ibers

Prescott, a través de l’experimentació arqueològica, va demostrar l’existència del comerç entre els grecs jonis i els pobles ibers, destacant la tradició cal·ligràfica ibèrica de grafies amb formes originals que han perdurat en els ploms, l’orfebreria i les ceràmiques pintades.

Oroz, per la seva banda, va desenvolupar el caràcter metrològic d’algunes inscripcions ibèriques.

Amb tot això, penso que els 50 milions d’europeus que parlen alguna llengua minoritària –generalment immersa en el bilingüisme– ens poden conduir cap a la consideració de la importància que tenen les llengües de substrat, que permeten comprovar l’existència de les diferents cultures que romanen a través del temps malgrat les interferències sofertes.

L’oficina Europea de Llengües Minoritàries va elaborar un mapa de la supervivència d’aquestes parles, en molts casos, de pobles sense estat o no reconeguts oficialment. Sovint, el model sociolingüístic adoptat és el de l’expressió multiculturalista i bilingüe, amb totes les mancances que això representa per al total rendiment d’una de les dues llengües que conviuen, perquè la condició de bilingüe només la compleix l’idioma subjugat a l’oficial de l’Estat.

La idea principal seria entendre la formació de les diverses llengües que s’han parlat a la península ibèrica, revisant els esdeveniments històrics que van marcar els canvis, l’evolució o la desaparició d’algunes d’aquestes llengües que havien constituït la cultura lingüística pre-celta, pre-indoeuropea i pre-romana en el territori iberocatalà.

Potser, per aconseguir aquesta fita, caldria acabar de recopilar i seleccionar totes les obres existents que ofereixen referències sobre aquests temes, fer-les servir de guia i, a partir de la seva informació –si és possible– anar més enllà en les investigacions.

La present investigació bibliogràfica, a nivell històric i lingüístic, passa per la necessària referència a uns continguts mínims sobre les llengües de substrat que es parlaven o s’escrivien a la península ibèrica abans de la dominació romana, a fi d’establir el fet lingüístic i cultural del nostre territori dels Països Catalans a través de les diverses 82