Page 1

Les conques hidrogràfiques Entenem per conca hidrogràfica el conjunt de terres i aqüífers que aporten les seves aigües al curs d’un mateix riu; el cabal fluvial i el règim fluvial depenen de la quantitat d’aigua que rep el riu al llarg de l’any. S’ordenen tenint en compte els vessants per on desguassen les aigües. Distingim els rius del vessant cantàbric i gallec; els del vessant atlàntic i els rius del vessant mediterrani. El vessant atlàntic, ja que la Meseta meridional està inclinada cap a l’oceà atlàntic, rep la majoria dels grans rius peninsulars: Duero, Tajo i Guadiana. Això crea un desequilibri hídric respecte el vessant mediterrani, on desemboca l’Ebre.

Els recursos hídrics Les confederacions hidrogràfiques són entitats que gestionen els recursos hídrics del territori. La divisió administrativa no és per comunitats autònomes, i això fa més difícil i complex l’actuació de confederacions que abracen grans conques fluvials. Els recursos hídrics disponibles d’Espanya són importants a les confederacions del Nord, Duero, Tajo i Ebre. Mentre que hi ha un equilibri precari entre el Guadiana, el Xúquer, les del Pirineu Oriental i les Canàries. Però també hi ha un clar dèficit a la zona de les confederacions del Guadalquivir i el Segura.

Les demandes d’aigua L’aigua per a l’ús agrícola i ramader: És superior al 80% de l’aigua disponible, a causa de l’extensió del regadiu(ja que aquest augmenta la productivitat i millora el nivell de vida dels agricultors). Aquesta aigua genera problemes com la contaminació, ja sigui per purins, adobs químics i pesticides. Actualment s’ha prohibit l’ús de productes molt contaminants i un augment del control de l’abocament de purins. Per frenar el consum de l’aigua transformen el reg per aspersió per el reg per inundació.


L’aigua per a l’ús urbà: Té una demanda molt més inferior al consum agrari. La majoria d’indústries no en necessiten, excepte per als processos de refrigeració i neteja. La provisió d’aigua per a ús domèstic és prioritària i amb altes exigències de qualitat que en garanteixi la potabilitat. A Espanya els subministraments domèstics combinen aigües fluvials amb aigua dels aqüífers. El principal problema és la falta de garantia de subministrament. El creixement de les urbanitzacions i complexos turístics ha generat l’increment del consum d’aigua a l’estiu, per tant hi ha una major demanda per una menor disponibilitat. Últimament el problema important ha estat la contaminació de les aigües amb abocaments urbans i industrials d’aigües residuals. Això s’ha corregit gràcies a un control estricte dels abocament i l’obligació d’instal·lar depuradores.

1.4.-Les polítiques hídriques La política de transvasaments: La desigual distribució dels recursos hídrics fan plantejar aquesta política. Consisteix en la conducció d’aigua a grans distàncies. Això provoca moltes obres que són molt costoses. A més comporta pèrdua d’aigua per l’evaporació. La cessió de cabal dels rius pot provocar canvis en els aqüífers i limitacions per ampliar l’ús de l’aigua. La dessalinització de l’aigua de mar: Satisfer les demandes de les àrees deficitàries mitjançant la instal·lació

de plantes dessalinitzadores. És una

solució cara i que consumeix molta energia. Però l’aigua que s’obté és de qualitat. La recuperació dels aqüífers: Les aigües subterrànies s’exploten per mitjà de la perforació de pous i el bombeig d’aigua. L’extracció d’aigua dels aqüífers fa disminuir el nivell i provoca la dessecació total o parcial de les àrees lacustres i palustres. A les àrees litorals el risc més greu és la salinització de l’aigua dels aqüífers. La manca de pressió de l’aigua dolça trenca l’equilibri entre la pressió que fa


aquesta i l’aigua del mar, la qual penetra las aqüífers i provoca la salinització i fa que l’aigua no sigui potable. El creixement de les urbanitzacions de la costa mediterrània i l’agricultura i la ramaderia intensives han afavorit la filtració

d’aigües residuals que han

corromput la qualitat de moltes aigües subterrànies. La solució seria injectar aigua per recarregar alguns aqüífers i procedir a la depuració de les aigües. Pla de sanejament dels rius: Finalitat de reduir el deteriorament progressiu de la qualitat de l’aigua i assolir un bon estat ecològic. Aquests plans suposen un major control sobre els abocaments industrials i urbans, com ara la instal·lació de col·lectors i depuradores d’aigua per convertir alguns rius claveguera en rius d’aigua neta. Recursos a Espanya Aigua:

Energia

renovable.

Generen

energia

mitjançant

els

salts

d’aigua(energia cinètica a elèctrica. Això es fa amb el gir d’una turbina i un generador. Representa el 7,3% de l’energia primària produïda a Espanya (2007). Espanya en va ser potència mundial durant la postguerra franquista, això és l’explicació de l’actual dèficit hídric. Però aquesta energia té: •

Avantatges: És una energia neta i renovable i potencia les reserves hídriques. L’energia hidràulica també genera la regulació cabal.

Inconvenients: Provoca un difícil creixement de l’energia hidràulica i elevats costos fixes. Altres inconvenients són la sedimentació, la transformació del paisatge i la

desaparició de valls fèrtils. Aquests

interessos divergents provoca conflictes entre energia i reserves d’aigua. Carbó: És una roca sedimentària orgànica i un recurs energètic no renovable. També és un combustible fòssil. Però ha anat deixant lloc a altres combustibles fòssils. N’existeixen 4 tipus: torba, lignit, hulla i antracita. El carbó té diferents usos: Carbó de coc (hulla destil·lada) i en les centrals tèrmiques (electricitat).


Espanya té uns jaciments poc competitius i molts tancaments degut a vetes estretes i discontínues, que s’ha de rentar, s’ha de separar els materials no combustibles. A més el carbó molt friable i s’esmicola. •

Avantatges: Espanya rica en jaciments, encara que poc competitius.

Inconvenients: És car i difícil d’extreure. A més és baixa qualitat, contamina el paisatge i l’atmosfera , provocant l’efecte hivernacle i la pluja àcida; no renovable...

Actualment les zones minerals existents són: Zona astur lleonesa.: Langreo, Mieres o Gijón; Zona sud: Ciudad Real, Sevilla o Còrdova; Zona nord de Catalunya i Aragó. Aquesta energia rep subvencions estatals i de concentració. Petroli: És un recurs energètic fòssil, no renovable i consumible. Es transporta mitjançant petroliers i oleoductes. Els preus són molt elevats i inestables, el preu està relacionat amb la inflació. Espanya té una molt gran dependència absoluta de l’exterior. Actualment hi ha una política en vers el petroli: Diversificació proveïdors(Rússia, Mèxic, Aràbia Saudita), control de la flota de petroliers. Es refina a Espanya. •

Avantatges: Els mitjans de transport i de producció estan adaptats al recurs, generen un gran poder energètic i es fàcil de transportar.

Inconvenients: És un recurs no renovable i totalment depenent d l’exterior. A més

els

preus

són

volàtils

i

elevats,

contamina

l’atmosfera(genera l’efecte hivernacle) i genera riscos i desastres tecnològics. Gas natural: Està fet per: Metà (70%) + altres gasos . Augment constant del seu ús ja que és un recurs energètic menys contaminant que el carbó i el petroli. Existeixen problemàtiques relacionades amb altres energies, com ara preu petroli, les sequeres, que limiten l’energia hidràulica. N’ augmenta la demanda en la indústria, les llars i ús a les tèrmiques i de cogeneració


El proveïment és exterior. És transporta mitjançant vaixells metaners o gasoductes. •

Avantatges: El preu és baix i estable, crema de forma relativament neta i hi ha algunes reserves a Espanya i és fàcil de transportar.

Inconvenients: És un recurs no renovable i s’ha d'importar.

Energia nuclear: És un recurs energètic no renovable consumible fruit de la fissió nuclear. Espanya té reserves d’aquest mineral però en pobres concentracions i per tant s’importa de Rússia 28%, Austràlia 18% o Canada 17%... Les elevades temperatures del reactor generen vapor que mou un turbina i un generador. Per poder generar energia nuclear els nuclis de l’urani han d’estar enriquits , això es fa a França. Amb aquest enriquiment es pretén aconseguir una major concentració de l’isòtop d’U235. Les centrals nuclear produeixen l’energia mitjançant la fissió del nucli d’Urani(E=mc2). En un futur es vol promocionar la fusió nuclear. •

Avantatges: Té un elevat poder calorífic, és molt eficient i no genera CO2.

Inconvenients: Perill fuites, gestió dels residus i elevats costos de manteniment i construcció.

Noves energies renovables: Alguns exemples

d’energies renovables són

l’energia hidràulica i les noves energies renovables. S’han desenvolupat després de la crisi del petroli del 73. Aquestes energies generen energia neta, il·limitada i de forma descentralitzada. Tenen un fort impacte paisatgístics, un cost d’oportunitat i efectes sobre la fauna. També un fort creixement, però encara minoritari. Té un gran paper en la producció d’electricitat. Plans d’Energies Renovables (2011-20): -2020 (hidràulica + NER) 22% del total de l’energia final. -2020 (hidràulica + NER) 42% electricitat produïda. Aquestes noves energies renovables són:


La biomassa: Consisteix en la fermentació de materials orgànics. Té una major producció.

Existeixen

dos

tipus

de

biomassa:

la

natural,

produïda

espontàniament per la natura, i la residual, producte dels residus generats a l’agricultura i ramaderia. •

Avantatges: És un recurs renovable i té un balanç neutre d’emissions de CO2, ajuda al sector rural i facilita l’eliminació de residus.

Inconvenients: Té poc poder calorífic.

La energia solar: Prové del sol i és una energia perpètua. Té un gran potencial. Gran creixement últims anys, Espanya 4t país del món (2009) Dos tipus: Fotovoltaica i tèrmica. •

Avantatges:

És

un

recurs

renovable

perenne

i

una

energia

absolutament neta. Té un manteniment molt senzill i econòmic(gratuït). •

Inconvenients: Necessita grans extensions i cost d’oportunitat. La radiació dels rajos depèn de la latitud. Depèn de factors climàtics com la nuvolositat.

La energia eòlica: Generació d’energia a través del vent. És una energia perpètua. Existeixen parcs eòlics. L’energia es genera mitjançant els aerogeneradors, l’energia cinètica de rotació i un generador elèctric. Espanya és una potència mundial i

de gran creixement. També està molt

desenvolupada •

Avantatges: És una energia renovable, perenne , neta i gratuïta. També és fàcil i barata d’obtenir.

Inconvenients: La contaminació visual, la mort de les aus i la falta de continuïtat en el subministrament.

La energia geotèrmica: Utilitza la calor que genera l’interior de la Terra. •

Avantatges: Es troba a tot arreu, és relativament neta, és constant i renovable.


Inconvenients: La tecnologia està poc desenvolupada i les centrals només poden aprofitar els punts calents en zones concretes de la terra.

La biomassa: És un combustible extret de conreus amb capacitat de generar olis, com ara el gira-sol, colza, soja, etc. •

Avantatges: És una font energètica renovable i orientada sobretot al transport. A més emet molt menys CO2 que els combustibles fòssils.

Inconvenients: Més car que els fòssils i amb menor poder calorífic .

Recursos miners S’ha de distingir entre recursos minerals, aquells recursos que localitzats es sap que hi són, i reserves minerals, aquells recursos localitzats i que tenen un cost d’extracció rendible. Mineria de minerals metàl·lics, a partir dels qual s’obtenen metalls del sòcol i les seves vores. Des de fa anys el sector de la mineria està en reconversió i s’han produït tancaments d’explotacions, concentració de les explotacions restants i la reducció de llocs de treball. Mineria de minerals no metàl·lic, a partir dels quals no s’obtenen metalls. S’obtenen de les formacions paleozoiques i de les grans depressions. L’activitat minera és continua i s’utilitzen sobretot en la indústria química, alimentació o en la construcció. Destaca la producció de sals: sal gemma (Halita), que s’extreu a les mines de Cantàbria, sal marina, que s’extreu de les salines, i sals potàssiques, que és sal gemma però amb ions de potassi. Roques industrials: Té potència industrial: consum interior i exportació. (2/3 producció) A patit un fort descens de la producció amb la crisi. És utilitzat sobretot en la construcció i la indústria química. Es produeix arreu del país, en mines a cel obert.

La demanda d’aigua a Catalunya A Catalunya cal distingir les conques hidrogràfiques de l’Ebre i les conques hidrogràfiques internes:


Conca de l’Ebre: Compren tot el riu i és compartida per diverses comunitats autònomes. La responsabilitat és del govern de la generalitat i de la confederació hidrogràfica de l’Ebre. En aquesta conca hi ha el 8% de la població i el 60% del recursos hídrics explotables. Destinat a l’ús agrícola i ramader. Conques internes: Concentren el 92% de la població i el 40% del recurs. Destinat al sector urbà. Aquest desequilibri entre les dues conques explica el dèficit d’abastiment de les conques internes.

Els recursos energètics i minerals Catalunya té pocs recursos energètics i minerals, de manera que té una forta dependència de l’estranger. En el sector energètic la mineria del carbó es limita a l’explotació d’algunes mines de lignit, que s’aprofiten en centrals tèrmiques. Les centrals nuclears, d’Ascó i Vandellós, produeixen quantitats massives d’energia poc transportable i per això s’han de situar a llocs industrials i poblats com la costa catalana. L’energia hidroelèctrica: Aprofita els salts d’aigua dels pantans de la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana i el Ter. També aprofita la potència de l’Ebre. Les energies alternatives van guanyant pes, encara que poc, i destaca la biomassa. Entre els minerals no metàl·lics: La potassa i la sal gemma han perdut pes i s’han tancat mines. Es mantenen explotacions de potassa com la de Sallent. Les roques industrials: Extracció dels àrids naturals, roca calcària i argiles, a conseqüència de la prosperitat del sector de la construcció.


Resum llibre ppt 3