Page 1

El Pont Pontdede Ferro Ferro

Programa LIFE La nova llar d’infants


Foto portada: EGAM

Solució als passatemps: Els elfs declaren: Silly -> Puk Stump - > Stump Pip -> NO Puk Puk -> Puk Roly -> Stump O Jolly Poly -> Stump Jolly -> NO Stump i NO Jolly Nick -> NO Stump i NO Jolly i NO Puk Pel que diuen els elfs, queda clar que el culpable és en Puk, en Jolly o l’Stump; per tant, en Nick menteix. Si en Nick diu una mentida, el que diu en Jolly tampoc pot ser veritat, i així queden dos possibles culpables: Stump i Jolly. Silly i Puk menteixen acusant a Puk, i en Pip i en Roly diuen la veritat ( en Puk no va ser i el culpable és l’Stump o en Jolly). Si només dos d’ells diuen la veritat, la resta menteixen, per tant l’Stump menteix acusant-se a ell mateix, i el culpable és en Jolly.

Repartiment La revista es reparteix porta per porta, si no la rebeu adreceuvos a l’Ajuntament de Tordera o a Ràdio Tordera, recolliu el vostre exemplar i empleneu els fulls que estaran a la vostra disposició per millorar el proper repartiment.

Publicitat El Pont de Ferro us ofereix la possibilitat d’anunciar-vos a les seves pàgines. El seu tiratge és de 3.400 exemplars repartits per tot el poble i veïnats. Si esteu interessats a posar un anunci truqueu al telèfon 696458356.

Si voleu fer arribar a l’equip de la revista els vostres comentaris, aportacions i opinions feu-ho a l’adreça electrònica següent: elpontdeferro@hotmail.com

El Pont de Ferro Número 7 · Febrer 2005

II etapa

3.400 exemplars

Edita:

Ajuntament de Tordera Regidoria de Mitjans de Comunicació Organisme Autònom Ràdio Tordera Direcció: Albert Sabater Equip de redacció: Albert Bassas, Anna Dalmau, Xavier García, Quim Haro, Salvador Martínez, Josep Megías i Carles Vendrell. Col·laboren: Associació d’Espectadors del Teatre Clavé, Biblioteca municipal de Tordera, grup municipal de Convergència i Unió, grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, grup municipal del Moviment Alternatiu per Tordera, grup municipal del Partit Socialista de Catalunya. Assessorament lingüístic Oficina de Català de Tordera Disseny i maquetació: Martí Miret Impressió: Stilgraf - Mallorca, 20 - Tordera Dipòsit legal: B-36961/2001


El Pont de Ferro

Sumari Editorial

C

omencem nou any i així, mirant cap al futur, us presentem tot un seguit de coses que apunten cap a nous temps i que de ben segur es faran un lloc en la història de la nostra població. Recentment s’ha inaugurat el conegut com a Projecte Life, una important actuació sobre l’aqüífer de la Tordera que d’una manera moderna i neta millorarà el nostre entorn, una proposta suficientment interessant com per rebre ajudes de la Unió Europea i ser exportada a d’altres poblacions; al reportatge us en farem cinc cèntims perquè conegueu què és i com funciona aquest projecte. Amb el creixement de la nostra població s’han posat en marxa nous equipaments, fa poc parlàvem del pavelló muncipal, ara de la nova llar d’infants i segurament ben aviat de la nova biblioteca. Una llar d’infants municipal és un equipament sense precedents a la nostra població, fins ara l’oferta de places de les escoles concertades feia front a una natalitat més aviat minsa; ara, els temps han canviat i la generació que naixia amb el baby boom sembla que vol repetir l’estadística. Tot parlant d’equipaments, parlem amb Josep Romero que ha vist de ben a prop la transformació més mediàtica que ha patit Barcelona darrerament: la creació del Fòrum de les Cultures 2004. I a banda de conèixer una mica millor com érem abans, amb la veu del carrer de Santa Llúcia i les curiositats de L’abans i ara i Coses d’aquell temps, també parlem amb el Club Filatèlic Tordera que presenten la Juvènia 2005, un esdeveniment que entre d’altres deixarà una empremta ben visible: un segell dedicat a Tordera. Les novetats literàries, la programació del Teatre Clavé, una visita a Can Pruna i una mica de gimnàstica mental també us esperen en aquest número, el primer del nostre segon any arribant a les vostres llars. 

Ajuntament Breus Reportatge Entrevistes

4 5 7 11

12

Programa Life: Projecte Aqüífer Tordera

17

Josep Romero

Ensenyament Entitats Cultura

Passatemps

Salutació de l’alcalde Regidories Opinió

22

Llar d’infants

25

Club Filatèlic Tordera

28 29 30 34 35 36 37

Teatre Clavé Biblioteca La veu del poble La bústia Coses d’aquell temps Abans i ara Cuina

38

3


Ajuntament

El Pont de Ferro

Salutació de l’alcalde

E

n els últims anys la societat ja començat a ser conscient que els recursos naturals no són infinits, que s’acaben. Hem pres consciència que cal tenir cura del medi ambient i que és necessari mesurar com i quins recursos hem d’utilitzar Tot plegat ha significat que la societat ha hagut de canviar, poc a poc, uns hàbits que tenia adquirits per tal d’adaptar-los a la nova realitat mediambiental. Des de l’Ajuntament és necessari impulsar accions que ens permetin optimitzar els recursos dels quals disposem, de manera que, a través de les energies renovables i els nous tractaments de l’aigua, aconseguim una millor qualitat ambiental i, en definitiva, una millor qualitat de vida. En aquest sentit, podem afirmar convençuts que Tordera disposa d’uns dels projectes més innovadors de Catalunya i l’Estat Espanyol en quan a la gestió sostenible i recuperació de l’aigua. Aquest projecte, conegut pel seu finançament europeu com a Projecte Life, ens ha de permetre regenerar una de les zones naturals més importants del nostre municipi a través de la reutilització i el tractament ecològic de l’aigua residual. El projecte Life és un pas més per adaptar-nos a la nova realitat mediambiental, com també ho és la recollida selectiva de residus i com ho serà properament la col·locació dels contenidors de brossa soterrats que es començaran a col·locar aquest any a Tordera. Però tot i que des de l’Administració es prenguin les mesures necessàries per aconseguir una millor qualitat ambiental, cal que la ciutadania sigui conscient d’aquesta necessitat i s’adapti també a les noves mesures correctores amb l’objectiu de garantir-nos un futur més sostenible i respectuós amb el nostre territori natural. 

Joan Carles Garcia Cañizares Alcalde

4


El Pont de Ferro

Ajuntament

Regidories La Regidoria de Benestar Social tramita les sol·licituds del programa de termalisme social

L

a Regidoria de Benestar Social de l’Ajuntament de Tordera informa que s’ha obert la convocatòria del programa de termalisme social de l’IMSERSO. Per poder optar a aquest programa cal complir una sèrie de requisits com ara ser pensionista de la seguretat social per jubilació, invalidesa, viduïtat o altres pensions, no patir trastorns mentals greus ni malalties infectocontagioses que puguin alterar la convivència en els establiments, poder valer-se per si mateix per les activitats de la vida diària, precisar els tractaments termals sol·licitats i mancar de contraindicació mèdica per rebre’ls. Cal fer la sol·licitud dins el termini indicat a la convocatòria de places i assolir l’expedient de conformitat amb el barem establert per la puntuació que permeti accedir al balneari i torn sol·licitat. En qualsevol cas, el sol·licitant podrà anar acompanyat del seu cònjuge o parella sigui o no pensionista de la seguretat social. El programa de termalisme social inclou els serveis de manutenció en règim de pensió completa durant 12 dies, tractaments termals bàsics que comprendran el reconeixement mèdic, el tractament per a cada cas i l’informe final, i una pòlissa col·lectiva d’assegurança turística. Els desplaçaments fins a les estacions termals serà a compte dels beneficiaris. Per tramitar les sol·licituds per al programa de Termalisme social per als mesos de setembre a desembre cal adreçar-se a les oficines de Serveis Socials de l’Ajuntament de Tordera. El termini de sol·licituds finalitzarà el dia 16 de maig. Ajuts econòmics a les persones amb dependències Per altra banda el Departament de Benestar i Família a través de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials ha obert una nova convocatòria d’ajuts per a persones amb dependències –fonamentalment gent gran- per tal que puguin mantenir-se al seu entorn social i familiar habitual a través d’una prestació econòmica de fins a 240 euros mensuals i la prestació de serveis a domicili. Aquesta ajuda s’inclou en el programa Viure en família, que aquest any es reorienta cap a la gent gran amb dependència moderada i severa i cap a persones amb discapacitat. Aquesta nova convocatòria estarà en vigència fins al 10 d’octubre de 2005, data fins la qual es podran presentar les sol·licituds a les oficines de Serveis Socials de l’Ajuntament de Tordera. El programa “Viure en família” preveu una prestació econòmica de fins a 240 euros mensuals per a les persones majors de 65 anys amb una dependència moderada i severa en funció d’una escala de valoració per a a les activitats de la vida diària i la seva capacitat cognitiva. També s’estableixen ajuts per a infants de 0 a 5 anys i persones d’entre 6 i 64 anys discapacitades i amb malalties mentals, que queden incloses dins de les condicions previstes al Pla unificat d’ajuts a discapacitats amb un ajut màxim de 273’80 €. Totes les sol·licituds es poden tramitar des de l’Àrea de Serveis Socials de l’Ajuntament de Tordera (Pl. Concòrdia s/n).  5


Regidories

El Pont de Ferro

L’Ajuntament de Tordera i “La Caixa“ posen la primera pedra dels pisos de lloguer assequible per a joves i gent gran

L’

alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia, i el director general adjunt de «la Caixa», Antoni Massanell, van presidir dissabte passat  l’acte de col·locació de la primera pedra dels pisos de lloguer assequible per a joves i gent gran que l’entitat construirà a Tordera. El projecte, fruit del conveni subscrit al mes d´abril passat entre “la Caixa” i l´Ajuntament de Tordera, suposarà una inversió de més de 6 milions d´euros. Està format per dos solars i consta de 54 habitatges de protecció oficial en règim de lloguer, amb locals comercials i 30 places d´aparcament. Els nous habitatges que es construiran  al carrer de l’Amistat cantonada carretera de Fogars, tenen una superfície aproximada de 50 m2 útils, i es construiran atenent criteris de qualitat i de sostenibilitat mediambiental. El preu de lloguer dels habitatges d´aquesta promoció, la primera de les dotze d´aquest tipus que ha estat impulsant “la Caixa” l´últim any, en el marc de la seva obra social, estarà entre un mínim de 112 i un màxim de 185 euros al mes, en funció de les característiques dels diferents habitatges. “La Caixa” anunciarà pròximament el procediment d´inscripció de sol·licituds, amb prioritat per als empadronats a Tordera. Els sol·licitants, de 18 a 30 anys, i de més de 60, hauran d´acomplir els requisits de participació estipulats com, per exemple, uns ingressos mínims equivalents a dues vegades el salari mínim interprofessional i màxim de quatre vegades i mitja. La llista de sol·licituds admeses serà publicada en el portal d´Internet de “la Caixa” i, a més a més, es comunicarà a tots els sol·licitants si han quedat admesos o exclosos del procés d´adjudicació. Aquest procés es farà per rigorós  sorteig davant notari per garantir la igualtat d´oportunitats, l´objectivitat i la transparència necessària. 

6


El Pont de Ferro

Opinió

CIU

T

ordera disposa del nou pressupost per al 2005, aprovat al mes de desembre i valorat en més de 27 milions d’euros. Val a dir que aquesta xifra engloba el pressupost municipal (més de 9 milions d’euros), el pressupost de l’empresa pública municipal Tordera Urbanística Activa (TUA) (17 milions d’euros) i els comptes dels organismes autònoms de Ràdio Tordera (129.000 euros) i Serveis Comunitaris (més d’1 milió d’euros). Tot i que aquest pressupost es gestioni des de diferents organismes locals (amb representació de tots els grups municipals), el resultat final repercutirà directament en BENEFICI DE TOT EL MUNICIPI, ja que les inversions que es duran a terme seran amb l’objectiu de donar MÉS SERVEIS A LES PERSONES i convertir Tordera en una vila més moderna, més adaptada a les necessitats actuals i més sensibles a les demandes socials. El gruix d’inversions que es realitzaran a Tordera durant el 2005 es faran a través de l’empresa TUA (la mateixa que en poc més d’un any ha gestionat la construcció del pavelló, la biblioteca, l’arranjament de Mas Móra o el desenvolupament del pla general). L’àrea de Serveis Personals (que engloba les regidories de Cultura, Festes, Ensenyament, Joventut, Esports, Participació Ciutadana, Benestar Social i Sanitat) serà la més beneficiada, amb un 69% del pressupost total. Aquesta àrea és la que posa a l’abast dels ciutadans tots els serveis de nova creació com seran la construcció d’una PISCINA COBERTA, la instal·lació del CAMP DE GESPA ARTIFICIAL al camp municipal d’esports, la creació del BUS HOSPITALARI i la construcció de la nova ESCOLA D’ENSENYAMENT PRIMARI. L’àrea de Territori, en segon lloc, invertirà el seu pressupost en la REMODELACIÓ DE LES OFICINES MUNICIPALS, que actualment han quedat obsoletes, la construcció de la nova NAU de la brigada d’obres i els bombers, i la urbanització dels CARRERS DE NIÀGARA PARC. Finalment, l’area d’Hisenda i Promoció Econòmica es reserva una part important del seu pressupost a l’elaboració de l’ESTUDI DEL TEIXIT INDUSTRIAL del municipi. Però a banda d’aquestes inversions, les associacions i entitats locals també en sortiran beneficiades d’aquest pressupost. Paradoxalment a les acusacions d’incompliment de compromisos que arriben des de l’oposició, l’equip de CIU va acceptar la proposta d’executar, per primera vegada, els pressupostos participatius que en el seu dia va proposar al Ple el Moviment Alternatiu per Tordera. De resultes d’aquesta experiència pilot, les associacions van fer arribar les demandes de milora per a la seva gestió que volien incloure al pressupost del 2005. Els comptes del nou any inclouen fins a un 90% d’aquestes iniciatives, la majoria de les quals passen per un augment de les subvencions per a poder dur a terme activitats i per fer els arranjament i millores necessàries en les instal·lacions de les entitats. Esperem que aquest futur engrescador que tenim per davant sigui compartit per tots aquells i aquelles qui creuen en el potencial de la nostra vila. Us convidem a participar-hi.  7


Ajuntament

El Pont de Ferro

PSC Un seguit de reflexions per anar a votar i donar un “sí“ a la Constitució europea

E

l projecte de Constitució europea que anirem a votar el 20 de febrer d’enguany ha estat fruit del consens de moltes forces polítiques i socials dels 25 estats membres que formen la Unió Europea. S’han hagut de posar d’acord multitud d’interessos, a vegades contraposats, i tothom ha hagut de renunciar a alguna cosa. Ha estat un procés que, per la seva importància i magnitud, ha representat anys de molts esforços. En cas que fos rebutjat suposaria una contraproduent paralització de la construcció europea ja que no sols es tractaria de reiniciar el procés, tampoc està clar que hi hagués la suficient voluntat política per voler fer de nou aquest esforç tan enorme. Votar “no” per provocar una crisi i renegociar millor no representa una bona solució, primer perquè la composició política de cada país haurà canviat molt poc a curt termini, actualment 19 dels països membres tenen governs conservadors i 6 governs progressistes. I segon, qui ens assegura que d’aquí a uns mesos o anys aquesta composició serà més progressista i permetrà aprovar una constitució millor? I si fos així, què impediria que aquesta majoria progressista fes canvis a la Constitució europea, ja aprovada, que ara se’ns presenta? Tal com està plantejada aquesta Constitució, encara que per reformar-la caldrà unanimitat, també permetrà, als països que ho vulguin, anar més endavant sense revisió constitucional. No és una constitució social com voldríem els grups d’esquerres però tampoc és una constitució neoliberal, no determina el contingut de les polítiques, justament ha de fer possible diferents polítiques segons les majories que hi haurà a Europa al llarg del temps. En el marc d’aquesta constitució res impedirà efectuar unes polítiques més socials a una hipotètica majoria progressista a Europa. La Constitució europea, encara que millorable, encamina la possibilitat de construir un model europeu de societat solidària en el marc d’una economia de mercat, simplificant procediments, reforçant la ciutadania ja que incorpora la Carta dels drets fonamentals, proveint la base jurídica per desenvolupar serveis públics europeus, l’ampliació mínima de la protecció social i la promoció de la diversitat cultural (afirma el dret a la diversitat cultural i lingüística, així com la protecció i defensa del medi ambient entre d’altres). No és un punt i final sinó un punt de partida de la construcció europea. Permet dotar-nos de millors instruments per a la governabilitat europea i per al desenvolupament de l’Europa social ja que es consolida com un espai de pau, llibertats i democràcia, com un espai de progrés econòmic, com un espai de cohesió social i com un espai de diversitat cultural i lingüística. Un espai real de desenvolupament sense ambició imperialista ni de dominar el món, sinó de contribuir al seu benestar. 

8


El Pont de Ferro

Opinió

MAT El projecte Life i la gestió de l’aigua a Tordera

A

bans d’entrar en matèria és de justícia felicitar les persones que han creat i treballat per fer possible un projecte pioner en matèria mediambiental, com és el projecte de recuperació de l’illa del riu Tordera, altrament anomenat, Projecte Life-Medi Ambient de Tordera. Cal ser sincers, reconèixer el seu esforç. Catalunya és un país de la conca mediterrània, i com a tal, té problemes relacionats amb l’existència i ús dels recursos hídrics: l’aigua. Aquests problemes s’associen bàsicament a la sobreexplotació i contaminació d’aquests recursos. Les solucions per la sobreexplotació i la contaminació de les nostres aigües són l’aplicació de mesures d’estalvi, l’eficiència o reutilització en l’ús de l’aigua, la recarrega dels aqüífers mitjançant la reutilització d’aigües depurades (com és un exemple el Projecte LifeTordera)..., tot això, dins de l’aplicació de programes i polítiques de gestió integral i per conques de l’aigua. El Projecte Life està cridat a ser una eina molt eficaç perquè la gestió de l’aigua sigui sostenible, i dins d’una mateixa conca s’aconsegueixi depurar les aigües brutes, reutilitzar-les per recarregar el propi aqüífer, i alhora, aprofitar-les per crear nous espais naturals. Ara bé, tot això no podrà ser possible, si els ajuntaments, i en aquest cas l’Ajuntament de Tordera, no compleix amb la seva obligació i deure de comptar amb una bona xarxa i sistema de subministrament i distribució d’aigua potable (construcció o connexió a planta potabilitzadora) i xarxes de recollida, tractament i depuració d’aigües residuals, amb una depuradora que tingui capacitat suficient per depurar les aigües brutes dels torderencs. L’any 2000 l’Ajuntament va impulsar el desenvolupament d’un Pla especial integral de subministrament d’aigua potable i un Pla de sanejament i evacuació d’aigües residuals. Després de quatre anys d’aprovarse el Pla, iniciar-se expropiacions i parcialment les obres,encara ara no s’han finalitzat les xarxes de subministrament d’aigua potable ni les de recollida d’aigües residuals, però el que és més greu, encara no tenim ni potabilitzadora ni l’esperada ampliació de la depuradora municipal. Una de les problemàtiques més greus que pateix el municipi de Tordera, com va destacar el mateix conseller de Medi Ambient, és el fet que, ara per ara, la depuradora de Tordera no depura correctament. Les aigües que surten, després d’haver-se realitzat el procés de depuració, són aigües encara brutes i que no compleixen els paràmetres mínims per considerar-se aigües depurades. Això és evident quan sabem que la depuradora fou construïda ja fa anys i només té una capacitat per 10.000 habitants equivalents. Tordera ja ha superat els 12.000 habitants i el nostre govern vol arribar als 20.000 habitants, però no se’n recorda que la nostra depuradora no té capacitat per a tanta gent. No cal recordar que la deficient depuració de les nostres aigües residuals, a més de perjudicar directament l’estat ecològic del riu, pot comportar la contaminació de l’aqüífer, que recordem, dóna subministrament d’aigua a moltes poblacions del Maresme i la Selva. Aquesta situació és insostenible i intolerable, Tordera no pot continuar amb aquesta manca d’infraestructures en subministrament i depuració d’aigües, i més quan d’això se’n generen greus perjudicis per a tots. Per tal de posar solució a aquest problema, en el passat Ple del juliol el MAT va presentar una moció instant el govern a resoldre la problemàtica respecte a la deficient depuració de les aigües residuals i sol·licitant l’execució urgent de les obres l’ampliació de la depuradora. Aquesta moció fou aprovada per unanimitat del Ple municipal. A hores d’ara però, tot segueix igual.  9


Ajuntament

El Pont de Ferro

ERC El valor de la paraula

E

scric aquest article el dia 31 de desembre. Aquest passat dimarts -dia dels Sants Innocentsel govern del nostre Ajuntament va aprovar el pressupost per aquest 2005, i així ja es podia acabar l’any. En aquestes dates, les nadalenques, en què tots plegats ens desitgem bones festes, feliç any nou i que els reis (els bons, els d’Orient) ens portin moltes coses, és el moment de l’any en què més frustrant seria que la paraula no tingués valor. Imagineu-vos que anéssim pel món desitjant “bon any” a un conegut, i per dins nostre estiguéssim pensant “bon any és l’últim que et desitjo!”. Que hipòcrites que seríem, no? Aquests dies, doncs, que permanentment anem expressant bons desitjos amb la paraula, seria desastrós que mentíssim, que no penséssim de veritat el què diem, que mentíssim. Doncs bé, durant tot l’any 2004, amb el vot a favor de CiU s’han aprovat al Ple de l’Ajuntament de Tordera 15 mocions amb implicacions pressupostàries. O sigui, que el grup encapçalat per l’alcalde ha compromès la seva paraula en complir tots aquests 15 acords. Com us deia el dia 28 de desembre es va celebrar el Ple per aprovar el pressupost del 2005. I quin pressupost va presentar i va aprovar (en solitari) el grup de CiU? Doncs un que no incloïa el compliment de cap dels acords presos pel Ple durant l’any. Així doncs, després d’haver-nos compromès tots els regidors (els de CiU, òbviament, també) durant el 2004 a posar en marxa l’Oficina del Defensor del Ciutadà, a fer un estudi per millorar la mobilitat al nostre poble, a aprovar un Pla d’estalvi energètic, a crear punt d’informació al carrer on penjar la propaganda cívica, a la creació d’una xarxa municipal de llibres de text, i més, fins arribar als 15 compromisos presos per tots els regidors del Ple. Eren propostes d’un partit polític o d’un altre, tant li fa, perquè els disset regidors vam entendre que eren bones idees, millores per Tordera, noves propostes bones pel nostre poble. I ara no hi haurà res de tot això. No hi haurà res perquè hom ha faltat a la seva paraula, perquè qui havia de preveure uns diners per fer allò en què s’havia compromès, no ho ha fet. Perquè, a més, l’alcalde va reconèixer que havien votat a favor d’aquests acords, però que no pensaven complirlos, que ells volien destinar els diners fer altres coses. Llavors, de què serveix donar la paraula? per què voten a favor d’unes idees que pensen trair? 

10


El Pont de Ferro

Breus

Breus

L’onada de fred que ha afectat tot Catalunya ha deixat a Tordera canonades glaçades i temperatures que han arribat fins als vuit graus negatius.

Tordera és la població del Maresme amb un creixement de la natalitat més significatiu l’any 2004 segons dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya. L’any passat van néixer 160 nadons, 77 nens i 83 nenes. Els noms més posats van ser Marc i Júlia.

L’Ajuntament de Tordera obre un compte corrent per ajudar als damnificats pel Tsunami del sud-est asiàtic. 2100-0143-21-0200286715 L’Associació del Voluntariat i Ràdio Tordera han preparat diverses activitats per recaptar diners. 11


Reportatge

Programa LIFE

El Pont de Ferro

Text i fotografies: A.S., A.D. i X.G. / Fotografies: Pep Megías i EGAM

Projecte Aqüífer Tordera

L’

aigua de les nostres aixetes ja no va a parar al mar, des de fa ben poc torna a allà d’on l’hem extret aportant novament riquesa a l’entorn del riu Tordera. Fins ara podríem dir que llençàvem l’aigua al riu, amb el projecte al qual dediquem el reportatge d’aquesta edició, l’aigua que ha utilitzat Tordera torna a la terra llesta per tornar a ser utilitzada i tot això amb mètodes nets, naturals i sostenibles, algú en dóna més? 12


El Pont de Ferro

Programa LIFE

L’aqüífer de la Tordera L’aigua del riu i la que es va acumulant subterràniament als seus voltants constitueix el que anomenem aqüífer del riu. L’aqüífer de la Tordera al nostre poble és de gran importància perquè abasteix d’aigua potable els pobles de l’Alt Maresme i part de la Selva. Però la gran quantitat de litres que se n’extreu i la mala qualitat de l’aigua que torna al riu provoquen una progressiva dessecació i una disminució de la qualitat de l’aigua dels pous i de l’entorn del riu. L’activitat tèxtil i química, el creixement urbanístic, el consum agrícola, les plantes embotelladores o els mals hàbits són els causants d’aquesta sobreexplotació, mentre que les aigües residuals urbanes i industrials sense una bona depuració continuen provocant episodis de contaminació. El projecte de l’aqüífer de la Tordera El projecte de l’aqüífer de la Tordera pretén solucionar diferents problemàtiques a través de mitjans nets. Depurar millor les nostres aigües, retornar-les a l’aqüífer i recuperar l’illa de la Tordera són objectius que neixen d’encàrrecs diferents a l’empresa EGAM de Tordera, cada un d’ells fet per una administració diferent, però que finalment han conduït a un sol projecte que ha estat premiat per la Unió Europea amb una important subvenció en el que s’anomena el Programa Life. · L’Ajuntament de Tordera s’interessa per un projecte de recuperació de l’illa del riu, tant des d’un punt de vista social com mediambiental. · L’ACA ( l’Agència Catalana de l’Aigua ) encarrega un tractament complementari a la

depuradora de Tordera anomenat terciari tou amb el qual només s’utilitzen tractaments naturals per netejar l’aigua. Aquesta petició s’emmarca dins el projecte de millora de l’entorn on s’instal·la l’empresa Inditex. 13


El Pont de Ferro

Reportatge

· Finalment els dos projectes s’uneixen amb el bombeig d’aigua des de la sortida d’aquesta nova depuradora fins a l’illa de la Tordera on s’infiltra a la terra a través d’un estany.

Depurar millor les nostres aigües, retornar-les a l’aqüífer i recuperar l’illa de la Tordera són objectius que neixen d’encàrrecs diferents Aquest projecte l’encarrega el departament de Medi Ambient de la Generalitat i serà qui el presentarà, amb el suport de l’Ajuntament de Tordera i l’ACA, com a candidat a rebre les ajudes europees dels projectes Life. 14

El projecte queda dividit en tres parts i cada administració s’encarregarà de les despeses d‘un tram. L’Ajuntament es fa càrrec de les actuacions a l’illa de la Tordera, l’ACA, de la depuradora verda i la Generalitat, del transport de l’aigua. La depuradora verda A l’actual depuradora de Tordera hi arriben aigües residuals procedents tant del consum urbà com industrial, aquestes últimes amb un tractament previ, malgrat que en ocasions aquest resulta deficient. La depuradora utilitza mecanismes químics i biològics per netejar l’aigua, ara amb el nou projecte l’aigua a més a més passa per un altre procés de neteja, la depuradora verda, a base de tractaments naturals. L’aigua passa a través de diferents


El Pont de Ferro

aiguamolls creats artificialment. Tant a l’entrada d’aquest segona depuradora com a la seva sortida hi ha mecanismes que tallen el flux de l’aigua en cas d’algun episodi de mala depuració. Aquest procés millorarà més quan l’ACA construeixi la nova depuradora de Tordera, ja que l’actual, pensada per a deu mil habitants, ja s’ha quedat petita.

Programa LIFE

Aquest sistema desenvolupat amb energia neta ha estat malauradament protagonista d’aquest projecte al ser objecte de dos robatoris amb la pràctica desaparició de les plaques solars davant la sorpresa de tothom.

La recuperació d’aquest espai permet l’arribada de gran quantitat de fauna i flora

El sistema de bombeig A través de l’energia solar funcionen unes bombes que envien l’aigua de la sortida de la depuradora verda fins a l’illa de la Tordera tot seguint un recorregut soterrat de canonades que desemboca en l’estany que s’ha creat darrere del parc Prudenci Bertrana.

La recuperació de l’illa del riu Segurament aquesta és l’actuació més visible de tot el projecte amb la creació d’un estany artificial que permet la infiltració de l’aigua procedent de la depuradora i dóna al conjunt 15


Reportatge

de l’illa un aspecte més atractiu convertint-lo en un indret d’esbarjo i d’observació de la natura, ja que la recuperació d’aquest espai permet l’arribada de gran quantitat de fauna i flora.

És una actuació mediambiental exportable a altres indrets, Sant Pere de Vilamajor s’hi ha interessat Present i futur del projecte El projecte aqüífer Tordera és una idea global, i segons Joan Borrell, biòleg i pare del projecte juntament amb el seu equip d’EGAM, aquesta pot ser la causa per la 16

El Pont de Ferro

qual rebés l’ajuda dels projectes Life, ja que és una actuació mediambiental exportable a altres indrets. A hores d’ara poblacions com Sant Pere de Vilamajor ja s’han interessat per l’aplicació del projecte. Joan Borrell ha estat durant molts anys implicat en la recuperació de la zona fluvial de la Tordera i el fet de veure realitzat aquest projecte l’omple de satisfacció. Per la seva banda Carles Aulet, regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Tordera, considera molt positiu tot el projecte i en especial la recuperació de l’illa del riu, un projecte que estudien ampliar intentant fer funcionar el braç esquerre del riu. Aulet espera que projectes com aquests serveixin també per a sensibilitzar i implicar un sector important de la població que no valora les actuacions mediambientals. 


El Pont de Ferro

Text i fotografies: Pep Megías

Entrevista

Josep Romero Enginyer de camins, canals i ports

E

l nostre convidat d’avui va ser monitor de colònies i també de l’antic casal del Cau dels Marsupilamis. Ara que té 40 anys és enginyer de camins, canals i ports, un títol que va aconseguir després de realitzar els seus estudis a l’Acadèmia Melva de Tordera (fins a 4t d’EGB), als maristes de Malgrat, a La Salle de Girona (Batxillerat i COU) i a la Universitat Politècnica de Catalunya de Barcelona. Per motius professionals, viu a Barcelona però no ha perdut mai el fil amb el nostre poble i encara continua essent jugador del Club d’Escacs Tordera. Fent honor a la seva professió, ha fet obres de gran rellevància i infraestructura. Però, de ben segur, la més important ha estat a nivell personal: tenir dos fills -en Dídac i en Guillem- amb la seva muller, la Montse Camó, també de Tordera. Mitjançant aquesta entrevista volem conèixer millor la seva vida i feina. 17


El Pont de Ferro

Entrevista

completa fins que ets prou madur per portarla tot sol. Quan has cremat aquesta etapa et converteixes en cap de grup, i portes diferents obres a l’hora. El pas següent és convertir-te en cap d’un departament. Actualment, després d’haver passat per aquestes etapes, estic fent funcions de cap de Promoció i Desenvolupament, i la funció principal és coordinar l’equip que avalua el cost i la viabilitat de les obres que s’han de contractar.

- Josep, què et va fer decidir a ésser enginyer? - Des de la terrassa de casa sempre tenia la imatge del pont que hi ha a l’N-II sobre el riu Tordera, el conegut com a pont de la Fibra, i em preguntava com funcionaven aquells arcs metàl·lics. Es pot dir doncs que aquesta va ésser la primera empenta cap a la meva professió. - Quants anys fa que exerceixes? - Ara ja fa uns quinze anys. - Per a quines empreses has treballat? - Vaig començar a Cubiertas y M.Z.O.V., fins que per un procés de fusió es va convertir en l’empresa on treballo actualment, que es diu Necso Entrecanales Cubiertas, S.A. - En què consisteix la teva feina? - Ha anat variant amb el temps. Diguéssim que comences ajudant al responsable d’una obra 18

- Quins són els principals projectes que has realitzat fins ara? - A peu d’obra hi ha un ampli ventall, i van des de l’ampliació a tres carrils de l’A7 al tram de Granollers-Cardedeu, fins a l’estructura que suporta la placa fotovoltaica del Fòrum, passant per murs ancorats, sistemes contra incendis al Moll d’Inflamables de Tarragona, túnel de Camèlies a la Ronda del Mig, carretera de nou traçat entre Pinell del Brai i Benifallet, i quasi tot tipus d’obres hidràuliques i de transports. En total he intervingut personalment en més de quaranta obres. - Quina part del Fòrum de Barcelona vas executar i com la vas plantejar? - Al Fòrum vaig estar a quatre actuacions diferenciades: Com a gerent de la UTE Connexió Fòrum, la urbanització de l’esplanada del port i les estructures de la Marina Seca, de l’Auditori i la de suport de la pèrgola fotovoltaica. Com a cap de departament, la part de l’esplanada sud-oest coincident amb les estructures de connexió i l’estructura del mirador sobre el canal de Prim. La transformació del riu Besòs al terme de Sant Adrià (la gran oblidada del Fòrum), incloent els passejos de Ribera.


El Pont de Ferro

Josep Romero

Com a gerent de la UTE Besòs I, el tractament preliminar de la depuradora del Besòs, així com el cobriment de la bassa de l’emissari i la construcció dels edificis elèctric i de control. El denominador comú a totes les actuacions és coordinar als equips de treball. El mèrit que les obres vagin endavant és sobre tot seu, sens dubte. L’altra tasca important és actuar com a interlocutor davant de les diferents administracions, analitzant solucions possibles a tots els problemes que es puguin presentar i portant-les a terme. - Quines dificultats hi vas trobar? - Al cas del Fòrum la dificultat més important era el termini, ja que les dades de l’esdeveniment no es podien variar. L’altra càrrega important era la coordinació amb totes les altres empreses que intervenien als diferents projectes del Fòrum. Cas a part és el tema de la depuradora, on la dificultat extrema consistia a construir la nova depuradora a sobre de l’existent, i sense aturarne en cap cas el servei. - Quines dades tècniques ens pots donar de l’obra del Fòrum? - L’àmbit del Fòrum ha significat la transformació de prop de 300 ha de terreny que inclouen uns 430.000 m2 d’equipaments, 470.000 m2 d’habitatges, 430.000 m2 entre hotels, comerç i oficines, i 1.000.000 m2 de zones verdes. Globalment contempla un gruix molt important de projectes, dels quals se’n poden destacar tres grups: 1. Projecte esplanada Fòrum, format per una gran plaça de més de 150.000 m2 (la tercera del món, després de la plaça Roja de Moscú i la de Tiananmen de Beijing) situada al final de

l’avinguda Diagonal, i que a vista d’ocell és un gran patchwork d’aglomerat de diferents colors que serveix d’accés a les altres parts del conjunt: · Pèrgola fotovoltaica, amb les dimensiones d’un camp de futbol situat a 45 m d’alçada. · Auditoris a l’aire lliure amb capacitats per a 8000 i 3000 persones, i zona de banys. · Edifici Fòrum i centre de convencions-hotelsoficines, amb un sostre total de 160.000 m2, dels quals 15.000 m2 corresponen al peculiar edifici triangular de color blau. 2. Port esportiu i àrea comercial, que serveix de llindar a la plaça mitjançant una sèrie d’edificacions singulars (Marina Seca, Escola de Vela, Capitania) i que està totalment construït en terrenys guanyats al mar. La diferència de nivells entre el port i la plaça es salva mitjançant la construcció d’espectaculars rampes i escales. 3. Pla mediambiental de la zona, que comporta entre d’altres l’ampliació de la depuradora 19


Entrevista

El Pont de Ferro

· Guanyar terrenys al mar, i donar continuïtat a la línia de platja. De tota manera, la transformació encara no s’ha acabat, ja que ara es muntarà una altra gran pèrgola fotovoltaica a la plaça, i també s’adequaran les instal·lacions a les seves finalitats últimes, ja que a causa de la seva incompatibilitat amb els actes del Fòrum s’havia posposat part de les obres fins ara. Per exemple, l’edifici on hi havia l’exposició Habitar el món és en realitat una marina seca, i ara s’hi faran les divisions oportunes per a l’ús previst. També quedarà per fer el trasllat de l’actual zoo al costat del canal de Prim.

existent i l’endegament del riu Besòs. - Què en penses de la transformació que s’ha realitzat en aquesta zona de Barcelona? - Ha estat criticada per molts sectors, però personalment penso que és un encert, ja que ha aconseguit quatre objectius alhora: · Transformar el riu Besòs al seu tram final, regulant el cabal mitjançant preses inflables, i proporcionant un ampli i agradable passeig de ribera. · Integrar les grans infraestructures existents a la zona (depuradora, tèrmica, tractament d’aigua del freàtic...) amb un notable enginy: només cal pensar que la gran plaça cobreix els tractaments primari i biològic i la bassa de l’emissari de la depuradora, espais que d’altra forma s’haurien malmès per a l’ús públic. · Dotar d’equipaments necessaris a la ciutat (centre de convencions, parcs, etc.) 20

- Has anat al Fòrum de les Cultures? Quina valoració en fas? - Sí. La meva valoració barreja dos sentiments ben contradictoris: per una part, penso que tant els actes que es feien com les exposicions, estaven ben muntats i valia la pena visitar-lo. Per l’altra, però, s’ha polititzat tant l’esdeveniment que se’ls ha escapat de les mans. Només així entenc que intentessin valorar l’èxit del Fòrum de les Cultures des d’un punt de vista econòmic i prenent com a paràmetre el nombre de visitants al recinte, en comptes de valorar la projecció de la ciutat a l’exterior i el calat dels tres missatges fonamentals de l’exposició: diversitat, pau i sostenibilitat. - Aproximadament quantes hores/dies/ setmanes trigues a realitzar projectes com els que ens has mencionat. - La duració de les obres depenen fonamentalment del termini amb què s’han contractat, i la mitjana està entre els sis mesos i els dos anys.


El Pont de Ferro

Jordi Camps

- Què és el més i menys agradable de la teva feina? - Mentre estàs executant l’obra la veritat és que es passa malament, perquè s’han de vèncer tant problemes tècnics com econòmics, conjugant-los amb la vida familiar, i no és tasca fàcil, però la satisfacció personal de veure una obra acabada provoca una barreja de sentiments positius molt forta que et compensa per tots els moments dolents i t’encoratja per començar la següent. - Si tinguessis llicència, quins projectes faries a Tordera? - Canalitzaria el riu Tordera al seu pas pel poble, i faria un passeig de ribera al terreny guanyat/compartit amb el riu, a versemblança d’actuacions fetes a altres pobles com ara Sant Adrià del Besòs o Lleida. Això també permetria consolidar el Pla sota vila com a futur pulmó de creixement del poble, unint la Fibracolor amb el centre i fent de l’illa del Tordera una autèntica frontissa entre el centre i Sant Pere. Tot aquest projecte es veuria reforçat quan es perllongués l’autopista A-19 i entronqués passant pel Mas Móra amb l’A7 a Maçanet, ja que llavors es podria aprofitar aquest traçat com a variant de l’ N-II, i això permetria una unió amb el barri de la Fibra més ferma. - Es parla de tornar a fer el pont de ferro a Tordera. Què en penses? En tot cas com ho plantejaries si hi haguessis d’intervenir? - Segurament el projecte del pont de ferro lligaria amb la idea del parc fluvial, i per tant em sembla una bona idea, però sempre que formi part del conjunt i no sigui una peça aïllada. Potser algun dia ho veurem fet realitat. Agraeixo la teva col·laboració.  21


Ensenyament

Llar d’infants

El Pont de Ferro

Text i fotografies: A.D.

Any nou, llar d’infants nova

A

ny nou, llar d’infants nova. Amb l’inici del 2005, Tordera disposarà d’un nou centre que acollirà infants de Llar 0, Llar 1 i Llar 2, és a dir, de fins a tres anys d’edat. Segons Ma. Àngels Cayró, regidora d’Ensenyament, “si no hi ha res de nou, la llar d’infants municipal s’obrirà el dilluns 31 de gener”. D’acord amb l’actual legislació d’ensenyament, el nou equipament donarà cabuda a 74 nens i nenes matriculats durant els mesos de maig i juny de l’any passat, tal com marcava el calendari de preinscripció i matriculació del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. 22

El lloc escollit per a la ubicació de la llar d’infants municipal és un solar de 1.442 metres quadrats situat al carrer d’Amadeu Vives cantonada carrer del Bruc, just al darrere de la llar d’avis can Comte. Segons Cayró, la proximitat a la llar d’avis és important perquè es produeixi una relació intergeneracional: “per als ancians és un gran al·licient sentir a prop els infants”. Comenta que és un fet freqüent en altres indrets, si bé aquí encara no hi estem gaire acostumats. Alhora, explica que si ara sembla que queda una mica apartada del poble, la futura obertura de l’anella de


El Pont de Ferro

Llar d’infants

circumval·lació la unirà amb la nova biblioteca i l’institut Lluís Companys i la dotarà d’un nou accés que donarà justament a aquest vial de circumval·lació. Es tracta d’un edifici industrialitzat amb una sala polivalent que permetrà dur a terme diferents activitats i al voltant de la qual s’estructuren les diferents aules i espais de serveis. La llar també compta amb una aula per als infants de Llar 0 amb un canviador i una zona de biberoneria adequada per a la preparació dels aliments, dues aules per a infants de Llar 1 i dues més per als de Llar 2, amb les respectives cambres higièniques. L’equipament també disposa d’una zona de serveis per al personal, dos magatzems,i un despatx de direcció i una gran zona d’esbarjo exterior. Amb aquest nou equipament, la Casa dels Infants -situada al carrer de Santiago Rusiñol, al costat de Ràdio Tordera- que des del novembre passat es va habilitar com a espai provisional per als nens de Llar 2 que encara no podien assistir al nou centre, deixarà d’oferir el servei de llar d’infants, tot i que mantindrà el centre obert de les tardes. La nova llar de doble línia, és a dir, de dues classes per cada curs (excepte Llar 0, que comptarà amb una única aula), tindrà un horari marc de 9 a 1 del matí i de 3 a 5 de la tarda, amb un marge d’una hora d’acollida tant al matí com a la tarda i un servei de menjador. Tot i que l’edifici és de propietat municipal, la gestió del centre anirà a càrrec de la fundació Pere Tarrés, coneguda per les tasques de gestió i dinamització d’activitats socials i educatives en casals d’estiu, menjadors escolars, associacions i llars d’infants, entre d’altres.

La necessitat d’aquesta nova llar d’infants a Tordera s’accentuà fa uns tres anys quan les demandes dels pares van començar a

D’acord amb l’actual legislació d’Educació, el nou equipament donarà cabuda a 74 nens i nenes generalitzar-se. Les dues llars existents, una de l’escola Brianxa i l’altra del centre Sant Josep, 23


Ensenyament

tenien totes les places plenes i calia un nou centre on els pares poguessin portar els seus fills. Com a conseqüència, al desembre del 2003 l’Ajuntament de Tordera va aprovar en Ple extraordinari el projecte de construcció de

“No es tracta d’una guarderia sinó d’una llar d’infants on els assistents reben una educació”

24

El Pont de Ferro

Cayró remarca que “no es tracta d’una guarderia sinó d’una llar d’infants on els assistents reben una educació”. A més a més, afegeix que de cara a un futur, a part del primer cicle d’educació infantil s’hi incorporaran d’altres serveis optatius com un espai per al nadó, per a les familíes i de joc perquè els pares també puguin gaudir-ne.

la nova llar d’infants municipal, pressupostat en un total de 489.000 euros, i a l’any següent s’iniciaren les obres. El pressupost d’actuació és de 605.438.17 euros.

Si el creixement demogràfic de Tordera continua en aquesta línia, és possible que d’aquí un cert temps el municipi necessiti noves llars d’infants. Cayró comenta que quan al 2007 el poble disposi de les dues noves escoles públiques previstes i s’hagi reformat l’Ignasi Iglésias, l’actual parvulari passarà a ser propietat municipal i podria acollir una nova llar d’infants per a Tordera.

Per a la construcció d’aquesta llar s’ha rebut una subvenció del Departament d’Educació de 138.750 euros, i una altra de l’Àrea d’Educació de la Diputació de Barcelona, de 200.000 euros.

Sigui com sigui, a partir del mes de febrer la nova llar d’infants municipal s’incorpora en actiu a l’entramat de Tordera i a la vida d’alguns dels torderencs i torderenques més joves. 


El Pont de Ferro

Text: Albert Bassas / Fotografies: Club Filatèlic Tordera

Entitats

Club Filatèlic Tordera

D

el 25 de febrer al 5 de març d’enguany, Tordera estarà de festa gràcies a la feina feta per un grup d’amics. El poble, doncs, es posarà les millors gales per dur a terme un dels majors i més ambiciosos projectes en els que s’ha embarcat el Club Filatèlic Tordera: l’organització de la Juvènia. Per això des de la Junta Directiva de l’entitat s’està fent una crida constant a tota la ciutadania perquè es bolqui en una festa com aquesta: “Demanem la col·laboració de totes les entitats que vulguin ajudar a fer millor el poble durant aquests dies. Hi ha moltes maneres de fer-ho i val la pena que Tordera pugui donar la millor imatge possible”, manifestava Josep Matas, membre encarregat de l’àrea de Comunicació i Relacions Públiques. Afegia, a més a més, que “el llistó deixat per les anteriors edicions és molt alt, per la qual cosa fa més necessària encara la participació de tothom”. Una junta amb moltes ganes Tots ells ho viuen amb il·lusió. Començant pel seu president Joan Isern, seguint pel vicepresident primer Josep Maria Valverde o el mateix Josep Matas. La feina de secretaria de Pere Garcia, de Josep Comas a la tresoreria, l’assessoria de Josepa Sasanedas i també de la delegada Sara Nicolau i els vocals M. Lluïsa Bertolí, Joan Mató i Miquel Grimal completen un equip “molt ben avingut”, com remarca el seu president. Tots plegats permetran que, de ben segur, passi molta gent pel pavelló municipal durant aquests dies –ja que restarà obert a tohom-, lloc que acollirà aquesta exposició nacional de filatèlia juvenil que ja compta amb la presidència d’honor, ni més ni menys, que dels membres de la reialesa espanyola, el príncep Felip i la seva esposa, Letizia Ortiz.

El gran esdeveniment: La Juvènia 2005 A la Juvènia, doncs, hi participaran les millors col·leccions filatèliques de joves, entre els 7 i 21 anys, de tot el territori nacional distribuïts

L’exposició compta amb la presidència d’honor del Princep Felip i Letízia Ortiz en quatre grups segons l’edat. A més, i per acord amb el conveni existent, també vindran a competir els millors reculls de segells de 25


El Pont de Ferro

Entitats

jurat internacional qualificat, podran optar a exposar a l’estranger en les futures exposicions internacionals que se celebrin. Per tot plegat, el Club Filatèlic ja té preparades tot un seguit d’activitats durant aquesta setmana entre les quals destaquen, a banda de l’exposició en si, l’entrega de la primera bandera de totes les Juvènies que s’han fet fins ara -d’or i que es passarà al municipi de Calahorra (La Rioja) que acollirà la propera Juvènia al 2007- al president de la Comissió Juvenil de la Federació Espanyola de Societats Filatèliques. El primer dia també es presentarà oficialment el primer segell dedicat a Tordera, fita díficil i que a la comarca, per exemple, només té la capital, Mataró; a més de la presentació de la medalla moneda Juvènia 2005 per la direcció de la Real Casa de la Moneda. Xerrades filatèliques, sardanes amb l’agrupació torderenca Antaviana, visites d’escolars o, fins i tot, teatre són algunes de les activitats que completaran el programa d’actes. França i Portugal. Cal dir, també, que totes aquestes col·leccions ja han passat una prova prèvia, una mena de semifinal, anomenada Prejuvènia i que se celebra a cada regió. Els classificats d’aquesta prèvia que es va celebrar

Es presentaran les monedes i el segell de Tordera l’any passat van obtenir, per tant, el passaport per venir a competir a Tordera. I els que, per cert, en surtin victoriosos aquí, avaluats per un 26

Paral·lelament, el nou pavelló també tindrà instal·lats uns estands de la Fábrica Nacional de la Moneda y el Timbre, i de la Real Casa de la Moneda. A banda d’això, destinarà part del seu espai per a un taller d’activitats per a joves escolars de la comarca que concertin la seva visita a la mostra. Vídeos d’iniciació a la filatèlia, l’exposició guiada i comentada per monitors especialitzats, l’encunyació de monedes i un petit test final són algunes de les coses que també hi podran trobar. Cal dir que qualsevol entitat federada pot demanar organitzar un exposició nacional com aquesta, però la trajectòria del club torderenc l’ha portat a ser l’escollit després


El Pont de Ferro

d’haver passat per grans ciutats com Barcelona, València, Vigo, Bilbao, Lleó, Sant Sebastià, Madrid, Oviedo, La Corunya i Burgos, per aquest mateix ordre. Tal com recorda Joan Isern, “l’objectiu ja era demanar-la pel 2003 però el nou pavelló encara no hauria estat llest i no gaudíem d’instal·lacions alternatives per a l’exposició. Així, ens vam esperar i vam presentar la candidatura pel 2005 ja que des de l’alcaldia ens van garantir que les obres estarien acabades, com així ha estat”. La primera Exposció Nacional Juvenil va tenir lloc, per tant, a la Ciutat Comtal l’any 1971 i des de llavors no havia tornat a Catalunya. Ho farà ara després que Tordera hagi vençut l’altre candidat, Noia (Galícia), a la preselecció final en la votació feta en assemblea entre totes les regions de l’estat espanyol. Una entitat amb molta història L’entitat ja ha tingut altres actuacions destacades al llarg de la seva existència per la qual cosa ha fet meritòria, en part, la seva candidatura per acollir la Juvènia. Diverses Expotors, moltes exposicions infantils-juvenils, exhibicions múltiples i, sobretot, la celebració a Tordera de la 1a Exposició d’entitats federades del Principat de Catalunya ara fa 20 anys – quan de moment només se n’han celebrat tres en tota la història- són algunes de les millors fites aconseguides des de l’any 1975. Alguna de les més curioses i recents participacions va ser, fins i tot, als passats Jocs Olímpics d’Atenes on es va exhibir una col·lecció de segells d’hoquei sobre patins del mateix president de l’entitat. Són 30 anys d’història, participant, a més, amb exposicions a la Festa Major del municipi,

Club Filatèlic Tordera

a la Fira del Ram, assistint a tot arreu on se’ls convida i oferint els seus serveis des del local que tenen a les galeries de la plaça de la Concòrdia, darrere de la plaça de l’Església: “Tothom qui vulgui ens pot venir a visitar les tardes de dissabte on ens reunim tots els de junta i ens posem a disposició dels ciutadans de Tordera”, destaca Josep Matas. “Molts vénen i s’interessen per les novetats en els segells”.

Els seus 30 anys d’història la converteixen en una de les entitats més consolidades de Tordera Tot plegat converteix, sens dubte, el Club Filatèlic Tordera, en una de les entitats que estan més consolidades a la nostra població actualment amb més de 125 socis; molts d’ells força joves, la qual cosa garanteix, encara més, un futur amb bona salut dels segells a Tordera.  27


El Pont de Ferro

Cultura

Teatre Clavé

Text: Associació d’Espectadors

Q

uè esperem d’una obra de teatre? Què esperem d’un text? Només cal que anem al Teatre Clavé a la programació de teatre d’aquest hivern per tenir aquestes respostes. Arthur Miller i Mercè Rodoreda ens van deixar el que considerem grandíssims textos i Jorge Eines amb Juan Echanove, Helio Pedregal, Rosa Manteiga i Juan José Otegui com també Ramon Ollé amb Montserrat Carulla, Mercè Pons i Rosa Renom han tingut el gust i l’art de fer dues obres exel·lents cada una amb un caràcter diferent però que en conjunt poden fer-nos entendre una època i demostrar-nos el realisme psicològic d’uns drames familiars tant vigents com, en el cas d’Arthur Miller, d’influències purament del teatre d’Ibsen. I és Arthur Miller i la seva obra qui de qui ens parla Juan Echanove a l’entrevista el butlletí Entreactes d’aquest trimestre. Parla Juan Echanove de la seva passió per aquest text i demostra la perfecta vigència que pot considerar El precio com una obra clàssica: dos germans Víctor i Òscar enfrontats en les seves pròpies flaqueses.

Programació estable Diarios de motocicleta Ivó i Nil Jordà Libertad Bombon el perro Moncho El precio Enrique Telleria Tactequeté La memoria del los peces Quimi Portet Eduard Iniesta La plaça del diamant

28

Cineclub M. P. i T. Familiar Cineclub Música s.XX Teatre i Dansa M. P. i T. Familiar Cineclub Música s.XX M. P i T. Teatre i Dansa

21 de gener 28 de gener 30 de gener 4 de febrer 6 de febrer 13 de febrer 18 de febrer 20 de febrer 25 de febrer 6 de març 11 de març 13 de març


El Pont de Ferro

Cultura

Recomanacions i últimes novetats a la biblioteca municipal 3x1: El món actual a través de tres generacions Autor: Pàmies, Te r e s a / R i v i è r e , Margarita/ Rahola, Pilar Publicació: Ed. Rosa dels Vents Tres periodistes de primera línia, tres dones excepcionals, tres generacions diferents s’apleguen en el programa Els matins de Josep Cuní d’Ona Catalana, des de ja fa uns quants anys, per donar la seva opinió d’algun tema d’actualitat des de l’òptica i l’experiència personals: són Teresa Pàmies, Margarita Rivière i Pilar Rahola, i aquest és el recull dels seus comentaris més destacats. Són textos pensats per ser dits per ràdio, frescos, vius, propers, però alhora significatius. L’Escola secreta de Madame Dudú Autor: Colom, Rosa Maria Publicació: Ed. La Galera L’escola de Madame Dudú no és una escola com les altres. I Madame Dudú tampoc no és una senyorassa francesa tal com us l’esteu imaginant. El que sí es cert és que aquesta història comença a París i acaba molt lluny, a l’Africa. Tan cert com que haureu de llegir aquesta novel·la per saber per què l’escola és secreta i quina missió tenen les alumnes que hi van a estudiar. Un misteri que esteu a punt de descobrir... Narracions a partir d’11 anys.

La petita mort Autor: Caminals, Roser Publicació: Ed. Rosa dels vents Col.lecció: Narrativa / Rosa dels vents A La petita mort les vides s’encreuen en el temps de la forma més estranya i misteriosa, i Barcelona esdevé una ciutat heterogènia, vibrant, lluminosa i negra alhora, on l’amor i la mort poden caminar plegats. Roser Caminals ha partit d’un fet real –el triple crim del carrer Parlament, que va fer anar de bòlit la policia i va gelar la sang dels barcelonins de l’època- i, amb la seva mestria habitual,ens submergeix en una història que ens atrapa de bon principi i ens sorprèn fins al final. El petit rei Autor: RuckPauquèt, Gina [il.lustracions: Hartmut Bieber] Publicació: Edicions Elfos El petit rei viu tot sol al seu castell del darrere de la muntanya; li agrada jugar i contemplar els núvols. A vegades es pregunta per a què serveix ser rei. Un dia emprèn un viatge per conèixer el seu país. En aquest viatge aprèn quina és la seva tasca i torna a casa convertit en un autèntic rei. Contes de 7 a 10 anys.

Biblioteca Els llops de la lluna roja Autor: Delgado, JosepFrancesc Publicació: Ed. Empúries Amb Els llops de la lluna roja, l’autor ha situat la seva narrativa als Pirineus. Mentre arriben les tropes franquistes al febrer de 1939, els llops volten prop d’un poble del Berguedà i assetgen la Maria i el seu gos. Durant l’encalç la noia descobrirà com són els llops i també com són els homes. I s’adonarà que els llops reals i els homes de debò tenen poc a veure amb tot el que li havien explicat fins aquell moment. Novel·la per a joves. Un globus per a l’avi Autor: Gray, Nigel [il. lustracions: Jane Ray] Publicació: Ed. Intermón Sami està orgullós del seu globus, brillant, vermell i cobert d’estrelles, que dansa i s’estremeix amb una lleugera bufada de vent. Quina decepció quan s’escapa per la porta oberta!. El seu pare el consola tot imaginant les peripècies del viatge del globus vagabund. Aquest globus que, al compàs del vent i de la història, es converteix en missatger de tendresa per l’avi, que viu lluny, en una illa assolellada. Contes fins als 6 anys.

29


El Pont de Ferro

Cultura

La veu del poble

Quim Haro / Fotografies: Foto-Cine Pascual

Carrer de Santa Llúcia (II) protegir-me. Aleshores... jo..., jo em sentia atès, mimat, part de cada una de les famílies en veure com aquestes procuraven per mi. Però hi ha més dies de sol, de set i de pols, que de pluja dibuixant, i els que em vivien aconseguiren de l’Ajuntament un altre dibuix per a la meva cara: un acurat quadriculat de llambordes, la plana d’una llibreta on el temps faria cal·ligrafia escrivint el seu moment, moment que fa... res, s’ha acabat, ja que una altra superfície em domina: voreres amples (i sempre en moviment) retallant asfalt ben negre que, encara que no vulgui (jo així ho sento), m’enfosqueix.

T

orno a vosaltres per acabar-me, i deixar el relleu en mans d’altres carrers que tant ho esperen però, abans de continuar enumerant la meva darrera cinquantena de números, cal que us expliqui com he vist passar, carrer avall, els anys viscuts. La memòria que em recorda té present la imatge de l’aigua dibuixant-me arrugues, com el temps les dibuixa en la vostra pell. El terrer es trencava en línies quan les tempestes de tarda a l’estiu, o la pluja fina, insistent i constant de llevants tardorencs, em rentaven la cara; aleshores, els que em vivien sortien, aixoplugats sota paraigües de pastor o sacs d’arpillera, per col·locar al camí de fugida de l’aigua destorbs artesans que impedissin el seu dibuixar: branques, mates, pedres, sacs... qualsevol cosa servia per 30

A dreta i esquerra del meu carrer hi havia fanals a les parets, braços forts per una llum minsa, la llum del dia a dia, llum de feina, feixuga i trista, cansada del treball dur. A banda, tram a tram, uns altres llums travessaven la meva amplada i disposaven al bell mig un altre tipus d’il·luminació, especial, més subtil: elegants fanals de pantalla que ballaven sovint al ritme del vent, era la il·luminació dels dies de festa. Les portes de les meves cases tenien clau, és clar, però que poques vegades restaven tancades! I no em refereixo només a can Palomé, com ja vaig explicar en la meva primera etapa (oberta sempre servint de pas a veïns familiars abans del naixement del carrer de Folch i Torres), em refereixo a totes les cases: rarament es tancaven. La vida de la gent del meu carrer em tenia en compte, es feia en mi, de portes enfora. Encara que la casa fos humil, d’un sol mòdul, tothom tenia, per petita que fos, la seva eixida però... a l’eixida no hi havia gent. A l’estiu, als capvespres, la gent treia les cadires al carrer i, cercant la fresca, jugava a les cartes, reia, xerrava i... vivia.


El Pont de Ferro

Cultura

La memòria que em recorda té present la imatge de l’aigua dibuixant-me arrugues, com el temps les dibuixa en la vostra pell El parlar amb el veí, amb l’amic, amb la família l’heu canviat, a poc a poc, sense adonar-vos-en, pel temps perdut davant el que en dieu televisió, invent funest, que ha sembrat els terrats de les meves cases de pintes per al vent, i les meves voreres de llargs silencis. Encara hi ha memòries vives que recorden com s’allargava la vetllada i com hi havia qui buscava, sobre la vorera, gaudint de la fresca i en un sac, el primer son. Com vaig fer en el meu primer capítol, el detallat dels que visqueren les meves voreres el començaré pels jornalers. He vist com sovint se’ls ha posat al final de la cua i sento especial plaer en posar-los, també en aquesta la meva segona part, els primers. Malgrat haver-ho citat pel primer tram, una altra volta ve a veure’ns el cognom Mir, tapers abans de la guerra i jornalers després; com a can Quel, també tapers que, com molts d’altres a la vila, un cop davalla la feina i amb ella el negoci, cerquen altres artesanies o el treball del dia a dia, jornal a jornal. Can Rota, jornaler i també, quan calia, ferrer; ca l’Ignasi, al número 67, fills del cadiraire recordat ja al cap del carrer (i a qui agraeixo l’esforç, detallat i detallista, de la seva memòria); can Cols; can Pixola (quin nom més desagraït,oi?) al 76; cal Saia, a la Currutaca, cal Farró, jornalers amb carro que, a temps perdut, també feien ports (per exemple amb material de l’estació al poble), un altre Mir, en Miquel, ca l’Amèlia i can Bigas. Si per la meva narració segueixo el mateix ordre que pel primer capítol (i caldria si vull ser coherent) ara tocaria el torn dels artesans. En aquest tram de carrer, miri per on miri, no em deixen d’aparèixer tapers: ferms, humils, reciclats en altres artesanies, o tenaços i bohemis sense esperit de canvi, dels que moren amb els taps a les mans. Als ja esmentats afegiré can Grill, al

número 61, actualment punt de venda de llavors i planter, can Pascual, al 65, o can Paujanet. Encara que, segons es parla entre els carrers, ja hi haurà qui us farà memòria amb més deteniment de la feina dels tan esmentats tapers. I pagesos? Sempre s’ha dit que sóc un carrer de pagesos, per comprovar-ho només s’ha de mirar tots els que em vivien i marcaven amb la seva vida el ritme de la meva. El silenci era un privilegi trencat de bon matí pels ferros dels carros llegint el dia a les llambordes; malgrat tot, a partir de finals dels cinquanta, quan Fibracolor posà les seves màquines en marxa, el rum-rum de la seva rutina desperta a més d’un sensible que volta al llit com la roba a les naus. Però no només va ser el silenci el que Fibracolor va

La vida de la gent del meu carrer em tenia en compte, es feia en mi, de portes enfora trencar. La rutina del pagès es transformà: la seva feina es combinà amb un torn de vuit hores de sou segur, sense dependre del bufar capriciós del vent. Aquest argument de “el roc a la faixa” dóna peu a molts dels meus pagesos per dividir el seu temps en jornada de seguretat i jornada de pagès, decisió difícil de prendre sense comptar amb l’esforç de les dones que carreguen a les seves espatlles tasques feixugues al camp, a la cor o a casa: no una jornada, ni jornada doble, jornada continua. Com no, els ritmes són difícils i el que primer s’aparca és la feina del camp, del bosc, o de la vinya, mai tan segura com les vuit hores i esperar que caiguin. Aquest és, sens dubte, un dels punts d’inflexió en la vida de 31


El Pont de Ferro

Cultura

tot un poble que deixa de mirar amb cura les seves terres i mira, esperançada, cercant una il·lusionada vida millor, la façana de dents de tauró de Fibracolor. Amb els pagesos al tinter el meu punt de partida serà a can Mastroy: pagesos ferms, amb quatre cossos a partir del número 49; també pagesos i també Mastroys, evidentment parents, al número 70 en trobem d’altres. Can Llanes, dels darrers en arribar, on ara s’edifica i del que esglaia el seu laberint de formigó despullat. Cal Sèndic,

El silenci era un privilegi trencat de bon matí pels ferros dels carros llegint el dia a les llambordes al número 75, llar de la cuinera més popular del nostre poble, la Paquita de can Nassos, qui sap si, ja de petita, feia aquí els seus primers experiments; davant per davant tenien un porxo per desar el carro i altres eines. Can Coix Manel, amb unes curioses anelles penjades a la paret de la façana que fan pensar si, potser, allà també es ferraven cavalls. Can Julià, a partir del número 92, on hi havia una premsa que feien servir d’altres pagesos a canvi de tantes mesures de vi com raïm es premsava, mecanisme similar al que es seguia amb les eres i la feina del batre; a can Julià no només eren els pagesos del carrer els qui portaven a premsar el raïm, sinó que fins i tot pagesos d’arreu del poble el tenien en compte. Cal Bolet, posteriorment llar d’en Ruscalleda, al número 60, fuster. Can Gaget (o Jofré), i can Lluís Paset posen el punt i a part en la meva pagesia. El punt i a part a la pagesia no és el punt 32

i final del carrer perquè, igual que passà en el primer tram, també hi ha d’altres oficis i treballs. Per començar faré un estret record d’en Tarragó, republicà d’arrel, professor de l’Escola d’Arquitectura de Mallorca que, depurat de la seva feina després de la guerra civil, cercà un lloc on viure en pau en el nostre poble; la seva casa és fàcil de reconèixer, té la figura de la santa que em dóna nom en el llindar de la porta. Als capvespres, després de la feina de cada dia, feia classes a casa, lliçons que varen aprendre constructors reconeguts i de solera a la vila: els Matas, Casals o Massaguer (de can Nasi). En el mateix ram, el de la construcció, vivia a prop un tal Galopa, contractista. Un altre Mir, cognom ja conegut, al número 52, tot just després de la travessera de Folch i Torres, em recorda els tractants de bestiar ambientant la meva atmosfera de sons i olors més que familiars. Un altre tractant de bestiar serà en Mateu, per tots Rosbuch. A cal Cendrós es feien escombres de bruc. Com que tot el dia tenien el foc encès reciclant en ell tots els retalls del que en la feina sobrava, és fàcil comprendre l’origen del seu nom. D’ell es recorda també una important esquellotada (com diu el diccionari una esquellotada és un esvalot que es fa amb esquelles, corns o llaunes davant la casa d’un vidu el dia que es torna a casar). El vidu posava fi a l’esquellotada convidant els qui la feien; en aquest cas, el pobre vidu de cal Cendrós tenia una economia diguem-ne curta, tant que només pogué convidar a mitja figa i un got de moscatell. També se li feren esquellots al Menut Sèndic, el pobre es quedà paralític i d’ell es recorda com la dona, amb penes i treballs, el treia a prendre el sol en un carretó de fusta, dels que tenien la roda de ferro.


El Pont de Ferro

Amb feines meticuloses, pacients, d’anys de dedicació, calant com aigua mansa que sembla no caure però que mulla i molt, també hi ha personatges per destacar en aquest segon tram. No puc passar de puntetes pel, per molts i molts anys, pintor de la realitat de tot el poble: al número 65, en Pasqual. Els “retratos” amb vores brodades amb puntes de coixí, en blanc i negre, de tots els vostres avantpassats, que salten d’una caixa a una altra i, si alguna fa sort, acaba en algun àlbum, novel·len realitats passades que no han caigut en l’oblit gràcies al disparador de la seva càmera; i no només els personatges, sinó també tot esdeveniment popular que visqués el meu poble: les processons, les catifes del Corpus, el dia de la vellesa, el cós, els envalats i els seus balls, tota mena d’esports individuals o de conjunt, el nostre mercat, o nosaltres, els carrers. Un estret bigoti, la càmera a l’espatlla, un cigarret intern, fumejant a la mà i... el seu somriure, perenne somriure: el seu retrat Quasi des del camí Ral, amb la perspectiva del Folch i Torres, al fons, una lluïssor alegra el dia, és la imatge, encara a la retina de molts, de la Isabel de Can Mastroy a la seva drogueria, tot impuls i força, tot nervi i alegria, aconsellant què comprar per pintar i com fer-ho. M’aturo, i no és pels pèls, per parlar de la Rossita la perruquera. Quasi bé quaranta anys pentinant les dones del poble entre la música dels assecadors i les olors de laques i xampús. Un fill de cal Nasi va estudiar al seminari però la feina no li devia fer del tot el pes que esperava quan derivà cap a la música. Tothom que necessitava una poesia, per a un casament, per a un aniversari, per a una festa, per a

Cultura

qualsevol celebració, sabia que la gràcia amb les paraules vivia allà: era capaç de fer un poema al que calgués. Tocava tres instruments a quin més difícil: el violí, el fiscorn i el trombó de vares. No us sembla que caldria recordar

Un estret bigoti, la càmera a l’espatlla, un cigarret intern, fumejant a la mà i... el seu somriure, perenne somriure: el seu retrat que, amb la Principal de Tordera, va estrenar La santa espina a Mallorca? El parèntesi que m’obre i em tanca és can Tonisco, de nom Matas Pericay, magatzem de llenyes i carbó on ara hi ha el supermercat de 33


El Pont de Ferro

Cultura

can Mas, al meu cap de munt, encara al carrer Espases. L’any 1934, l’avi Tonisco va comprar en subhasta a l’Ajuntament uns terrenys, al capdavall del meu espai, que tenien com a primer objectiu la construcció d’unes escoles i que canviaren finalment la pedagogia per l’emmagatzematge de llenya i carbó. L’evolució del magatzem passa per una serradora, la construcció d’una bàscula per a camions i, més endavant, per l’edificació d’una casa dibuixada per en Tarragó com a tancament definitiu del meu espai. Fins fa relativament poc aquest quadrant de la plaça Lluís Companys era

guarnit d’horta i verd, amb recs i solcs dibuixats amb tiralínies. És molt possible que can Tonisco sigui motiu amb origen en una masia del mateix nom vora Sant Ponç. Deixo que el punt i final me’l posi el número 100, l’eixida de can Silet, aquella botigueta de la que el Camí Ral, en començar el seu recorregut, ja us en va parlar, i passo el relleu al carrer del Doctor Trueta, posant ordre a tots el qui volen parlar i tenen poca paciència per esperar el seu torn que, encara que lent, també arriba. 

La bústia

elpontdeferro@hotmail.com

Sant Esteve 2004

H

em celebrat una mica més d’una dècada del tradicional esmorzar de Sant Esteve dels aficionats al motor de Tordera i rodalia. Cada cop som més els que ens reunim per gaudir d’amics i companys aficionats al motor en general, per intercanviar experiències, anècdotes, etc. Tot va començar l’any 1993 quan quatre amics quedaven la festivitat de Sant Esteve, el 26 de desembre, per fer una bona ruta de muntanya i acompanyar-ho amb un bon esmorzar. Any rere any ha augmentat la presència d’altres aficionats, arribant a superar les 130 persones en aquesta edició, tot i que el dia anterior va estar plovent i nevant durant gairebé tot el dia. Els que vam sortir a rodar vam 34

quedar a les 8 del matí a la benzinera de Tordera per gaudir d’un passeig en diferents grups, en companyia de les nostres parelles o familiars. La resta de persones van anar pel restaurant Can Pruna, on ens va oferir una exquisida cuina per al nostre esmorzar, hi va haver regals per a tots els presents i sorteig de paneres. Tots els aficionats van agrair la trobada i van quedar per a la propera edició amb els millors desitjos per a les festes i el nou any. El nostre més sincer agraïment a Can Pruna, Quadest i al Grup Disbesa/Darnés per la seva gran col·laboració. Salutacions cordials. Pere Garolera, Eduard Camps i Xavier Ortiz.


El Pont de Ferro

Salvador Martínez

Cultura

Coses d’aquell temps

E

n aquell temps la contaminació de l’aqüífer no existia. L’aigua mineral es prenia per prescripció facultativa i ningú podia imaginarse comprar aigua envasada; al poble ni se suposava que n’hi hagués en alguna botiga, no ho haguessin cregut, pensarien que els prenien el pèl. Al bosc qualsevol petit reg era bo per abeurar tant el bestiar com les persones, en els fondals humits fèiem un petit sot a terra i sols calia esperar que l’aigua s’aclarís per poder beure; els bosquerols ho feien així per omplir el càntir i l’olla per cuinar. Al riu abundaven els peixos: barbs i llises, i també anguiles eren relativament fàcils de pescar; tots els estris eren bons: canyes, xarxes, coves... i no calia cap equip especial ni llicència ... eren altres temps! Cap llei prohibia abocar aigües residuals al riu, tots el residus de l’escorxador es llençaven al riu, però uns pocs metres mes avall l’aigua restava clara perfectament filtrada per la sorra. Això sí, no hi havia fàbriques que aboquessin productes químics ni envasadores que esgotessin tot el cabal subterrani i el corrent a través de la sorra era suficient per a un bon filtratge. Les dones rentaven la roba, la gent es banyava, els bestiar bevia i també es banyava i malgrat tot, l’aigua es mantenia neta i clara, més abundant que ara! Quant que hem perdut! En aquell temps érem pobres i no hauríem pogut pagar l’aigua, ara la paguem i ben cara. En aquest aspecte creieu que ens hem enriquit?  35


El Pont de Ferro

Cultura

Abans i ara

A

bans als bars no hi havia ampolles d’aigua, només refrescs, cervesa, licors... l’aigua era de l’aixeta i no la cobraven, és clar, per això era inconcebible entrar en un bar a beure aigua. És clar que es podia tenir set, però per quedar bé es demanava un cafè encara que no vingués de gust, i servia d’excusa per beure un got d’aigua, que era de l’aixeta però sense clor i a Tordera, boníssima. No era usual demanar un vermut o un cafè a la barra i marxar tot seguit, més aviat prendre

36

Salvador Martínez

alguna cosa era l’excusa per passar l’estona i la gent ho feia amb calma. Ara és diferent: és freqüent prendre qualsevol cosa a la barra i marxar, sempre es va de pressa i escassament es fa un petit comentari amb algú conegut i prou. Es va al bar a prendre allò que ve de gust i poques vegades a passar l’estona. En definitiva, fem més despesa de diners i menys de tertúlia. Abans o ara? 


El Pont de Ferro

Cuina

Can Pruna

Text i fotografies: Albert Sabater

Restaurant Can Pruna Veïnat de Sant Daniel, 98 Tel. 93 764 08 61

Q

uan era costum d’anar a peu als llocs i quan l’any tenia quatre festes comptades, la gent de Tordera anava a peu a l’aplec del Vilar de Blanes pel camí que passa per davant de l’ermita de Sant Daniel. En aquest punt i després d’una bona estona de camí hi havia la masia de can Pruna, allà a base de donar gots d’aigua als peregrins més assedegats van començar a servir berenars fins que més endavant, cap a l’any 1962, van abandonar les feines pròpies d’una masia per esdevenir un restaurant. Al començament l’avi Pruna acompanyava també caçadors per la rodalia mentre l’àvia engegava fogons i preparava els guisats que els rebrien després de no poques hores voltant la muntanya. El restaurant de can Pruna el van portar avis, fills i ara néts, els quals expliquen que d’aquella època encara en conserven força coses; potser la més interessant és la tranquil·litat i el fet d’estar en una masia molt antiga que recorda els seus temps de pagesia amb tot d’eines del camp penjades per les parets. La cuina que hi podem trobar és la tradicional, la de sempre i com no, com a plat recomanat bacallà amb prunes. El restaurant d’avui continua essent familiar, però ara obre tots els dies de la setmana servint tots els àpats del dia amb menús diaris i plats a la carta. L’edifici ha incorporat amb el temps dos nous menjadors de dues-centes persones cada un per fer-hi tota classe de celebracions i una piscina que a l’estiu permet a moltes famílies passar pràcticament tot el dia en el restaurant. I ara que per anar a buscar el pa agafem el cotxe, que les peregrinacions les fem a les cues de can Bertolí, val la pena visitar can Pruna no només per demanar un got d’aigua... que els temps han canviat!  37


El Pont de Ferro

Oci

Passatemps Només un dels quadrats encaixa amb la fotografia. Saps quin?

Quants regals aguanta el Pare Noel?

Enigma La policia descobreix un home penjat enmig de la sala més espaiosa de casa seva. No hi ha cap cadira o moble on s’hagi pogut enfilar, l’únic que troben és una bassa d’aigua sota els seus peus. La policia sospita que ha estat un assassinat, perquè creuen que ell sol no s’ha pogut penjar. 1

2

3

4

Històries...

38

5

6

Què creus que va passar realment?


El Pont de Ferro nº7  

- Programa LIFE - Entrevista a Josep Romera - Llar d'infants - Club Filatèlic

Advertisement
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you