Page 10

10

#52 DESEMBRE2012

* EXALUMNES *

Enlloc com a casa, com aquí SI EM DIUS QUE PARLI D’AQUESTA ESCOLA, L’ESCOLA ON VAIG CRÉIXER I ARA TREBALLO, NO SÉ NI PER ON COMENÇAR, EN TINC TANTS RECORDS, DE MOMENTS BONS I DE MENYS BONS VISCUTS AQUÍ, DE COSES APRESES QUE EL MEU CAP NO ÉS CAPAÇ D’ORDENAR-HO. w WWW.OLOT.ESCOLAPIA.CAT

k

-Sílvia PlanellasTUTORA DE CICLE INICIAL DE PRIMÀRIA

S

i em dius que parli d’aquesta escola, l’escola on vaig créixer i ara treballo, no sé ni per on començar, en tinc tants records, de moments bons i de menys bons viscuts aquí, de coses apreses que el meu cap no és capaç d’ordenar-ho. Et podria dir espais, racons, llocs que no s’esborraran de la meva memòria perquè per algun motiu van ser especials: el teatre, el parquet, la font, l’hort, el pati del Germà Solà... Et podria citar infinitat d’emocions que he conegut en aquesta escola, la felicitat, la por, l’alegria, la tristesa,... Et podria parlar de valors, valors enormes que em van ensenyar ja de petita i que jo ara intento transmetre: respec-

te, treball en equip, amistat, esforç… Et podria descriure moments , instants que em van fer créixer i aprendre: excursions, colònies, el carnaval, els jocs florals... Et podria explicar experiències, les quals ja no es repetiran mai més, perquè aquí vaig tenir , el primer dia d’escola, els primers amics, el primer amor, la primera desil·lusió... Et podria dir noms, noms de persones que hi han estat, que encara hi són o que hi seguiran sempre, simplement perquè els recordarem. Persones amb les que he rigut, he plorat, he jugat, he après, he estimat, he treballat, he escoltat… i amb algunes de les quals ara compartim un projecte comú. Et podria nombrar moltes coses més, però tant com alumna o ara com a mestra arribaria a la mateixa conclusió i és que no s’està enlloc com a casa, com aquí.

Els Àpits #52  

La revista de l'Escola Pia d'Olot.

Els Àpits #52  

La revista de l'Escola Pia d'Olot.

Advertisement