Issuu on Google+

El Pont Pontdede Ferro Ferro

La Brigada

Tordera amb Luya


Foto portada: A.S.

Solució als passatemps: El condemnat diu: Em matareu a la cadira elèctrica! Si el pengen haurà dit una mentida, i si el maten a la cadira elèctrica estarà dient la veritat.

El Pont de Ferro Número 12 · Desembre 2005

II etapa

6.000 exemplars

Edita:

Ajuntament de Tordera Regidoria de Mitjans de Comunicació Organisme Autònom Ràdio Tordera Direcció: Albert Sabater

Repartiment La revista es reparteix porta per porta, si no la rebeu adreceuvos a l’Ajuntament de Tordera o a Ràdio Tordera, recolliu el vostre exemplar i empleneu els fulls que estaran a la vostra disposició per millorar el proper repartiment.

Publicitat El Pont de Ferro us ofereix la possibilitat d’anunciar-vos a les seves pàgines. El seu tiratge és de 6.000 exemplars repartits per tot el poble i veïnats. Si esteu interessats a posar un anunci truqueu al telèfon 696458356.

Si voleu fer arribar a l’equip de la revista els vostres comentaris, aportacions i opinions feu-ho a l’adreça electrònica següent: elpontdeferro@hotmail.com

Equip de redacció: Albert Bassas, Anna Dalmau, Xavier García, Quim Haro, Salvador Martínez, Josep Megías i Carles Vendrell. Col·laboren: Associació d’Espectadors del Teatre Clavé, Biblioteca municipal de Tordera, grup municipal de Convergència i Unió, grup municipal d’Esquerra Republicana de Catalunya, grup municipal del Moviment Alternatiu per Tordera, grup municipal del Partit Socialista de Catalunya i Serveis informatius de Ràdio Tordera. Assessorament lingüístic Oficina de Català de Tordera Disseny i maquetació: Martí Miret Impressió: Stilgraf - Mallorca, 20 - Tordera Dipòsit legal: B-36961/2001


El Pont de Ferro

Sumari Editorial

E

l Pont de Ferro també tanca any, i com en la primera entrega d’aquesta nova etapa volem emfatitzar la metèfora del nostre títol, servir de mitjà de comunicació al poble. Un repte gens fàcil que edició a edició intentem millorar, en aquesta ocasió volem que el pont arribi a moltes més llars. Si fins ara la revista es repartia porta a porta al centre del poble i veïnats, a partir d’aquest número arribarem a totes les urbanitzacions del nostre municipi i a una part del disseminat del nostre immens terme municipal.

Ajuntament

El Pont de Ferro és una publicació que pretén suggerir als seus lectors diversitat de temes i aspectes de la nostra població, no pretenem donar la darrera hora informativa, ni el detall més amagat del nostre passat, no és aquesta la nostra funció, ens donem per satisfets si a través de les nostres línies podem despertar l’interès, el debat o la curiositat dels qui ens llegeixen, torderencs de tota la vida, nouvinguts o, ara, de veïns dels afores de Tordera.

Entrevistes

En aquest número de desembre parlem, a propòsit dels preparatius per al Nadal, de la brigada d’obres de l’Ajuntament copsant a peu de carrer els seus comentaris. També recaptem amb l’entrevista a l’administració de loteria de Tordera i a l’entitat Tordera amb Luya una mica més d’aquest anoment esperit nadalenc. L’aula d’acollida ens parla de com afronta el món escolar torderenc la vinguda dels nous escolars, les deixalles d’abans i ara, un nou tram del carrer del Doctor Fleming, una visita a les Ferreres i una proposta per matar el temps completen aquest número 12. 

Breus Reportatge

4 5 7 10

11

La Brigada

17

Núria Barrera

Ensenyament Entitats Cultura

Passatemps

Salutació de l’alcalde Regidories Opinió

22

Aules d’acollida

26

Tordera amb Luya

30 31 35 36 37

Biblioteca La veu del poble Coses d’aquell temps Abans i ara Cuina

38

3


Ajuntament

El Pont de Ferro

Salutació de l’alcalde

F

inalitza l’any i amb l’any es tanca un cicle. De fet, es tanquen molts cicles: personals, familiars, professionals, socials... És una bona ocasió per valorar com ha anat tot plegat. Què ha funcionat bé, què podia haver funcionat millor i què ha funcionat. És moment de fer recompte, de mirar enrere per posar, definitivament, la mirada ferma en un futur que albirem amb esperança i convençuts que ens serà favorable. Des d’aquí també ens toca fer recompte en família, és a dir, amb tots i cadascun de les ciutadanes i ciutadans de Tordera. I podem admetre amb la cara ben alta que de vegades ens hem equivocat, que hi ha coses que no han sortit tan bé com tots plegats desitjaríem. Ho reconeixem i ho hem reconegut sempre. Perquè el que treballa s’equivoca. Ens hem equivocat i hem rectificat. Diuen que rectificar és de savis. Sigui com sigui, si fem un balanç d’aquest darrer any, no podem negar que també ha estat ple d’encerts i sobretot de feina feta, ben feta. Però no cal que m’estengui explicant-ho. La feina feta està feta i les torderenques i els torderencs ja en podem gaudir. Podem gaudir d’una biblioteca, d’una llar d’infants, d’una nova escola a Sant Pere, de gespa artificial al camp de futbol, d’un nou local social al veïnat de Fibracolor, de l’asfaltat del mercat de la fruita, de la millora de camins rurals... Aquest és l’objectiu pel qual treballa el govern municipal, per donar més i millors serveis a les ciutadanes i ciutadans de Tordera. Avui podem fer recompte amb la consciència ben tranquil·la. Amb la tranquil·litat del qui ho ha donat tot, però com abans us deia, amb la mirada ferma en un futur que comença immediatament i que està ple de reptes i de nous projectes pels quals a dia d’avui ja s’està treballant. Nous projectes com la piscina coberta o el Casal de Joves que ben aviat seran una realitat. Amb tot, només volia permetre’m la llicència de posar sobre la taula què ha estat aquest últim any, com ho faria qualsevol família en aquestes dates. Perquè és entre tots que fem Tordera i, per tant, totes i tots ens hem de sentir partícips dels nostres guanys, i igualment, hem d’aprendre de els nostres errors, i lluitar perquè cada vegada siguin menys i creixem en guanys, en serveis, en oportunitats i, en definitiva, perquè fem de Tordera un bon lloc per viure. Bones festes! 

Joan Carles Garcia Cañizares Alcalde 4


El Pont de Ferro

Regidories

Regidories La piscina coberta de Tordera, una realitat al 2007

L’

Ajuntament de Tordera, a través de l’empresa pública municipal TUA, va adjudicar fa unes setmanes a l’empresa catalana Sport Vida & Ocio la construcció i gestió de la nova piscina coberta i centre esportiu que s’ha de construir a Tordera. Aquesta empresa, que ha encarregat el disseny del projecte a M&M Arquitectes, ha promogut obres com el centre lúdic i esportiu Accura de Gavà. La futura piscina i centre esportiu de Tordera es construirà en un solar de 4.000 m2 del sector de la carretera de Fogars, prop de l’actual parc de bombers de Tordera. El projecte del nou equipament respectarà les zones verdes existents d’aquest sector i en total tindrà una superfície de 1.879 metres quadrats repartits en planta baixa, planta primera i soterrani. L’equip redactor de projecte ha dissenyat un equipament amb diferents usos: espais esportius i de relaxació (zona d’aigües i zones d’activitat física en sec) i un espai amb serveis complementaris (vestidors, graderies, vestíbul i bar-restaurant). La zona d’aigües estarà composta per una piscina de 25x12’5m i 1’80m de profunditat i entre els usos i serveis que oferirà serà els de natació lliure i cursets per a l’aprenentatge de la natació i perfeccionament d’estils. Dins d’aquesta zona també hi haurà una piscina de 9 m x 5 m i 1’20 m de profunditat per activitats dirigides, com la gimnàstica aquàtica i aeròbic aquàtic. La resta d’espai d’aigües l’ocuparan un vas lúdic per al lleure, sauna i bany de vapor. Per altra banda, la zona d’activitat física en sec estarà formada per una sala de

El projecte dibuixa un equipament amb diferents usos: zona d’activitat física en sec, zona d’aigües i serveis complementaris

La nova piscina coberta comptarà amb sales de condicionament físic, d’aeròbic i sales medicoestètiques 5


Regidories

El Pont de Ferro

El disseny dels espais arquitectònics potencia la llum natural com a font d’il·luminació mitjançant la façana vidriada dirigida a les piscines i a través de els lluernes i obertures, que com l’equipament de la biblioteca, il·luminen l’edifici sense llum directa. Pel que fa als vestidors, sales de condicionament físic i activitats dirigides es potencia al màxim la ventilació natural a través de les obertures practicables que s’han previst en aquests espais. El projecte de l’empresa adjudicatària apunta que les instal·lacions del nou equipament esportiu municipal utilitzaran energies renovables i fomentaran l’estalvi energètic.

condicionament físic de 300 m2, una sala polivalent per fer activitats dirigides per un tècnic esportiu i, finalment, una sala d’aeròbic amb bicicleta.

El pressupost de l’obra supera els 4 milions d’euros Finalment, els serveis complementaris amb 100 m2 de vestíbul i recepció que tindrà vista directa a la piscina central, vestidors per abonats i col·lectius, cabines medicoestètiques per a tractaments de medicina esportiva i serveis estètics, i una zona per a l’administració i el bar restaurant. 6

El finançament de l’obra, que està pressupostada en més de 4 milions d’euros, serà a càrrec de l’empresa adjudicatària Sport Vida & Ocio i de l’Ajuntament de Tordera, que farà una aportació del 20%. Per afrontar aquest cost l’Ajuntament ja ha sol·licitat una subvenció a la Secretaria General de l’Esport de la Generalitat. Segons converses mantingudes entre l’alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia, i el secretari general de l’Esport, Rafel Niubó, Tordera és un municipi apte per donar cabuda a un equipament d’aquestes característiques i el mateix secretari general va destacar en el seu dia la necessitat que Tordera disposi d’un equipament com el que s’ha projectat i que segueix els paràmetres demanats per la Generalitat. Si malgrat tot, la Generalitat denegués la subvenció per a la piscina coberta de Tordera, la mateixa empresa adjudicatària recull en el projecte de gestió la possibilitat d’aplicar facilitats de finançament per costejar l’obra que ha d’estar enllestida durant el primer trimestre del 2007. 


El Pont de Ferro

Opinió

CIU

Q

uan estem a punt de tancar l’any 2005, fem una ullada a tot el que ens envolta i comprovem que Tordera progressa al ritme que demana la societat, amplia serveis i en crea de nous, construeix equipaments i organitza activitats adreçades als ciutadans. Durant aquests últims dotze mesos hem vist com es posava en funcionament la llar d’infants, donant escolarització no obligatòria als més petits, s’ha obert la nova biblioteca municipal, que ha augmentat molt considerablement el nombre d’usuaris gràcies a les prestacions del nou edifici, s’ha instal·lat la gespa artificial al camp d’esports i s’ha reformat el pavelló d’hoquei patins. També durant aquest any hem estat testimonis directes de l’esperada construcció de la rotonda de can Bertolí, s’ha millorat la imatge dels carrers amb la instal·lació dels contenidors soterrats, s’han dotat d’espais a diferents associacions de veïns i s’han arranjat els carrers d’urbanitzacions i agregats rurals Agrair la feina feta per les entitats i del municipi. les associacions locals, torderenques

i torderencs que, desinteressadament, Tanmateix, a banda d’aquestes i moltes altres obres treballen per Tordera d’infraestructura, també s’ha treballat per fomentar la vessant social de Tordera. Des de les diferents àrees municipals s’han impulsat campanyes solidàries, comercials, preventives i educatives, s’han promogut nous cursos per a adults, s’han fet estudis sobre el teixit industrial i la realitat juvenil de Tordera, s’ha editat un còmic sobre la història de Tordera, s’han impulsat programes de millora de l’èxit escolar i s’han fet sessions informatives adreçades a diferents sectors de població en funció de les seves necessitats. I l’any 2005 ha servit també per donar cabuda a la Jornada de la Diversitat, a impulsar i promoure les festes tradicionals com Sant Ponç i la Festa Major, a consolidar la Jornada d’Entitats i a recordar personatges importants per la història local com l’alcalde Sagrera i el poeta Miquel Martí i Pol. Aquests fets i molts més que avui podem comprovar sobre el terreny són fruit d’una feina feta des de l’Ajuntament i sobretot, des del costat del ciutadans. És precisament per aquest motiu, que el balanç dels últims dotze mesos passa també per reconèixer el capital humà de Tordera, per agrair la feina feta per les entitats i les associacions locals, pels col·lectius de torderenques i torderencs que, desinteressadament, treballen perquè Tordera mantingui una identitat pròpia, fomentant valors de convivència i cordialitat que cal conservar malgrat el municipi creixi constantment. Aquest 2005 és, a grans trets, una mostra més de l’objectiu que s’ha marcat l’equip de govern de CIU per Tordera, aconseguir que la nostra vila creixi en equipaments i serveis per cobrir les necessitats dels ciutadans, i sobretot, aconseguir-ho colze a colze amb les tordenques i torderencs que volen millorar Tordera perquè creuen en el seu potencial.  Bones festes, Equip de govern municipal CIU 7


Ajuntament

El Pont de Ferro

MAT Vols formar part del MAT a les properes eleccions?

E

l Moviment Alternatiu per Tordera neix l’any 2003 a partir de la unió d’uns torderencs i torderenques que preocupats per l’actual desenvolupament polític, econòmic i social del municipi, posen en comú la seva ferma voluntat de treballar en positiu per Tordera. A això s’hi afegia el nostre desacord envers la dinàmica tradicional i moltes vegades immòbil en què havien caigut les diferents formacions locals, tant d’idees com de persones, més preocupades per aferrar-se al càrrec i pujar esglaons que no pas del seu propi poble, fet que ens va motivar a emprendre aquest innovador projecte i regenerar la situació política local amb gent que tingués com a únic objectiu, el de treballar desinteressadament per al seu poble i la seva gent. El nostre tarannà i dinàmica de funcionament suposa un nou estil de fer política municipal, que té els següents pilars bàsics: · Implicació i participació activa del grup en l’elaboració de programes · Caràcter assembleari de la presa de decisions, · Debat i diàleg constant amb la població i obertura a la participació ciutadana · L’elecció dels nostres representants pel sistema de llistes obertes, · La planificació de les actuacions des d’una perspectiva global i real. Amb aquest compromisos i objectius va néixer el Moviment Alternatiu per Tordera, formació democràtica, plural i participativa, que més que un partit és un moviment ciutadà, i que ara, desprès de dos anys a l’oposició municipal, ja és alternativa de govern, real i diferent, pel nostre municipi.

Ara, desprès de dos anys a l’oposició municipal, ja és alternativa de govern, real i diferent, pel nostre municipi.

US CONVIDEM A PARTICIPAR D’AQUEST PROJECTE, que pensem que també pot ser el vostre i el de la majoria de torderencs, i per què no, US DEMANEM QUE US SUMEU A AQUESTA MOGUDA perquè, tots plegats, puguem decidir el nostre futur i viure millor.

Per tal de participar del nostre projecte i col·laborar amb el MAT, només cal que ens ho digueu, de forma directa, venint a les nostres reunions que es realitzen cada dimarts primer de mes, de 20.00h a 21.00h, a l’Ajuntament de Tordera, o per correu electrònic a la següent adreça: MAT2003@terra. es (696 89 32 63). Durant aquest proper any el MAT inicia un procés per tal d’escollir les persones que hauran d’anar a les llistes de les properes eleccions locals 2007, i confeccionar els eixos bàsics del programa electoral. Aquest procés d’elecció finalitzarà el proper mes d’octubre-novembre de 2006 moment en què l’Assemblea General Extraordinària escollirà les persones que hauran de formar part de la llista del MAT a les properes eleccions municipals. S’escolliran de nou tots els càrrecs, inclòs el cap de llista. Esperem,doncs, la vostra participació, que us engresqueu, i que entre tots fem poble!!! Gràcies per endavant.  8


El Pont de Ferro

Opinió

ERC Esquerra aconsegueix que el pressupost de l’estat prevegi l’amliació del pont de l’N-II a Can Bertolí

Q

uan per fi vam aconseguir tenir una rotonda a can Bertolí, ens va quedar la feina a mitges. El Ministeri de Foment va preveure tan poc pressupost que només va ser possible fer la cruïlla eliminant de l’obra l’ampliació del pont sobre la via del tren. Després de mesos d’escoltar l’alcalde i el regidor d’Urbanisme explicar-nos com pressionen a Madrid per aquesta qüestió, el cert és que el PSOE va presentar un pressupost del Ministeri de Foment que no deia res del pont de l’N-II a can Bertolí –demostrant que la corretja de transmissió PSC-PSOE per segons quins temes no funciona gens bé-, i que CiU ni tan sols va presentar-hi cap esmena, o sigui que poc devia pressionar l’alcalde sense el suport dels seus diputats al Congrés. És a través d’una esmena del grup parlamentari d’ERC –i, en concret, del diputat Joan Puig- que el Ministeri de Foment ha inclòs en el seu pressupost una partida per redactar el projecte d’ampliació del pont de l’N-II. Si tot va bé, doncs, l’any vinent tindrem el projecte fet (i vetllarem perquè així sigui); i el 2007 el pressupost de l’Estat podrà ja incloure la partida necessària per fer l’obra.

Certament cal donar a Madrid la pressa per fer aquesta obra que ni CiU ni PSOE hi estan donant. Hem de resoldre el perill que suposa l’estretor del pont de la via a tocar de can Bertolí, abans que es construeixi la variant de l’N-II per Sant Daniel. Si no és així, difícilment l’Estat deixarà anar un duro per arranjar aquest problema.

Hem de resoldre el perill que suposa l’estretor del pont de la via a tocar de can Bertolí, abans que es construeixi la variant de l’N-II per Sant Daniel. Si no és així, difícilment l’Estat deixarà anar un duro per arranjar aquest problema.

No me’n puc estar de comentar una curiositat. Fins a última hora, el grup de CiU va mantenir una esmena al pressupost del Ministri de Foment demanant la construcció de la rotonda d’accés a Tordera des de l’N-II. Es veu que ningú els havia explicat que fa ja més d’un any que no existeix la terrible cruïlla en “T” entre l’N-II i el camí Ral!  Bernat Costas Regidor d’ERC

9


El Pont de Ferro

Breus

Breus

Un camió amb mercaderies perilloses bolca a la rotonda de Can Bartolí i obliga a tallar la via. L’agència catalana de l’aigua confirma que l’aqüifer de la Tordera no està afectada.

El Punt

Més de 200 persones assisteixen a la presentació del llibre Natura Viva, un recull de poemes inèdits de Miquel Marti i Pol. La presentació de l’acte va comptar amb l’assistència de l’editor Ramon Besora, l’alcalde de Tordera, Joan Carles Garcia i el cuiner Santi Santamaria, qui va oferir un sopar desprès de l’acte. 10

Protesta multitudinària de pagesos de la conca baixa de la Tordera per l’aplicació del cànon de l’aigua. 125 tractors col·lapsen les carreteras de la zona. Els partits polítics locals aproven una moció en contra de la proposta de l’Agència Catalana de l’Aigua d’imposar un cànon a la tarifa de l’aigua per als usuaris de l’aqüifer de la conca mitjana i baixa de la Tordera.


El Pont de Ferro

Text: A.D., A.S. i X.S. / Fotografies: A.D. i A.S.

Reportatge

La “Brigada“ Brigada d’obres i serveis municipals

T

enir nets els carrers del poble - en especial si es tracta del carrer de casa nostra -, gaudir dels parcs i jardins, utilitzar uns equipaments públics on tot funcioni, poder circular per camins veïnals en bon estat i un llarg etcètera d’activitats. Tota aquesta tasca, que moltes vegades no veiem, depèn de la brigada d’obres i serveis municipals. No es tracta d’un organisme nou, tot al contrari:

constitueix un dels departaments més antics del nostre municipi. Cal remuntar-se a la creació dels carrers i a la instal·lació dels primers serveis municipals, com l’aigua i el clavegueram, per trobar les primeres persones que es feien càrrec del seu manteniment i de les corresponents reparacions. Aquestes van constituir la gènesi de la brigada d’obres i serveis municipals tal com la coneixem avui. 11


El Pont de Ferro

Reportatge

esment del passat, d’allò que en un principi va ser la brigada, de quina ha estat la seva evolució i de quins canvis ha patit amb el pas del temps. En aquestes pàgines parlem en clau de present, del dia a dia, de l’actualitat. De la mà d’alguns treballadors fem un petit viatge pels departaments de la brigada i per molts dels racons del nostre poble que aquest organisme ha tractat. Un equip heterogeni

De ben segur que molts torderencs recordareu en Carles Triola (paleta), en Joaquim Caimel (jardiner), en Salvi Montells (sereno), en Pere Vallicrosa i en Fèlix Oller (manteniment de la xarxa d’aigua) i la Baldomera Ortega i la Patrocinia Jiménez, que s’encarregaven de la neteja de l’Ajuntament. Tots ells formen part

En l’actualitat, la brigada d’obres i serveis compta amb una vintena de treballadors. de la història més o menys recent d’aquest departament, que dia rere dia continua la seva trajectòria amb protagonistes diferents, cadascun d’ells amb un rol determinat. Però en aquest reportatge no volem fer 12

Quan parlem de la brigada d’obres i serveis municipals parlem, en l’actualitat, d’una vintena de persones. Majoritàriament són homes, tot i que el gènere femení n’és una part important, sobretot en l’àrea de neteja dels edificis públics. A aquesta secció cal sumarhi la resta de departaments de la brigada: jardineria, neteja de vies públiques, electricitat i fontaneria, ram de paleta i manteniment de camins veïnals. Com és obvi, la subdivisió en àrees de treball respon a la diversitat de tasques que realitza la brigada municipal. Però la llista no s’acaba aquí perquè s’hi afegeix la unitat encarregada de la deixalleria municipal - instal·lació situada al polígon industrial de Can Verdalet -. “A vegades no és fàcil coordinar una plantilla de vint persones”, assenteix Manel Garcia, coordinador de la brigada. Aquest “veterà“ de la brigada amb més de 25 anys d’experiència dins de l’organisme ens explica que hi ha moments en què les tasques se solapen –la coincidència de les festes veïnals n’és un bon exemple- i la feina de coordinació es complica. Des dels seus inicis a la brigada, vinculat sempre a la secció d’electricitat, ha treballat en diferents edicions de la Fira Mercat del Ram,


El Pont de Ferro

en les festes majors tant del centre del poble com dels veïnats i en altres manifestacions organitzades per les entitats del municipi. La logística necessària per organitzar aquests esdeveniments culturals i de lleure –com ara el muntatge i desmuntatge d’escenaris- recau sobre la brigada municipal. Però a banda de participar en l’organització de certàmens i festes, els empleats de la brigada toquen moltes altres tecles. En Manel ens explica que entre d’altres actuacions, preparen el circuit del Cros Vila de Tordera, contribueixen en la preparació de les curses de BTT a Tordera i atenen altres àmbits en funció de les prioritats. Gairebé a diari, la Policia local els notifica les avaries, les necessitats de manteniment dels equipaments públics, els problemes a les voreres, les apagades de l’enllumenat públic en algunes zones del poble i altres tipus d’incidències que requereixen la intervenció d’aquest col·lectiu.

La Brigada

El testimoni d’en Josep Espinosa, responsable del ram de paletes, corrobora les explicacions del coordinador de la brigada. “Fem una mica de tot: manteniment de carrers, d’edificis i d’equipaments públics; obres noves com ara el centre de rehabilitació; reformes al local

La logística necessària per organitzar esdeveniments culturals i de lleure -com el muntatge i el desmuntatge d’escenarisrecau sobre la brigada municipal Emili Vendrell o a l’edifici de Ràdio Tordera i, si cal, anem a reforçar altres departaments” afirma. En Josep, que forma equip amb en Francisco Fernández i en Francisco Moreno, recorda amb satisfacció les tres vegades que han participat en el concurs de paletes de la 13


Reportatge

El Pont de Ferro

El toc femení a la brigada el dóna el departament de neteja d’edificis públics i, en menor mesura, la unitat de neteja viària. La Montse Juanpera i dotze dones més s’encarreguen de “fer brillar“ les dependències municipals. De dilluns a diumenge, l’Ajuntament i els edificis annexos com la biblioteca, les instal·lacions esportives, els lavabos públics o les escoles reben la visita de les membres d’aquest equip. El departament de neteja viària també trenca amb la tradició masculina de la brigada. La presència de la Paloma Borreguero ofereix un aire personal i femení a aquesta secció, que amb set components i dues màquines s’encarrega de millorar la neteja dels vials del poble i d’algunes urbanitzacions.

Fira Mercat del Ram: “En dues edicions hem aconseguit la primera posició i en una altra, el tercer lloc del podi”. En ple mes de desembre i, per tant, a les portes d’acomiadar l’any 2005, en Josep fa una ullada a totes les feines que l’equip de paletes de l’Ajuntament ha dut a

El departament de neteja d’edificis públics i, en menor mesura, la unitat de neteja viària, trenquen amb la tradició masculina de la brigada. terme. En destaca, com a més significativa, el condicionament dels carrers del poble. I després d’això, acaba l’entrevista amb un aclariment: “Som una brigada polivalent, cadascú té la seva feina i quan és necessari ajudem els companys d’altres àrees”. 14

“Des de fa 5 anys, gairebé passo més estona a Tordera que a casa meva”, bromeja l’Eduard Valls. D’aquesta manera, el responsable del departament de jardineria posa de manifest el temps que fa que treballa a la brigada. “Sóc de Vidreres i cada dia em desplaço a Tordera per treballar: des de quarts de vuit del matí fins a les tres de la tarda”, ens explica. Aquest jove de 25 anys comença la jornada laboral omplint el full de treball del dia anterior amb les feines que es van realitzar i les hores dedicades. “Així tenim un control de les tasques realitzades durant l’any”, aclareix. Després, omple el full del dia amb les incidències que cal solucionar i... de cap a la feina! Els quatre components d’aquesta secció tenen cura dels jardins municipals i les seves tasques consisteixen a abonar, sembrar, segar, podar, plantar i netejar les zones verdes del municipi, tan del centre urbà com del Mas Mora i Terrabrava. “Ens dividim en dos equips – comenta l’Eduard - per compaginar els que tenim carnet de conduir i els que no”. Ara bé, el cap de jardineria de la brigada també ens


El Pont de Ferro

explica la clau per aguantar el ritme de treball: “Al voltant de les 10 del matí dediquem mitja hora a esmorzar”. És moment de recuperar forces. Al mateix temps que uns es dediquen a la cura de les zones enjardinades, altres se centren en les reparacions elèctriques i de fontaneria. És el cas del departament encapçalat per l’Alfons Sánchez, un empleat amb una vintena d’anys d’experiència dins de la brigada municipal. “L’any 1985 vaig aprovar les oposicions i des de llavors he treballat com a funcionari en l’àrea d’electricitat de la brigada”, afirma. Aquests darrers dies la seva principal tasca ha estat el muntatge dels llums de Nadal que decoren els carrers del poble. “Per l’època nadalenca, per la Festa Major i per la Fira del Ram és quan acostumem a tenir més feina”, ens explica l’Alfons. Però a banda d’això, els tres electricistes de la unitat duen a terme

La Brigada

tasques de manteniment tant de l’enllumenat públic com de les instal·lacions elèctriques dels edificis municipals (equipaments esportius, col·legis públics, biblioteca, ajuntament, etc). Les emergències els comunica la gent del poble

La brigada municipal comprèn les seccions de jardineria, ram de paleta, electricitat i fontaneria, manteniment de camins veïnals, neteja viària i neteja d’edificis públics a través de trucades a l’Ajuntament o a la Policia local que els passa l’avís. “A vegades, la gent que ens coneix i ens troba pel carrer ens ho diu personalment i sovint nosaltres mateixos ens adonem de l’avaria en el control diari de les instal·lacions i l’arreglem”, conclou l’Alfons. 15


Reportatge

Però abans d’acabar la ruta pels departaments de la brigada municipal, centrem l’atenció a la unitat que ens facilita la circulació durant el viatge. Es tracta de la secció que s’encarrega del manteniment dels camins veïnals i de la neteja de les lleres de les rieres. La seva feina varia força en funció de l’època de l’any. Així ho explica en Josep Prieto, un dels dos components del departament: “Si bé durant la tardor i la primavera condicionem els camins veïnals malmesos per la pluja, l’estiu és una bona època per netejar les lleres de les rieres i durant l’hivern netegem els vorals dels camins”. Per dur a terme totes aquestes tasques, el departament utilitza diverses eines i maquinària d’obres públiques com una motoanivelladora, una retroexcavadora, un tractor amb desbrossadora i una compactadora. La feina d’en Josep Prieto i en Josep Maria Martí engloba els prop de 82 km2 del terme municipal de Tordera, des 16

El Pont de Ferro

de Castellà d’Índies fins a Sant Daniel. No és d’estranyar, doncs, que Prieto acabi l’entrevista referint-se a una de les conseqüències de les dimensions del terme municipal de Tordera: “És una feina força solitària, durant la jornada laboral els dos maquinistes mai ens arribem a trobar amb massa gent”. Punt i final. Última parada del viatge. En Manel rep cinc trucades amb nous encàrrecs: cal netejar la sorra enquistada al pati del col·legi Tordera II al veïnat de Sant Pere, s’han de prendre les mides de les portes per comprovar que hi passin les màquines de neteja i altres indicacions que anota amb cura en una llibreta. Quedava clar: era el moment d’acabar l’entrevista i posar-se a treballar. La brigada municipal d’obres i serveis havia de continuar amb la seva tasca al municipi de Tordera. “Mans a l’obra!“ 


El Pont de Ferro

Text:Pep Megías / Fotografies: P. M. i Núria Barrera

Entrevista

Núria Barrera Pla

E

n tot l’Estat espanyol hi ha un punt de venda de loteria i apostes de l’Estat per cada 3.850 habitants. En total 10.730 establiments dels quals 4.152 són administracions que pertanyen a la Xarxa Bàsica (incompatible amb altres activitats). Des de fa 24 anys a Tordera tenim una Administració de Loteria que pertany a aquesta Xarxa Bàsica. És un negoci familiar que està regentat per la Sra. Núria Barrera i Pla. Volem conèixer més de prop la loteria nacional (amb les seves manies), el joc en general i aquesta Administració local que des del principi té una situació privilegiada (tocant a l’església, un lloc de fe). - Com va sorgir la idea d’obrir una Administració de Loteria? - A causa de la minusvalidesa del nostre fill. Ens preocupaven els condicionants que tindria en el món laboral i volíem que tingués una alternativa. L’any 1981 l’Organisme Nacional de Loteria i Apostes de l’Estat,ONLAE va convocar un concurs per a l’adjudicació d’administracions de loteries, en el qual hi vam participar i, ens la varen concedir. - Després d’aquest temps ha cobert les expectatives que s’havia marcat? - Vàrem iniciar l’activitat venent solament loteria nacional per als sorteigs del dissabte, i com tots els inicis va ser dur, però a poc a poc, amb la recerca de penyes, clientela fixa i servei als pobles de la rodalia que no tenen administració, vam anar cobrint les expectatives previstes. - Quins jocs d’atzar veneu? - Amb el temps s’ha anat ampliant la oferta de jocs d’atzar que comercialitza l’ONLAE, passant de la loteria setmanal a haver-hi sorteig de loteria els dijous i els dissabtes, la primitiva

també els dijous i dissabtes, la bono-loto els dilluns, dimarts, dimecres i divendres, la grossa de la primitiva els dissabtes, l’euromilió els divendres, la travessa de futbol els diumenges, i recentment hem començat a comercialitzar la travessa hípica, que es sorteja els diumenges. Tots aquests sortejos es realitzen en directe a través del segon canal de TVE - En aquests 24 anys quins són els principals premis que heu pagat? - Afortunadament hem estat agraciats diverses vegades. El primer premi el vam donar el dia 21 d’agost del 1982, el número agraciat va ser el 03.814 al qual li corresponien 4 milions de les antigues pessetes per dècim. El 2 de juny del 90 varem donar el segon premi amb el número 50.592. Aquest número el vam vendre tot sencer, és a dir, tota la sèrie completa (12 bitllets=120 dècims). 17


Entrevista

El Pont de Ferro

- Us els assignen o els demaneu? Són fixos? Què es fa amb les butlletes no venudes? - Disposem de números fixos en tots els sorteigs de l’any i la resta de la distribució és assignada. Les butlletes no venudes són anul·lades, seguint les directrius de l’organisme, abans que es produeixin els sorteigs. - Els administradors acostumem a participar en els números que veneu? - Sí, sempre es juga a algun número dels fixos, perquè són els de la casa. - Quin és el perfil mitjà dels torderencs que els atrau el joc? - El perfil és el d’una persona que vol ser agraciada amb la sort.

El 23 de febrer del 2002 vam tornar a donar el segon premi de la loteria nacional del dissabte amb el nº 26.674 i aquell mateix any el 12 d’octubre vam repartir sort amb el primer premi del número 36.505, que va ser agraciat amb 60.000 euros al dècim. Recentment, el 28 de juliol d’enguany, hem donat el segon premi de la loteria del sorteig dels dijous amb el número 21.258. Pel que fa al sorteig de la primitiva, el premi més gran que en tenim constància és d’un agraciat amb 21 milions de pessetes. - Quin són els números més venuts? I els més rebutjats? - Els més venuts són el 3,5,7 i 9. El menys venut és el 0. 18

- A part de Nadal, en quin altre moment veneu més joc? - Doncs els dies en què hi ha “pot” a la primitiva i que la gent se n’assabenta a través dels mitjans de comunicació, principalment de la televisió. - De quin lloc més llunyà us han vingut a comprar? - De diferents punts d’Europa, a causa de la immigració, per al sorteig de Nadal i Reis a través d’internet, ja que són els sorteigs que gaudeixen de més tradició. - El fet que el diumenge hi hagi mercat us aporta clients forans? - Sí, com tot comerciant de Tordera, el mercat ens és molt favorable. - Els vostres clients solen triar el número o el demanen a l’atzar?


El Pont de Ferro

Núria Barrera

- Un percentatge molt elevat sol sol·licitar el número o terminació. - Els que trien el número en què es basen? Són maniàtics o supersticiosos? Alguna anècdota especial? - Es basen en el número favorit de cadascú. Hi ha qui no vol tornar a jugar el número que ha sortit en el darrer sorteig perquè creu que no tornarà a sortir. Hi va haver una persona que quan vàrem donar el premi el dia 21 d’agost, el va rebutjar perquè començava amb 0. A darrera seu hi havia un client que el va voler perquè acabava amb 14. A partir d’aquell dia no vol triar el número. Pel sorteig de Nadal tenim sol·licituds de números d’arreu de l’Estat espanyol, els quals estan relacionats amb dades diverses com el naixement d’algun familiar, la matrícula del cotxe recentment comprat o d’un número somiat. Últimament els números que més ens demanen són el 11902 que és la data de l’atemptat a les torres bessones i aquest any ens han demanat el núm. 31105 perquè és la data del naixement de la filla del príncep. També ens han demanat dècims del núm. 11505 per ésser la diada de Sant Ponç i una dona perquè aquesta data va ésser el dia que la seva jove li va comunicar l’embaràs. - Si toqués la grossa a Tordera, quin percentatge quedaria a Tordera? - És molt relatiu, tot depèn del número. Si fos un numero fix, la majoria es quedaria a Tordera, però si no ho fos, dependria de la penya assignada, si és de Tordera o forana, o bé si la seva venda es produís totalment el diumenge.

- Com i quan es cobra un premi de loteria? - Els premis importants es cobren mitjançant les entitats bancàries previ reconeixement de l’organisme, que limita unes dates després del sorteig. Pel que fa als premis menors, es paguen al moment a les mateixes administracions. I pel que fa als premis de categoria superior de les primitives, poden ingressar-se a qualsevol entitat bancària, o bé pot adreçar-se a les delegacions de Girona o Barcelona, ja que són els més pròximes a Tordera, on es paguen a l’acte. - Quin tipus de joc veneu més? - Per tradició, la loteria nacional, després la primitiva del dijous i dissabte, i últimament s’ha incorporat l’euromilió, que ha estat molt 19


El Pont de Ferro

Entrevista

ben rebut pel públic ja que cada setmana s’inicia la venda amb un pot mínim de 15 milions d’euros. - El joc en general es manté, creix o disminueix? - Segons l’última estadística rebuda de l’organisme nacional de loteries, en el transcurs de l’any 2004 l’augment de les vendes ha estat d’un 5,16% a tot l’Estat. - Veneu per internet? - Encara no disposem de pàgina web pròpia, però gràcies a la pàgina de l’organisme (www. onlae.com) la gent, sobretot per Nadal i Reis pot saber quina Administració té un número concret, i ens truquen sol·licitant-nos els dècims. - És gratificant aquesta feina?

20

- Creiem que sí, perquè quan veus la cara de la gent quan té un premi que no espera és una sensació que no pot explicar-se, l’alegria d’aquella persona se’ns contagia per la satisfacció d’haver estat l’intermediari de la venda i la notícia. Davant aquesta vivència i al trobar-me envoltat de números d’atzar no he pogut evitar la temptació de comprar una participació de loteria del sorteig de Nadal. No he donat la talla a l’hora de demanar un número concret i m’ha donat el que ella ha volgut. És el num. 26649. Advertiment: Si la propera entrevista d’aquesta revista no la faig des d’un lloc paradisíac és que no he tingut sort... però tindré més salut! 


El Pont de Ferro

Sergi Fontseca

21


Ensenyament

Aules d’acollida

L’

escola Ignasi Iglésias –com la resta de centres educatius del municipi- acull alumnes de diverses nacionalitats. Marroc, Bulgària, Holanda, Bolívia o República Dominicana són alguns dels noms que figuren a la llista de països d’origen. Són alumnes que fa poc que han arribat a Tordera i a més de compartir l’experiència de ser immigrants, tenen un altre punt en comú: cap d’ells parla català. Això els dificulta el 22

El Pont de Ferro

Text i fotografies: A.D.

seguiment de les classes al mateix ritme que els seus companys, ja que no entenen les explicacions del professor. Per posar remei a aquest problema s’han creat les aules d’acollida d’immigrants. Tot i que el col·legi públic Ignasi Iglésias és el centre pioner en aquesta iniciativa, de cara un futur més o menys llunyà, de ben segur que les aules d’acollida deixaran de ser una singularitat en el nostre municipi.


El Pont de Ferro

Aules d’acollida

La immigració és una realitat, però no només a Tordera sinó també a molts altres punts de Catalunya i del conjunt de l’Estat. L’arribada d’alumnes d’altres països als centres educatius ha comportat la modificació del plantejament de treball per tal d’aconseguir la seva integració i adaptació. En aquest sentit, les aules d’acollida d’immigrants són una eina que facilita als alumnes nouvinguts l’aprenentatge d’un nivell mínim de català. “L’objectiu bàsic de les aules d’acollida és l’aprenentatge inicial de la llengua catalana per tal que els alumnes es puguin incorporar a l’aula ordinària i segueixin el curs amb normalitat.”. Així ho explica en Ricard Juan, professor de l’aula d’acollida de l’escola Ignasi Iglésias. I a continuació afegeix: “Se’ls ensenya a comunicar-se en les situacions diàries, es tracta que aprenguin coses bàsiques com dir el seu nom, el país d’on vénen, les seves aficions, etcètera”. La metodologia de les classes es basa, doncs, en l’ensenyament de vocabulari bàsic (noms, verbs, adjectius...) per mitjà de fotografies i dibuixos. Diuen que la imatge és un llenguatge universal i aquesta en podria ser la prova. Però a les aules d’acollida també es fan altres activitats per avançar en l’aprenentatge de la llengua: audicions en català, diàlegs preparats sobre aspectes quotidians, com la meteorologia o les salutacions i un llarg etcètera. “És una feina on has d’usar molt l’expressió oral”, apunta en Ricard. I explica que el Departament d’Educació de la Generalitat ha proporcionat al centre material específic per fer les classes als alumnes de l’aula d’acollida. Quatre ordinadors amb connexió a Internet i auriculars per audicions individuals en són alguns exemples.

Ricard: “El principal repte amb què ens trobem els professors davant l’alumnat immigrant és aconseguir-ne la integració, que el nouvingut esdevingui un alumne més”.

En Ricard és de Blanes i fa 23 anys que treballa 23


Ensenyament

El Pont de Ferro

hores setmanals a l’aula d’acollida i cada dijous al matí rep l’ajuda d’una assessora externa de Llengua, Interculturalitat i Cohesió social (LIC) que entre d’altres activitats l’aconsella sobre nou material per utilitzar durant les classes i entrevista els pares dels alumnes acabats d’arribar.

a l’Ignasi Iglésias, primer com a professor de primària i des de fa dos anys és el mestre de l’aula d’acollida. Comenta que des del Departament d’Educació de la Generalitat no es demana una formació específica per atendre aquesta iniciativa. “Els únics requisits que has de complir són tenir

L’aula d’acollida de l’escola l’Ignasi Iglésias no és un projecte nou, sinó que es va iniciar el curs passat. el títol de mestre i ser funcionari amb una plaça fixa a l’escola”, aclareix. Té la llicenciatura en educació especial i compagina les classes de l’aula d’acollida amb la feina de secretari del centre i membre de l’equip directiu. Dedica divuit 24

En l’actualitat, l’aula d’acollida de l’Ignasi Iglésias compta amb una dotzena d’alumnes. Gairebé la meitat són del Marroc - alguns porten un any i mig a Tordera; d’altres només dos o tres mesos -, però a l’aula també hi ha nens i nenes de Bulgària, Bolívia, Holanda i de la República Dominicana. “El sistema que utilitzem per agrupar els nens de l’aula d’acollida té en compte dues variables: el lloc de procedència i l’edat”, explica en Ricard. Així, l’aula d’acollida compta amb un grup on hi ha alumnes arribats de països amb cultures molt diferents a la nostra, que dediquen unes vuit hores a la setmana a l’aprenentatge del català. En canvi, els alumnes del sud del continent americà necessiten menys hores per familiaritzarse amb el català, ja que és molt similar a la seva llengua. Aquest grup hi dedica entre quatre i sis hores setmanals. Al mateix temps, segons l’edat, els alumnes formen part del grup dels més petits que correspon als cursos de segon, tercer i quart de primària – o del corresponent al cicle superior – cinquè i sisè de primària -. En Ricard també ens explica el mètode usat per determinar la quantitat d’hores que un alumne ha d’assistir a l’aula d’acollida: “Quan l’alumne immigrant arriba a l’escola se li fa una prova de la seva llengua materna i de matemàtiques”. Els resultats són l’indicador que ajuda a decidir el nivell en què ha d’anar l’alumne i les hores que ha d’assistir a l’aula d’acollida. La procedència dels alumnes és un dels factors que més influeix en el temps que hi han de dedicar. “Si vénen


El Pont de Ferro

Aules d’acollida

d’un país on la llengua és similar a la nostra, el període d’integració serà molt més ràpid i necessitaran menys hores per aprendre el català”, afirma en Ricard. Si bé és cert que la Generalitat fixa un màxim de 12 hores lectives setmanals per les aules d’acollida, a partir d’aquest precepte, cada centre educatiu aplica sistemes diferents. En el cas de l’Ignasi Iglésias, el màxim d’hores setmanals que un nen assisteix a l’aula d’acollida són vuit. “Abans n’hi dedicàvem unes deu però amb l’augment d’alumnes hem reduït el nombre d’hores”, aclareix en Ricard. L’aula d’acollida d’immigrants de l’Ignasi Iglésias va entrar en funcionament el curs anterior: “L’any passat era una experiència nova, tant per a l’escola com per mi com a mestre”, comenta en Ricard. Com en la majoria de casos, tot començament sol ser difícil però el temps i l’experiència proporcionen les claus per seguir endavant. “Es tractava de llançar-se a la piscina i ho vam fer – comenta en Ricard -. Però aquest curs ja és diferent, tenim l’experiència de l’any passat”, manifesta. L’entrevista amb en Ricard s’acaba amb un aclariment: “El fet que l’Ignasi Iglésias sigui una escola pública no és directament proporcional a l’assistència d’un major nombre d’alumnes immigrants”. I puntualitza: “Segons marca el Departament d’Educació de la Generalitat, els alumnes es reparteixen entre les diferents escoles dels municipis segons la ràtio, o sigui, depenent del número d’alumnes que hi ha a cada nivell”. En un moment en què la immigració és un fet, les aules d’acollida d’immigrants són una de les eines per aconseguir que paraules com ‘integració’ o ‘adaptació’ -que formen part del nostre vocabulari habitual- esdevinguin una realitat. 

Ricard: “El fet que l’Ignasi Iglésias sigui una escola pública no és directament proporcional a l’assistència d’un major nombre d’alumnes immigrants”. 25


El Pont de Ferro

Entitats

Tordera amb Luya

Text: Albert Bassas / Fotografies: Tordera amb Luya

homenatjar aquells que hi treballen sempre, tots els dies de l’any. Millor dit, aquelles, ja que el grup que forma l’entitat el componen íntegrament dones. S’anomena Tordera amb Luya.

S

embla que ara, quan s’acosten aquestes dates tan assenyalades, tots plegats ens impregnem d’una major voluntat d’ajudar els altres. Sembla que prenguem més consciència del nostre benestar, sempre, és clar, quan el comparem respecte a aquells que viuen pitjor

La primera donació es féu gràcies a la venda de gelats al mercat que aquí. Malauradament, al món hi ha massa desgràcia com perquè només siguem sensibles a la causa per Nadal i és per això que, en aquesta ocasió, el número de la revista se centrarà en 26

Tot va començar a l’escola, quan un grup de noies, a l’edat dels 12 anys, van veure com una companya seva, la Isabel Vergés, l’enviaven fora a estudiar, davant la seva incomprensió. No entenien exactament els motius pels quals els separaven i van trobar-se, de sobte, lluny i sense forma de contacte –hem de pensar que d’això ja fa 40 anys i, òbviament, la tecnologia d’abans no estava tan avançada com l’actual-. Temps després, van tornar a saber d’ella. Es varen trobar en una sortida d’escoles Carmelites. Llavors, van saber que es preparava per al noviciat, vaja per fer-se monja, i que la seva generositat potser la portaria a treballar en zones pobres de sud d’Amèrica. De nou, la relació directa es va trencar, però aquesta vegada, per molts anys més, fins que un bon dia va coincidir amb una d’elles per Tordera. Havia tornat per problemes personals però tornaria a marxar. La Isabel treballava en un poblet de la província de Luya (significa “alegria”) a la part meridional de la zona de l’Amazones, al Perú. Envoltada de grans rius, Luya delimita amb les províncies de Bagua, Chachapoyas i Celendín i ocupa una superfície de 7.222 quilòmetres quadrats. Ella els va explicar tot el que havia estat fent durant aquests anys, una situació que a totes va commoure fins al punt de prendre la decisió de no seguir quedant-se amb els braços plegats. La Núria Riera, actual presidenta, en va ser la principal instigadora i ràpidament va rebre el suport de les seves excompanyes de classe com la Maria Jordà, ara tresorera, l’Anna Lacomba, sotspresidenta, la Rosa Maria Ruscalleda, o fins i


El Pont de Ferro

Tordera amb Luya

tot la que fou la seva professora, Carme de Luca, entre d’altres. Ara també formen el grup la Montse Gispert, la Carme Pujol, la Glòria Bedmar i la Núria Clota. “Abans que tornés a marxar a Luya volíem mirar d’ajudar-la però no sabíem com. Primer, com fa gairebé tothom, vam pensar en enviar-li coses però ben aviat vam veure que no era una bona solució”, recorda la Núria. Van adonar-se que l’enviament era sovint gairebé més car que el material que es pogués enviar, a banda de la dificultat que comportava i la incertesa de viure sempre amb la desconfiança que el material pogués perdre’s o extraviar-se. “Vam agafar el compromís d’ajudar-la d’alguna manera i no vam parar fins que no se’ns va ocórrer alguna cosa”. De fet, la iniciativa que van engegar fou força curiosa. Aquell estiu, de principi dels anys noranta, van decidir vendre gelats els diumenges al mercat de Tordera. Però si volien començar a fer coses necessitaven una targeta de presentació, un nom: per unanimitat, Tordera amb Luya.

Tot i que a aquella època fer-li-ho saber era tota una odissea. Comunicar-se amb Luya via correu convencional o via fax era molt complicat. Tal com explica la presidenta “allà no disposaven d’aquests mitjans i l’únic aparell el tenia la parròquia. Ens el van deixar per anar-nos posant en contacte però era un cacau. Fins i tot els vam acabar el paper de tant enviar-li coses i vam tornar a estar un bon temps sense saber res de la Isabel. Una cosa tan insignificant aquí com un rotlle de paper per al fax allà era un maldecap, perquè no sabien quan es podrien permetre el luxe de tornar-ne a comprar.”

Això de vendre gelats els va anar prou bé i tot el que van recollir li van confiar a la Isabel perquè ella mateixa ho invertís en el més convenient.

La iniciativa dels gelats la van repetir un altre estiu i, encoratjades pels resultats, fins i tot es van atrevir amb l’organització d’una festa local a la

“Mai ens hem marcat metes, hem anat fent al nostre gust. Potser aquesta és la clau per haver arribat fins aquí”

27


El Pont de Ferro

Entitats

moltíssim. No em voldria pas deixar a ningú!”, exclama entusiasmada. Aquella era la confirmació de Tordera amb Luya, un grup persones que, conscients de les grans diferències econòmiques i socials en el món, treballava per tal de posar-hi remei. Definició d’ONG? Segurament sí, tot i que com diu la Núria “no volíem ser-ho, no ens volíem etiquetar, nosaltres ajudàvem la Isabel per una causa justa i punt. Ella donava la seva vida per ajudar i nosaltres li donàvem un cop de mà”.

plaça de l’església per recaptar més diners: “Va ser un èxit rotund, tant que a hores d’ara encara hi pensem i no ens ho acabem de creure”, exclama la Núria Riera. “Nosaltres no ens marcàvem metes, mai ho hem fet, anàvem treballant al nostre gust i aquesta és segurament la clau per haver arribat no hem arribat”. La festa va comptar amb la col·laboració incondicional de tots els torderencs: “L’Ajuntament del moment ens va recolzar molt, la Sara Xampeny també va actuar en els seus inicis sobre els escenaris, la Cristina Llobet que ja tenia la seva acadèmia va preparar

“Vam haver d’oficialitzar-nos com a entitat per rebre més ajudes” un número per a l’espectacle, Pere Cot, en Lluís Moner... Totes les entitats a qui vam preguntar ens van ajudar i és una cosa que agrairem sempre a tothom perquè encara ens segueixen ajudant 28

Poc després el consistori reconegué la seva feina desinteressada amb la cessió d’un local a compartir a les antigues galeries comercials de Tordera, la qual cosa els va garantir un lloc de reunió setmanal que anteriorment feien al Bar Floris de la plaça de l’Església tot menjant un entrepà. A aquelles alçades, la presidenta també recorda la participació del col·lectiu a la Fira Mercat del Ram del municipi, amb l’oportunitat de muntar un estand i poder donar a conèixer encara més la seva feina als torderencs. Gràcies a elles i amb l’ajuda de la Isabel sobre el terreny, a Luya hi pogueren desenvolupar diversos projectes alimentaris ja que l’alimentació sana era una de les principals problemàtiques de la zona. Veient recompensada la seva feina, Tordera amb Luya seguia buscant finançament i una bona aportació provingué de l’Ajuntament que, com a tot arreu, destinava una petita part del seus pressupostos anuals cap a ajudes d’aquest tipus. “Podíem aconseguir que aquesta partida, d’un 0’7 per cent del pressupost total, fos nostra. Però per això calia constituir-nos com a entitat. Va ser una cosa que vam debatre molt i que, sens dubte, va marcar un abans i un després en la nostra feina, però finalment vam acceptar. La nostra feina es


El Pont de Ferro

Tordera amb Luya

va oficialitzar.” Això els va obrir més portes de les que es pensaven. “Primer, rebent subvencions d’altres municipis veïns que amb manca de projectes propis, apostaven per la nostra feina i ens confiaven la seva partida pressupostària. Després, amb aportacions econòmiques a nivell privat i també empresarial. Més tard, optant a subvencions de l’anomenat Fons Català de Cooperació i, fins i tot, rebent també ajudes de la Diputació de Girona. Realment, estem gratament sorpreses i molt satisfetes”. Durant aquest temps, però, la Isabel Vergés va ser traslladada a Bolívia, en un barri marginal de la ciutat d’Oruro, entre La Paz, Potosí, Cochabamba i la República de Xile, anomenat La Kantuta. “Davant d’aquesta situació vam arribar a replantejar-nos un possible canvi de nom, fins i tot, perquè amb això deixàvem de treballar per Luya. Nosaltres seguíem confiant en la Isabel i, per tant, vam decidir de seguir aportant-li a ella directament el que aquí recollíem. Per tant, des de fa ja uns quants anys treballem per La Kantuta tot i mantenir el nom originari de Tordera amb Luya”. Una zona que cap d’elles ha pogut visitar encara tot i que en tenen moltes referències. I és que des de fa 4 anys es comuniquen amb la Isabel tan com volen per correu electrònic gràcies a un equip informàtic que els van regalar. Una millora considerable, sens dubte. A Oruro, Tordera amb Luya ja ha aconseguit portar a terme diferents projectes d’entre els que destaquen els de salut integral, alfabetització d’adults, formació de monitors i educadors i projectes d’alimentació complementària per a 1.600 nens i nenes de l’escola Unitat Educativa la Kantuta. I de moment, hi segueixen treballant. L’última edició de la Fira del Ram va servir a més per engegar un projecte en forma de campanya

escolar anomenada Compartir. S’hi van exposar dibuixos amb missatges elaborats per les escoles Ignasi Iglésias, Sant Josep i Brianxa de Tordera en solidaritat amb la regió i per tal de crear una relació

“Començar a treballar a Oruro ens va fer replantejar el nom de Tordera amb Luya” d’intercanvi sociocultural entre els escolars dels diferents països. També es mostren molt satisfetes de la iniciativa de l’Associació de Voluntariat que de moment ja ha promogut en dues ocasions el festival benèfic al Teatre Clavé per ajudar les dues amb les quals només podem fer dues coses: ajudar-les i treure’ns-hi el barret.  Col·laboracions amb donatius al compte 2100.0143.24.0200282432 de la Caixa 29


El Pont de Ferro

Cultura

Biblioteca DVD

DVD

DVD

Ciudad de Dios.

Cold mountain

Despertares

Matheus Nachtergaele, Alexandre Rodríguez, Leandro Firmito Da Hora. Dir: Fernando Meirelles Publicació: 2002 Nota: No recomanada per a menors de 18 anys DVD Inteligencia artificial Haley Joel Osment, Jude Law, William Hurt Dir: Steven Spielberg Publicació: 2002 Nota: No recomenada per a menors de 7 anys DVD El Sexto sentido Bruce Willis Escrita i dirigida per: M. Night Shyamalan Publicació: 2001 Nota: No recomanada a menors de 13 anys

30

Recomanacions i últimes novetats a la biblioteca municipal

Jude Law, Nicole Kidman, Renée Zellweger. Dir: Anthony Minghella Publicació: 2004 Nota: No recomanada per a menors de 13 anys DVD La Lista de Schindler Liam Neeson, Ben Kingsley, Ralph Fiennes Dir: Steven Spielberg Publicació: 2004 Nota: 7 Oscars Nota: No recomanada per a menors de 13 anys

Robert de Niro, Robin Williams, Julie Kavner. Dir: Penny Marshall Publicació: 1999 Nota: Per a tots el públics

DVD Los Padres de ella Robert De Niro, Ben Stiller, Teri Polo Dir: Jay Roach Publicació: 2004 Nota: Per a tots els públics

DVD INFANTIL

DVD INFANTIL

Les Aventures d’en Pingu Nota: Dibuixos animats

La noche magica: cuento de navidad Nota: Dibuixos animats

DVD INFANTIL

DVD INFANTIL

Hermano Oso

Els teletubbies i la neu

Nota: Dibuixos animats

Nota: Dibuixos animats


El Pont de Ferro

Cultura

La veu del poble

Quim Haro

Carrer del Doctor Fleming (i II)

T

orno a vosaltres impacient (perquè no oblideu que sóc jove) per continuar la meva explicació. Aparcades les eixides i descrita i comentada la fàbrica de Sant Salvador i el seu destí final, començo a enfilarme amunt per desgranar les meves cases; de fet em diuen carrer modern perquè al parlar-ne no puc anar més enllà de finals dels quaranta i això, pels carrers de sempre, antics i de tradició, no és més que joventut. La primera casa, abans àdhuc de la fàbrica de Sant Salvador, retallada en un més que curiós angle quan dissenyaren el carrer de Puigvert, era a can Maset, de família anomenada ja pel carrer de Santa Llúcia i amb lloc al seu espai. Passats els “pisitos” descrits per la meva primera etapa, hi ha uns solars propietat d’en Sensat que, quan llegiu aquestes ratlles, pel ritme i la pressa actual, hauran deixat de ser-ho per esdevenir edificis de pisos nous: la màgia de les urgències desconegudes. Els propietaris dels solars viuen al número 29. Seguint la numeració, al 27, hi ha la casa on vivia l’Alonso, constructor antic a la vila, conegut sobretot per la seva dona i la seva cunyada, l’Antònia i la Josefa, peixateres. El camí Ral ja us va parlar quan recorria els números propers a la taverna de “la Pistolita” de la feina d’aquelles dues dones “grans de cos i de cor”. Amb tot, abans de tenir la peixateria al camí Ral venien peix a plaça (quan dic a plaça, parlo de la plaça de les Cols). Vivint en aquest número 27, en dates de Festa Major, venien pels veïns que volguessin, el peix a casa. A l’alçada del número 25, hi ha can Mainou, en Grimal. D’ell es recorda que venia vi i que, per fer-ho notar penjava una branca de pi a la porta, senyal inequívoc de la seva activitat. Agafant espai d’aquesta casa i de la següent, ca l’Elena, es va obrir una travessia per donar sortida a les cases del darrere, al carrer de Cervantes. La travessia es diu Lope de

Vega i, si en un principi va ser una entrada particular, pagada pels mateixos propietaris, pel camí dels anys, esdevé un carrer més de la vila. Curiosament, la cultura clàssica espanyola té el seu racó en aquest punt, pel qual s’han cercat noms de representants de la literatura del XVI, Cervantes, i del XVII Lope de Vega. El següent carrer després d’ells, i paral·lel a mi, és un carrer amb el nom d’un representant de la pintura del segle XVII, el carrer de Murillo. Vés per on que la cultura de sempre ens ve a veure on som més moderns. Al número 23 en deien a ca l’Elena, una petita merceria que feia mercat venent eines i productes per a la neteja, i que recollia els paraigües per reparar. Sí, heu sentit bé, es reparaven paraigües! Ara us sembla mentida, us és natural el gest de llençar un paraigües quan aquest es fa malbé, però al temps del qual us parlo el natural era portar-lo a arreglar. A ca l’Elena es deixaven els paraigües espatllats anotant-hi acuradament quina reparació s’esqueia: el puny, les barnilles, la corona o, fins i tot, la tela.

A ca l’Elena es deixaven els paraigües espatllats anotant-hi acuradament quina reparació s’esqueia: el puny, les barnilles, la corona o, fins i tot, la tela. Un drapaire de Blanes, que quan calia també feia de barber, passava cada setmana per recollir els nous encàrrecs i deixar-hi els que ja havia arranjat durant la setmana anterior. Des de ca l’Elena s’encarregaven de repartir-los als interessats i cobrar l’import fixat. Quan el drapaire va deixar de fer aquesta feina, a ca l’Elena continuaren agafant encàrrecs de reparacions de paraigües; aleshores eren les conegudes i anomenades peixateres, Antònia i Josefa, les qui 31


El Pont de Ferro

Cultura

feien de mitjanceres entre qui feia les reparacions a Blanes i qui les recollia primer i les repartia després a Tordera, a ca l’Elena; ho tenien fàcil donats els molts viatges per recollir el peix a Blanes. Al costat, al número 21, can Bou; afeccionat investigador i coneixedor de la història, amb majúscules, de la vila i de les històries petites i curioses que formen aquesta història: ermites, arbres

D’un edifici escolar exemplar i únic a la comarca, considerat durant molt temps dels millors monumentals, cases de pagès, indústria del suro, o molins; camins i camins del terme de Tordera recorreguts pacientment amb ulls curiosos sempre a punt per descobrir quelcom allà on la resta només veu monotonia. A banda, el vi i les abelles entretenen les seves hores, sempre obertes per a qui vol aprendre. Al costat hi vivia en Salvador Puig, el vostre carter de sempre, i la seva dona la Pepita, per als qui, suposo, el carrer de Sant Ramon guarda un racó molt especial. En Salvador ha començat fa molt poc el darrer recorregut en el seu caminar diari repartint correspondència; aquesta vegada és el més feixuc dels recorreguts pel qual no hi ha tornada. Des d’aquí no puc deixar de acostar-vos-ho a la memòria amb el més entranyable dels records. 32

La casa que segueix, espai amunt, és a cal factor de l’estació, una de les més antigues. Per la seva forma, estructura i mesures em recorda les que us descrivia el carrer de Santa Llúcia, aquelles formades per un mòdul de cinc metres. Però... us va explicar per què els mòduls eren de cinc metres i no de quatre o de sis? Cinc metres, ni un més ni un menys, aquesta era la mesura de les bigues de fusta sobre les quals s’aixecava el pis de dalt i el sostre, aquesta era la llargària màxima que se li donava a les bigues, la majoria de pi encara que també n’hi havia de castanyer o fins i tot d’acàcia. A continuació i després dels magatzems de can Miret, amb aquesta interminable persiana, arribem a un dels motius principals del meu espai: les escoles públiques Ignasi Iglésias, anomenades en temps de dictadura franquista Jaime Balmes. Si seran importants que, fins i tot,, durant un temps, se’m va anomenar carrer de les Escoles! Una de les motivacions principals del meu naixement i creixement és, sens dubte, l’existència de les escoles públiques, durant mot temps conegudes com escoles nacionals. Per la vila realment era tot un esdeveniment disposar d’un edifici escolar exemplar i únic a la comarca, considerat durant molt temps dels millors. L’espai, els materials, el disseny, la distribució... tot estava estudiat cercant l’ideal; realment aquest edifici es va fer a consciència. Per exemple, de l’alçada dels sostres s’explica (amb raonaments que tenen més de suposició i rumor que de científic) que tenien una justificació: quan la mainada esternudava o tossia els virus alliberats enfilaven camí amunt, ben amunt, cercant un rebot al sostre que els fes tornar; vet aquí com, donada l’alçada dels sostres, aquells virus arribaven una altra volta al nivell dels pupitres ben morts. Ara no passa al mateix, els sostres són baixos i el viatge dels virus per l’espai no és suficient per matar-los arribant, actius i amb ganes de gresca, a


El Pont de Ferro

tothom. No sé del cert què hi ha de veritat i, encara que qui m’escriu ho ha preguntat a qui hi entén, la resposta és que sobre el viatge sostres amunt dels virus no hi ha cap base científica que ho provi, però que seria divertit veure com aixequem tots els sostres amb la mala intenció de matar-los. A Tordera, abans de l’any 1936, l’escolaritat de la mainada es distribuïa en diferents espais: dues escoles públiques, una als baixos de l’Ajuntament, sota la responsabilitat del senyor Sanz, i una altra davant el que va ser l’era de cal Ros, sota la del senyor Beltran; hem d’afegir l’escola del Sindicat Cercle Agrícola, a l’espai del Clavé, i l’escola de les germanes carmelites al capdamunt del carrer de Santa Llúcia. Pel que fa a les dues públiques ja al final del curs 35/36 l’activitat docent es concentrarà al nou edifici. La seva inauguració és tot un enigma, sabem que va ser al mes de maig, suposem qui les va inaugurar però no sabem què s’hi va fer. La meva memòria no dóna per més i, malgrat que qui escriu al meu dictat s’ha submergit en el llibre d’actes de l’Ajuntament corresponent a l’any 1936, no hem estat capaços de trobar aquestes referències exactes. Recull aquest llibre d’actes com el regidor Borrell proposa convidar el ministre d’Instrucció Pública, la Generalitat de Catalunya, el director general de Primera Ensenyança i, evidentment, a l’inspector provincial. Adherint-se a la proposta, el regidor Puig aconsella no marcar cap calendari per la inauguració i adaptar-lo a les possibilitats del Ministeri. En l’acta del Ple del dimarts 28 d’abril del 1936 l’alcalde Sagrera explica com s’ha demanat una entrevista amb el corresponent conseller de la Generalitat, com s’ha enviat telegrama a Madrid del qual encara no hi ha resposta, i com s’ha contractat ja (malgrat no concretar en acta la data exacta) per a l’esdeveniment l’orquestra de Banyoles (que no falti la festa). A l’acta

Cultura

posterior, la que correspon al ple del diumenge 10 de maig, tot ja s’ha acabat, la inauguració ja és aigua passada i el que s’hi recull és la conversa amb el director general d’Ensenyament (autoritat que finalment es dedueix va inaugurar-les) en la qual es manifesta la necessitat de construir unes cases per als mestres que hi vinguin a treballar. Queda clar que, entre acta i acta és quan s’inauguren, entre el dimarts 28 d’abril i el diumenge 10 de maig. Possiblement la lògica ens porti a pensar que es devia inaugurar el divendres dia 1, dia del Treball, o el dissabte dia 2, dia de la Independència; el diumenge 3 és menys probable pel fet que diumenge a Tordera vol dir mercat i no altres romanços. En el proper número he promès a l’edifici de l’Ignasi Iglésias un passeig detingut pel seu interior, la seva organització i la seva dinàmica. Sé del cert que hi ha molta gent esperant trobar el nom dels primers mestres, les primeres activitats o, fins i tot, la seva estructura de funcionament. - Els heu vist? - Què hem de veure? - L’esforç, el treball, la disciplina i l’ordre, la lluita diària entre el temps i les ganes de saber, sempre estaven prop les escoles, digueu-me, els heu vist? - No, no són aquí, no els hem vist, ni en aquesta escola ni en les altres! - Fa anys que sortiren de les escoles, fa anys que s’allunyaren dels pupitres dels alumnes i de les consciències dels pares... i no hi ha manera de saber on han anat. - I com ho arreglarem això? - No ho sé, però l’educació no és possible si no els trobo. Continuaré preguntant. - T’ajudaré, trobar-les és feina de tots, també meva. - Eh! Tu!, els has vist? - I tu, ...els has vist? 33


El Pont de Ferro

Cultura

fàcil d’entendre perquè de mi en diuen carrer jove. Ara ja no en queda cap, totes varen anar a terra per deixar espai a edificis també aleshores nous ... alguns ja per vosaltres més que vells. En veïnatge amb l’edifici de les escoles hi ha la torre d’en Miret, aixecant-se elegant en pedra i verd, emmarcant-nos la cantonada amb el carrer de l’Albereda del Carme. S’anomena albereda a l’indret plantat d’àlbers, arbres de fulla caduca, verdes pel dessobre i blanques pel dessota, també coneguts com a albes pel color blanc que prenen quan el vent els fa ballar i ens ensenyen l’anvers de les fulles. També és cert que els topònims (noms dels llocs) sovint fan referència a realitats per la qual cosa no seria d’estranyar que aquest carrer de romàntic nom tingués el seu origen en un camí vorejat per albes que ens portés fins, qui sap si al corral d’en Simon, d’on provenien els ramats que sembraven de confits negres el meu espai, o fins al mas Figueres, casa que dóna nom al carrer que em trobaré més amunt posant-me punt i final: el raval de Mas Figueres. Segons el diccionari un raval és un barri o caseria situat als afores de la població i... què era jo sinó un espai encara nou i per edificar, un carrer jove allunyat del centre tradicional?

L’esforç, el treball, la disciplina i l’ordre, la lluita diària entre el temps i les ganes de saber, sempre estaven prop les escoles L’Albereda del Carme tenia la vorera esquerra amb tot de cases iguals, blanques i arrenglerades conegudes per tothom com les cases noves, sí, noves, en deien noves quan es creu que varen ésser construïdes al voltant de l’any 1932, si aquestes cases se les coneixia com a noves, és 34

Entre aquesta cantonada amb l’albereda i el raval de Mas Figueres hi ha una part del meu espai, ara de la mateixa amplada, en el qual antigament d’estret que era no hi cabia ni un carro. Parlo de l’espai que hi ha just darrere el pati del col·legi Sant Josep, entre aquest i la torre de can Casar, propietat de la carnisseria de can Freixas (amb origen en un mas de Fogars conegut com a can Casar, d’aquí el nom); una passera, un corriol, un senderol, una drecera, digueu-li com vulgueu, el cert és que allò que era un pas provisional, després de molts dubtes sobre la direcció (amunt o avall) que havia de prendre, esdevé més endavant final del meu espai. Diuen que al nostre país no hi a res més segur i definitiu que allò que titllen com a provisional; aquest petit tros del meu espai n’és una prova; d’altres, a la vila, voleu dir que no en coneixeu? He arribat a la fi del meu espai. He intentat descriure, fil per randa, cada un dels meus racons, a esquerra i a dreta, del principi i del final, però no me’n vaig, no us deixo, he de complir la promesa feta a l’edifici de l’Ignasi Iglésias parlant-ne detingudament. També, tal com us vaig comentar, hi hauran espais propers a mi que parlaran per la meva veu i, malgrat que hi hagi pressa i cua en la resta de carrers per desfilar per aquestes pàgines, trobo just que, qui no tindrà veu per explicar-se, trobi qui els faci de portaveu. En el proper número de la revista us parlaré dels meus records de la fàbrica del gel, també de can Comte, i, com no, us acostaré les sensacions d’un dels carrers si bé més nou també més viu, el carrer de Puigvert. 


El Pont de Ferro

Salvador Martínez

Cultura

Coses d’aquell temps

E

n aquell temps, la recollida de deixalles no era problemàtica, tot es venia a dojo, amb paperines o fulls de paper d’estrassa i per als líquids, oli, vi... es portava l’ampolla, igual que per a les medicines. Per tant, poca cosa anava a les escombraries: el plàstic no existia i de llaunes de conserva se’n gastaven poques; el paper de diari, entre altres utilitats, en tenia una de molt higiènica i el d’estrassa anava bé per encendre el foc de carbó; de menjar no se’n llençava gaire, podríem dir que gens, ja que si no havia gat o gos, i havia una petita gàbia amb algun pollastret o gallina que ho aprofitava. Per tant, a la galleda de les escombraries hi anava a parar una mica de cendra, ocasionalment una llauna de sardines o tomàquet i poca cosa més, ja que les espardenyes velles, la roba inservible i en ocasions alguna pell de conill, es guardaven per al drapaire qui, a canvi, donava alguna joguina per a la canalla o molts pocs cèntims, però tot s’aprofitava. Als pobles petits, no existia la recollida municipal; en alguns casos un pagès ho recollia de tant en tant i ho tirava al femer; en altres, cada veí ho llençava a un femer comunitari. Als pobles més grans i a les ciutats, la recollida es feia amb carro i porta a porta. L’escombriaire feia sonar la trompeta i els veïns sortien al portal amb les respectives galledes que anaven entregant a l’operari que les abocava al carro i les hi retornava. Altres serveis d’aquell temps eren el del sereno i el del fanaler, que es cuidava d’encendre l’enllumenat públic. El sereno a les deu de la nit tancava tots el portals que restessin oberts i, carregat amb el feix de claus de la seva zona, el fanal i la llanceta, feia la volta pels carrers donant cops a terra amb la llanceta i cridant de tant en tant “serenooo”. En aquell temps,

les claus eren més aviat grosses i cares, per tant, a les cases s’acostumava a tenir només una clau del portal; i si es sortia de nit, es deixava a casa ja que a l’arribar al portal només calia picar fort de mans i cridar “serenooo” perquè s’acostés i obrís el portal i també el llum de l’escala que s’apagava a les 10 de la nit. El sereno, a més d’obrir el portal, et donava una candela per no haver de pujar l’escala totalment a les fosques, cosa que s’acostumava a recompensar amb 5 o 10 cèntims. Abans he parlat del fanaler. L’enllumenat dels carrers era a base de fanals de gas que tenien a la part de baix una clau de pas i a dalt un lloc per introduir la flama. El fanaler, a entrada de fosc, proveït d’una perxa amb una petita torxa al capdamunt, anava fanal per fanal obrint la portella i l’aixeta de pas del gas i introduint la torxa al fanal el deixava encès; igualment, quan clarejava repetia l’itinerari tornant a obrir les portelles i tancant el pas del gas, apagant-se així l’enllumenat públic. Per les festes de Nadal, casa per casa, el fanaler, el sereno, l’escombriaire, el carter, el carboner i qualsevol altre que repartís a domicili passaven a felicitar les festes, proveïts dels respectius targetons amb la figura de l’ofici corresponent i al dors una poesia lloant les virtuts i els bons serveis dels operaris que en bon i mal temps feien el sacrificis necessaris per servir millor al ciutadà. Total, un mínim d’una pesseta per barba i bones festes.  35


El Pont de Ferro

Cultura

Abans i ara

A

bans pocs joves accedien a estudis superiors; en finalitzar el període escolar, als 14 anys, calia triar ofici i un cop decidit, els pares es posaven en contacte amb l’industrial escollit per presentar-li el noi o noia i tractar les condicions de l’aprenentatge. Cal dir que la paga, en principi, era escassa o nul·la, i que el noi o noia es feia un fart d’escombrar el taller i fer “recados” abans no començaven a practicar l’ofici escollit, es passaven anys de treball pesat i mal remunerat per arribar a operari, i llavors, si el mestre no els millorava la part econòmica, era el cas de cercar un altre que pagués millor i, a poc a poc fer-se un nom dins de l’ofici.

36

Salvador Martínez

Ara no és així, i els que no tenen aptitud o no volen estudiar ho tenen difícil; els industrials no solen tenir aprenents, ja que cal pagar el salari de conveni i les assegurances obligatòries, cosa molt cara per l’escàs o nul rendiment dels primers mesos d’aprenentatge, a més de la falta de respecte i obediència de molts dels joves que arriben a ésser conflictius, fets que donen per resultat la poca ocupació del jovent, amb els mals resultats que això comporta. Abans abús d’autoritat i poca paga, ara manca d´ocupació i possibles vicis. Abans o ara? 


El Pont de Ferro

Text i fotografies: A.S.

Cuina

Les Ferreres Restaurant Les Ferreres Vallmanya 12 93 764 06 07

A

rribo a les Ferreres un matí hivernal, refredat però sobreposat per les ganes de conèixer una mica més un dels noms de sempre de la gastronomia torderenca. Esperava trobar-me a en Fecundo, l’amo, però encara no havia arribat de comprar, em quedo doncs a la cuina on la filla, l’esposa i el nét estan començant a preparar el dinar. D’entrada, prudents, esperen que sigui en Fecundo qui parli del restaurant, però de mica en mica improvitzem l’habitual entrevista per fer aquest reportatge entre cassoles de vedella amb bolets, paelles i crema catalana, un marc incomparable que impregna aquestes línies de saborosos aromes. Just allà on som s’hi pot veure el que queda de l’antiga masia, la darrera en el terme del veïnat de Vallmanya, parets de més d’un metre d’espessor, d’aquell temps no en queda massa cosa més, el pou on hi refrescaven la carn i les begudes i molts records. Les Ferreres era punt de berenada dels qui anàven a les festes de can Burgada, dos o tres homes feien un gran foc i hi coïen carn a la brasa per després servir-la a l’ombra dels arbres en una gran taula de pòrtland per a una trentena de comensals. De la carn a la brasa als guisats, i forçats per la urbanització d’aquelles terres, els aleshores masovers van esdevenir propietaris i van abandonar vaques, blat de moro i patates, per plats, cassoles i menús si no volien perdre una casa i uns terrenys treballats des de feia tres generacions. Posats a canviar s’hi van posar a totes i van incorporar ben aviat el que a la costa tenia molt d’èxit el sopar ball, una fórmula que han mantingut fins a l’actualitat amb molt d’èxit els dissabtes a la

nit, a l’estiu a la fresca del pati i a l’hivern a l’escalfor de les llars de foc. El restaurant sempre ha sigut familiar i ara amb l’ajuda del nét, que ha estudiat hosteleria, han introduït petits canvis a una carta tradicional que inclou carn i peix. Destaca l’espatlla de xai com a plat més sol·licitat, però també recomanen la paella, peus de porc amb cargols, la vedella amb bolets o els calamars a la romana i els dissabtes presenten sovint novetats a la carta habitual. Entre setmana serveixen esmorzars i dinars, al menú dels dimarts l’escudella i carn d’olla té molt d’èxit i els dijous la paella també és un reclam per a treballadors i clients habituals de la rodalia. El conflicte que viu la urbanització, diuen que els ha perjudicat, n’hi ha que ja no hi van per por a trobar-se a veïns de l’altre bàndol. Curiosament, els masovers de les Ferreres van tenir l’oportunitat fa molt de temps de comprar totes les parcel·les pel mòdic preu de deu milions de les antigues pessetes i seguir fent de pagesos…  37


El Pont de Ferro

Oci

Passatemps Enigma

Ets capaç de dividir la pizza amb 3 linies rectes de manera que quedi només un troç de pebrot en cada porció?

Sudoku

Omplir totes les Caselles buides amb els números de l’1 al 9, sense que cap d’ells es repeteixi en cap fila, ni vertical ni horitzontal, ni dins les caixes de 3x3.

Històries...

38

Només un dels quadrats coincideix amb la fotografia. Saps quin és?



El Pont de Ferro nº12