Page 1

RUSC

AVETS

Comunitats de l’Arca de Catalunya

Llars i taller per a persones amb discapacitat intel·lectual Núm. 24, juliol 2010

Reformes i ampliació del taller Arc de Sant Martí

Entrevista a Carles Ahumada, Cooperativa l’Olivera

Les noves tecnologies al taller El Rusc

Membres de la Federació Internacional de les comunitats de l’Arca 1


Comunitats de l’Arca de Catalunya

Sumari 2

EDITORIAL

3

NOTÍCIES DE L’ARCA Nova coordinadora-delegada <<La prova de les paraules>>, una pel·lícula diferent 4-5

COMUNITAT EL RUSC La primavera a El Rusc Presentació de la Gemma Festa de final de curs

6-7

COMUNITAT ELS AVETS Passejant la Nina Reformes al Taller

8-9 L’ENTREVISTA Carles Ahumada de la Cooperativa l’Olivera 10

EL RACÓ DELS ARTISTES Taller de costura

11

EL PROJECTE Bloc Taller El Rusc

12

LA RELACIÓ Crear relacions integradores L’experiència de ser acollida.

13

EL PROTAGONISTA Pedro Rodríguez

14

COMPROMÍS I PERTINENÇA

15

NOTÍCIES/EL RACÓ D’EN PICANYOL Assemblea general de socis 2010 Les “Lettres de l’Arche” en castellà El racó d’en Picanyol Agraïments

16

CONTRAPORTADA

L’editorial Ha arribat la calor de l’estiu i el ritme de les nostres comunitats canvia. Ens preparem per les vacances, les colònies, les famílies, … anem a la platja, a la piscina, ens remullem. És moment també de tancaments de curs als tallers i de rebre visites a les llars i sobretot de celebracions. La celebració que està tant en el cor de les nostres comunitats ens ajuda a compartir i donar gràcies perquè no estem sols. I és una realitat que no estem sols. Hi ha molta gent al voltant de les nostres llars i tallers. Persones que aproximant-se a la nostra gent, descobreixen alguna cosa que els empeny a continuar col·laborant. “Un grano no hace granero, pero ayuda al compañero” diu la dita castellana. Que ningú es pensi que fa poc, tota presència i tota col·laboració és un petit regal que millora les nostres comunitats. Tothom és ben rebut. El que tenim ho volem compartir amb tothom que així ho vulgui. En aquest número de la revista podreu llegir l’entrevista a en Carles Ahumada on explica l’experiència de treball cooperatiu amb persones amb discapacitat fent oli i vi de qualitat a les terres lleidatanes. Fa un temps des del taller d’Els Avets, també vam anar a conèixer una altra experiència a la Garrotxa, La Fageda, que fent iogurts han arribat a ser una empresa capdavantera. Nosaltres no fem ni vi, ni oli ni iogurts però potser algunes idees us poden ressonar de la nostra pròpia experiència. En un marc diferent, però en la mateixa línia, treballem per una societat més justa on tothom tingui un espai segons les seves capacitats i els seus dons. Conèixer aquestes experiències ens anima i ens fa sentir que no estem sols. Direcció: Consell de redacció:

Miquel Vallejo i Pere Domènech Llar l’Olivera, llar Els Avets, llar El Rusc, llar El Petit Príncep, CO El Rusc, CO Els Avets, Pere Domènech, Mercè Zamora, Mònica Morenilla, Sònia Torrent, Miquel Vallejo, Jordi Marquès, Erika Duran, Jorge Herrera i Roser Blàzquez.

Col·laboradors:

Carles Ahumada, En Picanyol, Mónica Rodríguez, , Pedro Rodríguez, Isabel Pérez, Rosa Villalba, Tere Ribó, Montse Soler.

Coordinació: Dipòsit Legal: Impressió:

Jordi Riera, Rosa Villalba i Roser Blàzquez. GI-330-2007 Winihard Gràfics

COMUNITAT ELS AVETS C/ Calders 2, 08180 Moià Tel: 93 830 13 62 / 93 820 77 12 e-mail: avets.moia@ruscavets.org

COMUNITAT EL RUSC Veïnat de Sant Ponç 12, 08490 Tordera Tel: 93 764 20 53/ 93 764 24 06 e-mail: elrusc@yahoo.es

2

L’associació Rusc i Avets no es responsabilitza ni comparteix necessàriament les opinions expressades pels col·laboradors. Segons la llei de protecció de dades de caràcter personal 15/99 l’informem que les seves dades han estat incorporades a la base de dades de l’associació Rusc i Avets. En cas de no voler rebre quadrimestralment la revista us podeu adreçar a nosaltres per tal de donar-vos de baixa al tel: 93 830 13 62.


Comunitats de l’Arca de Catalunya

Notícies de l’Arca Nova coordinadora-delegada A principis de juny les comunitats El Rusc i Els Avets vam rebre la visita de la Guenda Malvezzi, la nova coordinadora delegada de l’Arca per les comunitats d’Espanya i d’Itàlia. En aquesta primera visita va venir acompanyada d’en Bruno Grandgeorge qui ha fet aquest acompanyament els darrers quatre anys i a qui estem molt agraïts i mantenim una molt bona amistat. La Guenda -a la foto amb jersei vermell- és italiana, amb una llarga trajectòria a les comunitats de l’Arca d’Itàlia: Il Chicco (a Roma) i Arcobaleno (a Bolognia). Tot just arribar ja es va fer evident la bona entesa, el caràcter mediterrani que ens agermana, i la bona disposició de tots per a fer un bon treball conjuntament. I és per això que li volem dedicar aquestes quatre ratlles de benvinguda des de les comunitats de Catalunya, tot esperant que se senti, en les seves visites, com a casa.

<<La prova de les paraules>>, una pel·lícula diferent Anne Chabert d’Hières, directora del projecte de L’Arca Internacional per la participació de les persones amb discapacitat. Article extret del butlletí “Punto de Encuentro Internacional” núm. 14 (maig 2010)

L’Arca de França ha llençat el mes de març ‘L’épreuve des Mots’ (la prova de les paraules), una pel·lícula d’entrevistes a persones amb discapacitat intel·lectual, sobre qüestiones de la societat. Nicolas Favreau treu a la llum a persones amb discapacitat intel·lectual. Respecte els silencis, els temps ... per a elaborar el seu pensament i recórrer els grans temes de la societat: amor, treball, diners, política… La seva sinceritat revoluciona la idea que tenim sobre la discapacitat, la vida, el món! S’han organitzat diverses presentacions, en particular davant la premsa o les institucions. En el marc de L’Arca, s’ha presentat al Consell de la Federació, als administradors, i a les persones que guien els recessos… En cada ocasió, la pel·lícula ha impactat i interpel·lat. Però la presentació més commovedora va tenir lloc davant d’un públic que no tenia res a veure amb la discapacitat, en un cinema de París.

3


Comunitats de l’Arca de Catalunya

Comunitat El Rusc Amb la primavera tots ens despertem una mica més,... i també s’animen algunes activitats del taller, com ara l’equinoteràpia, l’hort o el galliner. Durant l’hivern són activitats que, tot i que es continuen fent, van a un ritme molt més lent i potser no les fruïm tant com ara. Per exemple, a equinoteràpia, durant els mesos de fred, anem de tant en tant a visitar els cavalls per tal de mantenir-hi el contacte; els hi portem unes quantes pastanagues, potser l’Enriqueta es decideix a raspallar a la Lupita…. Però és ara, que ja fa una mica més de caloreta, que hi anem més sovint -cada 15 dies- i fem realment l’activitat d’equinoteràpia amb la Susana, la nostra monitora.

La primavera a El Rusc Per tot això, des del taller vam decidir implicar-nos més. No podia ser que, amb l’entorn que tenim a El Rusc, no gaudíssim més de la natura i tampoc volíem quedar-nos sense hort. Li vam plantejar a en Mossèn Jaume, i vam planificar un nou hort, potser una mica més petit, però en el que podíem participar més. Ara en mossèn Jaume ens fa de mestre-pagès i amb ell aprenem a TREBALLAR LA TERRA!

En Lluís plantant tomaqueres

L’Usumanhi amb el Petit A l’hort, l’arribada de la primavera també es nota molt: les feines es multipliquen, l’activitat bull… hi ha molta vida! Fins ara, era mossèn Jaume qui s’encarregava de gairebé tot: de preparar la terra, plantar, regar, collir… Massa feina per fer-ho només en un dia! Mossèn Jaume ve a El Rusc tots els dimecres, des de fa molts anys, a tenir cura de l’hort. Nosaltres col·laboràvem en petites tasques que ell ens demanava, però la veritat és que érem bastant descurats. Teníem l’hort oblidat!! A més a més aquest any s’han afegit les obres a El Rusc. Amb els moviments de terra que havien de fer, l’hort ja no podia estar on sempre. O el canviàvem de lloc o el deixàvem de treballar.

4

Mossèn Jaume ens ensenya a preparar la terra.


Comunitats de l’Arca de Catalunya

El nostre hort fa uns dies

La primavera també arriba al galliner

Presentació de la Gemma

I la primavera també ha arribat al nostre galliner. Ja fa un any que el vam construir amb l’ajut d’en Pep Plademunt i en Pep Vilanó. Per implicar més a la gent, vam crear el projecte “APADRINA LA TEVA GALLINA”. Cada gallina té dos padrins, un que va ajudar a finançar el galliner i un altre que es cuida de la gallina. Els ous es reparteixen entre tots els padrins, i la veritat és que ha estat tot un èxit!! Durant tot aquest temps hem après molt: és tot un món el de les gallines! però amb els consells d’uns i d’altres, d’en Patrici, de mossèn Jaume, i de l’Esther Herraiz, hem anat solucionant tots els problemes que anaven sorgint. Ara, la primavera ja ha arribat al nostre galliner i la foto n’és la mostra!!

Festa de final de curs 16 de juliol 20:00 hores Al teatre Clavé de Tordera

Festa de final de curs Presentació del curtmetratge " ...que parezca un accidente " Hola! Sóc la Gemma Barriga i visc a Tordera, al veïnat de Mas Mora. Tinc 28 anys. El dia 1 de Juny vaig començar a treballar al taller. Estic molt contenta perquè m'he sentit molt ben acollida, estic fent molts amics i les coses que fem m'agraden molt. Sobretot, ara per ara, el què més m'agrada és la informàtica i el treball de manipulats. En el meu temps lliure aprofito per escoltar música, escriure i mirar revistes. El meu color és el blau i el meu menjar preferit la pizza.

Espero passar molt temps en aquest taller, riure molt, fer molts amics i aprendre moltes coses!!

Hi esteu tots convidats Us hi esperem !! Un tastet d’imatges del film: <<... que parezca un accidente>>

5


Comunitats de l’Arca de Catalunya

Comunitat Els Avets Passejant la Nina Tot va començar quan la Mònica es va animar a anar a passejar gossos com a voluntària del Centre d’acollida d’animals domèstics del Moianès. La seva dedicació i relació amb els gossos ens va fer pensar que podria ser molt interessant tenir un animal domèstic a Els Avets per cuidar-lo entre tots. Però el fet d’adoptar un gos a la llar semblava una cosa bastant complicada per la feina i responsabilitat que comporta tenir cura d’un animal, però ens va semblar molt bona idea acollir la Nina, la gossa de l’Eva. Tres cops per setmana, dilluns, dimarts i dimecres, la Nina ve a la llar i després de berenar, sortim a passejar-la. La Mònica s’ho pren amb molta dedicació i responsabilitat. També hi van sovint en Jordi Gabaldà, en Jordi Riera, la Maria Rodríguez i en Jordi Pérez!

La Mònica i la Nina ja es coneixen molt bé. En Jordi Gabaldà passeja a la gossa pels afores de Moià. Sovint ella estira amb força, té ganes de córrer !!

En Jordi P, en Jordi G, la Mònica i la Farners amb la Nina davant de la llar Els Avets. La Nina és una gossa molt juganera i li encanta passejar. Així doncs ella ens serveix d’excusa per sortir a caminar i fer exercici. També, a aquells a qui ens fan una mica de respecte els animals, ens va bé per anar-nos-hi apropant, conèixer-los i anar agafant confiança. Alhora, sortir a passejar la Nina, ens fa sentir responsables d’aquesta activitat. La Nina és molt bona gossa i es porta molt bé, tot i que té molta força!!!

6


Comunitats de l’Arca de Catalunya Construcció del segon pis on estan ubicades les oficines

Reformes al taller Aquesta serà la nova sala d’activitats

Una de les prioritats que ens hem marcat en la millora de les infraestructures del taller, ha estat l’ampliació i reestructuració d’espais per optimitzar l’atenció i la qualitat de vida dels qui hi treballem. Durant el mes de juliol de 2009 es va iniciar l’ampliació del menjador, doncs ens havia quedat petit per la quantitat de persones que gaudim d’aquest espai. Tanmateix, ha estat necessari adaptar la cuina, més funcional, a la normativa vigent. Hem ampliat un segon pis on ubicar les oficines i facilitar la tasca administrativa,... pintant un cel a la paret frontal de l’escala que fa més agradable la pujada cap als despatxos. El mes interessant és que l’espai que ocupaven les oficines anteriorment s’ha reestructurat, donant lloc a tres espais diferenciats que són per a les persones amb discapacitat. Una de les sales l’estem adaptat per a les persones més dependents, tot creant un espai més agradable de descans, esbarjo, conversa, labors... Un exemple el tenim amb la Maria Luisa, que està encantada de poder tenir un lloc on relaxar-se amb uns seients més confortables. Un dels grups del taller treballant a la seva sala

La Tere pot fer el seu ganxet, la Rosa i la Montse poden fer el taller de costura amb la Isabel, l’Agustí pot mirar els àlbums de fotos i dibuixar bicicletes, en Jordi R. i en Jordi P. fullejar el diari i les revistes, i les monitores.... per què no? intentar fer mitja mentre tots establim converses molt interessants!! A una altra de les sales s’hi instal·laran els ordinadors i serà on les persones amb discapacitat podran realitzar diversos tallers que requereixen la recerca d’informació: el taller cognitiu, l’elaboració de la revista, engegar de nou el taller de radio, la iniciació d’un bloc a Internet. També es podrà utilitzar per a les reunions i com a sala polivalent. Al mateix temps tindrem un espai per a la recepció, al costat de l’entrada, on s’exposaran els productes artesanals que elaborem al taller. També hem conservat un vestidor al costat d’un tercer lavabo. Les persones del taller estan col·laborant en les reformes, pintant les sales del pis de baix tot aconseguir un espai de treball mes agradable.

La sala adaptada per a descansar, escoltar música, fer labors…

Les oficines treuen fum !

La recepció acollirà també l’exposició dels productes fets al taller.

… i la Maria Luisa fruint dels balancins!

7


Comunitats de l’Arca de Catalunya

L’entrevista: Carles Ahumada Cooperativa L’Olivera.

L’Olivera remunta els seus orígens l’any 1974 quan un grup de persones es va instal·lar al petit municipi de Vallbona de les Monges (Lleida) per viure i treballar conjuntament amb persones amb discapacitat intel·lectual, especialment aquelles en situacions socials més desafavorides. Actualment la cooperativa està integrada per 54 socis i 34 treballadors i centra la seva activitat en l’elaboració de vins de qualitat, oli d’oliva i olives arbequines. Carles, ens podries presentar la cooperativa L’Olivera: fundació, objectius, treball i fer una mica d’història… L’Olivera va néixer l’any 1974. El P. escolapi Josep Mª Segura, la Pilar i dos noies van començar a viure a Vallbona de les Monges, a la casa del mestre, a les escoles, que l’Ajuntament els hi va cedir a canvi de fer la guarderia dels nens petits del poble. En realitat era una part d’un grup més ample de gent que feia temps que reflexionaven cercant una alternativa de vida amb persones amb discapacitat. La gent del grup que no hi va anar a viure, els hi feia de suport. Tenien algunes idees clares: viure en comú una experiència de vida creient, juntament amb persones amb discapacitat, partint del principi de que tothom tenim alguna o algunes discapacitats, viure en un lloc pobre del món rural, cercar alternatives col·lectives a les necessitats locals, crear un espai d’acollida,... Els inicis van ser molt durs però hi havia moltes ganes. De seguida es van incorporar en Joan, en Jordi,.... que encara avui viuen amb nosaltres. Es va buscar terra per a conrear al poble i es va buscar també un terreny per a edificar una llar. Aviat es van comprar dues finques: una, la Plana, al costat del poble, on es va pensar d’edificar i l’altre El Catxassa, on hi havia olivers i una mica de cereal. Es va fer una granja de conills i també tenien algunes gallines i un hort. L’any 1997 es va inaugurar la nova vivenda. Del primer grup, l’any següent ja en quedava la meitat, però hi havia més gent jove que s’hi incorporava.

8

L’any 1998 va morir el P. Segura i el grup va quedar una mica orfe. Després de moltes dificultats i de gent que anava i venia, l’any 1982 va ser el final d’una llarga crisi. Quasi no va quedar ningú a la comunitat llevat de les persones amb discapacitat. El tema confessional del grup s’havia anat aigualint perquè la dificultat d’incorporar gent al projecte i la llunyania, feia que amb prou feines es pogués tirar endavant el treball de la casa i del camp. A qui es volia quedar no se li demanava la conformitat plena als principis en que creia el grup inicial. Del 1982 fins ara ha estat un gran esforç de creixement i de consolidació del grup. Trobar un projecte econòmic en una zona on la gent abandona la agricultura no és fàcil. El 1993 no quedava cap monitor fora del Joan, que plegaria més tard. La gent compromesa amb l’Olivera però, no vivíem a la comunitat sinó al poble. Vam agafar la responsabilitat de fer-la funcionar, tot i perdre el fet de viure tots junts. Vam començar a cobrir els llocs de treball mínims, vam anar agafant terra per a poder treballar més, vam estudiar nous projectes,... El 1985 vam agafar les finques del Lluís Ayats i el 1988 les finques del Josep i del Manu Ayats, que es va incorporar a la cooperativa. Vam passar de 8Ha a 60Ha de vinyes, olivers, ametllers i cereal. L’any 1988 vam començar les obres del celler per a fer vins de les nostres vinyes i el 1989 es va fer el primer vi. Des de llavors el celler ha anat creixent fins a les 90.000 ampolles. Ara estem fent una nova i gran ampliació per a poder arribar a les 250.000.

L’any 2000 vam obrir el Servei de Teràpia Ocupacional per a 8 places. També tenim, des de l’any 2005, un molí d’oli on fem de 3.000 a 5.000 litres d’oli. Tot això ho comercialitzem i n’exportem una petita part. Ara tota el conreu que tenim és ecològic. L’any 2004 vam obrir una nova llar sense tantes barreres arquitectòniques, on hi tenim 16 places per a persones amb discapacitat. Ara, treballant i vivint, som un grup de 40 persones. Alguns dels treballadors venen de fora vila. Els eixos de l’Olivera són la vida comunitària i el treball cooperatiu. Ens ho podries explicar una mica més? Ja l’any 1975 el grup quan va fer els seus estatuts va agafar la forma cooperativa. Van entendre que era el tipus d’associació que més s’hi feia amb el que volien viure, tothom és igual: un home, un vot; és participativa i democràtica i la propietat és compartida. La vida comunitària, en el sentit de viure junts, es va perdre ja fa molts anys. Formalment es va deixar de viure junts amb la crisi del 1982. Però la voluntat de no perdre els valors i la manera de fer del grup inicial, de la forma d’organització cooperativa de la que s’havia dotat. També el fet de viure en un poble tan petit, fa que els valors comunitaris en la nostra experiència siguin molt importants.


Comunitats de l’Arca de Catalunya

Organitzar-nos, reflexionar i prendre decisions en comú, autogestionar-nos, prendre les responsabilitats, participar, tenir iniciatives i motivacions amb autonomia, consensuar les grans decisions, avançar en grup. Com a cooperativa tenim un petit consell rector de 5 persones que surt de l’assemblea de socis i que fa d’equip responsable de la cooperativa. Es reuneix un cop al mes per a prendre les decisions que ajudin a avançar. Des de sempre és una reunió oberta on hi participen tots els socis treballadors que hi vulguin. Quin lloc que ocupa la persona amb discapacitat intel·lectual dins la cooperativa? És possible la igualtat, la corresponsabilitat? Jo diria que forma part de la cooperativa com un altre membre qualsevol. L’Olivera no es va crear per a treballar per a les persones amb discapacitat, sinó per a treballar amb persones amb discapacitat, per sobre o acceptant totes les diferències. Des d’aquest punt de vista, a nivell teòric, tots els socis són iguals. També pel que fa a la propietat, fet que representa un gran nivell de corresponsabilitat. Sí que hi ha una diferència, a la pràctica, al nivell de la organització i per tant de la responsabilitat pel que fa al funcionament del dia a dia. Tots els socis, discapacitats o no, tenen encomanat, pel mateix grup, un lloc de treball i de responsabilitat en funció de les seves capacitats, formació, coneixements, habilitats.

ZES)

Per tant, si tots som iguals quan actuem som a socis propietaris del projecte col·lectiu, com a treballadors que ens hem autoorganitzat, cadascú és diferent en funció de les possibilitats i de les funcions encomanades per a fer possible que el projecte avanci. Jo diria que les diferències no venen de la fitxa i/o classificació social sinó que la diferenciació ens ve de les possibilitats personals de cadascun de nosaltres per col·laborar en un projecte col·lectiu.

Què creus que aporta l’Olivera a la realitat del nostre món rural actual? L’especificitat del model cooperatiu, del que s’entén per treball associat, per a trobar solucions econòmiques al món rural... És una aportació important, no només en el sentit econòmic de poder sobreviure, sinó en les seves formes organitzatives que permeten una millor qualitat de vida al pagès (temps de vacances, flexibilitat laboral, motivació a la feina, iniciativa personal, horaris menys esgotadors). L’Olivera també crec que aporta un sentit de futur i d’autoestima que els pagesos dels nostres pobles abandonats havien perdut. Hi ha futur si es treballa en equip. També la sostenibilitat, l’atenció pel valor del paisatge i de la cultura rural. Però no es sempre fàcil, el fet de que a la cooperativa hi ha una bona part de gent de fora vila, sovint dificulta la receptivitat de la mateixa gent de la zona. Intentem aportar sobretot solucions concretes i possibles que donin esperança i il·lusió per a viure en un món rural amb futur.

L’Olivera és una comunitat laica però fundada des d’una opció de fe. Com viviu aquesta dimensió? Què aporta de més a la comunitat i al treball cooperatiu? El tema de fe és un tema que es va anant desdibuixant dins l’experiència del nostre grup ja fa anys. La fe la viu cadascú al seu nivell i dintre de la cooperativa s’hi donen tots els estils d’opcions. El que entenc és que els grans valors que aporta l’evangeli de Jesús de Natzaret són a la base de l’Olivera: fraternitat, opció pels empobrits, il·lusió per un futur nou per a tothom, confiança .... Quins són els reptes que us plantegeu de cara al futur? Estem en un procés de creixement fins a tenir un cert volum que ens permeti un moviment econòmic suficient per a tenir més autonomia i també poder assegurar el relleu generacional. No volem créixer molt. També l’envelliment dels socis ens preocupa. El tema d’anar incorporant a la cooperativa altres problemàtiques socials: malaltia mental, exclusió social... Finalment estem en un procés de rèplica del model a una finca de Collserola, al costat de Barcelona, on es fa el vi de la ciutat. Estem creant un petit grup per treballar les vinyes i fer el vi amb un equip de 12 persones amb discapacitat intel·lectual i tot l’equip tècnic de la casa, del camp i celler. En total serà un grup d’unes 20 persones.

www.olivera.org

9


Comunitats de l’Arca de Catalunya

El Racó dels Artistes Taller de costura Des de fa uns mesos al Taller Arc de Sant Martí hem començat, amb la col·laboració de la Isabel Pérez, el Taller de costura, on hi participen la Montse, la Rosa i la Tere. Ja fa més de tres anys, que comptem amb el voluntariat de la Isabel que ens arregla la roba i ens ajuda a fer les disfresses de Carnestoltes. Ella ens comenta que ens va conèixer en una fira on hi teníem una paradeta i es va oferir de voluntària. <<Al principi venia amb

COM US VA EL TALLER DE COSTURA? MONTSE: “M’agrada molt. Jo ajudo a la Isabel”. ROSA: “M’agrada cosir. Li vaig fer una funda per guardar els clínex a la meva mare i li vaig brodar el seu nom amb lluentons. Es va posar molt contenta!!!”

Si teniu roba per arreglar ens la podeu portar els dimarts al taller i, per un mòdic preu, us farem els arranjaments. La Montse cus botons a una brusa

Una bosseta per portar els mocadors de paper

molt respecte perquè era un món nou per mi>>, ens diu.

La Montse i la Rosa fan el taller amb la Isabel i els agrada molt. Cada dimarts es troben i ja han començat a elaborar un nou producte: una funda per portar els mocadors de paper. Aquest producte el van regalar a les tres voluntàries que han marxat darrerament, la Stephanie, la Verena i la Elisabeth i els hi va agradar moltíssim !!!

Arreglant uns pantalons, amb la Isabel, al Taller de costura

10

L’altre participant del Taller és la Tere, però ella no cus sinó que treballa amb llana. TERE: M’agrada molt fer ganxet !

La Montse i la Rosa cusen la vora a uns pantalons mentre la Tere fa un reposagots de ganxet.


Comunitats de l’Arca de Catalunya

El projecte El bloc del Taller el Rusc La idea de tenir un Bloc neix de l’activitat d’informàtica que fem cada dilluns al Punt Òmnia de Blanes. Vam pensar que seria interessant tenir un espai a Internet on explicar el que fem al taller i des d’on poder comunicar-nos amb altres persones i col·lectius, aprofitant les noves tecnologies. Més endavant hem descobert que, a més a més, té una funció molt valuosa com a memòria del que anem fent a El Rusc. Ja no ens ocupem només de les notícies estrictament del taller sinó que molta informació és referent a la comunitat en general. Intentem que tothom participi al màxim en tot el procés de creació i manteniment del bloc. Cada dilluns un grup diferent es reuneix per triar una notícia o alguna activitat que hem fet últimament i que ens sembli interessant d’explicar. La redactem, triem les fotos i la pengem. Quan arribem a l’Òmnia la comentem amb la resta de la gent. En el bloc trobem una petita presentació de les persones que formem El Rusc. Expliquem les activitats que fem al taller: sortides, festes, aniversaris, etc… i l’actualitzem cada setmana.

Vam començar fa gairebé un any i mig, i perquè us podeu fer una idea, us podem explicar que en els últims nou mesos s’han vist 7.552 pàgines del nostre bloc. Hem rebut 3.703 visites de 2.079 usuaris. Ens han visitat des de 338 ciutats de 57 països diferents. Els que més ens visiten són d’Espanya, Alemanya, França, Polònia, Estats Units… i d’altres com Argentina, Xile, Japó, la Índia o Austràlia per citar-ne alguns (dades extretes de Google Analytics del 21-092009 al 14-06-2010). També volem dir que ens hem presentat a la

edició dels Premis Blocs Catalunya,

a la secció de blocs corporatius. És un concurs on s’escull el millor bloc de tota Catalunya i que funciona, en primera instància, per votació popular. Així que, si ens voleu donar el vostre suport i fer que puguem arribar a la final, necessitem que entreu al bloc i ens voteu. Amb la vostra ajuda segur que ho aconseguim!

Moltes gràcies a tots els que ens seguiu per la xarxa!

A més a més tenim uns espais fixes on es pot trobar informació d’El Rusc com El Brunzzit- amb les notícies de la comunitat i que s’actualitza quinzenalment- la Revista de l’entitat, i la Memòria anual. També es pot escoltar el programa de ràdio que fem un cop al mes a Ràdio Tordera. Per aquells que vulguin saber qui som tenim una petita descripció dels serveis que oferim a més d’un apartat de contacte. Ja que un dels nostres objectius és precisament potenciar el contacte amb altres persones, i sabent que hi ha gent que ens segueix d’altres països, hem incorporat un traductor que permet llegir el bloc en molts idiomes diferents.

www.elrusctaller.blogspot.com

11


Comunitats de l’Arca de Catalunya

La relació Crear relacions integradores Sovint per les nostres poblacions de Tordera i Moià ens creuem amb alguna persona amb discapacitat d’El Rusc o Els Avets; pel carrer, comprant en una botiga, participant d’una festa local, a la biblioteca, a la parròquia... Ells formen part, com cadascú de nosaltres, de la vida social de la nostra vila. Un dels objectius que ens plantegem a les nostres comunitats és promoure la persona amb discapacitat com agent actiu dins la societat, potenciant-ne la seva integració, especialment en l’àmbit local i participant d’activitats socials, tan a nivell grupal com individual. Però promoure la integració de la persona amb discapacitat intel·lectual dins la nostra societat d’una forma activa ens demana, en primer lloc, una reflexió profunda: Quina és la imatge que tenim de la persona amb discapacitat? Mantenim una imatge paternalista i infantil o apostem per una imatge adulta? Què és el que la persona amb discapacitat ens mostra d’ella mateixa a nosaltres i a la societat en general? Aquesta reflexió també implica fer-nos conscients de quins són els valors que les persones amb discapacitat intel·lectual ens aporten quan entrem en relació amb elles. Aquests valors, com ara l’acollida, la tendresa, l’espontaneïtat... no són pas els més valorats en la nostra societat actual, que prioritza la competència, l’eficàcia, l’èxit. Si creiem realment que aquest valors són importants, descobrim que, des de la seva senzillesa, les persones amb discapacitat intel·lectual ens en són reveladores. Deixar-nos tocar, deixar-nos qüestionar i transformar per aquests valors, fruit de la relació amb elles, ens fa créixer com a persones. Donar un espai just dins la societat a la persona amb discapacitat intel·lectual és també creure que realment aquesta persona té quelcom interessant a aportar. No fixar-nos només en les seves incapacitats sinó més aviat creure en els seus dons i capacitats, valorar-los i potenciar-los, tot sabent trobar un equilibri sa i adult. No infantilitzar les persones amb discapacitat, m’obliga a tractant-les realment com adultes, amb totes les conseqüències que això comporta, i creure realment que el tipus de relacions que podem crear amb elles també ho poden ser. “No es tracta tan sols de fer bones obres a favor de les persones amb discapacitat intel·lectual, sinó d’alliberar la vida que hi ha en ells i restar oberts i vulnerables per a rebre la seva vida i ser els seus amics”. J. Vanier Article publicat a La Tosca Juny 2010

12

<<Ja que la necessitat més profunda de la persona és estimar i sentir-se estimada, tota persona té dret a unes relacions d’amistat, relacions afectuoses i veritables, que la facin sentir reconeguda, valorada, recolzada i li donin seguretat>>. Marc de Relació (Els Avets)

L’experiència de ser acollida. El fin de semana libre voy con Mónica y Joan. A comer con la familia, con un amigo o amiga, a limpiar bien la casa, a tomar algo, a comer a un restaurante… Juego a básquet con Clara y una amiga. Yo me porto muy bien. Como paella de arroz…que buena!! Duermo en una cama de matrimonio sola para mí. Me encantan los caballos y el perro y la perra, el gato y la gata. Yo estoy muy contenta. Soy amiga de Mónica y Joan y de Jaume, Clara y Núria. Navidad muy bien. Había un regalo para mí! Jaume juega conmigo. Pide de jugar conmigo con juguete pero no puedo: a guardar cada cosa en su sitio! Y mamá y papá de Jaume me quieren mucho. Jaume llora mucho y su mamá me deja darle la comida: ven conmigo. Gracias, y vuelvo a mi casa, Els Avets. Hasta pronto. Mua, un beso!

Mónica


Comunitats de l’Arca de Catalunya

El protagonista Pedro Rodríguez

En Pedro se’ns presenta amb el signe que l’identifica a ell.

En Pedro té 20 anys i va néixer a la República Dominicana. Abans de venir a El Rusc vivia i treballava a Mataró. Li encanta nedar a la piscina i que li facin massatges. Ara està aprenent el llenguatge dels signes per poder comunicar-se amb els altres ja que és sord i hi veu molt poc. En Pedro és un noi tranquil, introvertit, carinyós i que, malgrat les seves dificultats de comunicació, s’avé amb tothom i li encanta participar de gairebé totes les activitats del taller. Actualment fa piscina, equinoteràpia, teatre i acompanya al seu grup cada dimecres a comprar. Li agrada pintar, anar a buscar els ous al galliner, anar d’excursió….

Des de fa una temps en Pedro manté contacte i relació amb altres persones que, com ell, tenen una discapacitat i alhora són sord-cecs. Són un grupet d’amics de Mataró (Centre Jaume Isern), de Badia del Vallès (Fundació Tallers), de Palafrugell (El Tramuntana), de Martorell i de Palafolls (El Pinya de Rosa). Es troba amb ells un cop cada dos mesos, aproximadament, per passar el dia junts, fer una activitat plegats, dinar i riure una estona. Cada trobada es fa en una població diferent, l’últim cop va anar a Mataró i són ells els que proposen i preparen l’activitat. El dia 30 de juny vam anar a la platja amb els de Palafrugell.

En Pedro amb una companya, aprenent el llenguatge dels signes. En Pedro i en Miguel treballant al galliner d’El Rusc. Li encanta l’aigua i nedar a la piscina!! Per tal de poder-nos comunicar amb en Pedro, al taller tenim com a objectiu treballar el Llenguatge de Signes en Català, primer els educadors i després amb les persones amb discapacitat. Intentem, un dimecres cada quinze dies, fer formació durant una hora amb la Mònica (una de les monitores que ho està aprenent els dissabtes a Girona). Alguns tenen moltes ganes d’aprendre i, cadascú a la seva manera, intenten dir-li coses, com ara en Juanito... Només hi ha una noia que en sap una mica, la Irene, ja que a la seva escola el professorat el feia servir per altres alumnes i ella, que és molt observadora, en va aprendre. Tots ens hem hagut de posar un signe que ens identifica a part del nom.

13


Comunitats de l’Arca de Catalunya

Compromís i pertinença Després d’haver treballat en l’elaboració d’un enunciat d’Identitat i Missió, hem començat un nou procés de reflexió a tota la Federació de l’Arca sobre el Compromís i la Pertinença. Les nostres comunitats de Catalunya hi estant participant cercant moments de trobada, de reflexió i aprofundiment.

COMUNITAT EL RUSC

COMUNITAT ELS AVETS

ABANS D’ARRIBAR A LA COMUNITAT... Abans vivíem moltes històries diferents: estudis, treballs, viatges, amb les famílies, sols, buscant què fer a la vida. Uns plens d’activitats, altres sols i avorrits, alguns feliços, altres tristos i perduts. Alguns vam arribar a El Rusc buscant feina, altres una llar.

... A L’ARRIBAR A LA COMUNITAT... Ens sentíem estranys, amb dubtes de ser acceptats però ens vam sentir molt ben acollits. Era un espai nou, una experiència diferent que no havíem viscut, ni coneixíem abans. El Rusc ha marcat un abans i un després a la nostra vida. És un espai per descobrir i ser descobert.

… I DINS LA COMUNITAT. A la comunitat ens sentim molt bé. És un àmbit d’amistat, d’alegria, de compartir, que dóna estabilitat i és casa nostra. Lloc on es pot fer un procés interior important: aprenem a ser més tolerants, més pacients amb els altres… No és fàcil viure junts per la poca intimitat, els conflictes, algunes relacions difícils… Però ens sentim estimats, formant una família. Som conscients de les nostres discapacitats però sobretot de les nostres capacitats.

14

Moments de les diferents trobades de reflexió de la comunitat Els Avets

La reflexió l’hem feta utilitzant el dibuix del logotip de l’Arca. Hem iniciat una pluja d’idees a partir del que ens suggeria el logo en relació a la nostra experoència de comunitat. - Fer comunitat significa pujar a la barca amb altres persones, sense diferències, tots al mateix pla; remarquem que els tres personatges són iguals. - Pertànyer a la comunitat és créixer i aprendre a unir esforços per arribar a un fi comú. - El mar està amb “fort onatge” i això ens recorda les dificultats que van sorgint en el dia a dia. La barca sembla fràgil però es manté gràcies a l’equilibri que hi ha entre els tres personatges. - Però viure la comunitat és gaudir també quan “la mar està en calma”. - Les tres persones denoten igualtat però mantenint allò que és propi de cadascú. - Algú ha vist en la forma de la barca un somriure i ho relaciona que dins de la comunitat es donen moltes situacions i relacions que ens donen alegria. - La barca sembla petita però hi cap tothom, tothom hi té el seu lloc. - La comunitat com a lloc on “aprendre a conviure”, resoldre les dificultats i viure la celebració.


Comunitats de l’Arca de Catalunya

Notícies

El racó d’en Picanyol

Assemblea general de socis 2010 El passat 18 de juny va tenir lloc l’assemblea general de socis que, com cada any, vetlla pel bon funcionament de l’associació i dóna veu al soci. Es va aprovar la renovació de la Junta Directiva donant de baixa oficialment a membres antics i donant d’alta altres per aconseguir més paritat entre els membres de les dues comunitats de Tordera i Moià. Un altre punt important va ser la revocació de la decisió sobre la creació d’una Fundació. Posteriorment es va aprovar la creació d’una nova Associació per executar la separació fiscal de les dues comunitats. Per acabar, es van aprovar el balanç econòmic, la memòria d’activitats de l’exercici 2009 i els pressupostos del 2010, com és preceptiu. Agraïm la presència d’alguns socis fidels que des de fa molts anys ens acompanyen i recolzen el nostre projecte.

Les “Lettres de l’Arche” en castellà Durant molts anys hem estat rebent la revista que edita la Federació Internacional “Lettres de l’Arche”, que aquesta primavera ja ha tret el número 129. Però sempre ha estat un problema per nosaltres que només s’edités en anglès i francès, ja que no tothom tenia accés a entendre els seus articles. L’any passat ens vam afegir a la iniciativa de les comunitats d’Amèrica llatina per tal d’unir esforços i editar una revista anual en castellà, amb els articles més representatius dels diferents exemplars de l’any 2009. Ens vam posar a la feina i des de les comunitats de Catalunya vam cercar un equip de voluntaris traductors que van fer molt bona feina. Volem agrair a la Maria Antònia Bogónez, l’Esmeralda Bernardo, la Diana Barone, en Michel Sener, en Joan Adrover, la Rosa Puga, l’Andrea Finke i la Maria González la seva dedicació, que ha fet possible l’edició d’aquest primer número en llengua castellana. I ara ja estem treballant en la traducció dels articles que es van publicant el 2010 per poder editar a final d’any la revista “Cartas del Arca núm. 2”.

Agraïments

15


Comunitats l’Arcade de canviar, Catalunya Cada persona és important. Cadascú ésde capaç d’evolucionar, cada vegada amb una major obertura, responent a l’amor i a la comunió. M’agradaria transmetre a altres aquesta fe en els éssers humans i en la seva capacitat de creixement.

L’Anna, en Manuel i en Jordi es fan la foto després de pintar la paret del pati de la seva llar, El Petit Príncep, amb els dibuixos que ells mateixos han dissenyat.

Sense ella, les nostres societats estan en perill de ser purament paternalistes respecte a aquells que són més dèbils; el perill de fer coses per a ells, en lloc d’ajudar-los a valdre’s por ells mateixos, i a obrir-se als altres. Jean Vanier 16

revista rusc avets  

notícies associació rusc avets

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you