Page 1

ÀNGEL CUSTODI (A.C.S.) ___________________ PAPERS D’ULTRAMORT (OBRA PÒSTUMA)

 El taller de poesia


ÀNGEL CUST ODI CUSTODI

PAPERS D’UL TRAMOR T TRAMORT D’ULTRAMOR Fotografies de Marc Pérez Burriel

e mboscall


© Del text: Àngel Rodríguez Lozano © De les fotografies: Marc Pérez Burriel

© D’aquesta edició: emboscall Primera edició convencional: agost de 2003 Dipòsit Legal: B-37446-03 ISBN: 84-96253-04-X

Primera edició digital: abril de 2012


La vie me sied mal; la mort m’ira peut-être mieux. CHATEAUBRIAND, Mémoires d’Outre-tombe


Quan li van preguntar per la família... –Tots bé. I a la impensada va penjar-se de l’arbre genealògic.

*****

Sóc fill d’Ultramort, capital d’Ultratomba. S’hi està bé als llimbs. Aquí fa un vent violent que escombra els mals, mentre allò segueix sent un merdassal. (La porció del món amb la qual m’havia barallat és una porqueria). Me’n recordo de tot i de tothom. Recordo però no enyoro. Visc a la glòria. Estic com nou.

*****

9


Un altre món. S’anul·len els sentits. Les paraules giragonsen i es troben en un punt de fuga. L’alfa i l’omega es sobreescriuen. Pots mirar alhora endavant, endarrera, a dalt, a baix, a dreta i a esquerra. Tot és igual. Tot és planer. Et bellugues en un atzucac. I no se sent una paraula més alta que una altra, ni frases tretes de context. Confons causa i efecte, no t’atens a les conseqüències. No hi brillen llums ni hi veus ombres. Tampoc avances ni recules. No fa baixada ni pujada. En el desordre hi ha un ordre. Ara seran tres quarts de quinze. Hem pagat per aquest moment.

*****

10


L’únic efecte especial és l’aire condicionat. S’està tebi. Fa olor de peus. Una olor que alimenta. Vius dels aires del cel. Tampoc canvia tant.

*****

Retornem a la mort. A la remort. El màxim a què aspiro és a una eternitat tranquil·la i dilatada, i sobretot que em deixin fer allò que més m’agrada: res. Ni tan sols vida contemplativa.

*****

11


Em repetien els entesos que el secret consisteix en estar en el lloc just en el moment precís. Seria jo d’un altre planeta? Res no encaixava. Tant, tant, vaig recordar que vaig ser setmesó.

*****

En el fons la felicitat és fer les coses en el seu moment. I hi ha un temps per cada cosa, una roba per cada ocasió, una persona apropiada per cada activitat, la paraula adequada a cada situació. Una música per cada ambient. Cal saber adaptar-se. –M’hauré equivocat de bar? El dia menys pensat m’oblidareu o m’arraconareu.

*****

12


Aquest espai ha estat desinfectat, desinsectat, desratitzat. Pura rutina.

*****

Viure amb l’esgarrifança d’haver oblidat una paraula, una adreça, un compromís; d’haver perdut alguna cosa ben miserablement, un any, un altre any més. D’haver-me descuidat una peça de roba que m’anava bé. Viure en l’oblit, amb l’estranya sensació d’haver deixat a casa precisament la meva part immortal.

*****

14


Vas fort. Jo m’hi dedico a estones perdudes. No puc creure en cap obra. No entenc aquesta obstinació per ser prolífic i fer-te escoltar. No vull patir de mal d’orelles. El do de l’art depèn dels gens, de l’herència. Vas néixer ensenyat. La teva paraula contra la meva, però et falten uns cinc minuts més. ***** És un matament perseguir la glòria. Altres escriuen el que jo vull dir. Ja em conformo. És un descans. T’estalvies la llarga espera de la inspiració, feixuga, que no arriba mai. No tinc per què donar explicacions. No tinc per què demostrar res. No he d’enamorar ningú. En un espai desangelat, mort de fàstic, mal assegut, la mala llet em priva de pensar. Potinejo paraules gastades i quatre frases fetes. Empastifo els folis, rebrecs que valen menys que la nansa d’una galleda. Prou de romanços! És un alleujament quan et trepitgen una idea. Que me la robin! ***** 15


Respirem la veu asmada de Déu, que no existeix ni falta que fa.

*****

Dolça mandra de la tarda. M’encomanes un badall. Em demanes que et conti alguna cosa. Un moment, deixa que pensi... El temps fugia i jo tot darrera, va ser quan vaig esmicolar el rellotge. En un temps rècord has de viure i deixar de viure, has de morir i deixar de morir. Et contagies del riure universal. Primer hi ha la vida regalada. Tot un món per tu sol. Un món de plàstic arrodonit que no t’acabaràs. En un mar de plaers ets el gran faraó d’un palau de cotó fluix, i sobreprotegit caus de la trona i et submergeixes en un mar de llàgrimes i banys colonials,

16


i et posen en fonya fins que passes per l’ull de la banyera. I arribes a la porta del col·legi i ara sí que plores amb raó. Quan no et sermonegen et sermonegen. No copiïs, no senyalis, no agafis res de terra, no et pixis al llit, no caminis descalç, no t’hi posis el dia abans. Vols aprendre per tu mateix. T’hi estudies a fer mal. Però t’enxampen a la primera, i reps una bona lliçó del professor amic. Ja aniràs aprenent. L’últim dia feu una excursió cap a l’adolescència. Sents una furiosa erecció. Mai no ets tip. Mai no ets fart. Vols el cor de la xíndria, la galeta de la vergonya i la tímida suca-mulla; i que et marxin els grans; però no marxen i no et deixen fer res. La joventut és fer les coses a deshora. Massa trempat, massa arriat... Et sents incomprès, i no ets imprescindible, –quina injustícia més grossa! Fins que de tant rodar de nit, un dia senyalat la coneixes a ella. Intimeu. Feu un tàndem. Un juli de confessions, d’arrambades suïcides contra el seu pit recent, doncs, el temps hi acompanya. 18


I vas a buscar feina, però no fas el perfil, perquè ets massa recargolat. Fins que et dóna la feina l’empresari amic, perquè la sang del pobre és suculenta, perquè et comencen a fallar els reflexes. Ja ets un clònic. Ja has sucumbit. Són constitucions. Et comença a fallar la imaginació i et cases. La llista de “noses”, les visites i els convidats. Vas trampejant, però et faran fer cadascun dels papers de l’auca. Ja ets el pare amic, i fas més hores que un rellotge, pels fills, pel dia de demà. Repeteixes errors. Et converteixes al masoquisme domèstic. T’engresques. Quedes entrampat en un maligne joc de rol. La partida es posa difícil. T’abandona la sort. Dónes la culpa als mestres i treus forces d’on no n’hi ha i els bancs se’t mengen viu. Després canvies per no canviar més. Et vas tornant un malparit. Agafes com senyera la moderació. Resigna’t. Ja prou d’excessos. Controla, sobreposa’t. Dosifica els plaers. Com per exemple el museu conjugal: la primera mirada, 19


la primera patacada, la primera concessió. Fins que el telèfon diu: –Ara va de debò. Tots tenim un sostre. Hem de separar-nos, ens hem equivocat. Però segueixes sent el destinatari del teu destí. Però ja no et queda cap afany de protagonisme. Un teu doble faria millor paper. Et pares a mirar. No entens res, i se t’agreuja la perplexitat. –Tot és política. –No, tot és sexe... –El que compta són els diners. –Tot és mentida, diu l’extra. Per seguir respirant has de sagnar conviccions. Això és mitja vida. I t’acabes d’un Sant Hilari la meitat de l’ampolla. S’ha trencat un ressort. Caduqueges, tremoles. Et fa mal tot. Vas ranquejant cap a la insensibilitat. Et tornes un apèndix que la terra reclama. L’edifici dels sentiments, sense ningú a dins, s’enfonsa. Duraràs poc. Estàs a poc. Vols començar de nou i et trobes a les portes de la... –Toca fusta! Enterres els convenciments. No saps si ets més mort que viu... Enterres els records, les fotografies mogudes amb ulls vermells. Tens un peu aquí 20


i l’altre a la tomba, fins que fas un mal pas per passar a millor vida; perds llast, perds pes, fins que perds el món de vista i et contagies del riure universal.

*****

Inunden la memòria parelles de paraules aromàtiques: àmfora, càmfora, blat, allioli, aviram, caça, Andalusia, terra, mató, saliva, matafaluga i llevat.

*****

Uns quants busca-raons surten de la caverna per anar de dret a les fonts. És festa. El pensament fa vacances. Fem acte de presència al cabaret dels filòsofs. És ple de gom a gom. N’hi ha més a fora que a dins. Parlen amb sobreentesos. Afloren les tonteories. Juguen a nyaus, 22


a cent aforismes per hora. Al cap d’una setmana de frases rebuscades, d’intervencions genials i d’idees prêt a porter, els savis coincideixen: és el mateix morir de mort matada, que morir de mort morida, i que la pitjor de les desgràcies és haver de patir la intel·ligència dels altres.

*****

Temps enrera la mà innocent va escollir un vip. Aquí de poc serveixen els cognoms. Les il·lustres exèquies eren d’un cadàver polític, que havia dimitit de la vida. Vaig saber que era nacionalista, perquè tenia un gos de raça i era enemic declarat del poble. El dia del traspàs l’insigne òbit entre estirabots pontificava i repetia que el més calent és a l’aigüera, que tots hem sortit del mateix forat, que qui faci el cogombre que se’l posi a l’ombra, que qui té padrins es bateja, que qui aixeca l’anca perd la banca, que qui oli remena les mans se n’unta, que no es pot nedar i guardar la roba, que qui serveix al comú no serveix a ningú, 23


que aquesta vida és dels que s’espavilen, que la mort és el més democràtic que hi ha, i que morta la cuca, mort el verí. El forense dictaminà: –Mort cerebral. Excés de frases lapidàries.

*****

Fa de mal dir, però us conec com si us hagués parit. Dieu que, com que demà no sabem on serem, s’ha de conèixer món. I us aneu a rodar la soca, a caçar souvenirs a l’estranger. Què feu aquí encara? No éreu de viatge per agafar una fartanera de marcs incomparables i d’espais d’art contemporani? Ja hauríeu de ser fora! Que la gent crida gent. Ara esteu de tornada, pelegrins d’una carrera de sacs, amb les maletes plenes de vivències genials per mortificar els amics. Si us veiéssiu amb els meus ulls poc que sortiríeu de casa! ***** 24


No vull ser poètic ni res per l’estil.

*****

Són admirables, són lloables, quan les maten callant. Liquiden els seus germans sense pensar-s’ho dues vegades, sense que els tremoli el pols: Landroux, Jack l’esbudellador, Cleant Eastwood, Lucky Luke. Jo també em vaig jurar que me n’emportaria uns quants per davant abans de marxar. Vaig convidar el cercle d’amics, –amics de pa sucat amb oli–, a un tiberi suculent. Estava tot previst. L’estratègia consistia en passar una bomba anatòmica entre els ingredients del piscolabis. Les olives i els berberetxos havien caducat. El tret de gràcia va ser pel més íntim de tots; va quedar fulminat a l’acte en beure-se’n el suc. Tanta bellesa em fa plorar.

***** 25


Ni que em matessin tornaria a fer cursos per estar al dia. Ni obriria llibres per conversar amb els morts. Ni memoritzaria res per estar à la page, ni fets, ni gent, ni llocs, ni grups; ni tampoc aniria a concerts de música en viu a veure velles mòmies. Que vinguin ells a veure’m a mi! És un luxe deliciós poder mirar els veïns sub especie aeterni.

*****

Expulso el fruits del cos: greixina, pelleringues, tendrums, sacsons i borborigmes. Déu me mat! M’he quedat en els ossos!

*****

26


Punt de trobada. És terra de ningú, on ningú és més que ningú. Aquí ningú pateix de fet diferencial. Hi ha una gentada que no es pot trascamar. El dia de l’espectador, no vols fer fressa. Vols passar desapercebut. Has agafat un bon lloc sense tenir antiguitat. T’han confós amb un altre. Estàs d’incògnit. Em trobo amb en Joan Oliver que té un any sabàtic. Està desconegut. Està com absent. –Això no és vida, diu. I se’n carda perquè avui, a l’altre barri, fallen el Premi Pere Quart.

***** Des del moment que es va adherir a una ONG humanitària, per mi com si fos mort. Sabia que podia ser la propera víctima. SOS voluntari, morituri te salutant. ***** 28


T’has matat per escriure això. Penses maquinalment. Material fungible. Pensaments de silici. Avui tot és tan automàtic! Ha passat un virus. Un minut de silenci.

*****

Escric a l’ombra. Em limito a repetir el que em dicta l’apuntador. De fet els prejudicis mai m’han fet nosa. Analitza en detall un breu espai de temps i no hi trobaràs més que brutícia i més brutícia. Som fràgils. Ens tempta la virtut. Ara em lliuro a la necrofília. Un vici com un altre. No fas cap mal. Sé que el temps tot ho cura.

*****

29


Se m’han atrofiat els cinc senys corporals. Em trobo exquisidament. No tinc sucre a la sang ni em falla la circulació. No tinc el gust enrajolat, ni he de fer pell morta pel desamor. Em podriré, i no m’estaré de res fins que el cor em digui prou. Quan em fallin les facultats i arribi la demència post mortem, doncs, tiraré dels psicòtrops.

*****

No podia amb l’ànima. Era un arreplegat. No tenia on caure mort. No és que es marginés... És que els altres anaven massa pel mig. Estava fart de les ironies de la vida. La seva era una espanyolada. Li van carregar el mort tantes vegades, que va decidir tornar al lloc del crim, a veure què. A última hora, es va acomiadar a la francesa. ***** 30


Són una plaga. Jo que detesto el nou i el vell i els vernissages. Tanta espontaneïtat, tanta expressió corporal, et deixa fred com una natura morta. Sembla que us hi vagi la vida. Jo també m’hi apunto: Que mori el maleït plàstic! Visca els taüts de paper matxé!

***** Què n’has fet de la vida? Et fa la impressió d’haver estat massa tou. De no haver maltractat prou el periodista que tots portem a dins.

***** Va arribar un fèretre amb incrustacions d’or. Estava podrit de calés. En vida em va comprar, perquè em vaig vendre. Farà pudor igual. Estarà escrit. ***** 32


Et consumeixes sense hedonisme. Et sents sobrer. Un cop mort em van embargar la col·lecció d’espardenyes. Malament rai!

*****

És l’hora dels adéus. És l’hora de l’últim adéu. Retiro el que he dit. Quedem en paus. Ens veurem aviat. Hi ha la mateixa distància d’aquí allà, que d’allà aquí. Fins per Tots Sants!

*****

L’Empordà, estiu de 1997

33


Papers d'Ultramort  

Papers d'Ultramort, llibre de poesia d'Àngel Custodi. Fotografies de Marc Pérez Burriel

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you