* Reportatge
començar a Sant Pol a cicle superior, a partir de 5è. Ara d'Irlanda també ens han convidat a participar en una exposició l'any vinent i ens estem plantejant si és possible, perquè requereix molta feina, esforços econòmics, dedicació... Està naixent també una relació amb altres arpilleristes i altres projectes, que això tampoc sabem com es va cosint, perquè és un cosir humà, un cosir de relacions, de projectes, d’històries que van fent històries. “Això d’enfilar és el que costa més; costa més que cosir”
I aquest curs torneu a engegar un nou projecte.
Què tenen les arpilleres?
L’experiència es va iniciar al curs 2009-10 amb la promoció de cinquè, que són les arpilleres que ara s'han exposat, però l'any passat no es va poder fer. Ara al gener tornem a començar amb la promoció d’aquest any i la veritat és que ens ha agafat per sorpresa perquè jo no tenia cap intenció de cosir arpilleres aquest curs. L'únic que s'havia de fer era l'exposició i la participació al fòrum amb la que ja ens havíem compromès com a participants i organitzadors. Jo pensava que això s'havia pràcticament acabat, i que ara ho exposaríem perquè els pares ho veiessin. Alguns pares sabien que havíem cosit però no havien vist l'obra perquè no havia sortit de l’escola, molts nens no l'havien exposat ni a la pròpia família. Per tant, aquesta exposició la fèiem perquè no ens semblava just anar a Barcelona i no mostrarho també al poble. Però què ha passat, que als nois i noies els ha agradat i han demanat tornar-ho a fer.
Com que estàs explicant una cosa que tu has volgut explicar, que ningú t'exigeix, que ningú t'ho demana, van passant coses, i el nen es comença a relaxar. Ara faré això, ara faré allò, va sortint... És una cosa molt pròpia, no hi ha mà adulta, el nen decideix quina roba, quin color, tot. És una obra absolutament teva, i això també és important a nivell terapèutic... És un projecte molt transversal. Aquesta experiència dispara la possibilitat de fer moltes activitats al voltant, puc treballar matemàtiques. Puc treballar medi social, diferents aspectes del currículum. Aquesta és la base i el que interessa és com es valora tot el procés d'aprenentatge, i és un procés d'aprenentatge tan integral! Estàs treballant intel·ligència emocional, estàs treballant currículum, la persona, valors socials, democràcia, cultura de pau... És una riquesa extraordinària, però hauria de tenir temps per poder reflexionar i ordenar tot el material, i amb el dia a dia és difícil. Tot un esforç que després ha tingut la seva recompensa. Ens van fer la invitació per participar en aquest primer fòrum d'arpilleres amb altres experiències de Catalunya. La direcció va apostar-hi i per això l'escola de Sant Pol hi ha pogut aportar tot un treball. Altres escoles de Catalunya i de l'Estat espanyol ja estan veient l'experiència com una oportunitat de treball i com un llenguatge artístic, i no sabem tot això cap on portarà però la cosa està agafant força. Està anant d'una manera que jo ni m'havia plantejat. Ara hi ha una escola de Barcelona que ens demana assessorament, també una de Bilbao... A Barcelona volen començar a fer-ho amb nens de segon, això encara no s'ha experimentat, ja que la iniciativa va
“Amb una arpillera puc dir les mateixes o més coses que amb un llapis”
‘L’arpillera és una cosa molt pròpia, no hi ha mà adulta, el nen decideix quina roba, quin color, tot. És una obra absolutament seva.’ *20