Page 1

E ON T EL C . 4-5 PÀG

EL TIÓ R NE CAGA

34

Revista de l’ Es co la Pia d'Olot DESEMBRE 2012

# 52

OPINIÓ - PÀG. 2-3

AAEPO - PÀG. 12

INFANTIL - PÀG. 18-20

ENTREVISTA - PÀG. 38-39

Infants independents

Coneixem L’AAEPO

El diàleg ens fa créixer

Pare Sadurní Tudela


l’Editorial

# 52

-Miquel Àngel ZarzaDIRECTOR DE L’ESCOLA PIA OLOT

Il·lusió

d

REDACCIó

carrie Dorca GENOVEVA PASCUAL

f MAQUETACIÓ

FERRAN COVES

e COORDINACIÓ carrie Dorca

U

PORTADA

ACTE COMUNITARI DE NADAL.

X

www.olot.escolapia.cat

D

’antuvi vull dir-vos, que parlar d’il· lusió en aquests moments que vivim no és precisament el més fàcil. Però també és veritat, que no podem deixar-nos envair per un esperit negatiu i buit d’esperança. Darrerament, i fruit segurament de la situació actual, són moltes les situacions que vivim a on es percep un ambient crispat i amb un desànim generalitzat molt important. Aquest fet el podríem estendre a molts àmbits: laboral, veïnal, professional, familiar... i com és clar, a l’escola també. Per més que intentem imaginar-nos l’escola com un entorn aliè o llunyà de la complexitat social que tenim, això no és així, ans el contrari, a més hem de conviure amb el neguit d’educar els nostres alumnes per un futur incert, amb el continuo venir i anar de noves lleis, amb les retallades de sous i finançament, amb l’horitzó proper d’un atac directe a la nostra llengua i al nostre model educatiu... i moltes coses més.

no us puc donar una solució màgica, però sí crec que podem optar per una actitud serena, reflexiva i empàtica que ens ajudi a fer més planer el dia a dia i ens aporti claredat a l’hora de prendre decisions o d’afrontar noves situacions. No podem perdre la il·lusió per tot allò que ens estimem. No podem deixar d’il· lusionar-nos per un futur millor. No podem deixar d’il·lusionar-nos pels nostres anhels. La il·lusió ens encoratja a seguir treballant, a pensar que tot el nostre treball no és en va. Mirem als ulls els nostres infants i encomanem-nos de la seva felicitat, però sobretot de les seves il·lusions. Desitgem-nos tots unes bones festes de Nadal i un 2013 d’esperança i il·lusió.

Però davant de tants greuges, què hi podem fer? Com podeu suposar, i malauradament,

Els Alumnes Parlen -Jordina Solà i Clara SalaALUMNES DE 4T D’ESO

L

La nostra independència

a paraula independència pot tenir molts significats. La primera definició que trobem en un diccionari és : “Que no depèn d’un altre, és lliure”. A partir d’aquest concepte nosaltres, com a adolescents que som, bàsicament ens interessa la independència personal. Sovint, però, sentim a parlar de la independència política i social. La independència personal va creixent a mesura que ens fem grans. De petits, prenem de manera autònoma, petites decisions, ara insignificants, com quan ens deixàvem de la mà de la mare per caminar sols, sense l’ajuda de ningú. Però, quan arribem a l’etapa

de l’adolescència, fem un canvi molt radical perquè ja no depenem tant dels pares com ho fèiem abans. És el cas de la moto , que ens permet poder anar als llocs sense que els pares hagin d’estar pendents de nosaltres.

Comencem a prendre decisions que afectaran el nostre futur, tant a nivell d’estudis com personal. Triem els nostres amics i reafirmem la nostra manera de ser, sense la dependència constant d’algun adult. Finalment , el canvi més gran i esperat en el camí d’una persona és quan deixa la casa on ha viscut des de la seva infància per anar a un altre lloc i independitzar-se. Pensem que la independència significa no dependre dels altres però entenem que continues essent responsable de les teves pròpies accions i que n’hauràs d’assumir les conseqüències.


La Columna de la Teresa

El Còmic

-Teresa Juanola-

-Nèlida Bernal-

PROFESSORA DE LLENGUA CATALANA

ALUMNA DE 2N D’ESO

Una escola independent

Aquests darrers anys l’escola ha estat una joguina, una possessió en mans d’uns polítics, que asseguts en els seus despatxos, lluny de les aules, han disposat de mestres i alumnes a la seva conveniència. Han posat i tret ,a la babalà, normes i decrets, que sovint han esdevingut ineficaços i poc pràctics. Han pensat que el mestre ha de ser administrador, secretari, arxiver, tècnic informàtic, psicòleg, pedagog, mig enginyer… Han augmentat les hores d’unes àrees i disminuït les d’altres, afegit assignatures i reestructurat matèries com els ha semblat. Han enviat ordres i contraordres a final de curs, just abans d’una avaluació, han posat i tret les proves de

recuperació de setembre ara sí, ara no…. I cinquanta mil canvis més, curs rere curs. Així és que somnio que un dia l’ escola no dependrà de les sigles de cap partit. Somnio amb una escola independent!

GENOVEV A

S

omnio amb una escola independent. Somnio que l’escola dels meus fills i l’escola dels meus alumnes és un oasi enmig de tanta incertesa. Somnio en el dia que aquest somni esdevingui realitat. (…)

Fem Pedagogia -Genoveva Pascual-

PSICÒLOGA I BIBLIOTECÀRIA ESCOLAR

D

Infant dependent o independent?

avant d’aquesta pregunta, independent sense cap mena de dubte. Al cap i a la fi, quina és la missió d’uns pares o mestres? Donar eines als nens perquè se’n surtin sols. I com donem aquestes eines? L’instint de protecció és tan gran que voldríem ser-hi sempre al darrera i ajudar-los en tot per fer-los

la vida més fàcil. Però... els beneficiem? Sincerament crec que gens. A cada etapa i a cada moment els hem d’anar donant l’autonomia que per edat poden anar assumint per poder experimentar la responsabilitat i el dret a equivocar-se i a encertar-la. Els grans no sempre estarem darrere dels petits i aquests petits un dia es faran grans i

hauran de responsabilitzarse d’altres petits. Així doncs és bo que provin, experimentin i s’equivoquin i nosaltres els fem de bastida i de coixí, en altres paraules de guia. La independència és molt valuosa, tant com la llibertat, però difícil d’assumir i gestionar sense pautes, valors, guies i una maduresa adequada.

Un infant no és independent si el deixem fer sempre el que vol i pren les seves decisions sense criteri i sense tenir en compte el seu moment maduratiu. Sí que ho és, en canvi, aquell que un cop format pot fer una tria responsable i crítica del que es troba al dia dia i pot prendre decisions raonades i assumir-ne les conseqüencies.


El Conte

-Text: Mariona Canadell, Joana Garreta i Sara Soy. Dibuix: Clara Comellas i Helena SoléALUMNES DE 2N D’ESO

3El Tió Ca

H

i havia una vegada un tió que estava molt trist. Ningú no sabia què li passava, des que vivia amb aquella nova família no cagava regals, en canvi amb la famílies que havia estat anteriorment, se’n feia un tip de cagar-ne... i eren regals molt bonics. La família, prou que el cuidava: l’alimentava molt bé, amb pa i mandarines, la seva fruita preferida; i el posava a la vora del foc, perquè no passés fred, però el tió s’aprimava i s’entristia dia rere dia... Però sabeu perquè no cagava el tió? Doncs, perquè la Sira, la filla gran, es menjava les mandarines i les llesques de pa que li posaven a la nit. La Sira cada dia l’agafava el menjar, per emportar-se’l a l’escola com a esmorzar, no se n’adonava del mal que feia al pobre tió, i quan tornava de l’escola deixava les peles de les mandarines al plat.

Un dia la Carla, la seva mare, la va descobrir, i li va dir: - Sira, per què fas això? - Ho faig perquè m’agraden molt les mandarines. - Però no ho saps que si et menges el menjar del tió, aquest no creixerà ni cagarà? - No mare, no ho sabia, creia que el tió no necessitava menjar, pensava que era màgic!


Caganer4 Des d’aquell dia, la Sira no ho va fer més. Gràcies a això, el tió va començar a créixer, a créixer i a créixer! Cada dia estava una mica més content, i sobretot més gras! S’acostava Nadal i li feien uns àpats molt bons, va menjar tant i tant, que es va engreixar molt, i a la nit de Nadal, és a dir la nit dels regals, l’ Emma, la germana més petita, va començar a picar el tió i a cantar la cançó ‘’caga tió una barra de torró...’’ va quedar sorpresa de la quantitat de regals que el tió cagava. Des d’aquell Nadal, el tió sempre més va estar content i ben alimentat, i cada any cagava més regals i més grossos, perquè se sentia molt estimat.

Passà el temps, i quan la Sira i l’Emma van ser grans, el tió va anar amb una altra família, i ho va fer amb unes bones recomanacions: calia tenir-ne molta cura, protegir-lo del fred, donar-li menjar i sobretot estimar-lo. I així va ser! la Glòria, la filleta de la nova família, cada dia li donava mandarines, llesques de pa i fins i tot galetes de xocolata. El tió estava molt content i molt feliç i s’anava preparant per fer la gran cagada de la nit de Nadal.

Ara ja ho sabeu, doneu-li menjar al vostre tió, protegiu-lo del fred

estimeu-lo

i , si ho feu així segur que us

cagarà molts regals,

i serà el tió més

feliç del món!


Entreteniments

-Isolda Torrella i Laia VilaltaALUMNES DE 2N D’ESO B

SOLUCIONS:

jeroglífic: un caramel


* AMIPA *

DESEMBRE2012 #52

7

Benvolguts pares, g

LA JUNTA DE L'AMPA

H

em iniciat un nou curs i ja som a les portes del Nadal, com sempre des de la junta de l’AMPA volem seguir treballant per consolidar el projecte compartit i la veritat és que ho estem aconseguint. Volem que l’escola sigui una, que escola, pares i alumnes puguem col·laborar conjuntament per tal de aconseguir, malgrat les dificultats, una escola cada dia millor on els nostres fills es segueixin sentint com a casa. L‘èxit de la festa de Sant Josep de Calassanç n’és un primer exemple, més de trescentes persones celebrant un projecte comú. Encara que haurem de fer equilibris, ens hem proposat de mantenir les ajudes a totes les activitats que veníem realitzant

els anys anteriors i volem iniciar noves activitats conjuntes de les que ja us anirem informant. Un aspecte molt important a destacar, és el document de protecció del menor que ha elaborat l’Escola Pia de Catalunya.

Aquest document permet tant a personal docent com a pares tenir una guia molt detallada i d’obligat compliment sobre la manera d’actuar davant de casos delicats que afectin els nostres fills. És un document pioner que segur ens ajudarà a mantenir el

molt bon clima de convivència del que gaudim. A l’AMPA seguim creixent, aquest any la Carme Sala assumirà les funcions de tresorera i la Isabel Macias de secretària, cal agrair la seva disposició i també donar les gràcies a la Marta Gou i a l’Eva Guinó pels anys que han realitzat aquesta important funció. Donem la benvinguda a l’Albert Carbonell, en Joan Matín, la Mireia Viana, la Sònia Sala, la Imma Juvanteny, la Marta Fluvià i a la Carme Domènech, sempre és bo comptar amb persones noves que segur ens aportaran idees i noves propostes. Com sempre estem oberts a totes les propostes i suggeriments que ens pugueu fer arribar.

Molt Bon Nadal a tots!!!!!!


8

#52 DESEMBRE2012

* MEDIATECA *

La mediateca i la ciència

LA MEDIATECA DE L’ESCOLA TOCA TOTES LES ÀREES DE CONEIXEMENT, A PART DE LA LECTURA I LA LITERATURA QUE ÉS EL QUE MÉS ES VEU. ENS AGRADA SABER, CONÈIXER, EXPERIMENTAR, JUGAR I SOBRETOT ENTENDRE UNA MICA EL MÓN QUE ENS ENVOLTA. w WWW.MEDIATECAPIAOLOT.BLOGSPOT.COM

k

-Genoveva PascualDINAMITZADORA DE LA MEDIATECA

C

om tots sabeu, la mediateca de l’escola toca totes les àrees de coneixement, a part de la lectura i la literatura que és el que més es veu. Ens agrada saber, conèixer, experimentar, jugar i sobretot entendre una mica el món que ens envolta. La setmana del 17 al 23 de novembre va ser la 17ª setmana de la ciència a Catalunya i la mediateca va voler participar-hi amb un a entrada diaria al bloc amb

vídeos, curiositats, recomanacions , experiments, jocs de ciència i un jocenigma que vam penjar al bloc (http://mediatecapiaolot.blogspot.com.es/) i a l’expositor de l’aula. Aquest és l’enigma :

alcohol, aigua oxigenada etc...) i alguns us hi heu apropat força, com la Mar que ho ha raonat i s’hi ha apropat moltíssim:

Dues coses ben senzilles: 1-Que la vista i el cervell ens enganyen. (Tots hem donat per fet que si al primer pot hi ha oli d’oliva i aigua a l’altra també)

Quina és l’anomalia d’aquesta foto?

Molts de vosaltres heu proposat moltes solucions per aquesta situació tan “anòmala”(que si era sabó,

son’s que és transparent i a sota... aigua de l’aixeta amb colorant de paella per simular que era oli!!! Així doncs què hem demostrat amb aquest experiment?

Anava ben encaminada quan veia que la capa transparent a sobre de la capa groga no era aigua. I tenia raó. Era oli de massatge infantil John-

2- Que les lleis de la física es mantenen, el líquid menys dens (oli) sempre queda a dalt. Moltes gràcies a tots per participar i visca la ciència i el coneixement!


* MEDIATECA *

DESEMBRE2012 #52

Els mediatecaris visitem l’Arxiu Provincial de l’Escola Pia de Catalunya SI VOLEU SABER MÉS COSES DE L’ARXIU PODEU VISITAR EL SEU BLOC: w WWW.LAPLEGA.BLOGSPOT.COM.ES

k

-Genoveva PascualDINAMITZADORA DE LA MEDIATECA

E

l passat 25 d’octubre i com cada trimestre, els mediatecaris de les diferents Escoles Pies ens vam reunir per treballar conjuntament i donar un millor servei a les nostres escoles. En la darrera visita ens van convidar a visitar l’Arxiu Provincial i vam fer-hi una visita molt profitosa. Allà vam veure incunables, llibres de més de quatre-cents anys, papirs, llibres amb cobertes fetes de papirs encara més antics que el propi llibre, fins i tot una constitució catalana del 1835! Els arxivers ens van fer una visita guiada molt profitosa on ens van explicar coses tan curioses com que els llibres més vells (aquells

que s’han d’agafar amb guants per no espatllar-los) es classifiquen per tamanys, o que per no espatllar els papers antics han d’estar a una temperatura constant. (Vet aquí el fred que teníem). L’objectiu de l’APEPC és recollir i conservar el patrimoni documental de l’Escola Pia de Catalunya, en tota l’amplitud del seu significat, per a preservar la memòria documental de l’entitat i fomentar la seva difusió i estudi. Les funcions de l’arxiu són les següents: ●Recollir, conservar i difondre tot el que genera la institució i els seus membres. ●Prestar els serveis de suport a la investigació i a la docència. ●Col·laborar amb altres equipaments i entitats que tinguin finalitats similars. ●Vetllar per la conservació i la preservació del seu patrimoni.

9


10

#52 DESEMBRE2012

* EXALUMNES *

Enlloc com a casa, com aquí SI EM DIUS QUE PARLI D’AQUESTA ESCOLA, L’ESCOLA ON VAIG CRÉIXER I ARA TREBALLO, NO SÉ NI PER ON COMENÇAR, EN TINC TANTS RECORDS, DE MOMENTS BONS I DE MENYS BONS VISCUTS AQUÍ, DE COSES APRESES QUE EL MEU CAP NO ÉS CAPAÇ D’ORDENAR-HO. w WWW.OLOT.ESCOLAPIA.CAT

k

-Sílvia PlanellasTUTORA DE CICLE INICIAL DE PRIMÀRIA

S

i em dius que parli d’aquesta escola, l’escola on vaig créixer i ara treballo, no sé ni per on començar, en tinc tants records, de moments bons i de menys bons viscuts aquí, de coses apreses que el meu cap no és capaç d’ordenar-ho. Et podria dir espais, racons, llocs que no s’esborraran de la meva memòria perquè per algun motiu van ser especials: el teatre, el parquet, la font, l’hort, el pati del Germà Solà... Et podria citar infinitat d’emocions que he conegut en aquesta escola, la felicitat, la por, l’alegria, la tristesa,... Et podria parlar de valors, valors enormes que em van ensenyar ja de petita i que jo ara intento transmetre: respec-

te, treball en equip, amistat, esforç… Et podria descriure moments , instants que em van fer créixer i aprendre: excursions, colònies, el carnaval, els jocs florals... Et podria explicar experiències, les quals ja no es repetiran mai més, perquè aquí vaig tenir , el primer dia d’escola, els primers amics, el primer amor, la primera desil·lusió... Et podria dir noms, noms de persones que hi han estat, que encara hi són o que hi seguiran sempre, simplement perquè els recordarem. Persones amb les que he rigut, he plorat, he jugat, he après, he estimat, he treballat, he escoltat… i amb algunes de les quals ara compartim un projecte comú. Et podria nombrar moltes coses més, però tant com alumna o ara com a mestra arribaria a la mateixa conclusió i és que no s’està enlloc com a casa, com aquí.


* AULA D'ACOLLIDA *

DESEMBRE2012 #52

11

Un nou alumnat d’aquí NOUS CATALANS QUE APRENEN, QUE CREIXEN I QUE ESTIMEN LA NOSTRA TERRA PERQUÈ TAMBÉ ÉS LA SEVA, PERQUÈ SE’LS HA ACOLLIT BÉ, SE’LS HA ACOLLIT AMB GENEROSITAT I BENESTAR. w WWW.ACOLLIDAPIAOLOT.BLOGSPOT.COM.ES

k

-Carme Corcoy-

É

TUTORA D'AULA D'ACOLLIDA

s un plaer alfabetitzar, reforçar i, en definitiva, fer-ho en català. Donar la paraula, la veu des dels temes de programació A-1 cedits pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, des de la proximitat de l’Aula d’Acollida, formant part de la història més certa de la nació que potser volem ser. Nous catalans que aprenen, que creixen i que estimen la nostra terra perquè també és la seva, perquè se’ls ha acollit bé, se’ls ha acollit amb generositat i benestar. I des d’una aula, que a vegades sembla un illot, surten nous navegants per encetar rutes increïbles, camins plens de possibilitats. Navegants d’arreu del món: ucraïnesos, panjabis, gambians, xinesos, romanesos, georgians, hondurenys, cubans i d’altres, però també, catalans. És un plaer poder ensenyar al col·lectiu nouvingut, sempre afable, obert i esperançador. Les Aules d’Acollida, una bona feina, una resposta que ensenya des del costat més humà i comú a qualsevol, sigui d’on sigui el seu origen. Endavant, alumnat!.


12

#52 DESEMBRE2012

* AAEPO *

Donem a conèixer l’AAEPO L’AAEPO ÉS L’ASSOCIACIÓ D’ALUMNES DE L’ESCOLA PIA D’OLOT, FUNDADA AL 10 DE MARÇ DE 1999 I APROVADA PEL DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA AL 10 DE JUNY DE 1999.

f

-Jordi AumatellSECRETARI AAEPO

É

s el lloc on tots els alumnes de l’escola poden donar la seva opinió i ser escoltats sobre els temes que els afecten, al mateix temps, que des d’aquest òrgan s’ajuda i es col·labora amb la preparació dels diferents actes que prepara la nostra escola, com, la Cocada per la Marató de TV3, els actes de Nadal o la Festa de Fi de Curs, al mateix temps, que organitza les activitats que es fan a Secundària i a Cicle Superior de Primària durant els dies de Sant Josep de Calassanç i Sant Tomàs d’Aquino. Com funciona? L’AAEPO es reuneix cada dues setmanes a l’Aula Polivalent, seu social de l’entitat. Les reunions estan estructurades en 6 blocs permanents, tot i que cada any se n’afegeixen de variables. Aquests són els permanents: -Elecció dels càrrecs vacants de la Junta de l’entitat - Tria del lema de l’Escola - Activitats de Sant Josep de Calassanç - Activitats nadalenques - Activitats de Sant Tomàs d’Aquino - Festa de fi de curs

Durant el curs, també, es reuneix dues vegades amb l’Equip Directiu de l’Escola, durant aquestes reunions, anomenades d’Equip Animador, es parla dels actes de caire nadalenc i de la Festa de Final de Curs. Esquema de l’Associació: Junta Directiva de l’AAEPO: Presidenta: Ariadna de Bolòs Vicepresidenta: Jordina Solà Secretari: Jordi Aumatell Subsecretari: Carles Espunya Tresorer: Yassin Barrabah Vocals: Berta Galindo, Clara Sala i Guillem Sacrest. Òrgan Gestor: Equip de Pastoral: Bruna Planas. Equip Directiu:


* AAEPO *

DESEMBRE2012 #52

Una escola solidària!

AQUEST ANY ALGUNS VOLUNTARIS D’ESO I DE SISÈ, EL DISSABTE DIA 1 DE DESEMBRE VAN COL·LABORAR AMB LA GRAN RECOLLIDA D’ALIMENTS PER TAL DE PODER-LOS DONAR A LA GENT QUE HO NECESSITA. GRÀCIES AL VOLUNTARIAT HEM ACONSEGUIT FER UN RÈCORD DE PARTICIPACIÓ, ESPEREM QUE L’ANY QUE VE CONTINUÏ AIXÍ.MOLTES GRÀCIES!!

f

-Pol Vila-

ALUMNE DE 1R D'ESO

13


14

#52 DESEMBRE2012

* MOU-TE *

Un nou any al Mou-te!!! “ESCALEM FINS ACONSEGUIR LA TOLERÀNCIA” ÉS EL LEMA QUE GUIARÀ CADA UNA DE LES ACTIVITATS D’AQUEST CURS.

g

MEMBRES DEL GRUP MOU-TE

C

om cada curs, els nens i nenes que som del grup Mou-te de la nostra escola estem molt contents de formar part d’aquest projecte tan enriquidor el qual, ens ajuda a créixer, a conèixer-nos millor i sobretot, a compartir bones estones mitjançant una sèrie de dinàmiques relacionades amb valors tan importants com: el respecte a l’altre, la solidaritat, la pau, la justícia...

Durant els primers dies que ens vam retrobar, vam escollir el lema i la mascota que ens identificaran com a membres del grup Mou-te. Escalem fins aconseguir la tolerància és el lema que guiarà cada una de les activitats d’aquest curs i un ratolí preciós, és la mascota que hem creat perquè ens representi per tota l’escola.


* ESCOLA VERDA *

DESEMBRE2012 #52

15

Parlament verd 2012/2013 UN ANY MÉS, UNS QUANTS ALUMNES DE CICLE SUPERIOR I D’ESO DE L’ESCOLA, LA SARA RUBIÓ I EN RAMON PUJOL, FORMEM PART DEL PROJECTE D’ESCOLES VERDES. w WWW.PIAVERDS.BLOGSPOT.COM

g

ALUMNES D'ESCOLES VERDES DE PRIMÀRIA

A

quest any comencem amb moltes ganes! Un any més, uns quants alumnes de cicle superior i d’ESO de l’escola, la Sara Rubió i en Ramon Pujol, formem part del projecte d’Escoles Verdes. Ens agrada el medi ambient i veiem la necessitat de fer coses per a preservarlo. Creiem que des de l’escola es poden fer molts projectes i sensibilitzar a moltes persones. A la nostra escola això ho fem. Ens reunim cada primer dilluns de mes a les 2h del migdia al laboratori i a més de passar una bona estona treballem per a tot això que creiem important. Aquesta primera trobada la vam fer el dilluns 8 d’octubre. Entre tots vam escollir el president, sotspresident i primer vocal. Van sortir: Presidenta: Ariadna de Bolós Sotspresident: Francesc Torras Primer Vocal: Lluc Tresserras


16

#52 DESEMBRE2012

* ESCOLA VERDA *

Pla de consum de fruites a les escoles AIXÒ VOL DIR QUE PUNTUALMENT AL LLARG D’AQUEST CURS ENS FARAN ARRIBAR FRUITA A L’ESCOLA PER A PODER FER UN ESMORZAR SA. w WWW.PIAVERDS.BLOGSPOT.COM

g

ALUMNES D’ESCOLES VERDES DE PRIMÀRIA

C

om ja sabeu la nostra escola s’ha adherit al programa 2012/2013 de pla de consum de fruites i verdures a les escoles, promogut per la Unió Europea i la Generalitat de Catalunya. Això vol dir que puntualment al llarg d’aquest curs ens faran arribar fruita a l’escola per a poder fer un esmorzar sa. Aquesta campanya rep el suport de l’empresa Giropoma, l’IMPC, l’Associació d’Hostalatge de la Garrotxa i l’Ajuntament d’Olot. Així doncs, el 8 de novembre va ser el primer dia. Tots els alumnes de primària vam rebre una poma.


* ESCOLA VERDA *

DESEMBRE2012 #52

Deixalleria mòbil g

ALUMNES DEL PARLAMENT VERD DE PRIMÀRIA

E

ls alumnes de 5è d’escoles verdes aprofitant que el 29 d’octubre venia el camió de la deixalleria mòbil davant l’escola, van preparar una presentació en “power point” per explicar què és una deixalleria mòbil als més petits. Van anar a totes les classes d’infantil, a cicle inicial i a cicle mitjà. Ara ja ho saben tots i per a la propera vegada que vingui

el camió tots sabrem què hi hem de portar. També tenim un blog on hi ha aquesta presentació i un munt d’articles interessants. L’adreça del blog és http://piaverds. blogspot.com.es/ esperem que el mireu. Per cert, la deixalleria mòbil tornarà a ser a la nostra escola el 18 de març del 2013, ja us avisarem!

Penseu que reciclar és guanyar!!!

El nostre hort COM CADA ANY HEM COMENÇAT A TREBALLAR EL NOSTRE HORT. HEM PLANTAT ENCIAMS, ESCAROLES, CEBES, PÈSOLS I MONGETES. TOT I SER UN HORT PETIT I URBÀ EN TENIM MOLTA CURA. ELS ENCARREGATS DE PLANTAR I REGAR-LO SÓN ELS ALUMNES DE CICLE MITJÀ, AMB L’AJUDA DE LA SARA. MIREU, MIREU,...FA GOIG!

17


18

#52 DESEMBRE2012

* INFANTIL *

El diàleg ens fa créix

EL PROJECTE EN-RAONEM INICIAT AQUEST CURS, PRETÉN CREAR MOMENTS PARAULA, PUGUIN DIALOGAR, PUGUIN DISCUTIR, DECIDIR I EQUIVOCAR-SE, EN w WWW.INFANTILESCOLAPIAOLOT.BLOGSPOT.COM

k

EQUIP D’INFANTIL

C

omunicar-nos a través del llenguatge, de la parla, és aparentment una tasca quotidiana i simple que adquirim de ben petits. Així mateix, davant la pregunta: Què és el llenguatge? hem trobat una resposta bastant més complexa: És un objecte que ens serveix com a eina per a totes les activitats humanes. De fet, el llenguatge ens humanitza. Ens dona potencialitat humana. Del llenguatge en pengen les llengües. Llengües que

ens identifiquen i defineixen la nostra identitat. El projecte en-raonem iniciat aquest curs a Educació Infantil, pretén crear moments on els nostres alumnes puguin expressar-se fent ús de la paraula, puguin dialogar, puguin discutir, decidir i equivocar-se, en definitiva, espais per ajudar-los a créixer com a persones. Aquest projecte neix d’una doble necessitat, per una banda, una demanda interna del professorat de conferir aquests espais, moments anteriorment esmentats, dins la programació diària, on

l’alumne pugui expressar-se a través del llenguatge verbal. I per l’altra, una necessitat social; vivim temps complexos, temps de preguntes i poques respostes (André Compte-Sponville) i des de ben petits procurarem treballar perquè els nostres alumnes creixin en l’art de prendre decisions, de provar i equivocar-se per, així potser, arribar a l’èxit. El nom del nostre projecte en-raonar, que té com a significat: Parlar alternativament dues o més persones entre elles.// Expressar-se o comunicar-se una persona

mitjançant les paraules.// Discutir, examinar, etc. No l’hem posat en va. Ja de ben petits, cal que els nens i nenes aprenguin a parlar, a escoltar i fer-se escoltar, respectant l’opinió dels altres i argumentant les seves aportacions. Estem convençuts que aprenem en la pràctica, així doncs comentaris com: Oh, és que aquest alumne no sap parlar. El seu vocabulari és pobre, o bé, no estructura bé la frase... Només ens poden plantejar preguntes com: Li hem donat temps per parlar o per escoltar?


DESEMBRE2012 #52

xer

ON ELS NOSTRES ALUMNES PUGUIN EXPRESSAR-SE FENT ÚS DE LA N DEFINITIVA, ESPAIS PER AJUDAR-LOS A CRÉIXER COM A PERSONES Creiem que és bo anar-nos formulant preguntes com aquesta per trobar solucions a situacions educatives que cada vegada són més freqüents a les aules. Els contes, les endevinalles, el joc de paraules... seran eines de les quals disposarem per assolir els objectius plantejats. Una caixa dels tresors, una manta màgica o el titella de la classe donaran peu al diàleg que s’establirà a l’aula i a casa. L’alumne és el propi protagonista del seu aprenentatge i amb l’ajuda de la mestra, la família o els propis iguals anirà descobrint el món màgic de la paraula.

Del programa de ràdio “temps per pensar”, Josep Muñoz ens diu: “Enraonar no és només xerrameca. És donar raó de les coses.” I, sent una paraula tan bella de cos i de significat, forma part de les 100 paraules en desús de la nostra llengua. Fet que dóna molt a pensar del temps que dediquem a allò que realment val la pena. Les reunions familiars, les sobretaules, les passejades a muntanya o vora mar... Moments que ja en època del filòsof Plató, eren moments rics on el pensament fluïa, on sorgien idees. I així doncs, com és que cada vegada escurcem o anul·lem aquests moments? Una

altra pregunta per buscar possibles respostes. Abans d’acabar, una reflexió per part d’un altre filòsof, Josep Maria Terricabras que ens diu: “ El sol fet que en-raonem, és a dir, que fem raons, enraonament amb el llenguatge, mostra que creiem en la possibilitat d’arribar a acords, o almenys, d’arribar a entendre’ns. I amb això tornem a constatar la importància decisiva del llenguatge: que és en el llenguatge on es produeixen raonaments, els enraonaments, les raons i en definitiva, la lògica”.

19


20

#52 DESEMBRE2012

* INFANTIL *

AULA P5, OBJECTE AMAGAT: UN TAULELL DE PARXÍS. S’INICIA EL DIÀLEG ARRAN DE LES PREGUNTES:

A CASA JUGUES AL PARXÍS? AMB QUI?

SORGIR. ÉS UN DIÀLEG AQUESTES SÓN ALGUNES DE LES RESPOSTES QUE VAREN S QUE TREUEN ELS VIU, VEUREU COM VA AGAFANT UN NOU RUMB AMB LES IDEE PROPIS ALUMNES. unes normes molt ben - Jo jugo al parxís amb la mare i la meva germana. Tenim pactades. La meva germana m’ajuda a fer el que jo no sé. lletra lligada a la - Jo jugo amb el papa a senyoretes. Ell fa de nen i jo li escric pissarra. tit i m’agrada perquè - A vegades jugo al vespre al parxís amb els pares. És diver vaig a dormir content i dormo bé. wii amb el papa i la - A casa sempre jugo sola a nines. El meu germà juga a la mama té feina a fer el sopar. l i em canso i vull - A casa amb la meva germana sempre em toca fer de caval canviar. esport junts. - Jo vaig amb bicicleta amb el papa i m’agrada perquè fem M’agrada seguir el papa. guanyo. Perquè com que - Jo mai no m’enfado en els jocs de taula perquè sempre sóc el primer guanyo. deixa fer trampes. - Jo no m’enfado quan perdo. Com que jugo a l’ipad no et princeses. No és un joc, - Jo miro l’ipad i hi escric noms de vídeos de cançons i de són vídeos.


* PASTORAL *

DESEMBRE2012 #52

Cada rostre és un miracle Un infant negre de pell negra, d’ulls negres, de cabells arrissats o encrespats, és un infant. Un infant blanc, de pell rosada, d’ulls blaus o verds, de cabells rossos o llisos, és un infant. L’un i l’altre, el negre i el blanc, fan el mateix somriure quan una mà els acarona, quan se’ls mira amb amor i amb tendresa se’ls parla. Vessaran les mateixes llàgrimes si se’ls contraria, si se’ls fa mal… No hi ha dos rostres absolutament idèntics. Cada rostre és un miracle. Perquè és únic. Dos rostres poden assemblar-se, però mai no seran completament iguals. La vida, justament, és aquell miracle, aquell moviment permanent i canviant, que mai no reprodueix el mateix rostre. Viure conjuntament és una aventura on l’estimar, l’amistat, és una bella trobada amb allò que sempre és diferent de tu i que t’enriqueix. -Tahar Ben JellounMARROC

21


22

#52 DESEMBRE2012

* CICLE INICIAL *

Descobrim el pis de p

HEM APLICAT CONEIXEMENTS DE MATEMÀTIQUES: LA MESURA, L’ORIENTACIÓ BARRES, LA REPRESENTACIÓ DE PLÀNOLS I EL VOLUM; I DE LA LLENGUA:LA LE

g

EQUIP DE CICLE INICIAL

E

n Pau, la Laia, la Meritxell, en Ricard i d’altres companys de les classes de les Roselles i dels Blauets estan acabant els dies de la festa major d’Olot. A la plaça, mentre els gegants ballen, un d’ells diu a un altre: - Que bé, aviat ens trobarem tots a l’escola! - Si, però.... jo no sé si sabré anar a fer encàrrecs a les classes dels nens més grans! Quina vergonya! No sé ni el nom dels professors, ni quina classe, ni....

El que no saben aquests nens és que aquest curs, només d’arribar, es trobaran una sorpresa. Els de primer, per grups de 4 o 5, fan una visita a cada classe dels nens més grans, acompanyats d’un mestre. Una vegada allà els pregunten: quin nom té la classe, quin curs és, com es diu el mestre i quants nens hi ha a l’aula. Tot seguit omplen, com a molt bons escriptors que ja són, una graella amb totes les dades. Els més grans de cicle inicial, els de segon de les classes de les Violes i les Campanetes, fan un pas més. Ells aprendran a mesurar les llargades i les amplades de les classes. També van en grupets petits i comencen


DESEMBRE2012 #52

primària

Ó ESPACIAL, ELS QUADRES DE DOBLE ENTRADA, ELS DIAGRAMES DE ECTURA I L’ESCRIPTURA... w WWW.INICIALESCOLAPIAOLOT.BLOGSPOT.COM a comptar les rajoles del terra. S’han adonat que totes les classes les tenen iguals i pot ser una bona eina per saber si són de la mateixa mida, quina és més gran, més petita... S’acosta el dia de Sant Josep de Calassanç, dia del mestre, dia del fundador de l’Escola Pia. Els mestres els han dit que en el mural de l’entrada representaran un plànol del pis. Quina gràcia! Han agafat unes capses, les han folrat de diferents colors segons el cicle, han escrit, pintat i enganxat les dades que tenien. Cada capsa és una classe, despatx o lavabo.

Ha estat una molt bona FEINA, hem aplicat coneixements de matemàtiques: la mesura, l’orientació espacial, els quadres de doble entrada, els diagrames de barres, la representació de plànols i el volum; i de llengua: la lectura i l’escriptura. I els nostres protagonistes, els nens de primer han resolt més d’un problema que a cop d’ull semblava molt gros!

23


24

#52 DESEMBRE2012

* CICLE MITJÀ *

Què m’ha agradat m

DURANT AQUEST PRIMER TRIMESTRE, ELS ALUMNES DE 4T DE CICLE MITJÀ VAN CO A PROP UN DELS PINTORS MÉS FAMOSOS DE CATALUNYA: DALÍ. w WWW.CICLEMITJAESCOLAPIAOLOT.BLOGSPOT.COM

g

TUTORS DE 4T DE CICLE MITJÀ

D

urant aquest primer trimestre, els alumnes de 4t de Cicle Mitjà van conèixer de més a prop un dels pintors més famosos de Catalunya: Dalí. Per començar, van fer unes activitats prèvies dins l’aula: una lectura de la biografia del pintor català, un rellotge típic de les obres pictòriques utilitzant la plastilina i un visionat de dos vídeos on, es veien algunes de les obres més importants de la vida artística de Dalí. A la sortida a la ciutat de Figueres, on visitaren el Teatre-Museu Dalí i el Castell de Púbol, els nens i les nenes van poder plasmar tots els seus coneixements d’una manera més activa i propera ja que, veieren de més a prop tot allò après a l’escola.

E L’EXCURS D S É R P S E D S IE UNS D ELS HI HA È U Q S O -L R A T PREGUN RECULL D’ALGU N U IU N E T Í U AQ APORTACIONS. ti d’en Dalí, és

el bigo - Les formes d

museu, - Quan estava al ). (Èric Grabolosa la Gala - Els vestits de

el que m

sentia que els

són el que em

quad

va agr

tell de Pú

e vivia en el Cas

qu - Imaginar-me

molt p l em va agradar bo ú P e d ll te Boló - El Cas alí. (Arnau de D en i a al G la coses de tell de Púbo el jardí del Cas d ts an ef el ls E nduir e era la Gala: co e qu e -m ar in era - Imag .. (Laia Clavagu a. in cu va se la cuinar a uillem P es d’en Dalí. (G ot m re s ee id es -L qua radar va ser el ag va em és m - El que ) t. (Arnau Coves mateix momen dar és el més em va agra e qu re ad qu l -E


DESEMBRE2012 #52

més?

ONÈIXER DE MÉS

S VAM SIÓ, ELS TUTOR ÉS. M AVIA AGRADAT UOSES L UNES DE LES VA a)

dat ! (Marc Vil

més m’ha agra

dres del pintor

eren meus! il Canudas)

radar més! (Abr

ràcia)

úbol. (Núria G

perquè hi havia ós)

dar ol em van agra

molt. (Ferran

stits,

-me els seus ve

, posar els seus cotxes a).

Puigvert)

e i una dona en

veia un hom adre en que es

l del

Planella).

el a).

ln. (Santi Serr

aham Linco retrat de l’Abr

25


26

#52 DESEMBRE2012

* CICLE MITJÀ *

Engresca’t a llegir amb Xim i Xesca AQUEST CURS ELS ALUMNES DE CICLE MITJÀ PODEN GAUDIR D’UNA ALTRA MANERA DE LLEGIR, LLEGIR AMB XIM I XESCA! w WWW.CICLEMITJAESCOLAPIAOLOT.BLOGSPOT.COM

g

EQUIP DE CICLE MITJÀ I GENOVEVA PASCUAL

X

im i Xesca és un portal per fomentar la lectura i la comprensió lectora que es basa en dos sistemes tradicionals: preguntar sobre el text llegit per mesurar la capacitat lectora del nen i premiar amb punts amb l’objectiu d’estimular-lo en la lectura. Aquests mètodes s’han integrat en un entorn ordinador/web per fer-ho més atractiu per al nen i més fàcil i útil per al mestre. A Xim i Xesca no hi ha llibres, hi ha qüestionaris de llibres, de manera que quan un nen s’ha llegit un llibre pot entrar a la pàgina web www.ximixesca.com on, introduint el seu codi d’accés

pot respondre a les preguntes relacionades amb el relat que ha llegit i veure si l’ha entès; si respon bé el qüestionari, guanya punts. Per al nen els punts són l’incentiu per llegir posant atenció en allò que llegeix i per seguir llegint. Per al mestre els punts és l’eina per fomentar la lectura entre els seus alumnes i detectar problemes de comprensió. Els

punts aconseguits es guarden durant tot el curs i d’un curs a l’altre. El qüestionari es pot respondre a casa, a l’escola o a la biblioteca, ho pot fer l’alumne sol o amb l’ajuda dels pares . A Xim i Xesca hi ha més de 1.500 qüestionaris de comprensió lectora de llibres en català i en castellà per a lectors de 5 a 14 anys, de moltes editorials i d’autors d’arreu del món.

Es pod l’enllaç

Des de és una avança lectora fet d’es qüestio anima que dis

Així do eina am dir de


den veure tots els llibres a ç “Veure tots els llibres”.

e l’escola considerem que a eina molt important per ar en la comprensió a dels nostres alumnes. El scollir un llibre per fer el onari de Xim i Xesca, els a a llegir altres llibres dels sposem a la mediateca.

oncs, es tracta d’una mb la que esperem gaula lectura tots plegats.

DESEMBRE2012 #52

27


28

#52 DESEMBRE2012

* CICLE SUPERIOR *

Convivències a l’Esc DILLUNS DIA 1 D’OCTUBRE VAM ANAR AL CAMP D’APRENENTATGE D’EMPÚRIES. w WWW.CICLESUPERIORESCOLAPIAOLOT.BLOGSPOT.COM

g

ALUMNES DE 5È DE PRIMÀRIA

D

illuns dia 1 d’octubre vam anar al Camp d’Aprenentatge d’Empúries, per passar les nostres primeres convivències a cicle superior. Ens vam allotjar en un alberg i ens vam quedar dues nits. Durant el dia treballàvem amb els professors del camp d’aprenentatge. Hem après molt dels grecs i romans que es van instal·lar a casa nostra. A més de fer un treball de localització amb gps, vam aprofundir en el tema fent unes fitxes amb treball cooperatiu. També hem conegut més coses de la vegetació del nostre litoral (sistema dunar) i la vida i costums d’un poble arrelat al mar. Vam anar al “Museu de la Sal i l’Anxova”. Van ser unes colònies molt divertides. Ens agradaria repetir aquesta experiència!!


DESEMBRE2012 #52

cala g

ALUMNES DE 6È DE PRIMÀRIA

P

er a nosaltres han estat les últimes convivències de primària. Van començar el dimecres 3 d’octubre. El primer contacte va ser amb l’alberg de l’Escala. Van repartir les habitacions, ens van ensenyar les instal· lacions i en prou feines vam tenir temps de deixar maletes que ja fèiem les primeres activitats amb els mestres del camp d’aprenentatge. Vam treballar fent dos grups el sistema de dunes, com és la vida dels pescadors i la història dels grecs i dels romans. També vam fer un joc de nit i discoteca. Ens ha quedat un molt bon record!

29


30

#52 DESEMBRE2012

* CICLE SUPERIOR *

Tallers de llengua

A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA FEM TALLERS DE LLENGUA, ENS DIVIDIM EN G AQUEST TRIMESTRE HEM TREBALLAT EL TEXT NARRATIU I DESCRIPTIU. HEM CONNECTORS, COMPARACIONS... TAMBÉ A AUTOCORREGIR-NOS PER VEURE Q w WWW.CICLESUPERIORESCOLAPIAOLOT.BLOGSPOT.COM

VA O N A M O G A L I E N LA I R E

iada, que una mica entremal i a en or m t, en ig l·l pecial. a nena inte Una goma un xic es a. m go a i havia un vegada un un ar pr m Un dia és va co fer uns s’anomenava Irene. goma nova, havia de la b am a ol sc l’e a anar ma no li deixava. Un matí la Irene va esborrar però la go ho rle vo Va r. ca vo la goma: exercicis i es va equi ofunda que venia de pr t ol m u ve a un ia La nena sent a. respongué la Irene. prat?- va dir la gom ia de les gomes.-Li er tg -Perquè m’has com ta es pr la de a primera fil ant alguna -Perquè estaves a la la nena anava pens s, se co t an ic pl ex a av lia. Mentre la goma li an és tot allò que ella vo rr bo es a m go la uè fes tantes faltes solució perq llapis i dir-li que no el b am r rla pa s ie ell no se li -Tu goma podr ré esborrar tant i a fa et no jo xí ai , re r a aquest acord. quan el faig escriu la Irene. Van arriba r di va feia li a. in m la gastarà escriure molt bé, no a re nd re ap va na sta ne cions. I vet aquí que aque lida en les presenta po t ol m a er i a afi faltes d’ortogr -Marta Montesntents co és m rò pe ALUM NE DE 5È B , ts en taven molt cont Tots els mestres es llapis i la Irene. estaven la goma, el

H

k

H

EN MIKI I EL PA AMB TOMÀQUET

i havia una vegada un nen que es deia Miki, vivia a Barcel li agradava gens el ona,i no pa amb tomàquet, i mira que era ben ca Un dia en Miki va ve talà. ur e que els seus amic tomàquet, en canvi, s, a l’escola menjave ell un entrepà de No n pa amb cilla. A ell no li agra tomàquet, però no dava menjar pa am per res especial, sin b ó perquè l’havia pr mare sempre li prep ovat molt poc. La se arava pa amb xocola va ta o pa amb Nocilla que el pa amb tomàq . Un seu amic li va di uet era molt bo, així r qu e en Miki va dir-li a n’hi preparés un. H o va fer i més tard en la seva mare que Miki va fer una mos - Um! va cridar de ta segada a l’entrepà. nt bo que estava. L’endemà en Miki ja no portava un entr epà de Nocilla sinó un bon tros de pa amb tomàquet. Ara en Miki ja se se ntia un català de ve ritat. -Pol Pujol-

f

ALU MN E DE 5È B


DESEMBRE2012 #52

31

GRUPS I TREBALLEM DIFERENTS TIPOLOGIES TEXTUALS. DURANT APRÈS LES PARTS DEL TEXT, A USAR DIFERENTS RECURSOS: ADJECTIUS, QUE FEM MALAMENT. HEM ESCRIT TEXTOS I FET DESCRIPCIONS.

EN CAVALL ES VOL TREURE EL CARNET DE CONDUIR

V

animals: et aquí que en Cavall vivía en una granja que tenia molts i porcs, vaques, gallines... En Cavall era molt ben plantat . ligent intel· molt i eixerit, era tot negre amb la crin rossa treure el carnet Un dia, com que volia ser encara més modern, es va voler aquell moment de conduir. Però hi havia un problema, no tenia cotxe. En la crin rossa. es va posar molt trist i fins i tot va perdre el color negre i r va tenir una idea pensa molt de és Va anar pensant com ho podia fer. Despr tunejar. va el i genial. Va agafar un tractor li va treure la part de dalt

Va estudiar A en Cavall li va tornar el color de tan content que va estar. ir. condu de t carne el e molt per la prova i finalment es va treur -Bernat Molinal, No era un carnet normal, era un pin d’or que, en Caval ALU MNE DE 5ÈA portava amb molt de goig.

f

IA L O V E U Q L L A V A EL C TOCAR EL PIANO ano. Aquest rendre a tocar el pi ap lia vo ll va ca un un país et aquí que ís dels animals. Era pa el a, di àn al im als amb cavall era d’An visquessin els anim hi uè rq pe te ec rf éssers vius. molt bonic i era pe havia moltes flors i hi it, or ol ac t ol m a tots. tranquil·litat, er era el més bonic de t, an ill br ró ar m l a perquè tenia les El cavall tenia el pè piano però no podi el r ca to a re nd re ap a de tocar Aquest cavall volia nota, sempre n’havi a un r ca to a di po ensenyar. es i no ningú no el podien peülles massa ampl ni r so es of pr u se da. Ni el aquells prats. més d’una a la vega més que córrer per t ol M . ni m so u se t bo. I per ell, allò era el cirurgià plàstic mol un a ar an va a di un Va estalviar molt i o però li va deixar der tocar bé el pian po va i ar er op va El antava i sempre , tant, que no s’agu es -Anna Boixtit pe t ol m s le ül les pe des. ro de ALU MNE DE 5È B ra di ca b am més va haver d’anar

V

k


32

#52 DESEMBRE2012

* CICLE SUPERIOR *

C A Í L E C N E N N U , I D EN JOR

, que un dia em n de quasi tres anys ne un i, rd Jo en d’ en. questa és la història les galetes sense glut r ja en m en di po is es re el seu menjar va demanar si els tr és celíac, i sap que e qu p sa e qu y an xò no li feia En Jordi, fa un ics de l’escola, tot ai am us se ls de al nt re fe la li posaria moltes vegades és di l li va explicar que el el itx er M a et sin co la seva olt contents. rés fins que un dia rquè estiguessin m pe s ag m is re s al ta a vaig veure galetes de xocola uest petitó que un di aq d’ a an rm ge la c só el Nadal no Jo em dic Teresa, i plicar-li un conte on ex r di ci de ig va xò r ai pot ser igual. tan amoïnat que pe és un dia on tothom t en em pl sim r, lo té gust ni co un infant, is Mags per ordre d’ Re s el an qu ys an molts i molts ner, porten Tot va començar fa nit del dia cinc de ge da ca , m tle Be at en estimar. om d’un petit poblet an nadal és un temps d’ el e qu ar rd co re r estat ses, pe ns recorden si han ne regals a totes les ca s el ts to is, re de sta la nit s o germans, Cada any quan s’aco fet enfadar els pare n ha si t en em pl demanar. bons o dolents, o sim s que els agradaria se co s te ol m ha hi e tota la sar, no podrien fer perquè tots saben qu lta Ba i ar sp Ga , or ci que els n Mel ament, que són les m Els Reis Mags que só fir l de s le el tr es s jut de le ny, i és que si feina si no fos per l’a i les nenes durant l’a ns ne s el en rt po es nit, a sobre casa ajuden a saber com fet alguna, aquella ha n’ na ne o n ne un rmal. ens hi fixem bé quan llugueja més del no pa m pa e qu la el tr una es spar i Baltasar, seva, sempre hi ha ada per Melcior, Ga ns ca t ol m xò que és is re de ixar ningú. És per ai de Tot i així, la nit n de po es no i sa per casa rò el que no sap ja que han d’anar ca b menjar i beure. Pe am at pl un a ix de hi a a sobre a totes les llars se’ls , ja que sempre port al ci pe es t ol m i re que no pot or és un per canviar tot allò s, ningú és que Melci le el tr es d’ a ic àg de pols m i és celíac. seu un sarronet ple tres nens, aquest re al ts ol m i content, i rd Jo tu sineta, estarà molt co va te menjar, ja que com la sa ca a i jar-les. rei Melcior entr u sarronet per men se el ir rv se Així és que quan el r fe de s li deixen galetes, però haurà tots els nens i nene e perquè li ha deixat qu p sa uè rq pe és lata, a ningú n li és si són de xoco ta l el I si no ho ha dit mai a e qu és i , ón l’amor del m ell, perquè les galetes amb tot rta és que pensin en po im li e qu el , en ut de tots els infants. integrals o sense gl uella nit, és l’amor aq ir gu se fa el e qu sap que el ts, perquè estaran molt conten sa ca a n ui ng vi is re ferents y , quan els és si les seves són di li nt ta e Segur que aquest an qu n ne un nt ple de galetes d’ timació, i és que ta es trobaran un plat amb tota la seva es at ix de e ha qu s le el l , el st rquè la mida o el gu a les dels altres, pe r tant els és el color, sa lta in. Ba i ar sp Ga a in amb ells i els estim ns a Melcior com pe e qu , om th to ateix que a ent haurà els importa, és el m un nen que seguram à, rm ge eu -Teia Vallèsm el r pe t és el Aquest conte l’he fe és ens omple a tots m ALUM NE DE 6È B e qu el e qu s de vega . ar tim es és t en de recordar moltes em pl bo per tothom, sim mateix, i per sort és

A

k


33

DESEMBRE2012 #52

E

JO SÓC ESPECIAL!

m dic Roger, i tinc onze anys. El meu cap, de dimensions mare. El considerables, està molt ben amoblat, segons diu la meva r tallant d’ana haig tinc ben tapat per una cabellera negra i llisa que i sempre si no vull que em cobreixi els meus ulls marrons i brillants, no deixen d’obriroberts com dues taronges. A sobre els ulls, les parpelles stes, fan Aque es. llargu se i tancar-se. Tinc unes celles força plenes i mica més Una camí fins a les orelles que estan entrenades per escoltar. trompades. I avall, trobem el nas, la part del meu cos que ha sofert més que a dins hi finalment, l’acaba de completar la meva cara una guardiola ben rosats. llavis uns i únic i té dues dents trencades que em fan original t. robus i e -Roger PlanellaA continuació, destaca el meu coll perquè és curt, ampl dia cada que ja ALU MNE DE 6È B cs atlèti i forts són que s S’enganxa amb els dos braço mans no fan tennis o bàsquet. Al final d’aquests braços, hi ha unes com un rapar esgar gaire grosses i plenes que de moment no poden gen. curte gat perquè ja no em queden ungles i per això els dits em s, La resta del meu cos, esquena, cames, cul, malucs, cuixe forta. s genolls, és grossa però al mateix temp Finalment, uns peus del quaranta em fan de vehicle

f

C AVA L L RO B AT

k

-Anna SerraALU MNE DE 6È A

r un cop molt al despertar, va teni a di un , lls va ca ls de ssar tot. a Sílvia una amant explicaré com va pa us a ar i a, er hi no la nena vall rn i ungla, cada dia fort al cor, el seu ca ca m co en er , ga eu alegria. la seva a tot renillant amb av La Sílvia i la Fúria, er sp l’e ja la el on abava ria a la quadra, e a la cara. Quan ac ur ri m so un b anava a buscar la Fú am va a camp obert, là dins i la raspalla n’anaven a galopar se i La Sílvia la treia d’al ça an nfi co ta to an el java amb i verda. Tornaven qu sa lo el de preparar-la hi pu av er m a ad ava a en aquella pr llavors l’euga s’aixec a, ri Fú la es passaven tot el di de lt da a i els braços ia pujava a “pelo” amb els ulls tancats sol es ponia i la Sílv ll va ca l de a et dr va s del món. puja es canviarien per re no i i quant queia la nena na llu la i l so el ra, la més que ria no era a la quad Fú la estesos. S’estimaven rò pe tà er sp homes. la Sílvia es de s del cavall i de dos de tja pe s Un dia de cop i volta le , ba er remolc i de mica de sang a l’h Sílvia va veure una el rastre de rodes de a vi ha hi it gu se t to dir córrer i ven i galta dreta. Va deci la Les petjades s’acaba r pe a im gr llà a l’havien lliscava un maleïts lladres que s el i a cotxe, a la nena ja li ri Fú la ar ob cotxe fins a tr ites unes lletres seguir el rastre del cà el cap i veié escr xe ai , ci ifi ed un a r ra ent: fer un crit gegant di robada. Va anar a pa va na ne La . LL VA DE CA que posaven: CARN arxar que va poder i va m lls va -No! ca s el ts to ar ica. Va alliber , els seguia un I va entrar a la fàbr rt en arribar a casa fo t ol m r ça ra ab va la resultar ferida. batalla, la Fúria va a sobre de la Fúria, da un of pr a un r ve i va ha e marxaren. r els lladres fins qu cotxe: els lladres. H ca pi va i r ta un m uda i va el fuet de es donava per venç no ia La Sílvia va agafar lv Sí la rò pe r però podia aixeca realitzar va sortir bé de en vi L’euga ferida no es ha e qu ó ci . Per sort l’opera caminar. trucar al veterinari va veure a la Fúria no e qu s fin r za lit anquil· la Sílvia no es va tr

L


34

#52 DESEMBRE2012

* ESO *

Primeres impressions a ESO TENÍEM GANES DE CONÈIXER ELS NOUS PROFESSORS, DESCOBRIR SI HI HAURIA NOUS COMPANYS A LA NOSTRA CLASSE I SOBRETOT... TREBALLAR AMB ORDINADORS!!! w WWW.ESOESCOLAPIAOLOT.BLOGSPOT.COM

g

ALUMNES ALUMNES DE 1R D’ESO

S

om els alumnes de primer de secundària, i us volem explicar la nostra experiència d’entrada a l’ESO. Vam començar amb il·lusió, esperant una mica de canvi entre sisè i primer. Teníem ganes de conèixer els nous professors, descobrir si hi hauria nous companys a la nostra classe i sobretot

...treballar amb ordinadors!!! Això sí que era nou per nosaltres!!! Ara ja ha passat un trimestre i fem una valoració; veiem que l’ agenda està plena cada setmana, ja coneixem els nous professors, que per cert, hi tenim molt bon rotllo! Les proves són una mica més llargues, i una mica més difícils, hem d’estudiar una mica cada dia per poder seguir bé el curs.

Un altre canvi positiu per a nosaltres ha estat el seguiment: una valoració a mig trimestre que ens permet millorar les coses abans de l’avaluació definitiva. Una de les altres coses que ens va agradar va ser que ens donessin un calendari amb les proves per poder-nos organitzar correctament el trimestre. Esperem que aquest curs ens vagi a tots molt bé i poder continuar el següent igual! Fins aviat!

La no en el

SEGONS EL DICCIO AMB ALTRES EN UN

w WWW.ESOESCOLAPIAOLOT.BLOGSPOT

f

-Miquel Domènech-

E

ALUMNE DE 2N D'ESO

l treball cooperatiu és un terme genèric usat per referir-se a un grup de procediments d’ensenyament que parteixen de l’organització de la classe en petits grups on els alumnes treballen conjuntament de forma coordinada per tal de resoldre les tasques acadèmiques i aprofundir en el seu aprenentatge. Es tracta d’una forma d’organitzar l’aula i les tasques que s’hi


DESEMBRE2012 #52

35

nostra experiència l treball cooperatiu

ONARI D’ESTUDIS CATALANS COOPERAR ÉS: PRENDRE PART NA OBRA FETA EN COMÚ.

T.COM

realitzen de manera que els objectius dels components de cada grup estan estretament vinculats, cadascun d’ells només pot assolir els seus objectius si la resta aconsegueix els seus. Per nosaltres el grup cooperatiu és: -Un grup on els membres han de participar donant opinions i respectant les dels altres. -Un grup on es treballa conjuntament amb altra gent per millorar el funcionament. -Un grup on hi ha gent de tots els nivells que

aporten idees diferents. -Un grup on s’aprèn més ràpid ja que treballes amb gent que a vegades t’ho explica millor que el professor. -Una manera de treballar molt interessant ja que aprens d’altres persones i ells poden aprendre de tu.

-Una manera interessant de treballar ja que podem comparar idees, veure les coses des de diferents punts de vista... -Una bona manera de reforçar l’ estudi i millorar la convivència de la classe. -Una manera divertida i practica de treballar amb persones que coneixes. -Un grup de persones que t’ajuden perquè puguis aprendre. -Una bona manera d’aprendre plegats a ser autònoms i no dependre sempre del professor

Com podeu observar, treballar en grup cooperatiu no només aporta molts beneficis al nostre aprenentatge, sinó que ens ajuda molt en el nostre creixement personal, ens ajuda a ser més empàtics, més responsables i sobretot ens ensenya a cooperar que és el gran objectiu del treball cooperatiu.


36

#52 DESEMBRE2012

* ESO *

Sortida al Monestir de Sant Pere de Rodes i Museu Dalí k -Adela Sebastià i Laia Zarza-

ALUMNES DE 3R D'ESO

E

ls alumnes de 3r d’ESO vam visitar el Monestir de Sant Pere de Rodes i el Museu Dalí. Al matí, havíem d’anar a fer una activitat d’aigua, a la platja de Llançà, per observar els diferents microorganismes existents en aquestes aigües, però per culpa del mal temps vam fer alguns canvis. De manera improvisada vam anar al Monestir de Sant Pere de Rodes situat sobre les muntanyes de Port de la Selva.

Allà, unes guies ens van explicar la història del Monestir i la dels monjos que hi vivien, tot caminant i descobrint cada un dels seus petits racons. A la tarda vam anar a Figueres, vam aprendre coses sobre la vida d’un important pintor, vam anar a visitar el Teatre Museu Salvador Dalí. Durant el recorregut vam descobrir quadres molt estrambòtics i originals que amagaven coses mai pensades, per exemple, el quadre de Gala d’esquena mirant el mediterrani que a 18 metres es convertia en el president Abraham Lincoln. També van descobrir que Dalí estava molt enamorat de la seva

esposa, la Gala, que era també la seva musa i que fou font inacabable d’inspiració representada en molts dels seus quadres.


* ESO *

DESEMBRE2012 #52

37

Excursió a França

PER ACABAR EL DIA VAM ANAR A VEURE UNA EXPOSICIÓ DE LA MATERNITAT D’ELNA, ERA UN EDIFICI ON CUIDAVEN ELS NENS RECENTS NASCUTS I LES SEVES MARES DURANT L’EXILI. w WWW.ESOESCOLAPIAOLOT.BLOGSPOT.COM

k

-Laura Vancells i Ariadna de Bolòs-

E

ALUMNES DE 4T D'ESO

l dimarts 30 d’octubre vam anar d’excursió a Elna i a la platja d’Argelers. Vam sortir d’Olot a les 8 del matí i només d’arribar a la Jonquera ens van

deixar temps lliure per esmorzar. Seguidament vam anar al Museu Memorial de l’Exili on ens van fer diferents explicacions de la Guerra Civil Espanyola juntament amb imatges. Ens donava la sensació que no coneixíem gaire el tema, però en acabar la visita vam aprendre molts coneixements nous. Després vam

anar a la platja d’Argelers i el guia ens va fer llegir uns fragments dels antics presoners del camp de concentració, per poder-nos posar a la seva pell. Per acabar el dia vam anar a veure una exposició de la maternitat d’Elna, era un edifici on cuidaven els nens recent nascuts i les seves mares durant l’exili.

Ens va semblar molt interessant i ens va emocionar, però no vam poder estar a la maternitat ja que l’estaven restaurant i només vam veure una petita exposició.


* L'ENTREVISTA *

Pare

Sadurní Tudela

El Pare Sadurní Tudela, també conegut com l“ ’'home dels llibres” és el responsable del Grup d’'Animació a la Lectura de l’'Escola Pia de Catalunya. El dia que torni a l'’escola segur que el reconeixereu perquè sempre porta un llibre o altrE sota el braç. És una persona molt assequible i senzilla i és qui hi ha darrera les maletes viatgeres i l’'explorador de llibres, és per això que ja que fem aquestes activitats a l’'escola hem pensat que era un bon moment per fer-li una entrevista.

F

a dos cursos que el vam conèixer, i ens va encantar la seva gran afició cap als llibres. Ens podria dir quan li va començar aquesta afició? De molt petit vaig començar a llegir el que en dèiem “patufets” i avui dia “còmics”. Tinc la borrosa impressió com si mig hagués après a llegir sol, intentant desxifrar el text que acompanyava els dibuixos. Després vaig passar als llibres i així vaig anar evolucionant. Quins estudis va cursar? A on? Sóc mestre (IracheNavarra), Llicenciat en Teologia (Salamanca) i llicenciat en Romàniques (Barcelona). Posteriorment em vaig especialitzar en Literatura Infantil i Juvenil i Animació de la lectura.

Ens pot explicar què és l’explorador de llibres? És una activitat que es basa en la llibertat, contra l’obligatorietat, i la gratuïtat, no puja ni baixa notes. L’únic premi és descobrir el plaer que ens proporciona la lectura de bons llibres, adequats a cada edat. Recomanem des de Primer de Primària fins a quart d´ESO, quatre llibres. Els nois/es qualifiquen fins a quin punt els han agradat. En els cinc anys que portem no ens han suspès cap llibre.

I les maletes viatgeres? A les classes de P3, P4 i P5 hi ha una maleta amb 5 o 7 llibres. Cada setmana un nen s’emporta a casa la maleta. Els pares, els hi llegeixen i expliquen ja que ells encara no saben llegir. L’afecte dels pares i la màgia dels contes fa que des de ben petits el seu cervell faci una associació: llegir igual a sorprenent, interessant, divertit... Dins la maleta també hi ha una llibreta on els pares poden explicar com ha anat l´experiència. Podem llegir coses molt maques. Ens agradaria molt saber qui hi ha darrera d’aquest projecte. Qui fa possible que el projecte funcioni? Ja fa anys l’Escola Pia de Catalunya, divuit escoles, ha donat una prioritat

IRENE PAGÈS / MARITXELL PUJOL-GALCERAN ALUMNES DE 3R D’ESO

al tema de la lectura. Un servidor sóc el coordinador d´un equip de set persones que es reuneix un parell de vegades al mes per a comentar llibres, fer llistats de llibres recomanats per diferents edats, programar activitats... També estem en contacte, setmanalment, amb el Seminari de Literatura Infantil i Juvenil de Rosa Sensat. Quin és el seu autor preferit? I el seu llibre? Se’m fa impossible respondre a aquestes dues preguntes. Es quedarien tants autors i llibres al tinter! Què ens recomanaria per llegir als alumnes d’ESO? Depèn del curs. Per ser pràctics podríeu començar pels quatre indicats a Exploradors. Si els acabeu, podríeu

seguir amb els del curs anteriors. Jo m’he llegit tots els llibres recomanats a ESO i m’han agradat molt. En diré un de cada curs: “Cavall de guerra” (Primer), “El secreto del fuego” (Segon), “Ciutat d’orfes” (Tercer), “Palabras envenenadas” (Quart). Com s’ho fa per estar al dia de les publicacions editorials? Dedicant molt temps a llegir. Assistint a aquestes reunions en les que cadascú presenta un o dos llibres que ha llegit abans. Potser que en una reunió t’assabentis d’uns quinze llibres. En portem classificats uns trenta mil. Els classifiquem per gènere, edat adequada i qualitat. Moltes gràcies pel seu temps i bona lectura!


L’'AFECTE DELS PARES I LA MÀGIA DELS CONTES FA QUE DES DE BEN PETITS EL SEU CERVELL FACI UNA ASSOCIACIÓ: LLEGIR IGUAL A SORPRENENT, INTERESSANT, DIVERTIT...

Pare

Sadurní TUDELA


40

#52 DESEMBRE2012

* FP *

Fun track Garrotxa l’empresa de l’Escol L’OBJECTIU PRINCIPAL ÉS OFERIR ALS NOSTRES ESTUDIANTS LA POSSIBILITAT DE POSAR EN PRÀCTICA LA REALITAT EMPRESARIAL DES DELS DIFERENTS ÀMBITS PROFESSIONALS. w WWW.CCFFEPIAOLOT.BLOGSPOT.COM

k -Iolanda SuescunPROFESSORA DE CICLE FORMATIU

L’

Escola Pia d’Olot és una comunitat educativa que, des de fa 150 anys, és present a la comarca de la Garrotxa. Durant aquest temps ha treballat per fer realitat el seu projecte educatiu. Com a part de l’Escola Pia de Catalunya, és una institució al servei de la societat, oberta, acollidora, innovadora, participativa, arrelada i

transformadora. Del seu projecte educatiu en formen part, entre d’altres, el Cicle Formatiu de Grau Mig de Tècnic en Conducció d’Activitats Fisicoesportives en el Medi Natural i el Cicle Formatiu de Grau Superior d’Animació d’Activitats Físiques i Esportives. FUN TRACK GARROTXA és una empresa que neix de les inquietuds individuals i de l’Equip Directiu de la Formació Professional de l’escola. Es veu, per un costat, la necessitat i, per altra, l’oportunitat de crear

valor afegit i complementar la formació dels estudis en els cicles formatius - en principi s’implementarà en el Cicle Mitjà i més endavant es farà extensiu al Cicle Superior - amb una metodologia més pràctica i real des de la vessant pròpia empresarial. L’objectiu principal és oferir als nostres estudiants la possibilitat de posar en pràctica la realitat empresarial des dels diferents àmbits professionals que ofereixen les competències d’aquest cicle formatiu: acompanya-

dor de muntanya, guia de turisme eqüestre, guia d’itineraris en bicicleta, coordinador d’activitats de conducció/guiatge d’activitats de la natura, entre d’altres. Aquest objectiu es vol aconseguir a partir d’una empresa pròpia de nova creació gestionada per un equip de professionals (professors i tècnics del sector) dirigits per l’equip fundador de l’empresa.

AL

R ic És u de des sec en

No ic

Ja Fu iq L te v

E i a s c


a, la Pia d’Olot

ALUMNES S L E D IS R A T N LGUNS COME

iuen: rdi Sucarrats d tunitat Jo i ol ñ si u R por card n plaer tenir l‘o un priv ilegi i u en la creació i ar poder par ticip una empresa del d’ t senvolupamen eballant rmant-nos i tr fo , u ti or p es ctor a. tres ens agrad n el que a nosal issenyem nes, pensem, d m u al s el , es tr da fer. osal e més ens agra qu el im rt a p com iuen: er t Domenge d ercial de l’empresa lb A i d al on D m ack txa és el nom co un Track Garro llit pels mateixos alumnes. co un és un que ha estat es t nom perquè F Track es u aq at on d SIÓ, Li hem vol dir DIV ER m d’aquí. e qu ès gl an e erm è so Garrotxa perqu vol dir RU TA i quirir principal és ad ts iu ct je ob e tr os men El n tica els coneixe erir un of i posar en pràc r, la co t el curs es ar-nos a apresos duran on d i al gener en ic bl pú al ei ofessional. serv ón laboral i pr m el en r xe èi con

DESEMBRE2012 #52

41

ROBA ESPORTIVA NOVA PER ALS CICLES FORMATIUS

A

principi d’aquest curs escolar, els alumnes de formació professional de l’escola van estrenar l’equipament esportiu. Fins ara, en els diferents crèdits que es cursen en els cicles formatius de GM i GS de la família d’Activitats Físiques i Esportives els alumnes anàvem equipats amb el material i la roba adequada per tal de realitzar totes les activitats esportives i sortides en bicicleta, a peu i a cavall, i així, permetre la comoditat, la seguretat en les activitats i alhora l’aprenentatge de la indumentària bàsica necessària per poder guiar un grup en la muntanya, però sense una imatge comuna. Enguany, tots els alumnes de FP, no sols van equipats de forma correcta i segura, sinó que a més tots porten la mateixa equipació, l’equipació de l’Escola Pia, que inclou la roba esportiva per realitzar les sortides en bicicleta, les activitats i rutes a cavall i a peu, entre d’altres.

k

-Mila CañasCOORDINADORA FORMACIÓ PROFESIONAL


42

Bicicletada ,

#52 DESEMBRE2012

-de la Festa de l Educaci贸-


* ESPORTS *

DESEMBRE2012 #52

43

Escola de futbol Escola Pia Olot L’OBJECTIU DE L’ESCOLA DE FUTBOL ÉS APRENDRE ELS PRINCIPALS ASPECTES DEL NOSTRE ESPORT I FER-HO AMB LA BASE DELS VALORS QUE TRANSMET LA PRÒPIA ESCOLA.

f

-Roger Vidal-

E

ls equips de l’escola de futbol de l’Escola Pia d’Olot han començat una nova temporada amb un total d’uns 90 nens repartits en 9 equips: 1 equip dels més petits, l’Escoleta, formada per jugadors de

p-5 i que comencen a fer els seus primers passos en el futbol. 7 equips més que participen a les lligues comarcals organitzades pel Consell Esportiu de la Garrotxa i 1 equip aleví que participa a la lliga federada. Els equips dels més petits entrenen al pati de l’escola, mentre que els benjamins i l’aleví ho fan als camps del Morrot.

L’objectiu de l’escola de futbol és aprendre els principals aspectes del nostre esport i fer-ho amb la base dels valors que transmet la pròpia escola. En relació, cal esmentar que un dels nostres equips benjamins, participa el proper 6 de desembre al torneig solidari de futbol 7 que organitza la Marató de TV3. Aquest té lloc a Cerdanyola del Vallès i hi par-

ticipen diferents equips de Catalunya, essent l’Escola Pia i el Girona els representants de la província. Esperem que sigui una temporada plena d’èxits esportius i personals i que tots junts gaudim de l’esport.


Els Àpits #52  

La revista de l'Escola Pia d'Olot.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you