Page 26

26

El Gratis nº674 - Periòdic de l’Alcoià i les comarques centrals valencianes - 2ª quinzena Juny 2018

La comarca del Comtat es mou per la Xylella

a plaga vegetal produïda per la Xylella fastidiosa en ametlers de les Marines i el Comtat és una realitat. Sembla que la xylella “ha vingut per quedar-se.” La presència d’aquesta plaga i l’actuació de la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural estan produint una alteració significativa de les condicions econòmiques, humanes, socials, ecològiques i mediambientals en la zona afectada. En aquest mes de juny es compleix un any de la publicació de la Resolució del director general d’Agricultura, Ramaderia i Pesca per la qual es declara l’existència d’un brot de la plaga a Guadalest. En successives Resolucions es declara que hi ha parcel·les afectades als següents pobles de la comarca: Balones, Fageca, Famorca, Benimassot i Quatretondeta i s’han produït actuacions en el que la Conselleria considera pla d’eradicació. L’aplicació d’aquest pla presenta, al nostre parer, molts dubtes i irregularitats des del punt de vista administratiu en quant a la notificació i manca d’informació als afectats, tècnic en quant a que considerem que el control per contenció és millor actualment que l’eradicació i jurídic en tant que incompleix de manera continuada la legislació, el que ens fa dubtar de la seua eficàcia, donat que la plaga sembla establida i disseminada, i impossible d’eradicar. No és un problema dels agricultors amb parcel·les afectades. És un problema de territori, que pot afectar a tota la comarca. En conseqüència és suficientment greu per a que l’abordem de manera col·lectiva i solidària. Combinant les intervencions d’entitats i associacions dels diferents pobles així com la de les persones de la comarca. En aquest sentit, el divendres dia 8 de juny ens vam reunir a Balones unes trenta persones, de 9 pobles de la comarca, representant a quinze entitats/associacions (Ajuntaments, Regants, Caçadors,., Ames de casa, Pensionistes). També hi havia persones a nivell individual. Després de les informacions oportunes i el debat corresponent es van prendre els següents acords: Propostes d’actuació a)Continuar el procés d’informació sobre la xylella i d’organització de la comarca a partir de les entitats i associacions i veïns/veïnes de cada poble. b)Continuar en la recollida de les propostes de resolució que siguen acordades per les entitats i associacions de cada poble i els fulls de signatures individuals. c)Aquesta fase d’organització comarcal i recollida documental condueix a la presentació dels documents (resolucions i fulls de signatures) a la Conselleria d’Agricultura al temps que es sol·licita una entrevista amb la Consellera per tractar la plaga de la xylella i les actuacions que estan duent-se a terme. d)Constituir-se com grup d’interès i ser reconeguts com a tal. e) Recaptar informació referida a la xylella: articles, línies d’investigació etc. f)Considerar la possibilitat de denúncia, davant el Seprona, de les actuacions irregulars per tindre constància documental. Organització: Estructurar la comarca en sis sectors, agrupant els pobles per proximitat geogràfica. Integrants de cada sector triaran la persona que els represente per coordinar-se a nivell de comarca.

L

per Grup de coordinació de Quatretondeta./

comarques centrals valencianes

El MiL es consolida com a festival de referència de música d’autor

El MiL també celebra que enguany ha fet pujar més dones que homes al seu escenari

El Festival Música i Lletra, Xàtiva cançó d’autor, ha conclòs la seua tercera edició. La valoració que es realitza d’ell és molt positiva, no a soles per l’ampla participació del públic, sinó també per la qualitat i implicació dels diferents cantautors que han estat presents. D’aquesta manera el MiL “es consolida com a cita de referència de la cançó d’autor en terres valencianes”. Enguany, el MiL, promogut pel Gran Teatre de Xàtiva i Feliu Ventura, ha presentat durant cinc caps de setmana una programació molt diversa, combinant nous valors de la cançó d’autor i figures més consolidades, amb gran diversitat d’estils i formats. El públic, per la seua banda, s’ha mostrat “molt fidel, atent i curiós“. Sota el lema “sense les dones no hi ha festivals”,

Xàtiva crea una targeta de fidelització del comerç local

Xàtiva ha presentat una targeta urbana de fidelització del comerç local, que oferirà que els consumidors obtinguen un seguit d’avantatges dels 10 establiments que formen part de la campanya. La targeta començarà a circular en octubre. “Som conscients que no són bons temps per al comerç de proximitat, i per això hem tingut molt clar el fet de treballar cap a la fidelització d’eixe comerç que, entenem, és un dels motors econòmics més importants de Xàtiva”, ha manifestat el primer tinent d’alcalde i regidor de Promoció Econòmica, Miquel Lorente.

el MiL també celebra que enguany ha fet pujar més dones que homes al seu escenari i que s’ha treballat amb entitats locals com la Muixeranga de Xàtiva, “perquè el festival s’entén com un esdeveniment lligat a una realitat social viva, local i transformadora”.

MiL Festival de Xàtiva./

El tancament de l’edició ha estat a càrrec d’un doble concert de Joan Miquel Oliver i Lu Rois, “les veus més indies i oníriques de la programació, que va captivar al públic des del primer moment”. El punt final ho va posar la cantautora sabadellenca Lu Rois, “que sola al pia-

no va seduir al públic, que descobria per primera vegada a l’artista, cap al seu món de lirisme i sonoritats pouades al cor del pop independent més mediterrani. Amb una veu amb molta personalitat que augurà un futur brillant en l’escena de la cançó d’autor dels propers anys”.

Les Trobades reivindiquen millores educatives i la normalització lingüística

Més de 216.500 persones a les 19 Trobades celebrades enguany a Biar

Les Trobades d’Escoles en Valencià han conclòs en Biar el seu viatge per les comarques del País Valencià. En total han sigut més de 216.500 les persones que han format part de les 19 Trobades celebrades enguany, compartint diferents manifestacions de la cultura popular, la dignitat de l’ensenyament en valencià i la complicitat de revitalitzar la llengua. Les Trobades d’Escoles en Valencià són els escenaris on els seus organitzadors, Escola Valenciana, expressen les seues propostes de millora. Entre elles destaquen: la normalització del valencià, la millora de la qualitat educativa i una ràdio i una televisió en valencià. Un dels objectius, segons

remarca el seu portaveu, Josep Roca, “és assolir la normalització lingüística en tots els àmbits”. Per aconseguir-ho Roca assenyala la necessitat d’aprovar, abans que acabe el 2018, la nova llei de la funció pública l’aprovació de la nova llei de la funció pública, “que inclou la capacitació en valencià per treballar en l’àmbit administratiu”. Pel de millorar la qualitat educativa, Escola Valenciana demana que el nou executiu de Pedro Sánchez prioritze la derogació de “l’antidemocràtica i injusta LOMCE”: “La ministra d’Educació del Govern socialista, Isabel Celáa, hauria d’inaugurar la cartera ministerial amb una decidida aposta pel consens

educatiu. La primera acció de Celáa hauria de ser trencar amb el tarannà impositiu dels seus antecessors i anul·lar la llei Wert. Després, hauria de convocar tots els agents vinculats al món educatiu i establir-ne un pacte que compte amb l’experiència de les comunitats educatives”. Rebre les emissions de TV3 i IB3 i gaudir d’una ràdio i una televisió íntegrament en valencià és una altra de les reivindicacions d’Escola Valenciana. “Un bon exemple de normalitat el trobem hui a la Trobada de Biar: À Punt Mèdia, la televisió de les valencianes i els valencians, s’hi ha desplaçat per gravar la festa pel valencià acompanyada dels personatges Bíters”.

El Gratis 674  

Periòdic de l'Alcoià i les comarques Centrals Valencianes

El Gratis 674  

Periòdic de l'Alcoià i les comarques Centrals Valencianes

Advertisement