Page 1

SALVADOR GIRALT Il·lustracions d'Àngels Monedero

Àvia Rosa

El taller de poesia


Ă€via Rosa

El taller de poesia, 11


Salvador Giralt

Àvia Rosa

Il·lustracions d’Àngels Monedero

emboscall


Primera edició convencional: agost de 2003 © Del text: Salvador Giralt © De les il·lustracions: Àngels Monedero Dipòsit Legal: B-37444-03 ISBN: 84-96253-02-3

Primera edició digital: juny de 2012


De petita petiteta em picaves les manetes: –ral ralet, ral ralet, pica pica dineret!– i em posaves els bolquers, i em ruixaves de colònia i jugàvem a escarbat endevina qui ha picat! I buscava amagatall fins i tot a prop del gall, al corral, i sota el llit, i a l’armari dels confits... Quan els pares se n’anaven per afers..., a la ciutat, jo em quedava de bon grat. Ens n’anàvem de passeig 1


pel camí de les roselles; les collíem a grapats!, i a la font del Rat-penat, estirades en un prat, les trenàvem i ens en fèiem diademes, i ens en rèiem...;


tu eres la fada padrina i jo feia de fadrina, i després a l’inrevés, i després, per l’aiguavés d’aquell prat, com dos trapelles, vinga salts i tombarelles..., miràvem, cap per avall, tots els núvols del cel blau.

3


Ai, distreta, àvia Rosa, que distreta!, però quin fum, quan tornàvem cap a casa, que sortia de la cuina! Tot el fons de la cassola ha quedat com una sola negra, negra com carbó! Ai, la cuixa i el carpó! T’has posat les mans al cap, i un semblant més preocupat! Àvia Rosa, no et preocupis; ara, tu, no te n’ocupis; descansa una estona al llit perquè tinc un acudit: que jo faré de cuinera i no vull de cap manera que no em deixis ajudar; 4


jo a la cuina i tu a callar! Què farem... farem un brou; de primer un bon tros de bou, alls, magranes, cebes tendres i, a trossets, cordill d’estendre; ous, enciams, pollastres pocs, molt de sucre, cul de porc, dues serps, quatre granotes, hi tirem a més les potes del canari de la gàbia, i un ditet del peu de l’àvia…


(que li doni molt bon gust, tirarem el més molsut). Apa, vinga, arrenca el bull, jo t’ho mano: abracavull! Ja és això, sents el xup-xup?, bulli el most en el seu cup! I de postres, carquinyolis, perquè som les més finolis; i un pastís de xocolata alt aixís, amb molta de nata; i després, de ressopó taronjada en el porró... Ens ho vam passar més pipa! Visca!, vam quedar molt tipes! Vam dormir fins a roncar estirades al sofà...

6


Ja s’enfonsa per la serra perquè es cansa i torna a terra; es fa gran i ja no pica, s’endolceix de mica en mica; el sol muda de color, poc a poc es torna un foc de color vermell magrana... Ens venien moltes ganes, te’n recordes?, allavors àvia Rosa, d’anar a l’hort a estirar les pastanagues i pelar unes quantes faves, i amb la mànega regar les tomates de penjar, i regar-nos, ben descalces, des dels peus fins a les calces; i menjar badocs i figues, 7


i miràvem les formigues, que feineres!, que feineres!, que traginen per les seves carreteres i s’enfilen en els arbres negres, negres i petites com el pebre. I preníem la lletera (quan passàvem ran de l’era li posàvem l’aigua al ca), i agafades de la mà caminàvem, pas a pas, a buscar la llet al mas de les vaques munyidores, jo petita, tu senyora... Adéu sol! Hola lluna! Estrella de la fortuna ja has sortit del teu palau? Canta el grill. Canta el gripau. Les estrelles, nit bonica, com la pols del pica-pica, van sortint a poc a poc. 8


Ai, m’agrada molt el joc de tirar pols a l’esquena ! Però la fosca em dóna pena. Àvia Rosa, i si girem...? Què te sembla si tornem.


I de nit, sense piular, els nens van a descansar... Em cantaves la non-non per fer-me venir la son, al cotxet ben cotxadeta, de la Verge petiteta que aprenia de filar, i de lletra, i de brodar... De les nou a un quart de deu tenies molt bona veu. M’agradava aquell anar de la barca, i navegar!, cap ací i per allà. Quan tocaven les campanes els dos quarts, teníem pana: descansaves al sofà. 10


Àvia Rosa que no em gronxes?, gemegava en el cotxet, que no em gronxes un poquet? I tornaves a cantar, i tornava el navegar, de primer amb un pas molt viu (jo que feia la viu-viu...), que s’anava relaxant, i t’anaves desinflant...


A les deu capcinejaves lentament, i badallaves. –Ja n’hi ha prou, vinga, a dormir! sospiraves a la fi. Aleshores jo frisava: –Ai, tinc set, tinc molta set! –, i em portaves un gotet. –Àvia, Rosa, on és la pipa? –Ai, em portes, una mica, la fireta per jugar? –Ai, tinc mocs, em vols mocar? –Ara explica’m la rateta que escombrava l’escaleta... –I ara vull l’Alí-Babà!, conta-m’ho, com va passar? –Nena meva, ja n’hi ha prou, que no ho veus que tothom dorm! –Va, només la caputxeta!, quedaré molt dormideta… Aleshores quan el llop s’acostava com un grop a ca l’àvia, i la tancava a l’armari i es posava 12


en el llit i es disfressava... –Ai, tinc por, tinc molta por! –, gemegava amb intenció; perquè jo el que més volia, i si no no m’adormia, és que a coll, ben bressadeta, em diguessis: princeseta a fer nones, a dormir...

13


I ara que ja sóc molt gran

(de debò que sóc molt gran) i em vesteixo tota sola, i em pentino, i fins recito com veieu que faig i canto, i ja sé comptar amb els dits, àvia Rosa, saps què et dic? –perquè diu la meva mama que avui fas molts i molts anys! doncs que et porto aquests regals: violetes violetes, margarides guarnides amb ortigues (males herbes però són bones), i una rosa tota rosa; veus, que rosa? Àvia Rosa, per molts anys!

14


Fi

Àvia Rosa  

Poema narrtiu de Salvador Giralt

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you