ibers

fórmules invariables, onomàstica, etc, i de morfemes o paraules amb la seva equivalència en llengua euskera o amb qualsevol dels seus set dialectes, topònims ibers desxifrats, etc, són de molta utilitat.

Val la pena pensar en com organitzar el treball a partir de les dades introduïdes, perquè la feina sigui després senzilla, disposant de sufixes, prefixes i altres constants habituals, gramàtica, aspectes fonètics, semàntics i analítics, de forma que puguem calibrar tots els intents sobre la pantalla.

Introduir una bona cartografia peninsular i sistemes de lingüística i paleogeografia referencial, també resulta molt important a l’hora d’anar deduint conceptes.

QUÈ ÉS L’IBERISME? Per mi iberisme és conèixer aquelles qüestions bàsiques que conformen la realitat de l’antiga Ibèria Occidental o genuïna, ressaltant la importància que té la continuïtat històrica d’aquesta cultura dins la catalana, des del Neolític iber i el Bronze inicial dels Països Catalans Continentals.

Cal fixar-nos en els poblats ibers més antics, com seria el cas del de Sant Martí a Empúries, del segle XII aC, o el d’Els Vilars a Arbeca, del segle IX aC. La majoria d’aquests poblats ens mostren una continuïtat total d’ocupació que ens acosta a les diferents cultures que han passat per la Ibèria genuïna i autòctona. Un bon exemple el trobem a Atxavares Baix (l’Alcúdia d’Elx), a la Illeta del Campello o a La Serreta. Quan els diferents pobles arriben a la península, sempre hi troben als autòctons ibers ben instal·lats, el que fa que es donin relacions i contactes amb celtes, fenicis, cartaginesos, grecs i romans.

Els diferents contractes escrits en llengua ibèrica entre ibers i cartaginesos, foceus i romans, ens expliquen quin era el territori genuïnament iber, així com el de la resta peninsular celta, celtibèrica i cartaginesa. Les monedes, esteles com les de Guissona i les altres troballes arqueològiques, ho confirmaran.

441