Issuu on Google+

Paisatges vegetals Biodiversitat total al territori espanyol. Biodiversitat: Varietat d’ éssers vius en una zona determinada i resultat d’un procés natural de milers d’anys. Sinònim de benestar i equilibri a la biosfera. Biosfera: Sistema format pels éssers vius del planeta i el mitjà en el qual viuen. Espanya és un país de gran biodiversitat i això es degut a : 

Situació geogràfica: Paisatge oceànic i paisatge mediterrani

Efecte refugi: Creat durant el període quaternari, durant el període de les glaciacions. Tot provocant un descens de la latitud i un descens del nivell del mar(aigua glaçada).

Gradació d’alçada: Reproducció de la vegetació europea de sud a nord.

Acció antròpica(home): Impacte de les activitats humanes sobre el paisatge natural: 

Substitució de boscos per terres de conreu(43% del total)

Extensió de les zones urbanes( vivendes i industries)

Augment de les infraestructures

A Espanya degut a la diversitat climàtica i les diferents alçades hi ha varietat de paisatges.(Paisatge natural  Paisatge vegetal). L’acció antròpica genera paisatges humanitzats. Factors que condicionen els paisatges vegetals 

Clima: Les precipitacions, la insolació, les temperatures, l’aridesa...

Relleu: Alçada, vessant(sobrevent i sotavent), obac-solell...

Sòl: De què està fet

Acció antròpica

Paisatge constantment en transformació


Paisatges vegetals a Espanya Paisatge vegetal oceànic: Localitzat a Galícia, la costa i les serralades cantàbriques. També en zones muntanyoses com els

Pirineus, el Sistema Central, Sistema Ibèric

i les

Serralades Catalanes. Predomina el bosc temperat caducifoli: De faig i roures. Fullam ample, fulla caduca, així estalvien i redueixen les necessitats energètiques. A l’hivern deixen caure la fulla. El bosc és frondós i ombrívol, excepte a l’hivern. El sotabosc es pobre i li falta llum. Rouredes: Suporten malament el fred. Per sota de les fagedes. Ambdós necessiten humitat, degut a precipitacions abundants. El creixement dels roures és lent i poden viure fins a un màxim de 150-300 anys, però la tala d’arbres no ho permet. Són arbres de fusta dura. Fagedes: Es poden combinar amb les rouredes. Normalment per sobre en alçada. Molta humitat, degut a les boires i les rosades. Són arbres de fulla caduca i aguanten millor el fred i tenen un creixement més ràpid. Landa: Vegetació arbustiva i de matollars: Brucs, ginestes, falgueres i ginebres. La landa apareix quan el bosc recula, normalment a 1600-2000 metres, ja que el fred frena el bosc. Paisatge vegetal mediterrani Bosc típic de bona part de la Península Ibèrica. Les alzines formen boscos extensos a zones amb clima mediterrani i continental. Les alçades són fins a 20 m. Predomina el bosc xeròfil, adaptat al dèficit d’aigua estivals, o bosc escleròfil, de fulles dures. Les espècies primàries són les alzines i les sureres. Alzines: De fulla perenne, tot l’any amb full. Fan servir estratègies d’estalvi d’aigua i energia, gracies a les fulles dures i dentades, arrels llargues i troncs


gruixuts. Tenen un creixement molt lent i una vida llarga, fins a 8 segles. Arriben fins als 20 metres i tenen capçades espesses que creen zones ombrívoles. El sotabosc de l’alzinar és ric i abundant(bosc jove) i espècies trepadores. Sureres: És una variant de l’alzina. A la meitat nord de Catalunya, Extremadura i la Meseta més occidental. Formen comunitats denses sobre sòls silicis. Viuen un màxim de 250 anys. Necessiten més humitat que les alzines i temperatures més suaus. Arriben als 20 metres i tenen formes sinuoses. L’arbre és piròfil, que no crema amb facilitat i per tant suporta el foc. El sotabosc és ric. Bosc secundari: Introduit per l’home. Després d’incendis i tales ha provocat l’extensió de la superfície dels pins( pi blanc i pi pinyoner). És un bosc plantat per l’home i de creixement ràpid. Matollar: Extensió provocada per la tala i incendis d’alzines. Molt present a la costa mediterrània de Catalunya fins a Andalusia. Més estes en zones àrides de l’interior d’Alacant, Múrcia i Almeria. Existeixen tres tipus: 

Màquia: Degradació dels alzinars. Vegetació arbustiva fins a 4 metres. Comuna en sòls silicis.

Garriga: Vegetació arbustiva de menys de 2 metres d’alçada. Comuna als sòls calcaris. Especies com el romaní i la farigola.

Estepa: Arbustos espinosos i baixos. Adaptat a una elevada aridesa. Arbustos xeròfils . Es desenvolupa quan en clima fa que la garriga o la màquia es degradin. Especies com el margalló.

Paisatge vegetal de muntanya Clisèrie: Ordenació del paisatge en estatges o pisos. El paisatge de muntanya es a partir dels 1600m: Piràmide de vegetació(Referencia els Pirineus): 

Pis subalpí: 1600-2400m. Vegetació conífera, arbres amb forma de con:Pi negre i avets. Al sotabosc podem trobar rododendre i el nabiu.


Pis alpí: 2400-3000m. Format per la degradació del bosc conífer, degut al clima inhòspit d’aquesta zona. És el conegut com a prat alpí, cobert de neu bona part de l’any i verd a l’estiu.

Pis nival: +3000m . Espècies que creixen sobre les roques, ja que el sòl es escarpat. Espècies com els líquens i les molses.

Piràmide de vegetació( Referencia resta de la Peninsula) En el pis subalpí: El bosc és caducifoli, a la zona atlàntica, i bosc perennifoli a la zona mediterrània. Per sobre predominen les zones de prats i arbustos.

Paisatges vegetals a Catalunya (Característiques semblants als paisatges vegetals a Espanya) Terra baixa mediterrània litoral Properes ala costa i al prelitoral català. Paisatge vegetal mediterrani: Alzinars: Fulla perenne, escleròfil·la i xeròfila. El sotabosc és ric. A la costa central, serralada prelitoral i a l’Empordà. Necessiten relativa humitat i temperatures suaus. Suredes: Fulla perenne. Són escleròfil·les i xeròfiles. A la zona del Baix Empordà, la Selva, Gironès i l’extrem nord de l’Alt Empordà. Màquies: Des de la costa fins a les terres de l’Ebre. Predominen el llentiscle i el margalló. Pi blanc i pi pinyoner: Bosc secundari, introduït per l’home, que es barreja amb els alzinars. Predominen a les zones baixes. Terra baixa mediterrània continental Bosc de carrascar, conjunt de carrasques. És un tipus d’alzina adaptada a climes continentals. Suporta els climes extremats. Té un sotabosc pobre i de menor presència de trepadores, clima sec. Les trobem a la Noguera, l’Urgell, el Bages...


Paisatge de muntanya mitjana( 800-1600m) Parts superiors: Pi roig i fagedes, després rouredes humides i a sota rouredes seques. Fagedes: Bosc caducifoli. Característiques semblants a la Península. Ho trobem a la Vall d’Aran i a la Garrotxa(Fageda d’en Jordà). Pi roig: Aquí no és un bosc secundari, sinó autòcton. Ho trobem als Pirineus, Montseny, Prades o ports... Rouredes: Rouredes humides, amb presència de roure pènol i roure de fulla gran a la Garrotxa, el Ripollès, la Vall d’Aran, Alt Urgell... I també rouredes seques, amb presencia del martinenc, de fulla petita i el Reball. El trobem a les parts baixes com el Solsonès, La Segarra, P. Jussà, la Noguera... Paisatge vegetal d’alta muntanya El pis nival amb es predominant de rocam d’alta muntanya(Rupícoles). Prats alpins (estatge alpí): Per sobre els 2400m. Clima massa fred per la vegetació arbòria, està format per herbàcies (gramínies) Prat verd a l’estiu. Bona part de l’any cobert per la neu. Pi negre (estatge subalpí): Gairebé exclusius dels Pirineus. Arriben fins els 2400m. Necessiten precipitacions abundants. Resistents al fred d’alta muntanya. Avets (estatge subalpí): Zones més baixes d’aquest estatge. Necessiten molta humitat. Molt ombrívols (pobre sotabosc) .Sobretot a la Vall d’Aran. També al Cadí, Vall de Ribes o Montseny. Comentari d’un paisatge 

Tipus de paisatge, origen de la font i any de la

imatge. (paisatge de muntanya, muntanya mitjana,

plana interior i costa)

Elements naturals: Relleu, Vegetació, Sòl ,Aigua...


Acció antròpica: Poblament, Comunicacions, Activitats econòmiques, Altres

Destrucció dels paisatges vegetals Incendis Causes: 

Sequedat dels estius mediterranis. Mesos àrids.

Abandonament de les explotacions agràries.

Augment de les zones boscoses, disminució de la població rural.

Segones residències en llocs boscosos i increment de la circulació.

Gestió forestal. Substitució de la vegetació natural per eucaliptus i pins.

El 97% dels incendis forestals són provocats per l’acció humana.

Especulació urbanística, represàlies, piròmans, accidents ...

Risc natural antròpic.

Desertització Està relacionada amb la pèrdua/degradació del sòl. Causes: 1. Clima i canvi climàtic. Clima cada cop major aridesa (temperatures mitjanes anuals més elevades i menors precipitacions). Les pluges són escasses i sovint torrencial. Espanya és el país UE amb índex de desertització més elevats: 2. Incendis. Acció antròpica (97%) 3. Ús intensiu històricament per al pasturatge. Desaparició i compactació del sòl. 4. Històricament, tales indiscriminades i ús intensiu del sòl per l’agricultura 50% d’ Espanya presenta alts graus de desertificació. Contaminació Relació home-natura: transformació del paisatge i contaminació. És la introducció en el medi ambient de substàncies perjudicials per la salut, la


seguretat o el benestar dels ser vius, en quantitat tal que hi pot causar un dany o un desequilibri irreversible o no. Hi ha una necessitat d’avaluar els impactes ambientals, mitjançant l’ Auditoria ambiental, informe independent que certifica si una empresa és energèticament eficient o contaminant i proposa solucions. Delicte ecològic: Acte que provoqui danys al medi ambient. Mesura coercitiva com a solució(multes i fins i tot presó). Efectes: deteriorament de la salut de persones, animals i plantes. Efectes de la contaminació a Espanya: Major índex de mortalitat en zones altament contaminades Ciutats, zones industrials on hi ha una forta contaminació atmosfèrica. Descontaminar: Externalització de despeses, genera elevats costos econòmics i gairebé sempre amb diners públics

Classificació de la contaminació: Segons el medi contaminat: atmosfèrica, de l’aigua i del sòl. 

Contaminació atmosfèrica: Emissions de CO2: indústria, transport, generació energia o calefacció; crema de combustibles, efecte hivernacle. També l’evaporació de dissolvents orgànics o pintures + emissions

d’altres

gasos

com

CFC

clorofluorocarbonats

(gasos

refrigeració i aerosols) que són els responsables de la destrucció de la capa d’ozó (estratosfera) i l’augment rajos ultraviolats, Pluja àcida precipitacions amb phs baixos. 

Contaminació de l’aigua: Rius, llacs, mars i aqüífers, abocament industrials i aigües residuals ciutats. I també purins i l’ús intensiu d’adobs i productes fitosanitaris.

Contaminació del sòl: Per productes fitosanitaris (pesticides),pèrdues aigües residuals del clavegueram o vessaments de productes industrials, RSU (Residus sòlids urbans) Abocadors i productes químics més corrents: derivats del petroli, pesticides, dissolvents o metalls pesants

Segons tipus d’agent contaminant ambiental:


Contaminació

química:

Introducció

de

substancies

potencialment

perilloses per a la salut i per a l’entorn al sòl, a l’aire, a l’aigua o als aliments. Exemple: ús execesiu de pesticides. 

Contaminació radioactiva: Derivada de la dispersió de materials radioactius, com l’urani enriquit, utilitzats en instal·lacions mèdiques o d’investigació, en reactors nuclears...

Contaminació acústica: Produïda pel soroll, pel so excessiu o molest, provocat per les fàbriques, pels mitjans de transport...

Contaminació tèrmica: Quan un procés provoca una alteració de la temperatura del medi de manera nociva o perjudicial.

Contaminació electromagnètica: És la produïda a partir de les radiacions generades per equips electrònics i per instal·lacions elèctriques.

Contaminació lumínica: Es refereix a la resplendor de llum difosa al cel nocturn i produïda pel sistema d’enllumenat de les ciutats, dels vehicles i altres infraestructures.

Contaminació visual: Quan l’abundància o el desordre o el tipus d’elements que es troben en el paisatge en deterioren la qualitat estètica.

Crisis ecològiques Destrucció de la capa d’ozó És la capa protectora de les radiacions ultraviolades que es troba a l’estratosfera. L’Ozó (O3) es crea i es destrueix constantment. Provoca un forat a la capa ozó i una forta reducció % ozó sobretot pol Causa: gasos CFC (refrigerants, dissolvents, aerosols, etc), ja que porten clor i reacciona amb l’O3 i en separa els 3 àtoms. Conseqüències: cremades a la pell, augment de càncer, lesions oculars, reducció del plàncton, altera els processos de fotosíntesis, etc. Actualment s’està reduint però

Pluja àcida


Contaminació a causa de precipitacions amb ph baixos (ph < 5,6) Precipitacions: aigua + àcid sulfúric o àcid nítric. L’origen és la combustió de combustibles fòssils, en especial tèrmiques amb carbó. Té un gran poder de corrosió i contaminació del sòl i de l’aigua. Provoca la destrucció de boscos, llacs morts, conreus, corrosió d’edificis, contamina l’aire... Canvi climàtic És la modificació del clima en relació al pas del temps globalment El clima es modifica de forma natural però també es produeix una alteració dels factors naturals que modifiquen el clima. Períodes glacials i interglacials. L’home també és un factor que modifica el clima: Intensificació efecte hivernacle, canvi climàtic a gran velocitat, no adaptació de les espècies al nou clima. S’anomena Canvi climàtic antropogènic. Efecte hivernacle: Natural i necessari. Essencial pel desenvolupament de la vida. (-22ºC). Retenció dins la l’atmosfera dels rajos infrarojos que es produeixen a causa del escalfament del sòl terrestre. Temperatura mitjana de la terra (14ºC). Gasos d’efecte hivernacle: Gasos d’efecte hivernacle: CO2, CFC (clorofluorocarbonats), ozó de superfície o metà, NO,NO2 o vapor d’aigua. El canvi climàtic provoca: 

Augment global temperatures ambientals i dels oceans (0,1ºC en 50 anys).

Desglaç: glaceres i pols i augment del nivell dels oceans (1,7 mm/any durant el

segle XX):

Desaparició d’illes de poca alçada.

Desaparició de les costes baixes.

Reducció de la capacitat d’absorció de CO2.

Modificació dels corrents marins.

Augment de la violència dels fenòmens meteorològics.

Efectes del canvi a Espanya:


Augment de la temperatura mitjana (1,63ºC entre 1971-2008).

Augment de les ones de calor.

Descens de les precipitacions al hivern.

Reducció de les nevades

Empremta ecològica És l´indicador del grau de sostenibilitat. Mesura l’impacte que tenim sobre el planeta i el mesura en hectàrees. És la quantitat de terreny productiu que necessitaria un ser humà per produir els recursos que necessita i per assimilar els residus que genera. Càlcul complicat: 

Hectàrees per urbanitzar, generar infraestructures i centres de

treball.

Hectàrees per conrear l’aliment vegetal necessari.

Hectàrees per a pastures per alimentar el bestiar.

Hectàrees necessàries per produir peix.

Hectàrees necessàries de (superfície forestal) per absorbir el CO2 produït.

Biocapacitat: Capacitat del planeta de generar recursos. Càlcul: Superfície útil/ nº habitants.

Resposta per a la sostenibilitat Moviment ecologista: Neix a partir dels 50’s. Tenia sobretot preocupacions mediambientals (contaminació, pèrdua de la biodiversitat, sobreexplotació dels recursos, etc) Científics (70’s) creuen que és degut a: l’abús dels recursos de la terra, pèrdua de biodiversitat, deteriorament del medi ambient.. El club de Roma(1972) Polítics i científics preocupats pel planeta. Redacten un informe: “Els límits del creixement”, que tractava sobre l’alerta sobre l’espoli que feia occident dels medi ambient, Neomaltusianisme: si el creixement de la població, la


industrialització, la contaminació, la producció d’aliments i l’explotació de recursos naturals seguia el mateix ritme, en menys de 100 anys s’acabaria col·lapsant el planeta terra Conferència d’Estocolm(1972) Primera reunió internacional a la qual van acudir 113 països. S’arriba a la conclusió que l’home interactua globalment amb el medi, el medi ambient pot limitar el creixement econòmic i l’explotació dels recursos. De les seves conclusions es va redactar l’Informe Brundtland(1987): Posa les bases del concepte actual de sostenibilitat. Aquest informe establia els següents punts: •Medi ambient és un problema global, no local. •Desenvolupament insostenible: causat per la indústria dels països desenvolupats i per pobresa del països no desenvolupats. Relacionats. •Desenvolupament sostenible: satisfer les necessitats del present sense comprometre les necessitats de les futures generacions. •El desenvolupament sostenible s’ha de basar en: progrés econòmic sostenible, la justícia social, i la preservació del medi ambient.

Concepte de sostenibilitat Satisfer les necessitats actuals sense comprometre les de les futures generacions. Sostenibilitat = equilibri entre el desenvolupament econòmic, la cohesió social, conservació del medi ambient... Abans desenvolupament era sinònim de creixement econòmic. No es tenia en compte el repartiment de la riquesa o de respecte alsecosistemes. Era un desenvolupament insostenible. Això ha provocat un replantejament del model de consum, de producció, de repartiment de beneficis, de repartiment de la riquesa, de relació amb els ecosistemes, de producció energètica... però sempre des de la perspectiva del creixement. Cimera de la terra de Rio de Janeiro. 1992 Accions concretes per solucionar els problemes plantejats per l’informe Brundtland. Declaracions: Conveni sobre el Canvi Climàtic, Conveni sobre la diversitat biològica i l’Agenda 21. L’agenda 21: va ser ratificada per bona part dels països del món, a més de


moltes administracions regionals i locals (no EEUU). Consisteix en actuacions per tenir un desenvolupament sostenible, protegir la biodiversitat i per frenar el canvi climàtic. Algunes recomanacions: •A nivell social: lluita contra la pobresa i afavorir la cooperació per augmentar la sostenibilitat. •Quan als gestió i conservació del medi ambient: protecció atmosfera, lluita contra la desforestació o conservació de la biodiversitat. •Enfortiment dels grups socials: reconeixement i protecció de les comunitats indígenes, enfortir el paper de les ONG. •Mitjans per executar aquests objectius: educació en la sostenibilitat i en la presa de consciència mediambiental, desenvolupar tecnologies sostenibles.

Protocol de Kyoto (1997) Objectiu: reducció entre el 2008-12 d’un 5,2% de mitjana dels gasos d’efecte hivernacle en relació a les emissions del 1990. Això havia de ser possible gràcies a augmentar l’eficiència energètica, fomentar el desenvolupament sostenible, desenvolupar fonts d’energia renovables, etc. Acords vinculants pels signants del protocol: Europa (UE) reducció del 8%. Espanya augment del 15%. EEUU no ratifica l’acord i

les economies

emergents no estaven obligades a signar-lo Conferències o Cimeres de la terra Reunions internacionals promogudes per l’ONU en la que hi van participar governants, ONG’s, agents privats i més per tal de tractar els problemes mediambientals i de sostenibilitat del planeta. Altres cimeres o conferències de la terra: 

Cimera de Johannesburg (2002)

Cimera de Bali (2007)

Cimera de Copenhaguen (2009)

Cimera de Rio+20 (2012)


Ecologia i moviments ecologistes Verd o ambientalista: Anys 50: Naixement de la consciència ecològica: “actuar localment pensant globalment”. L’home forma part del medi ambient (influeix), que té un equilibri molt precari. Objectius: contra la contaminació, nuclears, abocaments de cru i defensa de determinats ecosistemes i espècies en perill d’extinció.

Avui: Moviments molt més variats amb grups locals i grups globals. Objectius relacionats no només amb l’ecologia sinó amb la

justícia social i política,

moviments pacifistes o que lluiten contra el racisme, el sexisme, la globalització, etc. Són els pilars de la sostenibilitat. Evolució: anticapitalistes/ antisistema: Origen del tots els mals del planeta.

Educació mediambiental: Principal eina per desenvolupar una consciència ecològica. Pretén promocionar noves actituds, nous valors i nous costums vitals. Objectiu: entendre que formem part d’un tot “la natura”. Malmetent-la desapareixem, som responsables i solució de les problemàtiques del medi ambient. És necessari un canvi en els hàbits de consum

Banca ètica: Banca social, banca sostenible, banca alternativa o banca responsable. Rendibilitat + compromís social, compromís ètic i transparència de gestió. Finançament de projectes en camps com: drets humans, educació, renovables, ocupació dels discapacitats, projectes al Tercer Món. No finançament: tràfic d’armes, explotació laboral, nuclears o destrucció medi. Funcionament democràtic i participatiu.

Consum responsable: Comerç just. Tractar de canviar les relacions econòmiques entre països del nord i del sud. Xarxa de comerç just: ONG, cooperatives, artesans, empreses. Es caracteritza: salaris dignes, no explotació infantil, igualtat home-dona, defensa de la producció autòctona o protecció del medi ambient.


L’actual sistema de producció i consum és el responsable del deteriorament del medi ambient. El consum actual és insostenible(petjada ecològica) Necessitat d’uns nous hàbits de consum: consum responsable. Qualitat i preu no han de ser els únics factors a tenir en compte a l’hora de consumir: Impacte social i medi ambiental de la seva producció, responsabilitat, conducta de les empreses. Solucions per a la sostenibilitat, el nou consumidor haurà de: • Estar ben informat i exigir tota la informació. • Triar productes poc transformats i que espoliïn el mínim possible el medi. • Triar productes que no impliquin explotació laboral, social o econòmica. Per tant el nou consum es traduirà en: • Reducció i racionalització del consum. • Afavorir el consum de productes que garanteixin: justícia social, solidaritat, l’ètica o la protecció del medi ambient.

Reciclatge És la necessitat de reduir el nombre de residus. Mètode: 

Reducció del consum.

Reutilitzar. Ús de productes que es tornin a utilitzar (fi del usar i llençar).

Reciclar. Tractar el diferent components dels residus per tornar a utilitzar-los o per fer-ne una nova matèria primera.

Agricultura ecològica Anomenada també: Orgànica o biològica No utilitza llavors transgèniques, ni productes químics (adobs químics o productes fitosanitaris) Objectiu: Respectar la dinàmica de desenvolupament dels ecosistemes, mantenir un sòl fèrtil, obtenir productes sense residus químics, utilització de recursos renovables i locals, mantenir la diversitat genètica, evitar la contaminació, protegir la salut del pagès. Així és com

s’aconsegueixen uns aliments orgànics (naturals) i és busca

mantenir la fertilitat del sòl de manera natural mitjançant l’ús de compost o


adobs orgànics, cobertura del sòl amb palla o herbes (protegir, humitejar i adobar) i la rotació dels conreus (cereals/llegums).

Polítiques de conservació i protecció del paisatge Valor del paisatge Paisatge: l’aspecte o fesomia externa d’un territori. Combinació de factors de la natura i factors humans al llarg del temps. Paisatge com a producte social i emocional. Infinitat de valors. És un indicador de la qualitat del medi i con que evoluciona reflecteix una part de la història. El paisatge espanyol és un paisatge vegetal, modificat per l’home. Però això no sempre té connotacions negatives, com ara un nou equilibri ecològic: respecte, integració, aprofundiment en la singularitat paisatgística, no banalització... Banalització del paisatge: Homogeneïtzar o fer que un paisatge perdi el seus trets identitaris. Espais naturals protegits Protecció legal d’ espais naturals poc modificats per l’home. Hi ha diferents menes d’espais protegits en funció del seu grau de protecció: 

Parcs nacionals o regionals: Espais molt poc modificats i tenen unes qualitats que s’han de conservar: bellesa, representativitat o singularitat, ja sigui de la fauna, la flora o el propi relleu. No intervenció activitat humana. Tenen grans dimensions i amb una franja perifèrica de protecció. Contradicció: es converteixen en pols d’atracció. Alguns exemples són Aigüestortes i l’ Estany de Sant Maurici.

Parcs naturals: Sovint de dimensions més reduïdes. L’activitat humana és compatible. Presenta valors naturals de particular interès científic, educatiu o recreatiu. Alguns exemples com el Montseny o el del Garraf.

Reserves naturals:. Espais que es protegeixen perquè hi habiten espècies o ecosistemes que necessiten ser protegides. Compatible amb activitat humana. Quan és integral la protecció hauria de ser total (mínim intervenció exterior).


Espais protegits a Espanya Hi ha una gran diversitat d’ecosistemes, hàbitats i espècies naturals(54% espècies que hi ha a Europa es troben a Espanya). LIC (Llocs d’Importància Comunitària): Ecosistemes protegits per garantir la bona conservació dels hàbitats naturals i les seves espècies. Inclouen els Parcs Nacionals i Naturals i altres espais amb diferents graus de protecció. Representen més del 13% de la superfície espanyola. Espanya conté el 20% de tots els LIC d’Europa, integrats a la Xarxa Natura 2000. Xarxa natura 2000: Xarxa europea que integra tots els ecosistemes que tenen algun nivell de protecció comunitari. LIC + ZEPA (Zona d’Especial Protecció per a les Aus). Molt d’aquests espais protegits rebre fortes pressions antròpiques.

Paisatges i medi ambient a Catalunya Els parcs a Catalunya Espais d’uns valors naturals excepcionals, són espais amb diferents nivells de protecció per les administracions. Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de San Maurici (gestió Estat i Generalitat) La Generalitat o diputació gestionen: 13 Parcs naturals, 3 Paratges Naturals d’Interès Nacional, una Reserva Natural (Delta del Llobregat),una Reserva Marina (Illes Medes). La Diputació de Barcelona es responsable de la conservació de: 12 parcs de la Xarxa de Parcs (Naturals) com el Garraf, Collserola, etc.


Paisatges vegetals(llibre apunts)