Issuu on Google+

Empar Gallego http://iacare.es.tl/


Unitat El relleu d’Espanya

Elevada altitud mitjana

Forma massissa

per

per costes rectilínies

ELS TRETS DEL RELLEU PENINSULAR

Disposició perifèrica de les serralades

bloc elevat de gran extensió i la seua altitud mitjana

abundància de muntanyes

Compartimentació

per Meseta cinturó muntanyenc que voreja la Meseta i les serralades exteriors amb conseqüències en

El clima Les comunicacions La xarxa fluvial

Contraforts que l’envolten

Depressions i serralades exteriors


una llarga evolució de processos geològics han modelat el relleu i el paisatge dos moviments orogènics dos períodes d’assentament, erosió i sedimentació

orogènia herciniana orogènia alpina

quan?

quan?

final de l’Era Primària

quan? Era Secundària

Era Terciària donaren lloc plegament hercinià són els massissos antics, muntanyes d’altitud mitjana amb formes arrodonides i valls amples

plegament alpí són les serralades més recents amb crestes i formes abruptes

l’erosió produí l’aparició de materials granítics i pissarres

Era Quaternària l’erosió de l’aigua, vent, transporta els materials des de les zones més elevades a les conques, depressions i costa


EL RELLEU PENINSULAR. EVOLUCIÓ GEOLÒGICA eres Arcàica

Primària

existència del massís precàmbric composat per

quarsites granit gneis pissarres

aflorament de materials antics

tingué lloc orogènesi herciniana formà

Secundària caracteritzada per erosió i sedimentació

el Massís Ibèric o Hespèric, nucli de la Meseta.

sediments de gran espessor en les fosses bètiques i pirinenques

afectat per

seran

forta erosió a finals d’ aquesta era

els materials calcaris que afloraran a l’EraTerciària


EL RELLEU PENINSULAR. EVOLUCIÓ GEOLÒGICA eres Terciària

configuració del relleu actual

Quaternària es produeix

tingué lloc orogènesis alpina

glacialisme

formació de terrases fluvials

xoc de la placa africana i euroasiàtica erupcions volcàniques originà les serralades alpines: - Pirineus - Serralades Bètiques depressions prealpines: - Ebre - Guadalquivir

provocà la aparició dels vorells muntanyencs de la Meseta: - Serralada Cantàbrica - Serralada Ibèrica - Serra Morena inclinació cap a l’Atlàntic conseqüències en la xarxa fluvial

fractura del sòcol de la Meseta

elevació de blocs, són les serres interiors de la Meseta: -Sistema Central - Monts de Toledo

colmatació de les conques fluvials

blocs enfonsats, són les conques sedimentàries: Duero, Tajo, Guadadiana


Unitat El relleu d’Espanya peneplanures terrasses fluvials costes glaciarisme, acció fluvial, erosió

base de la Meseta

sòcal

massissos antics

de modelat i sedimentació

UNITATS MORFOESTRUCTURALS

es diferencien diverses formes

serralades alpines

conques sedimentàries

amb sediments de l’Era Terciària i Quaternària

constituïts pel sòcal antic

depressions

grans elevacions per l’orogenia alpina


Unitat El relleu d’Espanya DESCRIPCIÓ DE LES PRINCIPALS UNITATS DEL RELLEU I LA SEUA DISPOSICIÓ

Les unitats interiors 1.La Meseta. Importància morfològica. 2. Les Serralades interiors Sistema Central. Muntanyes de Toledo. 3. Els contraforts muntanyencs de la Meseta: Massís Galaicolleonés. La Serralada Cantàbrica. El Sistema Ibèric. Sierra Morena. Les unitats exteriors peninsulars 1. Les Depressions: Ebre i Guadalquivir 2. Els sistemes muntanyencs exteriors: Els Pirineus. La Serralada CostaneraCatalana. El Sistema Bètic


Relleu peninsular. Esquemes