/ 39
...i Carn d’Olla
Abril 2012 - Núm. 274
EL TEMPS PLUJA
De l’1 al 31/3/12
Màxima 22/3: Total 31 dies: Mitjana dels 31dies:
23 l. 40 l. 1,3 l.
EL SOL
COGNOMS CATALANS
TEMPERATURA
Màxima 30 i 31/3: Mínima 5/3: Mitjana 31 dies: .
26º 3º 11,9º
LA LLUNA
Del 28 d’abril al 26 de maig del 2012 EL SOL 25/04 de 4h57’ a 18h42’ 30/04 de 4h50’ a 18h47’ 1/05 de 4h48’ a 18h48’ 5/05 de 4h43’ a 18h52’ 10/05 de 4h37’ a 18h58’ 15/05 de 4h32’ a 19h03’ 20/05 de 4h27’ a 19h08’ 25/05 de 4h24’ a 19h12’
LA LLUNA Creixent del 29/04 al 5/05 Plena del 6/05 al 11/05 Minvant del 12/05 al 19/05 Nova del 20/05 al 27/05
(Les hores corresponen a l’horari solar. Cal sumar-hi dues hores més a causa de l’avançament oficial dels rellotges en el periode d’estiu)
Nota de la redacció Sobre la nota aclaridora de la Comissió de Festes (pàgina 7) Podem admetre que s’opini que la informació donada sobre el Sopar de la Festa de la Dona no reflecteixi amb exactitud la realitat dels fets, cosa que demanem disculpes si és així. Però el que rebutgem són les afirmacions ofensives sobre el nostre treball, acusant-nos de tergiversar i manipular la informació, quan només vàrem posar sobre el paper les explicacions que els mateixos responsables de l’empresa organitzadora i de l’ajuntament, així com alguns veïns, ens van explicar. És lamentable que entitats que persegueixen una mateixa fita, treballar per la cultura martinenca, es dediquin a l’ofensa dels altres, i més quan la informació que es donava en cap cas era ofensiva, ja que ajudar en l’organització d’una activitat popular no és cap actitud reprovable sinó ben lloable.
FE D’ERRATES En el treball de recerca publicat el mes passat sobre la Família Miret vàrem ometre l’agraïment a Mn. Miquel Raventós per la seva col·laboració en la consulta dels arxius parroquials, cosa que fem ara, públicament.
Propera sortida d’
Butlletí número 275 Dissabte 26 de maig de 2012
38-39 ABRIL - Escudella.indd 53
Benhages (o Benages, Benaiges) Aquest cognom procedeix d’una grafia aglutinada de la locució ben hages -derivat del llatí bene habeas-, que significa bé tinguis, usada com a fórmula de benedicció o auguri. Hi ha famílies d’aquest cognom a Barcelona, Falset, Bellmunt, Benifallet, Bonastre, Cambrils, la Fatarella, Marçà, Mont-roig del Camp, etc. Al segle XVII hi havia una família Benhages a Girona a la qual pertanyia Francesc Benages i Durban, que el 1702 fou agraciat amb el privilegi de Ciutadà Honrat de Barcelona. El seu fill Feliu de Benhages i Vicenç, el 1739, ja mort, fou agraciat amb els privilegis de cavaller i de noble. Uns Benages porten un escut faixat d’or i de sable. Benet Aquest cognom procedeix de l’antropònim llatí Benedictus, que vol dir beneït, que és el nom de sant Benet, fundador de l’ordre benedictí. És, per tant, un cognom patronímic, que es troba molt escampat per Alcover, Amposta, Arenys de Mar, Artesa, Badalona, els Hostalets de Balenyà, Barcelona, Blancafort, la Sénia, l’Espluga de Francolí, Falset, Flix, Garcia, Godall, els Guimaets, Marçà, la Masó, el Masroig, Morena, el Perelló, Picamoixons, Porrera, Querol, Sabadell, Vallbona, Valls, etc. Uns Benet de Barcelona tenen per escut; de gules, 3 bitlletes d’or carregades cadascuna d’una lletra B de sable. Uns altres el porten d’atzur, un be d’or; el cap d’or, una creu de Tolosa de Gules. Berenguer (o Baranguer, Barengué, Barangé)
Cognom patronímic procedent del nom de fonts Berenguer, derivat del nom germànic Beringar, compost de berin, que vol dir onso, i de gair, que vol dir llança, o de gar, que vol dir preparat per a la lluita. Com a cognom és molt estès per Catalunya. És rar, en canvi, com a nom. El 1702 Epifani Berenguer fou nomenat cavaller, i el 1713 Simó de Berenguer fou elevat noble. El doctor en dret Antoni Berenguer de Gabriel, natural de Barcelona, fou nomenat cavaller el 1692. El 1645 Josep de Berenguer i d’Anglesell rebé el cavallerat i suposo que d’ell descendeixen els actuals comtes pontificis de Berenguer, així com el compte de Cifuentes, gran d’Espanya, marquès de San Román, compte de Cron i baró de Lardies. El 1638, Joan de Berenguer de Castellgermà, d’una família de la Pobla de Segur, fou fet cavaller, i el seu fill, Isidre de Berenguer de Castellgermà, noble el 1668. Uns Berenguer porten escut partit: al 1r d’argent, 3 faixes de sinople; i al segon, de sinople, un lleó d’argent. Uns altres porten escut vairat en ondes d’or i d’atzur. Uns altres: de gules, una banda d’or. Altres el porten quarterat: al 1r i al 4t d’or, un lambel de 3 pensant d’atzur; i al 2n i al 3r d’argent, una torre de gules tancada de sable. Els Berenguer de Barcelona (però oriünds de Lleida) porten: d’atzur, una flor de lis d’or naixent d’un peu ondat d’argent carregat de 2 faixes ondades d’atzur, acompanyada al cap de 3 estrelles d’argent posades en faixa.
25/04/2012 12:25:24