El Pont de Ferro
Salvador Martínez
Cultura
Coses d’aquell temps
E
n aquell temps no hi havia problema amb l’aigua. En cas de manca de pluges els perjudicats eren els cultius de secà, però per al regadiu i per a la població no en faltava. El subministrament d’aigua a la població era diferent de com es fa ara. Els contractes eren per “plomes”, una ploma, dues, mitja, segons les necessitats de cada client. Aquesta mesura consistia en un raig d’aigua continu i proporcional al contracte establert. Les cases tenien un dipòsit al pis més alt o a la teulada, on anava el doll contractat i on hi havia un sobreeixidor que anava a parar al safareig per aprofitar-la. La major part de les vivendes no tenien dutxes i el bany calia fer-lo en un gibrell, amb l’ajuda d’una regadora o un pot. Amb aquestes comoditats s’entén que no existís el costum de la dutxa diària. A l’hivern un cop a la setmana era suficient i a l’estiu era millor la riera. Tampoc hi havia rentadores. La roba de la casa calia rentar-la a mà al safareig aprofitant l’aigua del sobreeixidor, o fer-ho a la riera. Lògicament,
això es feia un cop a la setmana i era més que suficient. D’aquesta manera, el consum familiar d’aigua era insignificant comparat amb el que es gasta ara. Clar que si fos possible la vida actual amb el consum d’abans, tampoc tindríem problemes per manca d’aigua. Les noves tecnologies, però, encara no arriben a tant, ni de bon tros. En aquell temps no calia posar clor a l’aigua i tenia fama d’ésser boníssima, com era bona a qualsevol indret del municipi. Al bosc i a les fondalades, només calia fer un petit sot i tot quedava ple d’aigua que en pocs moments era transparent i es podia beure, el mateix que al riu. Per tant, si anaves a berenar a la riera, d’excursió, a caçar o a buscar bolets, no calia portar aigua. Un botall de bon vi era suficient per acompanyar el menjar. D’aigua se’n trobava pertot arreu. Sí. Pel que fa a l’aigua de veritat que eren altres temps.
39