Page 1

JesĂşs Aumatell

Fragments del quadern de l’autista

Papers reciclats, 2


© Jesús Aumatell © d’aquesta edició: emboscall digital Primera edició convencional: febrer de 1999 Primera edició digital: maig de 2012


Autoretrat de l’autista com a santificat.


1 Parlar ĂŠs engendrar(-se) des del no-res.


2 Llum primigènia, silenci.


3 Paraula que no es nega el silenci: llum.


4 D’un nom fiu-me figuera: desprès de l’ombra, veu en carn arbrada.


5 Amb arrels a l’estómac creixen arbres verbals. Fills de les noces de l’ànima i la carn.


6 Com el xaió, que veu la lluna a l’aigua de la bassa i pensa que en la foscor hi ha esquerdes blanques, jo, que busco en les paraules el sentit.


7 Un home fa camí per la cinglera i mira el cel, el blau ofec pregon. Una corona al fons de la pedrera, el sol principi del sentit del món. Buscant la llum al dellà de l’espera, suara altívol rei, ajups el front, perdut en la foscor de la frontera –camins negats en formes que no són. Un home estén la mà i diu: jo sóc. És el triomf, senyor, del teu servent. Xai convidat al gran banquet del coc, entona a crits un càntic que no entén. Busca la llum en la cendra de l’hora. És el cant de la boca que el devora.


8 Que no sigui el mirall el lloc de l’altre a casa teva.


9 Quan el sol s’enfonsa el cel li llença roses.


10 Entre el cel i la pell la volta de l’abisme.


11 Pels estimballs de l’aire el vent empaita trossos foscos de paraules.


12 Alimentem el buit, el corc que ens balma.


13 (Representació) La carcassa del cel sosté el crepuscle com la carpa d’un circ.


14 En la paraula es creuen el cos i l’ànima.


15 Sobre la creu de la paraula es toquen l’ombra i la flama.


16 Si no és que un déu va fer la soca encesa, ¿què fou abans, el foc o l’arbre?


17 L’estàtua és a dins o a fora del marbre? Immòbil o en trànsit?


18 Treu-te el cos, dorm, reposa.


19 (Laberint / Rosa) El buit és l’embolcall de mi. Jo: final de camí.


20 A l’escola del silenci s’aprenen llengües mortes.


21 Per descansar-ne, donem els records a les formes retòriques.


22 (Corb) De l’espanyada llum, sacsada tenebrosa. Es dóna, l’ombra, ferida al pou, nocturna polpa, isard carnús, ara fortor de podridura. Plenitud. Esfumar l’aire, de paraules peixera, càntera, freixura.


23 (Coloma) Ocella d’urpa esmussa, recordada del cant al call del vol. No pot la boca dir res encara, trista escairadura del blanc triangle.


24 (despertar) Escorxa l’aire l’animal visible. No alena. Pedra sobre l’ombra d’ella, perplexitat del freixe quan satura, el sol, la brosta.


25 Torna, ocell poruc, al la deu muda. Omple’t el call de la boca amb el vol del cant.


26 Escriure per fer emergir el misteri, per desvetllarne un que dormia, per revelar la foto del que ĂŠs. Escriure per tocar, per veure, per sentir, per parlar. Escriure per escriure. Per saber i per ignorar. Escriure per no pensar en escriure. Escriure per callar, cessar, gesticular.


27 La veu indefensa com l’aigua. La boca se n’omple. Emergeix, tímid ocell, sol minúscul, mot: trenca l’aire amb el teu vol.


28 Quan parles, et sento coure al caliu del temps.


29 El sol s’estimba en els meus ull.


30 (Opció a) Mentre penso aquesta frase algú l’escriu en un paper.


31 (Opció b) Algú pensa aquesta frase mentre l’escric en un paper.


autista  

Fragments dels quadern de l'autista, de Jesús Aumatell

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you