera riquesa, la qual cosa el converteix en un caramel molt apreciat que tothom vol; tanmateix, es preveu un


Veus dels associats Salut Parlem de varius

que és la causant de la insuficiència venosa. Aquest és un procés crònic que no es cura. Per tant, seria ideal evitar-ne l’aparició. Una dona que ha estat embarassada i que ja ha tingut el fill, pot tenir varius en el postpart. En aquests casos s'aconsella que esperi a recuperar el pes i l'estat hormonal previ, per anar a la consulta mèdica especialitzada, per fer la valoració exacta del seu cas i fer la proposta del tractament més idoni. D'opcions terapèutiques per al tractament de la patologia venosa n'hi ha moltes. L'escleroteràpia n'és l'estrella, perquè per ella tota sola pot arribar a resoldre aproximadament un 80% dels problemes venosos. Aquesta és un tècnica que feta per persones expertes i després d’un diagnòstic i una valoració acurats, pot tractar venes malaltes molt diferents amb resultats molt bons. Solen caldre diverses sessions, que es poden dur a terme qualsevol època de l'any. A l'estiu, quan les cames fan més mal, el tractament fet al Centro de enfermedades de venas, alleugereix les molèsties i ni el sol ni la calor són

impediments per al tractament. Aquesta tècnica ha evolucionat molt, però bàsicament es tracta d'injectar dins el vas malalt una substància irritant, que s'enganxarà a la paret de la vena i en farà disminuir el seu calibre, de manera que provocarà una redistribució de la circulació de la sang. Desapareixeran les molèsties associades a la insuficiència venosa i millorarà l'aspecte de les cames. Aquestes s'hauran tornat més sanes. Tenir cura de la salut de les cames és molt important. Unes cames sanes donen més mobilitat i autonomia, ajuden no només a tenir un millor aspecte sinó també a controlar altres malalties que necessiten la pràctica d'exercici físic. Millorar el funcionament de la bomba de sang a les cames, el segon cor, facilita gaudir d'un bon estat de salut.

El 31 de desembre de 2014 s’extingeixen els contractes d’arrendament de locals de negoci, subscrits abans del dia 9 de maig de 1985, actualment en vigor? Per respondre a aquesta pregunta, haurem de diferenciar si l’arrendatari és una persona física o bé és una societat.

l'hereu a partir de desembre de 2014, en els supòsits que s'incrementin els anys de vigència (20 anys) sobre la base dels dos supòsits que més endavant citaré (traspàs i augment de renda). Amb la subrogació del cònjuge li serà d'aplicació l'augment de renda del 15% i la notificació de la subrogació en forma.

Si l’arrendatari és una persona física, l’arrendament s’extingirà quan es jubili o mori, llevat que el subrogui el seu cònjuge i continuï la mateixa activitat desenvolupada al local, sempre que anteriorment no s'haguessin esdevingut les dues subrogacions previstes en la Llei d’Arrendaments Urbans anterior a la vigent. La primera diferència que ens trobem, respecte a la llei anterior, és que únicament podrà subrogar l’arrendament el cònjuge de l'arrendatari però no l'hereu, ja que a partir del 31 de desembre de 2014 ja hauran transcorregut 20 anys des de l'entrada en vigor de la Llei d'Arrendaments Urbans de 1994 (LAU). Només el podrà subrogar

Traspàs .- Quan en els deu anys anteriors a novembre de 1994 s'hagués produït el traspàs, en la forma establerta en la LAU de 1964, l'arrendatari actual o el seu cònjuge, si s'hi ha subrogat, poden traspassar el local incrementant els terminis en 5 anys, passant dels 20 anys inicials als 25 anys.

Si l'arrendatari és una persona jurídica (societat), la LAU de 1994 estableix la seva durada en funció de la capacitat econòmica d'aquelles a través de l'Impost d'Activitats Econòmiques. El termini màxim és el de 20 anys, finalitzant per tant el dia 31 de desembre de 2014, exceptuant els arrendaments que, en els deu anys anteriors al novembre de 1994, s'hagués produït el traspàs de la forma establerta en la LAU de 1964, en què l'arrendatària actual podrà traspassar el local incrementant els terminis en 5 anys, passant dels 20 anys inicials als 25 anys. També s'incrementa en 5 anys el termini de 20 anys abans esmentat, si l'arrendatària va procedir a la revisió de la renda en els termes que preveu l'apartat 7.I en relació amb el 7.III de la disposició transitòria tercera de la LAU de 1994.

S'estima que entre un 50 i un 60% de les persones tindran, en algun moment de la seva vida, problemes a les cames que es manifestaran en forma d'insuficiència venosa. Una vena normal és una mena de tub que serveix perquè la sang retorni des de les cèl·lules del cos fins al cor. El cor, o primera bomba, és l'òrgan que actua com a impulsor de la sang rica en oxigen que envia per nodrir les cèl·lules i teixits del cos. Ho fa mitjançant les arteries. L'evolució de l'ésser humà ha comportat que el cos s'hagi hagut d'adaptar a la posició erecta, és a dir a estar drets i caminar, i això ha provocat dificultats al retorn venós de la sang des de les cames fins al cor. La dificultat de l'adaptació s'ha traduït en l'aparició de la insuficiència venosa, perquè la sang ha de retornar en contra de la força de la gravetat. Aquest motiu i d'altres provoquen les varius. Una variu és la dilatació d'una vena superficial,

M. Antònia Bonany Pagès Metgessa Centro de Enfermedades de Venas 972 503 984 Rutlla 21, 3r-2na. Figueres

Legal

El Racó de l’Albert

He llegit una notícia que m’ha deixat perplex i molt preocupat. El carrer Sant Pau, en el seu primer tram, està tancat al trànsit i també sembla ser que es vol tancar el carrer Pep Ventura i seguidament fer una altra peripècia al carrer Pi i Margall. Eixamplar la zona de vianants per algun lloc en el seu moment pot ser viable, arranjar el carrer Pep Ventura és necessari i més tenint en compte la immediata obertura de l’aparcament del passeig Nou i alguna altra solució més al carrer Pi i Margall. Tot ben estudiat potser que fins i tot sigui una bona raó de continuïtat i un bon projecte. En aquests moments sembla que no es massa idoni tancar els carrers pel pas de vehicles, que encara que siguin incòmodes, molt sovint són necessaris. Primer calen solucions i detalls. En el comerç necessitem que aquest “Centre Comercial a Cel Obert” que volem sigui de tots i per tots, diferent del de les àrees de la perifèria, on s’hi pugui entrar amb plena llibertat i poder decidir el lloc on deixar el vehicle per anar a la zona escollida, gaudint dels diferents llocs de la població i no haver de dependre d’un Tom Tom, perquè possiblement ens perdem pels jeroglífics urbans dissenyats pels tècnics que de vegades sembla que ells mateixos no hagin de moure’s per anar enlloc. Volem que, en família o sols, es pugui aparcar i anar a visitar i/o comprar si s’escau allò que ens ha semblat interessant.

Increment de renda .- Quan l'arrendatari hagi revisat la seva renda d'acord amb el que disposen les regles 1a, 5a i 6a de l'apartat 6 de la disposició transitòria tercera de la LAU de 1994, els terminis previstos de durada dels contractes, s'incrementen 5 anys més.

Necessitem zones d’aparcament estratègicament ben ubicades. Amb això vull dir que així obrim totes les portes per donar el millor de nosaltres, “el nostre comerç interior”, gaudir de les nostres ofertes “personalitzades”, sempre diferents de qualsevol campanya de màrqueting agressiva i de les que abunden. Crec que disposem de la millor eina en moments de dificultat, i és que tenim una gran varietat d’establiments, de productes diferents i del tracte immillorable que fa que tinguem un gran valor afegit i així crec que ho entenen els nostres “Clients”. Amb aquesta unió de petites coses podem diferenciar-nos dels altres llocs i tenir un encant que atregui els clients d’aquí i els visitants de fora. Parlaríem d’anar a passejar, d’anar a comprar, de visitar botigues, de descansar en una terrassa i prendre alguna cosa, de gaudir de l’entorn i no només pensar en una única zona sinó en el conjunt de la població, una ciutat dedicada al servei i a l’atenció de qui la visita. En poques paraules, donar-li un encant diferencial i personal a la nostra ciutat “FIGUERES”. Amb tot vull dir que cal pensar! No cal tancar-ho tot per ser diferents. Exposem les nostres virtuts i apliquem-les de manera intel·ligent. Figueres en realitat pot ser veritablement “La Ciutat dels Detalls”: COMERÇ, CULTURA I HOSTALERIA. Som la capital de l’Alt Empordà. Això és el que crec. Albert Cufí

Josep M ª Valent Advocat Valent Advocats c/ Nou, 14-16 (Ed. Vitalici) 972 507 213


Breus Eix Empordà Llançà LA NOVA ÀREA DE PROMOCIÓ ECONÒMICA DE L’AJUNTAMENT DE LLANÇÀ Amb la finalitat d’englobar i coordinar totes les polítiques i actuacions necessàries que permetin disposar dels mitjans i estratègies encaminats a assegurar la dinamització i progrés de futur del municipi i dels seus habitants, l’Ajuntament de Llançà i, concretament l’Àrea de Turisme i Comerç, ha cregut convenient ampliar el seu àmbit d’actuació. És dins d’aquest marc i, amb l’objectiu de poder incorporar els recursos necessaris per a ampliar l’àmbit d’actuació, s’ha incorporat a l’àrea una nova vessant, Promoció Econòmica. Aquesta nova àrea, que engloba turisme, comerç i promoció econòmica, vol posar en pràctica un model de creixement territorial i econòmic que sigui equilibrat i sostenible, el qual permeti assolir un progrés i un benestar social a tots els llançanencs amb la perspectiva principal de crear les bases i polítiques necessàries que permetin definir el Llança del Futur. A més a més, conscients que en tots els aspectes relacionats amb la mobilitat territorial i la descoberta del territori, l’àmbit d’actuació supera el municipi de Llançà, l’estratègia de desenvolupament de la nova àrea aposta principalment per accions conjuntes a escala supramunicipal amb els municipis que formen la subcomarca del Cap de Creus. Val a dir que aquesta nova àrea continuarà donant suport al teixit comercial del municipi i a l’Associació de Comerciants de Llançà tot desenvolupant un programa de promoció econòmica que permeti crear noves oportunitats empresarials i d’ocupació. El que es pretén és consolidar el

El Port de la Selva

L’ARC ORGANITZA LA NIT DEL COMERÇ AL PORT DE LA SELVA L’Associació de Restauració i Comerç del Port de la Selva, mobilitza els seus comerços per afrontar la situació actual i donar un nou impuls als comerços de la vila. Una vintena de comerços i restauradors, amb ganes d’incorporar petites estratègies competitives, participen en unes jornades de treball per generar noves iniciatives, millorar el servei al client i al mateix temps crear noves oportunitats de negoci. Els membres associats han dedicat dues nits del mes de febrer i març en elaborar un pla de millora personal pel seu negoci. Aquestes sessions estan dirigides per un expert consultor amb gran experiència a nivell mundial amb

programa de dinamització comercial i ampliar l’oferta de serveis destinats a fomentar l’emprenedoria i l’ocupació treballant conjuntament amb l’Àrea de Promoció Econòmica del Consell Comarcal de l’Alt Empordà. LLANÇÀ, 12 MESOS D’ACTIVITATS Una de les primeres accions de la nova Àrea de Turisme, Comerç i Promoció Econòmica de Llançà, amb el suport de l’Associació de Comerciants de Llançà, ha estat l’edició d’un calendari anual amb les activitats més representatives del municipi sota el títol Llançà, 12 mesos d’activitats: festes majors, carnaval, activitats esportives, fires, etc. Aquesta guia contribueix, per una banda, al desplaçament de molts visitants al municipi de Llançà i, per altra banda, a la dinamització dels principals eixos comercials del Port i la Vila. D’entre les activitats de la guia, destaquem dos esdeveniments que s’estan posicionant en el programa d’activitats del municipi i que estan relacionats amb els orígens i estructura del municipi (activitat pesquera, territori, història, etc.). Aquests impliquentots els comerciants alhora i es duen a terme fora dels mesos de juliol i agost: - La Fira de l’Abat (23-24 de juny al casc antic del municipi) - La Fira del Mar (8-9 de setembre al Port de Llançà)

empreses fabricants, distribuïdores i del sector de l’hoteleria i la restauració. L’acció respon a la inquietud dels seus membres per incorporar millores que aportin més valor als clients i que generin noves oportunitats de negoci, tot fidelitzant la clientela actual, en gran part formada per visitants de cap de setmana i temporada, a banda dels propis habitants del Port de la Selva.

Cadaqués

Roses

ASSOCIACIÓ DE PROFESSIONALS D’ACTIVITATS TURÍSTIQUES DE CADAQUÉS (APAT CADAQUÉS).

ARA TOCA EL TEMA DE LA WEB

Al desembre es va fer la presentació d’empohrda i vam ser-hi presents. Creiem que hem de treballar tots a l’una. Ara mateix estem en un procés d’expansió de l’Associació. Actualment som 50 empreses del sector que treballem conjuntament a Cadaqués i a poc a poc es van adherint nous associats. Els passat 25 de gener vam celebrar una taula rodona: “Idees de futur per desestacionalitzar i allargar la temporada turística” –un dels nostres objectius com a associació–, amb la presència del Sr. Miquel Gotanegra d’Hola Roses. Va ser tot un èxit, van assistir 30 persones i es va concloure que per poder assolir els objectius s’ha d’anar tots a l’una. El passat 16 de febrer vam fer una ponència sobre “Cadaqués al mon virtual” a càrrec de Josep Anton Massagué de Hola Roses. Vam veure com està posicionat Cadaqués a la xarxa i els problemes dels nostres webs. També es va parlar de la importància de les paraules clau per poder posicionar-nos bé. Just ara hem començat amb els cursets de formació: Tècniques de venda, Atenció al Client en Francès i Angles i Protecció de dades. Creiem que la formació és molt important, sobretot per poder atendre bé el client i que se senti com a casa. Properament continuarem amb ponències de temes importants com “Xarxes socials” entre d’altres i taules rodones. Per a nosaltres és important la participació del sector per poder prendre accions conjuntes, assolir i estudiar noves idees, potenciar i millorar el nostre servei, el del nostre negoci i del conjunt de Cadaqués; així podrem promoure un client de qualitat més alta que és el que interessa tothom.

III JORNADES GASTRONÒMIQUES DE L’ESCAMARLÀ I LA GAMBA DEL PORT DE LA SELVA Del 12 de maig al 30 de juny L'Associació de Restauració i Comerç (ARC), L'Ajuntament i La Confraria de Pescadors de Port de la Selva han organitzat la tercera edició de les Jornades Gastronòmiques que tindran lloc del 12 de maig al 30 de juny. Al llarg d'aquestes setmanes, el poble de Port de la Selva, oferirà activitats gastronòmiques, artístiques i culturals de gran interès per a tot aquell que vulgui gaudir de la cultura, la gastronomia i la natura. L'inici de les Jornades va tenir lloc el dia 12 de maig a les 18 h a la Sala de ball amb la presentació de les activitats de l'edició d'enguany, seguit d'un

El cor és l’òrgan vital de la nostra existència. Recull vida i l’escampa la sang per tot el cos, de manera que es distribueix per cada racó. ACOR vol ser el cor de Roses, vol recollir vida: batecs, il·lusions, somnis, esperances… totes les opinions, suggeriments, idees, propostes que cada associat aporti, actuant com un cor sa que dóna vida al seu establiment i fa alhora que la seva força, la seva energia s’escampi per la resta, la qual cosa beneficia, sense cap mena de dubte, tot el teixit empresarial, comercial, turístic de la nostra vila. Per transmetre aquesta voluntat ACOR ha creat una excel.lent plataforma: la nova i renovada web que vol crear un immens aparador de Roses visible les 24 hores del dia durant els 365 dies de l’any. Per a fer-ho realitat, els associats reben els codis d’accés per anar introduint productes. Tanmateix ACOR ha obert una linea d’assessorament-consultoria en dos camps cabdals: informàtica i màrqueting.

parlament i degustació d'escamarlans i gambes. Dins de les Jornades trobem el SONAR KIDS, proposta d'oci familiar dirigida a nens i pares, activitat cultural nova dins de les Jornades. Espectacles, concerts i diversos tallers faran gaudir a tota la família durant tot el darrer cap de setmana del mes de maig. La iniciativa cultural també inclou el Tramuntanart, Festival d'art contemporani, que durant tota una setmana a partir del 9 de juny, ens farà gaudir d’una exposició artística contemporània en el Passeig Marítim i en el Passeig Mil·lenni. També podrem assistir a la subhasta fictícia de caixes de gambes i sardines de l'artista Carles Bros, acció que tancarà les Jornades. Les Jornades integren la festa major de Sant Baldiri, cantada de caramelles i cançons tradicionals catalanes, teatre, sardanes, la revetlla de Sant Joan i la jornada Foixiana. Aquest últim acte es tracta d’un itinerari, taula rodona i lectura dramatitzada entorn J.V. FOIX i la seva obra.


Breus Comerç Figueres LA FEDERACIÓ D’EMPRESARIS EIX EMPORDÀ S’OPOSA A LA LIBERALITZACIÓ TOTAL PER LA IMPLANTACIÓ D’EQUIPAMENTS COMERCIALS A QUALSEVOL MUNICIPI DE LA COMARCA.

COMERÇ FIGUERES VA PRESENTAR LA CAMPANYA “A PRIMERS DE MARÇ POSA’T UN NAS: VINE A FIGUERES A POSAR-TE UN NAS DE PALLASSO”

COMERÇ FIGUERES LLIURA ELS PREMIS ALS ALUMNES GUANYADORS DEL CONCURS DE DISSENY DE L’APLICACIÓ MÒBIL WEBAPP EMPOHRDA

La Federació d’Empresaris Eix Empordà treballa des de fa anys per mantenir el model de comerç català i així ho ha defensat fins i tot a Europa. Per contra, el Consell Comarcal de l’Alt Empordà vol ser pioner i generar notícia tot aprovant una moció el passat dimarts 27 de març que suposaria la ruptura total i dramàtica del reconegut model de comerç català i una important davallada d’un dels principals sectors econòmics de la comarca.

De l'1 al 4 de març de 2012, i coincidint amb la primera edició del Festival Internacional de Circ de la ciutat al Castell de Sant Ferran, Comerç Figueres va engegar la campanya “A PRIMERS DE MARÇ POSA’T UN NAS: Vine a Figueres a posar-te un nas de pallasso”.

El passat 8 de març, a la Galeria d'Art Dolors Ventós, just abans de l'inauguració de la Ruta Empordoneses, es van concedir els guardons als guanyadors del nou disseny per a la webapp mòbil empohrda, l'aplicació mòbil universal per a tots els smartphones que es pot descarregar des de qualsevol dels 400 QR que es troben a les plaques vermelles dels establiments de Comerç Figueres repartits per Figueres i rodalies, i que permet als usuaris trobar tota mena d'informació per geolocalització sobre museus, punts turístics, aparcaments, comerços, gasolineres, farmàcies i oficines que hi hagi al seu voltant.

“Que s’assimilin a municipis de més de 50.000 habitants els que necessitin una reconversió. En aquest sentit, es fa esment que qualsevol municipi del territori de l’Alt Empordà podrà defensar la seva necessitat”. És a dir, que gràcies a l’aprovació d’aquesta moció, tot i no tenir cap competència en termes d’ordenació d’equipaments comercials, al Consell Comarcal de l’Alt Empordà voten i aproven una moció que podria tenir uns efectes desastrosos per al petit comerç. La Federació es mostra molt preocupada per aquesta decisió presa sense coneixement i sense haver-ne tingut cap altre tipus de notificació que la que hem llegit a la premsa. La Federació representa totes les associacions de comerciants de la comarca de l’Alt Empordà (Comerç Figueres Associació, Associació de Comerciants de Roses, Associació de Comerciants de Llançà, Tot Comerç d’Empuriabrava, Associació de Restauració i Comerç Port de la Selva, Unió de Botiguers i Empresaris Turístics de l’Escala, Associació de Professionals d’Activitats Turístiques de Cadaqués i Associació d’Empresaris d’Activitats d’Hostaleria de l’Alt Empordà) i no es tanca a nous establiments al territori, però sí a decisions que puguin afectar el sector i el territori en el seu conjunt. Des de la Federació ens oferim a informar qui hagi de governar i prendre decisions d’aquest tipus en un futur perquè en valori les conseqüències. En el darrer indicador del clima de comerç de la Fundació Comerç Ciutadà es valorava satisfactòriament que el 70% dels comerços hagin pogut mantenir les seves plantilles durant el 2011. Pensem que a l’Alt Empordà, els “governants” també haurien de voler que aquestes dades es puguin mantenir. La Federació demana al Consell Comarcal de l’Alt Empordà que valori aquest posicionament de la majoria del sector del comerç de la comarca i recorda que el fet d’estar a prop de la frontera no tan sols ens ha de servir per demanar excepcionalitats al Govern català. sinó també per veure què és el que ha passat i passa a l’altra costat de frontera (p. ex. Perpinyà) per haver aplicat un model que era una mica més restrictiu que el que des del Consell Comarcal de l’Alt Empordà s’acaba d’aprovar. Benvinguts a un nou període d’especulació, suposat creixement (per a alguns) i més reducció de la nostra base i riquesa, el petit comerç. Com podem parlar de ser com la Toscana i la Provença si aprovem la liberalització que permetria la implantació de grans establiments territorials que ocupin els nostres petits pobles? FEDERACIO D'EMPRESARIS EIX EMPORDÀ

La guanyadora del nou disseny de la webapp empohrda, creada per l'empresa de Figueres AlterEgo Web, i en funcionament des del 19 de desembre del 2011, va ser Marina Torrington i els tres accèssits per a Victòria Morales, Matteo Carletta i Maria Besora, alumnes del batxillerat artístic de l'IES Alexandre Deulofeu de Figueres.

COMERÇ FIGUERES VA COL·LABORAR AMB LA 3A EXPOSICIÓ COL·LECTIVA MULTIDISCIPLINAR “EMPORDONESES”

La premiada Marina Torrington ho va ser per l'enfocament gràfic de l'expressió OH dins del logotip empohrda, i el primer accèssit de la Victòria Morales, per la seva projecció identitària del destí Figueres, reflectida en el bigotis dalinians com a icona de puntuació dels establiments presents a la webapp.

Del 5 al 31 de març de 2012, una nova acció va donar el relleu a l’exitós Festival Internacional del Circ Castell de Figueres: era el moment de l’exposició col·lectiva multidisciplinar de la comarca, Empordoneses.

Tanmateix, també va ser guardonat l'Institut Alexandre Deulofeu per la seva inestimable i posistiva col·laboració en aquesta pràctica real que apropa el treball escolar a la realitat del mercat.

En la seva tercera edició l’exposició, es va consolidar i va ampliar el nombre d’espais i l’extensió a la ciutat de Figueres. Més de 35 establiments de Comerç Figueres Associació –destacant la participació d’hotels–, i uns 10 espais d’exposició presentaven obres d’aquesta nova edició que plantejava el tema “Planta-li cara”.

Els premis es materialitzaren en guardons i en 200€ en material escolar per a l'IES Alexandre Deulofeu i 200€ per a l'alumna guanyadora per consumir en els establiments de Comerç Figueres.

L’exposició va ser presentada el dijous 8 de març a les 20h a la Galeria Dolors Ventós de Figueres. Comerç Figueres va georeferenciar totes les obres a la webapp empohrda i tothom que disposava d’un telèfon intel·ligent o tauleta va poder descarregar-se l’aplicació per fer un seguiment de les obres.

COMERÇ FIGUERES POSA CURSOS DE FORMACIÓ A L’ABAST DE TOTES LES EMPRESES ASSOCIADES Amb la voluntat de seguir millorant la competitivitat de les empreses associades, Comerç Figueres Associació posa cursos de formació específicsa l'abast de tots els associats. Des de l'entitat, s'espera que aquesta formació serveixi per a poder treure el major rendiment possible de totes les eines i serveis que l'Associació posa a la vostra disposició. Membres de l'entitat ja estan fent visites per a què tots aquells que vulgueu us pugueu adherir a la bonificació dels vostres crèdits de formació a través dels cursos que s'ofereixen des de l'entitat. Algunes de les propostes són: - Xarxes socials - Internet i web - Aparadorisme i decoració - Idiomes En cas d'estar interessats a rebre una visita, preguem que contacteu amb nosaltres el més aviat possible al telèfon 972 502 249.

empohrda

La Federació ha estat representada en les negociacions amb què es va concloure el darrer Decret Llei 1/2009 d’Ordenació d’Equipaments Comercials i que garanteix que no hi hagi una desmesurada implantació d’empreses de la gran distribució a la comarca i a Catalunya. Mentre el sector empresarial s’uneix pel bé de la comarca, els polítics de la comarca que “governen” al Consell Comarcal de l’Alt Empordà aproven per ple una moció que demana:

La campanya es va desenvolupar als establiments i hotels associats a Comerç Figueres. Per una banda, els establiments a peu de carrer van decorar els aparadors amb motius del món del circ i per l’altra, recepcionistes, dependents/es i personal al servei de l’atenció al client van lluirar un nas de pallasso. La campanya es va complementar animant a tothom a penjar, al facebook d’Amic de Figueres, imatges preses en llocs adients de la ciutat amb un nas de pallasso. La imatge més votada va guanyar un cap de setmana per a dues persones en un dels 11 hotels membres de l’Associació triat pel guanyador.


La Comarca: El Triangle Dalinià Salvador Dalí i Domènech va néixer a Figueres, en una casa situada al número 6 del carrer de Monturiol. El pintor, malgrat haver viscut llargues temporades a Madrid, París i els Estats Units, va estar sempre vinculat a la terra que l’havia vist d’infant i que va ser testimoni dels seus inicis artístics. Aquesta vinculació es constata en l’anomenat “triangle dalinià”, els tres punts de l’Empordà on l’artista va néixer, va viure i va deixar una petja que avui dia constitueix un patrimoni d’un valor –econòmic, però també cultural i identitari– incalculable. FIGUERES A Figueres, la petja daliniana es podria buscar en molts llocs. No en va l’artista va passar-hi els seus anys més tendres, va anar-hi a l’escola i va fer-hi les primeres exposicions. En aquest moment, la casa natal del pintor es troba en fase de

restauració i sembla que properament serà incorporada al patrimoni museístic i monumental de la ciutat. Així doncs, el gruix expositiu el trobem al Teatre-Museu Dalí i a la Torre Galatea, enclavats ambdós a la part històrica de la ciutat. L’edifici del museu correspon a l’antic teatre de Figueres, obra de Josep Roca i Bros, construït entre els anys 1849-

1850. El teatre havia sofert els estralls de la guerra civil, de manera que des del 1939 es trobava en estat de ruïna, malgrat que l’estructura s’havia salvat. A principis dels anys 60 del segle XX, el llavors alcalde Ramon Guardiola va proposar a Dalí d’edificar un museu dedicat a la

seva obra i Dalí, entusiasmat tant amb la idea de reunir obra seva en un marc estable a la seva ciutat, com de conservar aquell antic i senyorial teatre, va escollir-lo com a seu. Al capdavall s’hi sentia vinculat, ja que en el vestíbul d’aquell teatre havia exposat la seva obra per primer cop. El Teatre-Museu, concebut per l’artista com un tot que

ofereix al visitant l’opor tunitat i l’experiència de lliurar-se al món estètic dalinià, es va inaugurar el 1974 i des de llavors ha subjugat milions de turistes d’arreu del món. Al Museu s’hi troben obres que l’artista va realitzar amb l’únic propòsit de ser exposades aquí, com la Sala Mae West (amb una cor tina de perruca confeccionada per Llongueras i el Salivasofà de l’arquitecte Òscar Tusquets, entre altres elements a destacar), la sala Palau del Vent, el monument a Francesc Pujols situat a la plaça GalaSalvador Dalí i el Taxi plujós (situat a la zona que havia estat el pati de butaques de l’antic teatre). També, com no podia ser d’altra manera, hi ha una àmplia representació de l’obra pictòrica de totes les èpoques del pintor. Entre les obres de més relleu trobem Autoretrat amb l’Humanité (1923), Port Alguer (1924), L’espectre del sex-appeal (1932), Retrat de Gala amb dues costelles de xai en equilibri sobre la seva espatlla (1933), Autorretrat tou amb bacon fregit (1941), Poesia d’AmèricaEls atletes còsmics (1943), Galarina (1944-45), La panera del pa (1945), Leda atòmica (1949) i Galatea de les esferes (1952). Tanmateix, al Museu també es poden veure obres d’altres pintors pels quals Dalí sentia admiració o amistat, com ara Evarist Vallès i Antoni Pitxot, i obres –de la col·lecció privada del mateix Dalí– de mestres de la pintura com ara El Greco, Marià Fortuny, Modest Urgell, Ernest Meissonier, Marcel Duchamp i Gerard Dou. Cal esmentar que al centre del Museu hi ha la cripta on és enterrat Salvador Dalí, la qual és visitable. Quant a la Torre Galatea (anteriorment Torre Gorgot), es tracta d’un conjunt (contigu al museu) constituït per una torre i un edifici annex, els quals havien format part del recinte emmurallat de la ciutat. L’any 1983, el conjunt va ser adquirit per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Figueres per tal d’ampliar el Teatre-Museu. Per desig del pintor, es va transformar el seu aspecte i se’n va acolorir la façana, que també va ser decorada amb els pans de crostons presents en algunes de les seves obres, a més de ser coronada amb un gran nombre d’ous i estàtues. A l’interior, remodelat per l’arquitecte

Òscar Tusquets, el pintor hi va residir des de finals del 1984 fins a la seva mort, el 1989. Actualment, a la Torre Galatea es troba l’exposició permanent “Dalí Joies”. A q u e s t e d i f i c i t é u n a e n t ra d a independent que permet una visita a part de la resta del museu. Aquesta exposició inclou trenta-nou joies realitzades en or i pedres precioses i nombrosos dibuixos i pintures sobre paper que constitueixen els dissenys originals de les joies. PORTLLIGAT La vinculació de Dalí amb Cadaqués no és casual. El notari Dalí, pare de l’artista, n’era fill; Cadaqués era, doncs, el lloc natural d’estiueig de la família Dalí. El 1929, el pintor és expulsat de la casa familiar, juntament amb Gala (per haver exposat un quadre amb una frase que ofenia la memòria de la mare del pintor), i ambdós s’instal·len en una barraca de pescadors a Portlligat. Aquesta barraca es va ampliant amb l’adquisició de diferents barraques veïnes i arriba a ser la residència més estable de la parella. Ambdós, al llarg de 40 anys, la converteixen en una llar i la decoren amb les seves aportacions, ben pròpies


La Comarca

i personals. Josep Pla, a Obres de Museu, en diu: “...(la decoració) de Dalí és insospitada. Se n’hauria d’haver fet una descripció precisa i exacta. Conté només records, obsessions. Idees fixes dels propietaris. (...) Tot és mitologia personal indesxifrable. Hi ha moltes coses la significació de les quals només saben els propietaris. Hi ha obres d’art (del pintor), coses russes (de la senyora Gala), animals dissecats, escales de parets geològiques, que pugen i baixen, llibres (cosa rara tractant-se d’aquest personal), coses vulgars o molt refinades, etc.” És en el marc d’aquest paisatge, entre la badia i el roquissar del cap de Creus, on Dalí desenvolupa el mètode

paranoicocrític d’imatges dobles, definit per ell mateix com “un mètode espontani de coneixement irracional, basat en l’associació interpretativocrítica dels fenòmens delirants” i que dóna obres com Rostre de Mae West utilitzable com a apartament. En aquesta casa, doncs, no hi trobarem obres del genial empordanès. Amb tot, la visita és obligada si volem conèixer la part íntima, l’ànima del pintor: a través del seu estudi, de les sales intricades, dels objectes que van formar part del seu dia a dia, de les finestres de formes diferents a través de les quals contemplava aquell mar reflectit en molts dels seus quadres. PÚBOL Púbol és un veïnat del municipi de La Pera, situat al Baix Empordà. En aquest nucli es troba l’edifici, documentat ja al segle XI, que la parella Gala-Dalí va escollir com a refugi per a Gala. Als anys 30, Dalí va prometre a Gala que li regalaria un castell. Durant les obres al Teatre-Museu de Figueres, va encarregar als seus col·laboradors que

li busquessin un castell no gaire lluny de Portlligat. Quan va veure Púbol, no li va caldre gaire temps per decidir que aquell seria el regal: un lloc de descans per a Gala, on ell mateix només hi seria acceptat sota rigorosa invitació. El pintor adquirí el palau el 1971 en un estat d’abandó considerable, amb la vegetació que envaïa tots els espais, una bona part dels sostres enderrocats i una fisura enorme que esberlava l’edificació i la migpartia. Dalí hi realitzà un esforç creatiu colossal: la restauració va durar un any i el resultat fou la recreació del mite romàntic de la dama aïllada en un castell en ruïnes, reafirmat per la utilització de l’esquerda, els espais resultants de l’enderrocament dels sostres i els elements arquitectònics com les finestres gòtiques originals. El jardí, que recorda el que apareix al film de Buñuel L’âge d’or, es va decorar amb els famosos elefants de llargues potes subtils i els bustos de Wagner a la piscina. Arreu de la construcció hi ha elements decoratius amb efecte de trompe l’oeil. Si a Portlligat descobríem el talent dalinià aplicat al desenvolupament de la pròpia creativitat i a la vida de parella, al castell de Púbol el visitant hi trobarà l’exaltació de la vida retirada de la musa, expressada

a través d’un cert barroquisme en l’ús dels elements tèxtils, l’exuberància de la vegetació, pintures en parets i sostres... Salvador Dalí es va implicar personalment en la decoració, tal i com es pot veure en nombrosos esbossos que se’n conserven i en algunes obres pintades expressament per al castell que es poden veure arreu, algunes de grans dimensions. Gala va morir el 1982 i des de llavors reposa a la Sala del Delme del palau castell. Dalí no va voler deixar-la sola i s’hi va instal·lar fins al 1984, en un aïllament semblant al que hi havia mantingut la seva esposa. Durant aquests dos anys, va pintar les seves últimes obres. El 1984 va tenir lloc un incendi a les seves dependències,i el pintor va haver de ser atès per cremades. En abandonar l’hospital es va traslladar a les noves dependències de Figueres, on va viure retirat de la vida pública fins a la seva mort, el 1989. El 1996, el palau castell es va obrir al públic. A les golfes, antic magatzem d’obres del pintor, s’hi exposa permanentment el vestuari de Gala, amb dissenys de Christian Dior, Pierre Cardin i el mateix Salvador Dalí. La resta del castell s’ha conservat i es mostra al públic tal com era quan hi vivia la parella.


El racó de Maite Mach

Novetats comercials L’M-commerce s'obre pas: comprar a través del mòbil no és ciència ficció. La 2a Trobada de Responsables i Gestors de Grans Comerços Electrònics celebrada a Madrid va reunir molts dels grans actors del sector a escala nacional per debatre i plantejar quines són les tendències de l’E-commerce al nostre país. La trobada, organitzada per la consultora de negoci i xarxes socials Networking Activo, pionera en la generació de networking a Espanya, citava els responsables dels principals llocs de comerç electrònic que operen a Espanya, amb una facturació superior al milió d'euros. El sector és conscient que vivim en un procés de canvi veloç en què el dispositiu mòbil està prenent cada vegada més protagonisme i és aquest el punt on focalitzen els seus esforços per a la millora del negoci i, per tant, l'obtenció de majors beneficis. L'avenç tecnològic, però, va de la mà del tradicional "el client sempre té la raó", no com a eslògan ja antiquat sinó com a versió reinventada d'una atenció i cura exquisida dels nostres clients. Allà on identifiquem una necessitat, allà i aquí una possibilitat de negoci sempre entenent la venda com un tot, una experiència que acaba no en el moment en què un client

adquireix un dels nostres productes, sinó en el moment en què som capaços de solucionar una incidència amb rapidesa i professionalitat.

Per presentar les col·leccions, aquesta primavera us recomano una ambientació tímida, creïble, sòbria i elegant.

Atendre els perfils dels nostres usuaris i ajustar al màxim els nostres pressupostos per a la tecnologia que necessitem, ser competitius en preu i que ens agradi la nostra feina, aportar afecte als que acudeixen a nosaltres a comprar i avançar en el handicap del pagament. És un dels principals esculls que troba el comprador a través de mòbil, ja que encara no hi ha una manera eficaç i universal d'efectuar el pagament.

Continuem amb el blanc! Es porten grans varietats de suports, mobles, pedestals, butaques, gerros de ceràmica blanca amb branques i flors blanques, combinades amb un color a escollir que lligui amb els productes que volem exposar.

Els experts constaten que els usuaris d'Apple són més actius en les compres que els d’Android si bé el nombre de vendes de telèfons amb sistema operatiu Android és cada vegada més gran, encara que tinguin un nivell de conversió menor. La dada real és que a Espanya –tot i ser dels països d'Europa amb un menor percentatge d'internautes– ja hi ha més telèfons mòbils que telèfons fixos, i aquí hi ha possibilitats de negoci. "El dispositiu mòbil com a vehicle de compra va creixent i ara per ara permet captar més trànsit, principalment per dos motius, perquè hi ha menys competència –de moment– i perquè manté un creixement estable malgrat el difícil entorn econòmic".

Quan trieu les flors, recordeu-vos de barrejar diferents tons del mateix color i diverses textures. Les flors artificials han de ser de temporada: ara tenim ametller, mimosa, jacints, tulipes... ben aviat, hortènsies, peònies, lilars... Jugarem amb fons d’aparadors també en blanc i una mica del color triat. Podem buscar sanefes de vinil, papers pintats... També podem presentar la frescor dels verds: busquem fulles que ens aportin un cer t exotisme, cactus, jutes suculents... La fulla combina molt bé amb esparts, saca, troncs secs, pedres i tota mena de materials rústics. Com podeu veure, fugirem de l’artificialitat. Podem triar un tema i presentar-ne tres versions seguides fent petits canvis sobre

l’element que marqui el color o les disposicions de lloc: importa transmetre la sensació de dinamisme als nostres clients. El paper blanc és un element molt actual en aparadors petits: ens pot servir per a reproduir façanes d’edificis, places i monuments coneguts; sobreposem capes de paper amb finestres foradades i juguem amb la llum entre capes com si fos una decoració teatral. Un aparador ha de ser una història que volem explicar: intenteu despertar una emoció perquè la persona que el vingui a mirar us recordi en el moment que li calgui comprar. www.maitemach.com


Solidaritat PROJECTE “APADRINAR UN AVI” Ja fa uns mesos que Càritas Figueres s’ha afegit al projecte “Apadrinar un Avi”. És un projecte on s’intenta posar en contacte dos móns en aparença desconnectats, el dels adolescents i el de la gent gran. La idea és molt senzilla, facilitar els mitjans adients perquè els joves vagin a passar una estona amb avis que estan en geriàtrics i pateixen solitud.

D’altra banda, fa temps que es va detectant la falta d’implicació de joves en projectes solidaris, sobretot dirigits a població d’edat avançada. D’aquí sorgeix aquesta iniciativa, que permet oferir un nou espai de participació solidària a la gent jove dins el programa “Ser Gran amb Dignitat” de Càritas Diocesana de Girona, que té com a finalitat pal·liar la solitud de les persones que estan soles. D’altra banda, en aquests últims anys s’està apreciant una progressiva pèrdua de la importància social de les persones grans i, cada vegada més, es redueixen els contactes intergeneracionals. El projecte, doncs, és una oportunitat per reivindicar el paper de les persones grans i potenciar un envelliment digne, i el més important, que aquestes persones se sentin reconegudes i valorades. Objectius - Fomentar el diàleg i la comprensió entre la persona gran i el jove. - Contribuir a l’autoestima de la persona gran. - Potenciar els valors de convivència i respecte dels joves envers les persones grans. Adreçat a - Persones grans que estan en centres residencials i pateixen solitud. - Alumnes dels últims cursos d’ESO i batxillerat de centres educatius que pertanyen a poblacions on Càritas està portant a terme el programa “Ser Gran amb Dignitat”. - Alumnes de cicles formatius i d’universitat. - Grups de joves de parròquies.

Un noi o una noia, estudiants de 4 d’ESO o 1r de batxillerat, “apadrinen” un avi i es comprometen a visitar-lo un cop cada setmana o cada quinze dies per passar una estona junts i compartir vivències plegats. Parlen, passegen, juguen a cartes o senzillament escolten les experiències viscudes que aquell avi els explica amb tanta il·lusió. Aquest curs s’ha començat amb una prova pilot per a fer el “rodatge”. S’ha demanat als nois i noies de 4t d’ESO de l’IES Cendrassos la seva col·laboració per a apadrinar alguns avis de l’Asil Vilallonga. L’experiència no ha pogut anar millor i divuit nois i noies i dotze avis i àvies ja hi participen. L’ambient que es respira a l’Asil els dies de visita és immillorable i engrescador. Tot un èxit que ens empeny a continuar treballant i aconseguir que, el curs vinent, la resta d’instituts i de residències de Figueres hi puguin prendre part.

Itinerari per començar el servei - El tècnic o voluntari responsable de l’equip del Servei de Gent Gran de Càritas es posa en contacte amb la residència i el centre educatiu o universitat per tal d’iniciar el servei. - La treballadora social de la residència fa la selecció de les persones grans que pateixen solitud i, segons ella, reuneixen les condicions per rebre el servei. - Es fa una reunió conjunta de les parts implicades: representant de Càritas, representant de la residència i els alumnes que hi participaran, per tal de concretar en què consisteix el servei i el seguiment que es farà per al seu bon funcionament.

Càritas i la solitud Càritas treballa en els sectors socials més desfavorits buscant generar processos que contribueixin al desenvolupament i promoció de la persona i també a la promoció de la justícia social. Una de les problemàtiques socials amb què es troba Càritas és que moltes persones grans viuen o se senten soles, amb mancances socioeconòmiques i amb necessitats d’atenció per poder portar una vida quotidiana mínimament digna. Qui pateix la solitud, encara que no sol produir símptomes externs greus, afirma que es tracta d’una experiència desagradable i estressant, associada a un considerable impacte emocional: nerviosisme i angoixa, tristesa, mal humor, sensació de ser rebutjat. Els sentiments de solitud són un clar risc per a la salut, i com més sola està una persona més s’incrementa aquest risc.

( Plaça Sant Vicenç de Paül, 2

I C O S Fes-te

"(

ació col·labor a v te la em ntorn Necessit s del teu e e n o s r e p r a les per ajuda

1 7 6 0 0 F i g u e r e s . Te l . 9 7 2 5 0 4 1 5 2


Nous Socis Comerç Figueres

Mª Antònia Bonany Pagès C/ Rutlla, 21, 3r 2a · 17600 Figueres Tel. 972 503 984

3TTelecom C/ Alemanya, 16, 1er (Recinte Firal) · 17600 Figueres Tel. 647 204 730 · 625 173 013

Pascual Arts Music C/ Nou, 5, 3er esq. · 17600 Figueres Tel. 972 676 011

Splash Imatge i Comunicació Avd. Villaronga, 36, 1er · 17600 Figueres Tel. 972 672 967

Nuri Disseny C/ Marià Pujolar, 2 · 17600 Figueres Tel. 972 505 863

Caveo M. Corredoria d’Assegurances C/ Lasauca, 8, 1er · 17600 Figueres Tel. 972 506 974

Toscana C/ Peralada, 27 · 17600 Figueres Tel. 972 511 525

Llibres Low cost C/ Méndez Núñez, 8 · 17600 Figueres Tel. 972 962 579

Món Music C/ Méndez Núñez, 14 · 17600 Figueres Tel. 972 677 022

Opticalia Figueres C/ Nou, 1 · 17600 Figueres Tel. 972 675 147

L’Or Antic C/ Lasauca, 10 · 17600 Figueres Tel. 972 674 048

Ecobugaderia Empordanesa C/ Méndez Núñez, 14 · 17600 Figueres Tel. 972 674 684

associa’t!

Koröshi C/ Peralada, 29 · 17600 Figueres Tel. 972 505 568

www.figueresshop.com info@figueresshop.com · Tel. 972 502 249


Llistat Socis Librería Bus-Stop Bar Nuria Xiroi Pastisseria Lacasa Farmacia Cullell Riera Drac Rellotgeria Tutau Perfumeries Lolita Creu Roja Figueres Electrodomestics Cufí Perruqueria Josep Brigid Serra Joieria Ferrer Racó de França Montepio de Conductores Licors Salip Farmacia Riera Drogueria Calvó Bar Esport Formigons Alguema Saba Aparcaments (Olga Bernat) Hotel Bon Retorn Zhebi interiorisme Alterego Web Services Pizza Comet Centre d'Estudis Master Figueres Estanc nº8 Art Miss Magatzems Sánchez Hotel Ronda Figueres Bisetmanari Hora Nova Hotel Pirineos Hotel President Mc Donald's Hotel Empordà Carnisseria Cufí Splash Imatge Petrem Ofi Control,S.L. Hotel Travé Maia Can Martí Les Bones Herbes Teixits Matas Palmira Llibreria Mallart Cal Rei Merceria Garreta Yves Rocher Saks Cinc La Formigueta (té i xocolata) Petronila Merceria Garriga Calçats Vives Finques Gibert Can Monturiol Estètica Global Donna Bones Herbes Pastisseria Iris Ferreteria Félix Jaume Decoració Jordi's, S.L Creperie Bretonne Palmada Disseny Gala Llum Optipunt Figueres Apartaments Restaurant Los Ángeles Restaurant Shang-hai Fricash de Carns Rètols Figueres Hostal Don Pepe Grafotech.com Shell Figueres Hotel Figueres Parc Restaurant Camping Pous Clinica Dental Parc Bosc 9 Intro Outlet Colonial J. Frigola Costa, S.L. Gràfiques Montserrat Memphis Bob & Lola Shop Orohena Pas a Pas Trópic Llenceria Bonet Bobóli Via Roma Opticontrol Palmira Bimba & Lola Tornassol Nice Things Novetats Marcó Boutique Lacoste Oliveras Perfumeria Marcó Joieria Llobet Casas Sabaters Corseteria Casas Mango De Pas Calçats Roig Carnisseria Dani Carnisseria F. Lladó Assessorements LL Vilagran S.L.U. Fajol. Roba Home Quest Farmacia Caterina Manera Ara's Roba per a dona Clerice Billy M Qüest Junior General Optica Daniel's d'Autor Hotel Duran Mauné Sabaters Pizzeria Fiore Viatges Dalsol Caveo Corredoria Assegurances L'Or Antic

Acuario 19 (Marca de l'Ham) Acuario (Marca de l'Ham) Ajuntament 2 Ajuntament 6 Ajuntament 14 Ajuntament 18 Ajuntament 19 Ajuntament 20 Albert Cotó 1 Álvarez de Castro 3 Alvarez de Castro 16 Álvarez de Castro 27 Ample 9 Ample 16 Ample 18 Ample 22 Ample 28 Ample 30 Aries 3 (Marca de l'Ham) Ausias March s/n Avda. Cap Logístic, 12-20 (08.040-Bcn) Av. Barcelona 36 Avda. de Roses 37 Avda. Mª Angels Anglada 2 Avda Marignane 10 Avda. Marignane 16 Avda. Marignane 28 Avda. Perpinyà 15 Avda. Salvador Dalí 10 Avda. Salvador Dalí 17 Avda. Salvador Dalí 62 Avda. Salvador Dalí 68 Avda. Salvador Dalí 82 Avda. Salvador Dalí 88 Avda, Salvador Dalí 170 Avda. Vilallonga 12 Avda. Vilallonga 36 Avda. Vilallonga 61 Avda. Vilallonga 70 Balmes 70 Besalú 4 Besalú 5 Besalú 7 Besalú 10 Besalú 11 Besalú 12 Besalú 13 Besalú 13 Besalú 14 Besalú 14 Blanc 8 Caamaño 1 Caamaño 1 Caamaño 3 Caamaño 3 Caamaño 3 Caamaño 7 Caamaño 7 Caamaño 8 Caamaño10 Caamaño 12 Caamaño 16 Cap de Creus s/n Col·legi 4 Col·legi 36 Concepció 11 Concordia 8 Corriol de les Bruixes 4 Corriol de les Bruixes 11 Ctra. Roses s/n Ctra. Roses 15 (Marca de l'Ham) Ctra. Roses s/n(Marca de l'Ham) Ctra. Roses 25 (Marca de l'Ham) Ctra. Roses Km 31 Ctra. N-II km 9 Ctra. N-II a Km 85 Dr. Ferran 9 Enginyers 9 Escorpió 20 (Marca de l'Ham) Escorpió 24 Esperança 6 Forn Baix 5 Forn Baix 6 Forn Baix 8 Forn Baix 10 Fortià 3 Germanes Massanet 6 Germanes Massanet 10 Germanes Massanet 11 Girona 1 Girona 2 Girona 3 Girona 5 Girona 6 Girona 7 Girona 8 Girona 10 Girona 12 Girona 15 Girona 17 Girona 18 Girona 20-22 Girona 24 Girona 30 González de Soto 19 González de Soto 24 Joan Maragall 3 Joan Maragall 6 Joan Maragall 8 Joan Maragall 4 Joan Maragall 11 Joan Maragall 12 Joan Maragall 16 Joan Maragall 18 Joan Maragall 19 Lasauca 3 Lasauca 5 Lasauca 15 Lasauca 16 Lasauca 20 Lasauca 8 Lasauca 10

Janaina Teixits Masdevall Monfort Ioga, El Pou de Llum Parking Formula Perfumeria Marga Nana Figueres Carnisseria Malak Perruqueria Maite Nuri Disseny Mobles Gimeno Electrodomèstics Soler Electrodomèstics Calbet Llibres Low Cost Sex & Love Mon Music Tintoreria Ecobugaderia Empordà Estetica Angels i Mari Natura Pet Shop Helene Mallol Germans, S.L Escot Lizarran Teixits Massot Emilianna Gest-Rec Celia Vela La Barceloneta Empordà Medical Nus Virtual Opticalia Figueres Joieria Quico Christian Perruquer Llar del Nadó-2 Pascual Arts Music Max Mitges Casals Carreras Fotovideo Strass Joieria Quintana Globus Valent Advocats Remefi S.L Farmàcia Soler Petronila Telered Figueres AXA assegurances Carnisseria Serra-Pla Camos Comunicacions,S.L. Clinica Implandent Flors Caterina Quim i Joan Perruquers Orthodontic Flors Bahi Garatge Central Margall i Caixas, S.L. Nou Star's Formes Filferros Cortada Illa de Salut Informàtica Figueres Cofac-Carbo Alabau Fruites i Verdures Maite Rostisseria Koki Fodi Parc Infantil Tot Descans - Somnium Joieria-Rellotgeria Canet-Vila Kaskote Bar Restaurant Duran Perruqueria Mari Ferrer Esports Josep Finques Company Instant Restaurant La Nota Rellotgeria Varela Din A-12 Perfumeria Nou Estil Natura Selection Catimini Perfumeria Jumi Merceria Miravitlles Peixateria Montjoi Llenceria Bonet Big Bang Fleca Gardella Optica Empordà Onna Viatges Cottet Optics Fotografia Ayats Boutique Toscana Koroshi Alegri Regals Calçats Cristau Llibreria papereria l'Auca Carnisseria Punset Gestoria Mension Bar Pedro y Mary Copisteria Esteve La Caixa Maia Empordà Abacus Cooperativa Bar Imperial Cor fi El Rober- Càritas Font Home Calçats Falgarona Palmira Calçats Madern Perfumeria-Regals Moner Meson Asador Castell 4 Farmàcia E. Torrent Ferran Opticastell Hotel Plaza Inn Magatzems Puig Giralt Cantina Castell Sant Ferran Ferreteria Felix Jaume Calçats Roig Museo de L'Emporda La Botiga del Pa Perfumeria Marcó Pais Petit Ceràmiques Fàbrega

empohrda

La Jonquera 2 La Jonquera 6 La Jonquera 26 La Jonquera 30 La Jonquera 34 Magre 3 Del Mar 5 Marca de l'Ham(Marca de l'Ham) Marca de l'Ham(Marca de l'Ham) Marià Pujolar 2 Méndez Núñez 30 Méndez Núñez 49 Méndez Núñez 5-7 Méndez Núñez 8 Méndez Núñez 11 Méndez Núñez 14 Méndez Núñez 14 Migdia 1 Migdia 1 Monturiol 2 Monturiol 2 Monturiol 2 Monturiol 3 Monturiol 6 Monturiol 11 Moreria 6 Muralla 8 Muralla 21 Narcis Soler 15 Nord 44 B Nou 1 Nou 1 Nou 4 Nou 5 Nou 5 Nou 7 Nou 8 Nou 9 Nou 10 Nou 11 Nou 12 Nou 14-16 Nou 20 Nou 22 Nou 35 Nou 46 Nou 55 Nou 56 Nou 56 Nou 63-65 Nou 91 Nou 97 Nou 106 Nou 125 Nou 217 Nou 106 Nou 122 Nou 124 Nou 141 Nou 148 Nou 165 Nou 171 Nou 184 Nou 188 Nou 61 Nou 99 Pastora 3 Peixos (Marca de l'Ham) Peixos 5(Marca de l'Ham) Pella i Forgas 3 Pella i Forgas 7 Pep Ventura16 Pep Ventura 19 Peralada 5 Peralada 5 Peralada 6 Peralada 8 Peralada 8 Peralada 12 Peralada 12 Peralada 16 Peralada 18 Peralada 19 Peralada 20 Peralada 20 Peralada 24 Peralada 25 Peralada 26 Peralada 27 Peralada 29 Peralada 35-37 Peralada 38 Peralada 51 Peralada 80 Pi i Margall 6 Plaça Alcalà (Marca de l'Ham) Plaça Creu de la Mà 4 Plaça de la Palmera 5 Plaça de la Palmera 9 Plaça del Gra 6 Plaça del Gra 7 Plaça Gala Dalí 5 Plaça Sant Vicenç de Paül 2 Pompeu Fabra 5 Portella 1 Portella 2 Portella 7 Pujada del Castell 1 Pujada del Castell 2 Pujada del Castell 4 Pujada del Castell 6 Pujada del Castell 10 Pujada del Castell 14 Pujada del Castell 29 Pujada del Castell s/n Rambla 1 Rambla 1 Rambla 2 Rambla 3 Rambla 8 Rambla 9 Rambla 9

Cafè Hotel Paris Gastrobar Els Sentits Viatges Roses Tours ACEE Catalunya contra el càncer Joieria Amiel Perfumeria Nou Estil Sports Prada Estanc-Rambla Marin Rambla 29 Ymbert Dunjó Hotel Rambla Valosport Farmacia Perxas Estudi Eilin La Cate Restaurant Baobad Fundació privada Hospital de Figueres 3T.Telecom Centre Estilisme Nova Imatge Qualia Centre Welness Tax Assessoria i Gestió Fundació Altem Bzzz Box Sabons Marselha CatBowling Restaurant Ronda Sur EnformaGym Soul Café Opticontrol Confort Figueres Doctora Mª Antonia Bonany Viatges Viñolas Genova Joiers Calçats Carbonell Bou Assessors, S.L. Perruqueria Cebado Optica Gelabert Roura Tot Espresso Tradumots Brigid Serra Peluquerías Perruqueria Lidia Pomés i Fills Centre Alambí Fotografia Torner Optica Figueres Viatges Ictineu JG Joiers Galeria d'Art El Claustre Multiopticas Casas El Siglo XX Joieria Carbonell Escorpion Mercat de l'Or Paper i Sucre Optica Chavarria Embotits Mallol Loft Perruquers & Estilistes Cafeteria L'Estrella Imaginarium Torrons Vicens Dalicatesen Grafiques Trayter Ass.ajuda malalts d'Alzheimer i familia Autoescola F.P.C. Enginy Apartaments Tecnimoto El super del Cantó Carnisseria Garnatcha Joguines Franch Viater Co S.L. Splach Imatge i Comunicació Floristeria Martí Jovenalla Tamarís Disbauxa Extrem Pastisseria Palau Cal Flequer Tandem Plats Cuinats Montserrat Miquel Saguer (assessoria)

Rambla 10 Rambla 10 Rambla 13 Rambla 20 Rambla 22 Rambla 23 Rambla 24 Rambla 26 Rambla 29 Rambla 32 Rambla 33 Rambla 35 Rambla 36 Rda. Jacint Verdaguer 32 Rda. Rector Arolas 4 Rda. Rector Arolas 4 Rda. Rector Arolas s/n Recinte Firal (Alemanya 18) Recinte Firal (Alemanya 18) Recinte Firal (Alemanya 18) Recinte Firal (Alemaya14) Recinte Firal (Itàlia 46) Recinte Firal (Itàlia 105) Recinte Firal (Itàlia 105) Recinte Firal (Ctra Far D Emporda s/n) Recinte Firal (Ronda Sur 7) Recinte Firal (Plaça Europa 20) Rodes 19 Rutlla 5 Rutlla 13 Rutlla 21 Rutlla 23 Rutlla 31 Rutlla 33 Rutlla 35 Sant Antoni 47 Sant Antoni 97 Sant Cristòfol 12 Sant Domènec 15 Sant Esteve 7 Sant Joan Baptista 27 Sant Josep 3 Sant Josep Sol d'Isern 26 Sant Llatzer 31 Sant Pau 3 Sant Pau 5 Sant Pau 7 Sant Pau 9 Sant Pau 11 Sant Pau 13 Sant Pau 15 Sant Pau 16 Sant Pau 23 Sant Pau 31 Sant Pau 38 Sant Pau 42 Sant Pau s/n Sant Pere 2 Sant Pere 5 Sant Pere 10 Sant Pere 15 Sant Pere 19 Sant Vicenç 15 Santa Llogaia 28 Talc 1 Tapis 13 Tapis 83-85 Taure 15-17 (Marca de l'Ham) Tints 3 Vicenç Bou 16 Vilabertran 15 Vilallonga 36 Vilafant 3 Vilafant 12 Vilafant 15 Vilafant 15 Vilafant 19 Vilafant 20 Vilafant 26 Vilafant 31 Vilafant 37

CASTELLÓ D’EMPÚRIES Fragancia Costa Brava Merca Jardi S.L.

Plaça Homes 4 Ctra. Roses Km 34

LLANÇÀ Metalls Llançà

Bateria, 45

NAVATA Grupo Corporativo Alze, s.l. Torremirona Sport&Spa

Ctra. N-II Km 46 Ctra. N-II Km 46

PERALADA Casino Castell Peralada,s.l.u Opera Pastisseria Artesana

Sant Joan s/n Sant Joan s/n

ROSES China -Costa Brava Bea Bicis

Gran Via Pau Casals 125

SANT CLIMENT SESCEBES Renova't

Barri del Vic, 20

SANTA LLOGAIA D’ÀLGUEMA Conauto S.A

Av Alguema 2

VILAFANT Cuina 22 Pintures l'Albera Restaurant Can Quim

Ctra de Olot 22 Ctra. Besalú, 31 El Far, 24, Arengada Sud

VILAJUÏGA Cano Perruquers

Ctra. Sant Pere de Rhodes 1

VILATENIM Acam 23 El Dofi El Pa Volador Hotel Sidorme Figueres Dali Optica Alain Afflelou

Rda. Del Camp, 47 Nou 9 Nou s/n Ctra. Roses s/n C.C.Carrefour Figueres-Ctra.Roses km.29

www.figueresshop.com info@figueresshop.com · Tel. 972 502 249


E N T R E V I S T A Pilar Farrés, autora de la portada Com es presentaria? Una empordanesa amb moltes inquietuds.

Creu que l’art pot ajudar a millorar el món? Sí: ens pot ajudar a conscienciar-nos i emocionar-nos...

Li agrada treballar a Figueres? Troba que és una ciutat amb suficients oportunitats? Sí que m’agrada. Està molt ben connectada i amb molt de comerç tot i que no la podem comparar amb grans ciutats com Barcelona.

Com va començar el projecte Empordoneses? L’any 2005 tenia un projecte semblant però no va ser fins el 2009 que el vaig poder crear i materialitzar Empordoneses.

Quan es va enamorar de l’art? Sempre he estat una enamorada de l’art, a vegades més apassionadament que altres. Què aporta l’art a la seva vida? Un 90 per cent de satisfacció i un 10 per cent de maldecaps. Quan va començar a pintar? En tots els meus records sempre apareix un quadern i un llapis, però ha estat en aquests últims anys que potser m’hi he dedicat més plenament. Hi ha antecedents artístics a la seva família? No. Treballa altres camps de l’art? Sí: alguna cosa de disseny i art conceptual com la peça presentada a la tercera edició d’Empordoneses, Enganxats per la crisi i que surt un fragment a la portada de la revista. El món de l’art professional és massa elitista? Sí, com en totes les professions existeix una elit.

La realitat d’Empordoneses és tal com la va imaginar? Sí en un principi, però com que és un projecte viu, es va transformant i reinventant en cada edició. Per exemple, l’any 2009 no em podia imaginar que el 2012 el tema de l’edició seria “ planta-li cara” (referent a la crisi) i des de la creació abordaríem una realitat tan dura. Quin racó de Figueres li agrada més? N’hi ha varis: la plaça de Sant Pere, la plaça del Gra, però sobretot m’agrada la vida que desprèn la ciutat. Què li falta a Figueres? Una escola de Belles Arts. De quin color pintaria Figueres? Per a mi Figueres és una ciutat blava, la pintaria de tots els tons de blau. Hi ha manca de galeries d’art a la nostra ciutat? És clar que sí, només n’hi ha dues. Com han afectat les noves tecnologies a l’art? S’han obert altres disciplines, crec que en positiu... Compra per internet? Sí, però només viatges.

Una altra manera de fer, és possible!

Quina botiga troba a faltar quan passeja per Figueres? Crec que hi ha una oferta força equilibrada. On compra el material per pintar? A Figueres, tot i que quan vaig a Barcelona aprofito per visitar les botigues del barri vell. Per quin racó de l’Empordà li agrada perdre’s? Als aiguamolls de l’Empordà, però sobretot a les seves platges. Quantes vegades ha visitat el Museu Dalí? No les puc comptar amb els dits d’una mà. Digui’ns un desig... Els desitjos es pensen però no es diuen (perquè si es diuen no es compleixen).

Enric Borràs

No creieu que avui dia estem tots un xic trastornats? Tantes presses, tants compromissos, a cops... per no saber on anar... El problema és la desconfiança, ningú es refia de ningú i per tant la gent està crispada. Sant Agustí deia: “Ama y haz lo que quieras”. Sense confiança no hi ha cohesió, ni en la família, ni en el grup, ni a la feina. Cadascun de nosaltres, cada ésser humà és una part íntegra de la societat, inseparable dels altres. La nostra llibertat existeix, però està lligada als altres. La llibertat no és no fer allò que has de fer (una feina, uns deures...). La nostra llibertat està en l’Actitud amb que farem aquesta feina que ens toca fer. Ho farem de forma negativa, enfadats, plorant...O de forma positiva amb il·lusió, amb consciència, el millor que sabem? Tenim una gran capacitat per a superar les desgràcies, adaptar-nos a elles. La capacitat de dissenyar el futur, d’imaginar el que ha de ser, de somiar. Necessitem L’ENTUSIASME, la vostra intel·ligència emocional. Sense el vostre entusiasme, no hi ha ciència, ni avanç possible, ni futur. El desig no és negatiu, és motivador, ens dona força i motius per arribar a l’objectiu. Però hem de ser conscients de les nostres emocions, elles ens empenyen a l’acció i l’estat d’ànim a la reflexió. Molts cops no sabem exactament com ens sentim i això ens porta a cavil·lacions “comer se el coco”. Distingim entre cavil·lació i reflexió: Cavil·lació: és preguntarnos PER QUÈ? Intel·lectual... Reflexió: és preguntar-nos COM? Observació. Fem un treball d’introspecció: Parem a preguntar-nos que estem sentint realment? Utilitzem la lucidesa per afrontar un problema. Si en som conscients, si analitzem el nostre estat d’ànim, som més savis, ens tornem més intel·ligents. Primer ACEPTACIÓ i després ACCIÓ. Mai reacció o negació. ACEPTAR NO VOL DIR SUBMISSIÓ! Recurs valuós la meditació de plena consciència. No cal ser gurús, o yoguins... Simplement, estar present en l’experiència del moment, acceptar el que arriba, sense judicis de valor o expectatives. Viure el present. Ara i aquí, estar en l’instant present... No pensem: Hauria de fer... Haig d’anar... Hauria hagut de... Aquests pensaments ens allunyen, no ens permeten gaudir del present. L’ànsia ens fa intolerants davant la incertesa. Ens aferrem “al que hauria de ser..” i no al que és realment! Seria feliç si tingues... Sóc feliç amb el que tinc. Deixem de pensar que som el que tenim. Sóc el que sóc, com puc ser feliç amb el que tinc? Somriu, dóna gràcies! Tanqueu els ulls, penseu en l’últim moment agradable... aquest moment, possiblement, el debem a una altra persona, doncs agrair-ho! La nostra felicitat està lligada a la dels altres. La dolçor, l’amabilitat, el respecte als altres, no és simplement bó per qui ho rep, sinó millor encara per qui ho dóna. Somriem i assumim la imperfecció!


diari empohrda 2on trimestre