Page 1

P

ua q

s agrar cte is u d d o e r

ol 貌 gi c

s

id

ial c er

t, ec lita

* renciaci贸 c om ife


AgroQ Productes agraris de qualitat ecol貌gica i diferenciaci贸 comercial Edita: Uni贸 de Pagesos de Catalunya


material genèric - 3

INTRODUCCIÓ

La qualitat dels productes

volem apuntar pràctiques

a les societats del “món oc-

dels requeriments estricta-

breument. És un concepte

produccions

d’un sistema de produc-

tra societat, menjar cons-

agraris no es pot definir ampli. En funció del con-

text, acull accepcions múl-

agràries útils per obtenir que

puguin

rebre aquest qualificatiu.

tiples. Les propietats òpti-

La puja sostinguda dels

agrari varien en la mesura

sible pensar que la compe-

mes d’un mateix producte que cerquem

productes

de consum diferents per a usos diversos. No

obstant,

relativitzar

permanentment la qües-

tió és poc interessant. Cal

que ens hi aproximem i detallem els valors que ens

dirigeixen a apreciar un producte agrari concret i definir-lo com de qualitat.

Amb aquests materials, la

preus dels aliments fa plau-

titivitat de les produccions de

qualitat

i/o

ecològi-

ques s’incrementi. És a dir, avançar en la producció

cidental”, hem evolucionat ció agrari caracteritzat pel

fordisme, amb símptomes de saturació, a un escena-

ri post-fordista. Aquest, es

convencionals tenen difi-

diversificació, la competitivitat. A Catalunya, hem ob-

ha crescut els darrers anys i

diaris i prescindir d’insums

externs ha de ser un criteri rellevant per aquest tipus de produccions.

produccions de valor afegit creix encara. La qualitat esdevé un element important

en les pautes de consum que fins i tot determina el comportament social dels ciutadans i ciutadanes.

Unió de Pagesos de Cata-

També és cert que mai com

Així mateix, assistim a un

dir sobre la qualitat dels

tal quantitat de productes

d’allò que anomenem pa-

lunya pretenem aprofunproductes agroalimentaris abordant-la des de deferents punts de vista. A més,

fins ara s’havien consumit

considerats de qualitat, i diferenciats. Al igual que

d’altres sectors econòmics,

socialització.

disseny, l’especialització i

més directes pot ser, cada interessant. Evitar interme-

salut, status, un àmbit de

Malauradament,

la qualitat, la innovació, el

servat com la demanda de

dia, una alternativa més

titueix una font de plaer,

basa en la diferenciació,

diferenciada i poder obrir canals de comercialització

ment alimentaris. A la nos-

desenvolupament enorme ladar. Consumim aliments

per sobreviure però també per motius molt allunyats

les

pro-

duccions agràries catalanes

cultats per competir en els mercats globals. Aquest fet

fa necessàriament atractiva la possibilitat d’apostar per

les

produccions

de

qualitat, ecològiques i diferenciades

comercialment.

Fer-ho pot significar un pas endavant per garantir la viabilitat de moltes explo-

tacions agràries, i per tant contribuir al manteniment de l’espai agrari del país viu

i productiu. Són aquestes idees que la converteixen en una alternativa interessant a considerar.


CONCEPTE QUALITAT. L’EXCEL·LÈNCIA

Pagesos i pageses, produc-

Aconseguir aquesta dife-

reconèixer riscos en aques-

alimentària han servit per

tors de la matèria prima

renciació productiva real

ta allau de diferenciació.

depurar pràctiques nefas-

dels aliments. Aquests són

exigeix un gran compromís

Només aquells productes

tes de cares a l’obtenció

els

professional. Però també

difícilment

de qualitat,

güents capítols. Tal i com

proporciona

garan-

les seves característiques

vinguts

mencionem a la introduc-

ties per fer l’activitat ren-

en el procés de producció,

per modificar el projecte

ció, la qualitat pot ser un

dible a mig i llarg termini.

tenen un horitzó més pro-

agroalimentari català.

concepte massa difús. Cal

D’una banda, permet ocu-

metedor. L’exigència i el ri-

per tant, definir el tipus de

par segments del mercat

gor en els plecs de con-

De tant en tant s’afirma

qualitat a la que ens refe-

petits però que han viscut

dicions per certificar els

que és més complicat co-

rim. En aquest cas, parlem

una forta expansió. D’altra

productes agraris diferen-

mercialitzar

de la pròpia dels produc-

banda, enfront el desman-

ciats és vital per evitar el

de qualitat que produir-lo.

tes que els professionals

tellament dels ajuts pú-

conformisme i pràctiques

L’excel·lència

agraris podrien fer arribar

blics destinats a l’activitat

fraudulentes.

consistir

directament al consumidor.

agrària,

Aquella qualitat que inevita-

constitueix una estratègia

L’excel·lència no s’obté sen-

falsa.

blement s’ha d’obtenir per

sòlida de futur.

se

S’han

de productes diferenciats

destinataris

dels

se-

més

produir

imitables

per

no han esde-

punts

en

d’inflexió

un producte hauria

de

demostrar

que l’afirmació anterior és

qualitat reconeixement.

La demanda actual

de satisfer les expectatives

és abundant i estimulant.

i

que es generen al vendre

Avui, un producte agroali-

cer-

un producte. La confiança

mentari segur, organolèp-

bo, net, autèntic, atractiu. I

tificacions i marques de

de que el producte que

ticament apreciat, respec-

rebre a canvi el reconeixe-

productes agraris que pro-

s’adquireix és de màxima

tuós amb el medi, proper

ment i el preu just per

curen garantir alts nivells

qualitat ha d’estar fora de

i ben presentat, satisfà les

aquest producte excel·lent

de qualitat dels productes

qüestió. Si bé les crisis de

creixents exigències dels i

entre els altres semblants.

agraris. No obstant, podem

preus i entorn la seguretat

les consumidors/es.

comercialitzar en les millors condicions possibles: ofe-

Actualment

rir un producte sa, nutritiu,

apareixen

existeixen múltiples


material genèric - 5

Catalunya viu un moment àlgid del sector de la gastronomia. La cuina amb “DO” Catalunya és un referent a nivell mundial. El sector agrari pot aprofitar aquesta ocasió per desenvolupar més iniciatives que apostin per la màxima qualitat. La complicitat entre diferents actors: productors, comercialitzadors,

restau-

radors, consumidors i les Administracions públiques que requereix el desenvolupament

de

l’exel·lència

agroalimentària és encara una assignatura troncal

pendent,

l’existència aïllades

malgrat

d’experiències

que

es

consti-

tueixen com un aglomerat d’excepcions i que al seu torn permeten ser optimistes. Dissenyar i difondre eines per

mesurar

l’exel·lència

dels productes agraris de qualitat, ecològics i, dferenciats

comercialment

vol dir establir paràmetres quantificables. Per exemple, al voltant de la seguretat i salut dels productes i del seu gust. I també referents als impactes que generen sobre el medi i sobre l’economía agrària. A més s’ha de poder copsar el seu significat cultural i els seus valors comercials.


SEGURETAT ALIMENTÀRIA La seguretat alimentària és

escala: la polèmica sobre

D’altra banda, és fàcil per-

En definitiva, els productes

potser l’element de qua-

els additius que fan servir

dre el fil en el procés que va

agraris de qualitat, ecolò-

litat en el que més s’ha

el cuiners de l’alta restaura-

“del tros al plat”. L’enorme

gics, diferenciats ha de ser

avançat els darrers anys en

ció. Tots ells, més o menys

desenvolupament de la in-

segurs, com tots. Però a

l’agricultura

rellevants, són fenòmens

dústria i el comerç agroa-

més, avui poden ser agents

riscos per la salut derivats

que

permeten analitzar

limentari a nivell global ha

de salut humana. La cultura

del consum d’aliments es

l’evolució de la sensibili-

plantejat un repte sense

actual fomenta les actituds

controlen, mesuren i vigilen

tat que existeix al voltant

precedents per aconseguir

personals que es preocupen

permanentment. La legisla-

d’aquest

dels

la traçabilitat de tots els ali-

per menjar sà. La difusió de

ció i instruments per garan-

efectes de les polítiques

ments. Aquesta hauria de

les virtuts de la dieta medi-

tir la seguretat dels aliments

aplicades en matèria de se-

permetre a tots els actors

terrània és un exemple para-

són amplis i exigents. La

guretat i de les conseqüèn-

implicats en el sector agroa-

digmàtic, així com el desen-

nostra societat no tolera la

cies que te la percepció so-

limentari trobar l’origen i

volupament del consum de

incertesa en aquest punt.

bre seguretat en les pautes

conèixer el recorregut que

productes ecològics degut a

de consum existents.

fan els diferents productes.

la incertesa que genera l’ús

La traçabilitat és una eina

massiu d’agroquímics i addi-

moderna.

Els

paràmetre,

No obstant, les situacions de risc zero són inexistents.

L’agricultura industrial ens ha

molt útil per evitar la inse-

tius en l’agricultura i indús-

En matèria de seguretat

permès disposar d’excedents

guretat dels aliments

tria convencionals.

alimentària hem assistit a

d’aliments. També ha fet obli-

crisis derivades de proble-

gatòria l’existència de lleis i

Avui en dia s’ha d’acreditar

Les dietes saludables, equi-

mes amb riscos clars per

normes estrictes en matèria

que els aliments són se-

librades, i en part també la

la salut humana. Tres ca-

de seguretat degut a la incor-

gurs previ a la seva comer-

cultura de la imatge i del

sos famosos: la crisi de l’oli

poració de pràctiques pro-

cialització autoritzada. És a

culte al cos que avui im-

de colza Espanya, la de les

ductives molt rendibles però

dir, la seguretat alimentària

peren també incentiven la

vaques boges a Europa, la

no prou curoses amb la salut

és un mínim i actualment

producció i promoció de

grip aviària a tot el món, el

dels consumidors/es. Solu-

no pot quedar comprome-

productes agraris de quali-

debat permanent al voltant

cionar aquesta qüestió ha su-

sa sota cap circumstància.

tat, ecològics, diferenciats.

dels OGM, són una mostra

posat destinar quantitats de

La inseguretat alimentària

Es poden aprofitar caracte-

dels efectes que te aquesta

recursos immensos per do-

queda fora de la llei. Els ins-

rístiques concretes de les

qüestió sobre la producció

nar respostes satisfactòries

truments de control públics

quals s’hagi demostrat que

i el consum d’aliments. Un

i finalment garanties per al

són un element important

el seu consum beneficiosa

altre exemple, a més petita

consum.

de prevenció.

per la salut o bellesa.


material genèric - 7

QUALITAT NUTRITIVA La qualitat nutritiva dels

seu voltant, que és enor-

més clars per observar els

comercialitzen.

productes agraris enllaça

me, degut a les polítiques

efectes comercials de la

manifest que la seva ac-

Posar

de

directament amb la qüestió

aplicades en matèria de

qualitat nutritiva estan en

tivitat és la responsable

anterior.

Les substàncies

seguretat alimentària. Fer

l’alimentació dels infants,

de la nutrició correcta del

de les que es composen els

arribar aquesta informació

la gent gran i col·lectius

cos humà és una estratè-

productes agraris conte-

i convertir-la en part del

amb necessitats especials.

gia indicada quan l’esforç

nen els diferents valors nu-

saber comú d’una societat

A més, degut, en absèn-

productiu realitzat ho me-

tritius que requereix el cos

equival a que els consumi-

cia “permanent” d’episodis

reix. Vetllar per tal que els

humà. Les seves propietats

dors tinguin la certesa que

d’escassetat

d’aliments,

productes agraris aportin

són fonamentals en el nos-

consumir aquell producte

els individus disposen de

l’energia, proteïnes i vitami-

tre creixement, el nostre

és beneficiós.

temps per tenir cura i es

nes... en les mesures òpti-

permeten vigilar els de-

mes per cada producte és

del nostre deteriorament

Els pagesos s’han de con-

talls dels continguts d’allò

un mèrit del sector agrari

com a essers vius.

vertir en els protagonistes

que mengen. És a dir, cada

i un element incontestable

d’aquesta realitat. La in-

dia existeix més interès

en favor de la qualitat dels

Pel consumidor és com-

dústria agroalimentària fa

per part dels consumidors

productes agraris.

plicat percebre la qualitat

temps que explota aquests

per conèixer amb precisió

nutritiva malgrat els amplis

valors dels productes agra-

els

dels

Finalment, cal apuntar que

coneixements existents en

ris que utilitza amb molt

aliments, la seva composi-

el sector de la restauració

aquesta matèria. La qualitat

d’èxit.

ció i es mostren recelosos

és un dels àmbits de con-

davant

manteniment i la prevenció

valors

nutritius

presència

sum de productes agraris

agràries

d’aquest tipus informació

on la seva qualitat nutritiva

veure amb la seva presen-

enfocades a obtenir va-

o davant productes ma-

està encara per explotar de

tació, te un gran potencial

lors nutritius destacables

nifestament poc nutritius.

forma explícita, per exem-

per transmetre i posar en

són importants. Igual que

L’esforç publicitari que fa

ple, a les mateixes cartes

valor la qualitat nutritiva.

es presta atenció a les

la indústria agroalimentària

dels establiments.

necessitats

en aquest sentit ho demos-

comercial dels productes agraris,

aquella que te a

Les

pràctiques

nutritives

de

la

no

tra.

La qualitat nutritiva dels

conreus i bestiar, cal estu-

productes agraris ha d’anar

diar i aprofitar comercial-

acompanyada

d’amplis

ment les propietats nutri-

Els

difusió

tives del producte que es

són els actors que més

de la recerca realitzada al

ven. Alguns dels exemples

coneixen el producte que

instruments

de

productors

agraris


QUALITAT ORGANOLÈPTICA ganolèptica està plena de

sura que el sector agrari

pels

ments, als productes agra-

subjectivitat?.

El cert és

s’organitzi, aprofundint en

d’aquí. Posar-se d’acord o,

ris. La qualitat organolèp-

que hi ha productes àm-

la qualitat de les produc-

conèixer bé i oferir produc-

tica d’un producte agrari

pliament adjectivats com a

cions, aquesta informació

tes amb les característiques

implica a la totalitat dels

bons, exquisits, excel·lents,

aflorarà.

organolèptiques requerides

sentits dels que disposem.

... i d’altres que no gau-

Per tant, definir un produc-

deixen d’aquest reconeixe-

L’altra font de coneixement

qualitat és acostar-se molt

te com a bo suposa que

ment. Els gustos canvien

sobre la qualitat organolèp-

a la diferenciació comercial

ens ha semblat atractiu a la

però ho fan d’una manera

tica és el cúmul d’opinions

garantida.

vista, que ens aporta aro-

prou lenta com per poder

emeses sobre els diferents

mes agradables, que te un

distingir la qualitat de la

productes agraris i les se-

La

sabor satisfactori i que ens

mediocritat sense caure en

ves característiques. La va-

te a veure amb la mida, el

resulta gustós al paladar.

la contradicció.

loració positiva i repetitiva

color, reflexos i tonalitats

per part de persones re-

ideals, la textura adequada

La idea de que un producte

Actualment s’obren línies

conegudes per la seva ex-

dels productes agraris. Tam-

és bo està molt influenciada

de recerca per conèixer

pertesa, fa que amb el pas

bé la seva tendresa, aromes

pel context en el que es pro-

quines són les caracterís-

del temps, la qualitat del

i olors, gustos, sabors, ... I

dueix el consum. Des de la

tiques

producte sigui vista com

l’ofici de pagès ha de decidir

diversitat de persones amb

fan que un producte agra-

objectiva, mesurable.

sobre molts factors que in-

diferents gustos fins a la in-

ri sigui apreciat. Els trets

finitat de circumstàncies en

concrets es descriuen però

El sector de la restauració a

metres: races i varietats,

la que es troben aquestes

manca encara una identifi-

Catalunya s’ha convertit, en-

sistema productiu i disseny

persones quan mengen i/o

cació sistemàtica de pautes

tre d’altres, en un proveïdor

de plantació, maneig del sòl

beuen. La qualitat organo-

productives que permetin

gegant de coneixement so-

i del bestiar, aspectes sani-

lèptica dels aliments canvia

l’obtenció d’aquesta singu-

bre la qualitat dels aliments.

taris, regs, fertilització i pau-

en el temps i l’espai. Son

laritat. És a dir, quines ón

I també ha esdevingut en

tes alimentàries, moments

tendències que varien en

les pràctiques agràries de-

una possible plataforma co-

de recol·lecció i sacrifici, ... al

funció de l’època i del lloc.

terminants per l’obtenció

mercial a nivell mundial pels

capdavall per intervenir en

Els sentits aplicats als ali-

específiques

que

pagesos

i

pageses

pel sector de la cuina de

qualitat

organolèptica

flueixen sobre aquests parà-

de qualitat organolèptica

productes agraris de quali-

les propietats organolèpti-

Vol dir això que tot es bo

en les diferents produc-

tat, ecològics i diferenciats

ques del seu producte final.

degut a que la qualitat or-

cions agràries? En la me-

comercialment

produïts


material genèric - 9

QUALITAT SOCIAL La qualitat social dels pro-

d’un territori concret, que

ductes agraris de qualitat te

creixent

ductes agraris guanya re-

transmeten

identitat.

impactes ambientals posi-

cial, inclosa la pagesia, per

llevància en les pautes de

Tant és així que la majoria

tius indiscutibles i afavoreix

les

consum dels ciutadans de

de segells de qualitat euro-

la seva competitivitat. Però

L’increment del consum de

forma progressiva. Aquesta

peus existents han optat

fonamentalment,

afavoreix

productes agraris ecològics

dimensió de la qualitat agru-

per certificar, principalment,

la qualitat i la diferenciació

és un dels fenòmens posa

pa diferents aspectes que

la procedència geogràfica

estimulant la

de manifest aquesta reali-

van més enllà de les pro-

del producte sobre el que

litat i la creació de canals

pietats atribuïbles als pro-

estableixen les seves regu-

de comercialització directes

ductes agraris diferenciats

lacions.

entre productors i consu-

La producció agrària i rama-

midors finals. La confiança

deria ecològica és un siste-

una

en si.

professiona-

sensibilitat

qüestions

so-

ambientals.

tat.

La proximitat dels produc-

apareix entre aquests ac-

ma productiu diferenciat en

QUALITAT

tes agraris és la relació que

tors. Això és degut a la casi

tota regla i que avui ja assu-

TERRITORIAL I

estableix el consumidor amb

inevitable transparència del

meix tots els reptes en ma-

CULTURAL. LA

l’entorn del producte, mit-

procés productiu, a la traça-

tèria de qualitat per guanyar

PROXIMITAT

jançant l’associació d’aquell

bilitat senzilla que permet la

i consolidar quotes de mer-

Consumir un producte agrari

producte i els seus sabors a

proximitat.

cat. Però per sobre de tot

propi d’un lloc, tradicional en

un territori, una cultura, un

un indret determinat, fruit del

país, unes tradicions, fins i

La qualitat atribuïda a la

valor afegit en la minimitza-

saber local i de les adapta-

tot, a un caràcter i una ma-

proximitat fomenta el des-

ció dels seus impactes am-

cions humanes a un ecosis-

nera de fer.

envolupament

bientals.

basa les seva excel·lència i

sostenible

dels llocs i es retroalimenta,

tema concret i als recursos disponibles. Un producte ca-

D’altra banda, la proximitat

creant teixit econòmic i co-

En la majoria dels casos

racterístic, símbol d’uns trets

dels productes agraris pro-

mercial.

parlem de productes agra-

culturals i d’un entorn social

mou el consum local, les re-

ris ecològics quan aquests

singulars, rodejat d’una zona

lacions comercials properes.

compleixen

definida per un paisatge o

Així s’eviten grans desplaça-

paisatges únics.

ments dels aliments i els seus costos associats (en-

QUALITAT

determinades

normatives. El compliment

AMBIENTAL. LES

estricte, l’elevada exigència

AGRÀRIES I AiRE

previstos a la norma euro-

BONES PRÀCTIQUES

i els mecanismes de control

Els darrers anys s’han recu-

pea per la producció agrària

mundialització

cara que, paradoxalment, la

dels mercats agraris en els

globalització també permet

que l’origen dels aliment

que gent molt allunyada

perat i desenvolupat pràcti-

ecològica i, les diferents

perd importància, assistim

senti com a propers bens

ques agràries beneficioses

normes subsidiàries de les

a una valorització dels pro-

amb orígens molt llunyans).

per al medi ambient. Aquest

regions, fan possible acre-

ductes locals, procedents

Reduir el transport dels pro-

fet te molt a veure amb la

ditar amb plenes garanties

Enfront

la


que els valors ecològics es

superficial, d’aquest tipus

el pagès per la seva feina o

rentable i els consumidors

preserven íntegrament. El ri-

de qualitat, és l’element que

productes i el que acaba pa-

poden obtenir productes

gor en l’aplicació dels regla-

permet avui accedir a qual-

gant el consumidor final.

excel·lents a bon preu.

ments és també una de les

sevol tipus i escala de come-

característiques que ha pro-

rç: del local a l’internacional i

Amb el consum de produc-

porcionat el prestigi del que

de la botiga especialitzada a

tes agraris de qualitat econò-

gaudeixen

productes

les grans superfícies comer-

mica vol dir que s’afavoreix

provinents de l’agricultura i

cials. Finalment, contribuir al

als professionals agraris per

ramaderia ecològiques.

reconeixement de la funció

tal que desenvolupin el seu

els

QUALITAT COMERCIAL. L’ASPECTE DEL

PRODUCTE. I LA TRAÇABILITAT.

La qualitat comercial d’un

ambiental de l’agricultura és

ofici tenint en consideració

Però també és cert que al

pot convertir també en un

als consumidors finals. Es

producte són els esforços

mercat es poden trobar

actiu comercial.

promou el comerç de proxi-

realitzats per comunicar als

produccions ecològiques no

mitat, el manteniment de

consumidors el contingut

certificades. També n’hi ha

l’activitat agrària al territori i

del producte previ al seu

QUALITAT

la qualitat dels aliments. Es

consum. Les tècniques de

ECONÒMICA.

facilita el coneixement dels

màrqueting,

PREUS JUSTOS,

productes, la conservació

atractius, i sobretot la In-

PROFESSIONALS

dels usos agraris locals.

formació

La qualitat econòmica dels

Si

La qualitat ambiental dels

productes agraris és aquella

canals

productes

que incorporen bones pràctiques ambientals en el seu procés productiu i que suposen una millora la qualitat del producte obtingut.

AGRARIS

els

dissenys

proporcionada

fan que un producte sigui obrir

percebut com segur, bo, sa,

comercialitza-

just, sostenible, elegant, ...

s’aconsegueixen de

abans de ser adquirit.

mit-

que evita els abusos en els

ció més o menys directes,

certificacions

preus. Tant per als pagesos

s’amplia

reconegudes o les relacions

com per als consumidors.

la competitivitat dels pro-

Els productes agraris dife-

de confiança, és un dels va-

La qualitat econòmica ha de

ductes agraris de qualitat,

renciats no només han de

lors més segurs per encarar

poder salvar la gran diferèn-

ecològics i diferenciats co-

ser de qualitat, cosa impres-

la comercialització. L’ampli

cia de preus que existeix

mercialment. Els pagesos

cindible. També ho han de

coneixement, més o menys

actualment entre el que rep

poden fer la se­va activitat

semblar.

jançant

les

agraris,

sig­nificativament


material genèric - 11

CERTIFICACIONS

El futur de l’agricultura

volupament dels distintius

passa per la producció

d’origen i qualitat agroali-

de productes de qualitat.

mentària es troba recollit

En aquesta línia i seguint

en el Decret 285/2006 de

les directrius que marca

4 de juliol.

la normativa europea,

juny, de qualitat agroalimentària de la Generalitat de Catalunya garanteix la conformitat dels productes agroalimentaris

en

les fases de producció, transformació i distribució així com estableix els mecanismes de coordinació entre els organismes corresponents

que

ga-

altra característica concre-

comunitari de DOP

i que siguin produïts, trans-

reconeixement

ta a el seu origen geogràfic

Avellana de Reus

formats o elaborats en el

Formatge de l’Alt Urgell i

la

Llei 14/2003 de 13 de

Productes amb

la Cerdanya

Distintius d’origen i qualitat agroalimentària. Denominacions

d’origen protegides DOP

Denominació emprada per a

designar

els

produc-

Mantega de l’Alt Urgell i la Cerdanya Oli de la Terra Alta Oli de les Garrigues Oli de l’Empordà Oli de Siurana Oli del Baix Ebre-Montsià Pera de Lleida Mongeta del Ganxet Arròs del Delta de l’Ebre

lloc, la zona o el país que dóna nom a la indicació. Productes amb reconeixement

comunitari de IGP Calçot de Valls Clementines de les Terres de l’Ebre

Llonganissa de Vic Patates de prades Pollastre i Capó del Prat Poma de Girona

ranteixin als consumidors

tes agroalimentaris pro-

la qualitat i la seguretat

cedents d’un lloc o zona

dels aliments. La Llei re-

geogràfica

gula el sector de la qua-

fonamentalment les seves

litat agroalimentària en la

característiques al medi

productes

Les denominacions d’origen

seva totalitat des d’una

geogràfic

siguin

agroalimentaris procedents

protegides DOP i les indi-

visió global. Fins al mo-

produïts, transformats i

d’un lloc, una zona geogràfi-

cacions geogràfiques IGP

ment la normativa sobre

elaborats en la zona geo-

ca o , excepcionalment, un

estan gestionades per els

aquesta

gràfica que dóna nom a la

país que degui la qualitat

consells reguladors corres-

denominació.

especial, la reputació o una

ponents. Aquestes tenen

matèria

molt dispersa.

estava

El desen-

que

i

que

deguin

Torró d’Agramunt Indicació geogràfica protegida IGP. Aglutina

els

Vedella dels Pirineus


com a finalitat la representació, defensa, garantia i

quotes obligatòries. · Elaborar i aprovar els

o

son controlats i certificats

que ha estat obtingut a

per una entitat externa.

composició

tradicional

partir de primeres matèries

Els productors i els elabo-

· Adoptar els mecanismes

tradicionals o mitjançant

radors poden fer ús del

reguladors son:

necessaris per a garantir

un mètode de producció

distintiu en els supòsits

· Fomentar les denomina-

l’origen dels productes i

o transformació de tipus

que determina la Comissió

cions d’origen protegi-

llurs procwessos de pro-

tradicional. A Catalunya te-

Catalana de la Marca de

des DOP i les indicacions

ducció, elaboració i co-

nen aquest reconeixement

Qualitat.

mercialtzació.

els panellets i el pernil se-

promoció de les DOP i IGP. Les funcions dels consells

geogràfiques IGP

pressupostos.

· Gestionar els registres

· Encarregar les certifica-

de productors, elabora-

cions segons el que mar-

dors i comercialitzadors.

Productes

rrà.

amb

aquest

reconeixement son bomDenominació Geogràfica,

bons, capó, conill, format-

reconeixe-

ge, galetes, mel, peix blau,

nims de control a què

ment comunitari les begu-

pollastre, porc, vedella, xai i

han

ca la normativa.

· Proposar possibles modi-

· Establir els requisits mí-

ficacions dels reglaments dels consells.

tenen

aquest

sotmesos

des espirituoses elabora-

torrons de praliné i trufats

certificats

els operadors inscrits en

des en la zona que li dóna

de xocolata.

precintes

totes i cadascuna de les

nom i de la qual obtenen

de garantia i el control

fases de producció, ela-

el caràcter i les qualitats

de lots, amb inclusió de

boració i comercialització

definitives, regulades i re-

l’autorització de les eti-

dels productes.

lacionades per normativa

· Expedir d’origen,

els els

quetes i les contraetiquetes dels productes

d’ésser

· Vetllar pel prestigi de les DOP i les IGP. · Promocionar les carac-

emparats. · Confeccionar les esta-

terístiques especifiques

dístiques de producció,

dels productes i infor-

elaboració,

mar-ne als consumidors.

comercialit-

de les etiquetes que indiquen

i les indicacions geogràfiques IGP. · Establir i gestionar les

La producció agrària té

establerta per la Comunitat

com

Europea. A Catalunya tro-

l’obtenció de productes de

objectiu

principal

bem amb aquest distintiu la

qualitat. Aquest sistema de

ratafia catalana.

producció posa un especial èmfasis en la utilització de productes i tècniques el

tària, Q, marca pròpia de la

més naturals possibles i

Altres figures de protecció

Generalitat que s’atorga a

exclou aquelles que poten-

de la qualitat son:

productes agroalimentaris

cialment poden malmetre

que tenen característiques

la qualitat del producte fi-

tradicional

diferencials fixades per un

nal o el medi ambient així

aques-

reglament específic, com-

com de les persones ja que

ta reconeix a un producte

pleixen els graus superiors

no permet l’ús de produc-

agroalimentari que té una

de les normes de qualitat i

tes químics de síntesi.

denominacions

d’origen protegides DOP

Ecològica

Marca de Qualitat Alimen-

zació. · Autoritzar i controlar l’ús

Producció Agrària

Especialitat garantida,

ETG,


consumidors

des de la producció a la co-

ecològics mitjançant el se-

mercialització. Per tal de ga-

gell imprès amb el logotip

rantir que totes les empreses

del CCPAE o algun altre or-

implicades en la producció

ganisme certificador junta-

compleixen la normativa eu-

ment amb la denominació

ropea, es realitzen controls i

‘Agricultura Ecològica’.

*

poden

c er

ial

productes

renciació c om ife

els

id

identificar

s

Els

ció comprèn totes les fases

t, ecol òg lita ic

Aquest sistema de produc-

s agrar cte is du d o e r

ua q

P

material genèric - 13

certificacions. El consell català de la Producció Agrària Ecològica es l’entitat que

Producció Integrada

A cavall entre la producció

realitza els controls als ope-

convencional i l’ecològica

radors mitjançant auditories

trobem la producció in-

dels sistemes de producció

tegrada.

i elaboració, i pren mostres

de producció té la finali-

qual s’estableixen les Nor-

dels productes per ser ana-

tat d’obtenir productes de

mes generals de Produc-

cacions. En les conclusions

litzats.

qualitat minimitzant l’ús de

ció Integrada a Catalun-

del Congres del mon rural

es garanteix que aquests

productes

agroquímics,

ya. (DOGC núm. 4677, de

de la ponència ‘La industria

productes no han estat con-

disminuint els residus i op-

17.07.2006, pàg. 31043).

agroalimentària a Catalunya’

taminats amb pesticides ni

timitzant els mètodes de

Igual que en altres certifica-

es determina que el excés

transgènics.

producció amb una integra-

cions, el consell regulador

de certificacions e qualitat,

ció total dels recursos dis-

es l’organisme encarregat

origen, forma de producció

Tant el sistema de produc-

ponibles. La producció inte-

de fer les auditories i cer-

pot confondre al consumi-

ció i elaboració com el sis-

grada garanteix productes

tificar els sistemes de pro-

dor final. Els experts con-

tema de control és comú a

saludables a la vegada que

ducció es realitzin segons

sultats per aquest estudi

tots els països d’Europa i

més respectuosos amb el

la normativa establerta.

opinen en general el mateix

està regulat pel Reglament

medi ambient que el siste-

(CEE) 2092/91. A més a

ma convencional.

més,

D’aquesta

la

manera

Comissió

Aquest

sistema

Euro-

i coneixen aquestes certifi-

hi ha massa certificacions i Definits els diferents tipus

aquestes no son conegudes

de certificacions existents,

per els consumidors.

pea publica cada any una

Les normes generals estan

ja siguin europeus o propis,

llista amb els organismes

regulades per el edicte de

s’observa que les opcions

Entre

autoritzats per realitzar el

7 de juliol, pel qual se so-

son nombroses. El pas que

labels, destaca per als ex-

control i la certificació dels

tmet a informació pública

ens quedaria es saber si el

perts el segell de produc-

productes ecològics.

el projecte de decret pel

consumidors sap identificar

ció agrària ecològica. Entre

aquest ventall de


experts consultats la gran

nostre país, però amb un

consisteix en recuperar

majoria citen aquest tipus

impressionant força en el

la

de producció com la de

seu país d’origen, Itàlia.

producte, el baluart.

major confiança al existir

L’objectiu de l’associació

uns paràmetres clars i de-

es promocionar els pro-

· Productes arrelats per

tallats de qualitat.

ductes ‘bons, justos i

tradició al territori, sense

nets’ i entre els projec-

cap marca ni segell, no-

tes hi ha els anomenats

més la tradició. De mane-

CERTIFICACIONS NO ESTANDARITZADES

Baluarts.

son

ra informal, mitjançant el

productes de tradició en

boca orella es difon que

L’accés a productes de qua-

una determinada zona,

en una determinada lo-

litat i ecològics no es senzi-

que els canvis socials i

calitat fan un producte

lla pels consumidors. Les

· Productes slow food, de

econòmics han fet des-

d’excel·lent

grans superfícies en molts

aparèixer.

manera tradicional.

recent introducció en el

Aquests

El

projecte

producció

d’aquell

qualitat

de

COMERCIALITZACIÓ I CONSUM DE PRODUCTES AGRARIS DE QUALITAT, ECOLÒGICS I DIFERENCIATS

casos no disposen d’una


material genèric - 15

oferta variada. Aquestes

ductes estan destinats a un

de dietètica, associacions

de qualitat diferenciada i la

dificultats genera que de-

segment de mercat que no

de consumidors, botigues

seva cada vegada més fàcil

terminats consumidors no

correspon al de productes

especialitzades,

comerç

adquisició per als consumi-

coneguin ni accedeixen a

convencionals, son consu-

on line... Però el progres-

dors, s’han de treballar els

aquests productes.

midors que prioritzen as-

siu augment de la deman-

aspectes de comercialitza-

pectes com la salut, el medi

da d’aquests productes ha

ció i augmentar el nombre

Segons un estudi1 de con-

ambient i el sabor paràme-

fet que les grans superfí-

de lineals i l’oferta de pro-

sum realitzat per el MAPA,

tres que aquests tipus de

cies apostin per incloure

ductes per facilitar el ac-

els consumidors coneixen

productes

aquests productes en els

cés al consumidor de pro-

els productes ecològics però

de manera destacada.

seus líneals que ha suposat

ductes convencional i així

un important impuls per a

augmentar-ne el consum.

proporcionen

tenen dificultats per trobar aquests

productes.

Una

Els consumidors cada cop més

la comercialització. La implicació del mon de

altra dada a destacar es la

estan

sensibilitzats

poca informació o publicitat

amb la qualitat dels ali-

Les noves tecnologies han

la restauració en la difusió

que manifesten haver rebut

ments però per accedir a

entrat en el procés de co-

de productes diferenciats

referida als productes eco-

aliments de qualitat dife-

mercialització i son cada

pot fomentar el seu con-

lògics. Aquestes dificultats

renciada o certificats tenen

cop més nombrosos els

sum. Resten assignatures

son conegudes i per això

importants

El

productors que han iniciat

pendents per al mon de la

des de l’administració s’ha

desconeixement per altres

experiències de comercia-

restauració:

elaborat el Pla d’acció per a

segell com poden ser les

lització, mitjançant internet

· Aposta forta pels produc-

la alimentació i la agricultura

DOP, IGP o Marca Q es una

podem gaudir a les nostres

tes diferenciats i amb se-

ecològica. Aquest pla entre

altra de les mancança que

cases de fruita dolça, carn,

gell reconegut.

els seus objectius fomen-

es troba, el consumidor en

peix, tot tipus de productes

tar el consum de productes

moltes ocasions no reco-

que provenen directament

· Els consumidors en oca-

ecològics i reforçar el sector

neix ni sap identificar clara-

del productor, sense inter-

sions és frenen en la

i els processos de comercia-

ment cada segell.

mediaris. Però l’accés a les

compra de determinats

dificultats.

noves tecnologies no es

productes al desconèixer

La distribució de produc-

encara universal i per tant

opcions per al seu con-

Des del punt de vista em-

tes ecològics i diferenciats

s’han de buscar alterna-

sum òptim, des de la res-

presarial, la producció eco-

han buscat alternatives de

tives per a disminuir i fer

tauració s’ha d’educar als

lògica i/o de qualitat és una

comercialització davant de

produccions justes per a

consumidors.

important alternativa per a

les dificultats de seguir les

totes les parts implicades.

diferenciar comercialment

pautes de les grans empre-

Tot i l’evolució del consum

un producte. Aquests pro-

ses de distribució, botigues

de productes ecològics i

lització.

1. Hacia donde camina la Alimentación : Tendencias de consumo y comercialización. MAPA 2005


s agrar cte is du d e r

ua q

P

o

id

renciaci贸 c om ife

Consorci per a la Formaci贸 Continua de Catalunya

s

c er

ial

t, ecol 貌g lita ic

*

Uni贸 Europea

Fons Social Europeu

Dossier AgroQ  

Material generic.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you