Issuu on Google+

El Pont Pontdede Ferro Ferro

La nova depuradora El casal de joves


El Pont de Ferro

Foto portada: M.M.

Nota del PSC Des dels inicis de la publicació de la revista el Pont de Ferro, els grups municipals hem tingut el nostre propi espai dins la mateixa per expressar en format adequat els diferents punts de vista, opinions o expressions dels temes d’interès al municipi. Amb tot, aquesta voluntat a principis de la legislatura es va veure torçada per una reunió mantinguda al Consell d’Administració de la mateixa revista en la que es va acordar reduir els espais d’opinió política a tres preguntes que proposava el mateix equip de redacció. Aquesta proposta es va aprovar amb el consentiment de tots els grups sense pensar en la perversa intenció posterior que s’ha dut a terme de reduir al mínim la llibertat d’expressió i marcar l’agenda política dels partits de l’oposició des de la Direcció de la Revista. És per això, que entenem que mentre no es convoqui un Consell d’Administració novament per parlar-ne, remetem als lectors de la revista El Pont de Ferro que si volen conèixer la opinió i la posició del grup municipal del PSC referent als temes d’interès del municipi, sense retalls d’informació i màxima transparència llegeixin la revista socialista «Diguem-ho tot».

El Pont de Ferro Número 23 · Maig 2008

II etapa

6.500 exemplars

Edita:

Repartiment La revista es reparteix porta per porta, si no la rebeu adreceuvos a l’Ajuntament de Tordera o a Ràdio Tordera, recolliu el vostre exemplar i envieu un correu electrònic o empleneu els fulls que estaran a la vostra disposició per millorar el proper repartiment.

Publicitat

El Pont de Ferro us ofereix la possibilitat d’anunciar-vos a les seves pàgines. El seu tiratge és de 6.500 exemplars repartits per tot el poble, veïnats i urbanitzacions. Si esteu interessats a posar un anunci truqueu al telèfon 696458356.

Si voleu fer arribar a l’equip de la revista els vostres comentaris, aportacions i opinions feu-ho a l’adreça electrònica següent: elpontdeferro@radiotordera.cat

Ajuntament de Tordera Regidoria de Mitjans de Comunicació Organisme Autònom Ràdio Tordera Direcció: Albert Sabater Equip de redacció: Albert Bassas, Anna Dalmau, Quim Haro, Salvador Martínez, Anna Sensat, Maria Serra, Miquel Rabert i Carles Vendrell. Col·laboren: Biblioteca municipal de Tordera, grup municipal de Convergència i Unió, grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, grup municipal del Moviment Alternatiu per Tordera, grup municipal del Partit Socialista de Catalunya i Serveis informatius de Ràdio Tordera. Assessorament lingüístic: Oficina de Català de Tordera Disseny i maquetació: Martí Miret Publicitat: Joan Madrid Impressió: Stilgraf - Mallorca, 20 - Tordera Dipòsit legal: B-36961/2001

3


El Pont de Ferro

Editorial Ajuntament Breus Reportatge Entrevista Reportatge Entitats Cultura

Passatemps

4

5 6 7

Salutació de l’alcalde Regidories Opinió

11

12

La nova depuradora

17

Fernando Rodriguez

25

El casal de joves

29

Creu Roja de Tordera

34 35 39 40 41

Biblioteca La veu del poble Coses d’aquell temps Abans i ara Cuina

42

F

Sumari

ent referència a la nota rebuda pel PSC l’editorial d’aquesta edició vol recollir la veu unànime dels membres del Consell de Redacció de la revista Pont de Ferro. Si bé hi ha moltes veus al Consell de Redacció a favor d’eliminar qualsevol to polític de les seves pàgines, ja des dels primers números, s’ha cregut convenient obrir una finestra a l’opinió dels diferents partits polítics amb representació a la vila, sobre els temes dels quals es decideix parlar a cada número. És cert que, pel que fa a les primeres publicacions, malgrat la puntualitat en l’entrega dels articles, qui més qui menys ha anat respectant aquesta premissa: opinar sobre els temes decidits per tractar. Però la finestra oberta és massa enllaminadora i, uns i altres, els polítics decideixen deixar sovint de banda els temes marcats des del Consell de Redacció de la revista per passar a parlar dels temes que a ells més els interessa. Davant aquesta repetida perspectiva, el Consell de Redacció presenta al Consell d’Administració el projecte de regulació dels espais amb l’objectiu de cenyir les opinions a l’ideari inicial de la revista. Aquesta regulació s’aprova per unanimitat. La mecànica que es concreta parla d’unes preguntes generals sobre el tema decidit que cada partit contestarà com vulgui, d’aquesta manera el Consell de Redacció espera rebre diferents respostes per les mateixes preguntes, tantes com diferents partits polítics hi ha. El primer número d’aquesta segona etapa es publica seguint aquesta mecànica i, si bé tot es pot millorar, en quedem prou satisfets. Alhora de preparar el número següent, el PSC ens fa arribar un escrit (segons ells el mateix que pensen publicar a la revista en lloc del que se’ls demana) on se’ns titlla de “perversos aniquiladors de la llibertat d’expressió”. Si bé hem de “respectar la possiblitat de donar una opinió“, ningú està obligat a “respectar una opinió en sí mateixa“ (no hem de respectar idearis discriminadors, racistes, nazis, etc) i, nosaltres, aquesta no la respectem. Creiem que si cada partit vol dir allò que li vingui bé, té el seu propi butlletí per fer-ho i no té perquè convertir les pàgines d’una revista d’àmbit local sense pretensions polítiques en tribuna del seu ideari. El Consell de Redacció acorda que, en cas de no adaptar-se a les directrius que se’ls dictin, advocarem per la supressió completa de qualsevol contingut polític de les nostres pàgines.


El Pont de Ferro

Ajuntament

Salutació de l’alcalde

D

es de sempre ens han ensenyat que tots els éssers vius estan formats essencialment d’aigua, que és l’element bàsic per l’existència de la vida. Aquesta premisa ens indica que hem de prioritzar per damunt de tot l‘ús que en fem a diari si volem mantenir i millorar, si cal, la qualitat del nostre entorn. Potser fa uns anys no li haviem posat valor, sobretot aquells qui no treballavem la terra directament, tot plegat l’aigua era relativament fàcil d’aconseguir i més en pobles de ribera com el nostre. Però el creixement de les poblacions, la facilitat de tenir-la canalitzada o el fet que ens arribi a casa nostra senzillament obrint una aixeta, ha provocat que el consum per habitant augmentés considerablement. Avui no podem imaginar-nos una llar on no puguem rentar la roba amb una màquina, o dutxar-nos cada dia, o netegar els sanitàris cada vegada que els utilitzem (cal recordar que fa relativament pocs anys això no era així). Avuí doncs, parlem del «probrema» de la manca d’aigua com si el motiu només fos que plou menys, oblidant massa sovint que aquesta situació no és una mancança de la natura sinó una sobreexplotació que els humans fem dels recursos naturals i que pot tenir conseqüències molt greus si no hi posem remeis eficaços. Paradoxalment, es fan campanyes de concienciació per baixar el consum i alhora s’inverteix continuament en infrastructures i xarxes d’abastament perquè surti per les aixetes sense interrupció i amb quantitat plogui o no. Tot, les campanyes i les noves infrastructures, fan que el preu augmenti cada vegada més. Ja no es tracta de fer un pou i consumir, ara cal captar l’aigua o dessal·lar-la, potabilitzar-la, canalitzar-la amb grans canonades i distribuir-la fins les llars i després de l´us cal canalitzar-la de nou com a residu, depurar-la vàries vegades i retornar-la al medi; d’això s’en diu el circuït de l’aigua i tot aquest procés encareix molt el cost de la gestió. Els darrers anys s’ha afegit a aquest procés el de reutilització, que suposa la construcció de noves xarxes per a usos diversos com el rec o l’industrial. La voluntat d’aquests processos és que mai no en falti, però quan hi ha sequera, d’altra banda lògica en un clima mediterrani com el nostre, s’encenen totes les alarmes i es fan restriccions. Des d’aquestes línees del Pont de ferro intento fer una breu reflexió, un pensament en veu alta, perquè tots junts pensem en el nostre futur i en què ens convé més: Cal que fem trasvassaments d´un lloc a l’altre?, cal construïr plantes de dessalinització utilitzant altres energies per aconseguir aigua potable?, cal fer nous pantans? cal reutilitzar l’aigua per al consum? és possible crear un circuit per fer ús sempre de la mateixa depurant-la contínuament?, estem disposats a baixar el consum?, estem decidits a pagar el preu económic de tantes i tantes infraestuctures?..., un seguit de preguntes que ens fem i que hem de respondre pel bé de tots, des de la consciència, des de la solidaritat, des de la responsabilitat. Tordera és el nom del nostre poble i també del riu, els pobles des de l’inici dels temps s’han ubicat i han crescut a les riberes dels rius perque són garantia de subsistència. Avui ningú no té la solució definitiva i, com sempre, cal l’esforç de tots plegats, perquè la Tordera i tots els rius de país, segueixin sent font de vida i de progrés. Joan Carles Garcia Alcalde 5


El Pont de Ferro

Regidories

Regidories L’ajuntament vol definir el Tordera 2025 amb la implicació de tots els agents públics

L’

Ajuntament de Tordera està impulsant el procés de participació ciutadana que servirà per elaborar el document estratègic “Tordera 2025”.

El projecte “Tordera 2025” és un procés de democràcia participativa amb l’objectiu que a través del debat amb tots els agents públics, els socials, els agents econòmics i el conjunt de la ciutadania, s´aconsegueixin definir les principals línies estratègiques cap a les quals s’ha de dirigir el municipi per les dues properes dècades.

Al mes de març es va presentar el procés participatiu per redactar el document estratègic “Tordera 2025”

Durant l’acte de presentació d’aquest procés participatiu el regidor Josep Llorens va presentar els acords del nou pacte de govern signat al mes de gener entre els grups municipals de CIU i ERC. Segons Llorens, l’explicació dels punts i propostes més importants del pacte ha de servir per saber en quin punt de partida es troba Tordera i cap a on s’han de dirigir els esforços d’aquest procés participatiu. Bernat Costas, per al seva banda, va defensar la necessitat d’elaborar aquest document per treballar en una nova democràcia participativa i en va demanar la implicació expressa de tres col·lectius específics: el personal de l’administració pública, tots els partits polítics de Tordera i la ciutadania en general, a través d’associacions o a títol individual.

Costas va definir les tres fases en les quals es dividiria el procés participatiu: la primera, que s’està duent a terme durant aquestes setmanes, ha de servir per redactar el document proposta i identificar els agents que intervindran en tot el procés. Entre els mesos d’estiu i tardor del 2008 s’iniciarà el debat del document -proposta amb tots els agents socials implicats en la seva redacció i de cara als mesos d´hivern del 2008/09 s’ha previst l’aprovació i presentació del document “Tordera 2025”. L’alcalde de Tordera va tancar l’audiència pública de presentació del projecte manifestant que aquest procés de participació permetrà intensificar el treball i la relació amb els ciutadans, de manera transversal i ordenada. L’alcalde va destacar la necessitat de definir línies estratègiques en matèries com l’activitat econòmica, la cultural, el fenòmen migratori o l’atenció i el servei a les persones. 6


El Pont de Ferro

Opinió

Qüestions als grups municipals El ciutadà de Tordera que acompanya els partits polítics en aquesta ocasió és Joan Borrell

1.

Creieu que Tordera gasta i embruta més aigua de la necessària?

És impossible respondre amb una afirmació categòrica ja que els diferents consums possibles que té l’aigua requereixen respostes diferents. Per exemple, pel què fa a l’aigua de consum domèstic, l’anomenada aigua de boca -que, per cert, suposa aproximadament un 20% del total de l’aigua consumida- s’han abocat molts recursos públics en reduir el consum que se’n fa, i en millorar les xarxes de distribució per fer-les més eficients. La connexió de totes les urbanitzacions de Tordera al mateix sistema general d’aigües permetrà una millor gestió encara. Ara bé, és clau el retorn de l’aigua usada als aqüífers; i per això, cal invertir en millors sistemes de depuració d’aigües residuals. I aquí encara tenim molt camí per recórrer. L’ampliació del sistema de depuració a Tordera ajudarà a retornar aigua molt més neta a l’aqüífer. D’altra banda, cal analitzar amb molta cura també els usos industrials o agrícoles de l’aigua que extraiem del sistema de la Tordera. Són eficients? Malgasten una part significativa? Retornen l’aigua a l’aqüífer en condicions òptimes? És evident, en un clima mediterrani com el nostre, és un deure per tot millorar els hàbits de consum d’aigua reduint la quantitat de litres utilitzats per persona i dia, així com, adoptar mesures d’estalvi i reutilització d’aigua. Però sobretot, cal que l’Ajuntament prediqui amb l’exemple. Sí, fins avui Tordera ha gastat malbaratat aigua de la Tordera. En primer lloc, cal insistir en el fet que la depuradora de Tordera, durant anys, no ha depurat de forma adient les aigües residuals, les seves dimensiones eren totalment insuficients per depurar les aigües de més de 10.000 habitants i zones industrials. Per tant, hem embrutat, o millor dit, hem contaminat l’aqüífer. En segon lloc, cal insistir en el fet que també gastem més aigua de la que necessitem: la xarxa d’aigua potable de Tordera, en gran part, és obsoleta i pateix moltes i importants fuites d’aigua. Però el més greu de tot plegat es que l’Ajuntament, no fomenta mesures d’estalvi d’aigua o reutilització, i continua realitzant un mal ús de l’aigua, per exemple en el reg sistemàtic de les zones verdes amb aigua potable i no amb aigua regenerada. Cal una nova cultura de l’aigua a nivell municipal. Els diferents esdeveniments que s’han anat succeint al territori lligats a la problemàtica per la manca de pluges i la posterior preocupació per la disponibilitat d’aquest recurs per abastir les necessitats de la població no ha passat desapercebuda a la nostra vila. La posada en marxa del decret autonòmic per fer front a la sequera que afectava directament les conques internes que abastien l’àrea metropolitana de Barcelona, ha provocat que a la nostra població, tot i que aquesta no estava inclosa dins l’àmbit d’aplicació del polèmic decret, es desenvolupés una conscienciació per l’estalvi d’aigua, tal i com ho ha mostrat l’allau de trucades realitzades per part dels veïns de Tordera motivats per aquesta preocupació. La gestió eficient dels recursos hídrics és un dels objectius prioritatis pels quals aquest consistori, 7


El Pont de Ferro

Opinió

juntament amb el suport de la població, hi treballa contínuament, tot adoptant mesures per a fomentar l’ús sostenible d’aquest recurs. Entre les múltiples mesures que ja des de fa temps s’apliquen a Tordera destaquen les millores desenvolupades en el reg dels espais verds municipals, com la substitució progressiva de reg per aspersió i la implantació de sistemes de reg gota a gota, la substitució de la vegetació actual per plantes autòctones que requereixen un menor consum d’aigua, fent estudis per detectar fuites en l’entramat de la xarxa d’abastament municipal d’aigua potable, i reduint el consum d’aigua dels diferents equipaments esportius, socioculturals i administratius de la vila, instal·lant difusors d’estalvi d’aigua a totes les aixetes. Joan Borrell - En general, no només a Tordera, s’utilitza i embruta molta aigua. Si se’n gasta més de la necessària? segur que sí, tot i que es fa difícil de valorar en precisió. De ben segur que podríem estalviar aigua cadascú en els diferents sectors: industrial, domèstic, agrícola, jardineria, etc., tant a nivell individual com col·lectiu. El nostre model social, és un model de consum d’aigua que no ha prioritzat l’estalvi d’aquest recurs. Caldria incorporar en l’ús diari diversos aspectes per acumular i reutilitzar aigua. En altres zones de clima mediterrà, ja fa temps, utilitzen cisternes de recollida d’aigua de pluja, circuits a les vivendes per reutilitzar l’aigua de la dutxa, aigüeres, rentadora… per ús de cisterna de wàter. Els nostres espais enjardinats han d’incorporar aquelles espècies vegetals de poc consum hídric, però no de menys bellesa. Els jardins de gespa ens convé transformar-los en altres de poc requeriment hídric, però molt bonics. Ens convé canviar el model atlàntic per un d’espècies més mediterrànies.

2.

Com valoreu la futura posada en marxa del projecte life?

El projecte life a l’illa de la Tordera té un valor natural, paisatgístic i d’atractiu per ell mateix. La seva connexió al sistema de la depuradora i el fet que exerceixi de punt de recàrrega de la Tordera, a més, servirà per tancar el circuït de l’aigua per a ús urbà a Tordera. El retard, però, que es porta amb l’execució d’aquest projecte i els robatoris de les plaques solars que havien d’impulsar l’aigua de la depuradora cap a la zona del life han fet perdre credibilitat a un projecte d’alt interès. El MAT valora molt positivament que Tordera hagués estat un dels pocs municipis de Catalunya que hagués rebut aquesta distinció. Aquest és un projecte engrescador i pioner, que a part de tenir la utilitat de recarregar l’aqüífer amb aigües depurades, ha beneficiat al municipi amb la creació d’un gran pulmó verd a l’Illa del Riu per a l’esbarjo de la població, però també, com a zona d’alt valor ambiental. Dit això, sí hem de lamentar el fet que després de gairebé 4 anys d’haver-se inaugurat, aquest projecte no hagi funcionat al 100% degut als problemes de la depuradora de Tordera o al robatori de les seves plaques solars. 8


El Pont de Ferro

Opinió

El projecte de creació d’una llacuna de recàrrega i infiltració de l’aqüífer de la Tordera, el qual fou mereixedor d’un programa Life per realitzar-ho, va suposar en un primer moment la creció d’una llacuna en aquest indret i que tingué també en primera instància el reconeixement dels seus valors ecològics i ambientals amb la seva inclusió dins la xarxa Natura 2000 com a una zona humida on s’hi identificaven habitats i espècies d’interès comunitari. Les millores realitzades a l’Estació de Depuració d’Aigües residuals de Tordera ha suposat, per una part, la posada en funcionament del sistema de tractament terciari (que implicava poder millorar la depuració d’aquestes aigües sortints) i, per altra part, recarregar el propi aqüífer del riu, el que suposava, definitivament, assolir l’objectiu pel qual fou objecte de creació: el tancament del cicle de l’aigua municipal. Aquest fet obre les portes a un futur esperançador per a aquest espai, ja que la posada en funcionament de la totalitat del sistema suposa afavorir la biodiversitat d’aquest indret, i alhora que aquest reuneixi tots els requisits per convertir-se en un punt per a les aus migratòries en el seu llarg camí cap als territoris càlids del sud. L’Ajuntament, conscient dels valors naturals que reuneix aquest espai, ha iniciat un projecte per difondre la importància de la fauna i la flora d’aqurest indret mitjançant la instal·lació de plafons divulgatius. JB - Creiem que és un projecte modèlic, ja que fa que l’aigua gastada i bruta es netegi i reutilitzi per recarregar l’aqüífer del qual ens abastim. A la vegada recupera zones humides de gran interès natural. Esdevenen espais d’ús social que alhora resten de titularitat municipal. És un projecte que va implicar a tres Departaments de l’Administració Catalana: ACA, Departament de Medi Ambient i l’Ajuntament de Tordera. Tots tres van desenvolupar la seva part del projecte, però no van arribar a un acord per posar-lo en marxa i mantenir-lo.

3.

Com valoreu la gestió que fa l’ACA al nostre poble?

L’Agència Catalana de l’Aigua ha tingut des del seu naixement com a operador públic de les infraestructures per a la gestió del cicle de l’aigua a Catalunya importants problemes de funcionament. La manca d’un finançament adequat i, sovint, una gestió altament deficient li han fet merèixer una pèssima fama. I les seves actuacions a Tordera no s’han escapat d’aquesta lògica. Ara bé; en els darrers anys -després de pressions constants- s’han aconseguit desencallar algunes qüestions importants: ampliació de la depuradora, resoldre les connexions d’aigües residuals de les urbanitzacions, tancar el projecte de la depuradora de l’Alt Maresme a Montpalau i les seves contraprestacions, etc. Això no treu, però, que continuï essent l’administració que més alenteix qualsevol tràmit relacionat amb l’urbanisme, que els seus constants canvis de criteri provoquin moltes dificultats en prendre decisions d’inversió importants, o que la seva lentitud provoqui problemes de comunicació amb els veïns afectats per actuacions com la construcció de la depuradora de Montpalau que afecta al conjunt de veïns de Sant Pere de Riu. 9


Opinió

El Pont de Ferro

La gestió de l’aigua al nostre poble no és gens eficient. Per un costat, hem estat anys amb una Depuradora que no tenia la capacitat necessària per depurar les aigües residuals, i per altra banda, Tordera segueix creixent a un ritme de 800 habitants any, quan tampoc està garantida l’aigua. Tordera, encara avui s’abasteix d’aigua de pou, no hi ha potabilitzadora, i això fa que molts torderencs no utilitzin l’aigua pel consum de boca. I finalment, tampoc s’ha aconseguit que la conca de la Tordera tingui un organisme regulador i que gestioni l’aigua (Comunitat d’Usuaris), ni tampoc s’ha elaborat el pertinent pla hidrològic de conca. Tot això no és només responsabilitat de l’ACA, sinó també dels Ajuntaments, i per tant, pensem que encara hi ha molta feina a fer. Anualment l’Agència Catalana de l’Aigua ofereix un conjunt d’ajuts orientats a la gestió i millora de les lleres i els espais fluvials de Catalunya. La nostra població, que compta amb un gran nombre de cursos fluvials, ha estat una gran beneficiària d’aquests ajuts, entre els que destaquen la restauració del braç esquerre del riu Tordera o els arranjaments que a l’actualitat s’estan duent a terme a les rieres del nostre municipi. Paral·lelament a aquestes actuacions aquest any l’ACA, juntament amb l’actuació de millora de l’EDAR (Estació de Depuració d’Aigües Resiguals) municipal ha inclòs en el seu PSARU (Pla de sanejament de les aigües residuals urbanes) la construcció i instal·lació d’EDARS pel tractament de les aigües residuals urbanes de les urbanitzacions de Can Domènech, les Farreres, Terra Brava, Tordera Parc i Sant Daniel, el que suposarà una notable millora en el sanejament de les aigües municipals. Aquests fets ens mostren l’estreta col·laboració que es dóna a l‘actualitat i que esperem sigui mantinguda entre aquesta institució i aquest consistori tant per gestionar els nostres recursos naturals com per realitzar actuacions de millora i ampliació de la xarxa d’abastament i tractament de les aigües municipals derivat del creixement actual i futur que està experimentant la nostra vila. JB - És molt important que a Catalunya existeixi una agència pertanyent a l’Administració, que treballi en la gestió global del cicle de l’aigua i és important que recaigui en un únic organisme per tal de poder optimitzar al màxim aquest recurs. El model actual de l’ACA treballa en el sentit de l’estalvi en el consum i utilització d’aigües regenerades. Això pot ajudar a millorar la qualitat i quantitat d’aigua que podem disposar al municipi. Li pertoca a l’ACA procurar que el riu no només sigui un espai per on baixi aigua de més o menys qualitat, si no també que sigui un espai natural viu i divers. Totes aquestes polítiques, sovint costen d’implantar. Venim d’un model de desenvolupament que oblidava l’espai riu utilitzant-lo, bàsicament, com a lloc d’abocament d’aigües residuals i tot tipus de residus. A Tordera el consum d’aigua no ha generat cap problema, ja que històricament n’hem disposat de gran quantitat, fins arribar a l’actualitat a una sobreexplotació de l’aqüífer que actualment obliga a prendre mesures correctives.

10


El Pont de Ferro

Breus

Breus

La jornada de portes obertes de l’escola La Roureda en el veïnat de Sant Pere acull una bona afluència de visitants.

L’escultura del projecte Pedres elaborat pels alumnes de l’aula de belles arts del Teatre Clavé ja dóna la benvinguda als usuaris de la biblioteca municipal. Un centenar de motoristes es concentra a Tordera en contra dels guardarails arran de la mort d’un torderenc.

Albert Prats és escollit nou hereu del Maresme. La pubilla de Tordera 2007, Natàlia Llopart es fa amb el títol de segona dama del Maresme.

Els membres del cos de bombers voluntaris de Tordera es mostren molt satisfets amb les noves instal·lacions inaugurades l’abril passat. 11


Reportatge

La nova depuradora

C

El Pont de Ferro

Text i fotografies: A.S.

ada dia tenim més consciència que l’aigua s’ha convertit en un bé molt preuat, no només perquè és tan important a les llars, conreus o fàbriques, sinó perquè ja comença a ser un bé escàs. És a dir, amb els recursos actuals ja no es pot fer front a la demanda. De fet, l’escassetat d’aigua ja genera controvèrsies entre territoris i comarques que no ens queden tan lluny. Amb aquest panorama, processos com la depuració d’aigües ja utilitzades que permetin aprofitar-les novament, esdevenen bàsics per mantenir una certa sostenibilitat entre l’ús de l’aigua a les llars i industries i el medi natural i el conreu. A Tordera, la depuradora construïda el 1997 fa temps que va quedar desbordada. Finalment, a finals del 2007 l’Agència Catalana de l’Aigua va començar a ampliar-la, cosa que ara és a punt de finalitzar. Però, com funciona una depuradora? Quina aigua tracta? Qui la utilitza i qui se’n fa càrrec? Aquest reportatge intenta respondre aquestes preguntes i repassa en què consistia el projecte Life que va ser un tractament, en el seu moment pioner i que amb la nova depuradora es recuperarà. 12


El Pont de Ferro

La nova depuradora

Quina aigua va a la depuradora? Les activitats humanes embruten l’aigua. Quan ens rentem les mans utilitzem detergents que contaminen l’aigua. El mateix podem dir de les altres activitats i feines de la llar: rentar els plats, rentar roba, regar plantes, etc. L’ús de l’aigua per al consum domèstic i com a element per al desenvolupament de moltes activitats industrials, agrícoles o ramaderes fa que les aigües netes es converteixin en aigües residuals o brutes. L’aigua que es deixa anar al clavegueram conté substàncies contaminants i residus orgànics i, per això, ha de ser netejada abans d’entrar al mari als rius. Totes aquestes activitats es realitzen a les plantes depuradores. Una estació depuradora o EDAR (estació depuradora d’aigües residuals) sotmet l’aigua bruta a un procés en el qual, per mitjà de la combinació de diversos tractaments físics, químics i/o biològics, s’elimina la matèria en suspensió i les substàncies dissoltes. L’aigua obtinguda no és prou pura per beure-la, però si per retornar-la al riu sense malmetre’l. Per preparar l’aigua pel consum humà ens caldria una planta potabilitzadora. Hi ha diferents tipus de depuradores. Depuradores físiques que utilitzen processos físics i químics per netejar l’aigua, i depuradores biològiques que a més dels processos físics i químics utilitzen éssers vius (bacteris) per millorar la depuració de l’aigua. Les depuradores tenen dues línies de funcionament: la línia d’aigües i la línia de

fangs. La primera correspon a la part del procés de depuració que tracta únicament les aigües residuals. La segona correspon a la part del procés de depuració que tracta els fangs o llots generats com a conseqüència del procés de depuració de la línia d’aigua. La utilització d’aigua provinent d’una estació depuradora i tractada especialment es pot utilitzar per a diversos usos (camps de golf, agrícola, industrial, etc), excepte l’ús de boca o domèstic. Aquesta aigua regenerada compleix els requisits de qualitat que preveu el Departament de Salut de la Generalitat. 13


Reportatge

El Pont de Ferro

Terra Brava, Can Domènech, Les Farreres o Àgora Parc l’ACA (l’Agència Catalana de l’Aigua que és un organisme del Departament d’Agricultura i Ramaderia de la Generalitat de Catalunya) té el projecte fet per construir-les. La depuradora actual de Tordera es va dissenyar per donar servei a poblacions de fins a deu mil habitants, però des de ja fa temps el volum d’aigua que cal depurar és superior al volum que pot filtrar la depuradora. Què es fa amb l’aigua que no es pot depurar?

Qui aboca a la depuradora de Tordera? El nucli urbà de Tordera, Sant Pere, el veïnat de Fibracolor, Mas Mora, Niagara Parc i les aigües provinents del polígon industrial de Can Verdalet. Altres urbanitzacions com ara Tordera Parc tenen depuradora de l’ACA i en el cas de Sant Daniel,

La depuradora actual està dissenyada per donar servei a poblacions de fins a deu mil habitants, però des de ja fa temps el volum d’aigua que necessita depurar-se és superior al que pot filtrar la depuradora. 14

El disseny de les canonades que arriben a la depuradora de Tordera decanten soles l’excedent d’aigua que la depuradora ja no pot abastar. Aquest sistema està pensat per quan les canonades recullen molta aigua de pluja i no pot anar tota a la depuradora. Uns metres més endavant l’aigua depurada i la no depurada es tornen a barrejar per finalment anar al riu. Però amb la sobrecàrrega d’aigua per depurar, la quantitat que excedeix de la depuradora passa de llarg i es barreja amb la ja tractada, de manera que sembla que de la canonada que va al riu només en surti aigua bruta, explica Aulet, regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de Tordera, quan en realitat una part d’aquesta si que està depurada. La sortida al riu d’aquesta barreja ha generat moltes queixes per part de persones que passegen pels voltants o de veïns, ja que a banda del mal efecte òptic també desprèn mala olor. De qui és la depuradora de Tordera? La depuradora de Tordera és propietat del Departament de Medi Ambient de la Generalitat,


El Pont de Ferro

La nova depuradora

però qui la gestiona és la Agència Catalana de l’Aigua (ACA), la qual ha adjudicat el manteniment a l’empresa SOREA, que també s’encarrega de moltes altres depuradores de Catalunya. L’Ajuntament de Tordera en tot cas ha de controlar que aquests organismes donin un bon servei al municipi, explica el regidor Aulet. En el rebut de l’aigua cada ciutadà té un cànon de sanejament que va a parar a les arques de l’ACA, per pagar el manteniment de la depuradora i de retruc l’ampliació. La nova depuradora de Tordera Conscients de les mancances de la depuradora de Tordera finalment les obres per ampliar-la van començar a l’octubre de l’any passat, i tot i que no tenen data de finalització s’espera que sigui en breu. Quan comenci a funcionar la qualitat de l’aigua que va a parar al riu millorarà i de retruc permetrà recuperar un procés pioner al nostre poble que la incapacitat de depurar i el robatori de plaques solars va aturar, el projecte life (pont de ferro núm.7).

En el rebut de l’aigua cada ciutadà té un cànon de sanejament que va a parar a les arques de l’ACA, per pagar el manteniment de la depuradora i de retruc l’ampliació.

15


Reportatge

El projecte life La correcta depuració de totes les aigües de Tordera permetrà recuperar el projecte life i fer un tractament terciari de l’aigua que permeti regenerar l’aqüífer de la Tordera. El robatori de les plaques va precipitar l’aturada d’aquest projecte. Tot i tenir assegurades les plaques, el seu propietari, la Generalitat, no tornarà a col·locarles, sinó que optarà per un conveni amb Inditex, per tal que subministri electricitat a la bomba d’aigua que ha de remuntar les aigües des de la depuradora fins a l’illa de la Tordera, on rebrà el darrer tractament.

Avui en dia hi ha molts pobles que encara no depuren les seves aigües, i per desgracia no cal anar massa lluny. La depuradora de l’Alt Maresme Podem tenir la sensació que les aigües residuals dels pobles ja es depuren des de fa molts anys, doncs res més lluny de la realitat. 16

El Pont de Ferro

Avui en dia hi ha molts pobles que encara no depuren les seves aigües, i per desgracia no cal anar massa lluny. Fins no fa pas massa no s’ha desencallat l’ubicació de la depuradora de l’Alt Maresme que ha de donar servei a les poblacions veïnes de Palafolls, Malgrat, Pineda de Mar, Calella o Santa Susanna. Fins que aquesta planta no estigui finalment en marxa en els terrenys ocupats per una antiga pedrera, a tocar del veïnat torderenc de Sant Pere de Riu, molts d’aquest pobles seguiran abocant les seves aigües directament al mar, com han fet tota la vida. Sovint la sensibilitat sobre aquests temes ha estat més gran a poblacions que tenen riu, on el que s’hi aboca es veu i s’olora, que no pas a les poblacions costaneres, on llargues canalitzacions barregen l’aigua per depurar amb la del mar. Nota: Els redactors d’aquest article han intentat en multitud d’ocasions contactar amb l’ACA, Sorea i el departament de Medi Ambient de la Generalitat per conèixer més detall de la nova depuradora però no hem estat atesos, tant sols se’ns ha remès a una pàgina web sense actualitzar on no es parla d’aquesta ampliació.


El Pont de Ferro

Text: Maria Serra

P

Entrevista

Fernando Rodriguez Olano

oblació d’uns 15.000 habitants on hi conviuen diferents cultures i on molts costums s’han anat perdent i només perviuen en la memòria de la gent gran.

Curiosament a la nostra geografia tenim dos pobles que coincideixen en aquesta petita descripció: Tordera i Benbibre. Però què se’ns ha perdut en aquest poble de la capital del “Bierzo Alto”? Fins avui desconeixia aquest bonic poble de León, però fa molts anys que tenim entre nosaltres un mestre de l’Ignasi Iglèsias que de ben segur ens recordarà les seves vivències i com va arribar al nostre poble. - Bé, després d’aquest preàmbul començaré la presentació. El lloc de naixement és correcte? -Sí, sí, vaig néixer a Viñales, que correspon al poble de Benbibre.

- El teu nom és Fernando Rodríguez Olano. - Correcte, els meus pares són el Francisco i l’Elvira. Som tres germans, jo sóc el gran i després vénen l’Isaac i en José Manuel. 17


Entrevista

- Els teus pares vivien del camp? - Molt poc. Al principi d’estar casats sí, però al poc temps van obrir una carnisseria. Per part del meu pare, sí que eren pagesos; per la banda de la mare, l’avi feia de fuster i, a més, feia bótes pel vi. - Com són els camps de conreu de Benbibre? - Hi ha molta horta, la terra és molt rica. És una vall envoltada de muntanyes i amb molts arbres. Per la banda de Ponferrada es cull molta fruita, però la mineria de carbó ha estat la riquesa més important del poble. - Quins records tens de l’escola? - Molt bons. Recordo que els jocs sempre eren a fora. Hi havia molts camps on podíem jugar a futbol. I a l’estiu el riu era el lloc preferit per jugar i aprendre a nedar, malgrat que l’aigua sempre baixava negra perquè les mines hi rentaven el carbó.

El Pont de Ferro

- A 16 anys marxes a León per estudiar, però podries haver-te quedat a la carnisseria? - Evidentment, però tenia poques opcions de tria: podia treballar a la mineria, fer de fuster o quedarme a la carnisseria, i vaig decidir estudiar magisteri. Al meu pare suposo que li hagués agradat que continués el seu ofici. En aquell temps Benbibre era un poble d’uns 3.500 habitants i hi havia immigrants, sobretot andalusos i portuguesos, que treballaven a la mina, aquest fet va provocar que s’incrementés moltíssim el comerç del poble. En aquells moments hi havia unes 14 carnisseries i uns 70 bars. - Quan estudies a León, coneixes la Sara González, quins records en tens? - A més d’haver-hi conegut la meva dona, tinc molts bons records dels amics d´aquella època, amb alguns d´ells encara avui seguim en contacte: ells vénen a Lloret i nosaltres anem a León. Quan hi anem també passem uns dies a Benbibre on viuen el meu pare i el meu germà, l’altre s´està a Ponferrada. - En finalitzar magisteri demanes plaça a Tordera? - No, vaig rebre una carta mitjançant la qual em comunicaven que tenia una plaça a Tordera. Hi vaig arribar l’octubre del 1974. Per sort, la Sara també va trobar plaça a Catalunya, a les monges franceses de Lloret on, actualment, encara hi treballa. - Un cop aquí et trobes una nova llengua, els menjars diferents... - Bé, el canvi de llengua no em va sorprendre, ja n´era conscient i, per tant, m´hi vaig adaptar prou bé; a més, sóc del Barça. Però recordo sobretot el menjar, a la Fonda Mes vaig provar la truita de faves, la botifarra, els bolets, els cargols... A casa menjàvem molt tipus de carn i sobretot vedella, però els embotits són diferents. El meu pare tenia un hort i menjàvem

18


El Pont de Ferro

Fernando Rodriguez

tota classe d’hortalisses; amb una excepció: amb el pebrot no puc, mai m’ha agradat. - El Botillo, és tant popular com la nostra escudella? - Era un menjar que “antigament“ sembla que es menjava el dia de Nochebuena i era el plat típic de les festes patronals de cada poble, es considerava un plat de festes. Però amb els anys es va anar perdent, jo a casa no n´havia menjat mai. En els darrers anys, gràcies a l’impuls de Luís del Olmo, el plat s’ha tornat a recuperar. - A quin any us vau casar? - El 1976 a León, al Santuari de la Virgen del Camino, dels pares dominics. Era un lloc on solíem anar tot sovint amb els amics. - Però la vostra lluna de mel va durar uns tres mesos... - Bé, cal explicar-ho, eh! Un cop casats vam venir a viure a Tordera perquè jo ja hi treballava, i mentre esperàvem que ens donessin el pis (perquè en aquell temps als mestres se’ls donava allotjament) estàvem vivint a la fonda Mes. Evidentment, en ser a la fonda no havíem de preocupar-nos de les tasques de la llar. A més, al davant hi havia el bar Moka, on al vespre ens reuníem els mestres a jugar cartes i a passar l’estona. En tinc molt bons records d´aquella època. Posteriorment vam anar a viure a Can Nadal i, més tard, al carrer Santiago Rusiñol. - Aquí a Tordera van néixer les dues filles? - Sí, la Laura i la Maria. I també va venir a viure amb nosaltres la mare de la Sara, a qui ben segur molta gent recorda. - Amb els anys que portes de mestre deus haver viscut molts canvis.

- Evidentment, la reforma de la LOGSE de l’any 1971-72 en va suposar un d´important ja que a partir de llavors les classes van ser mixtes; el 1981-83, la normalització lingüística... - Els primers anys el nombre d’alumnes per classe era molt elevat? - Hi havia uns 40 alumnes per classe però el nivell potser era més baix que ara. Actualment tenim 25 alumnes per classe fet que permet atendre´ls millor. El problema que tenim ara no és el de la ratio elevada sinó el de la manca d’autoritat per part d’alguns pares, els problemes de conducta, els problemes socials... Però malgrat aquests entrebancs, els alumnes que volen aprendre assoleixen un molt bon nivell. A més, avui disposem de les noves tecnologies, d’una aula específica d’educació física, d´aula de 19


Entrevista

El Pont de Ferro

- He practicat el bàsquet, m’agrada el futbol, el tennis, anar amb bicicleta, caminar... Havia estat entrenador de bàsquet, i alguns esports encara els practico. - Així, suposo que coneixes bé els entorns de Tordera. Quin indret escolliries? - Per anar amb bicicleta m’agrada molt el camí que puja de Vallmanya a Hortsavinyà. - Estic d’acord que és un entorn molt bonic. Bé, però malgrat tot el que comporta avui ser mestre, tornaries a escollir aquesta professió? - Ja he dit abans que podria haver escollit d’altres camins, però aquesta professió sempre m’ha agradat. Va ser un gran encert.

música... I tot i tenir més problemes que els que té l’escola concertada, degut a la constant arribada d’alumnes durant tot el curs, l’escola pública de Tordera ha assolit un bon nivell. En aquests moments som 40 mestres els que hi treballem. Segurament el proper curs ja estarem ubicats en el nou edifici de l´escola, que... ja toca. - Feu algunes trobades amb els teus exalumnes? - Sí, amb els dels cursos 78-79 vam celebrar el 25è aniversari. I, properament, esperem celebrar el 30è. - A més de la teva professió i la família, tens moltes afeccions? 20

- És una satisfacció en aquests moments tan problemàtics per als mestres, que encara estimis la teva professió. Avancem màgicament en el calendari: ha finalitzat el curs, som a l’estiu i com cada any retornes a casa, a Benbibre. A mesura que t’hi vas apropant i hi retrobes antics paisatges, quines són les teves sensacions...? - La mirada se m’atura especialment damunt dels camps on havia jugat d’infant i damunt del riu, sobretot, del riu. El soroll i la presència del riu sempre els tinc presents, no en va, passa just pel costat de casa dels meus pares. - Bé Fernando, sàpigues que Tordera també és casa teva, no només pels anys que fa que hi treballes com a mestre sinó també i, sobretot, pel bon record que els teus ex-alumnes tenen de tu. Tot i tenir fama de ser una mica dur, valoren moltíssim tot el que els has transmès, a més, et tenen una gran estima.


El Pont de Ferro


El Pont de Ferro


El Pont de Ferro

23


El Pont de Ferro

24


El Pont de Ferro

Text: A.D. / Fotografies: A.S. i C.V.

Reportatge

El casal de joves

A

rgument 1: Les coses poden canviar. Aquest és el primer missatge que un rep quan entra a l’edifici del Casal de Joves. Una exposició de plafons penjats a les parets et dóna, un rere l’altre, 25 motius per a la pau. I ho fa en forma de còmic. És una mostra que promou la Fundació per a la Pau i que impregna el nou equipament d’una dosi d’optimisme. Un primer missatge que evidencia un dels canvis promoguts per la Regidoria de Joventut: el naixement del Casal de Joves.

Pascual Fotografs

Què és? El nou recinte és on se centralitzen tot els serveis de Joventut, fins ara dispersos o fins i tot inactius. L’exemple més clar és el Punt d’Informació Juvenil. També és un espai de trobada amb els

amics per poder fer tallers, o altres activitats que t’agradin. Definicions per a tots els gustos, amb continguts diferents segons la perspectiva adoptada. Són les paraules del regidor de Joventut, Marc Unió, i de la tècnica d’aquesta àrea, Carme López. 25


El Pont de Ferro

Reportatge

de l’observació d’altres casals, com El Puntet de Lloret de Mar, de les propostes que fa la comissió del Casal, de les sol·licituds que els alumnes de tercer d’ ESO de les escoles del municipi han fet durant les visites abans d’obrir el Casal i dels elements introduïts pel dinamitzador i la tècnica de Joventut. Dubtes i propostes d’activitats no en faltaven. Calia, però, encaixar-les a la graella trimestral i que tinguessin el format adequat per tal d’obtenir la millor resposta possible.

Què ofereix? Un primer cop d’ull als espais del Casal ofereix algunes pistes dels serveis que incorpora. Les activitats s’emmarquen dins d’una programació trimestral i van des de la dansa fins a la informàtica. La idea és potenciar el lleure alternatiu i no només concerts i festes temàtiques. Ja està bé que sigui un espai d’oci, però cal que tingui una mica de qualitat. Com? Amb tallers, aclareix la Carme. Crear la programació d’activitats requereix un cert temps de gestació. El resultat és la suma Visita guiada en imatges

26

Exteriors

Volíem fer una xerrada cada mes, però potser el format conferència no és prou engrescador per als joves. Així que hem canviat el nom. Berenar amb... és una taula rodona més informal i que compta amb la participació d’alguna persona de Tordera, ens diu la tècnica de Joventut. Però el Casal va més enllà del calendari d’activitats. L’equipament té uns serveis fixos, com el Punt d’Informació Juvenil, on s’ofereix informació sobre habitatge, inserció laboral o salut, entre d’altres. L’objectiu és orientar els joves i derivar-los cap a la regidoria, administració o servei que pertoqui. En fi, fer d’intermediaris i de guies, aclareix el regidor. A Entrada i despatx


El Pont de Ferro

la mateixa sala on tenim el Punt d’Informació Juvenil hi ha ordinadors amb connexió gratuïta a Internet, i material de consulta. La música també té cabuda al recinte. Tres bucs d’assaig permeten als grups més o menys estables tenir un espai insonoritzat on poder assajar. Per entrar el quadrant horari i usar l’espai cal omplir una sol·licitud prèvia, i pagar una taxa simbòlica que s’inverteix en manteniment i en material. Tot això es fa amb la idea que a la llarga puguem disposar de material propi, un tema important sobretot pels grups que comencen, diu Unió. I els que desitgin passar una estona jugant a pingpong, a la consola de joc o a jocs de taula ho poden fer a la sala polivalent, que també es pot convertir en una aula per fer cursos i xerrades. Qui hi treballa? El Casal de Joves el gestiona l’Ajuntament. Com a tècnica de Joventut, la Carme supervisa la feina del Casal: els horaris, la programació i el manteniment. Com a dinamitzador, en Carles Vendrell se centra en l’elaboració de la programació i en l’atenció directa a les persones. El nou servei compta també amb una dinamitzadora de suport, la Georgina Sala polivalent

El casal de joves

Les activitats que s’organitzen al voltant del Casal s’emmarquen dins d’una programació trimestral Cuenca, que entre d’altres coses, s’encarrega del projecte pilot d’esplai. Fins al juny, l’esplai ofereix una petita cobertura el dissabte a la tarda per a joves d’entre 10 i 13 anys, que encara no poden participar en les activitats del Casal. “És un grup guiat per monitors que al gener van fer el curs al mateix recinte“, explica la Carme. Canvis virtuals Els canvis que apuntàvem al principi del reportatge també afecten l’espai web de la Regidoria de Joventut. L’espai ha canviat d’imatge i compta ara amb l’ apartat del Casal de Joves i una borsa d’habitatge de lloguer, a banda de la ja existent llista de distribució del Fòrum jove. La borsa d’habitatge té com a objectiu posar en contacte oferta i demanda de pisos de lloguer al municipi. Un sistema que segueix la filosofia de l’Àrea de Joventut: orientar i guiar els joves. Bucs d’assaig

27


El Pont de Ferro

Reportatge

I canvis reals “Quan al casal em trobo amb gent que no conec és senyal que la cosa funciona. Que fugim de ser sempre els mateixos i que el servei arriba a un ventall més ampli de gent“, aclareix Unió. “Crec que el principal objectiu és treballar la dinamització juvenil i aconseguir tenir una sensació de grup que s’adeqüi al Casal“, apunta la Carme. “Volem que vinguin joves, que usin l’espai, que se sentin a gust i que es vulguin implicar en les activitats del Casal“, afegeix la Carme. Apuntar alt i tenir expectatives. Les coses poden canviar, ho dèiem al principi. I el Casal de Joves opta per emprendre aquest camí. Fitxa tècnica

Fins al juny, l’esplai ofereix una petita cobertura el dissabte a la tarda per a joves d’entre 10 i 13 anys, que encara no poden participar en les activitats del Casal Sala d’ordinadors i P.I.J.

28

Horari: - Matí: dilluns, dimarts, dimecres i dissabte, de 10 a 13h. - Tarda: de dilluns a dissabte, de 16 a 21h. Adreça: c/ Pujades, 9. Telèfon: 93 764 58 85 Correu electrònic: casaldejoves@tordera.cat Pàgina web: www.tordera.cat * Entrada a partir de 14 anys. Bar


El Pont de Ferro

Text: Albert Bassas / Fotos: Creu Roja

Entitats

Creu Roja de Tordera

“L

a gent creu que la Creu Roja són només voluntaris, ambulàncies i atenció a problemes relacionats amb la salut”. Aquesta és una afirmació de Laia Balençó, fins fa poc el present de la Creu Roja a casa nostra. Núria Llagostera és el futur a partir d’ara, tenint en compte que es troben just en un moment de traspàs de poders. Elles dues formen part d’un equip tècnic format per 7 persones, i s’encarreguen de gestionar els recursos i coordinar les feines que fa el voluntariat de la Creu Roja a Tordera. Consideren que la Creu Roja és quelcom molt més complex d’allò que la gent s’imagina. I, precisament, el que pretenem amb aquest reportatge és demostrar-ho. 29


El Pont de Ferro

Entitats

té sobre les famílies la tasca de tenir cura d’una persona gran o dependent. Tasca que sovint crea símptomes de desgast físic i emocional, depressió i falta de motivació. Aquests grups de suport als cuidadors els alternen amb classes de formació i amb dinàmiques de grup. La Creu Roja també proposa per la gent gran ajuts tècnics, gimnàs, sortides d’oci i lleure, formació per a persones cuidadores i xerrades i tallers, com els que s’han fet a Tordera sobre l’alimentació en l’edat adulta i la memòria. La Creu Roja Alt Maresme ha fet l’any 2007 més de 160 intervencions, per atendre a més de 254 persones grans, amb més de 20 voluntaris encarregats de fer aquesta feina. A casa nostra, a banda de la cooperació internacional treballen, fonamentalment, en 5 àmbits: Intervenció Social, Medi Ambient, Socors i Emergències, Formació i Drets Humans. Elles diuen: “El que més feina ens porta és la intervenció social adreçada a les persones més vulnerables. Aquí hi promocionem diversos projectes que dividim en funció del tipus de persones a les quals van adreçats”. - Gent gran: Per als més grans, la Creu Roja ofereix el que anomenen els acompanyaments. Tot i que generalment se n’encarrega l’Associació de Voluntaris de Tordera, puntualment se’n fan alguns que necessiten de coneixements sanitaris, com sortides de Can Compte amb ambulàncies o vehicles de suport. També promouen la teleassistència a través de la línia telefònica, i amb un equipament de comunicacions específic poden ajudar en situacions d’emergència. La Creu Roja a Tordera, amb la col·laboració de l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona, també ofereix el programa “Cuidem els que cuiden“, que fa un seguiment de l’impacte que 30

- Persones amb discapacitat: Conscients encara de la presència massiva de barreres arquitectòniques, treballen per exemple perquè puguin gaudir de bany a les platges, amb cadira amfíbia. Aquest últim any, segons la memòria a la qual hem tingut accés, s’han fet 22 serveis d’aquest tipus, 29 ajudes i 13 acompanyaments a la zona. La Creu Roja, per altra banda, també incorpora ara entre el seu voluntariat persones amb discapacitat psíquiques que participen en fires i d’altres activitats. No es perden mai la del Mercat del Ram de Tordera, on sempre instal·len un estand informatiu per a la població, ni tampoc la Fira de la Diversitat de Tordera, on també han participat. - Infància: Creu Roja Joventut (voluntaris dels 16 als 30 anys) porta a terme la Campanya de recollida de joguines, perquè cap nen es quedi sense regals. Aquest últim any n’han gaudit fins a 248 nens, gràcies a la feina de 35 voluntaris. - Joves: També gràcies a Creu Roja Joventut s’engeguen projectes destinats al jovent. A


El Pont de Ferro

Creu Roja de Tordera

Tordera, per exemple, amb el punt de salut jove. Es va crear l’any 2005 sobretot de cara la prevenció, detecció i intervenció de joves consumidors de drogues, i altres temes relacionats amb la salut del jovent. Adreçat als adolescents d’entre 12 i 18 anys treballa conjuntament amb els centres educatius, serveis socials i policia local de Tordera. - Immigració: Sobretot és a Pineda on també es treballa ara amb aquest col·lectiu. “Com que la Creu Roja és internacional ens coneixen dels seus països d’origen i si són il·legals els fa por anar a l’Administració i vénen aquí perquè els ajudem. Alguns després es fan voluntaris per poder ajudar els seus compatriotes”, ens expliquen. També tenen molta amb feina les tasques de Socors i Emergències per fer prevenció. Fan el seguiment sanitari d’activitats amb risc previsible. Per exemple el Mercat de Tordera, correfocs, curses ciclistes, partits de futbol, rues, concerts, etc. Durant el 2007 han fet un total de 226 serveis, 271 atencions i 32 trasllats a l’Alt Maresme, així com el servei de platges exclusivament als municipis de Calella i Pineda, amb 1733 assistències. Posen el seu granet de sorra en la conservació del medi i donen suport habitualment a la neteja dels fons marí, per exemple. També col·laboren amb el Projecte Rius que té com a objectiu principal la conservació i millora dels rius, com el de Tordera. Així mateix s’encarreguen de dur a terme la recollida de piles per a reciclar. Treballen també conjuntament amb moltes altres associacions de Tordera, com ara l’Associació d’Afectats de Fibromiàlgia de Tordera, o l’Associació de Diabètics de l’Alt Maresme. A tall informatiu també treballen en els àmbits de

la Cooperació Internacional mitjançant diverses accions, com són exposicions, seminaris, xerrades i també de difusió dels drets humans per promoure’n la defensa i el respecte de tothom.

Acompanyaments, teleassistència, conservació del medi, atenció als cuidadors... i els projectes “Cuidem els que cuiden” i un punt de salut jove són els principals projectes a Tordera. Però, per poder dur a terme activitats com aquestes cal disposar del més important: els voluntaris. Ells són qui desinteressadament s’ofereixen per tirar endavant tots aquests projectes i activitats, i sense ells no seria possible. A Tordera n’hi ha molts, tot i que treballen per zones. A l’Alt Maresme són ara mateix prop de 250 i s’organitzen també com a col·lectiu, actualment sota la presidència del torderenc Àngel Lacueva. “Tant que es critica 31


El Pont de Ferro

Entitats

de la societat actual que la gent no es mobilitza i és sorprenent veure com l’interés per la Creu Roja no decreix, al contrari, va a més!. Amb això estem molt contents”, remarquen la Núria i la Laia. Diuen, a més, que el perfil no és gaire limitat i això és positiu: “Segueix haventhi molt jovent que fins als 30 pertanyen a la Creu Roja Joventut, però també de grans. I

A l’Alt Maresme hi ha més de 250 voluntaris i prop de 2.500 socis. A Tordera, en són uns 600 i el ritme lluny de decaure va fins i tot a més. tant homes com dones. Està molt bé. El que sí que veiem que ha canviat és potser el tipus de feina, ara amb major diversificació. Abans un voluntari gairebé sempre feia la mateixa feina, però ara, amb molta més oferta d’activitats, se’n necessiten per fer coses més diverses”. Tot

i que la major o menor participació en l’ONG és diferent en funció de cadascú i dels seus interessos. “N’hi ha que després de signar el seu compromís com a voluntaris esperen a casa que els truquis, mentre n’hi ha d’altres que són molt més actius i només demanen poder fer coses”, expliquen. “Si per qüestions concretes no trobem voluntaris, com per exemple passa ara amb molts projectes que s’inicien per a la immigració, decidim muntar campanyes de sensibilització o de captació de voluntariat, o directament el podem demanar a la Creu Roja de Barcelona”. Una altra cosa són els socis, amb qui no els hem de confondre. Aquests només paguen les quotes pertinents, sense participar activament fent tasques de voluntari. “Els que volen ajudar i no tenen temps paguen, i els que volen ajudar però no tenen diners col·laboren”. A Tordera hi ha uns 600 socis i en total a l’Alt Maresme uns 2.500, algun dels quals són fins i tot empreses. Les aportacions econòmiques dels socis són bona part del finançament de la Creu Roja i les inverteixen exclusivament en la compra de material o, per exemple, la formació del seu personal voluntari. I és que tots han de rebre per obligació una formació específica, regulada i homologada en matèria de socors que, en part, financia la mateixa Creu Roja. És per això que anualment s’organitzen més de 21 cursos, amb prop de 400 alumnes i una quinzena de formadors. Entre els cursos més demanats hi ha els de socorrisme, i també s’encarrega d’organitzar-los la Creu Roja. Organització piramidal Com heu pogut comprovar sovint hem fet referència a la Creu Roja Alt Maresme, i és que tot i tenir seu a Tordera l’organització es fa per a tota la comarca. Per tant, la Creu Roja de

32


El Pont de Ferro

Tordera forma part de la Creu Roja Alt Maresme, Tordera i set pobles més, fins a Calella. De fet, la comarca es divideix en 3 parts. Les altres dues són Maresme Centre de Calella a Mataró, on té la seu principal i de Mataró fins a Montgat la part sud de la comarca. La seu central de la Creu Roja Alt Maresme és a Pineda tot i que també tenen locals a Tordera (C/Canigó, 26) i Calella. Aviat s’inaugurarà la 4a seu a Malgrat de Mar (C/Llibertat, 86). Totes depenen de la Creu Roja provincial que és a Barcelona i que a la vegada depèn de la Creu Roja Espanyola. Així és com funcionen des de fa 8 anys, ja que el 2000 la Creu Roja va tenir diversos canvis que en van modificar l’organització. Fins llavors cada delegació anava a la seva, i feia i desfeia en funció de les seves idees i necessitats. Cada delegació de la Creu Roja de cada municipi era una assemblea local i autònoma, però al 2000 comencen a funcionar com a assemblea comarcal. “Això també ha canviat molt la nostra feina. Fins llavors ens basàvem molt en les tasques de socors i emergències ja que nosaltres també érem els encarregats d’ocupar-nos del transport sanitari del país, o sigui, de conduir les ambulàncies. Això, però, es va convertir en una possibilitat de negoci per a les empreses privades i el transport sanitari va passar a ser professional, de manera que la Creu Roja va haver de deixar aquesta feina, perquè com a ONG no tenim afany de lucre i no podem fer negoci amb això”. De fet, i segons ens expliquen, molts dels qui fins llavors eren conductors i socorrien les víctimes com a voluntaris van passar a ser professionals d’aquesta feina, per tant es perd gran part del voluntariat i de la feina que feia la Creu Roja. És llavors quan, amb menys responsabilitats, decideixen unir recursos i crear l’assemblea comarcal, amb més força que si cada assemblea

Creu Roja de Tordera

local, treballés pel seu compte. Per tant, al 2000 la Creu Roja canvia. Però malgrat tot, el que no canvia és el bon funcionament de la delegació de Tordera, un dels municipis amb més activitats i amb local propi. “Tenim sort de gaudir d’un local des de fa tants anys. No ens podem queixar. Tan de bo, tinguéssim la Creu Roja a cada poble i seus a cada municipi, però com veieu no és així”. El local va bé per fer algunes de les activitats, com ara els cursos de formació, els primers auxilis o innovar projectes com el Punt Jove, que s’ofereix cada tarda al local. “Fins ara no se li treia massa profit, estava poc dinamitzat, i tenint en compte que des del 2000 la nostra feina ha canviat una miqueta apostem per propostes més alternatives com aquest espai pels joves”. Dividits en funció de l’edat (de 12 a 14 i de 14 a 18 anys), els joves de Tordera han d’estar pendents de les moltes activitats que proposen cada tarda per després de l’escola. Cinema, sexualitat, fòrums, ràdio, jocs de taula, activitats manuals, capoeira, breakdance, ioga... Informa’t al mateix centre de la Creu Roja, o al telèfon 93 764 21 21.

33


El Pont de Ferro

Cultura

Biblioteca

Històries i llegendes de l’any vuit. Recull de cultura oral del Montnegre (I). Rangil, Daniel. Romanyà Valls, 2008. Del 1990 al 2008 l’autor indaga en la memòria de 130 persones vinculades al Montnegre, entès com les muntanyes i valls que hi ha entre el mar, la Tordera i les rieres d’Arenys i Vallgorguina. En aquest primer recull transcriu fidelment els relats que se surten de la vida quotidiana, històries i llegendes de llops, óssos, serps i serpents, bandolers, crims, bruixes, bruixots, curanderes, diables, ànimes en pena, éssers mitològics, tresors ocults... Cent endevinalles de Tordera. Torrellas, M. Mercè. Cercle d’Història de Tordera, 2008. Fruit d’un concurs d’endevinalles en un programa de Ràdio Tordera que tenia la voluntat de transmetre la història del nostre poble d’una manera diferent i divertida, aquest llibre ens presenta un recull de cent endevinalles que ens condueixen cap a diversos indrets de la nostra població. 34

Recomanacions i últimes novetats a la biblioteca municipal

El cas estrany d’en Pere Porter. V.V.A.A. Bàlec Llibres, 2007. Des del segle XVII, quan va ser escrita per un personatge anònim, la llegenda de Pere Porter i la seva baixada als inferns es va convertir en tot un fenomen popular, manuscrita i sovint llegida a la vora del foc. Però el que és cert és que Pere Porter va existir: s’ha trobat la seva partida de naixement, i va néixer a Tordera el 16 de gener del 1571. També són reals altres personatges del relat. En aquest llibre hi trobarem la llegenda i també un estudi del personatge històric i el seu context.

Estudi dels cognoms torderencs (s. XI al XVIII) i evolució de la població a Tordera. Romaguera, J., Torrellas, M. M. i Viñolas, J. Premi Salvador Vendrell 2007. Ajuntament de Tordera, 2008. Aquest treball es fruit d’uns quants anys d’investigació en diversos arxius, principalment l’arxiu parroquial de Tordera, la qual ha permès elaborar aquest estudi de l’evolució del nombre d’habitants a Tordera i també una recopilació a manera d’índex dels cognoms i dels noms de lloc torderencs, tant dels ja desapareguts com dels encara existents.

Era un temps... (1930-1949 al Maresme). V.V.A.A. Biblioteques Municipals del Maresme, 2008.

Aquesta guia recull de forma sintètica els records de la vida política, cultural i social dels municipis del Maresme durant aquells convulsos anys que van marcar un punt d’inflexió en la vida de molts vilatans, tot mostrant el fons documental existent a les biblioteques

públiques de la nostra comarca sobre aquesta època cabdal en la nostra història. Aquesta guia ha estat feta per les Biblioteques Municipals del Maresme i subvencionada pel conjunt de municipis participants. Po d e u p a s s a r- l a a b u s c a r gratuïtament a la Biblioteca.


El Pont de Ferro

Quim Haro

Cultura

La veu del poble Carrer Sant Bartomeu

P

el meu poble, Sant Bartomeu, el Sant que em dóna nom, ha estat, és i serà un sant de Festa Major, de gatzara i gresca, de mans suades i galtes vermelles i enriolades, de finals d’estiu i castell de focs d’artifici carregats de “ooohs” emocionats, de gira la fira i nits sense fi. Per mi, és sant de feina, de treball diari, d’esforç sacrificat per arribar a demà procurant omplir el rebost, que la setmana és molt llarga i cal estalviar. Hi ha qui em creu carrer Ciutadans, que no s’adona que aquest, orgullós i cofoi, gira vers l’església deixant-me a mi el camí cap al riu, la feina i el treball. No, no sóc cap continuació de ningú, no sóc un carrer sucursal, ni substitut, ni reserva; jo tinc nom propi, com tinc personalitat pròpia i orgull de carrer, petit, sí, no us ho negaré, però amb coses per dir tan importants o més que les que us ha dit qualsevol dels carrers que m’han precedit. I no, no crec que ompli tantes pàgines com han fet d’altres, d’això en podeu estar segurs, però recordeu: quantitat no sempre és sinònim de qualitat. Per explicar-me he pensat que, en lloc de seguir ordenadament i equilibrada els números d’una vorera i de l’altra, el que faré serà desgranar tots els números de la vorera esquerra i després tots els números de la vorera dreta. M’han dit que cada carrer agafa l’ordre i el ritme que vol, així que jo no serè menys i, posats fer, opto per diferenciarme. També m’han dit els altres carrers que posi molta cura i atenció, que hi ha qui agafa la lupa i el plànol per comprovar números, espais, eixides, sortides i moments; no fos cas que m’equivoqués i haguéssim de rectificar. Si cal fer-ho... es fa, i no passarà pas res, però insisteixo, com ho ha fet qui m’ha precedit, els números de les cases han estat canviants i capriciosos, això no és responsabilitat nostra.

La meva vorera de l’esquerra no té massa història ja que, de sempre, s’ha ocupat per les sortides dels negocis que donen la cara al carrer Ciutadans i el cul al meu espai; estic parlant de la sortida de can Ninus, la taverna; o la sortida de la carnisseria de ca l’Alfredo, o la de la petita armeria, amb la qual hi compartí espai abans d’esdevenir estanc. Fins i tot can Cagarro, fent xamfrà, no em reserva més que la sortida de la seva carbonera. Ja al meu final i seguint la mateixa vorera, abans que en Miquel i la Sònia s’hi construïssin la seva casa, s’hi ubicava un altre personatge per vendre terrissa, era la Quimeta, “la Quimeta de les olles” (recordeu que a can Cagarro hi havia també qui en venia, la Mercè, és clar, també de les olles). Ara, tota aquesta vorera de l’esquerra es manté silenciosa, sense massa pena ni glòria, esquitxada de portes del darrere, i portalons de garatge, entre els que trenca la monotonia un estudi d’arquitectura, curiosament davant una de les voreres més estretes de la vila, potser esperant qui la redissenyi de vell nou. 35


El Pont de Ferro

Cultura

Sento la velocitat de les paraules escolant-se carrer enllà, en direcció al riu, amb la mateixa velocitat que en tarda d’estiu i enjogassada la tempesta, corre l’aigua per entre les teulades i, esquitxant les meves façanes, se’n va per no tornar, de camí a la Tordera, qui tot ho presideix. Deixarem la poesia per altres moments, que ara toca la vorera de la dreta i sembla que aquí tindrem una mica més de feina. El primer número del qual parlarem (sense perdre de vista com deia al començament la possibilitat que hi hagi manca de coincidència amb els números antics) serà el número 13, can Gratoville. Nom d’aire francès per una armeria que només obria els diumenges a mercat per vendre armes, munició i rellotges. Ja fa gairebé 30 anys que un anglès metòdic i flemàtic, en Lyon, començà a fer sobre el seu local (bar-granjagelateria) classes d’anglès amb l’atractiu de la seva condició de nadiu. En Lyon es dedicava a més a preparar llibres de text anglesos i, en un rampell d’intent d’integració a la vila, començà a treballar a l’escola Brianxa (abans Fibracolor) de professor d’anglès. Després d’un trimestre de feina va demanar la baixa; es justificava dient que al seu país els nens no parlaven a classe, en canvi aquí, no callaven i ell, que no ho entenia, no se’n veia capaç de fer-hi res (als mediterranis no ens han entès mai). Al número 11 hi havia, de tota la vida, una fleca, era la fleca d’en Sagrera, una tercera generació de Sagreres, en Joaquim Sagrera i Bagó, alcalde de Tordera en temps de República, des d’abril del 1931 a octubre del 1934. Però en Joaquim Sagrera, deu anys després de fer d’alcalde, al 1944, estava proper a la jubilació i li recava fer-ho sense trobar a qui traspassar la fleca que continués repartint l’olor de pa cruixent i forn de llenya cada matí pel meu carrer. Molts quilòmetres més al nord, en Joaquim Quer, fill de l’Armentera, petit poble de l’Alt Empordà, cercava 36

el seu futur com a flequer fent d’aprenent en un forn de Girona. Un cop s’assabenta de la possibilitat d’aquest traspàs a Tordera, es casa amb la Caterina Pujol, filla de Castelló d’Empúries i, com a viatge de noces se’n regalen un, a Tordera, amb tot un futur per fer. La fleca d’en Joaquim Sagrera trobava un altre Joaquim per continuar el negoci, en Joaquim Quer, si més no, tot quedava entre Joaquims. Parlem de temps de cartilla de racionament, de moments difícils pel país que ha d’aixecar el cap després d’una guerra i no hi ha manera de desempallegar-se de la misèria i de la fam. La fleca d’en Joaquim Quer era un punt d’abastiment de pa, fins a ella arribaven els subministres oficials i, des d’ella, es repartien ordenadament. Però al país que inventa el personatge del “Lazarillo” no se li podia escapar l’ocasió d’inventar l’estraperlo, és a dir, tot aquell conjunt d’estratègies i maniobres per poder abastir-se de més aliments burlant el control estricte de les cartilles de racionament. En Quer, comprava blat d’amagat als pagesos de la contrada, els quals l’hi portaven pel riu i de nit; més d’una vegada en la fosca de la matinada, havia hagut d’anar a ajudar els contrabandistes aficionats perquè els seus carros havien quedat atrapats en la sorra de la llera del riu. Un cop el blat a vila, el portaven a moldre a una petita mola que hi havia, també d’amagatotis, al capdavall del carrer Ferrers, prop d’on s’ubicaven els antics pinyoners (suposo que aquest carrer, arribat el seu torn ja us en parlarà). Finalment en Joaquim Quer venia aquest pa els diumenges, a mercat, quan la gent venia de tot el Maresme amb tren i mocadors de farcell fins a Tordera, per mirar de complementar la dieta amb altres materials fora dels consignats a la trista cartilla de racionament. En Joaquim i la Caterina mantindran la fleca al meu espai fins al 1954, moment en què compren el local actual al carrer Sant Ramon.


El Pont de Ferro

Cultura

La fleca Quer sovint es coneix com a ca la Caterina. La Caterina Pujol, orgullosa del seu catalanisme, insistia als clients, que equivocadament li deien Catalina, que el seu nom era Caterina, que ella era catalana i era així com l’havien de pronunciar; tant insistí que fins i tot als seus fills, actuals continuadors del negoci, hi ha qui els busca les pessigolles anomenant-los “caterinos”. Ara, una nova generació de flequers Quer pren poc a poc el relleu del fill d’en Joaquim Quer. Els flequers giren el seu horari com un mitjó: quan vosaltres dineu ells sopen, quan aneu a dormir ells es lleven, quan feu gresca i gatzara ells dormen somniant en pans per fer; mentrestant, a l’espai del seu treball, entre subtils boires de farina fonedissa i l’escalfor residual del forn en repòs, encara es senten les veus de les mestresses de casa quan, d’antic i per Festa Major, comentaven la vida del poble fent cua per enfornar el canelons. El forn, de llenya, sí, però modern i funcional, es pregunta cada vespre, abans de començar a embocar la feina, quan temps li resta a la màgia del producte artesà davant la modernitat de panificadores del congelat escampades arreu com les màquines expenedores de tabac. Torno al meu espai i al mateix número ja que el local de la fleca l’ocupà en Batallé, qui treballarà, a hores perdudes i després de la seva jornada ordinària, el ram de l’aigua arranjant amb paciència (i diuen que amb més voluntat que ciència) pous i sínies, o qualsevol sistema de reg. Entre els números 7 i 5 trobem el magatzem d’una de les botigues anomenades ja pel Ciutadans la de can Bibot. Posteriorment en aquest espai del magatzem s’hi construïren pisos, la veritat, no massa grans. Als baixos d’aquesta nova construcció hi varen viure els germans Ros, al dalt, la família Camó i la família de l’Antoni Canals i la Conxita Eras.

Entre subtils boires de farina fonedissa i l’escalfor residual del forn en repòs, encara es senten les veus de les mestresses de casa quan, d’antic i per Festa Major, comentaven la vida del poble fent cua per enfornar el canelons.

Al número 5 hi vivia en Pepito l’esclopeter i la seva dona, l’Amanda (per tothom “Mandita”). En Pepito Garriga era també recader, dels que conquerien Barcelona a cop de mocador de farcell carregat de coses de vila de les quals sempre s’hi suposava la qualitat; entre elles i molt sovint, tot un munt d’excuses per l’estraperlo. És curiós el record entre la meva gent 37


El Pont de Ferro

Cultura

de la casa d’en Pepito com una casa molt i molt acollidora, que sempre estava plena de gent. Se’l coneixia com a l’esclopeter, malgrat que el diccionari diu de qui fa esclops, que és un escloper, o un esclopaire. Un esclop és una sabata feta de fusta, i d’una sola peça, per a caminar per llocs humits, bruts o enfangats; de sempre, un calçat de gent humil i treballadora. Segur que, encara hores d’ara hi ha moltes cases de pagès que, a l’entrada de la cor, tenen uns esclops per substituir les sabates de carrer. L’esclop és per naturalesa calent, aïllant de freds humits i més si s’hi introdueix palla per ajustar-los. Per fer un bon esclop s’escull una fusta lleugera, impermeable, resistent i, lògicament, amb pocs nusos. A cada contrada del país s’ha fet servir fusta de diferent origen entre les

Sempre portes obertes, de bat a bat, obertes a la gent; perquè amb gent... coneixes la gent, i coneixent-la ... ets tu qui es coneix. que destaquem el vern, el bedoll o el castanyer, fins i tot, en algunes zones (Meranges) el pi. El patró dels esclopaires era Sant Marc. Però la feina era dura i molta la força que es feia amb les eines per poder buidar-los, tanta que en Pepito pren mal i l’ha de deixar canviant-la per la d’escorxador fent-se càrrec de la carnisseria de can Conill (maco el nom per una carnisseria) a la plaça de l’església, just on ara hi ha la botiga de la loteria. En la seva etapa d’esclopaire, en Pepito treballarà molts anys al local de Sant Antoni, al carrer, del mateix nom des d’on farà i vendrà els esclops. 38

Però en Pepito, dedicat a la fusta o a la carn els dies de feina, tenia una altra dedicació els dies de festa, ja fos en una trobada esportiva, un ball o a l’envelat. Són molts qui recorden la seva figura carregada amb un cistell ple fins les vores de llaminadures i fruits secs; ara uns anissos, ara uns cacauets, ara un tros de coco, ara un martell o un avió de caramel enganxats a un pal... tant se val quin element dels que poblen la imaginació infantil més dolça. Una de les seves filles, la Rossita, era modista i, arribat el meu Sant, Sant Bartomeu, és a dir, per Festa Major, la feina sortia per la porta carregada d’encàrrecs de vestits per enllestir. Foren moltes les noies que, sota la seva supervisió, aprengueren a cosir. Al número 3, al costat d’en Pepito, hi havia can Manco, en Conrat i la Gràcia. L’avi era ferroviari, diuen que guardagulles, l’àvia era mocadera. El diccionari diu de mocadera que és la persona qui, en la matança del porc, arregla la moca, els embotits i les botifarres. Al número 1 hi havia la Maria Folch. Vídua per tres vegades i que es quedà sense fills. Aquest espai ha ballat de negoci en negoci i d’ocupació en ocupació fins arribar a la clínica veterinària actual passant per una temporada com a restaurant de tradició. I ja estic. Una parada i justa, perquè sóc curt i petit. Malgrat tot heu pogut observar entre la gent que m’ha viscut, amor per la feina, dedicació al treball i, curiosament, sempre portes obertes, de bat a bat, obertes a la gent; perquè amb gent... coneixes la gent, i coneixent-la ... ets tu qui es coneix. El proper, i fa dies que atabala serà el carrer Faura i, segurament, perquè és més curt i petit que jo, acompanyat del Sant Jordi.


El Pont de Ferro

Salvador Martínez

Cultura

Coses d’aquell temps

E

n aquell temps no hi havia problema amb l’aigua. En cas de manca de pluges els perjudicats eren els cultius de secà, però per al regadiu i per a la població no en faltava. El subministrament d’aigua a la població era diferent de com es fa ara. Els contractes eren per “plomes”, una ploma, dues, mitja, segons les necessitats de cada client. Aquesta mesura consistia en un raig d’aigua continu i proporcional al contracte establert. Les cases tenien un dipòsit al pis més alt o a la teulada, on anava el doll contractat i on hi havia un sobreeixidor que anava a parar al safareig per aprofitar-la. La major part de les vivendes no tenien dutxes i el bany calia fer-lo en un gibrell, amb l’ajuda d’una regadora o un pot. Amb aquestes comoditats s’entén que no existís el costum de la dutxa diària. A l’hivern un cop a la setmana era suficient i a l’estiu era millor la riera. Tampoc hi havia rentadores. La roba de la casa calia rentar-la a mà al safareig aprofitant l’aigua del sobreeixidor, o fer-ho a la riera. Lògicament,

això es feia un cop a la setmana i era més que suficient. D’aquesta manera, el consum familiar d’aigua era insignificant comparat amb el que es gasta ara. Clar que si fos possible la vida actual amb el consum d’abans, tampoc tindríem problemes per manca d’aigua. Les noves tecnologies, però, encara no arriben a tant, ni de bon tros. En aquell temps no calia posar clor a l’aigua i tenia fama d’ésser boníssima, com era bona a qualsevol indret del municipi. Al bosc i a les fondalades, només calia fer un petit sot i tot quedava ple d’aigua que en pocs moments era transparent i es podia beure, el mateix que al riu. Per tant, si anaves a berenar a la riera, d’excursió, a caçar o a buscar bolets, no calia portar aigua. Un botall de bon vi era suficient per acompanyar el menjar. D’aigua se’n trobava pertot arreu. Sí. Pel que fa a l’aigua de veritat que eren altres temps.

39


El Pont de Ferro

Cultura

Abans i ara

Salvador Martínez

En els dos casos, el temps per aprofitar-los era curt. Quan maduraven duraven molt poc temps, i més per la manca de frigorífics.

A

bans, les fruites i les verdures només es trobaven de temporada. Tot estava supeditat al clima. Els indrets més càlids gaudien de fruites i verdures més primerenques, cosa que els beneficiava econòmicament. Als llocs més freds les fruites i verdures arribaven més tard i el preu ja no era tan bo. Però podien especular amb els productes quan a altres llocs ja els havien acabat. 40

Això sí, cal dir que quan era de temporada tot era, exquisit. Ara és diferent, no hi ha problemes de conservació. Tothom té frigorífic i, a més, els articles tenen un aspecte immillorable i bona textura durant més dies. Sempre es troba tota classe de fruita i verdura, no cal esperar la temporada adient. Tot l’any tenim tomàquets, pebrots, carbassons, taronges, peres i fruites exòtiques. El gust, però, no és el que correspon a l’aspecte del producte. Abans o ara?


El Pont de Ferro

Cultura

Cal Nano

Text i fotografies: A.S.

Restaurant Cal Nano Veïnat de Sant Pere, 29 Tel. 93 764 53 82

A

ra es parla molt dels nous torderencs i de l’efecte sobre Tordera de la vinguda de població provinent de l’Àrea Metropolitana. Avui us presentem un cas d’amor a primera vista pel paisatge del nostre poble i una nova proposta de bona gastronomia. Parlem del restaurant Cal Nano. Els actuals propietaris van comprar aquesta antiga masia i els conreus de cereals a través d’uns amics, cap els anys seixanta. De mica en mica van conèixer els torderencs i el poble, i van decidir rehabilitar la masia fins a deixar-la tal com és ara. Regirant escriptures vàrem veure que Cal Nano és el nom amb què ja és coneixia aquesta antiga masia, cultivaven la vinya, com moltes altres masies de la zona. Els responsables de Cal Nano s’han dedicat al sector càrnic i de l’hostaleria, i van pensar que podien aprofitar la casa, les boniques vistes al Montseny i l’entorn tranquil per fer-hi un restaurant de cuina casolana. Cal Nano vol donar un tracte familiar i acollidor. A més de gaudir de la bona cuina, els visitants poden relaxar-se a l’ombra d’un bosquet. També hi ha un jardí amb taules i la zona de jocs per a la canalla.

La cuina es basa en les carns a la brasa, ja que el gust de llenya és incomparable. També fan plats casolans com els canelons, les verdures de temporada o el saltejat de bolets. Periòdicament renoven la carta, però en destaquen la tempura de verdures amb romesco, l’escudella i carn d’olla i el timbal d’escalivada amb formatge. Fan menús de 9 euros els dies laborables, i també en fan els caps de setmana per una mica més. Fan esmorzars i dinars els caps de setmana, i ens asseguren que les estrelles de la carta ,segons la clientela, són l’amanida de formatge de cabra amb vinagreta dolça i l’entrecot de Girona al gust. Bon profit! 41


El Pont de Ferro

Oci

Passatemps Mots encreuats HORITZONTALS: 1. El nom del teatre de Tordera; L’ermita més propera a l’església del nostre poble. 2. Planta aromàtica símbol de la franquesa i la bona fe; Qui signa una obra d’art. 3. A en Vendrell li han dedicat un local; Ami. 4. Utilitza sense la societat anònima; Col·lapsaries del revés. 5. Molt utilitzat per ser lleuger i resistent, però ha perdut les vocals; Època en anglès; Iridi. 6. Reticent àcid; Sud; Article illenc; La palatal. 7. Me’n vaig desordenadament; Article indeterminat masculí i singular; Au. 8. Júnior, o el dolent més conegut de la història de TV3; Contrària a déu; Bonica però a vegades complicada, segons Els Pets. 9. Condemnada a mort a contracorrent; Un romà; Grup de cases de camp. 10. Infant; Rei sense consonants; Associació d’espectadors de Tordera; Sofre. 11. Sud; En Lluís té una plaça i un institut a Tordera, del revés; La nota més vàcua. 12. Oest; Addició; Que existeix des d’una època anterior. VERTICALS: 1. Si a més a més li fas ratlla, ja l’has vist prou; Del color de la sang; Vibració de l’aire. 2. Un tros de l’esquena del porc; Extensió de terra. 3. La pista que fa més amics de Tordera; Estiren el trineu d’en Noel. 4. El país txe; Pot ser espaial o industrial; 5. Trameti sense cinc romans; L’home perdut de la neu; Policia Militar. 6. Iode. El déu del sol; La nota més vàcua; La lletra del camell. 7. As; La Societat General d’Autors s’ha desorganitzat; El mitjà de transport més segur. 8. Esdevindran desordenats; La darrera i el primer; Est; Gos. 9. Vestit de ballarina; Tramet; Nord. 10. Mal d’orella; Sense vida. 11. El senyor que enganya les criades, de cap per avall; Composició poètica lírica; Rei sense consonants. 12. Part de l’ull o com també es coneix l’arc de Sant Martí; Terrenys coberts de gespa; Carboni.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 A.S.

Solució a l’anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 M O N G E T A P O N T O R E V O L G L I O S N O S R I A L L E S C I U T A D A N S S S A E O E T X I S U E R R A R E R U E D A N A I A I T A M E L T A C V V A R T I P A T E N E M I T E O D O R D O N A C A R N I S S E R I A A T E U C A L I X T E

Una mica de Miquelet

42

A.S.



El Pont de Ferro nº23