Issuu on Google+

La Revolució Russa 1.- La situació de Rússia als inicis del S.XX 1.1.- Situació política Rússia era un imperi dominat per una monarquia absolutista de la dinastia dels romanov. El tsar que governava en aquell moment era el tsar Nicolau II. El poble rus no tenia cap poder, ni drets ni llibertats individuals. La societat russa era controlada per una burocràcia, en la que l’exèrcit era l’encarregat de fer-la complir. L’Església ortodoxa estava al poder del tsar. El govern rus tenia una policia(Okhrana) perfecte i eficaç. Existien les dumes com a òrgan de govern. 1.2.-Situació econòmica Rússia era un país molt endarrerit econòmicament i socialment. Fins a finals del S.XIX(1861) no es va abolir el feudalisme. Era un país agrícola amb pagesos pobres(mugics), una burgesia agrícola(Kulaks) i grans terratinents(noblesa, Església i Corona). Hi havia poca indústria però estava tota localitzada només en les grans ciutats, això va permetre la concentració dels obrers i de les fàbriques. Les condicions de vida i de treball eren moltes nefastes. 1.3.-Oposicions al règim tsarista Hi havia dues corrents oposades al règim del tsar: •

Revolucionària: Destaquen els partits polítics com el Partit Obrer Socialdemòcrata rus liderat per Plekhanov. Aquest partit es va crear el 1898, però el 1903 es va separar en menxevics i bolxevics(liderats per Lenin). L’altre partit destacant era el Partit Social revolucionari liderat per Kerenski. Volien destruir la monarquia.

Reformista: Eren moviments liberals i el partit destacant era el Partit Constitucional Democràtic o Kadet. Volien establir una monarquia constitucional.

2.-El precedent: La revolució de 1905 Va ocórrer entre 1904 i 1905. En aquest moment Rússia patia una crisi econòmica. Això va empitjorar amb la decisió d’expansió del Japó, que va provocar una guerra


entre Rússia i Japó, on Rússia va ser derrotada el 1904). A conseqüència perd el territori de l’actual Corea. Aquests fets van provocar una crisi social(1905) degut a l’augment d’impostos. El poble rus passava fam. Aquesta crisi econòmica i social provocà la demanda popular de: •

Millores de les condicions de vida

Democratització de l’Estat.

Això van demostrar-ho mitjançant manifestacions, la més coneguda la del 22 de gener del 1905 on el tsar va reprimir la manifestació amb gran violència. Això es conegut com el diumenge sagnant. Aquesta massacre del diumenge sagnant va provocar una revolta popular en la que els bolxevics crearan els soviets(grups de soldats i obrers). En conseqüència d’aquesta revolta popular el tsar Nicolau II va permetre una Duma de sufragi universal(assemblea ) en el Manifest d’Octubre.

3.-La participació de Rússia en la Primera Guerra Mundial La participació russa en la guerra provocà una forta crisi social, econòmica i política. Les constants derrotes de Rússia van deixar el 1916 2 milions de morts en combat i 4 milions de ferits. Tot això va provocar misèria i preus molt alts per a sous molt baixos. També hi havia una escassetat de productes de primera necessitat. El tsar Nicolau II va marxar al front a donar recolzament als soldats, i durant la seva absència es van dur a terme grans casos de corrupció, com el cas de Rasputin. Aquesta situació va provocar un descontentament social i polític.

4.- Les revolucions de 1907: La revolució de febrer Va ser una revolució burgesa(menxevics) provocada per les derrotes, el cansament i la misèria. Es van produir moltes manifestacions i vagues. La Duma va demanar al tsar Nicolau II que abdiqués i aquest va voler reprimir-ho, però els soldats no van obeir a les ordres del tsar. Finalment el 2 de març de 1917 el tsar Nicolau II abdicà. Posteriorment el poder passà a la Duma, que creà un Govern Provisional de la República, del qual el president va ser-ne el príncep Luov. Rússia esdevé una república democràtica que fa:


Reconeix els drets i llibertats

Però no aturà la guerra ni la misèria

El govern provisional creat per la Duma tenia el suport dels partits polítics, dels burgesos i dels menxevics. Però alhora s’enfrontaven als soviets i als bolxevics(que estan dintre dels soviets). Els soviets tenien el suport dels bolxevics i de les assemblees dels pagesos, soldats i obrers. L’abril de 1917 Lenin es troba a Suïssa, i els Alemanys li faciliten la tornada a Rússia, ja que això els beneficiava amb la retirada de Rússia, mitjançant un tren blindat. Lenin redacta les Tesis d’Abril, que diuen: •

Rebuig de la guerra(Tractat de pau amb els alemanys)

Nacionalització de les terres dels terratinents

No col·laborar amb el govern provisional, sinó tot el poder per als soviets.

Lenin va ser acusat de ser un espia alemany, i va haver d’amagar-se.

5.-La revolució d’octubre de 1917 Els soviets, sota l’influencia dels bolxevics(Lenin). Es crea un Comitè Militar Revolucionari, dirigit per Trotski, per preparar als soviets per la revolta. Més tard es va dur a terme un cop d’estat contra el govern provisional, que el president del moment era Kerenski. Aquest cop d’estat es coneix com l’assalt al Palau d’Hivern, en el que van apressar a tots els membres de la duma, excepte Kerenski que havia fugit. Abans d’aquest cop d’Estat es va produir una altre liderat per Kornilov(antic cosac), que va ser reduït, ja que l’Estat va donar armes als bolxevics perquè els defensessin, armes que van fer servir posteriorment. Després de la victòria comunista de la revolució d’octubre s’estableix la dictadura del proletariat. Lenin creà un nou govern, conegut com el Govern dels Comissaris del Poble. Aquest govern de Lenin generà les següents lleis: •

Tot el poder per als soviets, com a representants del poble.

Nacionalització de la banca, a mans de l’Estat.

Repartiment de terres.


Fàbriques sota control dels obrers(soviets).

6.-La guerra civil i la construcció de l’Estat socialista Lenin va imposar un règim soviètic i firma un tractat de pau amb els alemanys(BrestLitovsk), en el que va perdre molts territoris, com ara Polònia, a canvi de sortir de la guerra. Lenin fa els decrets de la terra: Repartiment de terres i abolició de la Duma. Aquest règim soviètic provocà una reacció anta soviètica que donà pas a una guerra civil(1918-1921) 6.1.-Guerra civil Russa(1918-1921) En aquesta guerra civil s’enfronten l’Exèrcit Roig(dirigit per Trotskisme), format per els comunistes o bolxevics, i l’Exèrcit Blanc, format per la burgesia, els tsaristes, els liberals i els anticomunistes. Durant la guerra civil Lenin va aplicar el Comunisme de Guerra(política econòmica), que consistia en: •

Nacionalització de la indústria

Socialització agrària: Abolició de la propietat privada

Creació de l’Exèrcit Roig

Finalment i malgrat la intervenció estrangera a favor dels blancs la victòria va ser comunista. Després d’aquesta victòria es va crear la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques(URSS) el 1922. Per tal d’estendre la revolució mundial es va crear la III Internacional(Komintern) o Internacional comunista. 6.2.-El nou estat soviètic Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques Es basava en una estructura federal(estat d’estats) El òrgans de poder eren: el Congrés dels Soviets, el Comitè central o Soviet Suprem i el Consell de Comissaris del Poble.


El control únic el tenia el PC(partit comunista) o PCUS. Acabada la guerra el país estava arruïnat, calia estimular la producció i calia construir una societat socialista. Per poder dur a terme aquesta reconstrucció calia la electricitat i estimular el treball. Es va alfabetitzar a tota la població . Lenin per tal de millorar la situació econòmica instaurà el NEP, que consistia en: •

Economia mixta: Una mica de capitalisme i de comunisme. Deixaven privatitzar les empreses petites.

Circulació del diner

La polèmica de la successió de Lenin Lenin va morir el 24 de gener del 1924. Per succeir-lo hi havia dos candidats: Trotskisme i Stalin. Stalin va sortir com a successor de Lenin ja que estava més ben situat en el poder. A conseqüència Trotskisme va haver de fugir i va ser assassinat més tard. El govern de Stalin es coneix sota el nom de Estalinisme, més aviat era una dictadura.

7.-L’Era de Stalin(1924-1953) 7.1.- L’ascens al poder Stalin sempre havia estat ben situat en el poder, prop de Lenin i dels bolxevics. Però el 1922 va esdevenir secretari general del partit, això el va fer destacar per sobre de Trotski. Finalment el 1925 es va consolidar el seu poder amb l’expulsió de Trotski per part de Stalin. 7.2.-L’estalinisme polític El govern de Stalin més que un govern es considerava una dictadura personal. Aquest govern estava basat en el domini del Partit Comunista sobre l’Estat i la societat. Volia localitzar el socialisme en un sol país. La primera cosa que va fer Stalin va ser accelerar la industrialització. En el govern de Stalin s’establia un gran culte a la personalitat. 7.3.-El terror Estalinista En el govern de Stalin la repressió era duríssima inclús va arribar a ser un terror. Aquest terror va ser exèrcit de diferents maneres en la societat i en el partit, com ara:


Desplaçaments de les elits polítiques i la eliminació física dels adversaris

Desplaçament de la població

Aquestes accions terrorífiques que duia a terme Stalin eren anomenades purgues , mitjançant la policia política NKVD. Aquestes purgues iniciaren el 1934. En les purgues dutes a terme entre 1937-1938 van haver-hi un milió i mig de detinguts i 700.000 execucions. El sistema de camps de concentració, com a mètode de repressió, soviètics, com ara el camp de Sibèria, s’anomenaven gulags. Durant el govern de Stalin es van perseguir més de dos milions de persones per qüestions polítiques. 7.4.- L’estalinisme econòmic La política econòmica de Stalin es pot resumir en dos paraules: Col·lectivització.

Planificació i

La planificació es duia a terme en plans quinquennals(de 5 anys) que es basaven en la completa planificació de tota la estructura econòmica des de l’Estat. Aquesta planificació es caracteritzava per: •

Ser una planificació imperativa(Gosplan)

El rebuig de l’autogestió obrera

Autarquia

El sector agrari finançava el sector industrial

Potenciació de la indústria pesant i la d’energia

D’altra banda la col·lectivització i la socialització es va caracteritzava en: •

L’eliminació del NEP en el govern de Stalin

La creació dels sovkhoz(granges estatals) i els kolkhoz(cooperatives)

Gran ús de la violència i enorme repressió


La Revolució Russa