Issuu on Google+

LA IA: HISTÒRa de

Revista de l’Escola Pia d’Olot . Juny 2011

L’enigmpana la cam cola de l’es

49 CICLE MITJÀ

OBRIM LES PORTES

AMB EL

BLOC! FP

%5è Aniversari

de Cicles Formatius


49

#

2 editorial 2 opinió 3 pastoral 4 racó5 literari aula d’ acollida 5 escola 6verda exalumnes 7 amipa 7 infantil 8 el 9 conte cicle inicial 10 la festa 12 cicle mitjà 14 cicle superior 16 ESO 18 FP 20 esports 22 entreteniments 23 la24 història

creativitat

REDACCIÓ Anna Casas Joan Claret Marta Demonjó Encarnació Dorca Ferran Roca COORDINACIÓ Encarnació Dorca PORTADA Festa Fi de Curs CONTRAPORTADA Història de la campana

sumari

www.olot.escolapia.cat

editorial

sumari

Com escola sempre hem estat amatents al desenvolupament dels aprenentatges dels nostres alumnes i a noves metodologies que ens podrien ajudar a millorar aquests processos. El desig de millora constant que la nostra escola sempre ha tingut vers aquesta innovació educativa, ens ha fet estar alerta dels diferents canvis evolutius que la nostra societat ha tingut, ja sigui des d’un punt de vista social, econòmic o cultural. Aquests canvis, són l’element clau per determinar com ensenyarem als nois i noies que passen per la nostra escola. Hem d’entendre tots, que eduquem i formem per un futur incert i que cada vegada més, canvia de forma ràpida i imprevista. La clau per atendre amb èxit aquest futur incert és la CREATIVITAT. Una ment plàstica, àgil i sobretot creativa ens ha de garantir que davant dels nous reptes que la nostra societat anirà plantejant sempre sabrà donar la resposta adequada. Dit d’una altra manera, aquesta creativitat ha de permetre construir un coneixement que estigui preparat per respondre a les necessitats actuals i de futur. Com molt bé ja sabeu, aquest ha sigut un any d’assemblea i, per tant, toca establir les polítiques que durant aquests propers 4 anys seran el nostre llibre de ruta. Una d’aquestes polítiques l’escull el centre a partir de les que s’escullen a l’assemblea i de les aportacions que ens els diferents claustres han fet els docents. Així doncs, i com a política pròpia de la nostra escola, nosaltres hem escollit el treball de les competències creatives atès tot el que anteriorment he explicat. Pensem que el treball, de forma expressa, de les competències creatives ens ha de permetre a tots, famílies incloses, un apropament més continuo de la realitat que ens envolta , i amb conseqüència una preparació òptima per afrontar la vida, el futur i el món seguint el nostre caràcter propi. Miquel Àngel Zarza Director de l’Escola Pia


LA COLUMNA DE LA TERESA

QUE PARLIN ELS ALUMNES

Teresa Juanola Professora de llengua catalana

Àlex Boix, Alejandro Gaitán

Alerta a la Xarxa!

Alumnes de 4t d’ESO

(La Paula i la Maria estan assegudes davant de l’ordinador…) stic ben enamorada, Paula! És el noi perfecte! Sap què vull sentir, i m’ho diu! Sap què és el que vull que em regalin, i m’arriba a casa dos dies després acompa· nyat d’una nota plena de paraules d’amor. Li explico que em barallo amb la mare o amb el meu germà i sempre diu que jo tinc la raó. Fins i tot, Paula, em diu que sóc guapa, intel· ligent i que mai ha conegut cap noia com jo. Em diu que aviat ens veurem i que som la parella ideal! Em diu… tantes i tantes parau· les boniques! (Dies més tard la Maria, sola, pensa en veu alta) - Per què, doncs, em sento malament? Per què quan estic sola dubto que això sigui

E

amor? Per què ell demana que faci coses davant l’ordinador que a mi em desagraden? Per què verbalment m’obliga i em pressio· na? Per què a vegades em sento agredida i fins i tot humiliada? Moralina: La Maria, en el fons, sap que l’amor verta· der arriba quan pots mirar els ulls de l’altra persona, quan li pots tocar la mà i un calfred et recorre tot el cos. La Maria sap que ell, el noi ideal de l’ordina· dor, pot ser diferent del que li ha explicat i que pot tenir unes intencions ab· solutament oposades a les que li ha escrit. Sap que Internet pot ser molt perillós a ve· gades i per això tots hem d’anar amb peus de plom abans de dipositar el nostre cap i el nostre cor a algú que, en realitat, DESCONEIXEM!

FEM PEDAGOGIA Adriana Coromina Psicopedagoga d’ESO

Els perills de la Xarxa

opinió

P

rimer la televisió, després els videojocs i el mòbil, ara Internet... Possiblement aquesta sigui l’eina més fascinant de les que han existit mai. És fantàstic poder tenir notícies a l’instant, des de qualsevol part del món, meravellós poder parlar i veure directament la perso· na que està a moltíssima distància. Quan ens cal una adreça, una informació puntual de qualsevol tema, el «Google» ens la proporciona sense tardança, i si busquem algun indret, per remot que sigui, també el «Google maps» fa la seva feina amb gran precisió. Ho tenim tot a mà, no ens cal pensar, ni moure’ns, ni preguntar a ningú, no ens cal sortir a comprar, o trobar-nos amb els amics per relacionar-nos, ho podem fer

també a través de la xarxa. Aquesta eina tan poderosa que és a les mans de joves, pares, professionals i tam· bé delinqüents, estafadors, pervertits, etc. pot ser utilitzada per bons, fins i tot els no tan bons o molt dolents. Persones ingènu· es, sense sentit crític ni experiència són enganyades fàcilment i, fins i tot, s’ex· posen a participar de fets delictius sense adonar-se’n. Alerta! Siguem usuaris assenyats, prudents amb la informació que donem i rebem, posem filtres protectors que ja existeixen, regulem el temps de connexió, que no ens sedueixi la màgia d’Internet fins al punt que ens oblidem de viure la vida real substituint-la per la vir· tual.

Els perills d’Internet

L

a presència d’Inter· net és habitual en les nostres vides i ha comportat molts canvis, tant a nivell escolar com personal. En la part escolar, ha ajudat en el traspàs d’informació, però d’altra banda ha disminuït les hores de dedicació a l’estudi i ha fet abaixar el nostre rendiment. En l’àmbit personal ha facilitat la comunicació ràpida amb els amics i també amb persones desconegudes, però això pot crear alguns conflictes. Han aparegut els virus i el hackers en la nostra quotidianitat i, per tant, cal estar molt pendent de l’ordinador, en tots els aspectes: arxius no desitjats oberts, pàgines no volgudes obertes, mal funcionament de l’ordinador i, fins i tot, possibilitat de «carregar-se» tot el format del teu ordinador. Per tot això, podem afirmar que Internet té molts avantatges però també s’ha de tenir en compte tots els riscs que comporta, que no són pocs!

3


SOLIDARITAT

CRÉIXER

Un espai de trobada, un horitzó de solidaritat

El millor regal!

Rafel Tresserras

Montse Masmitjà

Coordinador Pastoral

pastoral

Coordinadora del grup Mou-te

Durant tots els dimarts hem pogut compartir experiències, riure, parlar, plorar.... i, sobretot, créixer com a persones. Gràcies aquest grup hem pogut gaudir de la companyia de companys i companyes que coneixíem dels passadissos de I què millor la nostra escola, però que mai ens havíem dit que poc més que un simple «hola» o «adéu». uns cors per simbolitzar Per tot això i per molt més, en una sessió vam construir amb fang allò que simbolitzava per la força d’estimar... nosaltres el Mou-te. De seguida, ens vam posar a treballar i vam fer figures súper divertides. Quan les figures van estar ben pintades i decorades les vam oferir a un dels companys/es del grup, per tal que tinguessin un bon record de nosaltres i, sobretot, del Mou-te...

>

4

La festa de l’escola és un dels grans dies on es fa evident que l’escola som tots: els alumnes, dels més petits als més grans, els pares i avis, els mestres i totes les persones que, des de la seva tasca diària, treballen per fer d’aquest espai un mar educatiu, on la força de les onades ens faci viatjar cada cop més lluny, cap a horitzons més oberts al món. Aquest any el valor que hem escollit des de l’Associació d’Alumnes i l’Equip de Pastoral ha set ESTIMAR. I el lema que li ha donat cos «Si estimar fos la força, tots mouríem muntanyes». Bonic, profund i il·lusionador. Estimar és un verb que, des de l’escola, el podem aplicar a tantes coses i situacions que de ben segur ens quedarem curts i ens mancaran paraules. Estimar l’educació perquè estem convençuts que ens permetrà avançar, i intentar millorar el món on vivim. Estimar els altres perquè són els nostres companys i companyes de viatge, i ens haurem d’ajudar en molts moments. Estimar l’entorn, la natura, perquè és la font de la nostra vida, perquè nosaltres no deixem de

ser-ne els seus fruits, els seus fills. Estimar la ciutat, el país, perquè és el lloc de les nostres arrels, del nostre fer, dels nostres projectes. Estimar altres realitats socials, polítiques i culturals, diferents a les nostres, on a través de la Fundació Educació Solidària de l’Escola Pia, com l’Escola Pia del Senegal, podem aportar el nostre petit granet de sorra per a projectes solidaris, encara que sigui amb la compra d’un globus vermell, d’un globus del cor, per poderhi escriure un petit missatge d’esperança, d’amistat. Quina il·lusió més profunda quan, en el dia de la festa de l’escola, entre tots movem muntanyes. Amb aquesta força conjunta, amb aquesta alegria i treball, el lema d’aquest any deixa de ser un seguit de paraules boniques i esdevé, especialment en aquest dia, una realitat compartida. Tots estimem l’escola i si la força d’aquest amor es concreta en treballs, projectes, somnis i il·lusions, de ben segur que entre tots mourem l’escola a espais de trobada i creixement, a horitzons de futur i a utopies que traspuen estimació.

>

Comencem a construir les figures de fang


logo a la mediateca

OLOT alat

La cuereta, l’ocell del nostre finestral

Ja tenim logo a la mediateca Fa molts anys que a la mediateca fem servir un cuc amb ulleres per identificar-la, però aquest cuc no representa què és la nostra mediateca de l’escola. Per això i per fer participar els alumnes d’un projecte comú hem ideat el primer concurs de logos per a la mediateca, a dintre dels jocs florals de secundària. L’única condició que es va posar va ser que al logo havia de sortir l’anagrama de l’escola. A partir d’aquí van arribar moltes propostes, de les quals la guanyadora ha estat la creada per Júlia Sala, que representa perfectament què és la nostra mediateca, un espai on es troba una gran diversitat de materials i en diversos formats i suports, on es pot veure, bus-

car, recollir i crear informació, o gaudir mirant, llegint o escoltant. Des d’aquí la nostra enhorabona a la guanyadora! Entreu al bloc de la mediateca i podreu veure les recomanacions de llibres per aquest estiu! http://blocs.xtec.cat/ mediatecaescolapiaolot/

Logo guanyador et per Júlia Sala.

>

racó literari

Dinamitzadora de la Mediateca

Tutora de l’Aula d’acollida

aula d’acollida

Genoveva Pascual

Carme Corcoy

Des de l’Aula d’Acollida, a l’etapa de primària, hem format part del projecte que porta per nom Olot Alat, juntament amb totes les Aules d’Acollida de la ciutat d’Olot. Cada escola ha treballat al voltant d’un ocell diferent que es pogués veure des de l’escola estant. Nosaltres hem treballat la cuereta, que ha estat el mitjà que ens ha servit de fil conductor per treballar els objectius de la programació A1 de llengua catalana, promovent l’ús lingüístic i també socialitzador del català per a alumnes nouvinguts. Per tal de poder observar la cuereta i donar així un caire també científic al projecte, hem posat engrunes de pa a la finestra cada dimarts a la tarda, de tres a cinc, per veure com és l’ocell més benvingut del nostre finestral. Ha estat una fenia molt engrescadora i s’ha pogut realitzar a la nostra escola, gràcies al patrocini de CROPIC’S PASTISSERIA. Els alumnes de primària s’han convertit en petits experts ocellaires.

5


PARLAMENT VERD

Fòrum d’escoles verdes Sara Rubió

6

escola verda

Cordinadora d’Escoles Verdes de primària

Com ja és sabut, la nostra escola forma part, des de ja fa 10 anys, del projecte d’Escoles Verdes de Catalunya. El programa Escoles Verdes planteja tres objectius: - Incorporar els valors de l’educació per a la sostenibilitat en tots els àmbits de la vida del centre (currículum, gestió, relacions amb l’entorn, etc.). - Promoure la participació i la implicació activa de la comunitat educativa en la millora del seu entorn. - Afavorir l’intercanvi entre els centres que comparteixen uns mateixos objectius. Així va néixer el Fòrum d’Escoles Verdes, unes trobades territorials d’intercanvi d’experiències entre totes les escoles adherides al programa. El dimarts 29 de març va tenir lloc el Fòrum d’Escoles Verdes de primària a Girona i el dijous 31, del mateix mes, el d’Escoles Verdes de secundària a Olot. A ambdós fòrums la nostra escola hi va tenir representació. El Petit Hort de Ciutat, va ser el projecte que van presentar els alumnes de 5è. de primària: Pau Tarrés, Marta Hubach, Victòria Vilalta i Pol Vila, com a representants del Parlament Verd, i Sara Ru-

bió com a coordinadora d’Escoles Verdes de primària. Els alumnes van explicar el funcionament de l’hort urbà amb l’ajut d’un power point que havien preparat per a l’ocasió. Escoles Verdes i Ciutadania va ser el projecte presentat per les alumnes Sandra Grabulosa i Marta Torracabota, com a representants del Parlament Verd, i Ramon Pujol, com a coordinador d’Escoles Verdes del nostre centre. L’objectiu d’aquest projecte és incloure el treball de valors socials i mediambientals al currículum. Actualment el projecte es treballa una hora setmanal a 1r i 2n d’ESO. Aquest Fòrum Verd va obrir nous horitzons, va permetre expandir noves idees, va donar la possibilitat de fer nous amics... Va ser una bona experiència!

>

Els representants de primària.

>

Moment del Fòrum de secundària.

>

Les representants de secundària


L’AHIR I L’AVUI

ELS PARES I MARES

Bells records

Valorant la tasca realitzada

Pere Matabosch

Carta enviada al pare Josep Vidal i Bachs, el maig de 2008, demanant-li informació de la trobada de «Pveri Cantores» a Sabadell, l’any 1974. El meu nom és Pere Matabosch i Figueras, vaig néixer i visc a Olot. De la mà del Pare Mateu Trench, director de la coral de l’Escola Pia, vàrem participar el 8 i 9 de juny de 1974, a la 2a Trobada Regional de Pveri Cantores de Catalunya i Balears que es va celebrar a Sabadell. Tot i que la meva estada a la coral va estar de curta durada, va deixarme bon record i encara avui, als meus fills, que també estan implicats en una coral, els hi canto algunes d’aquelles melodies que em van quedar gravades sempre més a la memòria. En el transcurs de la trobada d’aquell any 1975, també es va realitzar un concurs fotogràfic, del que es va fer una exposició itinerant i va arribar també a Olot. Resulta que la fotografia guanyadora era la cara d’un nen cantant i que aquell nen era jo mateix. Us podeu imaginar la il·lusió que em faria poder tenir alguna informació que em permetés poder disposar d’una còpia d’aquesta fotografia. Moltes gràcies per endavant i estaria encantat de saludar-vos personalment. Quan menys m’ho esperava vaig tenir la trucada del pare Vidal, dient-me que l’havia emocionat la meva carta en recordar temps passats i immediatament em va donar el telèfon del fotògraf. Després de posar-me en contacte amb ell, la vam poder localitzar, però coses del destí... pel febrer de 2009, el pare Josep Vidal va morir, i no li vaig poder ni agrair ni ensenyar-li la foto personalment. Penso que si no arriba a ser per ell, no ho hauria pogut aconseguir de cap manera. Gràcies!

La Junta de l’Ampa

amipa

exalumnes

Cordinadora d’Escoles Verdes de primària

Com aquell que res, tornem a ser a final de curs, un altre curs superat i una altra promoció que finalitza la seva estada a l’escola; com cada any desitgem molta sort i un brillant futur, i recordem que l’escola sempre serà casa vostra. Aquest any i gràcies a alguns ingressos extraordinaris obtinguts hem pogut mantenir totes les activitats previstes, com les extraescolars, ludoteques, anglès. Hem pogut també comprar material informàtic i mobiliari per alguna aula, així com canviar les cadires del pavelló poliesportiu. De moment i a causa de les retallades pressupostaries, no tenim coneixement de la convocatòria de noves subvencions, cosa que ens limitaria i hauríem de fer un esforç extraordinari per seguir ajudant a la realització de les activitats com fins ara. Esperem que durant el mes de juliol surti alguna convocatòria i ens hi puguem acollir. No obstant, durant aquests anys hem pogut reunir un fons que ens ajudarà en aquests moments difícils per tothom. Hem assistit també a la VI Assemblea de la Escola Pia de Catalunya, on sota el lema Nous reptes, una mateixa arrel es van marcar els objectius comuns a desenvolupar durant els pròxims quatre anys; són aquests: 1. Treballar des de totes les etapes i estaments de l’escola les dimensions social, emocional i interior de les persones amb la finalitat de millorar la convivència. 2. Aconseguir una organització de les institucions educatives més flexible, oberta, disposada a treballar en xarxa, eficient i creativa que permeti donar resposta als reptes de l’escola del segle XXI. Van ser dos dies intensos a l’Escola Pia de Terrassa, amb uns resultats molt esperançadors. Aquesta vegada hem acordat que la implicació dels pares en la consecució d’aquests objectius ha de ser molt important, ja us seguirem informant. Que passeu tots un bon estiu i fins al setembre!.

7


monogràfic

la festa de ,

l escola 1

Els més petits de l’escola començaren ballant Xip, Xap, Xop, interpretada pel cantautor Jaume Barri.

2

8

Tot seguit, i a un bon ritme, els alumnes de P4 ballen El petit dofí també interpretada per Jaume Barri.

3

5

Van ser els alumnes de segon de primària els que, amb els compassos de Les pessigolles, ballaren amb il·lusió.

6

Com ballen el Txa-txa-txa, aquests alumnes de tercer! Entre tots ho fan d’allò més bé!

7

Arriba el torn dels alumnes més grans d’infantil. Amb el Zeia Congó, ens delectaren a tots.

I tot seguit el trepidant ritme de hip hop de mans dels alumnes de quart de primària.

4

Emotiu i sorprenent l’espectacle de cicle superior de primària; ens traslladen al Museu de les Joguines Oblidades.

Els alumnes de primer de primària tot ballant La dansa del calamar, amb ritme ràpid de peix que està a l’aigua.

1

2

8 9

Preparant-se per enlairar els globus! Si estimar fos la força, tots mouríem muntanyes.

3


4

7

9

5

8

6

9


SOM ESCOLA VERDA

Les nostres plantes Mestres d’Educació Infantil

infantil

10

la jardinera amb terra. . Hem fet diferents forats per posar les plantes. . Hem acabat d’omplir-la amb terra. . Ho hem regat amb aigua. . Ens hem compromès a regar les plantes quan ho necessitin. Mireu, hem posat el cartell de la nostra classe per reconèixer quins són les que hem plantat! Hem après que les plantes necessiten aigua i la llum del sol per poder créixer. N’hem treballat les parts i sabeu què? Ja sabem que no es diu «pal», sinó tija, i que solen tenir fulles, algunes fins i tot flors! Ens ho hem passat molt bé. Ara esperarem uns dies, les olorarem i a veure si podem menjar maduixes, que ja serà difícil.

>

Plantem les plantes.

>

Les reguem.

Quin goig que fa la jardinera!

>

Com que som una escola verda, des que arribem a l’escola aprenem a reciclar, a respectar la natura i el nostre medi ambient. Aprofitant també l’arribada de la primavera, els nens/es d’educació infantil volem posar el nostre granet de sorra i hem decidit plantar plantes a cel obert, des d’allà n’observarem la seva evolució. Ho hem fet al pati de la nostra escola i hem seguit aquest procediment: QUÈ NECESSITEM? - Uns brots de menta amb la seva arrel. - Uns brots de maduixeres amb la seva arrel. - Uns brots de julivert amb la seva arrel. COM HO HEM FET? . Primer hem acabat d’omplir


Piu-piu, l’ocellet diferent

u

Text: TÀNIA BROSA, SANDRA GRABULOSA, MARTA TORRECABOTA Alumnes de 4t d’ESO Il.Lustració: IRIS SCHNEIDER, MARTINA RODRÍGUEZ Alumnes de 3r i 4t d’ESO

n bon dia, al país de les orenetes nasqué un ocellet diferent, fill d’una oreneta i un pardal. Tots els ocells se’l miraven malament, –però... per què?–, es preguntava. Tampoc sóc tan diferent –pensava en Piu-Piu–; total, tinc les plomes blaves i ells negres. Però cada vegada que en Piu-Piu volia jugar i volar amb tots els altres, aquests el rebutjaven. En Piu-Piu sabia que li calia fer alguna cosa per demostrar-los que era com ells i que tenir les plomes d’un color diferent no tenia importància. I aviat va arribar el dia. Era la festa del país de les orenetes, totes es trobaven i feien un dinar de germanor, compartien jocs, cants... Abans de dinar van sobrevolar el riu. Una de les activitats que més els agradava era contemplar la seva elegant figura quan es reflectia damunt les seves plàcides aigües. Allà, la Xiuleta, l’oreneta més petita i bonica de la contrada, va ensopegar amb la branca d’un arbre i... xof! Pataxof! Caigué de caps al riu, com una bala! La Xiuleta piulava i

demanava ajuda: –piu piu piu... auxili! Ajudeu-me! Totes les orenetes van quedar picbadades, prou que ho sabien que no hi podien fer res! A la Xiuleta se li havien mullat les plomes i ara no podia volar. Però, de cop, en PiuPiu va aparèixer i comprengué què havia passat. - Oh, la Xiuleta al mig del riu! L’aigua l’engolirà! He de fer alguna cosa! Sense pensar-s’hi gens ni mica, alçà el vol fins arribar dalt d’un arbre per poder llançar-se i planar sobre el riu i així rescatar la Xiuleta. La idea era arriscada però ho havia calculat tot al mil·límetre, ho aconseguiria! I així va ser! Sense adonarse’n es trobà a la riba del riu amb la Xiuleta agafada amb les seves potes. La diposità suaument, i amb molta cura, al terra i restà al seu costat esperant que els

càlids raigs de sol eixuguessin les seves plomes. Poc a poc, la Xiuleta recuperà el sentit i piulà: - Pppp...Oh Piu-Piu, gràcies per salvar-me la vida! Des d’aquell dia en Piu-Piu es convertí en l’heroi de la contrada i demostrà que el color de les plomes no el feien diferent! Moralina: No importa com som, sinó com actuem!

11


DESCOBRINT OFICIS

Parlem amb els jardiners! Alumnes del Cicle Inicial de Primària

12

cicle inicial

El mes de maig passat, els pares d’en Jaume, de 1r B, que són jardiners, ens van explicar com són les plantes i com s’han de cuidar perquè creixin fortes. Fou una xerrada molt didàctica i pràctica: vam veure com es trasplantava una flor i com es plantaven enciams, narcisos i llavors de julivert. Els cuidarem a la classe; a veure si abans d’acabar el curs podem veure com creixen! Les preguntes les vam pensar entre tots els nens i les nenes de cicle. Són les següents: Què s’ha de fer per cuidar bé les plantes? Per cuidar bé una planta hi ha unes quantes coses que cal tenir en compte.

Regar bé la planta: només s’ha de regar quan la terra sigui seca. Si no la reguem o la reguem massa, la planta pot morir. Són molt sàvies i quan ja no necessiten més aigua, la treuen per sota el test. La terra ha de tenir nutrients perquè la planta creixi amb força. S’ha d’anar airejant la terra. Les condicions ambientals han de ser les adequades perquè creixi la planta, com ara que tingui claror i que estigui airejada. Quina és la planta o arbre més estrany que heu plantat mai? L’arbre més estrany que hem vist és l’araucària. L’araucària és de la família dels pins, té un tronc robust i pot arribar a al-

>

Escoltem atents la pol·linització que fan les abelles.

>

Ens ensenyen com es trasplanta una flor, una fúcsia.

>

Observem les llavors de la poma.

<

En Jaume i l’Helena, els jardiners de Begudà.


çades de 50 m. Les branques s’estenen de forma horitzontal i les fulles són en forma d’agulla. L’arrel quan és vella, es talla o s’arrenca? Quan una arrel és vella se’n talla un tros i es deixa la resta. També pot ser que un tros s’hagi fet malbé. Si passa això es fa el mateix. Quines eines feu servir? Fem servir moltes eines, però les més importants són: escombra, mesurador, rastell, regadora, pala i tisores Exactament, quina feina fas? T’agrada? La feina que faig és cuidar les plantes perquè creixin. S’han de cuidar com si fossin una persona. M’agrada molt. Com distingeixes les llavors? Les distingim per les diferents

<

Ja sabem om es planta un enciam.

<

Plantem llavors de julivert.

característiques que tenen. Hem parlat de diferents fruites i hem pogut veure les llavors de la poma. Hi ha moltes classes de llavors. Quants tipus de llavors hi ha al món? Tantes com plantes hi ha, i de plantes encara se’n descobreixen de noves. N’hi ha moltes, moltes i moltes. Des que plantes un arbre, quant temps tarda a tenir fruits? Depèn de moltes coses: el tipus d’arbre, la terra, el temps atmosfèric, etc. En general és un mínim de 2 a 3 anys. Arbust: depèn de les condicions en què viuen. Si té bona terra i està ben adobada creixerà abans. Planta: no creixen totes igual, depèn de com s’alimenten.

Són molt sàvies i quan ja no necessiten més aigua, la treuen per sota el test.

<

Explicant els murals.

>

Observem les llavors de la poma.

13


FEM EL BLOC

Obrim les portes Mestres de Cicle Mitjà

cicle mitjà

14

Enguany el nostre cicle ha introduït dins l’horari lectiu escolar l’aplicació dels blocs com a eina de treball. Els objectius d’aquesta metodologia són: fomentar l’expressió escrita i la lectura incidint en l’ús de les noves tecnologies (TAC), potenciar el treball cooperatiu, donar a conèixer a les famílies les activitats realitzades en el dia a dia de l’escola i a l’aula, sempre tenint en compte les actituds i les habilitats de l’estil metodològic de la nostra escola. Cada setmana, a l’hora d’estructures comunes, un petit grup d’alumnes escriu un breu article relacionat amb alguna activitat realitzada. També afegeixen fotografies o vídeos, sempre amb el suport i supervisió de la mestra. Dins el nostre bloc ja podeu veure penjades activitats com el Nadal, Dijous Llarder, Carnestoltes, convivències, sortides, activitats de l’aula... i com a novetat aquest curs s’han publicat els projectes del cicle. Tots plegats estem molt contents i satisfets del resultat. No únicament ha estat una eina de treball per als nens, sinó que ens ha permès obrir les portes de la nostra aula a tots vosaltres.

1

Alumnes de 3r explicant la sortida que van realitzar.

2

Alumnes de 3r a l’aula d’informàtica.

3

Alumnes de 3r revisant un text.


5

4

3

8

6 15

4

Alumnes de 3r escrivint un text en el bloc.

5

Alumnes de 4t explicant el projecte.

6

Alumnes de 4t introduint imatges.

7

Alumnes de 4t revisant l’article.

8

Alumnes de 4t a l’aula d’informàtica.


EDUCACIÓ MUSICAL

L’opinió de Cantània Alumnes de Cinquè de Primària

16

cicle superior

Opinions sobre la Cantània recollides pels alumnes de cinquè de l’escola al bloc de cicle superior: LA CANTÀNIA. El diumenge 8 de maig vam anar el pavelló d’Olot, a representar la Cantània que es deia Beceroles. Hi havia totes les escoles de la Garrotxa i una escola del Ripollès; eren de 5é de primària; entre totes les escoles hi havia 450 alumnes. Vam treballar tot el segon i el tercer trimestre. Ens ha costat molt aprendre les diferents paraules dels diferents idiomes. Ens ha agradat i esperem que hi puguem tornar.

>

Un grup dels nostres alumnes.

CANTÀNIA! El diumenge 8 de maig vam anar al pavelló amb totes les escoles d’Olot i comarca. Els alumnes de cinquè vam fer una cantata molt bonica, titulada Beceroles. Cada any se’n fa una de diferent. Aquest any anava de dos primitius, l’Alfred i l’Elisabet, que es volien dir que s’estimaven però no sabien com fer-ho. Ho aconsegueixen gràcies a les lletres dels diferents mars que troben.

>

Arbres enlaire!

CANTÀNIA 2011 El diumenge 8 de maig, vam anar al pavelló d’Olot a fer una cantada que vam estar assajant durant totes les hores de música. Hi havien unes 400 persones cantant, participaven tots els de cinquè d’Olot. Els dos directors eren molt graciosos i el guió ens va costar una mica, perquè hi havia moltes paraules gregues que costaven molt d’aprendre.

<

Els dos cantants protagonistes.

>

Quin goig el cor de Cantània.


JEIC

Jornada d’Esport i Convivència Alumnes de Sisè de Primària

17

L’activitat de vela a ple rendiment.

>

un cop allà em reuneixo amb els companys d’Olot i comentem la jugada, mentre dinem. Havent dinat, una estoneta lliure per jugar i acabar de conèixer aquells nens i nenes: vine, vine que jo en conec un de molt guapo, vine que te’l presento, que si aquella és molt simpàtica, que a mi no em fa el pes... ja ens criden els nostres profes i a ballar una estona, que aquest any l’espectacle de cloenda el fa un grup musical. Ballem i quan millor ens ho estem passant ens adonem que ja és hora de tornar cap a casa; nosaltres tenim un bon tros, el camí serà llarg. Ens acomiadem ràpidament i cap a l’autocar. Un cop a dalt acabem de comentar les coses que ens han passat. Tinc companys que encara no han passat quinze minuts i ja dormen, el cansament és brutal. Però la qüestió és que xerrant amb un i altre, cantant cançons i explicant acudits... arribem a Olot. Quina casualitat són les 6,18 de la tarda, fa dotze hores clavades que ha començat l’experiència..

>

Divendres 6 de maig, 6,18 h del matí, quan els carrers encara estan silenciosos, sortim en direcció a Sitges. Allà ens trobem amb tots els alumnes de sisè de tots els centres de l’Escola Pia de Catalunya. L’objectiu de la trobada és passar una diada d’esport i convivència. Cada alumne ja ha escollit una activitat prèviament i la fa al llarg del matí. Enguany es podien escollir des d’activitats a la platja, passant per futbol, bàsquet, aeròbic, piscina, escacs, minigolf, tennis taula, tennis, pàdel... una gran varietat de possibilitats. Un cop arribades totes les escoles a Sitges, esmorzem i ens repartim per activitats i... a gaudir del dia, per cert esplèndid. Molts nervis... que si no conec a ningú, que si em fa vergonya... passats uns minuts tothom ja parla amb tothom i intercanviem opinions, mails... A mesura que avança el matí l’ambient de germanor ja és total. S’acaben les activitats i retornem tots i totes al nostre punt de trobada;

L’acte de cloenda de la Jornada d’Esport i Cultura.


ESO

18

Recorda’ns

Mira’ns

Tots els Mestres

Alumnes de 4t d’ESO

Aquell setembre de 1998 va ser l’inici del vostre aprenentatge amb nosaltres. Recordem algunes carones de sorpresa i d’altres ploroses, però totes amb ganes de descobrir tot aquell món que es presentava per primera vegada davant vostre. L’escola, sempre acollidora, us va rebre amb els braços oberts, tant els que vau arribar amb 3 anyets, com els que us heu anat incorporant al llarg d’aquest camí. A les aules decorades amb mil colors, d’infantil, vau gaudir de mil experiències noves, vau descobrir la importància de les paraules, vau aprendre que el vostre cos es podia moure amb gràcia, vau fer els vostres primers treballs manuals…, i jugàveu, jugàveu molt. De primària, qui no recorda aquells projectes, les curses de lectura, els tallers de llengua i plàstica, les estones a casa preparant els dictats, les convivències on entre tallers i jocs us anàveu coneixent i fent amics, i la gran il·lusió de poder representar la Passió davant els vostres familiars. Ja a la secundària heu consolidat i ampliat coneixements, heu viscut moments inoblidables i heu crescut. Us heu convertit en els nois i les noies que iniciaran a partir d’avui camins ben diferents, però que sempre restaran units per vivències i records viscuts a l’escola. L’escola, la vostra escola, us continuarà acollint amb els braços oberts igual que ho va fer aquell setembre de 1998. Fins sempre.

Mira’ns fixament a cada un de nosaltres i intenta descobrir què amaguem rere la nostra mirada. El que sentim, el que pensem, el que volem aprendre i el que ja hem après. Intenta imaginar-te que formes part de nosaltres i que has viscut el que nosaltres, junts, hem compartit. Mentre el flaix de la càmera es dispara cada un de nosaltres reviu un d’aquells moments, pensa en una d’aquelles mirades de complicitat, amb una de les moltes discussions, amb les excursions... simplement en un record que perdura entre nosaltres i que mai oblidarem. I cap de nosaltres poc contenir-se de somriure... Ens sentim elogiats d’haver marcat una petita part de la història d’aquesta escola, de havernos afegit a aquesta gran família que dia a dia va acollint a nous infants i que, alhora, encamina a futures persones adultes en un món ple de dificultats. Només tenim ganes d’agrair tot el que heu fet per nosaltres, tot el que hem après al vostre costat. Ens sentim estimats i acompanyats en el camí de la vida per tots vosaltres, els que heu fet possible el nostre ensenyament i, sobretot, la nostra felicitat. Perquè començar és continuar un final, i ara ho farem amb el que hem après de vosaltres i amb l’esperança de tenir-vos sempre al nostre costat. Gràcies.


PRO 199 MOCI 8-20 Ó 11

19


Cinquè aniversari

P

FORMACIÓ PROFESSIONAL

Somriures. Aprenentatge. Amistat Roger Vidal Tutor 2on CFGS

FP

20

Somriures. Aprenentatge. Amistat. Són paraules que pengen de la cartellera de l’aula del 2n curs del cicle formatiu d’animació d’activitats físiques i esportives. Segons els alumnes de la segona promoció, són les paraules que resumeixen més bé aquest cicle. Són el resultat de dos anys compartint el dia a dia a l’aula. Quan diem aula, a tots ens vénen al cap les quatre parets físiques, però moltes vegades aquestes, en el cicle, es transformen en un camp de futbol, en pistes de tennis, en un pavelló, en una piscina. Per tant,

les relacions que es formen entre els diferents alumnes va més enllà de la purament acadèmica i se centra en aquells valors que l’esport intenta transmetre, com la solidaritat, la confiança i l’esforç. Per suposat que no han estat dos anys fàcils. Han sorgit conflictes de tot tipus: alguns eren obstacles que no ens provocaven res de positiu, i que havíem de minimitzar; però d’altres han mostrat ser obstacles útils, que han portat a la reflexió i han estat necessaris per continuar millorant. Sabeu que el camí el vam començar alhora, vosal-

Alumnes i professors de 2n curs de grau superior.

tres com a estudiants de l’àmbit esportiu i jo com a tutor. Crec que això li dóna encara més rellevància a les experiències viscudes, que per ser les primeres marcaran el full de ruta de cadascú. El cicle que els alumnes de segon esteu acabant us obre unes portes. Segurament són diferents per a cada un de vosaltres. Escolliu la que creieu més adient, de forma autònoma i reflexiva. Marqueu bé el vostre pròxim camí, fins allà on voleu arribar. Visioneu-lo, i amb esforç i tenacitat gaudiu del viatge..

enso en la data, penso en el 3 de juliol de 2006, i recordo amb emo· ció, amb satisfacció, amb tendror... com començà aquest projecte, aquesta etapa personal i professional, aquesta etapa d’equip, aquesta etapa d’escola. Formació professional en la família d’ac· tivitats físiques i esportives, quina bona feina.... Sou ja prop de dos-cents alumnes els que heu passat per aquestes aules i hem compartit molts i molts moments, experi· ències, i el més important: aprenentatge. I sí, dic compartir, perquè tots aprenem. Aquest curs escolar celebrem el cinquè aniversari de formació professional a l’escola, cinc anys que hem construït tots plegats i que hem fet possible que molts dels joves de la nostra comarca i de tota la província de Girona continuïn el seu repte educatiu, la seva formació i el seu creixement professional, acompanyantlos a la vegada en el creixement madu· ratiu i personal, per formar persones competents, autònomes, responsables, madures i que estimin allò que fan. Su· poso que ja sabeu la sort que tenim tots aquells que fem la feina que ens agrada, que amb esforç, constància i moltíssima il·lusió dediquem molt i molt de temps a posar un gra de sorra en el creixement del món, en el seu major potencial: les persones. M’agradaria aprofitar aquest espai de la nostra revista per agrair-vos a tots el coneixement, l’esforç i la dedicació que heu tingut i teniu per col·laborar en aquesta tasca educativa, però, principal· ment, us vull agrair el dia a dia, l’acompa· nyament, l’equip, allò que ens caracterit· za com a grup de treball i que fa possible que aquesta etapa educativa la puguem viure com un èxit personal i, estic con· vençuda, com un èxit per a l’escola. Gracies companys! Gracies escola! Ah! I felicitats a tots per aquest cinquè aniver·


1

4

2

5

1

Col·laborant en activitats programades des de l’escola.

2

Preparació del Rodajoc.

3

I, com no, una sessió de tennis!

21

4

L’esquiada amb tots els alumnes.

5 Sortida a cavall per les rodalies.

6

Sortida en BTT, som a Hostalets de Bas.

3

6


TEMPORADA 2010-2011

Escola de Bàsquet

>

Equip sènior femení.

Pia Bàsquet

esports

22

PIA BASQUET està format per un total de 150 jugadors, des de 6 fins a 37 anys. Els equips estan competint en l’àmbit comarcal i territorial. En el comarcal tenim tres equips: Escola de Bàsquet formada per jugadors de 1r i 2n, tres minis integrats per jugadors/es de 3r,4t i 5è. Pel que fa en competició territorial tenim un mini masculí amb jugadors de 5è i 6è, un equip preinfantil femení amb jugadores de 12 anys, dos infantils, un de masculí i un de femení integrat per jugadors de 13 anys, dos equips de cadets, un masculí i un de femení format per jugadors/es de 14 i 15 anys, dos equips de júniors que els integren jugadors i jugadores de 16 i 17 anys. Com a novetat aquest any tenim un equip sènior femení format per mares de l’escola, alguna professora entre d’altres… la franja d’edat d’aquest equip és de 18 fins a 37 anys. El club compta amb vint-i-dos entrenadors, que intenten formar tots aquests jugadors sempre amb l’ajuda del coordinador del Club, Joan Danés Gifre. Els nostres objectius són principalment la formació de jugadors. En tots els equips el que valorem no és que es guanyin els campionats de la categoria en què estan jugant, sinó que aprenguin els valors més importants de la pràctica de l’esport, com podrien ser bona condició física, uns bons hàbits d’higiene, companyonia… Els nostres equips van millorant dia a dia en tots els valors. Us convidem a tots a visitar, a partir de la temporada que ve, el nostre blog http://piabasquetolot@blogspot.com, en el qual podreu trobar,els resultats de la jornada, les classificacions, fotos i altres coses.

>

Equip cadet femení.

>

Equip preinfantil femení.


PER PASSAR L’ESTONA

EL CÒMIC

Aina Vaquero Alumne de 1r d’ESO

Òscar Ramírez Alumne de 2n d’ESO

entreteniments

Localitza en aquesta sopa de lletres el nom de setze objectes que pots trobar a l’aula.

CONTES LLAPIS COLORS ORDINADOR PINTURA LLIBRE LLIBRETA COLA CALCULADORA BOLÍGRAF MAQUINETA REGLA TAULA GOMA PINZELL CARPETA

23 SOLUCIONS

SUDOKUS Laia Zarza Alumne de 1r d’ESO

Nivell fàcil

Nivell expert


L’enigma de la Campana S

i juguéssim a les set diferències amb una fotografia de la façana de l’Escola Pia de començament del segle XX amb una d’actual, no ho tindríem gens fàcil. Segurament, però, una de les que trobaríem més aviat és que al campanar de la foto antiga hi havia dues campanes i ara ja només n’hi ha una. Aquestes dues campanes es van fer l’any 1896 quan l’Escola Pia acabava d’estrenar l’edifici de la plaça Clarà i es va aprofitar per refondre una campana que el col·legi tenia a la seva antiga ubicació a l’Hospici. Els treballs es van fer a la foneria olotina d’Esteve Barberí i es van pagar gràcies a les donacions de Lluïsa de Prat i de Parrella, marquesa vídua de Santa Coloma, que va costejar la campana gran, i Rafel Solé i Ortet Mosquera, que va pagar la petita. La cerimònia de benedicció o bateig de les campanes es va fer el dia 21 de febrer de 1896. A la primera se li va posar per nom Luisa, Manuela, Coloma i Bonaventura, i a la segona Rafaela, Maria i Felicia. En van ser padrins els germans Jeroni i Clara Solé Badia, que eren fills d’un dels benefactors. L’any 1921, una de les campanes es devia haver fet malbé, ja que es va tornar a refondre.

de l ’Escola Pia

Com l’altra vegada, els treballs es van dur a terme a la foneria Barberí, d’Olot, i es van conservar els mateixos noms i dimensions. La benedicció es va fer el 25 d’agost de 1921 i en foren padrins Joan Roura i Concepció Cors. Mentre pujava les escales del campanar el dia que vaig visitar l’Escola Pia per tal de catalogar la campana que hi ha actualment, em preguntava quina de les dues campanes de la foneria Barberí em trobaria. Seria la que es va refondre l’any 1921 o encara es conservaria la de l’any 1896? La meva sorpresa va ser que no vaig trobar ni l’una ni l’altra, sinó una campana fosa l’any 1743 per la foneria Coromina, d’Olot. Com podia ser que hi hagués una campana més antiga que el campanar? Quin era el seu origen? Com havia arribat fins allà? Era un misteri per resoldre. Gràcies a les inscripcions que hi ha a la campana sabem que es va pagar amb les almoines que s’havien fet a Sant Antoni essent pabordes el Rev. Jaume Alzina, Francesc de Vilana, Pere Cros, Joan Ordeix, Francesc Alzina i Esteve Coromina, i que en van ser padrins el Rev. Esteve Calm i Angelats i Margarida Calm.

A través de la documentació que es guarda a l’Arxiu Diocesà de Girona i a l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa podem localitzar Jaume Alzina com a domer de Sant Esteve de Bas i a Esteve i Margarida Calm com a fills del mas la Calm, de Sant Esteve de Bas. També, hem constatat que l’any 1742 es va celebrar el jubileu de la capella de Sant Antoni Abat, de Sant Esteve de Bas, moment en el qual es podrien haver recollit les almoines a les quals fa referència la inscripció. Tot apunta, per tant, que l’origen de la campana podria ser d’aquesta població de la Vall de Bas. Tot i que no hem trobat documentació que avali el seu trasllat, la hipòtesi més versemblant és que en esclatar la Guerra Civil, l’any 1936, les campanes de l’Escola Pia i les de Sant Esteve de Bas van patir la mateixa sort que la majoria de campanes de la Garrotxa: van ser retirades dels seus campanars i dipositades a l’Hospici d’Olot, a l’espera de ser foses per a fer-ne material bèl·lic. En acabar la guerra, les campanes que no s’havien destruït van ser recol·locades.

Algunes van ser tornades als seus campanars d’origen i altres van ser posades en campanars on no hi quedava cap campana. És possible, doncs, que aquesta campana fos cedida a l’Escola Pia ja que s’havien destruït les seves. Sigui quin sigui el seu origen i com va arribar a l’Escola Pia, el que és indubtable és que la campana té un gran valor històric i patrimonial. És per això que cal vetllar per la seva conservació i protecció. Una forma de fer-ho és que professors i alumnes la coneguin i se la sentin seva. Una repicada el dia de la festa de l’Escola segur que hi ajudarà. Qui vol ser el campaner? >XAVIER PALLÀS MARIANI

BIBLIOGRAFIA:

- El Deber (1906); Notas Históricas de Olot; Biblioteca de El Deber, Tom II; Olot: Impremta i Llibreria de Joan Bonet. - El Deber, (1921), setmanari d’Acció Catòlica, núm. 1921, any XXV. Olot, 3 desembre de 1921. - Vilà i Palà, Claudi (1974); Escuelas Pias de Olot. Salamanca, Impremta Calatrava. Dip. Legal: S.71-1974. ADG, Lletres episcopals, D-419, f112; D-U281, f126; D-426, f106; D-19, f257-262; D-399, f141v; U-278, f197 i 220. ACGAX: Fons Notarial d’Olot, notari Miquel Oliveres, vol. 1340, any 1743.


REVISTA ELS APITS, NUMERO 49