Page 1


EN UN GIRAR D’ULLS

Prima Materia, 16


JORDI SALA

EN UN GIRAR D’ULLS

emboscall


漏 Jordi Sala Morell Edita: emboscall www.emboscall.com Primera edici贸 (impresa): Vic, agost de 2000. Segona edici贸 (digital): Barcelona, mar莽 de 2015.


Índex EN UN GIRAR D’ULLS ................................................................ 7 DECLARACIÓ D’AMOR ............................................................. 11 JOVENTUT ................................................................................. 12 UNA LLUM DÈBIL ...................................................................... 13 AMOR ADOLESCENT ................................................................ 14 I EL RECORD DE FOSCA M’EMPARA ...................................... 15 PLUJA ........................................................................................ 16 PAISATGE NOCTURN 1 ............................................................ 17 PAISATGE NOCTURN 2 ............................................................ 18 PAISATGE NOCTURN 3 ............................................................ 19 EMBARÀS .................................................................................. 20 NOUNADA ................................................................................. 21 NOIA QUE ESMORZA I TÉ PRESSA ........................................ 22 A MEITAT D’UN SETEMBRE CALORÓS ................................... 22 TROBADA DE GERMANS ......................................................... 23 EL MISTERI DEL FRED ............................................................. 24 LA FORÇA ANTIGA .................................................................... 25 RÀPIDS ...................................................................................... 26 UOMO IN COSTRUZIONE ......................................................... 27 MEDITACIÓ DE CAPVESPRE ................................................... 28 PRESENT D’ENAMORATS ........................................................ 29 SORRA ESTESA COM UN LLIT ................................................ 30 GERMANA DE LA LLUM ............................................................ 31 SEI LA DONNA QUE PASSA ..................................................... 32 TERROR NOCTURN ................................................................. 33 PALÈNCIA .................................................................................. 34 CALAMARSADA ........................................................................ 35 EXALTACIÓ ................................................................................ 37 DOL ............................................................................................ 38 PREVEIG EL GOIG D’AMAR-NOS ............................................ 39 RECERCA .................................................................................. 40 CODONYAT ................................................................................ 41 COMIAT ...................................................................................... 42 PRIMAVERA A GUISSONA ........................................................ 43 FORADADA ............................................................................... 44


L’ESCLETXA .............................................................................. 45 CAMAGROCS ............................................................................ 46 PARELLA AL METRO ................................................................ 47 RUIXAT ....................................................................................... 48 VARIACIÓ A UN POEMA D’E. DICKINSON ............................... 49 AMBULATORI ............................................................................ 50 MONESTIR DE PEDRALBES .................................................... 51 BRINDIS PER LA SALUT ........................................................... 52 PRIORAT .................................................................................... 53 PARELLA A LA PRIMAVERA ..................................................... 54 SECRETS .................................................................................. 55 REFERÈNCIES I VERSIONS DE L’ANGLÈS SONNET 73 ................................................................................ 58 SONET 73 .................................................................................. 59 That Love is all there is, ............................................................. 60 Aquest Amor és el que hi ha, ..................................................... 61 There is no Silence in the Earth –so silent ................................ 62 No hi ha Silenci a la Terra –tan silenciós ................................... 63 The Heart asks Pleasure –first ................................................... 64 El cor –primer– Plaer demana ................................................... 65 An everywhere of silver, ............................................................. 66 Un tot arreu de plata, ................................................................. 67 Sweet hours have perished here; .............................................. 68 Aquí dolces hores s’han complert; ............................................. 69 By homely gift and hindered Words ........................................... 70 Planerament i amb Mots inconvenients ..................................... 71 We never know we go, –when we are going ............................. 72 Mai no sabem que anem, –mentre hi estem anant .................... 73 Not knowing when the dawn will come ...................................... 74 En no saber quan vindrà l’alba .................................................. 75 There is a giving beyond giving: ................................................ 76 Hi ha un donar que és més donar: ............................................. 77 She tells her love while half asleep, ........................................... 78 Diu com estima endormiscada, .................................................. 79


EN UN GIRAR D’ULLS

Aquest recull és el resultat d’aplegar poemes escadussers escrits tot fent camí, al llarg de trenta anys. Per tant, no hi ha una unitat temàtica i formal predeterminada que els estructuri. Són versos nascuts d’una necessitat d’explorar i donar forma a la ‘inspiració’ desvetllada per fets diversos del viure, especialment aquells que sense saber com impacten de manera misteriosa. De vegades, allò que anomenem ‘inspiració’ no és altra cosa que una emoció incipient que ens sorprèn, una sensació difusa que demana precisió i aclariment. El poema, en aquest sentit, respon a un dictat interior de desenvolupar i transformar un material en prou feines insinuat i carregat d’un potencial de significació que ultrapassa el de l’experiència quotidiana, un material que emergeix del contacte amb el món i amb la ment que habita dins del nostre cos. Però aquest material en brut queda només com a desfici amorf, com a malestar vague i potser malaguanyat si no es plasma en alguna classe de metàfora creativa. Quan això s’aconsegueix el resultat no parla tant de l’autor com d’una transformació estètica que té vida pròpia i reclama ser compartida i continuada en el receptor. Sota aquesta mena d’inspiració he escrit aquests poemes tot fent camí, sense anar-los a buscar, així, tot vivint. Si l’intent és reeixit o no pertoca al lector de jutjar-ho. Tot i que parlen de coses ben diverses i amb formats ben diferents, tot i que ha passat molt temps entre el primer i el darrer, m’ha semblat trobar una mena de corrent submergit que en certa manera els unifica: la intensitat fugaç de l’experiència viscuda i la necessitat de transcendència amb què aquella ens confronta. Fugacitat intensa, moments màgics, misteri, records encesos, impactes de bellesa inquietant, la malaltia i l’esperança, la mort i el naixement, la confusió i la descoberta: precaris com som i arrapats a l’existència, plens de desitjos i necessitats, la vida se’ns omple de sentit, i també de sentit poètic. De vegades. 7


Unes paraules sobre el títol: «la vida és un girar d’ulls», diu la gent gran quan mira enrere i considera el que ha viscut. Tanmateix l’és i no l’és. Mentre anem vivint gaudim i patim pel que tenim. A voltes el temps ens sembla inexhaurible o l’ignorem i fem i desfem amb una mena d’il·lusió d’intemporalitat. Girar enrere la mirada reflexiva ens resumeix tot el viscut en un instant. I aquesta brevetat, segons com, fa posar pell de gallina. Si he escollit aquest títol és perquè al capdavall el fil del temps relliga les diverses manifestacions de l’experiència i perquè, de fet, la percepció de moments emocionats és fugissera gairebé per definició: no gaire més que un girar d’ulls. A la segona part del llibre trobareu la versió catalana d’uns poemes que em van fer impacte en el seu moment. Traduir-los era per a mi una combinació de necessitat i atreviment, potser excessiu, i en el fons com una mena de vici que no pots evitar. Espero que us interessin. En tot cas, i que jo sàpiga almenys, tenim algunes bones versions catalanes d’aquests autors de llengua anglesa: Joan Triadú publicà Quaranta sonets de W. Shakespeare l’any 1958, els quals es poden trobar als Llibres de l’Ossa Menor de Proa. Per la seva banda Marià Manent té un volum de Poemes d’Emily Dickinson a la col·lecció Els llibres de l’Escorpí d’Edicions 62 (1979). I més recentment, l’any 1991, va sortir un llibre de Poemes d’Amor de R. Graves traduïts per J.M. Jaumà a la mateixa col·lecció d’Ed. 62. Finalment vull fer constar que unes versions anteriors de «Paisatge nocturn 1, 2, 3» i «Embaràs» foren publicats a la revista Reduccions la primavera de 1988. Així mateix els poemes «Recerca» i «Dol» aparegueren en una antologia de poetes centellenc publicada la diada de Sant Jordi de 1998. I això és tot, per ara.

J. S. JULIOL 2000 CENTELLES, OSONA 8


Ognuno sta solo sul cuor della terra trafitto da un raggio di sole: ed è subito sera. S. QUASIMODO

Music, when soft voices die, vibrates in the memory… P.B. SHELLEY

Súnion! T’evocaré de lluny amb un crit d’alegria, Tu i el teu sol lleial, rei de la mar i del vent: pel teu record, que em dreça, feliç de sal exaltada amb el teu marbre absolut, noble i antic jo com ell. C. RIBA, ELEGIES DE BIERVILLE, II


DECLARACIÓ D’AMOR

«Sóc l’adjectiu que canvia, si convé. I el nexe, si convé. I tu». Somriu la noia de ben treballades trenes en somni: el verb.

1969

11


JOVENTUT Tra questa immensità s’annega il pensier mio G. LEOPARDI

Em sento als dits un bell anhel d’estrany futur que ningú dicta: la perspectiva m’esparvera. El pensament s’ofega enmig d’aquesta immensitat.

12


UNA LLUM DÈBIL Una candela basta… K. P. KAVAFIS TRAD. A. E. SOLÀ

Quan arribi la fosca una llum feble i girada ens acompanyi. Serà més agradable: la nit esvalotada pel vent, els nostres cossos fantasiejant ombres, i una llum dèbil que ens faci espectres adelerats d’amor, acomboiant-se.

1975

13


AMOR ADOLESCENT

Aquest vespre fet per estimar amb marinada duu i s’emporta el teu cos embruixat que m’escalfa. I un desig encès, potser truncat. Ens vetllen la nit batecs d’un mar que no descansa i durem lluny.

1977

14


I EL RECORD DE FOSCA M’EMPARA

Aquest vespre foscant omple la cambra: parlem la vida i calla el temps malalt dintre el mirall glaçat del tocador. La quietud ens fa l’opac translúcid.

AGOST 78 – GENER 81

15


PLUJA

M’aplego a l’alzinar veient com plou, oloro la satisfacció fresca d’una terra polsosa que no es dóna i ara tasta cobejosa la mullena. Amb la pluja s’esvaeix el fantasma que un dia bord, o un altre, tot s’acaba.

1985

16


PAISATGE NOCTURN 1

S’ha anat fent fresca la nit: llums indiscrets s’hi empaiten, l’esquincen silenciosos. S’ha anat fent fresca la nit i tu ets dintre que reposes. Vinguts de la calma, la nit records inquietants porta. Gelós en l’ampla serena glateixo un son de fer vida.

17


PAISATGE NOCTURN 2

Esbotzen la nit cavalls desbocats i lladrucs com retrets per qui ara dorm la calma d’aquest son que dóna vida.

18


PAISATGE NOCTURN 3

Em deleixo per torbar-te al final d’aquest llarg somni d’onades desabrigant-se.

GEN. 87

19


EMBARÀS

En tu creo la meva eternitat, efímera al llit, fugissera i càlida, insignificant si la teva esglaia. Creant amb tu la seva eternitat el fons del teu cos fa que es llevi l’alba, dóna i pren la sal, torna flonja l’aigua. Dissipa el mal temps la teva llum calda.

1987

20


NOUNADA A la J., amb dos mesos de vida. I a la C., que ho aprecià.

Com dues móres són aquests teus ulls tan purs que un buf d’aire estremeix i empolsina. Dessota l’aigua salada del teu plor en la foscor tremolen, guaiten, brillen.

AGOST 87

21


NOIA QUE ESMORZA I TÉ PRESSA A MEITAT D’UN SETEMBRE CALORÓS

Compareixes tot d’una a la barra del bar: jo no sé si aquesta ínfima bata et cobreix massa més que un perfum el cos nu. I de sobte t’esfumes. He mirat i olorat. T’he sentit com una aigua freda a la pell que encrostava el desig i n’arrenca un sospir. T’he vist bruna i de mel. Esvanint-te has deixat un espectre que encisa i turmenta. Què es pot fer amb els cossos immaterials? Aquest és temps de viure fent viure! Per fugaç és més certa la teva nuesa intangible, i la teva fal·làcia.

TURÓ PARC. SET. 88

22


TROBADA DE GERMANS

Un pensament ens persegueix i ens burxa, per貌 ja no hem de dir els acabaments sin贸 que aquest estiu ens hem trobat sota el signe del blat i la collita, i junts hem recordat uns pares joves.

Set. 88

23


EL MISTERI DEL FRED

Emergeix de la boira gebradora com un astre remot, jove i magnífic, com el fill no tingut que tant s’espera o aquest dubte inquietant que ens estremeix; emergeix de la boira nua i molla, llum intensa de pols innominada, com a noia puixant esvelta i tendra, el misteri que el gel ens protegeix: a l’origen, el fred que dóna forma a l’alè que els amants intercanvien pren un cos suficient, manté la vida en projecte i suspesa al pensament.

OCT. 88

24


LA FORÇA ANTIGA

La força molt antiga de tenir-te tan nua com l’arada té la terra i acaronar-te amb mans d’esgranar blat en llit assaonat per besos tendres, si és massa abrusadora fa bocins l’enigma del teu cos ple que s’ofrena a cada instant idèntic i divers, secret com els desitjos que desferma.

Oct. 88

25


RÀPIDS

Corrent avall m’inspira i m’extenua l’esforç mai acomplert de separar les agitades aigües del viure i les forces compactes del morir.

26


UOMO IN COSTRUZIONE

Cerco les veritats que deu tenir el meu rostre sota la pluja escassa i quieta de la nit, una nit massa negra, sense cap testimoni de certeses enllĂ del silenci i del crit.

Des. 90

27


MEDITACIÓ DE CAPVESPRE

Arribarà la posta i ens cobrirem de gris, un gris de boira espessa preludi de la nit. Arribarà el capvespre i ens caurà a sobre el fred: haurem viscut sens dubte moments de goig i encert.

GEN. 91

28


PRESENT D’ENAMORATS

Em fascina el roig tebi i esponjós de la figa per la llum que captura dins del tou suculent: és per això que el teu gest quan l’ofrenes em perd, sota l’ombra més fresca em fascina i exalta. Degustem a poc a poc el fruit d’un temps madur.

SET. 91

29


SORRA ESTESA COM UN LLIT

En hora baixa sóc, confús: si darrere aquesta màscara de pols he extraviat el pensament, quin sentit deu tenir, ara, la vida? Tu, que festeges el sol i ets amiga dels astres, germana de la llum, ¿amb quina veu m’ajudaràs que no em recremi, perdut com sóc en una vasta platja de sorra estesa com un llit desert?

OCT. 92

30


GERMANA DE LA LLUM O sorella dell’ombra, notturna quanto piú la luce ha forza… G. UNGARETTI

Germana de la llum que pugnes amb més força quan més obscures són les ombres malignes de la mort: digue’m, per què t’esmunys en l’abraçada i alhora t’hi vols fer retenir? En un jardí salvatge i ufanós, que no coneix la pau i la promet, la teva veu em sedueix, tan dolça i aspre i tendra. Per això et cerco adelerat en boca de l’amant, fugaç com ets i eterna com el somni. Després, quan s’ensopeix la carn, exaltes els records, ja t’ho conec! Però, ara, en altres cossos creixen les passions: ja no ens pertanyen i tanmateix les endevino dolces, tendres i aspres. Germana de la llum, ¿ho saps si en el seu goig hi podrem ser presents? OCT. 92 31


SEI LA DONNA QUE PASSA …e lasci agli alberi un fuoco d’autunno. G. UNGARETTI

Ets la dona que arriba afuant un desig massa ardent per ser cert, i la flama que em deixa com a brasa roent quan no escalfa ningú. Ets la fulla caient que duu un foc de tardor.

GEN. 93

32


TERROR NOCTURN

T’he maleït el nom i així em repugna el meu! ¿Cap on fugir si la pell em reté sencer i sofrent, retut a un fred gelat sorgit del fons de les tenebres?

MAIG 93

33


PALÈNCIA A en J., descobrint l’albada

Planura immensa de rostolls. La fresca del matí anuncia un sol ardent. Camí de nord l’infant s’embadaleix amb l’alba.

AGOST 93

34


CALAMARSADA

Aquesta tarda és massa xafogosa: entorn la taula i fent cafè parlem, parlem i anem trobant en la conversa que la llum s’espesseix. Llavors m’adono que el cel se’ns ha enfosquit i caurà un xàfec. De cop, un desconcert estrepitós: ferotge, furient, la calamarsa es deixa anar com si ens volgués abatre nosaltres i paraules ventre en terra. Fugim cap a cobert, precipitats. La tempesta sacseja branques i horts, no té cap pietat i farà mal. Potser per això, en aquesta hora estranya recordo uns versos d’un poeta. Diu: ‘els arbres i la nit ara no es mouen, si no és pels nius‘. I veig els més petits fruir de l’espectacle. Quan amaina es llancen cap a fora i fan de tot: graponegen la pedra i se la freguen per la cara –les gotes regalimen avall, galtes avall, manses i fresques–, omplen de calamarsa algunes tasses, fan veure que conviden un gelat i jo, golafre, paladejo el glaç sobtat i urgent que es fon en un instant. Extasiats contemplen el fred blanc com se’ls esfilagarsa entre els dits. Se’l mengen, l’escupen, l’esclafen, riuen, l’esmunyen per la roba desbocats. 35


El més menut esquitxa tant com pot, els peus té molls dintre les botes, frescos. I nosaltres ens ho diem amb la mirada: recorda aquesta hora feliç d’un art estrany i natural.

AGOST 93

36


EXALTACIÓ

Si el signe del teu cos és veritat, si tu ets real, morir no ho ha de ser. ¿O és simulat aquest desig esgarriat que, inadvertida, encens amb el teu gest? Si tu ets real el goig de viure ho és!

SET. 94

37


DOL Als pares, que ja fa temps partiren

No et diré adéu que no m’estimis perquè altrament ja no ho sé dir: la boira és freda, massa espessa, i el sol prou malda per sortir. No et diré adéu que no em somriguis però si ho dic, queda’t amb mi.

NOV. 94

38


PREVEIG EL GOIG D’AMAR-NOS

Preveig el goig d’amar-nos, que vindrà, les ombres on els cossos fugiran rabent, talment llampecs extraviats que ignoren on ha d’esclatar el desig. Preveig desfici i goig en l’estimar.

GEN. 95

39


RECERCA

Ets allà on la terra, esbravant-se, perfuma amb un aire benigne més amable que el verd. I ets també vora mar en l’onada que es trenca, tan present com la sal, més ardent que la set. Si m’hi esperes, per què aquesta ànsia cega? T’he cercat dins del foc on més roja és la flama, dins del glaç t’he cercat, presó dura de l’aigua. I on fracassa la llum, en profundes cavernes, ho he sabut: com que et busco ets encara qui em manca.

MARÇ 89 – DES. 96

40


CODONYAT

Diumenge, va caient la tarda. Mare i petit fan confitura: l’aspror compacta del codony s’endolceix lentament al foc.

NOV. 97

41


COMIAT

No sé un somriure com el teu. D’on deu venir aquesta tendresa? Partim, i en ser a la cantonada m’enduc només el teu misteri.

DES. 97

42


PRIMAVERA A GUISSONA

L’esclat florit dels ametllers declina, desclou el verd escàs i disgregat. Ja no tenim o encara ha d’arribar la plenitud? Se’n va a ponent la tarda.

MARÇ 98

43


FORADADA

Des del penyal ferit recomponem el pla. Besem-nos, ara, amor. Baixem després, tornem-hi.

LA NOGUERA – ABRIL 98

44


L’ESCLETXA

De matinada i esberlat sobtadament, amb una escletxa al pit, el pànic em corprèn. L’alba durà un escut de llum.

ABRIL 98

45


CAMAGROCS A en S. i la M.

Sota l’heura i l’esbarzer palpiten misteris daurats. Captius d’un desig sense fre, en sortim esgarrinxats.

TARDOR 98 – MAS CUNÍ

46


PARELLA AL METRO

Li fa un petó valent, en hora punta. L’atansa decidit, li diu t’estimo. Baixen després, s’obren camí i marxen ben agafats cap a un destí que els crida.

OCT. 98

47


RUIXAT

Al galop dalt d’un tro desbocat com orat va a l’acuit del seu temps, li cavalca davant la claror i s’estimba on comença el silenci.

OCT. 98

48


VARIACIÓ A UN POEMA D’E. DICKINSON

Aquest amor és el que hi ha, és tot el que sabem per ara d’estimar. És despropòsit ignorar-se així si queda fruita a l’arbre per collir?

OCT. 98

49


AMBULATORI Erkenne mich, mein Hüter. J. S. Bach, LA PASSIÓ SEGONS ST. MATEU

Sé que l’espasa un dia em colpirà despietada. I no em preguntarà ni el nom; de fet, per què saber-lo? Mes jo, sabré per quins errors vindrà a revenjar-se? per quin absurd voldrà ferir els que estimo? Nov. 98

50


MONESTIR DE PEDRALBES Et misericordia J. S. BACH, MAGNIFICAT

En la penombra es fa i desfà l’estança del silenci d’una antiga tebior que ara m’és necessària. Deixo enrere el brogit sens cap rancúnia i resto sol, tot sol per si el silenci em cura. GEN. 99

51


BRINDIS PER LA SALUT Als Peps i en Salvador, amics de l’ànima

Vinguéreu com a pluja trepidant en la sequera a conjurar el temor d’una derrota irreparable. Era el capvespre. I arribàveu fatigats, amb cor d’herois, bregats en la duresa de la pròpia lluita, amb inquietud per la que es dirimia en altres camps. Les notícies foren bones i vam brindar, plegats, tot proclamant victòria. I en aquell acte el temps es detenia, reculava el seu embat ferotge desconcertat per l’actitud d’aquells que, sabent-se vulnerables, es defensen dignament. GEN. 99

52


PRIORAT

Clareja. A poc a poc la llum descendirà lenta i segura pels costers: emergiran poble i turons vivents i amb força. Però al portal d’accés al carrer que no passa és negra nit encara. Ni un brogit. Ningú. No hi ha ni una ànima als carrers. De fet, sembla que dormi l’esperança dins dels ceps. SET. 00 – LA VILELLA BAIXA

53


PARELLA A LA PRIMAVERA

Fora se senten els infants xisclar, juguen acalorats, i riuen. A voltes una estona de silenci, de cop reprenen l’aldarull. En la fal·lera del seu joc de viure palpita el cor d’allò que ens lliga.

MAIG. 00

54


SECRETS

Del bosc sortien veus interpel·lant-nos volent saber secrets que hem enterrat. Però no compreníem bé, pensant-nos que descobrir es fa en la intimitat. MAIG 00.

55


REFERÈNCIES I VERSIONS DE L’ANGLÈS


SONNET 73

That time of year thou mayst in me behold When yellow leaves, or none, or few, do hang Unpon those boughs which shake agaisnt the cold, Bare ruined choirs where late the sweets birds sang. In me thou seest the twilight of such day As after sunset fadeth in the west, Which by and by black nught doth take away, Death’s second self, that seals up all in rest. In me thou seest the glowing of such fire That on the ashes of his youth doth lie, As the deathbed whereon it must expire, Consumed with that which it was nourished by. This thou perceiv’st, which makes thy love more strong, To love that welll which thou must leave ere long.

W. SHAKESPEARE

58


SONET 73

En mi veuràs aquella estació de l’any en què fulles groguenques, cap o poques, pengen de branques que tremolen contra el fred, cors nus i enrunats on canten tard dolços ocells. Contemplaràs en mi el crepuscle d’aquest dia com s’esvaeix des de la posta cap a l’oest, com se l’endú a poc a poc la negra nit, una altra mort, que tot segella en el record. En mi veuràs cremar el caliu d’un foc que jeu damunt les cendres de la seva joventut talment un llit de mort on haurà de finir ja consumit d’allò que el va alimentar. Percebre tot això fa més intens l’amor, fa estimar més tot el que haurem d’abandonar.

MAIG 00

59


That Love is all there is, Is all we know of Love; It is enough, the freight should be Proportioned to the groove.

E. DICKINSON

60


Aquest Amor és el que hi ha, és tot l’Amor que coneixem; i ja està bé, la càrrega ha de ser proporcionada al solc.

ESTIU 98

61


There is no Silence in the Earth –so silent As that endured Which uttered, would discourage Nature And haunt the world.

E. DICKINSON

62


No hi ha Silenci a la Terra –tan silenciós com aquell que se suporta per no dir allò que descoratjaria la Natura i ompliria de fantasmes el món.

GENER 00

63


The Heart asks Pleasure –first And then –Excuse from Pain– And then –those little Anodynes That deaden suffering–

And then –to go sleep– And then –if it should be The will of the Inquisitor The privilege to die–

E. DICKINSON

64


El cor –primer– Plaer demana i després –excusa pel Dolor– i després –aquelles Insulses coses que el sofriment esmorteixen–

i després –poder dormir– i després –si arribés a ser la voluntat del seu Inquisidor el privilegi de morir–

FEB. 00

65


An everywhere of silver, With ropes of sand To keep it from effacing A track called land.

E. DICKINSON

66


Un tot arreu de plata, amb cordes d’arena per impedir que eclipsi un camí dit terra.

MAIG 00

67


Sweet hours have perished here; This is a mighty room; Within its precincts hopes have played, – Now shadows in the tomb.

E. DICKINSON

68


Aquí dolces hores s’han complert; és un espai potent; clos on interpretar esperances, – ara ombres en la tomba.

MAIG 00

69


By homely gift and hindered Words The human heart is told Of Nothing – ‘Nothing’ is the force that renovates the World –

E. DICKINSON

70


Planerament i amb Mots inconvenients és dit al cor de l’home què és No-res – ‘No-res’ és la força que renova el Món –

MAIG 00

71


We never know we go, –when we are going We jest and shut the door; Fate following behind us bolts it, And we accost no more.

E. DICKINSON

72


Mai no sabem que anem, –mentre hi estem anant fem broma i tanquem la porta; ens ve el destí darrera i passa el forrellat i ja no ens requerim mai mÊs.

MAIG 00

73


Not knowing when the dawn will come I open every door; Or has it feathers like a bird, Or billows like a shore?

E. DICKINSON

74


En no saber quan vindrà l’alba obro tots els cancells; o té plomes com els ocells, o onades com la platja?

MAIG 00

75


There is a giving beyond giving: Yours to me Who awoke last night, hours before the dawn, Set free By one ontolerable lightning stroke That ripped the sky To understand what love withholds in love And why.

R. GRAVES

76


Hi ha un donar que és més donar: el teu donar-te que anit es despertà hores abans de l’alba alliberat per un llampec intolerable que esquinçà el cel per entendre què reté l’amor dins l’amor i per què.

OCT. 94

77


She tells her love while half asleep, In the dark hours, With half-words whispered low: As Earth stirs in her winter sleep And puts out grass and flowers Despite the snow, Despite the falling snow.

R. GRAVES

78


Diu com estima endormiscada, en la foscor, i ho diu a mitja veu: fa com la terra desvetllant-se de l’hivern quan treu herbes i flors malgrat la neu malgrat la neu que cau.

OCT. 94

79


La primera edició, impresa, d’En un girar d’ulls, obra original de Jordi Sala, es va fer a Vic el mes d’agost de 2000. L’edició digital s’ha fet a Barcelona el març de 2015.


En un girar d'ulls  
En un girar d'ulls  

Llibre de poesia de Jordi Sala, editat per primera vegada l'any 2000, ara en edició digital oberta.

Advertisement