Issuu on Google+


INDEX 1. Resum. 2. Opinió personal. 3. Comprensió lectora: ○ Descripció dels personatges. ○ Ambientació (temporal i espacial).


1. Resum Morgana la dels ulls verds. Pasqual Alapont. ( Edicions Bromera. Alzira, 2011) La Morgana de la sèrie de narracions creada pel valencià Pasqual Alapont no té res a veure amb el mag Merlí. És una alumna de Primària que ens produeix simpatia per la seva sinceritat. Què no faríem, que no hauríem fet quan érem molt molt joves perquè uns ulls verds ens mirassin? Versos? Copiarlos del Bécquer més romàntic? Negar la nostra inèpcia a l’hora de muntar en bicicleta? Ocultar els nostres defectes? Berenguer ho fa, això. I més! Per Morgana, la dels ulls verds, doneta que dóna el títol a un nou llibre de la sèrie protagonitzada per aquesta preadolescent d’una intel·ligència tan incisiva com clara i amable. Per ara, la sèrie comprèn El quadern taronja de Morgana i Qui té por de Morgana? Allò que Morgana ens produeix amb cada llibre és el mateix: simpatia. Ens agrada llegir com sap posar-se en el lloc dels altres; fins i tot quan emet un dels seus comentaris aparentment mordaços, la seva mordacitat és farcida de tendresa, té la preciosa condició de la ingenuïtat, i la no menys preciosa de la sinceritat. El seu humor és com una brufada, no empalaga ni ofèn; delata paradoxes de les relacions humanes, situacions ridícules, veritats que podrien ser declarades de forma àcida... Morgana no té res a veure amb Merlí, el mag artúric. És alumna de Primària – en el llibre acaba aquesta etapa educativa i es prepara per fer el salt a la Secundària, i segur que l’autor ja té al cap i potser a la memòria de l’ordinador més aventures seves. D’ella i de la seva colla: Víctor, Lola, Pometes Golden, Juli... El cos de secundaris es completa amb la padrina vella, amb els pares de Morgana –treballadors, simplement-, el seu germà, la núvia gòtica, el conjunt de professors de l’escola... En resum, una història de sèrie en la qual l’autor no desaprofita, a més, d’una forma molt discreta, l’ocasió per parlar-nos amb brevíssims apunts de fraccions, probabilitats, l’imperi romà, el sistema sexagesimal de mesura, el càlcul de les àrees de formes geomètriques o els íbers... Els jocs que Alapont fa (el fa fer a Morgana i les seves amigues i mestres) amb el llenguatge –el vocabulari, els neologismes, l’anàlisi sintàctica, etcètera- són oportuns i no destorben ni enfarfeguen el text i permeten reforçar el valor que pot arribar a tenir una bona capacitat d’expressió. Igualment aprofitables, pel joc verbal que contenen, les converses virtuals entre els personatges. Agradaran als escolars. Satisfaran els mestres. El capítol final, d’una continguda tendresa, agradarà a qualsevol lector. Si acaba amb un bes, amb un primer bes... Perquè, tanmateix, el relat és el d’un creixement, d’una maduració, d’una descoberta. Les il·lustracions són també molt discretes, cosa que agraïm especialment, i el seu to oscil·la, direm, entre un realisme també deformat amb humor i una caricatura benvolent. Aquests són els elements amb què sempre es configura el to del relat. Són coherents amb la personalitat de l’autor i amb la seva professionalitat com a escriptor, de gran rigor, conegut també per les seves propostes teatrals: un dels bons i complets escriptors del País Valencià.

2. Opinió personal. 3. Comprensió lectora: ○

Descripció dels personatges.


â—‹

AmbientaciĂł (temporal i espacial).


Morgana la dels ulls verds