Page 1

La Primera Guerra Mundial 1.-Prescedents i causes 1.1.- Les rivalitats entre les grans potències europees: La primera rivalitat era la que enfrontava França i Alemanya. Aquesta rivalitat era produïda per les reivindicacions de França sobre els territoris de l’Alsàcia i la Lorena, que eren territoris alemanys des de la unificació de 1870. Aquest fet va ser el que va provocar tensions entre aquestes dues potències. La segona rivalitat era entre l’imperi austro-hongarès i l’imperi rus per el control polític i econòmic del territori dels Balcans, que era territori turc en aquell moment. Això va ser el principal motiu de tensions entre Àustria-Hongria i Rússia. La tercera rivalitat era entre el Regne Unit i Alemanya. La competència entre aquestes dues potències va obligar a Alemanya a buscar nous mercats i la creació d’un imperi colonial. A conseqüència Alemanya va iniciar una important política naval, això va provocar una amenaça per a l’imperi britànic i la seva hegemonia comercial. L’única cosa que podia fer el Regne Unit per defensar-se d’aquesta amenaça era aliar-se amb l’altre enemic d’Alemanya, França. 1.2.- La formació de blocs i la cursa d’armament Aquestes constants rivalitats entre potències va provocar que a partir de 1907 Europa es dividís en dos blocs oposats: •

La Triple Aliança: Formada per Alemanya, Itàlia i Àustria-Hongria. Aquesta era una aliança de caràcter defensiu, el seu objectiu era aïllar a França. També defensaven els interessos d’Àustria-Hongria sobre els Balcans.

La Triple Entesa: Formada per França, el Regne Unit i Rússia. Previament s’havia fet una aliança(“Entente Cordiale”) entre França i el Regne Unit el 1904.

Aquest sistema d’aliances i de tensió va provocar una cursa d’armament entre els dos blocs, que consistia en: •

Establir el servei militar obligatori(excepte el Regne Unit).

Augmentar els efectius(ja sigui en homes o en armament) incrementant els pressupostos militars.

Aquesta cursa d’armament va provocar inquietud en l’opinió pública i la creació de lligues nacionalistes que iniciaren campanyes d’exaltació bèl.lica.


1.3.- Els enfrontaments colonials: Les crisis marroquines El primer conflicte que es va produir va tenir lloc al Marroc entre Espanya i França i Alemanya, que insatisfeta amb el repartiment d’Àfrica realitzat en la conferència de Berlín el 1855 va provocar dues crisis: •

La primera crisi marroquina(1906): Guillem II va oferir ajuda al sultà del territori. Mitjançant la conferència d’Algecires (1906) Alemanya no va entrar al Marroc, però a canvi va aconseguir alguns territoris. El Marroc esdevé un protectorat franco-espanyol.

La crisi d’Agadir: Alemanya envià ajuda al sultà marroquí ,però el Regne Unit va amenaçar que si atacava a França intervindria. Per evitar la participació Alemanya van haver de cedir-li una part del Congo francès, però a canvi aquesta havia de reconèixer el Marroc com a protectorat franco-espanyol i que es retirés del Marroc.

1.4.- Les crisis dels Balcans Els Balcans eren l’escenari de la denominada “qüestió d’Orient”, que eren tots els conflictes que transcorrien als Balcans, territori turc. La debilitat de l’imperi turc provocà la independència de Sèrbia, Grècia, Romana i Bulgària. Això va despertar els interessos d’Àustria-Hongria i Rússia. Van succeir tres crisis entre 1908 i el 1913: •

El 1908: Àustria-Hongria s’annexionà Bòsnia i Hercegovina provocant les queixes de Sèrbia.

El 1912: La lliga Balcànica, formada per Sèrbia, Bulgària i Grècia, derrota l’imperi turc i l’envaeixen. Aquest fet provocà la independència d’Albània.

El 1913: Sèrbia va derrotar a Bulgària i va ampliar les seves fronteres.

1.5.- El camí a la guerra: juliol 1914 Als Balcans confluïen diversos interessos, com els interessos de Rússia i Sèrbia enfrontats als d’Àustria-Hongria. L’assassinat de l’hereu a la corona austro-hongaresa, l’arxiduc Francesc Ferran, fou el detonant de la guerra. L’autor d’aquest assassinat va ser un jove nacionalista bosni que reivindicava la independència de Bosnia-Hercegovina respecte Àustria. Àustria-Hongria va culpar a Sèrbia d’aquest acte produït a Sarajevo com a excusa per iniciar la guerra.


Després de l’ultimàtum que, que ho entregaven al culpable en 24 hores o atacaven, Àustria-Hongria declarà la guerra a Sèrbia. En aquesta declaració de guerra Rússia va donar el seu suport a Sèrbia i Alemanya a Àustria. Malgrat l’intent de pau per part del Regne Unit les aliances es van posar en marxa, la guerra era inevitable.

2. Desenvolupament de la guerra 2.1.- Forces enfrontades i escenaris del conflicte Els dos bàndols van quedar finalment dividits en dos: •

Els imperis centrals: Formats per Alemanya, Àustria-Hongria, Bulgària i l’imperi turc.

La triple Entesa: Formada principalment per França, Regne Unit, Rússia i altres aliats.

Els imperis centrals tenien una bona situació estratègica, però la Triple Entesa tenia superioritat numèrica. Per tant hi havia una relatiu equilibri armamentístic, una gran força naval britànica i una especialització alemanya en la guerra submarina. En aquesta guerra van participar un total de 14 països, a més de EEUU i el Japó. 2.2.- Característiques de la guerra Es diu que va ser la primera “guerra total”. Es van utilitzar tots els recursos humans, econòmics i tècnics(implicació de l’element civil). Es van mobilitzar 70 milions de soldats de tot el món durant tota la guerra. Es va produir la fabricació de nou armament, modern i mortífer, com ara metralladores, cuirassats, gasos tòxics, tancs... Mentre no existien els tancs la guerra era principalment de trinxeres, provocada per l’aparicio de noves armes. A més també va aparèixer les mines, el gas mostassa, el llança flames, etc. L’arma principal d’aquesta guerra va ser l’artilleria. La lluita, la vida i la mort a les trinxeres: Es va produir una gran ineficàcia i una enorme deshumanització per part dels generals militars. També van haver-hi moltes morts i destruccions.


Es van canviar els uniformes, va aparèixer el camuflatge i cascos més grans. Les terres de ningú eren tots aquells territoris entre trinxeres, és a dir que no eren de cap bàndol. La lluita aèria i submarina Una immobilitat terrestre va estimular l’inici de l’aviació militar i la batalla del mar, lluita pel domini naval. La superioritat i victòria naval britànica llançà a Alemanya a la lluita submarina, amb l’objectiu de fer-li un bloqueig econòmic a l’enemic. Una economia de guerra La indústria predominant va ser la indústria de guerra. Va produir-se un racionament i una penúria per a la població. Es va recórrer a la dona per als treballs que realitzaven els homes, ja que aquests eren al front. Es va produir una emissió de deute públic i es va demanar préstecs a l’exterior. Ús de la propaganda, el terror civil i la guerra psicològica. 2.3.- Les fases de la guerra: La guerra de moviments Alemanya va iniciar la guerra de moviments amb el pla Schlieffen, que consistia en envair França i després Rússia. Però Franca, prèviament Bèlgica havent estat envaïda per Alemanya, va frenar a Alemanya a Marne. El general alemany va ser Moltke i el francès Joffre. Els russos van adelantar-se als alemanys i els van sorprendre atacant Alemanya, però van ser aturats per els alemanys a Tannenberg. S’estableixen els fronts i inicia la segona etapa. De la guerra de posicions a la guerra de desgast(1915-1916) S’inicià una guerra de posicions o de trinxeres. Des d’aquest moment la guerra seria llarga i de desgast. Les noves tècniques de combat i les noves armes van ser les que van provocar un gran desgast. Això va donar lloc a vàries batalles de desgast, com ara la batalla de Verdún el 1916. En aquesta segona etapa entraran nous països: Itàlia, Romania i Grècia; i l’imperi turc i Bulgària a favor d’Alemanya.


La gran derrota naval d’Alemanya va provocar l’augment de la guerra submarina.

De la crisi de 1917 al final de la guerra El 1917 alguns fets van contribuir a canviar el rumb de la guerra: 1. La guerra submarina, en concret l’enfonsament per part d’Alemanya del Lusitanià, va provocar l’entrada dels EE.UU a favor dels aliats. 2. A Rússia l’octubre de 1917, després de la victoria de la revolució bolxevic, es va pactar la rendició de Rússia en el tractat de Brest-Litovsk amb Alemanya. 3. Malgrat la retirada dels russos l’entrada dels EE.UU va provocar que es trenqués l’equilibri que hi havia entre ambdós bàndols . 4. Aquest trencament de l’equilibri provocà un conflicte intern a Alemanya, que obligà a Guillem II a abdicar. El nou govern d’Alemanya firmà l’armistici el 11 de novembre de 1918.

3. Conseqüències 3.1.-Els canvis després de la guerra Després de la guerra es va produir un ascens dels EE.UU i el Japó, ja que eren els que havien finançat la guerra. Europa va canviar radicalment, van aparèixer nous estats com : Irlanda, Finlàndia, Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Txecosolovàquia i Iugoslavia. Va començar la independització de les colònies. 3.2.-El cost de la guerra Cost demogràfic: Es van produir de 9 a 10 milions de morts i va disminuir molt la natalitat. Cost econòmic: •

A França es van destruir 200.000 cases i es van arrasar 3 milions d’hectarees.

Devastació de gran intensitat al Nord d’Àfrica, Bèlgica, Rússia. Nord Itàlia, etc.

Destrucció de xarxes de ferrocarril, comunicació i transport.

Per aquesta gran destrucció calia una gran reconstrucció lenta i costosa, i això va provocar molt endeutament. Els països més beneficiats van ser EE.UU i el Regne Unit. Els guanyadors de la guerra van obligar als perdedors a pagar totes les reparacions de


guerra. Alemanya es obligada a pagar-ho tot, i quan va esgotar totes les seves reserves d’or es va produir una inflació per poder pagar que va provocar una crisi econòmica a Alemanya. 3.3.- Problemes polítics i socials Es va produir un descrèdit del liberalisme, i per tant augmentà el suport a les ideologies totalitàries. Malgrat tot després de la guerra s’esten el sufragi universal i el vot femení. Conflictes socials: Baixa el nivell de vida, es generen vagues i agitació social, però també el moviment obrer aconsegueix la jornada laboral de 8 hores, i la situació de la dona millora en accedir a serveis i professions liberals. 3.4.-Els tractats de pau El països vencedors de la guerra van imposar la seva voluntat sobre els vençuts en el Diktat de Versalles. El president Wilson del EUA va voler imposar el programa dels 14 punts, basat en: •

El rebuig de la diplomàcia secreta.

Recolzament de la democràcia.

Principi de la nacionalitats o dret a l’autodeterminació

La resta de països no van acceptar aquest pla i van imposar les seves reivindicacions territorials i unes fortes reparacions de guerra a Alemanya. Alemanya va ser obligada a acceptar la Pau de Versalles: •

Obligada a cedir territoris: Alsàcia i la Lorena tornen a França.

Obligada a desmilitaritzar la zona de la Renània.

Divisió d’Alemanya pel corredor polonès.

Reducció de l’exercit a 100.000 homes

Tractat de Saint Germain: Àustria, obligada a acceptar aquest tractat va perdre tot l’imperi. Va deixar d’anomenar-se imperi austro-hongarès. Tractat de Trianon: Hongria igual que Àustria, a part de quedar separada, es obligada a acceptar aquest tractat i perdre territoris. Tractat de Neuilly; Bulgària és obligada a acceptar aquest tractat.


Tractat de Sèvres: Tractat que obligen a acceptar a Turquia. Finalment en aquests tractats tots van perdre territoris i es van desfer imperis. 3.5.- La construcció de la Pau Es va crear la societat de nacions(SDN) a París el 1919. Garantia la pau i la seguretat internacional. Cooperaven en el progrés cultural i econòmic. La seu d’aquesta societat de nacions estava a Ginebra. No tenia braç armat i estava format per 45 estats. Les dificultats dels primers anys de postguerra van provocar una crisi política. Alemanya no podia pagar les reparacions, i per tant França va ocupar el Ruhr. Per tal de solucionar aquest problema es realitza el pacte de Locarno(1925). Els EUA proposen el pla Dawes, en el que es facilitava el pagament a Alemanya(s’allargaven els períodes de pagament). Aquest pacte va provocar la reconciliació franco-alemanya i acceptació de fronteres.

La primera guerra mundial  

Tot sobre la primera guerra mundial

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you