Issuu on Google+

El dipòsit controlat de la Vall d’en Joan Tres dècades de gestió dels residus municipals a l’àrea metropolitana de Barcelona 1974-2006


El dipòsit controlat de la Vall d’en Joan Tres dècades de gestió dels residus municipals a l’àrea metropolitana de Barcelona 1974-2006


Continguts

Pròleg | pàg. 13

Un espai metropolità recuperat | pàg. 15

1. Els orígens | pàg. 16 1.1. El destí de la brossa abans dels setanta | pàg. 18 1.2. La decisió de construir un nou abocador | pàg. 24 Articles d’opinió | pàg. 30

2. El compromís de tancament | pàg. 34 2.1. Els precedents del Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals | pàg. 36

2.2. El dipòsit en la planificació ambiental metropolitana | pàg. 42 2.3. El canvi de paradigma en la gestió dels residus | pàg. 46 Articles d’opinió | pàg. 55


6Foto: PV/BP

3. La gestió sostenible | pàg. 64

3.1. L’aprofitament energètic del biogàs | pàg. 66 3.2. El tractament dels lixiviats | pàg. 72 3.3. L’experiència pilot de disposició en bales | pàg. 78 Articles d’opinió | pàg. 82

4. La integració en el Parc del Garraf | pàg. 84

4.1. El projecte de restauració paisatgística | pàg. 86 4.2. El control i manteniment postclausura | pàg. 94 Articles d’opinió | pàg. 97

Cronologia | pàg. 102

Traduccions | pàg. 112

1. Castellano | pàg. 114 2. English | pàg. 140


Pròleg

José Cuervo

President de l'Entitat del Medi Ambient de l'Àrea Metropolitana de Barcelona En els darrers trenta anys, la cura i el respecte per l’entorn han passat d’ocupar poc més que els peus de pàgina de qualsevol programa polític a esdevenir-ne un dels eixos fonamentals, amb una dotació important de recursos destinats a gestionar-los i a cercar noves maneres de valoritzar els residus i minimitzar-ne l’impacte. La conscienciació ambiental, els nous reptes sorgits arran de les conseqüències d’anys de planificació nul·la i l’augment demogràfic han estat determinants en aquest canvi global. La història del dipòsit controlat de la Vall d’en Joan reflecteix l’evolució conceptual, política i tècnica dels models de tractament que han estat aplicats a l’àrea metropolitana durant les tres últimes dècades. Mentre que l’abocament i la incineració eren inicialment els únics sistemes de gestió, actualment han quedat relegats als últims esglaons de la jerarquia de tractament de residus, reservant-los només als materials no recuperables o no recollits selectivament. Tot i l’augment continuat del volum de residus municipals i la dificultat de trobar emplaçaments finalistes dins el propi territori, el 30 de desembre de 2006 l’últim camió carregat de residus municipals buidava el seu contingut al dipòsit, complintse d’aquesta manera el compromís de tancament. Aquesta mesura, que ha representat un esforç sense precedents, ha estat possible gràcies a l’ús de tecnologies capdavanteres combinades amb la més ferma voluntat política i complicitat dels ciutadans.

L’Entitat del Medi Ambient (EMA) ha estat l’instrument emprat pels ajuntaments per canalitzar les actuacions metropolitanes en matèria ambiental. Sota les premisses del consens i la transparència informativa, els ajuntaments i l’EMA han estat capaços de transformar l’antic model de gestió en un feix de línies estratègiques clares i definides. Altres instal·lacions que daten també dels anys setanta han estat clausurades o fins i tot substituïdes per infraestructures de recuperació de residus, fent evident l’espectacular evolució cap a les actuals polítiques ambientals. El tancament del dipòsit controlat de la Vall d’en Joan marca, per tant, un punt d’inflexió definitiu. Sembla clara la desaparició definitiva dels abocadors generalistes, la primera i més evident conseqüència de la metamorfosi de la conscienciació ambiental de la nostra societat. El present i el futur de la gestió de residus ens porten a cercar respostes múltiples i transversals, gestionades a la llum dels valors i principis de la cultura de la sostenibilitat. La recerca de noves solucions i l’intercanvi de tècniques i experiències amb altres ciutats d’arreu del món ens situen en una posició privilegiada. La implicació dels responsables polítics i la corresponsabilització ciutadana assegura l’aprofitament d’aquestes sinergies, amb la fita inequívoca i irrenunciable de garantir la millor qualitat del nostre entorn metropolità.

3Foto: PV/BP

13


3Foto: PV/BP

Garraf 2007 Un espai metropolità recuperat El 31 de desembre de 2006 constitueix una data històrica per a l’àrea metropolitana de Barcelona des del punt de vista ambiental i social. La clausura del dipòsit controlat del Garraf que ha dut a terme l’Entitat del Medi Ambient, després de tres dècades de funcionar a ple rendiment, consolida la implantació d’un model metropolità de gestió dels residus sòlids urbans basat en els principis emergents de la cultura de la sostenibilitat: la recuperació, la reutilització, el reciclatge i la valorització dels materials i fraccions aprofitables, en detriment de la disposició definitiva de recursos que no han finalitzat encara el seu període de vida útil. La restauració del dipòsit del Garraf, iniciada l’any 2001, ha estat fruit de l’esforç col·lectiu i culmina un procés engegat durant els anys noranta amb el compromís de tancament i l’aprovació, el 1997, del Programa Metropolità, on es posaven les bases d’aquest canvi de paradigma en matèria de gestió de residus municipals. Amb el tancament de les instal·lacions del dipòsit també s’aconsegueix recuperar un indret de gran valor en el sistema natural del massís del Garraf, la Vall d’en Joan, reintegrant-lo paisatgísticament i reconvertint-lo en un nou espai metropolità de lleure ciutadà que, amb el temps, esdevindrà un excel·lent instrument d’educació i sensibilització ambiental sobre el cicle dels residus urbans. L’any 2007 comença, doncs, una nova etapa de la història ambiental de l’àrea metropolitana de Barcelona. Tot un repte.


El dipòsit controlat de la Vall d'en Joan