Issuu on Google+

Ferro El Pont Pontdede Ferro

La Mongeta del Ganxet

El nou eix comercial


El Pont de Ferro

Sumari Editorial

C

omencem any i després de força temps hem renovat una mica els continguts d’algunes seccions del Pont de Ferro, amb la voluntat de fer d’aquesta publicació un mitjà de comunicació local molt més amè. De tots és conegut que el Pont de Ferro no persegueix ni la notícia ni la immediatesa. És una revista per llegir-la amb temps, o per fullejar-la amb regularitat. És per tenir-la una temporada sobre la tauleta del menjador o, com fa força gent, col·leccionar-la. D’entrada, comencem l’any amb la previsió d’augmentar el nombre d’exemplars per poder arribar a totes les noves llars i comerços de tot el terme de Tordera, que no és petit tot sigui dit. Per arribar a tot arreu sovint ens són de molta utilitat els correus rebuts per part de torderencs a elpontdeferro@radiotordera.cat. Ens permeten millorar la distribució de la revista a zones allunyades del nucli urbà, sovint oblidades. Ara, però, parlem dels canvis. Un dels apartats que creiem que necessitava una renovació és el d’opinió. A partir d’aquesta edició el Consell de Redacció elaborarà un seguit de preguntes relacionades amb el tema central de la revista que les diferents forces polítiques i un ciutadà de Tordera contestaran. També afegim als continguts un segon reportatge en substitució de la secció d’ensenyament. A l’apartat d’entreteniment hi introduïm una tira còmica, i un rodolí del pallasso Mikelet destinat als més menuts de la casa.

Ajuntament Breus Reportatge Entrevista Reportatge Entitats Cultura

Passatemps

5 6 7

Salutació de l’alcalde Regidories Opinió

11

12

La Mongeta del Ganxet

17

Can Caseta (1781)

25

El nou eix comercial

29

AAVV Sant Andreu, Sant Jaume i Mas Martí

34 35 39 40 41

Biblioteca La veu del poble Coses d’aquell temps Abans i ara Cuina

42

Aquests canvis han estat parlats i decidits pels membres del Consell de Redacció. Posteriorment han estat aprovats pel Consell d’Administració de Ràdio Tordera. Tots plegats esperem que siguin del vostre gust. 3


El Pont de Ferro

Foto portada: A.S.

El Pont de Ferro Número 22 · Febrer 2008

II etapa

6.500 exemplars

Edita:

Ajuntament de Tordera Regidoria de Mitjans de Comunicació Organisme Autònom Ràdio Tordera

Fe d’errates L’adreça correcta del Casal de la Dona és Camí Ral, nº35, 2n pis, i no l’apareguda en l’apartat d’entitats den número anterior de la revista.

Repartiment La revista es reparteix porta per porta, si no la rebeu adreceuvos a l’Ajuntament de Tordera o a Ràdio Tordera, recolliu el vostre exemplar i empleneu els fulls que estaran a la vostra disposició per millorar el proper repartiment.

Publicitat

Direcció: Albert Sabater Equip de redacció: Albert Bassas, Anna Dalmau, Quim Haro, Salvador Martínez, Maria Serra, Miquel Rabert, i Carles Vendrell. Col·laboren: Biblioteca municipal de Tordera, grup municipal de Convergència i Unió, grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, grup municipal del Moviment Alternatiu per Tordera, grup municipal del Partit Socialista de Catalunya i Serveis informatius de Ràdio Tordera.

El Pont de Ferro us ofereix la possibilitat d’anunciar-vos a les seves pàgines. El seu tiratge és de 6.500 exemplars repartits per tot el poble, veïnats i urbanitzacions. Si esteu interessats a posar un anunci truqueu al telèfon 696458356.

Si voleu fer arribar a l’equip de la revista els vostres comentaris, aportacions i opinions feu-ho a l’adreça electrònica següent: elpontdeferro@radiotordera.cat 4

Assessorament lingüístic Oficina de Català de Tordera Disseny i maquetació: Martí Miret Publicitat: Joan Madrid Impressió: Stilgraf - Mallorca, 20 - Tordera Dipòsit legal: B-36961/2001


El Pont de Ferro

Ajuntament

Salutació de l’alcalde

T

ordera és un dels termes municipals més grans de Catalunya, només  té quatre quilòmetres quadrats menys que Barcelona, evidentment la densitat de població totalment diferent, el significa que tenim un terme domitat per les masses forestals i per les zones de conreu o protegides, que és la base de la nostre història i també la del nostre futur, tot i que entre el passat, el present i el futur, hi ha grans diferències. Aquest número del Pont de Ferro ens parla de la pagesia, que fou la principal activitat del poble durant molts anys i, per tant, la principal font d’ ingressos dels torderencs i de la vila. Poc a poc i per causes relacionades amb qüestions alienes als pagesos i al poble, sobretot per l’entrada de l’Estat Espanyol a la Unió Europea, l’economia dels ramaders -que era la principal activitat dels nostres pagesos- va anar mermant fins al punt que la gran dedicació que suposava el “bestiar” i els pocs ingressos que suposava tenir una gran quantitat de caps de bestiar, va fer que molts decidicin plegar, ja que l’activitat no garantia cap tipus de continuïtat i, per tant, les famílies vàren buscar altres vies per treballar i per garantir la seva quilitat de vida. Tot i això, avui tenim un gruix important de granjes que continuen l’activitat gràcies a l’esforç dels propietaris i que tenen  futur. Altra activitat que històricament ocupava els torderencs i ja no existeix era l’aprofitament del suro i la indústria dels taps, que ja ha desaparegut definitivament per diveses qüestions. Vol dir això que l’activitat rural al nostre poble ha desaparegut? Doncs no. Avui iniciem altres camins dins les activitats agrícoles o als espais rurals, activitats relacionades amb la qualitat, amb la denominació d’origen, amb l’aprofitament dels espais per conrear o fer noves activitats tot respectant l’espai que ens ha identificat històricament i que ho ha de seguir fent. És imprescindible que no es produeixi un abandonament del camp, ens cal a tots per viure, als qui l’habiten directament i als qui vivim a prop, és important doncs, que les decisions que es prenen des de, sovint la ignorància d’alguns responsables que viuen a la ciutat, ajudin a mantenir l’espai agrícola i forestal sense perill d’abandonament com ha passat durant alguns anys a diferents indrets del País. Cal que escoltin amb molta atenció la gent del territori, la que sap de debò què vol i quin futur podem construir. És l’única manera de garantir el manteniment dels pobles com el nostre, que sovint són refugi i recés dels metropolitans, gràcies al nostre esforç, el de la nostra gent.   

Joan Carles Garcia Alcalde

5


Regidories

El Pont de Ferro

Regidories El punt d’informació juvenil s’instal·la al casal de joves

L

a Regidoria de Joventut de l’Ajuntament de Tordera ha traslladat el Punt d’Informació Juvenil al nou Casal de Joves amb la finalitat que en un mateix espai es pugui donar informació i assessorament sobre tots els temes que puguin ser d’interès per als joves. Fins al moment, el Casal es troba en fase de preobertura i una de les primeres accions que es promou des del Punt d’Informació Juvenil és la creació d’una borsa d’habitatges de lloguer per a joves. A partir d’aquesta setmana, totes les persones que estiguin interessades en llogar el seu habitatge podran penjar la seva oferta en el formulari que trobaran dins l’Espai Jove del web www. tordera.cat. El formulari recollirà tant les dades del propietari com les característiques i el preu Una de les primeres accions que de lloguer de l’immoble. Els llogaters interessats en l’oferta podran posar-se en contacte amb el s’impulsen des del servei propietari sense necessitat d’intermediaris.

és la creació d’una borsa d’habitatge de lloguer per a joves.

A més, des del Punt d’Informació Juvenil s’informarà i assessorarà sobre les gestions i tràmits que cal fer per rebre les ajudes per al lloguer adreçades als joves que s’ofereixen des de la Generalitat i també des del Ministeri de la Vivenda. La fase de preobertura del Casal s’allargarà fins a la inauguració del nou equipament, prevista per a mitjans del mes de març.

Casal Juvenil i la seva sala polivalent

6

Durant aquesta fase prèvia a la inauguració s’està enllestint la programació de cursos i tallers que s’hi duran a terme durant l’any i ja s’està fent ús dels bucs d’assaig per als grups de música locals. Tots els joves interessats en utilitzar un buc poden sol·licitar-ho al mateix Casal de Joves (C/ Pujades, 9). Finalment i abans de l’obertura oficial de l’equipament, el Casal rebrà la visita dels alumnes a partir de 3r d’ESO de les escoles de Tordera per conèixer el nou espai i veure l’exposició de còmic “25 arguments per la Pau”.


El Pont de Ferro

Opinió

Qüestions als grups municipals

1.

Hi ha alguna manera d’assegurar el relleu generacional al món agrícola? Penseu que els canvis en el Pla General que permeten augmentar la superfície de vivenda poden afavorir-lo?

ERC - La promoció de l’economia d’un municipi va sempre íntimament lligada a la planificació urbanística. Així, l’especial preservació dels espais agrícoles productius, conjuntament amb les mesures de foment de l’activitat agrària, són les millors eines al servei de la pagesia productiva. En aquest sentit, les modificacions introduïdes al Pla General de Tordera, per acord entre Esquerra i CiU, permetran a les famílies que viuen de l’activitat agrària, i que viuen en masies, traspassar el negoci de pares a fills i poder conviure uns i altres a les mateixes masies, alhora que ampliant i enfortint el negoci. Òbviament, amb les mesures urbanístiques i prou no s’aconsegueix promocionar i potenciar el sector agrari i, de retruc, facilitar el relleu generacional al camp. L’Administració local té eines al seu abast i pot crear unes millors condicions per als nostres productors agraris. Des de la Regidoria de Promoció de la Vila, per exemple, potenciarem la Fira del Ram com a element de promoció dels productes agraris de qualitat. Així mateix, Tordera participarà del projecte comarcal “Productes de la terra”, per tal d’establir mecanismes de comercialització conjunta a l’abast dels petits productors agraris i de productes manufacturats artesanals. MAT - Durant molt de temps, des de diferents àmbits de la societat, la feina del pagès s’ha menystingut. El pagès s’ha sentit poc valorat tot i desenvolupar una tasca molt important. Una tasca no només econòmica, sinó també de conservació del territori. La majoria de polítiques que afecten el món agrari no han anat mai encaminades a situar el pagès al lloc que realment mereix. La conseqüència de tot plegat és evident: cada dia hi ha menys pagesos. I això ho paguem (i ho pagarem encara més) tots plegats. Aquests dies ens queixem que el preu de la llet s’ha apujat molt. Una de les raons és evident, només cal mirar quants pagesos hi havia a Tordera produint llet fa deu anys i quants n’hi ha actualment. És en aquest sentit que totes les iniciatives engegades en la direcció de valorar i facilitar el relleu generacional al món agrícola són benvingudes. De totes maneres, en el moment actual calen moltes altres mesures, sobretot de caràcter estructural, per tal d’assegurar el relleu generacional. PSC - A Tordera el sector agrícola és una de les riqueses més grans que hem tingut i que avui encara tenim, tot i que no té la importància que voldríem que tingués. Som privilegiats, perquè tenim moltes zones i hectàrees de conreu i la sort de tenir un riu important que porta el nom de la nostra 7


El Pont de Ferro

Opinió

població. Molt ens temem, però, que no el sabem gestionar prou bé. No creiem que sigui un bon canvi que el Pla General permeti augmentar la superfície de vivenda a les cases de pagès, ja que tal i com es proposa, (aquesta ampliació està sempre condicionada a la continuïtat de la explotació i això no sempre estarà garantit) a mig i llarg termini pot significar fomentar encara més les il·legalitats. El nostre programa té l’objectiu de prestar servei als joves emprenedors, informar-los i orientar-los. A tots els joves que vulguin crear la seva pròpia empresa agrícola els podem assessorar i ajudar per elaborar el pla d’empresa. Això ho fem mitjançant programes de formació per capacitar nous agricultors i ramaders, i donant-los suport en la manera de buscar recursos (fonts de finançament, ajuts i subvencions). CiU - Tots estem d’acord en què un camp ben conreat fa molt més goig que si és erm i en què la pagesia s’ha de poder guanyar la vida, però si el preu que se li paga per allò que produeix és més baix fa que cada vegada hagi de produir més per ser rendible i invertir més en maquinària agrícola que li faciliti les tasques. Tot això fa que actualment uns pocs pagesos produeixin el que feien entre molts. Amb tot, però, des del grup municipal de CIU pensem que el relleu generacional a Tordera està assegurat, perquè a Tordera som gent amb molta empenta. El nostre grup és dels qui pensen que el fill del pagès que vol continuar treballant a l’explotació familiar ha de poder tenir un habitatge i unes condicions de vida dignes, i per tant, el fet d’establir mesures com els canvis al Pla general que s’han impulsat per augmentar la superfície de la vivenda en aquests sectors, pensem que és positiva. Amb el mateix objectiu, seguim millorant els accessos a les masies i promocionant els productes locals. Quins creieu que són els productes agroalimentaris més distintius de la nostra població? Què proposeu per tal de mantenir-los i promocionar-los?

2.

ERC - En l’estratègia de protecció i promoció de l’activitat agrària, els productes que ens singularitzen han de tenir un paper primordial. Els nivells de qualitat amb què produïm a Tordera productes com la mongeta del ganxet, i la nostra situació estratègica a cavall entre el Maresme, la Selva i el Vallès Oriental, permetran als nostres pagesos jugar un paper determinant en l’estructuració de la zona productora de mongeta del ganxet. 8


El Pont de Ferro

Opinió

Així mateix, cal que posem també en valor altres productes agraris que ens permetin continuar essent un municipi amb un marcat caràcter agrícola. I aquesta feina s’ha de fer des del món pagès, i des de l’Administració local. El nostre paper ha de ser el de promocionar espais de comercialització -amb el mercat, a la Fira o fomentant el turisme gastronòmic-, i el d’afavorir el treball conjunt dels productors del nostre poble i els dels municipis veïns. MAT - La varietat creiem que és un dels fets més distintius de la nostra població. El terme municipal de Tordera és molt gran. Hi ha zones de la on es fan verdures i hortalisses molt bones i altres zones adients per cultivar-hi kiwis. Però també podem trobar excel·lent aviram, ous frescos... Pel tal de mantenir i promocionar els productes de la vila es podrien dur a terme diferents mesures. En destaquem les següents: (1) Promoció a través del mercat dels diumenges. Un dels actes de major promoció de la nostra vila és el mercat dels diumenges. S’hauria de facilitar al màxim que els pagesos de Tordera hi puguin tenir un lloc de venda, en unes condicions especials i preferencials. Caldria crear taxes especials i garantir-los una bona ubicació dins el mercat. (2) Que el consumidor pugui identificar els productes de la nostra població i rodalies. Ajudaria molt que tant les parades del mercat com les botigues i supermercats de la població identifiquessin quins productes són de Tordera (i rodalies) i quins no. És podria vertebrar a través del Sindicat (la cooperativa) un sistema d’intermediació que permetés que les botigues i supermercats de Tordera puguin comprar directament els productes locals. Que no passi que el pagès vengui els productes a Mercabarna i després les botigues i supermercats van a proveirse de productes a través d’un intermediari que els ha comprat a Mercabarna. Aquestes són dues primeres propostes. És clar, però, que n’hi ha moltes altres tant o més importants que caldria reflexionar amb calma. PSC - El nostre programa polític té en compte aquests aspectes. Nosaltres proposem organitzar a Tordera jornades gastronòmiques, amb productes autòctons de la nostra vila. Creiem que cal promocionar els productes de la terra més significatius i amb més qualitat dels nostres camps. També proposem diverses maneres d’ajudar els joves agricultors, facilitant-los formació, informació de les moltes subvencions destinades a la pagesia, alternatives als seus conreus i infinitat de recursos que hi ha i poden tenir amb un bon assessorament tècnic i pràctic. En la mateixa línea, volem obrir portes a les institucions per tal de fomentar cooperatives de pagesos. 9


El Pont de Ferro

Opinió

CiU - Tordera té molt terreny agrícola i al llarg dels anys la pagesia s’ha hagut d’adaptar a la demanda del mercat. Actualment els principals aliments que es produeixen a la nostra població son els cereals, la llet, la carn de vedella, de xai, de porc, d’aviram, les verdures i la mongeta del ganxet. Tots aquests productes són de gran qualitat i es poden comprar a Tordera, ja sigui al mercat del diumenge, a la Cooperativa Agrària o a les carnisseries i a les botigues. Si els comprem en aquests llocs, per tant, ajudem la pagesia local i garantim la seva continuitat. A més, des del grup municipal de CIU creiem necessari i positiu treballar per promocionar els productes de casa, promovent, per exemple, la denominació de la mongeta del ganxet, aconseguint que sigui més coneguda arreu, donant a conèixer les qualitats gastronòmiques i nutricionals d’aquest llegum, garantint la seva producció a Tordera com s’ha fet al llarg dels anys.

3.

Quins avantatges pot aportar a Tordera que finalment s’atorgui la denominació d’orígen protegida Vallès i Maresme a la mongeta del ganxet? ERC - Formar part d’un segell de qualitat, com ho és la denominació d’origen permet uns innegables avantatges en els àmbits de la comercialització i del màrqueting. Ara bé, hem d’estar amatents a la regulació que se’n faci de la denominació d’origen, per tal que les exigències en el procés de producció i les rígides normes que es fixen no pesin més que la millora d’imatge que suposa treballar dins una DO. MAT - La creació d’una marca, com és una denominació d’origen, ajuda molt la comercialització i sobretot difusió d’un producte. En aquest senti cal esperar que aquesta mesura serà important per als pagesos de Tordera que produeixen mongeta del ganxet, i de retruc per a tots els vilatans de Tordera. CiU - Protegint els productes de casa nostra, defensem una tradició que s’ha mantingut forta al pas del temps i que cal fomentar-la i promocionarla per garantir l’equilibri del Tordera més autèntic amb el Tordera més emprenedor. 10


El Pont de Ferro

Breus

Breus

Convergència i Unió i Esquerra Republicana de Tordera signen un pacte de govern fins a finals de legislatura. L’acord neix amb la voluntat de treballar conjuntament per Tordera a través d’un govern solid i amb propostes que defineixin el tordera de les properes dècades.

L’ajuntament demana a la Diputació de Barcelona que resolgui la seguretat del pont sobre la via del tren, a la carretera que uneix el nucli urbà amb Sant Pere.

Fibracolor tancarà les seves portes de forma esglaonada i deixarà al carrer a 280 treballadors. La direcció accepta la demanda dels treballadors d’una indemnització de 40 dies per any treballat i 22 mensualitats, mentre que els sindicats de treballadors asseguren que la mala gestió dels accionistes, ha portat al tancament de l’empresa.

Tordera va registrar l’any passat un increment de població del 4,4%, un percentatge només superat per Palafolls i Sant Cebrià de Vallalta.

Explota una bombona de gas butà en un habitatge al carrer de Mas Martí i provoca un ferit lleu. 11


El Pont de Ferro

Reportatge

La Mongeta del Ganxet

Text: A.S. / Fotos: A.S. i Agrària la Baixa Tordera

“C

uriosament quan a la televisió surt l’Isma i parla de la mongeta del ganxet l’endemà es ven mongeta del ganxet,” explica la Margarita Fors de la Cooperativa Agrària la Baixa Tordera. La mongeta del ganxet és molt apreciada pels cuiners. Té un sabor que moltes altres mongetes voldrien. També és molt apreciada pels dietistes, ja que prevé moltes malalties, i ho hauria de ser també pels torderencs. La mongeta del ganxet és un producte autòcton dels terrenys sorrencs propers al riu Tordera, i els de Tordera són els que ofereixen millors fruits. Tordera té altres varietats de mongeta autòctona, però la del ganxet, a punt d’obtenir la denominació d’origen protegit, reivindica participar més de la dieta dels torderencs i de la cistella de consumidors d’altres comarques i països, com a icona de la gastronomia catalana. Per si potser no ho recordàvem Tordera es productor de qualitat dels dos elements fonamentals d’un dels plats més coneguts de la cuina catalana: la botifarra amb mongetes. La mongeta

El Phaseolus vulgaris, fesol o mongeta, és un llegum provinent de Amèrica del Sud que, en funció d’allà on es cultiva, s’ha desenvolupat en infinitat de varietats. Ara us volem parlar de 12

la coneguda com a del ganxet, molt apreciada i autòctona de la zona de la Tordera. Es cultiva també a l’Alt Maresme i al Vallès, però enlloc més del món. La mongeta del ganxet presenta un gra blanc


El Pont de Ferro

lleugerament brillant, aplanat i fortament arronyonat, amb un grau de ganxo d’una curvatura considerable i característica, i amb un pes mig d’entre 40-50 gr. per cada 100 llavors. Un cop cuita la mongeta presenta una pell lleugerament rugosa i molt poc perceptible, és molt cremosa i té un sabor extremadament suau. Hi ha evidències que el 1508 la mongeta, amb finalitats ornamentals, havia arribat a França i es poden trobar descripcions botàniques de la mongeta des del 1542, cosa que fa evident que aquesta espècie va arribar a la península ibèrica després dell descobriment d’Amèrica el 1492. La van portar comerciants i mariners, principalment de diverses zones dels Andes, en onades successives. Es desconeix quan la van introduir a Catalunya. El primer esment que s’ha trobat de la mongeta del ganxet és del 1933, però la distribució actual de les zones de conreu permet suposar que va arribar a través d’algun emigrant que tornava d’Amèrica, i es va escampa a partir del litoral del Maresme. Fesol o mongeta? Tot i que volen dir el mateix s’ha preferit la denominació de mongeta per referir-se a la del ganxet per qüestions d’imatge, ja que el terme fesol, tot i que s’utilitza poc, hi ha qui considera erròniament que es tracta d’una altra varietat, o d’una mongeta de menys qualitat.

La Mongeta del Ganxet

Els dietistes consideren la mongeta com a gairebé l’aliment perfecte, perquè té molta proteïna, una quantitat generosa de fibra, carbohidrats, àcid fòlic i vitamina B. Aquests elements fan que tingui beneficis clars per a la salut, com són la reducció del colesterol i la prevenció de les malalties coronàries i del càncer de còlon. Però la realitat és que el consum de mongeta

Els dietistes consideren la mongeta com a gairebé l’aliment perfecte, aporta beneficis clars per a la salut, com són la reducció del colesterol i la prevenció de les malalties coronàries i del càncer de còlon. seca disminueix als països rics. Per exemple, a Espanya segons fonts del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, ha passat de ser una font d’alimentació bàsica, junt amb altres llegums, a ser consumida esporàdicament. Els espanyols consumien anualment més de 86 quilos de mongeta seca l’any 1987, i va passar a ser poc més de 44 quilograms l’any 1999. En concret, la mongeta del ganxet es caracteritza

Importància en l’alimentació La mongeta és el llegum més important a tot el món. Per a més de 300 milions de persones, un plat de mongetes és l’aportació principal a la seva dieta diària. Però tot i ser àmpliament consumida al món, la mongeta no és molt apreciada pels consumidors dels països desenvolupats, perquè necessita un temps de cocció important i causa flatulència. 13


Reportatge

per la seva gran finor, tant de pell com de paladar. És un aliment que es digereix fàcilment, i el valor culinari que té l’ha convertit en la mongeta seca més apreciada a Catalunya. Però, tot i estar inclosa dins la famosa dieta mediterrània i tenir importants avantatges per a la salut, ja no es consumeix tan sovint com es feia fa anys. El cultiu La mongeta del ganxet es sembra per Santa Carme, a mitjans de juliol i darrere del cereal, i es recull a l’octubre aproximadament. Aquesta llarga temporada, 120 dies, exposa el cultiu a les inclemències del temps que a darrera hora poden malmetre tota la feina. La producció de la mongeta del ganxet es considera molt laboriosa, ja que no es pot mecanitzar tot el procés com es fa amb altres productes de l’horta. El sistema de cultiu és de regadiu per terra. S’hi col·loquen canyes, preferentment llargues, o malles -una pràctica més estesa al Vallès- perquè la mongetera creix cap amunt com una planta

El principal contratemps per al cultiu de la mongeta del ganxet és el relleu generacional a les explotacions actuals.

14

El Pont de Ferro

enfiladissa i d’aquesta manera es facilita un bon bany de llum solar, i l’assecament posterior. Així, quinze dies abans de la recollida es tallen les mates amb la finalitat de que deixin de produir saba, i la mongeta s’assequi penjada de les canyes. Passats els quinze dies es porta als magatzems, on es bat amb una màquina i es deixa a punt de triar. Fa uns trenta anys, explica la Margarita Fors de la Cooperativa Agrària la Baixa Tordera, molts ramaders completaven els seus ingressos del bestiar amb una petita producció de patates i fesols del ganxet. Avui aquest fet és impensable, el mercat ha obligat el sector ramader a l’especialització. Actualment, la mongeta del ganxet a Tordera compta amb uns vuitanta productors. En Joan Llavina, amb tres hectàrees, segueix la tradició de la seva família, més de vuitanta anys fent mongeta del ganxet. Tot ha canviat molt i el sistema de producció i la qualitat ha millorat amb el temps. Actualment en recull unes tres tones que ven a diferents clients, a un preu que considera just i que li permet guanyar-se bé la vida. Queden, però, inalterats processos fins ara no superats per les màquines, com és el triatge. Les nits d’hivern encara les passen asseguts al costat de la llar de foc i triant dels sacs les mongetes que no tenen la qualitat desitjada. Els productors comparen la producció d’uns amb la d’altres, i si un any una mongeta ha sortit molt maca s’intercanvien llavors per igualar-


El Pont de Ferro

la. De la mateixa manera, en cas de necessitat s’ajuden els uns als altres. El cultiu rep la visita periòdica dels A.D.V., agents de defensa vegetal, els quals visiten les plantacions i assessoren al pagès talment com ho fa un veterinari, però en aquest cas sobre plagues i productes per millorar la qualitat del vegetal. El principal contratemps per al cultiu de la mongeta del ganxet és el relleu generacional a les explotacions actuals. Moltes, com la d’en Joan, no tenen a dia d’avui qui pugui fer-ho en el futur. A la majoria d’activitats del camp, molts fills no seguiran els passos del pare. Segurament, perquè pensen que la vida al camp és molt sacrificada, o perquè han rebut una altra formació. Producte autòcton de la Tordera Com dèiem de mongeta del ganxet no se’n troba a cap altre lloc del món, és per tant una varietat autòctona catalana i concretament de la zones properes al riu Tordera, tot i que també se’n troba a d’altres parts de l’Alt Maresme, la Selva, el Vallès Oriental o el Vallès Occidental. A la planta li va molt bé el terreny sorrenc i per això les lleres i riberes del riu li són ideals. Aquesta particularitat fa que les mongetes cultivades a Tordera siguin de més qualitat que les d’altres zones del Vallès, per exemple. Les principals plantacions al

La Mongeta del Ganxet

nostre poble es troben al pla de Sant Daniel, Sant Esteve o Sant Tou. De fet, fa un temps es va decidir seleccionar i unificar la llavor que s’utilitzava per cultivar la mongeta del ganxet a Tordera. Aquest fet responia a què molts productors utilitzaven llavors que donaven una alta productivitat, però que per contra no donaven a les mongetes suficient ganxo, amb la qual cosa es perdia uniformitat i es podia confondre amb d’altres varietats. Actualment, el 90 % del producte que es fa a Tordera es produeix amb llavors de gran qualitat que donen a la mongeta tots els atributs de la mongeta del ganxet. També hi ha, però, altres tipus de mongetes autòctones de Tordera, vuit o nou, la més antiga de les quals i que s’ha intentat recuperar és el fesol del bitxo. Hi ha també la del sastre, la menuda d’ull ros, la de Santa Pau, la de carai, la de floreta, la de genoll i la de l’avellaneta. Comercialització

De mongeta del ganxet no se’n troba a cap altre lloc del món, és per tant una varietat autòctona catalana i concretament de la zones properes al riu Tordera.

15


El Pont de Ferro

Reportatge

La denominació d’origen

La comercialització de la mongeta del ganxet no és fàcil. Es ven pràcticament al detall, sense envasar. La gent està acostumada a comprar-la a granel, encara que sempre s’utilitza la denominació de mongeta del ganxet. Darrerament, la Cooperativa Agrària la Baixa Tordera l’ha començat a envasar, amb la finalitat de vendre imatge de cara a la seva clientela i a la d’altres cooperatives amb qui intercanvien productes, però la gent no hi està acostumada i la única sortida que té actualment és per a lots i regals. La mongeta del ganxet ha estat durant molt de temps un producte destinat a l’autoconsum, però de mica en mica el productor torderenc l’ha portat a la cooperativa, o a altres llocs, per tal que en venguin. Algun industrial també ha començat a comercialitzar-la ja cuinada, en pots de vidre, cosa que ha permès que arribi a grans superfícies i, per tant, a un major nombre de possibles clients. Però, amb tot, en predomina el consum exclusivament a les comarques on es conrea. El preu de la mongeta del ganxet oscil·la entre els 3 i els 9 euros el quilo, un preu que pot semblar un incentiu per a la producció, però la realitat és que feina i preu, com passa sovint, no s’equiparen del tot. 16

“ La denominació d ’origen protegida DOP d’un producte agroalimentari és la denominació geogràfica d’una regió o localitat que serveix per designar un producte agrícola o alimentari originari del lloc en qüestió, la qualitat o característiques del qual són degudes exclusivament o essencialment al medi geogràfic on es produeix, compresos els factors naturals i humans.” Ja fa dos anys que els productors del Maresme i del Vallès van sol·licitar a la Generalitat que es creés una denominació d’origen protegida per a la mongeta del ganxet. Van comprovar que es complien totes les condicions necessàries, com ara la uniformitat de la producció, l’exclusivitat geogràfica o uns mínims de producció. Un cop comprovades i superades les condicions van enviar la sol·licitud a la Unió Europea per tal que concedeixi aquesta denominació. La denominació d’origen és una eina que quan arribi permetrà fer conèixer molt més el producte, i l’identificarà millor amb la zona de cultiu exclusiu: Catalunya i la Tordera. És un segell de qualitat i garantia. La mongeta de Santa Pau, sense tenir-la, ha aconseguit molta anomenada amb una producció molt reduïda. Ara el que es vol és que la mongeta del ganxet sigui tant apreciada i valorada com s’ha aconseguit a Astúries, amb la denominació d’origen protegida sobre la fava. El dia que arribi la denominació d’origen de la Unió Europea, aquest segell pot fer canviar el camí de la mongeta del ganxet i pot obrir-ne de nous que puguin millorar els actuals.


El Pont de Ferro

Text: Maria Serra / Fotos: Miquel Pujol i Can Caseta

H

ortsavinyà va ser municipi propi fins a l’any 1929. A partir d’aquesta data es va agregar al municipi de Tordera. Comptava amb els serveis propis d’un poble: parròquia, ajuntament i escola. Tenia, però, pocs recursos econòmics per fer front

Entrevista

Can Caseta (1781)

a les despeses d’un municipi rural. L’any 1976 tenia 389 habitants, segons dades de l’arxiu municipal. Per què a partir dels anys 60 les masies van anar quedant abandonades? La família de can Caseta és l’única que no ha deixat les seves arrels. 17


El Pont de Ferro

Entrevista

la masia, perquè ja tenen altres treballs. O sigui que quasi segur que amb ells finalitzarà la setena generació que hi viu

Miquel Casellas i Mercè Pla.

- Mercè, vós sou la jove de la casa i des fa uns anys vau quedar viuda. Per què us vau quedar a la masia? - Els meus fills són la setena generació de la família Casellas que viu en aquesta casa. Jo vaig néixer a can Mascaró i tota la vida he viscut en aquest entorn. No sé si m’hagués acostumat a viure en un altre lloc. M’hauria passat tot el dia amb les mans plegades, sense saber què fer. - En aquesta casa hi havia tres germans... - Sí, el meu home que era en Miquel Serra Casellas i dos germans més: en Carles i la Rosita. Ella es va casar amb l’Enric Torruella que fa poc va morir. - I vós us vau casar als 19 anys? - Sí, era el mes de setembre de 1949, a les 12 del migdia. Com era normal vàrem fer la festa a casa. Després de dinar, acompanyats d’alguns convidats, vam baixar a peu cap a l’estació per agafar el tren i anar a Barcelona i Montserrat de viatge de noces. - Heu tingut dos fills, en Jaume i en Joan Carles. - Això mateix, el gran és en Jaume, casat amb la Isabel Tresserras, de Fogars. Viuen a casa. També hi ha els meus néts, en Jaume i en Jordi. No crec, però, que ells vulguin viure sempre a

18

- Parlant de treball, abans d’aquesta davallada com es vivia? - Des que em vaig casar fins ara ha canviat molt. Tot estava conreat i collíem de tot. Hi havia molts arbres fruiters. Fins i tot, passada la guerra, durant uns anys a La Busiga encara s’hi anava a premsar les olives. Moltes cases tenien l’oli per a tot l’any. El diumenge baixàvem al mercat a Tordera a vendre algun xurmer (vedell acabat de néixer). La part de Sant Pere de Riu solien baixar a Pineda. Nota de l’autora

S

egons les meves vivències, en aquell temps una dona havia de tenir molta cura de què feia. Anar ben arreglada, sense portar l’home al costat estava mal vist. Ara bé, hi havia una certa diferència entre la dona que vivia al poble, a pagès o a muntanya. La del poble es trobava amb molt poca llibertat, ja que sempre havia de donar comptes dels diners que gastava al cap de casa i l’home que anava a comprar a les botigues era un calçasses. La de pagès amb la venda d’ous i aviram ja en tenia per a les seves depeses i això feia que fos més independent, i no es considerava una falta de “masclisme” l’home que anava a comprar. Ara bé, la de muntanya es pot dir que tenia plena autonomia, l’home quasi sempre treballava al bosc a pelar pelegrí, o a fer carbó. A vegades passava la setmana fora de casa i això feia que la dona, a més de fer les feines de la casa, s’hagués de cuidar del conreu de les feixes, de sembrar, de cuidar el bestiar i de comprar tot el que calia, tant per a la casa com per al bestiar.


El Pont de Ferro

Can Caseta

De dalt a baix: La Mercè actualment, amb el seu fill Jaume quan era un nadó i un padró del 1928.

- I l’escola? - Ui, eren molta mainada! Havien arribat a ser quasi 40 nens d’ entre sis i catorze anys. N’hi havia que de ben segur feien tres hores de camí per arribar a l’escola. Venien des de can Genovès, can Mongé, can Pallofa, can Berney, Sant Pere de Riu i els de més lluny de can Perelló. A l’hivern cada casa havia de portar a l’escola llenya per a l’estufa. - I tu Jaume, quins records tens de l’escola? - Nosaltres també havíem estat molta colla. Primer l’escola era la rectoria, però l’últim col·legi va ser can Pagenet. Jo hi tenia mitja hora de camí. Anava amb la Victòria, casada ara amb en Tino, i la Flora, ara casada amb en Vilar, que vivien a can Camps, al costat de casa. També l’Úrsula, els Palma Valero, els germans i cosins Dalmau, els de can Portell, de can Claric, can Mascaró, can Soler i d’altres. Portàvem el dinar i la mestra es cuidava d’escalfar-nos-el. - Fins a quin any vau tenir escola? - Sospito que era pels volts de l’any 62. El meu germà ja va anar a l’escola a Tordera. La meva mare va anar a escola amb doña Helena, que per cert es va jubilar a Tordera. I de les últimes mestres del meu record hi ha la Núria Noel i l’Amparito Puerta que era de Sòria. Eren molt joves i no s’hi quedaven gaire temps. - Però també us divertíeu, què fèieu els diumenges? - El matí a missa. Ja no hi havia capellà i pujava mossèn Alfons. A la tarda a l’hostal a ballar, amb el manubri o gramola. Per la festa del Roser venien a tocar els Argemins de Breda, però de mica en mica la gent va marxar i van tancar l’hostal. - De llum ja en teníeu? 19


Entrevista

El Pont de Ferro

A dalt, la Isabel i en Jaume. Al mig, fotografia del bateig d’en Joan Carles on hi apareixen d’esquerra a dreta: Montserrat de la Busiga i una amiga, Enric Torrella, Rosita Casellas, Quimeta Pla, Mercè Pla, Carlos Casellas i Miquel Casellas.

- No, no, fins a l’any 69 o 70. Fèiem servir primer llum d’oli, i en aquest forat que veus de la xemeneia hi posàvem una teia (soca de pi) que quan cremava feia molta claror. Recordo la primera ràdio que anava amb unes piles molt grosses. La vam comprar a ràdio René, a Sant Celoni. - I els camins? Estaven bé? - Ui, ui, ui! Estaven molt malament. Sort d’en Pignatelli que va arreglar la carretera que baixa cap a Tordera. Ell va comprar el primer tractor. Eren els anys 60. Més tard, nosaltres també en vam comprar un i a cada costat del tractor hi anava un banc. Era com una mena de taxi per poder baixar la gent al poble. - Amb el progrés arriba la llum, els cotxes, una carretera una mica millor, però la gent ja no pot viure dels ingressos principals del bosc. Aquesta davallada fou produïda... - Sens dubte per l’arribada del butà l’any 57 o 58. Les calefaccions de carbó van passar a ser de gasoil... En fi, que la gent ja no es podia guanyar la vida com abans. - Vós, Mercè, continueu fent la vida de sempre. - Sí, sí. Com que hi ha la gent de les urbanitzacions venem l’aviram que criem, els ous i alguna cosa de l’hort. En Jaume treballa amb el tractor i l’altre noi i els néts treballen fora de casa. O sigui, que visc tal com sempre m’ha agradat. - Bé, espero que gaudiu molts anys d’aquest entorn i d’aquest clima més benigne que el del poble. És el mes de gener i quan baixava he tingut el goig de collir el primer ram de mimoses. 20


El Pont de Ferro


El Pont de Ferro


El Pont de Ferro

23


El Pont de Ferro

24


El Pont de Ferro

Text: A.D. / Fotografies: A.S.

Reportatge

El nou eix comercial

A

bans d’acabar el 2007, el plenari de l’Ajuntament va aprovar inicialment la modificació puntual del Pla General d’Ordenació Urbana Municipal (PGOUM). Per entendre’ns, el PGOUM és, a grans trets, el document que recull l’ordenació general de Tordera i en regula el creixement urbanístic posterior. Quins canvis presenta el Pla General i com afectaran a la realitat urbanística de Tordera? A continuació en fem cinc cèntims. 25


Reportatge

El Pont de Ferro

La futura implantació d’un eix comercial implica un conjunt de canvis en els requisits per concedir llicències d’obres o permisos per activitats diverses: · La planta baixa ha d’estar destinada a un ús comercial, no pot ser habitatge. L’objectiu és que “quan vagis passejant puguis entrar de local en local, sense trobar-te comerç fred”, comenta la regidora d’urbanisme, Rosa M. Salarichs. · A més, en el nou Pla General es restringeix la ubicació de l’anomenat comerç fred a les plantes baixes. Bancs i caixes d’estalvi, immobiliàries, asseguradores, empreses de treball temporal -les conegudes ETT-, despatxos professionals, oficines i impremtes hauran d’estar separats entre si per un mínim de cinquanta metres transitables per a vianants a peu, en qualsevol direcció.

Eix comercial La modificació del PGOUM afecta dues parts diferenciades: el sòl urbà i el sòl no urbà. L’aspecte més destacat de les modificacions referents al sòl urbà és la creació d’una zona comercial que engloba el nucli antic del poble i a través del camí Ral enllaça amb el pla de la Mullera i amb la zona de la plaça Lluís Companys. S’uneixen així dues zones destinades al comerç: una de tradicional i una de nova creació. 26

· Per afavorir la creació de l’esmentada àrea comercial, la modificació del Pla General també prohibeix destinar les plantes baixes dels edificis als següents tipus d’activitat: comerç a l’engròs, centres de jardineria, venda de materials de construcció i de sanejament, centres religiosos, discoteques, sales de ball, bars musicals, bingos i sales de jocs, locutoris, concessionaris i tallers de reparació de vehicles, autoescoles, centres docents, residències per a la tercera edat i magatzems que no estiguin annexos a cap activitat comercial. També pel que fa al sòl urbà, el Pla General obliga a partir d’ara a construir aparcaments subterranis en els blocs de pisos. Com a mínim, hi haurà d’haver una plaça d’aparcament per a cada habitatge.


El Pont de Ferro

Casal de la dona

1

Zones de l’eix comercial:

2

3 4

5

6

8

7

1- Nucli conformat per la plaça de la Concòrdia, Plaça de l’Església i Carrer dels Ferrers. 2- Carrer Mestres. 3- Plaça de les Cols i el seu enllaç amb el carrer Mestres. 4- Carrer del Camí Ral, des de la Plaça de la Concòrdia fins a l’encreuament amb el Carrer Vallmanya. 5- Carrer de Sant Ramón (amb la franja del Carrer dels Ciutadans que l’enllaça amb la Plaça de l’Església) i Carrer Espases. 6- Carrer Doctor Trueta. 7- Carrer Amadeu Vives, des del Camí Ral fins a la Plaça Lluís Companys. 8- Plaça Lluís Companys. 9- Avinguda Fibracolor, entre el Carrer del Camí Ral i la Plaça de Pau Casals. 10- Plaça Pau Casals. 11- Carrer Maragall, entre l’encreuament amb el Camí Ral i Plaça Lluís Companys. 12- Sector V RU 13 «La Mullera».

11

9

10

11

12

4

27


Reportatge

El Pont de Ferro

La fesomia de les construccions al camp patirà altres modificacions. Fins ara el Pla General permetia construir una edificació auxiliar -garatge, porxada, etc.- amb un mínim d’una hectàrea de terreny. Ara, en canvi, cal disposar d’una superfície de tres hectàrees de sòl agrícola (25 en cas de sòl forestal) i certificar que aquell terreny està relacionat amb una activitat o explotació agrària per poder-hi aixecar una construcció d’aquest tipus. En cas contrari, el permís serà denegat. Entorn de l’escola La Roureda

Masies El sòl no urbà també pateix canvis com a resultat de la modificació del Pla General. Els punts més destacats fan referència a les masies i cases de pagès. Si els fills dels propietaris d’una masia en sòl rústic continuen amb l’explotació agrícola o ramadera que s’hi desenvolupa, podran ampliar la casa i fer-la bifamiliar. És a dir, es podrà fer una segona vivenda annexa a la ja existent, sempre que no se superin els 450 m² de superfície. “És una manera de potenciar les zones rurals i vetllar per a la continuïtat de la vida al camp”, sentencia Salarichs. 28

El veïnat de Sant Pere també és objecte de modificacions en l’ordenació urbanística. En concret, els canvis en el Pla General afecten els accessos a la futura escola La Roureda, situada prop de l’ermita del veïnat. Per tal de millorar-ne l’accés i la circulació, es construirà un vial entre un costat del carrer Enric Granados fins al carrer que desemboca a la carretera NII. Així mateix, la regidora d’urbanisme explica que a la zona que envolta el centre escolar, on actualment hi ha vinyes i horts, està previst desenvolupar-hi un pla especial que dotarà l’àrea de zones verdes, places i futures edificacions. A hores d’ara, després de l’aprovació inicial dels canvis en el Pla General, el document es troba en exposició pública durant un mes a l’Ajuntament. Després, quedarà aprovat provisionalment i s’enviarà al Departament d’Urbanisme de la Generalitat. Amb tot, el que cal tenir present és que s’ha aprovat la suspensió de llicències, és a dir, a partir d’ara les concessions de llicències d’obres ja contemplen les noves directrius marcades en el Pla General d’Ordenació Urbana del Municipi.


El Pont de Ferro

Text: Albert Bassas / Fotos: AA.VV. Sant Andreu

Entitats

AA.VV. Sant Andreu, Sant Jaume i Mas Martí

V

am quedar al local de l’Associació, al camí de vallmanya, s/n. Un local que pràcticament s’ha convertit en tot un símbol per als veïns. És un edifici que tots hem vist moltes vegades, però que crida l’atenció de molt poca gent. Sovint hem passat per davant sense saber què s’hi amaga. Perquè, per exemple, és un dels recorreguts d’anar a passeig clàssics de la gent de Tordera de tota la vida. Els que van a caminar de Sant Andreu amunt i fan la volta pels camps de la carretera de Vallmanya. També coneixen la zona els més joves, aquells qui durant anys no s’han cansat de xutar la pilota, o de llançar-la a la cistella que hi ha a la pista del costat del local. I, encara, per als més petits, l’edifici l’envolta un magnífic jardinet amb gronxadors, cosa que el converteix en un espai adequat per a qualsevol família. Tot això dins d’un paratge natural esplèndid, prop del bosc i dels hortets dels veïns. És una imatge agraïda, amable, que convida a conèixer l’entitat. 29


El Pont de Ferro

Entitats

“Va ser la primera després de l’època franquista. Després d’uns anys de repressió, tornar a gaudir del dret a associació era un luxe que no podien menystenir”. A la porta, uns bancs escolten les converses dels socis que fan el cigarret fora, perquè la legislació actual els obliga a fer-ho. Però fa bon dia, hi toca el sol de ple i no els molesta gens, se’ls veu contents. Allà s’hi respira molta tranquil·litat. I pau. I mentre segueixo embadalit amb l’escena, apareix l’expresident de l’Associació que em dóna la benvinguda i em promet que m’explicarà tot el que vulgui saber, i més. Accepto la invitació i començo a fer feina preguntant-li, primer, per l’espai. Ho he d’admetre, m’ha sorprès. Les associacions de veïns difícilment tenen aquests recursos. Però, 30

com diu el tòpic no és or tot el que llueix i em comença a explicar totes les penúries que han hagut de passar per arribar fins aquí. És l’Antonio Fernández qui ens recorda com tot començà a mitjans dels 70, si entenem l’entitat com ho fem en l’actualitat. Concretament data de l’any 1976, just després d’un període molt convuls pel país. “Recordo que la nostra associació de veïns va ser la primera en constituir-se després de l’època franquista”. Després d’haver viscut uns anys de tanta repressió, tornar a gaudir del dret a associació era un luxe que no podien menystenir. “La reacció natural de la gent va ser aprofitar al màxim aquests drets i l’associació també va ser producte d’això. Teníem ganes de poder treballar junts pel nostre barri i poder restablir moltes de les coses que ja havien existit abans de la dictadura i que havien abolit”. Amb aquestes intencions van començar a reunir-se periòdicament al voltant d’una vintena de veïns i va ser llavors quan legalment, estatuts inclosos, van començar a funcionar sota la presidència de José López. Després d’aquests primers instants de conversa s’uneix a nosaltres l’actual presidenta, la Sole Márquez, amb qui entrem al local. Mentrestant, ells recuperen el fil als inicis de la història de l’associació però jo, que els sento com de lluny, prioritzo allò que veig. I el meu cervell es comença a fer més preguntes. Resulta que el local és multifuncional i dins hi veig una barra de bar amb uns quants socis a la barra, la resta asseguts a les taules prenent alguna cosa, d’altres que passen l’estona fent la partideta de cartes de torn, elles, un grup de dones, fent tertúlia a l’altra punta del local, i torno a la conversa quan el sento parlar de no sé quines obres i d’una segona planta. Demano que comencem pel principi i que m’expliquin com


El Pont de Ferro

carai han aconseguit tot això. I resulta que la història és ben curiosa. Amb aquesta voluntat de fer coses, una de les primeres decisions que van prendre va ser la d’aconseguir tenir un local social, un lloc de trobada i reunió pels veïns. “I per això vam comprar els terrenys que ara fa 30 anys ens van costar uns 200.000 pessetes. Fèiem festes, tómboles i qualsevol activitat que se’ns ocorregués per fer calaix i poder-ho destinar a la construcció del local. A més, el vam aixecar pràcticament solets, entre els que érem més manetes. Passant les nostres estones lliures vam anar fent, mica en mica. Va arribar a tenir tanta història que fins i tot la gent del poble el va arribar a batejar com l’obra dels enamorats perquè el fèiem per amor a l’art”, exclama entre rialles l’Antonio Fernández. No n’hi ha per menys, l’obra es va anar fent durant gairebé 10 anys, es va acabar al 1984 “i encara sort en vam tenir d’algunes empreses col·laboradores com Caixa Catalunya o La Caixa de Pensions que econòmicament ens van donar un cop de mà. Tot i que l’empenta definitiva la vam aconseguir gràcies a l’Ajuntament -amb la seva aportació econòmica corresponent com a entitat- i sobretot la Diputació de Barcelona que van decidir ajudar-nos després que ens visitessin amb motiu de la inauguració de la plaça del Pi. Quan van visitar el barri i van veure el nostre esforç per tenir un local, la Diputació va fer una important inversió que va resultar ser definitiva. Hem de tenir en compte que el que més costava llavors era la mà d’obra i aquesta ja l’aportàvem nosaltres gratuïtament. Amb aquestes ajudes vam poder comprar doncs el material que era l’únic imprescindible que ens faltava”. Al cap d’un temps van poder créixer encara una mica més amb la pista poliesportiva adjacent al local,

AAVV Sant Andreu

aquesta però de propietat del consistori i ja a principis dels 90 amb l’adquisió, també per part de l’associació, dels terrenys del davant de l’edifici que van adaptar com a zona d’esbarjo infantil. Les últimes modificacions que se n’han fet han estat la col·locació d’unes valles i també d’unes càmeres de videovigilància per controlar

“No tothom pot gaudir d’un local propi. El vam comprar fa 30 anys per unes 200.000 ptes i el vam acabar 10 anys després amb la mà d’obra de tots els veïns” alguns grups de brètols “que ja havien entrat al local algun cop a fer de les seves i qui sap si també són responsables del trist episodi de l’any 2000”. És, sens dubte, el pitjor moment de la història de l’associació perquè el local es va cremar. Tot i que l’estructura no se’n va ressentir, els desperfectes van ser considerables i això els va suposar un important revés llavors que ja estaven assentats.

31


El Pont de Ferro

Entitats

Tordera va ser el nostre. I el més important és que també està obert a tothom, no solament a la gent del barri. Perquè ens en fem la idea i com a paral·lelisme, vindria a ser com un casal d’avis però sense que sigui tancat només a un grup d’edat determinat. Sí que és veritat que el perfil predominant és el de gent gran i jubilada però ens interessa obrir-nos al màxim de gent possible, també la més jove”.

Tot i aquests entrebancs, no han cessat mai d’oferir propostes pels seus socis, actualment uns 280 d’entre les més de 600 famílies que hi viuen. Tal com explica la Sole “està bé, per exemple, tenir un bar malgrat que no sigui massa

Són uns 280 socis d’entre les més de 600 famílies que hi viuen. La tendència però és seguir creixent ja que es tracta del barri potencialment més gran. solvent. La gent pot prendre alguna cosa si vol i si no, cap problema, cosa que no succeeix als bars. Poden passar la tarda amb un cafè i jugant a cartes i ningú els mirarà malament perquè senzillament aquest és un espai que està fet per això. A part, però, també adaptem les sales que tenim al segon pis perquè puguin fer classes de ball o cursets varis o fins i tot deixarhi els nens com a casal, el primer dels quals a 32

Segurament aquesta última frase és la que millor resumeix les intencions d’aquesta nova junta. Com marquen els estatuts i passa amb la majoria d’entitats, els responsables canvien cada 4 anys, però com també passa sovint s’eternitzen els càrrecs pràcticament fins que un se’n cansa. I això és el que en part ha passat també aquí. Després de 20 anys al capdavant i segons la Sole, fent-ho pràcticament tot ell solet, l’Antonio ha donat pas a una nova generació. Això no vol dir que se n’hagi desentès. “Són molts anys i vull seguir treballant pel barri. Vaig ser en aquella primera reunió del 76 i com a fundador –és el soci número 13- vull seguir-hi col·laborant activament. “Gràcies a ell que ara fa de vicepresident i a l’ajuda de la Conxita Rodríguez i l’Encarna Jiménez com a vocals que en són els més experimentats, hem pogut començar a treballar els nous. En Xavi Llop s’encarrega de portar la tresoreria, l’Imma Bachiller dels aspectes de comunicació, l’Eli Cañadas n’és la secretaria i completen la Junta, l’Imma Barrera, la Neus Moïset, en Manuel Teodoro i l’Ana Puri López i en Jordi Campí, aquests últims col·laborant també amb la Comissió de Festes del municipi. Ells doncs seran els encarregats d’organitzar a partir d’ara, per exemple, una de les festes més emblemàtiques del barri i del municipi com


El Pont de Ferro

és la Festa Major que coincideix amb el cap de setmana de Sant Joan. Són 3 dies de molta feina per tots ells i moltes hores prèvies d’intensa dedicació però tot i això pretenen canviar aquesta dinàmica i no haver de treballar tant només durant un mes. Volen ampliar el ventall de propostes i oferir més activitats per la resta de la temporada. Aprofitant l’espai del que disposen seguiran oferint el servei de perruqueria els caps de setmana, innovaran ara amb un servei d’infermeria, miraran d’organitzar nous cursets de tai-chi, intentaran apostar per l’adquisió de material informàtic per donar classes i servei d’internet i adequaran un nou espai de reunions per tal de no haver d’aturar l’activitat del bar com fins ara, ja que tot plegat es du a terme en un mateix espai. “També volem potenciar l’oferta a nivell cultural i per això tractarem d’organitzar a més sortides periòdiques, una de les quals ja s’ha fet i amb bona acceptació com va ser l’excursió aquest Nadal a la Fira de Santa Llúcia de Barcelona. Ja està bé el que es feia fins ara però volem anar més enllà, ampliar el ventall de possibilitats però per això necessitem ajuda, que la gent s’hi involucri”. Parlen il.lusionats, motivats, amb ganes de fer coses, però també amb realisme, conscients que tot just comencen -la nova junta es va crear l’octubre del 2006- i per això es deixen assessorar: “Hem parlat sobretot amb els de l’AAVV de Sant Pere que tenen molta experiència al capdavant d’entitats d’aquest tipus. Els hem d’agraïr el que estan fent per nosaltres”, recalca la Sole. I afegeix que les converses amb l’Ajuntament es fan totalment necessàries, no només perquè es trobin en els inicis d’aquesta nova etapa, sinó també perquè creuen convenient una major interacció amb el consistori. Mentrestant, obren totalment les seves portes a la gent de Tordera perquè els coneguin, segon ells una de les grans

AAVV Sant Andreu

assignatures pendents. Per tothom qui ho vulgui informen que l’horari d’obertura del local social de l’Associació és de dimarts a diumenge, totes les tardes, des de les 2 del migdia i fins les 7 de la tarda tot i que també els podreu trobar, en aquest mateix horari, al número de telèfon 93 765 04 46. El que està clar és que si segueixen funcionant de la manera en com ho fan fins ara i aconsegueixen arribar a nous sectors del municipi seguiran creixent. I tenint en compte el creixement que està experimentant últimament el poble ells mateixos es poden convertir en les primers víctimes de la seva ambició: “Sabem que el nostre barri és el que més està augmentant en habitants i que potencialment és el que més pot créixer encara. És per això que la infraestructura de la qual disposem ara i de la que tant orgullosos ens sentim, pot quedar aviat obsoleta. No és que ens faci por però sí que creiem que cal un mínim de previsió per part de tots plegats. L’Ajuntament hauria de pensar en incrementar les seves inversions amb l’Associació perquè ens farà falta”, sentencien.

33


El Pont de Ferro

Cultura

Biblioteca

El mundo. Millás, Juan José. Barcelona: Planeta, 2007. Premi Planeta 2007.

34

Recomanacions i últimes novetats a la biblioteca municipal

Villa diamante. Izaguirre, Boris. Barcelona: Planeta, 2007. Finalista Premi Planeta 2007.

El mundo es una autobiografia novel·lada del propi Millàs en la qual ell és el narrador i el protagonista. L’autor va recreant, des d’un present narratiu, els anys de penúria en un barri madrileny, amb les seves pors i el seu turmentat accés a l’experiència en diferents àmbits de la vida, des de la relació amb els seus pares fins als primers apropaments al sexe femení, els amics, la religió i la mort.

Dues germanes, Irene i Ana Elisa, s’aboquen a un destí cruel que portarà les seves vides per camins paral·lels enmig d’un país assolat per diferents dictadures, però pròsper i ingenu. Entre tots els grandiosos i humans personatges d’aquesta crònica dramàtica s’erigeix Villa Diamante, el monument misteriós i impenetrable; el símbol d’una vida.

Encara hi som a temps: com serà Catalunya si no aturem el canvi climàtic. Gallego, José Luís. Columna, 2007. Com serà la Catalunya del futur? Existirà el delta de l’Ebre? Podrem continuar caçant bolets? Desapareixerà el llac de Banyoles? Encara hi som a temps s’atreveix a dibuixar el món possible que ens espera si no prenem mesures per aturar el canvi climàtic i frenar-ne les pitjors conseqüències. Inclou, a més, consells pràctics perquè tothom pugui aportar el seu gra de sorra en la lluita per conservar el nostre entorn.

El bruixot, l’horrible i el llibre vermell dels encanteris. Bernasconi, Pablo. Barcelona: Lumen, 2007. Leitmeritz, el bruixot, resol els problemes de tothom amb l’ajuda del Llibre Vermell dels Encanteris. Però no pot fer res pel seu ajudant, Chancery, l’home blau i trist que la gent del poble anomena l’Horrible. Un dia, mentre el bruixot és fora del castell, Chancery demana al llibre Vermell dels Encanteris: “Vull ser bell”. I aquest desig té conseqüències inesperades...

El noi del pijama de ratlles. Boyne, John. Barcelona: Empúries, 2007. Berlín 1942. La guerra no afecta gaire la vida de Bruno, un noi de nou anys que viu en un barri residencial. Però el seu pare, membre de l’elit militar, ha rebut un nou destí i es veu obligat a instal·lar-se amb tota la família en una àrea rural de Polònia mig deserta i molt depriment. Allí Bruno coneix Schmuel, el noi del pijama de ratlles, que viu una realitat molt diferent de la seva. DVD Lola & Virginia: Queridas amigas. Divisa Home Video, 2007. La Lola trepa a l’estàtua més alta de la ciutat, competeix en un renyit càsting publicitari, organitza una esbojarrada festa d’aniversari, es disfressa d’escarabat, inventa una casa encantada plena de fantasmes... i, fins i tot, signa un pacte secret amb Virgínia, la seva pitjor enemiga. La Lola ho dóna tot per les seves amigues en aquestes 8 aventures plenes d’amistat.


El Pont de Ferro

Quim Haro

Cultura

La veu del poble Carrer Ciutadans (i III)

“C

aldria fer un afegit a la meva segona parada per l’apartat on parlava del destí de can “Cagarro”, un cop és adquirit per en Moreno. Objectivament vaig explicar com en poc espai s’ubicaren diverses famílies (5 o 6) vivint en condicions sovint difícils, però no vaig explicar les seves condicions de convivència, caldria especificar l’ajut i socors que, per moltes famílies d’immigrants, va ser aquell espai, punt de partida pel seu posterior creixement i progrés a la vila. Aquells petits habitatges foren per molts un primer pas, una primera estació en el seu viatge per la integració al poble. La convivència familiar, el compartir, l’ajut constant i el consol són la part subjectiva d’aquest apartat, que no vaig fer constar en la meva anterior parada i, ara, rectifico per tal de ser just i equilibrat.” Per mi, aquesta és ja la darrera parada. Jo m’estaria estona i estona explicant-vos coses i coses de tantes com han passat pel meu davant; de caire religiós moltes sí, ja us n’he parlat, però moltes també de caire polític, justificades unes, injustificables moltes i tristes les que més; no oblideu que la Història amb majúscules està formada de moltes històries amb minúscula, d’aquestes que en diríem d’estar per casa, del tot domèstiques, però que, al cap i a la fi, són les que ens freguen de veritat la pell, i ens fan plorar; malauradament, d’aquestes n’han passat moltes pel meu carrer, de camí a la plaça, en direcció a l’Església o a l’Ajuntament, però aquest és tema d’altres i no he d’entrar-hi. Arriba doncs l’hora de posar punt i final al meu recorregut tancant-lo amb el darrer tram. Per fer-ho, començo ara des de la vorera de l’esquerra, al número 4. Ara és el local de la floristeria Sant Jordi, bressol de tota mena de sentiments dibuixats amb flors: des d’un formal

ram de núvia, d’un immaculat color blanc on escriure-hi un futur que comença; passant per una trista corona de difunts, en negre de dol buit i trist; sense perdre de vista la il·lusió i els somnis d’una sola rosa vermella i enamorada...; també hi podem trobar tota mena de flors, des

Sense perdre de vista la il·lusió i els somnis d’una sola rosa vermella i enamorada... de l’orquídia més exòtica i llunyana al gerani més domèstic i trivial. Abans de perfumar l’ambient amb olors més dolces que les del número 3 (recordeu, hi ha l’estanc), o almenys, més tolerades, aquest número 4 era una merceria, concretament la merceria de les Llorences, propietàries de molts dels números descrits pels tres trams dels quals us he parlat. De cognom, les 35


El Pont de Ferro

Cultura

Llorences eren Parera. Venien betes i fils, botons o cremalleres, cintes, llaços o qualsevol detall graciós per un vestit. També es recorda d’elles com ensenyaren a cosir a moltes noies de la vila, les quals entretenien les hores de joventut cosint i brodant il·lusionats aixovars. I dels parells me’n torno als imparells, és a dir, a la vorera de la dreta per abocar-me a la plaça de l’església des del número 1, actualment venda i exposició de mobles Masó. Recordareu (suposo i espero) com ja us va parlar abastament d’aquest peculiar fuster (per la vida i per la mort al poble) el carrer Espases. Però aquesta cantonada no ha estat sempre exposició i venda

La història pren la forma que li donen els homes amb la seva manca de perspectives, i és aquesta mateixa història qui, a la vegada, condiciona la vida d’aquests homes que li han donat forma. de mobles; antigament hi havia dos espais: just a la cantonada, i de cares a l’església, una petita armeria que, després d’un succés luctuós en temps de guerra, va tancar per obrir de nou ja al carrer Sant Bartomeu, encara que per poc temps; l’altre espai, entre aquesta armeria i el número 3, es va dedicar a la hostaleria, era l’espai d’una taverna, abans i durant la guerra civil amb el nom de l’Esport, i regentada per un actiu afiliat d’Esquerra Republicana. Però la història pren la forma que li donen els homes amb la seva manca de perspectives, i és aquesta mateixa història qui, a la vegada, condiciona la 36

vida d’aquests homes que li han donat forma. El pobre taverner republicà va haver de marxar per fugir de la repressió post-guerra civil, per la qual cosa va abandonar el negoci del vi (que no el vi al negoci); posteriorment l’activitat continuà sota el nom de taverna de can Ninus. Recordeu que les tavernes eren gairebé d’ús exclusiu pels homes el quals, got de vi va, got de vi ve, deixaven escolar-se el temps per entre els dits del rellotge en tertúlies sense fi. I acabo el meu recorregut convidant-vos a descansar a la Fonda Floris, el número 2 del meu espai, veïna d’una altra fonda, la de cal Terrassà de la qual us parlarà, suposo, la beata plaça de l’església. La Fonda Floris ha estat de sempre taverna de tradició i lloc privilegiat des d’on observar la vida religiosa de la vila (mirant cap a l’església) i la vida político-social (mirant cap a l’Ajuntament). Als baixos de la fonda es servia menjar i beure mentre que el dalt es dedicava a les habitacions. Els primers clients i més fidels eren els viatjants de comerç que, arribant al poble en tren, passaven una o dues jornades al poble fins enllestir les seves responsabilitats. La seva tornada era periòdica, la qual cosa feia que esdevinguessin com a família a la qual t’alegres de veure de tant en tant. De la Fonda Floris es recorden les enramades, espais coberts fets amb branques entrellaçades, sota les quals es feia ball. La cantonada que queda entre una fonda i l’altra era just el punt on es desenvolupaven per gaudi i xerinola de petits, joves i grans. No calien llums encegadors plens de colors impossibles, no calien guarniments originals... Què més original que una branca fent’hi ombra; no calia música estrident, d’aquella que ni tan sols et permet parlar. Només unes ombres, una mica de música, imaginació i moltes, moltes ganes de ballar.


El Pont de Ferro

Encara no vull tancar el meu capítol, em resta espai per parlar-vos de la meva gent. Al meu carrer, com a d’altres de la vila, les nits d’estiu tot era conversa, xerrades, tertúlies i un mirar les estrelles innocent i sense presses. La vida de la vila, sempre condicionada pel calendari religiós, antigament molt abundós en festes, festetes i celebracions, s’adaptava amb gust i ganes al ritme que marcaven els ritus: Nadal, Reis, Sant Antoni, la Candelera, Carnestoltes, la Quaresma, Diumenge de Rams, el Salpàs; Dijous, Divendres i Dissabte Sants; Diumenge de Pasqua, L’Ascensió, Sant Ponç, Sant Isidre, El Corpus, Sant Joan; la Festa de Sant Tou, la de Vallmanya, la de Sant Daniel, la d’Hortsavinyà; la Festa Major, la de Sant Ferriol, la de Sant Andreu i... tornem a començar. Tot eren ballaruques a la plaça, sardanes, embalat; tot era trobar-se i gaudir del poc que es tenia i conformar-se’n. Una de les festes més acurades que es celebraven per sobre les meves llambordes, era la festa de Corpus. De sempre el poble ha tingut costum d’engalanar tots els carrers per on passava la processó de la Custòdia amb el Santíssim. Aquesta processó (amb les atxes i ciris encesos vorera davant vorera) trepitjava solemnement les catifers dibuixades i treballades pels meus veïns al meu carrer. La tradició marcava que el sacerdot portador de la Custòdia, sempre sota el tàlem a mans de sis voluntaris prudents i piadosos, no havia de trepitjar el terra en cap moment del recorregut, passant sempre per sobre les més variades figures florals. A banda dels homes del poble amb les atxes i els ciris, la Custòdia era seguida pels nens i les nenes que havien fet en aquell any la Primera Comunió, amb un ram de flors blanques a les mans.

Cultura

Sovint en un mateix carrer es creava una mena de competència entre trams, que feia ballar la imaginació i la creativitat dels seus habitants cercant la millor i més complexa de les catifes. El que més sobrava era el temps, per tant el disseny era acurat, programat, rumiat i, fins i tot, a amagades de la resta de veïns d’altres trams, provat a les eixides de les cases una vegada i una altra fins a aconseguir el què s’havia projectat.

Les nits d’estiu tot era conversa, xerrades, tertúlies i un mirar les estrelles innocent i sense presses. Els veïns encarregats de cercar les flors sortien a bosc el dia abans per collir les necessàries, amb el color i la forma més adient al projecte. Un cop s’aconseguia el material, es dibuixava el projecte a terra i, de genolls, espatlla amb espatlla, somriure amb somriure; la convivència i el compartir natural del poble prenia forma en 37


El Pont de Ferro

Cultura

- Un duro?? - ...Sí, un duro. El botiguer, coneixedor de la condició humil de la família i del valor d’un duro en aquells temps, no podia vendre les pegadolces i deixar en silenci la seva consciència, per la qual cosa interrogà el menut cercant l’origen de la moneda.

Fotografia d’Emili Castañer

veritables obres d’art amb efímeres flors. Poques hores més tard, un cop trepitjat tot el somni de dies, per no dir mesos, cofois de l’efecte aconseguit, el grup de veïns de cada tram ja començava a rumiar amb què sorprendre els competidors per la propera ocasió. La reverència a tot el que era religió, massa sovint recolzada en la por dels homes, també prenia l’altra vessant, la irreverència festiva vers el fet religiós, en aquest cas, diguem-li capellà, rector, mossèn o sagristà, de fet, pel cas és igual; no tot eren flors i violes. Com a exemple n’explicaré un (sense donar noms ni dates, evidentment, no voldria que ningú es sentís compromès): fa temps s’explicava per entre les portes del meu carrer com en una ocasió, un botiguer va rebre al seu taulell la visita d’un marrec, del qual es coneixia sobradament la pobresa de la seva família. - Bon dia! - Hola noi, bon dia, què vols? - Jo voldria... voldria un duro de pegadolces! 38

- I tu, d’on has tret el duro? - Jo?? ... me l’he trobat! - No m’ho crec! - Sí! Que sí! Que me l’he trobat!! - Ara mateix anem a casa teva i li preguntem a la mare d’on has tret el duro! - No! A casa no! que no en saben res! - O em dius d’on has tret el duro o jo mateix hi vaig i li ho pregunto! - Si només vull un duro de pegadolces! - Torni! O m’ho dius o hi vaig! - D’acord, però si us plau no digueu res a ningú. - D’acord, fem un tracte. Tu m’ho dius i jo no dic res! - Me l’ha donat el senyor rector quan l’he vist enjogassat darrera la minyona! - !!!! Bé, amb aquesta anècdota que té la certesa que la “vox populi” pugui donar-li, i que no té més interès per part meva que el fer-vos somriure després d’una bona estona plegats, passo el relleu a un carrer petit, antic, i gairebé desconegut per molts de vosaltres, què no direm de la gent nouvinguda a la vila; parlo del carrer Sant Bartomeu, un Sant punt de referència pel calendari festiu de la vila ja que és qui marca l’arribada de la nostra Festa Major. Com deia en acabar el segon article del meu recorregut, a reveure! que dir adéu sempre m’ha fet ànsia.


El Pont de Ferro

Salvador Martínez

Cultura

Coses d’aquell temps

E

n aquell temps també hi havia empleats a l’ajuntament, clar que no tants com ara. La feina administrativa la feia el secretari que era l’entès en la matèria. Ell decidia el que calia fer i escrivia. Per altra part, hi havia el secretari del jutjat que com l’altre també decidia i escrivia, o sigui que no tenien ajudants. Papers sí que en tenien, sobretot el del jutjat. A la taula tenien l’antiga màquina d’escriure totalment envoltada de papers i documents de tota classe, i també s’apilaven a les cadires i a terra. Suposo que d’alguna manera els tenien ordenats. De servei als carrers hi havia un agutzil que vetllava per a l’ordre públic de dia i durant tot l’any (les vacances no es coneixien), no crec que tingués festa setmanal ni cap tipus d’horari. Durant la nit i també sense substitut ni ajudant, hi havia el sereno que vigilava que no hi haguessin robatoris, ni desordres que pertorbessin el descans dels vilatans. Per últim hi havia el nunci que pregonava els bans de l’alcalde. Per fer aquesta feina tenia una trompeta que feia sonar en els llocs de costum i quan la gent hi anava llegia el que començava sempre igual “Per ordre del Sr. Alcalde es fa saber ...” En cas que hi hagués més d’un tema feia sonar la trompeta a manera de separació. Malgrat la dedicació completa d’aquests empleats, encara es dedicaven a altres afers, excepte el secretari de l’ajuntament que no tenia altres ocupacions. Un tocava el contrabaix, l’altre feia crides anunciant l’arribada d’algun venedor o d’alguna actuació teatral a la plaça, i l’altre curava d’espatllat. Ampliaré una mica la informació d’aquestes activitats “extres” que ara no existeixen.

Les actuacions a la plaça es feien a càrrec de comediants itinerants que cantaven, explicaven acudits, feien malabarisme o portaven algun animal ensinistrat, gos, cabra u ós. El públic hi anava amb la corresponent cadira i fent rotllana al voltant de l’artista. A mitja representació passava el barret per recollir la voluntat, de 5 o 10 cèntims, dels espectadors que no fugien amb la cadira sota el braç. Acabada la representació cadascun amb la seva cadira tornava cap a casa tot fent el comentari de l’actuació amb el veí. La cura de l’espatllat també és interessant. En aquell temps no existien les depressions com a malaltia, però quan algú no menjava bé, ni tenia humor per a res i estava més aviat trist, el feien posar dret contra la paret, amb els braços estirats i el dit polze de cada mà junts, i si no coincidien en la llargària era senyal d’estar espatllat. El desnivell entre el dos dits indicava el grau de la malaltia. La cura es feia posant el malalt amb el braços creuats i d’esquena a qui el curava que l’agafava per les mans i li posava el genoll a l’esquena i feia una forta estrebada. La cura acabava amb uns dies de repòs i bons aliments. Molts es curaven. També hi havia altres maneres de curar, mesurant la malaltia amb un mocador de fer farcells i guarint amb oracions. També uns es curaven i altres no. Crec que això depenia de la fe que es tingués. Sí, eren altres temps. 39


El Pont de Ferro

Cultura

Abans i ara

A

bans per obrir una botiga o petit negoci no calien gaires complicacions, simplement es muntava la paradeta, si es volia de manera provisional i improvisada amb el més just, i a vendre. Si la cosa funcionava, quan passava l’inspector de la contribució se li prometia donar-se d’alta. Així es feia i llestos. Es tractava d’anar fent i millorant l’establiment a mesura de les possibilitats. Si la cosa anava malament es plegava la paradeta, i només havies perdut la feina i el material sobrant.

40

Salvador Martínez

Ara és diferent, no es poden posar establiments de qualsevol manera. Cal que reuneixin les condicions de sanitat necessàries i adequades. Primer cal tenir els permisos i certificats adients. Cal pagar tots el cànons reglamentaris i els impostos, tant si la cosa funciona com si no, de manera que és una aventura. Això sí, les botigues que obren fan goig. Abans o ara?


El Pont de Ferro

Cultura

Tocs de cuina

Text i fotografies: A.S.

Tocs de cuina Carrer Puigverd, 12 Tel. 93 764 34 24

S

eguim obrint el ventall de visites a llocs d’interès gastronòmic de Tordera i ens aturem al carrer Puigvert. No és cap restaurant, però disposen d’un molt bon assortit d’àpats per als clients, i són per a llepar-se els dits. Això si, el client s’ha d’espavilar per buscar taula i servei per menjar-los. Tocs de cuina fa menjars preparats, plats freds, calents i postres llestos per servir a casa quan no es tenen ganes de cuinar, o quan s’ha de cuinar per a molta gent. La Inés i en Xavier, germans i socis, van començar ja fa quinze anys amb aquest negoci, a tots dos els agrada molt la cuina i ja n’eren grans afeccionats. Així que van decidir canviar de feina i aventurar-se primer en un local del seu pare, al veïnat de Mas Martí, i més tard desplaçar-se fins on són ara, un lloc de fàcil accés que permet arribar, carregar i marxar. Cuinen pensant sobretot en el cap de setmana i les festes, que és quan tenen més feina. Obren de dimecres a diumenge, des del matí fins ben passat el migdia. De la seva carta en destaquen els macarrons i canalons que tenen molt d’èxit. Són plats relativament senzills de fer i que agraden molt a la gent, expliquen. “Nosaltres hi posem els cinc sentits i tots els plats estan molt elaborats”. També destaquen els peus de porc o les galtes i altres plats que molta gent no s’atreveix a fer a casa, o no té prou temps per dedicar-s’hi. En èpoques de festes surten molt el pollastre amb escamarlans, els canalons o l’espatlla de xai. Algun cop els ha passat pel cap d’obrir un restaurant, però un negoci així porta encara molta més feina i prefereixen seguir com fins ara. Ens ofereixen bona cuina en un establiment d’aspecte amable i cuidat. 41


El Pont de Ferro

Oci

Passatemps Mots encreuats Horitzontals: 1. Menuda del ganxet; Aquí sol ser de ferro. 2. El metall dels primers; Girat i escrit en anglès ens escalfa les mans; Ciutat francesa amb connotacions caòtiques. 3. Vibracions audibles de tornada; Somriures pujats. 4. El carrer que seguim visitant; La doble consonant més temuda. 5. As; El petit dels escacs i el déu del vent han perdut una consonant; Nom al revés amb connotacions numèriques, papals i fins i tot culés; La darrera o el primer. 6. Anar sense rumb o equivocar-se; El company de l’haver del revés. 7. Poble del baix Maresme que perd la creu anant contracorrent; Alternativa Independent Torderenca; Divertit i entretingut. 8. Regal d’empresa nadalenc sense oxigen; Abans de crist; Cinc romans; Cinc més; Ana Rosa. 9. Fart o el company d’en Coll; Estiguem per a tu; La del mig. 10. El nom sencer del nen de cabells d’or més famós dels contes en català; La protagonista de les coses d’aquell temps. 11. A Can Quintana en tenien una. 12. Que no creu en déus; el company d’en Bieito. Verticals: 1. Sant Narcís la terroritza; Un

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 A.S.

que no és baix; Gos. 2. Qui el fa és que no vol estar al cas; Al nostre poble n’hi ha moltes i a cada número en parlem d’una de diferent. 3. Nord; On guardem els ous; El Boter més famós de Tordera té cara de Campaner. 4. Porten el paperam dels negocis; Pot ser de mar o radiofònica. 5. La primera dona perd l’as; As; Escala de Pintor oberta; Serralada catalana on hi fan un formatge molt conegut. 6. El nostre poble; Podria semblar d’una regió Italiana però en realitat és una mica maldestre. 7. Del nostre bàndol; La que va del revés o la que no versa perd el nord. 8. La nostra mongeta; Nord; Article determinat masculí singular. 9. Consonant Palatal;Lliga de Socis Indecisos Rebenta reunions; El compositor d’òpera italià per excel·lència ha patit un petit episodi de dislèxia. 10. El recipient de cuina més conegut ha perdut la a; es cansa; Trist al camp del Mallorca. 11. Fas la casa dalt d’un arbre; La que més s’assembla a un camell de l’abecedari; nascut. 12. El tret característic menys apreciat dels ases; Est.

Històries...

42



El Pont de Ferro nº22