Issuu on Google+

LA TRANSICIÓ I ESPANYA FINS A L’ACTUALITAT


Inici de la democràcia...3 Formació de govern.............4

El sistema polític...........5 La constitució espanyola.......6-7

Opinió personal........8

Bibliografia.............9

2


La Transició democràtica espanyola és el període de temps comprès entre la fi de la Dictadura franquista i el restabliment de les institucions democràtiques a Espanya.

les institucions franquistes. Estava sostinguda per l’oposició que, agrupada des de març de 1976 en Coordinació Democràtica, va exigir amnistia per als presos polítics, la legalització de tots els partits polítics i la convocatòria de Corts Constituents. Es va optar per la via reformista, i el govern d’Arias Navarro va iniciar una tímida reforma que va ser rebutjada per l’oposició. Davant les protestes, Arias Navarro va dimitir el 1976, i el rei va designar com a president Adolfo Suárez.

Els inicis de la transició (1975-1976) Set dies després de la mort de Franco, Joan Carles de Borbó va ser proclamat rei i es va iniciar el procés de reconstrucció de la democràcia. Per a això, hi havies dues alternatives: La via reformista consistia a arribar a la democràcia reformant les institucions i les lleis franquistes. La via de la ruptura volia la dissolució immediata de

El Rei Joan Carles I. Joan Carles de Borbó i Adolfo Suárez. 3


Formació de Govern Quan al juliol de 1976 el rei Joan

El 15 de juny de 1977, per primera

Carles I li va encarregar la formació

vegada a Espanya des de 1936, es

de govern i el consegüent desmun-

van celebrar eleccions generals lliu-

tatge de les estructures franquistes,

res. Adolfo Suárez surt guanyador de

Suárez era un perfecte desconegut

les mateixes, al capdavant d'un con-

per a una gran majoria del poble es-

glomerat de formacions de centre-

panyol. No obstant això, als seus 43

dreta, aglutinades entorn de la seva

anys, amb no poques dificultats, va

persona, sota les sigles UCD (Unió

aglutinar a un grup de polítics de la

de Centre Democràtic). Les Corts

seva generació que havien arribat a

sortides d'aquelles eleccions, conver-

les conviccions democràtiques per

tides en constituents, van aprovar la

diversos camins. Va saber reunir, al

Constitució, que el poble espanyol

costat de falangistes "conversos"

confirmava el 6 de desembre de

com ell, a socialdemòcrates, liberals,

1978.

democristians, entre d'altres.

El 3 de març de 1979, Adolfo Suárez

En aquesta tasca va tenir l'ajuda de

guanyava per segona vegada unes

Torcuato Fernández Miranda, que va

eleccions generals, i iniciava el seu

assolir l'autoliquidació de les Corts

tercer mandat com president del Go-

franquistes i treure endavant la Llei

vern. Va ser una etapa de govern ple-

per la Reforma Política, i amb la del

na de dificultats polítiques, socials i

tinent general Manuel Gutiérrez Me-

econòmiques, que ho van conduir,

llado, encarregat de tranquil·litzar i

davant les tensions sorgides en el

controlar, tant com fos possible, a les

seu propi partit, a presentar la seva

altes esferes militars, compostes en

dimissió el 29 de gener de 1981. En

la seva major part per militars que

el seu missatge al país va afirmar:

havien participat en la guerra civil i,

«Jo no vull que el sistema demo-

per tant, proclius al règim franquis-

cràtic de convivència sigui, una vega-

ta.

da més, un parèntesi en la Història d'Espanya». 4


Situació política Els darrers anys de la dictadura no

El nomenament a la presidència del

van portar cap estovament a l'hora de

govern de l'anterior director general

reprimir els sindicats o associacions

de seguretat, Carlos Arias Navarro no

polítiques, o bé de signar sentències

deixava dubtes sobre la resposta del

de mort en el casos de terrorisme, ex-

règim: emprar la força si calia.

cepció feta del Procés de Burgos.

Les protestes estudiantils i vagues,

L'única resposta a les mobilitzacions

totes ferotgement reprimides, van ser

de la que el Govern se sentia capaç

una altra constant de les acaballes del

era la repressió, com el procés 1001,

règim. El procés de gradual retirada

al 1973, contra deu membres de

del recolzament eclesiàstic - tret del

CCOO acusats d'associació il·lícita. El

d'excepcions malauradament nota-

judici s'inicià el 20 de Desembre de

bles - al règim del dictador es va con-

1973 sota una atmosfera de terror, ja

vertir en un altre dels elements carac-

quinze minuts abans de la hora en

terístics del període 1969-1975.

què havia de començar el judici, el

Des del 22 de juliol de 1969, el dicta-

president del govern, l'almirall Carre-

dor havia proclamat com al seu suc-

ro Blanco era assassinat per un co-

cessor oficial al príncep Joan Carles

mando d'ETA. Aquesta figura havia

de Borbó, nét d'Alfons XIII, que a

de ser el garant de la continuïtat del

l'endemà va prestar jurament de lle-

règim a la mort del dictador, cosa que

ialtat a Franco, als principis del

es va veure parcialment truncada.

"Movimiento" i a les lleis fonamentals de l'Estat. Durant aquests primers anys de la dècada de 1970 el paper del llavors príncep va ser poc rellevant políticament parlant.

Arias Navarro. 5


La constitució espanyola de 1978 La Constitució Espanyola és la màxima llei escrita de l'ordenament jurídic i de l'Estat espanyol. En ella es regulen els deures i drets fonamentals dels ciutadans, la forma i estructura de l'Estat.

(UCD), Manuel Fraga Iribarne (AP), Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón (UCD), Gregorio Peces-Barba (Socialistas del Congreso), José Pedro Pérez Llorca (UCD), Miquel Roca i Junyent (Minoria Catalana), i Jordi Solé Tura (PCE). Aquestes set personalitats seran conegudes popularment amb el nom de Pares de la Constitució

La actual fou aprovada en el referèndum del 6 de desembre de 1978 i és la novena que té l'Estat. La gestació:

Després de rebre 3.100 esmenes al text inicial fou redactat un segon projecte que va ser aprovat per les dues Cambres i, per referèndum, pels espanyols el 6 de desembre de 1978 amb un 88,54% de vots afirmatius.

El 15 de desembre de 1976 es ratifica la Llei per a la Reforma Política que posa punt final al règim franquista i obrí el camí a unes corts constituents, amb la qual cosa s'obre un procés que culminarà amb l'aprovació per referèndum del 6 de desembre de 1978 de la Constitució. Amb les eleccions del 15 de juny de 1977 es formen unes corts constituents, formades per dues Cambres: el Congrés i el Senat. Es va elegir una Comissió Constituent del Congrés, la qual designà una Ponència integrada pels Diputats Gabriel Cisneros 6


Contingut

Reformes

La Constitució de 1978 dóna lloc a un sistema democràtic que es pot homologar amb les altres democràcies occidentals. Proclama els drets fonamentals, les llibertats públiques, la divisió de poders, la sobirania popular i un Estat social i democràtic de dret, que adopta com a forma de govern la Monarquia parlamentària. La Constitució de 1978 reconeix plenament les Comunitats Autònomes.

Amb la creació de la Unió Europea les Corts Generals reformaren l'article 13.2 per fer possible que qualsevol ciutadà de la Unió resident a Espanya tingui dret a ser elegible a les eleccions municipals, d'acord amb les exigències del Tractat de Maastricht. Es considera una constitució rígida, ja que la seva reforma exigeix un procés més difícil que qualsevol altra norma jurídica.

7


OPINIÓ PERSONAL Aquest treball ha estat molt interessant perquè encara reina Joan Carles de Borbó i es interessant saber la història de com ha arribat fins a l’actualitat. M’ha estat bastant fàcil trobar tota la informació perquè hi havia moltes pàgines amb la informació que necessitava, però aquestes deien el mateix, la informació no era molt extensa.

8


BIBLIOGRAFIA 

http://ca.wikipedia.org/wiki/Transici%C3% B3_democr%C3%A0tica_espanyola

Consulta: 27 de febrer. 

Burgos, M. Història Ciències Socials 4, ed. Anaya, Madrid, 2008.

Consulta: 27 de febrer. 

http://ca.wikipedia.org/wiki/Adolfo_Su%C3% A1rez_Gonz%C3%A1lez

Consulta: 10 de març. 

http://ca.wikipedia.org/wiki/Constituci%C3% B3_Espanyola_de_1978

Consulta: 10 de març.

9


10


Espanya desde la transició fins a l'actualitat