Page 1

Josep CasadesĂşs K100

Petjades al fang (Cent meditacions)

Papers reciclats, 6


Josep CasadesĂşs K100

Petjades al fang (Cent meditacions)

e mboscall


© Josep Casadesús K100 © d’aquesta edició: emboscall Primera edició convencional: juny de 2001 Primera edició digital: novembre de 2013


1 Incrèduls els ulls en la tenebra dels corbs, sempre revoltats els cossos cap a la pira. Fragà ncia del ponent.


2 Adorables pits em dediquen el seu ball. Bufo la candela dels ulls llaminers. Tinc sort. Visc un somni, una dona.


3 Sorties del mar, la lluna el cos t’argentava. Als cabells estrelles t’hi jugaven a l’acuit: Papallones, primaveres.


4 Si et bevia els llavis, l’últim cop i mai més, mai, amiga de plata, un adéu, dama del llac. Rere la platja el desert.


5 Acaba la nit, sents el galop del cavall? Passa un vent vermell per sobre el poble adormit. Ran de cingle diu els noms.


6 Volen alt els corbs, solquen els ulls de l’estiu de les garbes d’or, grallen amenaçadors. Has pensat abandonar-me?


7 La carpa vermella, a la bassa llum de festa. Cavall de quimeres, se’ns emporta la mirada. Si rius em promets l’amor.


8 Ha caigut al riu una fulla del pollancre. Navega i s’enfonsa, flota, s’atura i se’n va. Avui t’has regalat meva.


9 L’heura s’ha assecat. Com una dansa esquelètica em ve a retreure els regs que li he escatimat. Un petó, fes-me un petó!


10 Flors del cirerer, deixem passar el temporal veient tots els noms. Sempre pot ser molt pitjor. Meditar ĂŠs no pensar.


11 Sents els violins? Els gats pixen monuments, garfeixen la nit. Dóna’m vint duros, tinc set. Costa nedar pel quitrà.


12 La son m’ha guiat, jardins de la catedral. Una barca pel vi, cel de malves a la platja. He arribat abans que el sol.


13 Sagrada Família: Riu la vella que ens atura, tan escabellada. Diuen que és boja. Ens diu: Viu i després no et lamentis.


14 Fanalet vermell al costat de l’autovia. No hi pares a beure? T’apedacen el desig Dames de la caritat.


15 La nit ha begut, ha fos l’ampolla de lluna, va fent capgirells als carrers estireganyats. On ens durà aquest taxi?


16 La felicitat és als prestatges de l’híper. La cartera humil per als néts escures. Comptes la poca sort que et quedava.


17 Unes bales jauen mortalment embolicades, sudaris de plà stic, final d’aquella esplendor daurada del bell estiu.


18 Números vermells a la llibreta dels somnis. Ja no et puc pagar aquells mals humors histèrics. Insolvent! Ja era hora!


19 Els turons rossegen, cabelleres de l’estiu. Camina la noia, dansa d’ofrena. Qui beu aquesta copa de vi?


20 T’ha arreglat el dia perquè et passa pel costat. Xisclen els ocells i es congria el temporal. El sol tebi: mort; retorn.


21 L’ampolla no explica la felicitat vulgar. Te’n vas. Sol. Em deixes com el trèmol sacsejat per la paraula cruel.


22 L’estiu. Tots tenim massa poc temps per a perdre. Ocellot esquerp. Tots tenim massa poc temps. Som pastura de les mosques.


23 Aquestes parets ens guarden els crits d’amor. La veus massa vella? Quan giris la clau, recorda: Aquí hem viscut feliços.


24 S’ha aturat el temps, el riu és l’esquelet blanc, esmolades pedres, ofec als gorgs i bassals. La mort podreix aigües quietes.


25 Empresa solvent, Per a treball temporal NECESSITA ESCLAU. Condicions, les normals. Fa temps vivĂ­em lluitant.


26 Oh, poder-ne fer. Posar-ne, de cabells blancs, de xacres, manies. Seguir el pas vertigin贸s de les quatre estacions.


27 Saber-ne marxar, viatger sense maletes que travessa el túnel. A l’altra banda ben res, o la vall del paradís.


28 Per sempre mĂŠs joves: NomĂŠs ells, mites i freds prematurament, rosegades les entranyes. Les fotos esgrogueĂŻdes.


29 Aturar el moment, galopant per la fageda, galopant tots dos, sota el fullatge que el sol esgarrapa mort d’enveja.


30 Avorrit un dia, Déu va baixar a la terra. És des de llavors que al cel només hi ha que cel. Podrà un etern fer l’amor?


31 Ara escorxo el porc de la memòria fera. Amb bon ganivet desfaig les peces que deso sobre un drap blanc d’enyorança.


32 Apartaments, nínxols Bon Repòs, folren la costa. Vessen d’esquelets. La marea s’endurà els seus pensaments de sorra.


33 Ben assolellat he comprat apartament allà a can Pelat. Flors de plàstic i xiprers. El veïnat és tranquil.


34 Tens una pantalla, l’ideal dels nostres temps, ensenya i amaga, però sobretot t’aplaca. Quina sort, pensen per tu.


35 Altre cop el cos t’ha enredat, s’ha abandonat, mira, se t’escapa. Que dolç deixar-se portar. Com escalaràs els cingles?


36 Respires lleuger. No pas sense esforç, no pas, s’ateny el niu de les à guiles. Necessites la mirada, els ulls encesos del crim.


37 Milers de turistes passegen la cansalada. N’hi ha cap, algun, que ens pugui vendre –COMPREM!un pensament divertit?


38 Neguit viatger i desprĂŠs no surts de casa. Sols, en bombolletes, separats per altes cledes. Pots fugir de tu mateix?


39 Un pensament lliure, heus aquí un bon regal, perquè no els enredin. S’han de travessar fronteres per viure la vida pròpia.


40 Per una bandera, sang fins a l’última gota. A qui mataríem? Banderes, reclams turístics, garlandes, Festa Major.


41 Viatger que busques l’herència de paraules perduda en els llibres, atura’t, no els escoltis. Tu ets compendi del món.


42 Una vida i prou, per canviar, canviar-te, per ser com vols ser. T’aferres al teu caràcter? La roca és immutable?


43 Demà no hi seràs a les taules del cafè. No et repartiran les cartes de la manilla. Et fa por el fred de fora?


44 El més profund és el més superficial. Intel·lectuals perduts en els laberints. Mineria del carbó.


45 Vius entre prodigis. Un cotxe, li veus la mĂ gia? Voles com les bruixes, arribes, desapareixes. MĂ gia blanca o negra?


46 Les nenes es banyen, salten, àgils, les onades, juguen a la platja. Beus el sol per la pell, dorms. El paó estén la cua.


47 Amants de la tinta, ens deixem hipnotitzar. Pensament rendit, muleta blanca amb formigues, a quin formiguer ens porten?


48 Quan m’afaito em mires, no sÊ si amb algun retret. La vida ens estafa. Et veig des de la caverna. No et conec. A qui em recordes?


49 La calor d’estiu, se t’enduu l’aire pastós. Només no fer res. Sí? Digui? Ferit pel llamp. Ets un estrany al paisatge.


50 Un dia perdut? Quin rellotge Ês la platja: el temps se t’esmuny. Les nenes alcen castells, criden, lluiten contra el mar.


51 Un mateix destí per als vostres estimats el temps va ordint. La fusta us guardarà el tresor de les carícies.


52 El pastor elèctric et vigila els mals desitjos, que no saltin marges dels camps veïns prohibits. Els camps veïns prohibits!


53 Has sortit descalç i en pijama pel carrer. Has cregut ser lliure? Són les més petites coses les que fan una gran causa.


54 No ho volia pas. No et permeten ser feliç amb el teu no res? Que em perdoneu, us demano. Ser feliç és perillós.


55 Els dos cecs captaires, per un rosegó de pa, cruelment es peguen. L’almoiner s’ho mira i riu. La vida és un espectacle.


56 Cirerer florit, un aire fred corre al cel, la pedra et sacseja. Ales blanques escapçades. AdÊu plenitud vermella.


57 Busques el missatge d’una ampolla a la deriva. Saps com la vas perdre? En quina illa? En quina? Mariners dels mars del sud.


58 Un acte heroic. Tots sabem el destí tràgic. Si el podem burlar, només uns moments i prou, superba felicitat.


59 Ja sÊ que adormir-se fa gandul, però carall, paressin de ploure aquests ganivets de punta. Ens deixessin reposar.


60 Un dia ens veurem, potser a la carretera. Res, serà un moment. Em torçarà la rialla sense temps per endreçar.


61 Ai, amén, amén, les prenem tal com ens vénen. Què collons, amén! Seré l’home revoltat, el que es fa el destí lluitant-hi.


62 Un rellotge car s’ha comprat el meu amic. No és mala idea si hi pot aturar el temps. El temps és la gran riquesa.


63 Et queixes i et queixes, t’hi rebolques com un porc. Veus el temps com fuig? Emmalalteixes la vida. Emprenyant viuràs molts anys.


64 Tornaré al bosc, sota les cúpules verdes que m’acolliran. Sento respirar la terra. Pit-roig, amic espieta.


65 Com un gos s’ajau, borda i remena la cua. Per la por de perdre la misèria que té. Com un gos apallissat.


66 Podríem ser rics sense haver comès cap crim, sense haver traït els nostres avantpassats dolorosament tan pobres?


67 El meu presseguer que floria com les albes, els cavalls el rauten com un pensament tossut. Una queixa de no veure’ns.


68 Continguda i plena la princesa del meu llit se’m dóna ben nua. Ens neguen el nostre temps. Sempre algun imprevist.


69 Gastem i gastem i quan obrim la cartera sentim els gemecs dels miserables del m贸n. Eh quina sort que tenim?


70 S’ha aturat el món, ja no gira al teu voltant. Una taca negra apaga el foc. No hi fa res. Una glaciació.


71 Aplec de gavines al voltant del peix de plata. S’enduen al bec petits mirallets del mar. Avui serà diferent.


72 Petit peix de plata que has vingut del fons del mar, t’han mort les gavines quan jugaves amb el sol. S’enduen la lluna al bec.


73 Pensaments al cap, tantes barques dins del port. PoguĂŠssim sortir de les aigĂźes olioses, navegar per mar obert.


74 Sortirem del port amb les veles desplegades, quilles esmolades, girar a la boia i tornar. Regata de pensaments.


75 Em sembla que piquen. Estiro un peix que es retorça, un peix irisat. Li trec l’ham, salta a les roques. És un meu somni. Sóc jo.


76 Passes amb el cotxe, la bellesa se t’escapa. Ha estat un llampec. L’esquirol s’enduu al bosc llum de posta, vells records.


77 Quan es trenca el fil mai mÊs no torna a ser igual. Ens hem de refer, ens tornarem a estimar. L’amor Ês ple de sargits.


78 Un amor de vidre, la mena d’amor perfecte, si cau es dispersa, impossible d’afegir. Un espectre de l’amor.


79 L’illa és una dona, s’hi aixequen dos volcans. S’estenen obertes les cames de lava negra. No pots arribar a la platja.


80 La beguda fresca quan arribes del carrer l’estiu xafogós. T’asseus i l’assaboreixes. La venjança és així.


81 Saltes de la barca, t’encega, a alta mar, un mur blaumarí. I era clar, i era infinit. Els taurons desconeguts.


82 Vius nu dalt dels cims, al mig d’un cercle de foc balles amb la serp, no paris perquè el món giri. Farem l’amor i la mort.


83 Val més que callem. Les paraules s’han tornat negres escorpits. En tinc closques a les dents. I les pinces. I el fibló.


84 Fugir endavant. De les derrotes, victòries. Capgirar la sort. Els dÊus estan molt cansats. De nit, el bleixar del mar.


85 Una barca negra, pel riu, porta el temporal. No hi arribarem. Mira la dalla implacable, mira estesos tots els somnis.


86 Em suen les mans, els dits s’afluixen del bei, tinc un tremolor, la paret em cau a sobre. Se’m fa massa alt aquest cingle.


87 Tornaria a casa, ben estirat al sofà , la nevera a prop. Què hi faig aquí dalt, perdut, precari, penjat al cingle?


88 Aquest mes som rics, no fer res és bona vida, ningú no ens coneix… Llangardaixos atuïts, ens vengem dels altres onze.


89 Saps què és un pou? Hi he baixat amb tobogan, més i més de pressa. Ara la llum m’enlluerna. Entenc què diuen les rates!


90 Duu dol a les ungles. No es dutxa cada dia! És brut. Fa pudor. Sempre humiliant els pobres: Al nas s’amaga el racisme.


91 La terra em trontolla, se m’esllavissen els dies, les roques s’estimben. Amanyaga’m a la falda. Brunz la mosca grossa i negra.


92 A voltes l’amor reneix, s’estarrufa i vola com el primer dia, com l’ocell del paradís. Hem deixat la porta oberta!


93 Em deixaràs mai freda mullena del mar, de la barca fràgil? Ens urpegen els malignes a l’Estret. També a la costa.


94 M’ha calat els ossos aquest mar tan dolorós. Barques d’esperança cap a les costes hostils. No són dofins. Són cadàvers.


95 Travesso la mort. No m’abraces, m’emmanilles, res, no tinc papers. Em retornes al maligne. És fondo el mar que ens separa.


96 Frisen els pollancres, les randes que s’arrosseguen dels vestits de festa. No tens invitacions? Necessites pedigrí?


97 Ai, gladiadors, miserables en el circ erm de cada dia. Recordes? És cada instant que ens ha de valer la pena.


98 Com iaies a missa murmuren al vent els roures. No pas els pollancres, mĂŠs frĂ gils al temporal: ballen, es gronxen, es donen.


99 S’untava els cabells de perfums: pàtxuli, sàndal. Cremava l’encens, cabelleres de fum blau, bells racons de la memòria.


100 DesprĂŠs de tants anys em desperto al teu costat, et miro com dorms. Per la finestra, volant, una papallona blanca.


L’edició original de Petjades al fang. Cent meditacions, obra de Josep Casadesús K-100 es va fer a Vic el mes de juny de 2001. Aquesta edició digital s’ha fet a Barcelona el novembre de 2013.


Petjades al fang  

Llibre de poemes (tankes) de Josep Casadesús K100

Petjades al fang  

Llibre de poemes (tankes) de Josep Casadesús K100

Advertisement