Page 1


NEUROPA

El taller de poesia, 32


Àngel Custodi

NEUROPA Semblança d’un ciutadà inadvertit

Il·lustracions de Jordi Bronsoms

emboscall


© Del text: Àngel Rodríguez Lozano © De les il·lustracions: Jordi Bronsoms Edita:

emboscall

www.emboscall.com

ISBN: 84-96253-06-6 Primera edició impresa: agost de 2003 Primera edició digital: abril de 2014


«La vida de l’home és un vol gallinaci d’una irrisòria ridiculesa». J. P LA, E LS ANYS «Esto tiene la volantá de un cuervo viejo». P OPULAR


1 Comença a ploure de valent, trobo una obra i, salvat! Fico el cap dintre la formigonera, engego i sento el rondinar del mar.

2 Has tocat fons. Camines espantat pels carrers de Neuropa, –amb la impressió d’estar infringint alguna llei i la por que et pesquin–. –És que faig cara de lladre? M’he vist a la tele del banc i m’ha caigut l’ànima als peus.

9


3 Em diuen: –No tens dos dits de seny. Que t’has begut l’enteniment? –Una tisoreta em va entrar per l’orella i em va desgavellar el cervell.

4 Ja de petit tenies la debilitat de no ser tu mateix. Volies ser com els altres, fins que et van fer una cara nova. –M’atrau el que em traeix.

5 He pujat amb una sitja a la lluna vestit d’apicultor per brescar la nit d’abelles.

10


6 Avui és el Dia Mundial dels dies mundials. Un dia sense suc ni bruc. M’he pentinat amb un gat i he sortit al carrer amb el nas de tomata i el paraigua de pastor. Si fa sol res m’hi fa.

7 No faig escarafalls al vi petit. No tinc problemes amb el vi de raig. Tot esdevé melrosat, tot encaixa; s’afluixen els nusos socials i desapareixen els tabús. La meva sort la diu el dau quan cau borratxo.

12


8 Surto de casa fart de mi mateix i torno a casa fart dels altres. I cada dia igual. N’hi ha un fart!

9 L’opi del personal són els farcellets de coca. A mi ja no em queda curiositat per res. Conec prou bé el viatge de la cola i el trànsit de les gomes de nata; l’embriagament dels tanins i el relaxament del cànem; l’extasiament de les píndoles i el clímax dels àcids. A mi ja m’ha passat l’edat. No m’enlluerna el sol sintètic, ni em fascina la lluna il·legal. Ara que experimentin els altres.

13


10 Ara mateix firmaria. Faria un pacte amb l’enemic invisible i vendria la teva ànima al diable per una mica de plaer desesperat.

11 El dia que no puc esbravar-me amb algú, escric un poema dolent, o trenco un plat bonic, o dono turment al gos. No em conformo amb estar amargat. Tothom ha d’estar-ho. Per això sempre guardo una bala a la recambra.

14


12 Ara que comença el concurs de les eleccions la pantalla s’omple de caps escalfats i de venedors de motos. –La política per qui en viu. –Si no et mulles, calla, després no diguis que no estàs avisat. Per tu faràs. –Què voleu? Si tinc un ull que mira contra el govern!

13 En un teulat vaig hipnotitzar un gat d’angora. Li vaig acariciar el pèl, i després vaig pescar fongs. Ni en somnis som feliços.

15


14 L’home és l’únic ésser que produeix tres quilos d’escombraries al dia. D’això se’n diu civilització. Estem fets com de fòrmica. Som fruit d’un error humà. Segur.

15 Neuropa està feta un poema. Està impossible. Però, Neuropa serà Neuropa, peti qui peti.

16 Jo em donaria per una causa, ni que fos per una trista causa, ni que fos per una causa terminal. Enyoro les guerres ideològiques.

18


17 Les autoritats descorren la cortina de la placa d’un monòlit: «Tonto qui ho llegeixi».

18 Neuropa té un casc antic modern, amb imitacions autèntiques. Sota la rambla hi passa una riera merdal. Tot el centre històric fa pudor d’ous coats. Tu mateix, ets biodesagradable.

20


19 Cada estiu agafava els trispaus i se n’anava a les quimbambes. Amb l’envelliment prematur, en lloc de records tenia souvenirs. Nyam-nyam, caca, non-non. No va passar l’eliminatòria. Segons l’autòpsia, al cofre cerebral només li quedaven 100 grams d’antimatèria.

20 Només en l’excés trobo l’equilibri. Només en l’exageració trobo la veritat. Els extrems em toquen.

21


21 –Estàs dormint? –Sí. –I en què somnies? En el créixer lent i silenciós dels arbres centenaris.

22 Avui no m’he barallat amb ningú. Estaré perdent els reflexos? A Neuropa que tot és el que sembla no vull passar per dialogant, però tampoc per outsider o rebel. Només que em fa ràbia que es barallin sense mi.

23 Venim de prínceps. A casa tots portem el pentinat de la tia Figa.

22


24 El meu gos és un cínic. Es pixa sobre tot allò que considera de valor. Quan passa al costat d’un gat mort pensa: –El món és perfecte. Com que és un animal de companyia mai no el deixo sol. Sóc la seva mascota. No és un gos noble; és més malparit que aquell temps que n’eren tots. Hi ha qui diu que no és un gos intel·ligent. No sé… Ahir mateix va atacar un ciclista. Passa que es fa el sord. És tan apersonat que per mi que és mesclat d’home. Com a mínim!

24


25 Des de que el món és món, mig món es riu de l’altre mig. Els que treballen asseguts dels que no. Els depredadors de les preses.

26 Neuropa està en reformes. Hi han escatimat els materials. No hi entri cap persona aliena, no li caigui el cimà hipostasiat de les vel·leïtats humanes.

27 Ara quan la terra faci una volta de campana baixaré l’escala musical, trucaré tots els timbres del barri i escoltareu en morse febril el nom de la meva Astarté. 25


28 Com canvien els temps! Abans el pare t’estacava a la columna amb una pesseta al nas. –Si la sento caure rebràs a base de bé. Ara et diu: –Posa’t tu mateix el càstig. –Avui 625 línies. Va bé? –Perfecte. Au! Castigat a veure la tele.

29 Si fos veritat que els morts conserven la veu i la figura sense pensar-ho dos cops em llençaria de caps al Clot de les Ànimes, per conèixer en Fages de Climent, llampec de ploma i bruel.

26


30 Abandona el camí de la perfecció. No vulguis assolir l’excel·lent. No vulguis ser exquisit ni esplèndid. Pensa que l’última pinzellada esguerra l’obra d’una vida.

31 A una illa deserta m’enduria un dolmen, un formulari de preguntes eternes i universals, i una tortuga mediterrània; la carn pel brou i la closca per jugar als escacs amb la vida.

32 Agafa un pardal, fica-li un petard al bec, llença’l al contenidor i tanca. Esclat d’adrenalina. Fum dens. Parets del crani baumades. 28


33 No sé què m’agafa que ho barrejo tot: el lleixiu i el salfumant, la cendra i la cervesa, els deures i els drets, l’amistat i l’amor.

34 Miro per l’espiell astorat. Amb la cua de l’ull he vist l’eclipsi a l’ull del Polifem, el brollador de guspires de la radial, el pèl moixí, la tristesa i l’alegria.

35 Uns nens que miraven l’arc iris van creure que era un anunci. –Quant val? –Res, és de franc. I em van mossegar la mà. L’experiència em diu que aquests nanos arribaran lluny. 29


36 Està malament generalitzar però tots estem tallats pel mateix patró: el suïcida i el socorrista, l’iconoclasta i el llepaculs, la veu activa i la veu passiva, la primera persona del singular i la tercera persona del plural.

30


37 Jo he vist el bard cantar en el pal del galliner. De quina gàbia s’ha escapat? –Un polla pica polla pollaruca; una cabra pelada peluda plat pelamuda platis pletis palametis; daixonses que dallonses… Què és aquest guirigall que sento en el corral? El trobador fa un rot. Barrraaap! És el més sincer que ha dit avui. L’aviram demana més. –Gall galleret; gall, gallina o pollet? Jo he vist el rapsode tallar-se la vena poètica i les cordes de la gargamella de viu en viu. –Piu, piu, piu. –Garranyaaau! Garranyaaau!

32


38 No pretenc ser una bella persona, ni ser eternament jove, ni gaudir d’una maduresa interessant. Viure simplement. Com qui llisca, com qui planeja, com qui es bressola a l’onada.

39 Tots els interrogants estan oberts. Són dies rancis. La brutalitat comença per un mateix. Nosaltres som els nostres propis ostatges. Protestem cremant-nos amb benzina davant de les portes del paradís. Al terra jeu un cadàver apolític. L’han foradat amb el silenciador. S’ha acabat el temps era temps –indesxifrable–, de les al·legories.

33


40 Tant em sedueix el pensament granític de les fermes conviccions, com el pensament vaporós de les idees lleugeres. Entro i surto de mi mateix amb secrets inconfessats, abaratits per la inacció.

41 La Gran Mare va cuinar bolets i va enverinar els mortals amb la metzina de l’opinió: –El xai xaieja. –La carn carneja. –El palpís té regust de medicina.

34


42 Voldries quedar-te en blanc. Començar de zero. Ennegrir els llibres, apagar les pantalles, esborrar les gravacions. No pensar en ben res. Viure sense estridències, passar sense fer soroll. Però toques i fas fressa. Acluques els ulls i veus reguitzells d’imatges. Et tapes les orelles i sents rastelleres de sons. Vols deixar de rumiar i et persegueixen les neures, com al llop voltat de gossos. Descansa una mica. Reposa. Després d’una becaina ho veuràs tot diferent.

36


43 En una reunió vaig voler dir l’última paraula. Vaig perdre el camí. No era jo. He de graduar el foc dels impulsos. No hi ha paraules habitables.

44 Apoteosis i hecatombes. A Neuropa també hi ha botigues d’això.

45 Com que la gastronomia és l’afició dels panxacontents, en un excés de confiança, vaig tenir l’atreviment de dur a la família política una sopa de caps de romeguera i un pastís de mataparents.

37


46 L’explosió controlada provoca una posta de sol agredolça. Plou àcidament. La barbacoa que oferim als déus ens la tornen en forma d’aigua fecal. El crepuscle prepara els colorants de l’infern.

47 Es precisa flautista virtuós que s’endugui del veïnat les rates parlamentàries i els discursos infectes.

38


48 La música corria de pressa fins que es va parar de cop. No volem fer abstracció de les víctimes soterrades per la llibertat ferotge. És una mala comparació però vivim com gossos. No volem musicar mai més els cossos que s’estrenyen, els cossos que s’estranyen.

49 Era el mal en persona? Es feia passar per boig? Si es tapava era per alguna raó. A menjics menjocs s’havia cruspit el fetge de setze jutges. Era un criminal en sèrie? Sabia que no el podien condemnar dues vegades pel mateix crim. Tenia emparaulada la sentència amb els mitjans de comunicació.

39


50 Què és realment la bonhomia? Com s’assoleix la santedat? La gent de pau ho és de naixement o per vici? Conec un que té tots els símptomes: remuga un mantra, crema encens, viu del ing i del iang, està ple de txacres i tantres i medita sota un om. Mal karma! Cada dia està més desactivat.

51 En tenia prou i de sobra amb el fet d’existir. Sabia que era un de tants, fins que un dia qualsevol vaig ensopegar amb un famós. Era tan semblant a ell mateix que vaig arribar a dubtar del meu propi metabolisme, jo que no em retiro a ningú!

40


52 Han tornat a treure les coordenades de lloc. A Neurodisney juguen a la guerra humanitària. La violència és la mare de la nova ciència.

53 Mai no va superar els nervis del primer dia a la terra. Va desaprofitar les ocasions que li brindava la vida. No tenia sentit de la propietat, va renunciar a una feina fixa i va tornar amb la família. Li van fer un homenatge i li van posar un carrer. Resulta que tenia un do.

42


54 Aquesta navegació la vaig fer per aigües no jurisdiccionals. La lluna des d’un cove em va dictar els versos. Si la barqueta es tomba, lector/a no tinguis por.

55 Et deus als déus: als uns i als triplicats, als puritans i als lliberals, als demostrats i als dubtosos, als convexos i als còncaus. N’hi ha un pitafi i tots s’expressen amb imperatius. Ells són els primers deïcides.

43


55 Vaig orbitar pel zodíac vestit d’apicultor per veure eixamenar un rusc de donzelles.

56 Neuropa és una gran superfície. Vaig ser infidel a la botiguera i vam xocar amb el carro en el racó dels detergents. Ara quan la veig em vénen fogots. Ens consumirem junts a la pròxima liquidació d’existències.

57 Voldria escriure versos per tota la família, però d’aquesta fornal només surten cagaferros.

44


58 No trobes que hi ha una passa de gent civilitzada? Avui he trencat la cara al meu assistent social. M’he realitzat com una mala cosa.

59 El cor de la ciutat bombeja mercuri i rius de lava. Les bosses de població floten entre plomes i papallones. Un nen desvetlla el geni de les relacions dormides dibuixant una paràbola a l’aire amb un tió encès.

46


60 En aquest escrit fet a ull he enganxat els versos amb saliva en dejú sobre la pell del paper; paper que s’empassarà la trituradora implacable del temps i de l’adéu.

****

Copieu tot el que vulgueu. Aquesta propietat no té amo, ni tanca, ni alarma. A mi ja m’ha fet el servei. La resta ho he somatitzat.

Boadella d’Empordà, estiu de 1999.

47


L’edició impresa de Neuropa, obra original d’Àngel Custodi, amb il·lustracions de Jordi Bronsoms, es va fet a Vic el mes d’agost de 2003. L’edició digital s’ha fet a Barcelona l’abril de 2014.


Neuropa  

Llibre de poemes d'Àngel Custodi [Àngel Rodríguez Lozano], amb il·lustracions de Jordi Bronsoms

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you