Page 1

Agost de 2010 - Nº 3 Full editat pel col·lectiu del Bloc de La Torre de les Maçanes Correu-et: elpoblema@gmail.com http://somdepoble.com/blog/?tag=el-poblema

Jo pense...

Sumari

Del balcó a la presó

Què passa per ací...? Jo Pense Del balcó a la presó Els Quatre Vents Corrupció i democràcia Los de aquí y los de fuera Mesures d’ordenació urbanística Obri l’Ull Mujer, violencia y medios de comunicación La millor selecció del món

nom dels inventors del pregó de festes - de feliç memòria- i, tal volta, també sap les seves intencions: uè fàcil és fer rimar parauhonorar per a cobrar, exaltar per a les com aquestes: corrupveure “que li podem treure”... senció, presó, detenció, meló, balcó zill, clar, indigne, brutal... Pujarem i fogó... Tantes i tantes més, així, cada any tres o quatre personatAMB ACCENT A LA “Ó”, QUE ÉS ges “amb poderio” i els treurem MÉS REDÓ. tot el que puguem. El balcó: element arquitectònic Però balcó tambè rima amb inventat per treure el nas al fresc i extorsió i prevaricació i també per veure què passa pel carrer. amb sermó... Si, primer cal pujar La presó: edifici per tancar qui al balcó i fer un sermó (por lo civil ha de complir condemna pels o por lo penal) i després del serseus delictes. mó i els aplaudiments la desfilada La presó no té balcó, no hi ha el i l’extranya barreja encara vigent lloc per mostrar-se des de l’altura de l’església i els polítics, barreja i sentir-se per damunt dels altres. que ni uns ni d’altres s’esforcen Un balcó on són enlairats aquells en destriar... perquè LA RAÓ DE que ens han de fer honor i cantar LA CONVENIÈNCIA ÉS LA MILLOR RAÓ i allò que “interessa” és mannostres glòries. tenir la unió (que també rima amb Qui inventaria allò del pregó? presó, meló, cantó i llepó). (que rima amb balcó, presó, caSiguem justos... no tots ni totes mió i carbó)... No cal nomenar-los els inventors. Qui llegeix ja sap el els que han estat elevats a la glòria

Editorial. Pau Torregrossa. Col·lectiu Bloc de La Torre

Q

del

La Pallissa Coneixes el teu poble? Temps de batre El Bassi A mi, què m’agrada? del balcó són gentola i runa. Hi ha hagut de tot, eixa és la veritat. I en pur i estricte sentit de la justícia, tothom és innocent fins que es demostre que no ho és. Encara direm més: la culpa no és del balcó, ni de la festa ni del sant ni del poble; que després de tot no és ni més ni menys que un costum ben arrelat en molts pobles i cuitats (això de pregonar, vull dir). La cosa és que el desencert en triar el personatges, la mandra avorrida que suporta el veïnat, les paraules buides i sense trellat i el Continua en la pàg. 2


La Torre de les Maçanes - Agost de 2010 - Nº 3

poc sentit del ridícul d’alguns han fet que siga “vox populi” que això del pregó-balcó és senzillament “un sisàs, un bombàs una ... com el braç” (que també rima tot això)...

Les festes convertides en aparador de polítics per treure’n profit electoral, els llibres de festes en fullets d’informació tendenciosa municipal, els santets al seu serI ja són uns quants els que, des- vei i els festers “de mal rotllo”... i el près de passar pel balcó, han estat balcó amb flairades de presó... És la vida i és la mort de les fesdetinguts, imputats, investigats, denunciats i demandats... (que tes d’aquest poble... unes festes, manera de fer-ne rimes... deu ser que per cert, paguem entre tots l’efecte “coplilla de Santa Anna”). per a què alguns suquejen prou... MOLT AUTÈNTIC. SI, SENYORS...

Els quatre vents Articles relacionats amb el poble, el veïnat, natura, cultura, agricultura, etc. Elaborats per la gent del Grup de col·laboradors

Corrupció i democràcia Faust Ripoll

D

es de fa temps, sembla que no hi ha setmana que no escoltem en els mitjans de comunicació alguna notícia relacionada amb la corrupció política. Al País Valencià o a altres llocs, per desgràcia, van apareixent casos de corrupció com si foren bolets, com si foren unes males herbes que, mentre que n’arranques una, ja n’han tornat a eixir quatre més. Com hem arribat a aquesta situació? Què ha passat? Què ens ha passat? Respondre a totes aquestes preguntes està fora de les meues possibilitats, però sí que vull cridar l’atenció sobre tres coses. En primer lloc, hem de tenir en compte que la democràcia és incompatible amb la corrupció política. L’urna en la qual depositem el nostre vot és transparent, i no ho és per casualitat, sinó perquè simbolitza que el procés de guanyar unes eleccions és net, es fa sense trampes, ja que està a la vista de tots, i tots podem comprovar que no hi ha hagut cap manipulació

a l’hora de triar els nostres representants polítics. I de la mateixa manera que triem públicament els nostres governants, aquests, des de les institucions polítiques, han d’assegurar que la gestió pública siga igual de clara i de neta, ja que és la seua obligació i, a més, disposen de les normes i dels mecanismes legals adequats per a poder-ho fer. Cada volta, per tant, que algun polític se salta les normes o els procediments legals i afavorix la corrupció, no solament està cometent una il·legalitat (cosa òbvia), sinó que també està traint i embrutant el sistema polític - la democràcia - que li ha permès arribar a eixe càrrec. En segon lloc, cal dir que la democràcia assegura la netedat de l’elecció de càrrecs, però no exculpa a ningú de les faltes que ha comés. La democràcia no és l’aigua beneïda que t’absol dels pecats, sinó un procediment per a elegir els nostres governants (entre altres coses). Per això, quan el president Francisco Camps diu que ell, a pesar de tot, tornarà a guanyar

les eleccions i que, gràcies a això, quedarà lliure de tota sospita i responsabilitat, està confonent (intencionadament) dos coses: el sistema d’elecció i la seua responsabilitat política. La legitimitat política que té tot càrrec elegit o reelegit democràticament no neteja les pràctiques corruptes en les quals puga haver incorregut, sinó més aïna el contrari: en la mesura que un polític es va corrompent va perdent legitimitat política, perquè, com he dit, està actuant en contra del sistema democràtic, dels seus valors de transparència i de servei públic, i dels compromisos que va adquirir quan va ser elegit. Per últim, i per a mi tal volta allò encara més escandalós, és que vivim en un clima de tolerància cap a la corrupció política que no solament clama el cel, sinó que acabarà amb la democràcia. Qui no ha sentit dir, per justificar la corrupció, que “tots els polítics són iguals”? O qui no recorda les declaracions de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, del PP, quan va dir que la 2


La Torre de les Maçanes - Agost de 2010 - Nº 3

Los de aquí y los de fuera

corrupció és consubstancial a les institucions polítiques? Per què el president del PP, Mariano Rajoy, s’amaga i calla cada volta que apareix algun cas de corrupció en el seu partit fins que no se li ocorre alguna cosa per a eixir del pas? Ni tots els polítics són corruptes (altra obvietat), ni la corrupció pot ser consubstancial a les institucions polítiques democràtiques (aquestes estan per a evitar, justament, la corrupció), ni hem de callar. Si continuem callant i justificant la corrupció política acabarem amb el sistema democràtic perquè, repetisc, aquest sistema és incompatible amb la corrupció. En una dictadura, per contra, tot es fa d’amagat, amb censura, i així les corrupteles dels que manen no ixen a la llum pública i els ciutadans no les podem denunciar. Si degradem tant la democràcia, si ens acostumem a aquest estat de coses i a considerar que la trama Gürtel, per exemple, és una cosa normal (“consubstancial”, com diria Esperanza Aguirre), estem podrint la democràcia des dels seus fonaments. I quan estiga podrida del tot, quan justifiquem o girem la cara davant la corrupció, quan ens hàgem cregut que tots els polítics són iguals, vindrà algun salvador de la pàtria (un altre!) a posar “ordre” i ens agafarà completament desmoralitzats i sense capacitat de reacció. El berlusconisme a Itàlia, amb les pràctiques clientelars corruptes a la manera de la màfia, amb la reforma de la justícia per evitar que els corruptes siguen empresonats, amb les restriccions a la llibertat de premsa i d’informació (l’anomenada “Llei Mordassa”), representa un seriós avís del que ens pot passar ací molt prompte. Espavilem, doncs...

han tenido que ir a vivir a otros pueblos más o menos grandes n invierno largo y duro principalmente por motivos de ha dado paso al espera- trabajo. Por otro lado, somos do verano y con él, viejas polé- cuatro gatos los que vivimos micas vuelven a resurgir. durante todo el año en el pueOrganismos oficiales, Ayun- blo y no somos suficientes para tamiento y Diputación ofrecen que se organice nada, sin olvialgunas actividades de ocio dar el gran esfuerzo que cuesta dedicadas a los niños y niñas organizar cualquier actividad. de la localidad. Y no sé por qué ¿Por qué no caben todos? motivo siempre acaban algunas Ése es el verdadero discurso madres enfrentándose a otras, bien “a la cara” o “por detrás”. que deberíamos defender. Y es que resulta que se ofrecen Resulta absurdo que dos o pocas plazas para realizar acti- cuatro niños no puedan partividades deportivas y de ocio. cipar de las actividades antes Este año son: natación, fútbol, citadas porque el grupo es detenis y un taller semanal de ma- masiado grande. nualidades y cuentos. Y resulta lamentable que Ésta es la verdad objetiva seamos nosotras las que tenpero por nuestras cabezas (las gamos que enfrentarnos las de de las madres de aquí) nos pa- aquí contra las de allá. Nadie san una serie de extrañas pero debería enfrentarse con nadie. inevitables ideas cuando vas a Toda una vida fomentando apuntar a tus hijos a una de esel separatismo y el enfrentatas actividades y te dicen que miento por una cuestión de ya no puede ser, que ya no hay mala organización o por una plazas, ideas como: que si fufalta de previsión por parte de lanito es de fuera y sí que está las autoridades “competentes”. admitido, que si no sé quién no Si el problema es el dinero, está aquí empadronado, que deberían asistir sólo los de aquí que se reparta mejor el que se o por lo menos tener preferen- dedica a juventud y deporte. cia. Dejémonos de peleas y ba-

Llúcia T. C. - “Madre de dos de aquí”

U

Y pregunto yo: ¿qué es aquí y qué es allá? Al fin y al cabo los de fuera son del pueblo que se

tallas, que en el mundo ya hay bastantes guerras.

3


La Torre de les Maçanes - Agost de 2010 - Nº 3

Mesures d’ordenació urbanística Juan Domènech García

L

a Direcció General del Patrimoni ha iniciat l’expedient per a protegir l’entorn de la Casa Alta, declarada Bé d’Interès Cultural (BIC). (periòdic Informació de 22 de juny de 2010). Les mesures d’ordenació urbanística implantades per la Conselleria de Cultura, que afecten als voltants de la Casa Alta, l’edifici més emblemàtic del nostre poble i del qual portem el nom, haurien d’afectar a tot el casc antic del poble i al nostre patrimoni ambiental i etnològic, ja que està demostrat que estem acostumats a fer el que ens dona la gana, mirant sempre la nostra conveniència i sense mostrar cap respecte per l’entorn i pel patrimoni natural , arquitectònic o cultural. Podem parlar de: - Barrancs i aigüeres afectats o amenaçats per construccions il·legals o projectes faraònics amb conseqüències imprevisibles. - Escombreres il·legals. - Masos tradicionals arrasats per fer noves edificacions de malt gust.

- Noves edificacions (cotxeres, xalets...) construïts sense respectar les normes urbanístiques, sense llicència municipal o en llocs que fins ara romanien verges.

sos, forcem a les autoritats a prendre mesures dràstiques.

Les malifetes urbanístiques consentides, per les nostres autoritats locals i comunitàries, a - Espoli del patrimoni munici- veïns i a forasters aprofitats i amb pal amb apropiacions indegudes i pèssim gust, que han fet i desfet construcció d’edificis en solars que durant anys en el que era seu i el eren de tot el poble de La Torre. que no ho era, fa que ara ens sor- Interrupció de les vies pecuàries prenguem de mesures que són ocupades per construccions o talla- normals en qualsevol lloc del nosdes descaradament per tancaments tre entorn. i portes metàl·liques. Esperem que aquestes normes De vegades les mesures que es facen complir EFECTIVAMENT i pren l’administració semblen exa- no es quede tot en un cant al sol o gerades i la gent es rebota sense una bonica notícia d’estiu. pensar que som nosaltres els que, amb les nostres actituds i exces-

4


La Torre de les Maçanes - Agost de 2010 - Nº 3

Obri l’ull...! Secció de continguts múltiples de la comarca, del món... que ens pareguen interessants per a compartir-los amb la gent del poble

Mujer, Violencia y Medios de Comunicación Carmelo Hernández. Psicólogo Profesor de la UNED

colegiado.

Esta reflexión se centra en destacar la responsabilidad de los medios de comunicación en la conformación de la subjetividad evolutiva de hombres y mujeres en lo referente a la noción de género entendida como el conjunto de creencias, actitudes, valores, conductas y actividades que diferencian a hombres y a mujeres a través de un proceso cronográfico de construcción social que va mas allá de la mera diferenciación sexual.

Quim Duran

1. FRANCISCO CAMPS Pilotes fora i gols amb elegància. Amic íntim de l’àrbitre. 2. MARIANICO EL CORTO Lateral dret. Sardanista amb poca visió de joc.

L

a capacidad de influencia de los medios de comunicación en la configuración de los sistemas de creencias y valores y en el modelado de las actitudes y posiciones éticas e ideológicas de las audiencias es evidente en las sociedades de la información. Los canales informativos, en un sentido amplio incluyen, además de la prensa, la radio y la televisión, otros medios de difusión tales como la publicidad, el cine, los videojuegos, los comics, los video clips de promoción musical o la utilización de la “red de redes”, es decir, Internet.

La millor Selecció del món

3. SINDICATS Tot controlat per l’esquerra. 4. ATURATS dependencia respecto de la figura masculina, inferioridad física y/o intelectual y una emotividad caracterológica enfermiza. Este reflejo mediático se convierte en un poderoso veneno para alentar y perpetuar las situaciones y relaciones de desigualdad entre hombres y mujeres, donde subyace la causa real de la violencia estructural hacia la mujer “por - el - mero - hecho - de - ser - mujer” y tiene su más dramática expresión, en el tratamiento informativo que muchas veces se da a la violencia que se ejerce contra las mujeres, desde una valoración informativa totalmente inadecuada, lo que además tiene efectos muy perniciosos en la construcción del “retrato social de las mujeres” como víctimas, objetos, sexo débil y figura dominada y dependiente.

La violencia que se ejerce soEs esencial, por tanto, plantear una reflexión respecto a cómo los bre las mujeres, concluyendo ya, medios de comunicación, y en ge- tiene marcado componente ideoneral toda la llamada “industria de lógico, que no solo se sustenta y la cultura”, vierten un constante retroalimenta en la utilización del goteo de imágenes y expresiones lenguaje sexista sino también en que muestran una visión distor- la degradación de la imagen que sionada de la mujer a la que invis- de las mujeres se ofrece en los ten de un perfil caracterizado por medios y canales de comunicalos rasgos de indefensión hacia y ción.

Més de quatre milions i mig de registrats a www.esticsensefaena. com 5. FUNCIONARIS Un cinc per cent més contents i productius. 6. PENSIONISTES Treballadors infatigables fins a la mort per congelació. 7. JOSÉ JOAQUÍN RIPOLL Pregonaor provincial. Repartidor de brossa imputat. Interior dret. 8. LLEI DE DEPENDÈNCIA Broma de mal gust. 9. CAIXES I BANCS Pilla, pilla, pilla....pilla “de maravilla”. Màxims golejadors i capitans. 10. ZAPATERO Driblador de promeses incomplertes. Estatururut. 11. Mª T. FERNÁNDEZ DE LA VEGA No sé de quina crisi em parla... VISCA ESPANYA!!!.

5


La Torre de les Maçanes - Agost de 2010 - Nº 3

La pallissa Articles en to d’humor que poden fer gràcia, o no...

Coneixes el teu poble? Una versió torruana de l’èxit televisiu “Slumdog Millionaire” va.

a) En els Alcavons. b) En el l’Ajuntament.

carrer

on

está

c) En la Foia Blanca. d) En el carrer del Sol.

7.- Quins jugadors destacaven a) La que no en tenia, no escura- pel seu “saque” i bon jugar? a) El Surdo.

b) Tallant draps.

b) Els Camonines.

c) Amb fulles d’estepera.

c) Aniceto

d) Amb corda desfeta.

d) Chaparro, Antonio l’Ingeniero”, José María l’Esquilador, 3.- Abans dels forns de Pili i Maricarmen, quantes panade- Josenet, El Xato... ries va a arribar a tindre el poble? 8.- Cada quants anys “toca” a) Les mateixes

fer la Festa a Sant Gregori?

b) Només una

a) Sol ser, mirant els anteriors programes, cada quatre anys.

c) Hi ha hagut fins a quatre d) No hi havia, cadascú es pastava i es coia el seu pa. 4.- Ara coneixem a Josele “el Ferrer”, peró abans d’ell, ...hi havia ferreria?

b) No se sap, “depende”. c) Ara, com que “la bolsa” va quedar buïda, segons es va vore, a saber que pasarà. d) Sempre, pots apuntar-te “pel Corpus”.

a) No, ell es el primer que treballa 9.- El peix, abans d’haver pesel ferro i ferraria cavalleries, donat el cateria…on es comprava? cas. Mari Carmen Hernández Ramos

b) Jesús i Simeon varen ser els que ferraven en els anys cinquanta.

a) En la Plaça, on ara esta l’olivera.

b) A l’era de La Foia. c) Venien de Relleu. Heu de saber que totes les rec) En el pati de les escoles. d) Ferrar era delicat, i es feia per postes són verdaderes i que han estat contrastades abans de po- encarrec. d) Al costat del llavador. sar-les aci. 5.- Ja que toquem el ferro, 10.- Abans de les portes que 1.- Abans d’haver aigua co- toquem la fusta. Cuantes serre- té ara l’Ajuntament, hi havia alrrent a les cases… on anaven les ries teniem als anys cinquanta, tres? com eren? seixanta. dones a rentar l’escurada? a) No , tot era com ara. a) Cap, ho compravem fet. a) Aixó no pot ser, que no hi hab) Si, eren d’alumini, i per aixó les guera aigua corrent. b) Serrar, serrar, no es serrava. llevaren. b) En els corrals de les cases. c) Cinc. c) Com que erem molt pobrets, c) En el carrer, a la porta de casa. entravem per un arc cobert per una d) Dos. cortina de canudets. 6.- La pilota Valenciana, era lo d) Les portes eren de fusta clave2.- Com que no hi havien fre- més gran en les vesprades dels galls, com hui els coneixem, com diumenges d’estiu en La Torre. tejada. es feien els fregalls aquelles do- ¿En quin carrer es jugaven les Consulteu les sol·lucions partides? nes? a la pàgina 7 d) Al riu.

6


La Torre de les Maçanes - Agost de 2010 - Nº 3

Temps de batre Ángel Espí Fenollar

J

o me’n recorde...

pensa.

Tenia 11 o 12 anys... un

El temps passa i el cicle es torna a complir. És com una roda, una nòria, la roda del meu amic en bicicleta... Juliol, anys 70... Sega, garbeja, bat i venta, arreplega blat, palla i guarda-ho en el rebost. Era una roda... tots els anys la mateixa. Fent les mateixes coses i aprenent coses noves. Sol·lucions a: Coneixes el teu poble? FE DE ERRADES. En l’anterior revista hi ha una errada. La casa de “la Tia Rosario”, estaba on ara viu Carlota, i no en L’infern. Disculpeu. RESPOSTES 1.- c, d. Les dos valen. En la porta de casa escuraven en llibrells. Un per escurar i altre o altres per aclarir. Normalment anàvem al riu, que portava aigua. Les dones carregaven l’escurada en una cuba o llibrell, i la portaven al cap, igual que moltes altres coses. 2.- d. Desfeien cordells i els banquejaven en clorur, que és més fort que el lleixiu. A aquest fregall, li afegien com a detergent, testos d’olla esclafats, argila (la del Moral era molt bona), terreta, o be oli mesclat amb cendra calenta. 3.- c. Estava la de Lola del Forn. En el mateix lloc, la de Mario i Pepito. Enfront d’on viu Maxi, mes o menys, el del tio “Cèntim” i va ser tambe del pare de Paquita “Carolina”. Juanito i Lola i el fill, on ara el té Pili i Victorino i Maricarmen i Tomàs, primer, enfront de Segunda i ara en la casa on abans vivía el metge Morant i la seua dona Marina. 4.- b. Eren els ferrers, Jesus i Simeon.Tenien la ferreria on ara té el

jardí Veronica. I per on es baixa ara, abans hi havia un bassonet cobert, que tenia aigua que gastaven per gelar els ferros incandescents. Ferraven animals, i treballaven el ferro. Ho feien molt be. 5.- Cinc. David, Gori Corna, Pep Roc, Antonio Roc, Candido, Guillermo, i ara ja Martin. 6.- On esta l’ajuntament. Hauria de tornar-se a jugar. S’ha perdut 7.- Totes son vàlides, i encara hi han mes que ara no recorde (demane disculpes). Era un goig vore les partides. Per cert, que es trencaven alguns cristalls i alguna pilotada et feia vore les estrelles de colors si t’encertava. Els jugadors ho feien molt be. Uns Mestres. 8.- 1. Sense paraules em deixa l’assunt de les festes . 9.- a. I no ens feiem malalts. El peix el portava “Frasquito”, i vespes hi havien més que gènero. Per suposat no hi havia cap olivera.

Això és el que pense... I em diuen Auella. Hi ha que atrevir-se a ser el que un és i mantenir-se en això fermament i, aplegat el cas, s’ha de saber cedir el lloc als nous déus... Hi ha que saber morir. Vas entrar com una rabosa, vas governar com un lleó, vas sortir com un gos. Pot ser un cicle o no. En l’orde veig la solució. Tenia 11 ó 12 anys... I em diuen Auella. Una cita: El cátaro admite un mundo de mezcla en el que las almas celestes seducidas por el principio o ángel del mal se encuentran aprisionadas por la materia de la que no podrán salir si no a través de sucesivas purificaciones, en una incesante purificación. (Del Códex Templi).

10.- d. Les portes eren de dos fulles, de fusta molt grossa. Una es quedava fixa, i l’altra podia obrirse pel centre. Estaven xapades en metall (llanda) i clavetejades fent mostres (una corona, una data... 1870? no la recorde ben be). Les de l’església també eren germanes. S’han perdut.

7


La Torre de les Maçanes - Agost de 2010 - Nº 3

El Bassi Per a parlar de lo que dona el dia

A mi, què m’agrada?

l’elevat endeutament al que ens ha conduit el despilfarro i la abundància del que mai no ha portat bragues, les costures li fan llagues, i que també es deu a l’elevat número de contractacions laborals, . El deute històric del poble, anava pagant-se. Consulteu el número dos de la revista i voreu com EL GOVERN DEL BLOC, ni va fer prestecs per cremar els diners en “gasto corrent”, i va rebaixar molt el deute. Ho escric en veritat, com deia un amic meu. Mari Carmen Hernández Ramos

1.- A mi m’agradaria, que els programes de festes d’este poble que siguen pagats per Organismes Públics, s’editaren en llengua valenciana, almenys la part dels saludes, els peus de fotos,... ja que hem de tornar a recordar que des de l’any 1981 el valencià esta en les escoles, i que la gent que ara té sobre la trentena el domina, i els demès també, amb una poqueta de bona voluntat. 2.- A mi m’agrada l’ètica de la responsabilitat en els habitants de La Torre, per part del govern municipal, i hi entren tots els regidors, governen o estiguen per tornar a governar. Eixa ética cal que es manifeste per damunt d’interessos que no conduisquen al benestar dels ciutadans del poble. La opinió manifestada legitima, lliure i respetuosament per a discutir en un planol d’igualdat democrática els diferents punts de vista, ha de conduir-nos sens dubte, a fer les coses de manera diferent a com venen

fen-se fins ara. Els politics haurien de recordar que no estaran en el carrec sempre; que el record dels seus actes, de les seues paraules les qualificarà el ciutadà, i que ací la diferència de vots, que pot donarte certa legitimitat per actuar; és de dos amb el PSOE, i de set amb el BLOC.

Fixeu-vos i voreu qui paga impostos ací i qui els puja i (a voltes) no els paga ací. Dos frases fetes per últim: - NO LA HAGAS Y NO LA TEMAS. - ACABAR-SE LA PALLA, MORIRSE EL BURRO I CAURE EL PESEBRE, TOT VA SER UNO.

3.- A mi m’agradaria saber que dimonis es això que han obrat en “La Casa de Cultura” (q.e.p.d). 4.- A mi m’agradaria que la MANCOMUNITAT DE LA BONAIGUA se n’anara a un altre poble. És un gasto inútil. 5.- A mi m’agradaria que s’haguera gestionat millor la piscina. De donar-la gratis el primer any, a no tenir ni sombrilles. 6.- I per últim, a mi m’agradaria saber que pensa aquest ajuntament governat pel PP, del que va dir RAJOY, “NO SUBIREMOS LOS IMPUESTOS”, quan l’augment de la pressió impositiva als ciutadans de LA TORRE, consequencia de

8


3 - El Poblema - Nº 3  

Full editat pel col·lectiu del Bloc de La Torre de les Maçanes

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you