Page 1

EL MODERNISME Treball de Síntesi 3r ESO


1.

p. 19 Itinerari modernista - PASSEIG DE GRÀCIA

Introducció

- p. 19 Casa Berenguer

p. 3 Expectatives del treball de síntesi

- p. 20 Casa Pia-Batlló

p. 8 Introducció - Modernisme una història de destrucció

2.

p. 21 Illa de la discòrdia

Llocs per visitar

- p. 21 Casa Amatller

p. 10 FÀBRICA ANÍS DEL MONO

- p. 23 Casa Lleó Morera

p. 11 HOSPITAL DE SANT PAU

- p. 24 Casa Batlló

p. 12 Itinerari modernista - DIAGONAL

P. 25 LA PEDRERA

- p. 12 Casa Macaya

p. 27 Itinerari modernista - CASC ANTIC

- p. 13 Casa Terradas

- p. 27 Casa Martí

- P. 15 Palau del Baró de Quadras

- p. 28 Reial Acadèmia de Ciències i Arts

- p. 16 Casa Fuster

- p. 29 Casa Bruno Cuadros

- p. 17 Palau Serra

- p. 30 Antic Hotel Europa

P. 18 LA SAGRADA FAMÍLIA

- p. 31 Palau Güell

3.

Valoracions - p. 33 a 38 Valoracions per grups


EXPECTATIVES

Aquest treball, que serà útil per tal de conèixer el modernisme de la nostra ciutat, ja que visitarem alguns dels monuments més destacables de Barcelona. En primer lloc, les nostres expectatives de cara a aquest treball és que, a part de l'aprenentatge d'aquest tema, el modernisme també aprenem a moure'ns millor per la nostra ciutat, a saber ser més responsables i cooperar amb els nostres companys. Per altra banda, esperem que sigui un treball força lúdic i no molt extens, ja que no ens sobra temps. Ens agradaria no tenir molta feina per casa i poder-la acabar en els dies de crèdit.


EXPECTATIVES

Creiem que aquest treball de síntesi serà més lúdic que el de l'any passat, ja que els professors han reduït bastant feina. Els llocs que visitarem ens semblen interessants perquè són part del nostre patrimoni cultural i amaguen una història darrere. Ens fa il·lusió saber que anirem

sols

amb

el

nostre

grup

per

Barcelona.

A part aprendrem molt sobre la nostra ciutat, i tindrem noves responsabilitats com ser puntuals, comportar-nos pel carrer amb els altres companys i fer cas als

guies

i

als

tutors.

Al principi quan ens van dir que no marxàvem de colònies ens vam enfadar però ara que sabem la idea principal d'aquest treball i tenim ganes de començar. Esperem aprovar amb bones notes i aprendre coses noves


EXPECTATIVES Creiem que serà un bon treball de síntesis, ja que hem vist que tots els tutors han treballat i han vetllat perquè ens ho passem bé i sigui lúdic. Pel que fa a les sortides, visitarem els llocs més emblemàtics i coneguts de la nostra ciutat. Pensem que podrem fer un bon treball, ja que amb el nostre grup treballarem i ens ho passarem bé; agraïm poder haver escollit els components del nostre grup. Seguidament, en referència als aprenentatges, ens complaurà conèixer un dels moviments culturals que més caracteritza la nostra ciutat. També ens comprometem a tenir una actitud bona i treballadora, ja que volem ajudar al fet que el treball i les activitats flueixin millor. Finalment, esperem treballar bé com a grup i cooperativament, ja que serem treballadors i ens esforçarem. També ajudarem a conjuntar les idees per aconseguir un bon resultat final. En conclusió, serà una activitat en la qual ens podrem conèixer millor entre nosaltres i podrem descobrir noves aptituds de tots i de cadascú dels components del grup.


EXPECTATIVES En aquest treball de síntesi de 3r sobre el modernisme consisteix a conèixer millor el nostre llegat modernista i a partir d'aquí fer una sèrie de tasques: un logotip i una revista. Primer ens agradaria situar-nos en l'època i després, a l'hora de visitar les cases modernistes ens agradaria admirar l'arquitectura modernista i aprendre més sobre la seva construcció i els seus autors. Valoraríem molt que les activitats fossin lúdiques, dinàmiques i més lliures, és a dir, anar per la ciutat independentment, fent els recorreguts i les gimcanes. Creiem que el treball en grup és una bona manera d'aprendre a treballar en equip i els valors que comporta, les responsabilitats, l'educació, la coordinació i la tolerància.


EXPECTATIVES

X


MODERNISME, UNA HISTÒRIA DE DESTRUCCIÓ El modernisme va ser un moviment cultural que va tenir un impacte important en l'art de l'arquitectura i que va trencar amb la monotonia i va suposar el fi d'una crisi profunda a Catalunya, més concretament, Barcelona. Així i tot, va ser un moviment internacional: a Alemanya, Jugendstil , en Àustria,Sezessionstil , a Itàlia s'anomenava Liberty i a França i Bèlgica, Art Noveau; a Anglaterra, Modern Style. També, el modernisme va coincidir amb el Noucentisme, i tot això, va fer que l'Església s'espantés, ja que aquest moviment comportava avenços científics i filosòfics. En aquella època hi havia una burgesia molt variada –alguns fugien de la guerra, altres tornaven de les Amèriques i altres s'enriquien de l'art...­però tots tenien un mateix objectiu: la creació de la casa més original, ornamentada, bonica, original i, sobretot, provocadora. Aquesta és la raó de l'establiment de la burgesia a l'Eixample. A més a més, la ubicació original del modernisme dins de la ciutat de Barcelona era a l'Eixample, més concretament, a la zona del Nucli antic, a la Casa de les punxes, el Parc Güell, el Palau de la música... Això suposava la poca visibilitat del lloc, ja que el carrer on s'ubicava, era molt estret. A Barcelona, el modernisme arribà entre finals del segle XIX i principis del segle XX. Amb el triomf de les arts aplicades gràcies als artesans, Barcelona és el lloc on més es nota l'impacte que ha deixat aquest moviment cultural, amb obres arquitectòniques i artístiques molt importants per a la ciutat. Així i tot, aquest moviment va crear una desaprovació de moltes persones destacables, on destacava Eugeni d'Ors, que va fer una crítica despietada explicant que no tenia cap mena de sentit ni res a veure amb la societat d'aquells temps. A diferència dels modernistes com Gaudí (l'últim de tots), que defensaven originalitat i atreviment, ell proposava un art més civil, seriat i seriós. Per això, van ocórrer grans atacs en obres modernistes, com poden ser la Pedrera i el Palau de la música, que eren qualificades d'insòlites i innecessàries. A més a més, se li van sumar la Casa Sitjà, la Casa LLoarela i la Casa Juncadella, durant la Guerra Civil i a causa dels problemes entre Espanya i Catalunya. D'altra banda, els edificis modernistes també van haver de patir la solució vertical, que va ser una ordenança municipal basada en afegir 2 pisos extres a causa d'una crisi econòmica, que va provocar danys irreparables a les seves arquitectures. En conjunt, aquestes destruccions van ser causa del Noucentisme. (...)


Afortunadament, va haver-hi un punt d'inflexió en el pensament de la població que va fer que el modernisme es convertís en un moviment popular i acceptat en què, per exemple, l'any 1950 existien 1200 espais reservats, com podien ser cafeteries, hotels… (...) i el mobiliari modernista va ser venut. En conclusió, el modernisme va poder saludar al món sencer quan va arribar a Nova York en el 1952, en què es va produir un canvi de mentalitat internacional.


ANÍS DEL MONO L'any 1840 es va aixecar la fàbrica, situada dins del barri industrial i al costat de la via del tren, cosa que abans afavoria el transport de les mercaderies. La família Bosch va decidir començar a produir el seu licor a gran escala després que altres famílies també haguessin començat a produir aquest projecte. Era una família que tenia contactes a llocs exòtics. Un dels dies arriba a la fàbrica una gran capsa amb un mono a dins. A poc a poc, la gent l'anirà coneixent com l'Anís del Mono; per tant, podem dir que el licor va ser batejat pel poble. En referència a l'etiqueta, podem veure que apareix un mico subjectant una ampolla d'Anís del Mono. Aquest simi té trets humans com per exemple la seva cara on es veu representat a Darwin que és el creador de la teoria de l'evolució. En una de les mans del mono podem comprovar que subjecta un pergamí en defensa de la ciència, les filles de Vicente Bosch van afirmar que el seu pare no era evolucionista per tant, segurament era en forma de burla l'aparició de personatges científics.

ELABORACIÓ El procés comença posant en remull la metafaluca. A continuació, es destila la planta per treure-li totes les seves propietats i aconseguir un oli essencial. Durant la destil.lació s’utilitzen bidons de fusta, aïllant de la temperatura, com es feia tradicionalment. Cada 1200kg de la planta obtenim tan sols 20mL d’oli essencial però podrem omplir unes 20 ampolles. Més tard, a l’ oli obtingut se li afegeix aigua de l’aixeta després de corregir-la amb un filtre. Per altre banda, es fa un xarop d’aigua i sucre al qual posteriorment se li posarà carboni actiu per evitar l’engrogiment. Més tard, s’eliminarà el carboni actiu a través d’un filtrat amb sorres. Per acabar, es barregen totes les substàncies i s’envia una mostra al laboratori per comprovar-ne la qualitat.


L’HOSPITAL DE SANT PAU L'Hospital de Sant Pau és un conjunt modernista situat a Barcelona i que fou projectat per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Va ser construït entre 1902 i 1930 en dues fases: la primera, duta a terme per ell mateix entre 1902 i 1913, consta de tretze edificis modernistes; la segona, realitzada pel seu fill Pere Domènech i Roura a partir de 1920, compta d'uns altres sis edificis d'un modernisme moderat, així com d'altres construccions posteriors. Tot i no haver-se desenvolupat íntegrament tot el projecte original la seva notorietat ha estat reconeguda amb diversos premis i amb el nomenament com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1997. Edificat com a un centre hospitalari modern i innovador, al cap de cent anys ha deixat de complir amb aquestes funcions, que van ser traslladades, a partir del 2009, a un nou hospital dins del mateix perímetre del recinte en sintonia amb les necessitats del segle XXI. Després de quatre anys d'obres de restauració, el recinte modernista es va inaugurar el 24 de febrer del 2014 acollint, entre altres, centres de les Nacions Unides i de l'OMS. (https://ca.wikipedia.org/wiki/Plantilla:Article_mar%C3%A7_17) Construït amb els materials i la decoració pròpia d'un modernisme amb inspiració neogòtica, destaca la profusió de ceràmica, amb funcions profilàctiques i decoratives, maó vist i escultures que incorporen una ampla iconografia on es mostra la visió religiosa i historicista del seu autor. Per la gran quantitat d'edificis, la seva riquesa ornamental i el seu nivell de conservació, l'Hospital de Sant Pau és el conjunt més gran de l'arquitectura modernista catalana.


CASA MACAYA

Aquesta casa, que rep el nom de Casa Macaya des dels seus inicis, està situada al passeig de Sant Joan. El seu autor és el conegut arquitecte Josep Puig i Cadafach, la qual va estar construïda el 1901, a principis de la vida de l'autor. Josep Puig i Cadafalch la va construir per encàrrec de Romà Macaya i GIbert, el propietari de la casa. La principal funció d'aquesta casa en aquella època era d'habitatge, és a dir com una casa en particular. Per tant la feina encarregada va consistir a construir una casa particular per Romà Macaya i Gibert. Entre els temes decoratius que podem distingir en la façana són elements d'origen vegetal, és a dir de la natura com les flors, estrelles, etc. i altres elements. Tot i que també podem observar una bicicleta. Respecte als materials, es basen en ferro forjat, pedra picada, vidre o fusta. Consta d'unes línies horitzontals i corbes, tot i que també podem observar alguna de recta. El pis més important d'aquest edifici seria el primer, el principal; ja que és la planta més gran. Podem distingir moltes tècniques artesanals que s'han usat, entre elles el relleu, el vidre, la ceràmica que es troba sobretot en l'interior de la casa i en el pati; l'esgrafiat o el ferro forjat.


També és important nomenar la planta baixa, on s'utilitzen la pedra tallada amb serra i usaven un element constructiu i decoratiu per les portes anomenat arcs parabòlics. Respecte als materials, la major part de la casa està construïda amb ferro forjat però també hi trobem pedra, ceràmica, marbre... entre d'altres, com els que abans ja s'han anomenat. A part, hi predominen les corbes com per exemple els arcs i les línies verticals. Pel que fa al pis més important era el terrat?, ja que es veia clarament reflectit el treball que havia fet Antoni Gaüdí i era una planta mot maca, ja que és una de les parts de la casa amb més detalls arquitectònics i decoratius. Entre les tècniques artesanals hi destaquen el relleu, l'esgrafiat? i el que més es pot observar és la tècnica del ferro forjat. Per acabar, Antoni Gaudí va comptar amb aquests artesans entre altres forjadors: Joan Oñós, Salvador Gabarró i els germans Lluís i Josep Badia i Miarnau i els marbristes germans Ventura.

Casa Macaya


CASA DE LES PUNXES

La casa de les Punxes va ser construïda per Josep Puig i Cadafalch i està situada a la cantonada amb Diagonal-Roselló. Es va construir el 1905 quan l'autor tenia 38 anys. Aquesta casa va ser encarregada per Bartomeu Terrades Brutau, qui volia tenir una casa per cadascuna de les tres filles i el resultat d'aquestes va ser un edifici semblant als antics castells medievals; és a dir, tenia funció d'habitatge. A la façana hi destaca el predomini de la pedra, vidre, maó, ferro forjat i, per sota els balcons la rajola, tots ells utilitzats amb formes geomètriques. També hi ha molta decoració floral a la façana. Al terrat de l'edifici hi ha 6 torres amb forma de punxa, i és per aquest motiu que la casa rep aquest nom. Enrique Monserdà, Alfons Juyol i Bach i Manuel Ballarín i  Lancunetra van ser els artesans de la Casa de les Punxes, tots ells utilitzaven les següents tècniques: la pedra artificial i el ferro artificial?????


PALAU DEL BARÓ QUADRAS

La casa Baró Quadras situada al número 373 de Diagonal. Va ser construïda per Josep Puig i Cadafalch, quan aquest tenia 37 anys, entre els anys 1904-1906. Va ser un encàrrec del Baró Manel de Quadras. L'edifici és una obra declarada Bé cultural d'interès general. Actualment és la seu de l'institut Ramon Llull.

La façana principal que dóna a l'Avinguda Diagonal és una barreja d'estils gòtic i plateresc amb resultat d'una enorme riquesa decorativa. L'interior ens mostra certa influència de l'arquitectura islàmica. La façana posterior és més convencional amb una decoració que recorda el Sezzesionstyl vienès. A l'interior es manifesta l'ús de ceràmica de certa influència de l'arquitectura islàmica. Els materials utilitzats són la ceràmica, molt present a l'interior del vestíbul, la pedra, cobrint la major part de l'edifici, el ferro forjat, que el podem trobar des dels balcons fins al seu interior, la fusta, situada a la tribuna i el vidre, tant a les finestres com en elements decoratius. Hi predominen les formes abstractes i les corbes, les línies tant poden ser rectes o corbes, però generalment i predominen més les corbes en horitzontal. El pis principal és el primer, ja que és on vivia la família propietària i és hi ha més elements decoratius. No consta de cap esgrafiat ni de cap relleu, com hem dit abans el vidre, la ceràmica i el ferro forjat són els principals, tant en la façana i en les seves formes abstractes com en el seu interior, amb els seus elements decoratius.


CASA FUSTER La Casa Fuster va ser construïda per Lluís Domènech i Montaner amb l'ajut del seu fill Pere Domènech i Roura entre els anys 1908 i el 1911. Està ubicada a l'actual barri de la Vila de Gràcia, en concret, al Passeig de Gràcia 132. Aquesta construcció va ser la darrera de Domènech a Barcelona i de les últimes de la seva vida. El projecte que li van encarregar havia de ser una residència familiar i avui en dia, és un luxós hotel de 5 estrelles. Pel que fa a la cara orientada a la Diagonal, està decorada amb medallons de pedra amb flors sense temes animals, columnes de pedra rosa, característiques de l'autor, balcons amb decoracions i finestres trilobades. Per altra banda, a la façana muntanya hi apareixen medallons amb àligues. Pel que fa als materials dels quals està construït aquest edifici modernista podem veure: marbre blanc (que denoten una gran contenció expressiva i afavoreix l'eurítmia de les façanes), pedra (majoritàriament) vitralls, ferro forjat(a les baranes). Respecte a les formes, la majoria de formes són lineals, columnes... no s'hi poden apreciar molts arcs, ja que la part de dalt de les finestres té una espècie de trèvol. Davant de l'hotel estan situats els jardins Salvador Espriu, té aquest nom en honor al poeta, ja que en un dels despatxos de la casa, va ser escrita una de les seves obres més importants. (https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Fuster)


PALAU SERRA

Casa Serra o Can Serra és un edifici a la ciutat de Barcelona obra de Josep Puig i Cadafalch. Construït per encàrrec del comerciant manresà Pere Serra i Pons entre 1903 i 1908, a la Rambla de Catalunya, 126 cantonada amb Còrsega, 311, i façana posterior a l'avinguda Diagonal. A les façanes destaquen els elements historicistes derivats del vocabulari arquitectònic del segle XVI peninsular i, en concret, segons Cirici, de la desapareguda casa Gralla del carrer Portaferrissa. (https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Serra) Aquestes façanes, "inspirades en el més elegant estil plateresc", foren les que reclamaren l'atenció del jurat del concurs anual d'edificis artístics de l'Ajuntament de Barcelona de l'any 1908, que no pogué atorgar-li el premi corresponent a l'any 1907 perquè l'obra no estava encara enllestida. Lluís Permanyer i Lladós (Barcelona, 1939) és un periodista i assagista català. Actualment la casa Serra són uns apartaments i anys enrere era una casa.


LA SAGRADA FAMÍLIA

La Sagrada Família és un temple expiatori i a la vegada un centre turístic. Està situada al centre geogràfic de Barcelona. Va ser començada? NO per l'arquitecte Antoni Gaudí el 1882. Aquest va morir l'any 1926 i per tant només va veure dues? parts de la construcció. Aquesta església té forma de creu llatina. La façana principal no la va construir Gaudí però la va pensar ell (...) Apareix Jesús penjat a la creu i per tant explica la seva mort. L'arquitecte volia que la façana transmetés una sensació de duresa i por. Per altra banda, l'interior de la casa volia que transmetés un sentiment de calma, tranquil·litat i alegria. Al matí, l'església, s'il·lumina de blau i verd pel color dels vitralls que coincideix amb la posició de la llum del sol. A més a més les columnes que hi ha imiten arbres i el sostre està ple d'hiperboloides. Tot això fa que Gaudí aconsegueixi el seu objectiu. Avui en dia en el terra hi ha una part feta de suro però està planificat treure-la. També hi ha una altra façana, la de naixement. Hi surten els 3 reis, pastors i la família de Jesús. Dins la Sagrada Família està calculat que hi càpiguen 4000 persones. Aquesta famosa construcció s'acabarà el 2026 per celebrar el centenari de la mort de Gaudí. Falta per construir un 30% i s'acabarà en una estrella dedicada a la Verge Maria?

(...)


CASA BERENGUER Per començar anem a parlar de la Casa Berenguer, situada al carrer Diputació feta per l'autor Joaquim Bonaventura Bassagoda i Amigó, va ser construïda durant els anys 1907 i 1908 quan l'autor tenia 35 anys. Aquesta casa es va construir per encàrrec del mateix propietari, és a dir per la indústria, per tal de crear-se la seva pròpia vivenda? Entre els temes decoratius que podem trobar en aquesta casa, hi ha una tribuna de doble alçada, una portalada amb arcs, etc. Principalment la casa va ser construïda amb pedra i marbre; les línies i formes que hi destaquen solen ser corbes i línies horitzontals, tot i que també podem trobar de rectes i verticals. Les tècniques més destacables en la construcció de l'edifici són l'esgrafiat?, el relleu, el vidre... Cal destacar, que el pis més important d'aquest edifici es troba en el primer pis, el que anomenem principal, ja que és el més gran i emblemàtic. Finalment, els artesans que van participar-hi en el projecte d'aquesta casa van ser el mateix propietari junt amb el seu tiet.s'acabarà en una estrella dedicada a la Verge Maria?????


LA CASA PIA BATLLÓ La Casa Pia Batlló és un edifici situat al carrer de Rambla Catalunya, número 17, construït per Josep Vilaseca i Casanova a l'edat dels 43 anys. La casa va ser encarregada pels germans de la família Pia Batlló; Enric i Àngel. El projecte es va començar el 1891 i va finalitzar el 1896. Hi predominen les figures geomètriques, les línies verticals i les horitzontals. És un edifici imponent. El primer que et crida l'atenció són la quantitat de balcons que hi ha a la casa. Els balcons estan recorreguts per unes baranes metàl·liques, cada una amb un detall decoratiu. Quin? Els tres plans de façana de la casa estructuren les seves obertures en eixos verticals i horitzontals regulars. La planta baixa s'obre al carrer per mitjà de grans portals envoltats per pilars voluminosos a causa de les fornícules i les columnetes que els decoren. Destaca la presència, a més, d'unes jàsseres metàl·liques els portals. Els grans pilars de planta baixa serveixen de basament del balcó recorregut per una barana metàl·lica ornamentada. Es veuen arcs en les finestres i sanefes a la teulada i al balcó.  En els seus baixos va acollir, a partir de 1924, el cèlebre establiment "El Oro del Rhin", un cafè en què hi actuava l'orquestra d'Anselm Toldrà i en el que hi assistiren grans personatges com Federico García Lorca, Max Aub o Margarida Xirgu. El cafè tancà les seves portes el 1969.


CASA LLEÓ MORERA La casa Lleó Morera està ubicada al passeig de gràcia, nº35; i va ser construïda, principalment, per Lluis Domenech i Muntaner el 1905, amb l'edat de 56 anys. Va ser un encàrrec de Francesa Morera, filla de l'autor? el 1902, amb la funció de ser? un Palau de la Música catalana a escala reduïda. La senyora Morera va encarregar la transformació modernista de l'edifici a Lluís Domènech i Muntaner, qui la va acabar el 1905. Les obres es van fer en dues fases. La primera, amb llicència concedida el 4 de juny de 1902, va consistir en les reformes interiors que modificaven la distribució. La segona fase va consistir en la reforma de la façana que la senyora Morera va demanar a l'Ajuntament de Barcelona el 17 de juliol de 1903. El projecte excedia en nou metres l'alçada màxima edificable que en el cas de l'Eixample de Barcelona era de 22 metres, si bé es va acceptar aplicant una interpretació de les ordenances municipals sobre els coronaments decoratius dels edificis. A la façana de la casa es pot apreciar perfectament l'estil modernista. A la façana principal i a la planta baixa està ple de dracs i animals. A la façana superior hi ha un munt de dibuixos amb línies corbes. A la teulada hi ha una petita torre on també hi ha decoratius com els de les altres façanes. (...)


Els materials que es van utilitzar van ser vitralls emplomats, mosaics romans a terra, sanefes esgrafiades, llars de foc decorades amb fusta tallada i mosaic i una distribució i dimensions similars. La casa està composta per línies verticals i corbes i utilitzaven tècniques com el relleu, vidre i ferro forjat. El pis més important de la casa és el pis principal. Estava pensat per a impressionar al visitant amb una decoració escultòrica als arcs i els passos de porta que donen a la resta d'espais de l'habitatge. És una decoració que continua al corredor, on hi ha un arc decorat amb una imatge de Sant Jordi lluitant contra el drac per defensar la donzella?. En la construcció de la casa van participar-hi moltes persones, però les més importants són: oEusebi Arnau i Mascort (1863-1933) oGaspar Homar (1870-1953)  oLluís Brú i Salelles (1868-1952)  oMario Maragliano (1864-1944). oAntoni Rigalt i Blanch (1861-1914)  oAntoni Serra i Fiter (1869-1939)  oJosep Pey (1875-1956)  oAlfons Juyol (1860-1917)  oJoan Carreras (1860-??) 


CASA AMATLLER La casa és anomenada Casa Amatller situada al carrer Passeig de Gràcia número 41. L'arquitecte de la casa va ser Josep Puig i Cadafalch. Aquest va ser un dels principals arquitectes del modernisme, juntament amb altres com ara Antoni Gaudí. L'any 1898 va començar la seva construcció i va acabar l'any 1900 (2 anys de construcció). La construcció de la casa va ser un encàrrec per part de la industrial de xocolata Antoni Amatller. Antoni Amatller encarregà a Josep Puig i Cadafalch a reformar l'interior de l'edifici i tota la façana de la casa. A causa d'això, la casa actualment és anomenada Casa Amatller (referit al cognom de l'antic propietari). Actualment té 4 funcions: la primera, fa de lloc d'habitatge; la segona, fa de museu; la tercera, de museu; i finalment, té un bar/xocolateria a dins de l'edifici en honor als inicis de la casa. La decoració de la casa és molt vistosa, ja que està recoberta tota de coses com per exemple: a la part superior de la façana hi ha tot de flors d'ametllers, als dos extrems hi ha 2 dracs, a la tribuna principal estava feta de ferro amb unes línies corbes, a baix de tot a l'esquerre hi ha representats 2 dracs que aguanten un escut i per acabar, a dalt de tot hi ha una sèrie de quadrats molt acolorits. Josep Puig i Cadafalch va utilitzar diversos materials: esgrafiat, ferro, fusta, vitralls, vidres i ceràmica. Les línies de les figures que formen la façana són variades, ja poden ser corbes i rectes. Al llarg de la casa hi havia més d'un pis, però el més important era la planta noble, ja que era el lloc d'habitatge d'Antoni Amatller i de la seva filla Teresa. Per acabar, l'arquitecte a part d'utilitzar diferents materials, també va aplicar diferents tècniques com el relleu, el vidre, la ceràmica, l'esgrafiat i el ferro forjat.


LA CASA BATLLÓ La casa Batlló està situada al carrer passeig de gràcia Nº 43, el seu autor va ser Antoni Gaudí, va ser construïda entre el 1904 i el 1907. Va ser encarregada per Josep Batlló i Casanovas, un empresari tèxtil vinculat amb la família Godó per matrimoni. Aquesta casa antigament només tenia la funció d'habitatge, però actualment també és un museu. El motiu pel qual va ser construïda era que els burgesos i burgeses volien viure millor i lluir les seves cases.

La majoria de la decoració de la casa està feta amb la tècnica del trencadís, per també està feta de fusta (els marcs de les finestres) i de ceràmica. A la façana es pot veure que per sobre el gran trencadís hi ha uns petits cercles, predominen les corbes, no hi ha cap cantonada. El pis més important és el terrat?, ja que la Teulada s'assembla a un llangardaix. Van participar Josep Maria Jujol i Joan Rubió i Bellver. (...)

Casa Batlló


LA PEDRERA Dijous vam visitar la Pedrera, un edifici que formava part del nostre itinerari del casc antic de la qual el seu autor és el famós Antoni Gaudí, l'arquitecte català modernista més conegut. Aquest edifici està situat al Passeig de Gràcia on antigament el barri on se situa vivia la burgesia. La Pedrera és d'inicis del segle XX, més concretament es va començar a construir el 1906 i es va finalitzar el 1912. Originalment rebia el nom de Casa Milà, ja que els seus propietaris era la Família Milà. Tot i que, va ser la Senyora Milà que va pagar el projecte i construcció de la casa i el manteniment de després. Cal recalcar, que el seu nom actual, La Pedrera, va ser batejada d'aquesta manera, ja que en els seus inicis va ser molt polèmica i odiada pels veïns i la població a causa del seu material (pedra) que s'havia de treballar molt i això provocava molt soroll. Com ja hem dit abans, la Senyora Milà era la responsable de mantenir la casa fins que ja no va poder portar totes les despeses econòmicament. Va ser als anys 90 quan l'edifici va passar a ser un museu, amb alguns apartaments. La natura va servir com a font d'inspiració per a molts arquitectes, però sobretot va ser el tema principal de La Pedrera. Primer de tot, això es pot veure molt reflectit en la façana d'aquesta, ja que està feta de pedra massissa ondulada. A l'hora d'utilitzar aquesta tècnica per la façana, dóna una sensació de moviment constat, que ens pot recordar a les ones del mar o les massisses muntanyes catalanes. Una part molt important que cal destacar és el terrat ondulat; ja que recorda al mar Mediterrani (les seves ones). En el terral a més, trobem un tifus d'ara que Gaudí utilitzava sovint en les seves obres: l'arc catenari. També trobem badalots, torres de ventilació i xemeneies inspirades en guerrers medievals. A part, hi destaquen les escultures amb trencadís, tècnica molt important en Gaudí.


En l'interior de la casa, trobem que tots els elements decoratius i mobiliari estan relacionats amb la temàtica de la natura. Com per exemple, les columnes interiors representen els arbres, així com l'escala principal i els capitals de l'interior. Tot el sostre i parets estaven pintats amb motius d'origen vegetal, i en general de la natura. A la porta, hi predominava el ferro forjat que representaven les arrels dels arbres. A més, els balcons en estar fets de ferro forjat també, donava la sensació de les garrofes ondulades. Un altre aspecte que ens va sorprendre va ser el fet que les baranes no estaven fetes per Gaudí, sinó per un altre arquitecte posterior, que generava en conjunt amb la resta de l'edifici, un cert contrast amb l'estil modernista que tenia l'autor. L'edifici tenia 16 apartaments més el seu, que era el principal. Aquests setze apartaments eren llogats per tal de poder pagar totes les despeses que comportava el manteniment i la construcció constant d'aquesta. Respecte als apartaments, tots eren més petits que el de la Família Milà, ja que aquest tenia una superfície de 1300 metres quadrats. La Pedrera va ser i és una casa molt coneguda a Barcelona perquè respecte al model de cases que estivant acostumats a heure i a construir en aquella època, Gaudí va realitzar un edifici molt diferent i modern. En total, l'edifici tenia un ascensor, un pàrquing pels carruatges i pels primers cotxes, casa molt moderna per l'època.

Casa Milà


TEATRE POLIORAMA El teatre Poliorama està situat a la Rambla De Catalunya número 115. El seu autor va ser Josep Domemech Estapà, aquest teatre va ser obert al públic el 1892 com a teatre. La façana es poden observar tres àngels alats, també es veuen diferents representacions de personatges famosos com per exemple Francisco Carbonell, que va néixer el 1768 i va morir al 1837. Va ser un farmacèutic molt reconegut per la ciència catalana a la seva època (finals del segle XIII, principis del XIX). També s'observen algunes escultures de fulles. Al mig de la façana hi trobem un rellotge amb l'hora oficial d'Espanya i a dalt de tot veiem l'escut de Barcelona. Per la seva construcció es van utilitzar diferents materials: pedra, ferro forjat, ceràmica, vidre, etc. Hi predominen els arcs i les línies rectes (columnes). El pis més important d'aquest edifici és la planta baixa, ja que en ella es representen les diferents obres. Utilitza diferents tècniques, per exemple: medallons, frisos, una balustrada... El teatre Poliorama va ser molt important, ja que el 1899 es va obrir el cinema Martí, que va ser el primer a construir-se a Barcelona.


LA CASA MARTÍ

La Casa Martí és un edifici modernista construït per Josep Puig el 1896 per encàrrec de la família política d’en Francesc Vilumara, industrial tèxtil. Està situat al carrer Montsió, 3 de Barcelona. És una obra declarada bé cultural d’interès social. A la planta baixa hi ha la taverna d’Els 4 Gats, que va ser un dels epicentres artístics i culturals de la Barcelona entre 1897 i 1903. Ramon Casas, Santiago Rusinyol i Pablo Picasso són alguns dels il·lustres personatges que van menjar i beure en aquest peculiar cenacle inaugurat el 1897. La decoració interior va ser finançada per Ramon Casas, qui va pagar les aranyes de llums circulars i el mobiliari medieval dissenyat per Puig i Cadafalch. Un altre dels seus "regals" va ser la pintura en què dos homes, l'amo de la cerveseria Pere Romeu i ell mateix, apareixen pedalejant un tàndem; el que hi ha a l'establiment és una còpia, ja que l'original és al Museu Nacional. Actualment és un restaurant. (...)

CUATRE GATS


CASA BRUNO CUADROS La casa Bruno Quadres o Casa dels Paraigües va ser construïda l'any

1858

i

reformada

l'any

1883

per

l'arquitecte

Josep Vilaseca i Casanovas. Actualment està situada a la rambla de Barcelona, número 82 amb pla de la Boqueria i Cardenal Casañas. Antigament era un comerç de paraigües, ombrel·les, bastons, vanos i altres complements. La casa ja existia amb una estructura i una façana més simple, però quan va agafar més importància va ser l'any 1883, quan el seu propietari, Bruno Cuadros, va encarregar la reforma

del

conjunt

de

la

casa

a

l'arquitecte

Josep Vilaseca i Casanovas. Actualment és un punt de referència històric a Barcelona. La feina encarregada consistia a donar-li un estil modernista i eclèctic a la façana i a l'interior de l'edifici. La principal decoració, o element decoratiu, està situada a la façana, on es poden diferenciar diferents elements decoratius relacionats amb temes de la pluja

o

dies

plujosos,

principalment

apareixen

paraigües

i accessoris relacionats amb la pluja, però també destaquen elements relacionats amb el modernisme. A l'interior destaquen elements japonesos. Hi predominen les línies verticals i corbes. L'edifici consta de diferents tècniques artesanals com el vidre, el relleu de diferents formes i figures i ferro forjat. (https://ca.wikipedia.org/wiki/Casa_Bruno_Cuadros)


ANTIC HOTEL EUROPA L’antic hotel europa és una remodelació i unificació de dues cases, la qual va ser feta per l’arquitecte Josep Puig i Caldafalch l’any 1900 aproximadament, quan ell només tenia 33 anys. L’edifici està situat al carrer Boqueria, número 12- carrer Quintana, número 2. El projecte va ser encarregat per el senyor Fransesc Martí Puig, amb l’objectiu de que l’arquitecte convertís les dues cases en una de sola, per així poder-ho convertir en un hotel. En la façana del carrer Boqueria els pisos superiors disposen de balcons de pedra en voladís i barana de ferro de barrots verticals de secció rectangulars. Té afegits algus elements decoatius de ferro de forja reproduint motius florals (fulles de roure). També presenta una decoració esgrafiada. Els models desenvolupats són motius florals i geomètrics. En la construcció de l’edifici s’han utilitzat diversos materials, en son un exemple: La pedra en voladís, el ferro, ferro de forja, maons, teules, pseudo merlets i rajoles de ceràmica vidriada. Hi destaquen les línies corbes i horitzontals. Les tèciques que hi predominen són el relleu, el esgrafiat, el ferro forjat i la cerámica. Hi van participar dos artesans; El Ferran i d’En Aroles??? (com el forjador Manuel Ballarín, qui va executar les baranes i el rètol bandera; Joan Paradís, que va estendre l'esgrafiat de grans dimensions de la façana o Eusebi Arnau, que va ser sempre el seu escultor preferit.)


PALAU GÜELL

El segon dia, vam visitar el Palau Güell, situat al carrer Nou de la Rambla número 3-5. Va ser construïda per Antoni Gaudí entre els anys 1886 i el 1890. La va construir en els seus inicis, quan encara era bastant jove. El Palau Güell es va construir per encàrrec de la mateixa família Güell. Més concretament, per Eusebi Güell, nascut a Torredembarra al segle XVII. Eusebi, el propietari, era un Indià que es va emportar una enorme riquesa des de Cuba fins a Barcelona; on més tard va fundar, per exemple, Sants, la Fàbrica de Vapor Vell. La funció principal de l'edifici és com un edifici de vivendes. La teulada és un terme decoratiu destacable, es veu un tipus de decoració anomenada trencadís a les xemeneies fetes amb ceràmica, marbre, porcellana o vidre. A més a més, la façana superior es veu que està treballada amb pedra treballada amb punxó, i a la part dreta d'aquesta façana superior, allà on es troba la tribuna hi ha un coronament* en forma escalonada. (...)

*CORONAMENT: Contorn superior de la cobertura amb el qual aquesta acaba a popa formant un arc convex A part, la façana del principal està format per una tribuna aguantada per 21 mènsules*. I la pedra que utilitzaven estava polida. *MÈNSULES: Element arquitectònic que sobresurt d'un pla vertical i serveix per sostindre alguna cosa.

Palau Güell


DRACS DE BARCELONA


VALORACIÓ FINAL Tots els components del grup 8 tenim la mateixa visió d'aquest treball de síntesi, tots el valorem molt bé. En referència a les gimcanes, ens han agradat molt poder anar per la nostra ciutat donant voltes i descobrint nous racons de Barcelona. També valorem molt que el cos de professors hagi confiat amb nosaltres per fer rutes sense supervisió continuada i anar al nostre rotllo. Quant a les visites guiades, creiem que hem visitat els llocs més emblemàtics del món del modernisme. Creiem que com alumnes hem aprofitat totes les hores per aprendre i aprendre cada cop més. Respecte a les guies que hem tingut, creiem que les explicacions que ens feien eren molt clares i a part, feien que les visites passessin molt més ràpid. Com a grup, hem après compenetrar-nos entre nosaltres i repartir-nos tota la feina perquè no se'ns fes pesat ni feixuc. Totes les estones que ens deixàveu a les classes, les agraïm molt perquè creiem que les hem aprofitat molt bé, ja que no hem hagut de treballar molt a casa. A més a més, el que més ens ha agradat ha estat gaudir de temps lliure entre visita i visita per poder airejar-nos una bona estona. Tenir 3 tardes lliures voluntàries també ha sigut una bona idea, ja que durant el dia treballàvem i caminàvem molt i aquestes tardes podíem aprofitar per treballar i descansar. Finalment, valorem molt positivament tota l'organització del crèdit tant l'àmbit cultural com en l'oci.


VALORACIÓ FINAL

El treball de síntesi ens ha semblat una activitat diferent i innovadora amb la qual hem après molt sobre el llegat modernista de la nostra ciutat. Hem gaudit descobrint Barcelona; hem visitat edificis, cases i monuments amb els quals ens hem fet una idea de com era l'art modernista i l'època en la que va sorgir. Hem pogut viatjar en el temps. Les activitats han estat a l'altura de les nostres expectatives, ja que han estat lúdiques, interessants i hem pogut anar lliurement a descobrir la ciutat. Creiem que el treball de síntesi ha estat molt ben organitzat aquest any i que hauria de seguir pràcticament igual per als següents cursos excepte una cosa que creiem que es podria millorar. A l'hora de fer les recerques hem caminat massa, ja que s'havien de fer moltes cases. Recomanem que per l'any que bé es reduís el nombre de cases. Però així i tot hem gaudit bastant i la idea ens ha semblat molt bona i divertida pel fet que hem pogut recórrer la ciutat lliurement amb el nostre grup. També ens ha anat bé per orientar-nos millor pel centre. Les visites ens han semblat molt interessants i no s'han fet massa llargues ni avorrides. El que ens ha semblat molt bé és que a la tarda tinguéssim temps lliure per acabar el treball amb el nostre grup tant a casa com a l'escola, ja que hi havia feines que no s'havien pogut acabar durant el dia.


VALORACIÓ Aquesta setmana hem estat visitant la Barcelona modernista i hem pogut gaudir, en general, dels edificis als quals hem anat, tot i que alguns ens han agradat més que altres. En general, estàvem segurs que les visites serien força lúdiques i, sobretot, els itineraris que faríem, tot i que no estàvem segurs encara de com funcionava. Però, érem conscients que no tot seria senzill i divertit, i és que ja estàvem assabentats que el volum de treball d'aquest treball de síntesi seria força alt en comparació amb els altres anys. Per sort, vam rebre la notícia que pel crèdit d'aquest any, havia estat reduït, i per això vam arribar a la conclusió que podríem passar-ho bé i conèixer les arrels de Barcelona sense fatigar-nos. Ara bé, si parlem de sortides, podem dir que, després que totes hagin estat realitzades, han estat força bé i que, en general, si s'hagués de canviar alguna característica, seria la durada; que a vegades ha estat massa alta. Per exemple, en el cas de l'hospital de Sant Pau, el temps que vam passar allà va ser massa alt, ja que això va provocar que l'atenció del grup disminuís dràsticament a mesura que passava el temps. Així i tot, el paisatge d'aquest recinte creiem que era molt bonic, ja que els edificis, grans i alts, tenien formes i colors molt adequats. El mateix ha passat amb la Sagrada Família, que ens ha fet impressió l'arquitectura de l'edifici; tan gran, tan alt, amb uns colors vius i tan ben escollits... En tots dos casos, la guia ha estat molt amable, ens parlava de forma correcta, amb un somriure a la cara i posant emoció a les seves paraules, realment hem vist que estava gaudint l'explicació! Per contra, el fet que les dues sortides haguessin ocorregut després dels itineraris, ha fet que estiguéssim tan física com mentalment cansats i per tant, el nostre nivell d'atenció i participació ha estat, probablement, més baix que si hagués sigut al matí. Per altra banda, la sortida que creiem que podria haver estat millor, és la de la Pedrera; que tant la guia com el lloc en si, han estat una mica decebedor, no ens ha acabat de convèncer la forma d'explicar i hem sentit que hi havia molt poca participació, ja que no acabàvem de poder connectar amb el paisatge. El mateix ha passat amb la fàbrica Anís del Mono, però encara això, ha estat més divertida perquè era un tipus de lloc que molt poques vegades hem visitat, pel que la nostra atenció ha estat alta.


En relació als itineraris, hem de reconèixer que no han arribat a complir les nostres expectatives: el principal problema ha sigut la falta de temps per organitzar-ho, cosa que entenem, i que ha provocat que, per una banda, el nombre de preguntes que se sol·licitaven era excessiu i; també, la falta d'explicació per entendre com funcionava ha estat escassa. Personalment, recomanem pel següent any, que es faci una explicació pràctica on s'ensenyi cadascun dels passos a seguir, ja que d'aquesta forma, pensem que els dubtes que puguin sorgir, serien solucionats a classe i no quan ja s'està fent l'itinerari. Malgrat tot, és important dir que el tercer i últim dia d'itineraris va ser molt més lúdic a causa de la disminució de feina que va fer el nostre tutor. Així mateix, som conscients de l'esforç que ha fet per poder tenir un bon crèdit que fos lúdic, i ho agraïm. En resum, considerem que ha estat un bon crèdit i estem contents amb els resultats; però així i tot, hi ha coses que es poden canviar i esperem que pel següent any, hi hagi més temps per poder organitzar tot.


VALORACIÓ Primer de tot vam visitar la Fàbrica d'Anís del Mono i tot i que no va ser una sortida molt divertida, ja que vam haver de prendre apunts, tampoc va ser una sortida que es fes pesada, ja que el que era la visita no va durar gaire. A continuació, van visitar la Pedrera, va ser una de les visites més interessants des del nostre punt de vista, ja que ens va sorprendre molt que per exemple en començar fos molt polèmica i odiada i ara sigui un dels edificis modernistes més reconeguts.

Després, van visitar la Sagrada Família, ens va impressionar els anys de durada que està requerint aquesta construcció. Una altra cosa a destacar eren els alts sostres. Ens va agradar força i vam aprendre coses que desconeixia.

Per últim, L'Hospital de Sant Pau. Aquesta visita va ser la que menys ens va agradar, ja que era molt llarga i vam haver de visitar moltes habitacions i molts espais de l'hospital. Així i tot va ser força interessant, ja que ens va sorprendre molt de la manera en què operaven antigament per exemple, o bé com eres les habitacions, etc.


VALORACIÓ UNA SORTIDA MODERNISTA Aquest crèdit ha consistit principalment a conèixer la part modernista de la nostra ciutat, Barcelona. Durant 4 dies hem fet uns recorreguts per barris on hi ha edificis modernistes. També, hem pogut visitar alguns dels edificis més importants de Barcelona, com són La Casa Milà, La Sagrada Família l'Hospital de Sant Pau i la fàbrica Anís del Mono de Badalona. La nostra opinió és majoritàriament positiva, creiem que el professorat ha trobat una bona manera de combinar l'aprenentatge amb la diversió. D'altra banda, hi ha hagut parts del treball que ens han costat més duu a terme, com algunes activitats virtuals. En primer lloc, parlarem dels aspectes positius del treball com és per exemple, la part dels itineraris, ja que cal destacar que en deixar-nos més llibertat el nostre interès cap al tema proposat augmentava. Un altre punt bo del treball és que no hem hagut de treballar gaire a casa, així que s'han complert totes les nostres expectatives prèvies a començar aquest treball. Per contra, hi ha una sèrie de fets que ens hagués agradat canviar, com per exemple, la dificultat de les activitats de l'itinerari. Un altre punt que ens hagués agradat no fer és agafar apunts a les visites perquè així haguéssim estat més atents i s'hagués fet més curt. En conclusió, creiem que hem tret un gran profit d'aquest treball, encara que hi hagi hagut parts que no hàgim gaudit tant, però tot treball té una recompensa. Per últim dir que valorem molt positivament l'esforç que han realitzat els tutors i professors en aquest treball per fer-lo més lúdic i entretingut.


Carla Aragonès Articles

Laia Bozal

Emma Badia

Anna Guitart

Lara Esmel

Clara Lensink

Alèxia Vidal

Articles

Natàlia Aragonès

Pol Monsó

Carolina Blanch

Víctor Monteys

Pol Boren

Gabriel Pedrosa

Kilian Fernández

Fèlix Pons

Articles

Clàudia Ases

Ariadna Cunill

Andreu Agüera Articles

Edició i articles

Joan Blanquer Miquel Burguera Joan Fresquet Miquel Giner


Revista modernisme grup B 2018  
Revista modernisme grup B 2018  
Advertisement