Page 1

núm. 139

redaccio@viulhospitalet.com

· desembre ‘17

www.elginjoledicions.com

us desitgem Bon nadal i feliç any nou!

Una tarda amb...

Desconcerto, que arriba al Teatre Joventut - el brot de l'hospitalet, qui deia que el menjar saludable és avorrit? - especial eleccions al parlament - oscar wilde i el nadal, al sabies que...

orgull de baix (gastronòmic)


AAFF_viuhospitalet_pag.pdf

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

1

5/12/17

15:59


EDITORIAL

L’ESCENARI

F

ins que no agafes el micròfon i veus córrer les lletres a la pantalla, no t’adones de com havies subestimat aquella cançó. Del teu record a la realitat hi pot haver unes lletres i un ritme molt diferents. Arre borriquito té un inici exigent que, si et confies, et pot deixar sense alè. El karaoke, almenys per a qui escriu aquestes línies, és un espai sa on tothom és benvingut. Hi ha qui hi va cada setmana: es nota en com es relaciona amb els responsables del negoci i en els seus privilegis. Solen anar sols i cantar meravellosament bé. Altres es passen la nit repetint la mateixa frase: “No, no, que em fa vergonya...”. I no canten mai. N’hi ha que surten obligats i obligades i mouen els llavis; qui necessita sortir sí o sí; també qui només riu o s’ocupa de les coreografies; també qui intenta lligar des de l’escenari (això sí és domini de l’escena)... Fer-ho bé en un karaoke és gaudir de l’ambient, amb o sense micròfon, recuperar himnes, perquè crec que tots i totes tenim bandes sonores que descriuen etapes o moments, i/o descobrir-ne de nous. És un estadi musical, un llibre de diferents gèneres, un moment distès de desconnexió davant dels problemes, també un Youtube humà. Si hi vaig content, torno eufòric. Si ho faig sense energia i enfonsat en la misèria, hi recupero el somriure. Els videoclips de karaoke en són molt responsables. La majoria s’aprofiten per a moltes cançons i, per tant, van per lliure. L’únic que he vist que encaixés és el de ¡Chas! Y aparezco a tu lado, d’Álex i Cristina: “Cuando crees que me ves, cruzo la pared, hago ‘¡chas! y aparezco a tu lado. Quieres ir tras de mí, pobrecito de ti, no me puedes atrapar”. Efectivament, hi ha una persecució divertida. És una cançó que, tard o d’hora, gairebé sempre canta algú, com Carolina, de M Clan, qualsevol d’Operación Triunfo (David Bisbal, Dos hombres y un destino, d’Àlex i Bustamante, Chenoa o Enrique Anaut i el seu immortal María José), Raphael o Héroes del Silencio. Durant anys li vaig tenir ràbia, o fòbia potser, als karaokes, perquè la primera experiència, a Mallorca, en el viatge de fi de curs de 8è d’EGB, les companyes ens van xiular, de broma, mentre cantàvem Tractor amarillo, de Zapato veloz. Vaig trigar gairebé 11 anys a tornar a pujar a l’escenari amb l’Elsa, que m’encantava, i amb la Sílvia, una cap que en quatre dies es va convertir en una bona amiga. Des de llavors, els meus aniversaris acaben en un karaoke i els anys, excepte un, també hi comencen. De tant en tant, quan conec algú que s’hi presta, cantem nadales a l’escenari. No importa el calendari. Són lletres alegres que per a mi no tenen un tarannà religiós, sinó festiu i familiar. Em recorden als sopars a Cal Ros, amb el Tito ensenyant-nos a gaudir dels polvorons amb el seu particular mètode, les batalles amb el raïm, l’etern bon humor de Manolo, les telenovel·les del Tiet Antonino, els especials de Martes y Trece... Mai, però, cantàvem nadales...

VIU L'HOSPITALET Revista gratuïta de societat i cultura NÚMERO 139, DESEMBRE DE 2017 redaccio@elginjoledicions.com Tel. 93 337 77 47

FOTO DE PORTADA: JORDI RIBOT

DIRECTOR DE CONTINGUTS: TONI DELGADO

PUBLICITAT: MERCHE BLANCO 627 916 905 parentesi@elginjoledicions.com

IMPRESSIÓ: IMPRINTSA Dipòsit Legal. B-20065-2005

EDITA: EL GÍNJOL EDICIONS, SL. BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET B-63785034 La redacció de Viu L'Hospitalet no coincideix necessàriament amb l'opinió dels seus col·laboradors.


ÍNDEX 6.Una tarda amb... DESCONCERTO, QUE ARRIBA AL TEATRE JOVENTUT

16.Gastronomia EL BROT DE L'HOSPITALET, LA NOVA AVENTURA D'AINA MARTÍN

Jordi Purtí (Manresa, 1960) vol descobrir actors, tècniques o saber més d’ell mateix. És un inconformista. Amb 25 anys va entrar a Els Joglars, “la millor companyia en aquell moment”, i només hi va estar cinc anys. Necessitava escriure i explorar nous terrenys. Ho torna a demostrar amb Desconcerto, amb el qual torna al Teatre de Joventut el 22 de desembre amb l’Orquestra de Cambra de l’Empordà.

El proper 8 de gener Aina Martín encetarà a l’Hospitalet la nova aventura: El Brot (Passatge de la Pau, 3-5). Defensa que és un espai gastronòmic que encara no té l’Hospitalet i que la seva la filosofia és una cuina saludable, però molt divertida. El lema? Platets del món amb producte de proximitat.


una tarda amb...

Jordi Purtí: “A Desconcerto hem ajuntat la complexitat d’un concert i la del teatre”

6

VIU L'HOSPITALET

Desconcerto.

Text TONI DELGADO Fotos JORDI RIBOT ordi Purtí (Manresa, 1960) viu atrapat. Els reptes l’envolten i el rodegen. Ell, però, no en fuig: els necessita. “Quan vas a la muntanya, camines una bona estona i penses: ‘Quina vista més maca! I per què no pujo més amunt?’. I segueixes caminant. Puc fer-ho durant 10 o 12 hores”. Vol descobrir actors, tècniques o saber més d’ell mateix: “Aposentar-me no m’agrada”. Amb 25 anys va entrar a Els Joglars, “la millor companyia en aquell moment”, i només hi va estar cinc anys perquè va començar a escriure i a explorar nous terrenys. Ho torna a demostrar amb Desconcerto, amb el qual torna al Teatre de Joventut el 22 de desembre amb l’Orquestra de Cambra de l’Empordà.

J

Foto: JORDI RIBOT.

—Un repte és tenir curiositat per tot? Curiositat es queda curt. Crec que estic tan enganxat... Tan boig amb els reptes! [Ric]. Més que curiositat, és afany per compartir amb tothom un treball col·lectiu. Això em fa feliç. Hi ha autors que parlen del full en blanc. Com pot ser? Jo a l’ordinador tinc obertes 50.000 carpetes d’idees, coses que m’agradaria fer, ítems d’espectacles... —Després de Concerto a Tempo d’Umore, torneu a l’Hospitalet amb Desconcerto: moviment, frenesí, música i molta acció. Enorme la capacitat dels músics de moure els instruments, independentment de les seves dimensions. Concerto a Tempo d’Umore era un espectacle en format concert en què passaven moltes coses. Amb (passa a la pàgina 8)


ucna ultura tarda amb...

Un moment de l'espectacle.

(ve de la pàgina 6) Desconcerto he buscat més risc, perquè, per

exemple, no hi ha cadires. Ens hem allunyat del moviment escènic d’una orquestra de cambra, que normalment és molt estàtic. —Hi ha més acció i, per tant, l’exigència física dels músics molt superior. Si tocar un instrument de corda assegut ja és difícil, afegeix-li que estàs dret, vas amunt i avall i expliques una història amb el cos i les accions. Hi ha un virtuosisme interpretatiu i molta feina darrere. Moltes hores d’assaig. Hem ajuntat la complexitat d’un concert i la del teatre.

8

VIU L'HOSPITALET

—En alguna entrevista has dit que has arribat a conèixer els músics com si fossin els teus fills. Després de més de 70 obres estrenades, des de fora d’escena ho veig tot. M’agrada molt la direcció d’actors, malgrat que sigui complexa: hi ha qui necessita afecte i suport, a qui li va bé una bona cleca, qui reclama una empenta o un fre de mà... Els conec molt bé després d’aquests mesos i mesos d’assaig. Amb el temps, he après una mica de psicologia. —Entenc que has de ser un gran estratega per personalitzar els missatges per a cada músic sense deixar de ser emotiu. Com va passar a Operetta amb Cor de Teatre, no he fet un càsting amb l’Orquestra de Cambra de l’Empordà. Els pregunto si tenen ganes de jugar: serà un joc molt complicat, hauran d’estar oberts a tot i posar-se a les meves mans. Treballo molt a la mida de l’actor i busco potenciar les seves virtuts. —Per aconseguir-ho, segur que has de renunciar a moltes coses. És així. A vegades he eliminat detalls perquè no els hem trobat, i també és cert que arribem a indrets que potser no hau-

Foto: JORDI RIBOT.

ríem explorat d’una altra manera. M’agrada tocar molts pals: música, circ, teatre del gest... No puc conformar-me amb el que sé fer ni acomodar-me. M’encanta obrir la nevera, veure què hi tinc i cuinar el millor plat possible. —Tenir la mirada àmplia t’ha ajudat a conèixer millor les persones i les seves necessitats? Sí. Penso molt en l’espectador, en què sent i creu que passarà. Per això l’enganyo a vegades o li deixo un marge de confiança perquè l’encerti, i és quan el sorprenc... Sovint la reacció del públic és aquella que has premeditat, i és meravellós. Tinc molt present el joc amb l’espectador. Sempre dic que escric espectacles que puguin veure i entendre un nen i un japonès. Així ja puc anar a tot el món. —Suposo que és un repte arribar a la gent a qui li fa una mica d’angúnia la música clàssica. Sí. Tenim espectadors que ens porten els fills perquè potser toquen el violí i estan destemprats, i l’espectacle els proporciona adrenalina per la vena. He triat el repertori perquè el públic que no coneix la música clàssica o que pensa que és avorrida s’adoni que ja coneix moltes de les peces. Els animem a escoltar-ne més. A Suïssa vam actuar una setmana. Al matí fèiem escolars i instituts i, ostres, com reien i aplaudien. Ens agrada que el públic jove vingui amb un somriure i ens feliciti. —Aquí heu pogut representar-lo per als escolars? Abans de l’estrena de Desconcerto vam fer proves per a escoles i instituts en el local d’assaig. Funciona molt bé. Amb el Concerto a Tempo d’Umore vam actuar dues temporades al Teatre Comtal, diumenges al matí fèiem familiars a l’Apolo i vam estar al CaixaFórum a l’estiu i a les (passa a la pàgina 10)


ucna ultura tarda amb...

Sembla impossible, però...

Foto: JORDI RIBOT.

(ve de la pàgina 8)

10 VIU L'HOSPITALET

vacances de Nadal. Aquesta és la versatilitat d’un espectacle que pot fer gaudir tot tipus de públic. El melòman hi trobarà arranjaments interessants. Hi ha músics que ens diuen que són incapaços de fer això. Es queden esgarrifats de com és de complicat això d’anar amunt i avall. La música clàssica també té moltes emocions: és molt propera al gran públic. —“No hi ha cap actor que pugui fer la feina que fem nosaltres”, assegura Carles Coll, el director de l’Orquestra de Cambra de l’Empordà. Se sorprenen els músics i entenc que també els actors. Ja m’agradaria veure en Carles Coll fent un Shakespeare! [Riem]. Arribem a tothom i a totes les cultures. Van actuar a Avinyó amb Concert a Tempo d’Umore i amb Desconcerto hi tornarem, igual que a París... Hem estat al Festival d’Edimburg tot el mes. Tant a Avinyó com a Edimburg venien coreans, orientals, d’Aràbia Saudita, Kuwait, nòrdics, catalans... I funciona. Gairebé el 100% de públic aplaudeix dempeus. Valoren el gran treball que hi ha darrere, la immensa generositat sobre l’escena. —L’adrenalina dels aplaudiments et fan recuperar dels esforços? Sí. Ara parlo en nom de l’Orquestra de Cambra de l’Empordà: en aquests mo-

ments difícils és l’única a Catalunya que treballa tot el mes. El seu sou, però, és irrisori i ridícul comparat amb l’esforç que hi ha darrere. I tant que és una recompensa i compensa el ressò i la resposta que té el públic d’aquest repte humà i professional.

tors, els autors... Ostres, hi ha un treball, un ofici, unes hores d’assaig... L’artista és molt vulnerable. En l’escenari estàs despullat i si cantes o toques un instrument... Si desafines... És la bomba! No pots repetir l’escena com al cinema. És el risc i la gràcia del teatre.

—El 2019 farà 30 anys que es va fundar l’Orquestra de Cambra de l’Empordà. Ho celebrareu amb un altre espectacle? Es fa molt difícil en quina superfície o objectiu podreu tocar un instrument. Ho heu provat gairebé tot. Si continuem aquest viatge amb l’orquestra, tinc clar el proper repte. Però no et puc avançar res.

—Recordes la vostra última actuació al Teatre Joventut? Hi vau fer Concerto a Tempo d’Umore. Fou una explosió d’energia, una bomba... Com va aplaudir el públic! S’hi va entregar totalment. Espero que vinguin els mateixos i encara més gent, i tornin a gaudir.

—Normal. Per cert, el cartell de Desconcerto és molt emotiu: tots els músics tenen una expressió diferent. Sí, sí. Hi ha qui fins i tot ha fet cursos de clown perquè se li ha enganxat la vena del gest. Treballem perquè juguin, gaudeixin, siguin atrevits i no s’encongeixin amb el públic... Tot està mesurat: no han de patir perquè igual que tenen una partitura de música en disposen d’una altra teatral. —Els experts en comunicació diuen que per a comunicar cal sentir-se vulnerable. Si et penses que ho saps tot, te l’acabes fotent. Jo respecto molt els oficis, els ac-

—El crític Andreu Sotorra destaca que Desconcerto és menys de gags i més de trama que a Concerto a Tempo d’Umore. Exacte. No volíem repetir la mateixa fórmula, buscar coses diferents. I en aquest hi ha més trama i un fil argumental mínim per a poder fer tot l’espectacle. Hi ha moments visualment potents, un número molt maco i emotiu... Amb el mateix equip hem muntat un espectacle igual i diferent. M’agrada trobar gent verge, per construir. Tens molta més feina, però és molt més gratificant. —Tens una clara vocació de formador. I tant! Aquests espectacles són artesania.§


METRÒPOLIS BARCELONA

Zona de baixes emissions per lluitar contra la contaminació Les restriccions de circulació en cas d’episodi ambiental per als vehicles més contaminants a l’àmbit de Rondes de Barcelona (ZBE àmbit Rondes de Barcelona) van entrar en funcionament l’1 de desembre.

L

formativa, prèvia a la sancionadora. Infringir una d’aquestes senyals comportaria l’incompliment de les normes de circulació i una corresponent sanció econòmica d’uns 100 euros. INCREMENT DEL TRANSPORT PÚBLIC Per donar resposta a les restriccions de circulació en un episodi de contaminació, es vol facilitar als ciutadans informació d’acompanyament, alternatives de transport al vehicle privat i resoldre dubtes freqüents. Per això, des de l’AMB s’ha activat el web www.canvidhabits.com, on s’informa del que comporta la ZBE àmbit Rondes de Barcelona. En aquest portal es pot consultar si el vehicle de l’usuari està afectat per la mesura, quines rutes alternatives amb transport públic existeixen, quins pàrkings públics es poden utilitzar i els nous títols de transport que ajuden a la millora de la qualitat de l’aire com la T-Aire i la T-Verda Metropolitana. El transport públic, mitjançant la coordinació de l’ATM, augmentarà l’oferta de metro, bus, tramvia, Ferrocarrils de la Generalitat i Rodalies RENFE, especialment en hores punta. Pel que fa als reforços de transport públic de l’AMB, la xarxa de metro es reforçarà en hores punta amb un tren més en cada línia convencional i personal d’informació i atenció a les estacions de més afluència i les d’enllaç amb al-

El web canvidhabits.com ofereix als ciutadans informació d’acompanyament, alternatives de transport al vehicle privat i resol dubtes freqüents tres xarxes ferroviàries. A les línies de bus metropolità de l’AMB s’incorporaran 30 autobusos en hora punta, 15 al Baix Llobregat i 15 més al Barcelonès nord. També el Servei Català de Trànsit instal·larà un carril bus provisional d’entrada a Barcelona a la B-23 i des de l’AMB s’impulsaran mesures per millorar el carril bus d’entrada per la Gran Via. Així doncs, s’ampliarà l’oferta de transport públic i el ciutadà tindrà més alternatives al no ús del vehicle privat, un dels principals objectius de l’AMB. OBJECTIU FINAL: MILLORAR I GARANTIR LA QUALITAT DE L’AIRE Per a Carles Conill “aquestes mesures han d’ajudar a crear una mobilitat més sostenible i contribuir a la millora de la qualitat de l’aire”. La contaminació de l’aire és un dels principals problemes de salut pública a la Unió Europea. Per això, l’AMB, així com han fet algunes ciutats europees com Berlín, París, Madrid, Milà, Londres i Roma, vol reduir els nivells de contaminació a la conurbació de Barcelona per millorar la qualitat de l’aire.

11 VIU L'HOSPITALET

’AMB i l’Ajuntament de Barcelona, amb la col·laboració dels municipis que tenen part del territori dins de les rondes com L’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià del Besòs, Esplugues i Cornellà de Llobregat, han activat una campanya informativa per donar a conèixer als usuaris de vehicles privats i la ciutadania aquesta àrea de baixes emissions i per difondre’n els detalls. “L’objectiu és que als usuaris no els vinguin de nou les restriccions de circulació en cas que es declari un episodi de contaminació atmosfèrica, tant els residents a la zona afectada, com els que es desplacen diàriament des d’altres punts, apunta el director de Serveis de Mobilitat Sostenible de l’AMB, Carles Conill. La Generalitat de Catalunya és qui declara l’episodi de contaminació i les restriccions sempre entren en vigor al dia següent, des de les set del matí fins a les vuit del vespre, excepte caps de setmana i festius. Durant el temps en què es restringeixi la circulació no podran entrar ni circular a la ZBE àmbit Rondes de Barcelona els turismes que no disposin de l’etiqueta ambiental de la Direcció General de Trànsit (DGT) ni les furgonetes anteriors a Euro 1. És a dir, els turismes de benzina anteriors a l’any 2000 i els dièsel anteriors al 2006 i les furgonetes pre-Euro, que segons els càlculs de l’AMB suposen el 14% dels vehicles que hi circulen actualment. En la seva posada en marxa, es fa una exempció temporal a les furgonetes posteriors al 1997, les motocicletes, els autocars i els camions. Aquestes excepcions seran permanents per als vehicles d’emergències, els de persones amb mobilitat reduïda i els serveis essencials, que podran circular sempre per aquesta zona. Fins el moment, l’Ajuntament de Barcelona i l’AMB han col·locat més d’un centenar de senyals per tota l’àrea de la ZBE àmbit Rondes de Barcelona, per informar als conductors. Es preveu que durant les primeres setmanes els cossos de seguretat desenvolupin una tasca in-


gastronomia de proximitat

ORGULL DE BAIX (GASTRONÒMIC) AMB EL PRODUCTE LOCAL Text MARIANO MARTÍNEZ

12 12 VIU VIUL'HOSPITALET L'HOSPITALET

LA COMARCA BAIX LLOBREGAT ACABA EL 2017 AL CENTRE DE LA GASTRONOMIA DEL PAÍS AMB EL PRODUCTE LOCAL

És evident que el Baix Llobregat està vivint una revolució gastronòmica i una prova més és que aquests dies dos xefs de la comarca hagin estat els protagonistes de la darrera edició del Fòrum Gastronòmic de Girona. El Plat Favorit dels Catalans 2017 és una au que la Susana Aragón, del Cèntric Gastrobar del Prat de Llobregat, ha sabut transformar en una delícia culinària amb fort arrelament a la cuina tradicional i tocs de la moderna amb el confit de Pota Blava. El cuiner de l’any 2017 és un santboià de pro, el xef Albert Mendiola, protagonista en la darrera edició del Viu i que, des del Marimorena restaurant, també fa una cuina que uneix tècnica i simplicitat. Són moltes les coses que uneixen aquests dos xefs, que representen molts més professionals que estan contribuint a la vitalitat d’una comarca que està fent parlar molt al país per la qualitat de la seva gastronomia. Tant la Susana com l’Albert tenen un discurs molt directe i radical: el futur de la gastronomia i l’alimentació passa per una aposta clara pel producte local. I el Baix Llobregat té un tresor cada cop més visible per als seus habitants, com és el seu Parc Agrari, i també per als productes de les comarques veïnes. El luxe per al xef és treballar amb una carxofa en temporada de

màxima qualitat recollida a primera hora del matí i que en el servei de migdia ja és a la cuina. I aquesta radicalitat de discurs, sota l’empenta dels xefs i una cada vegada més sensibilitat per part de les administracions públiques per la sostenibilitat, ha vingut per quedarse. Ara que la gastronomia viu un moment extraordinari, cal no oblidar que no hi ha xefs sense pescadors o xefs sense agricultors; sense artesans del menjar. Recuperant la identitat del territori La cuina conté i expressa la cultura de qui la practica, és dipositària de les tradicions i la identitat d’un territori. Amb una comarca com el Baix Llobregat, amb un fort component agrícola, una de les maneres de recuperar aquest element identitari és a través del treball dels xefs: que utilitzin productes locals, que ofereixen moltíssimes oportunitats gastronòmiques. La nostra memòria a vegades és fràgil, però no queda tan lluny el 2012: el projecte Eurovegas, el que volia ser el complex més gran de l’oci a Europa, aterrava a Catalunya i posava el seu focus als terrenys del Parc Agrari. La mobilització dels ciutadans del Baix Llobregat per aturar-lo, malgrat la postura


14 14 VIU VIUL'HOSPITALET L'HOSPITALET

gcastronomia astronomia ultura de proximitat

receptiva d’alguns polítics als cants de sirena del macroprojecte, va provocar un dels capítols de moviments socials més importants de la història recent de la comarca i va aconseguir que, per primera vegada, Barcelona s’adonés del valor d’aquest territori. Des del 2012 brollà lentament a la comarca la possibilitat de millorar en qualitat de vida mantenint el treball per la preservació del Parc Agrari com a espai natural i agent econòmic a través de l’agricultura. A poc a poc estem veient com s’està recuperant l’estima per la terra, per la dignitat dels pagesos, per noves formes de distribució o venda directa com els Mercats de Pagès a diferents ciutats de la comarca, que no deixa de ser un territori a 15 minuts del centre de Barcelona, però que ha estat un territori invisible i poc considerat a Catalunya. El Baix Llobregat és, alhora, una de les zones més industrialitzades de Catalunya, però també el pulmó verd de l’àrea metropolitana. S’acumulen infraestructures del país, i al mateix temps, és l’horta que produeix el 15% dels aliments que es consumeixen a la ciutat. Una comarca que és fonamental per garantir l’equilibri i la sostenibilitat de la vida dels gairebé 5 milions d’habitants de l’àrea metropolitana de Barcelona. La gastronomia del Baix, el braç armat d’una nova cultura alimentària Precisament reconeixements com els de la Susana Aragón i l’Albert Mendiola, que aposten

radicalment per una cuina basada en els productes locals, encara dóna més força a la necessitat que el seu consum no sigui una moda i torni per quedar-se. Perquè no només es tracta de menjar, que també, però el moviment té components inevitables de política social i econòmica: consumir producte de proximitat és parlar de sostenibilitat, de pagar un preu just als pagesos, de la nostra salut amb productes recollits al matí i que al migdia estan a les nostres taules o restaurants. També parlem de biodiversitat, de recuperar les varietats amb les quals els nostres avis i pares s’alimentaven cada dia, de recuperar la nostra identitat i que les generacions que ara comencen a caminar li donin valor a les fruites, verdures o animals que cultiven i crien aquells pagesos que moltes vegades són els nostres veïns. Hem d’aturar-nos un minut i considerar els costos socials, ambientals, culturals als quals estem sotmesos com a col·lectivitat i ser més conscients dels costos ocults de

models alimentaris equivocats i que repercuteixen a la nostra salut. El treball dels xefs ens pot ensenyar a alimentar-nos correctament, consumir d’una manera lògica els productes que toquin en cada temporada. Per això és important escoltar el que diuen la Susana Aragón, l’Albert Mendiola, o col·lectius de xefs com Cubat, o les accions gastronòmiques que desenvolupa l’Associació de Gastronomia i Turisme, que basa tota la seva feina en projectes on el protagonista és el producte local i de temporada, aconseguint posicionar com a referents gastronòmics la Carxofa Prat, el Pota Blava (el primer a obtenir la IGP de l’Estat), i l’Espàrrec i el Calçot de Gavà, els tomàquets, les cireres, els pebrots, les carabasses ...). La restauració local és un gran aparador que ensenya aquests productes al consumidor, que els incorpora a la seva alimentació diària a través de la compra als productors: el triangle virtuós que aposta per una alternativa justa i de qualitat. •


cultura g astronomia

El Brot de l'Hospitalet, qui diu que el menjar saludable és avorrit? Text TONI DELGADO Fotos ELENA ÁLVAREZ embla que tingui moltes idees per segon i no deixa de marejar un bolígraf d’un lloc a un altre. És impossible imaginar-se l’Aina Martín quieta. “Sóc bastant inquieta. Necessito canviar d’aires i viure altres experiències. Sempre he de tenir entre mans un projecte que em motivi i m’inspiri al màxim”. El proper 8 de gener encetarà a l’Hospitalet la seva nova aventura, El Brot de l'Hospitalet (Passatge de la Pau, 3-5).

S

La vida de l’Aina Martín és gairebé un travallengua: va estudiar química i bioquímica, i va treballar en un laboratori de biologia molecular que investigava sobre la malària a Alemanya. —Em vaig adonar que la ciència no era el que m’estimulava a la vida. La meva vocació era la cuina. Sempre estava pensant en receptes, fer pastissos... El primer repte quan va aterrar a Anglaterra fou afrontar una prova “tipus MasterChef”.

16 VIU L'HOSPITALET

—Vaig haver d’elaborar sis plats i... Els van encantar! Així va guanyar-se una plaça com a cuinera en un col·legi i amb una premissa innegociable: “menús equilibrats i de dieta mediterrània”. També va col·laborar amb una ONG que lluita contra el malbaratament dels aliments i cuina els productes que sobren als supermercats per a la gent amb risc d’exclusió social. Amb una companya va muntar una empresa de supper clubs, sopars en llocs insòlits, com esglésies: “Deixàvem els plats a la taula i els comensals se’ls servien, parlaven sobre gastronomia i altres temes entre familiars, amics, coneguts i desconeguts. De fet, hi havia gent que anava sola. Cuidàvem molt l’ambientació. És un format que, almenys fa tres anys, estava molt de moda. Eren com els antics sopars de veïns, on es compartia el menjar”. DESCOBRIR RECEPTES A Sant Just Desvern va començar de zero fundant, l’any 2015, el restaurant El Brot, amb els productes sostenibles com a fil conductor. Ben aviat aterrarà a l’Hospitalet amb un projecte que conserva el nom i l’essència i amplia el públic. L’Aina Martín sap escoltar, pregunta molt i té molta memòria, virtuts que l’han ajudat a descobrir receptes d’arreu del món.

L’Aina Martín.

Foto: ELENA ÁLVAREZ.

“Crec que El Brot de l'Hospitalet serà un espai gastronòmic que encara que no té la ciutat. El concepte és claríssim: cuina saludable, però molt divertida i dirigida també a persones que tinguin intoleràncies”, retrata. Molts dels seus clients del Brot de Sant Just li deien que era un local “femení”. Un tarannà que conservarà aquest: “El nostre lema és platets del món amb producte de proximitat”. I la filosofia, compartir tapes simpàtiques i de qualitat que generin converses i un ambient distès: “Que puguis tastar coses diferents i també menjar amb les mans”. No li agrada definir-se, però hi ha un adjectiu que pronuncia sovint, “honesta”. L’Aina Martín és sincera amb ella i els clients i clientes: “Perquè si dius que estàs compromesa amb el km 0, ha de ser del tot i no d’una manera simbòlica”. Al Brot el peix serà sostenible i la carn, ecològica, i l’entrevistada continuarà defensant plats senzills que cridin l’atenció i generin preguntes dels i les comensals: “És (passa a la pàgina 18)


ccultura g astronomia ultura (ve de la pàgina 16) molt gratificant que s’interessin per les teves propostes. I, ostres, si quan arribin a casa, segueixen investigant, molt millor encara. M’encantaria!”. L’exclamació la fa amb els ulls ben oberts. Tota ella és passió. M’ensenya la carta d’hivern, i abans d’obrir-la, anticipa: “És curta, garantia de producte fresc i molt seleccionat. A més, volem que tothom pugui gaudir els nostres plats els cops que vulgui”.

18 VIU L'HOSPITALET

UN PETIT TAST Els productes del Parc Agrari i els locals i de temporada són els protagonistes lògics. Un petit tast: amanida de remolatxa amb formatge DOP Alt Urgell, crep de Carxofa Prat amb ou i pernil, croquetes de Pota Blava, tàrtar de salmó sostenible amb bleda vermella, curry Massaman de peix i col... “En definitiva, pretenem que gaudeixin i descobreixin noves maneres d’utilitzar la matèria primera que hi ha a la zona”, resumeix. Es tracta de fer atractiu el producte local i de proximitat al gust i a la vista, “de desvestir els plats i tornar als orígens amb una presència actual. Ja sabem que les nostres verdures del Parc Agrari són fresques i volem elaborar-les el mínim possible perquè conservin les seves propietats: rostir-les al forn, amb coccions curtes, espècies... A Anglaterra, quan arriben a casa, engeguen el forn. Mentre que aquí som de començar amb un sofregit, les coccions orientals són de poc cuinat: saltejat al wok i producte cru”, explica. —El repte, Aina, és també arribar a qui, per exemple, odiï la remolatxa. En conec uns quarts. Jo mateix. —Al 90% dels qui us trobeu en aquesta situació no us agrada perquè sempre l’heu menjat amb vinagre i tallada en rodanxes. La remolatxa que cuino és una altra història: és boníssima, la poso al forn i la rosteixo una mica. Té un gust dolç, de terra. I què me’n dius de la xirivia? Rostida al forn és deliciosa, però sovint se li afegeix al caldo i després es llença. I a molta gent quan els dius que el pulled pork és amanida de col es queda... Però si no els agrada la col!

Mar, Aina i Sveta, l'equip del Brot.

Foto: ELENA ÁLVAREZ.

Una proposta del nou espai gastronòmic.

Foto: ELENA ÁLVAREZ.

“Posarem els noms dels productors perquè volem lligar el plat amb la terra, que quan el tastis sàpigues la seva procedència i que té un sentit”. Segur que l’Aina Martín signaria la frase que va pronunciar Carlo Petrini, fundador del moviment Slow Food, en una conferència organitzada per l’AGT (Associació de Gastronomia i Turisme): “Una societat que no respecta els pagesos és una societat malalta i amb el cor malalt”. L’Aina Martín considera imprescindible “tornar” a donar-li el valor al menjar com fa anys, “i és el que, entre tots i totes, ho hem d’aconseguir. El consum ha de ser responsable i no podem llençar aliments, independentment del seu cost. Hem de pensar en el present i en

el futur. A Anglaterra i Alemanya, per exemple, hi ha molta més consciència en aquest aspecte”. GAUDIR EN PLENITUD Al Brot l’Aina Martín podrà seguir cuinant amb els productes en què creu i gaudir en plenitud de l’ofici, sense interferències, perquè, “per fi”, se centrarà en el que “faig bé”. Els seus nous socis s’encarregaran del pla d’empresa: “Treballar en equip sempre és bo, i estic convençuda que formarem un tàndem excel·lent”. “Toni, al principi sóc una mica tímida, però després quan em deixo anar... Vaig a tot drap”, explica. Sincerament, no sé en quin moment de la conversa s’ha sentit cohibida. §


eleccions al parlament

Explora el Nadal. Explora L’Hospitalet Núria Marín i Martínez Alcaldessa de la ciutat

20

VIU L'HOSPITALET

A

L’Hospitalet ens preparem per acomiadar un intens i electoral 2017. Aquestes festes han de servir per recuperar el clima de concòrdia i de diàleg que ha caracteritzat sempre la nostra societat. Espero que l’esperit del Nadal impregni també l’actual panorama polític i que la campanya electoral serveixi per deixar enrere confrontacions i posar l’accent en aquells valors que compartim. Des de l’experiència que tenim a la ciutat, des de la suma de la diversitat, sempre he demanat —i ho continuo fent— seny i diàleg. No trenquem ponts, dialoguem; des de la confrontació dels projectes no deixem d’escoltar l’altre. Cal que apropem postures en benefici de tothom. Per això, us convido a explorar el Nadal a L’Hospitalet. El trobareu per tot arreu. A la mostra pessebrista, als pessebres vivents, a les cantades de nadales i a les representacions d’Els Pastorets. Als festivals de les escoles i als concerts de Nadal. Als carrers il·luminats i als comerços engalanats. A les campanyes solidàries i allà on hi hagi un patge recollint cartes plenes d’il·lusió. Però, sobretot, trobareu l’esperit nadalenc a La Farga, al Kaliu Park, al gran parc nadalenc de L’Hospitalet. Un gran esdeveniment amb pista de gel, tobogan gegant, activitats lúdiques i esportives, música, circ i animació per a infants i joves. A més, els més menuts podran saludar els simpàtics robots que ens visiten cada any per festes: el K-Li-U, l’AU-7 i el LLE-3 i contemplar el coet amb què han aterrat a casa nostra. Recuperem la il·lusió dels infants. Us convido a deixar-vos atrapar per l’esperit nadalenc. Escolliu el vostre millor somriure i dediqueu-lo a les persones que són al vostre entorn. Veureu com l’esperit nadalenc s’encomana i com la felicitat, la solidaritat i els bons sentiments es multipliquen en aquestes dates. Molt bones festes per a la gran família del Viu L’Hospitalet i feliç 2018!


eleccions al parlament

Catalunya necessita recuperar l’estabilitat política i social David Pérez Ibáñez Candidat del PSC al Parlament

19

VIU L'HOSPITALET

A

questa ha estat, de nou, una legislatura curta, marcada només per l'agenda independentista i per la seva estratègia unilateral i de vulneració de les lleis. El resultat ha estat un sonor fracàs per a tots els catalans, des del punt de vista econòmic, polític i també social. Però la novetat política, ha estat el paper que la Mesa del Parlament s'ha vist obligada a jugar des del primer dia. Un òrgan, acostumat a un rol totalment institucional, s'ha vist sotmès a una pressió política i mediàtica sense precedents. Com a membre de la Mesa, la meva actuació s'ha basat sempre en la defensa de l'estat de dret, i en el convenciment que el Grup Parlamentari Socialista no podia contribuir de cap manera a posar la institució del Parlament de Catalunya fora de la legalitat, ja que això portaria conseqüències desastroses per a tothom. Des de l'inici de la legislatura, amb l'anomenada resolució de sobirania de novembre de 2015, fins a l'aprovació de les lleis de Referèndum i de Transitorietat i la DUI, la meva oposició en les sessions de la Mesa a la via unilateral i als intents d'atropellament parlamentari ha estat ferma i clara. He expressat la meva oposició a les actuacions de la Mesa per escrit i amb una fonamentació jurídica, sota el convenciment que una majoria parlamentària (que a més no es correspon amb una majoria de vots en les urnes) no suposa un xec en blanc ni per saltar-se les lleis, ni per afeblir els drets de l'oposició. Lamentablement, les dues coses van ser dutes a terme per la majoria independentista. Catalunya viu des de l'inici del procés una anomalia democràtica sense precedents: està instal·lada en la inestabilitat permanent. Malgrat que ens trobem en una situació difícil, els socialistes tenim la il·lusió i el convenciment que després de les eleccions del 21D podrem superar aquesta etapa i recompondre una societat que les forces independentistes han intentat fracturar, i que han aconseguit empobrir. Catalunya ha de canviar de govern i posar rumb cap a la reconciliació entre catalans primer, i amb la resta d'espanyols i europeus, després. El PSC, amb Miquel Iceta al capdavant, té propostes sòlides i coherents per recompondre una societat fracturada i recuperar l'estabilitat política i social. Els socialistes tenim SOLUCIONS, i totes elles passen per la via de la negociació, el diàleg i el pacte. No ens cansarem de repetir-ho. Per deixar enrere aquest temps d’indignació i incertesa, cal un govern que transmeti a la ciutadania catalana esperança, tranquil·litat i progrés. #AraIceta


eleccions al parlament

Ahora sí votaremos Sonia Sierra Diputada de Ciudadanos (Cs) en el Parlament de Catalunya

22

VIU L'HOSPITALET

L

os últimos años han sido los peores para Catalunya desde la vuelta de la democracia: nadie había hecho tanto daño en tan poco tiempo. El procés ha supuesto una profunda fractura social y ha tenido unas graves consecuencias económicas. Necesitamos un proyecto que una a los catalanes, no que nos separe; que atraiga talento y empleo, no que provoque la fuga de empresas; que apueste por el europeísmo y no que quiera sacarnos de la UE. La tarea más importante que tiene el próximo gobierno de la Generalitat es restablecer la convivencia entre los catalanes y con el resto de los españoles y para eso es fundamental un proyecto de centro, moderado, capaz de tender la mano a las distintas sensibilidades. Tenemos que volver a poner sobre la mesa los temas en los que nos podemos poner de acuerdo como son la mejora de la sanidad, de la educación y de los servicios sociales. Durante demasiado tiempo, la obsesión nacionalista ha supuesto dejar de hablar de los temas realmente importantes para hablar solo de separarnos del resto de España y de Europa. Esto ha supuesto el alarmante empeoramiento de la economía catalana con la fuga de casi 3.000 empresas y de los principales bancos, una de las tasas de paro más altas de la OCDE y un aumento de la deuda. Por eso es necesario poner en marcha un plan de choque para que vuelvan las empresas que se han ido y para atraer nuevas inversiones. Por otra parte, se han dedicado una gran cantidad de energía y de recursos públicos para financiar extensas redes clientelares de propaganda nacionalista y casos de corrupción. No podemos permitir que el dinero de nuestros impuestos vaya a fomentar la separación en lugar de mejorar la sanidad, la educación y los servicios sociales. Por eso, proponemos hacer una auditoría integral e independiente de la gestión del gasto público. Para que nuestros jóvenes puedan enfrentarse a los retos del futuro en igualdad decondiciones que el resto de europeos es fundamental mejorar la enseñanza del inglés. Por eso proponemos que en todas las escuelas catalanas el catalán, el español y el inglés sean lenguas vehiculares. Queremos unas aulas libres de partidismos en las que se enseñe a pensar y no qué pensar. En definitiva, son muchos los temas pendientes que Catalunya tiene que resolver como una mejor financiación; unas infraestructuras de transportes más competitiva o unos servicios sociales que no dejen a nadie en la cuneta. Por eso, es mucho lo que nos jugamos el 21-D y es fundamental que acudamos de forma masiva a las urnas. Ahora sí que votaremos y lograremos acabar con la crisis en la que nos ha sumido el nacionalismo. Porque somos más los que queremos seguir siendo catalanes, españoles y europeos y no vamos a permitir que nadie nos rompa el corazón.


eleccions al parlament

Tenim molt en comú Comité de Catalunya en Comú Podem de l'Hospitalet.

23

VIU L'HOSPITALET

A

Catalunya en Comú Podem considerem que ja fa massa anys que aquest país està aturat per culpa dels vells blocs: el que no vol que res canviï i el que no aconsegueix que canviï res. Molta gent està preocupada, cansada o decebuda després que ens hagin governat durant tant de temps uns irresponsables. Mentrestant, els problemes de la gent han quedat oblidats: totes les persones que arribem amb dificultats a pagar el nostre lloguer, treballadors i treballadores a qui només se’ls retalla drets o abaixa salaris, les persones joves que no poden pagar les taxes universitàries més altes de tot l’Estat, petites empreses i autònoms que han d’abaixar la persiana perquè no poden pagar la quota... I ens diuen que no hi ha diners quan Catalunya és la comunitat autònoma amb més casos de corrupció de tot l’Estat. És el moment de sortir del bucle i obrir un nou temps de solucions; un nou temps que ja governa avui la capital de Catalunya i que vam obrir al Congrés quan vam guanyar les eleccions generals. Per això diem ni DUI ni 155. Necessitem recuperar les nostres institucions per posar-les al servei de la gent. Passar pàgina del fracàs de la via unilateral i treballar per un nou acord per guanyar autogovern i garantir els drets socials i democràtics. Impulsarem l’agenda ciutadana al Centre, portant a terme un pla de xoc contra l’atur i la precarietat laboral, acabar amb les llistes d’espera i la privatització de la sanitat, assolir el dret a l’habitatge digne i lloguers accessibles, doblar la inversió en educació i garantir la igualtat d’oportunitats, un pla de recuperació econòmica per sortir de l’estancament i un acord social contra les violències masclistes. Volem un nou camí per Catalunya, el dret a decidir en un referèndum acordat. Una Catalunya que miri Espanya de tu a tu en un nou marc plurinacional. Recuperem l’esperit de la Catalunya popular, motor de canvi a l’Estat i oberta al món.


eleccions al parlament

De tornada a la legalitat Sonia Esplugas Presidenta PP L’Hospitalet. Concejal del Ayuntamiento de L’Hospitalet

24

VIU L'HOSPITALET

E

l proper 21 de desembre tots els ciutadans de Catalunya tindrem l’oportunitat de decidir de forma legal quin futur volem i quines prioritats ha de tenir el proper govern de la Generalitat. Jo ho tinc clar… Prou ja de parlar de separar-nos d’Espanya, prou ja de parlar de referèndums il·legals que serveixen d’excusa per declarar unilateralment la independència, prou ja de malbaratar els diners de tots per a obrir ambaixades i Estructures d’Estat i, sobretot, prou ja de cercar l’enfrontament entre nosaltres en una societat fracturada. L’aplicació de l’article 155 de la Constitució per part del Govern de Mariano Rajoy ha paralitzat en sec la bogeria separatista però ara hem de ser nosaltres, els ciutadans de Catalunya, els qui ensorrem definitivament el viatge a Ítaca. És a les nostres mans tornar definitivament a la raó i a la legalitat per gaudir de la necessària estabilitat a Catalunya. Ha arribat l’hora d’estimular a les que s’han marxat de Catalunya per tal que tornin i de donar seguretat jurídica a les empreses que s’han quedat. I, sobretot, ha arribat l’hora de solucionar els problemes reals dels catalans en lloc de tapar-los parlant d’un “procés” que ara diuen que era “simbòlic”. No tenim temps a perdre, hem tingut massa temps un govern català desafiant i irresponsable que s’ha dedicat a imposar la voluntat d’una part dels catalans. Un govern català que no ha escoltat l’Estat i Europa, i que l’únic que ha aconseguit és confrontar als catalans i enquistar dels problemes que tenim. Jo ho tinc molt clar... El Dia 21 tots hem d’anar a votar apostant pel partit que des del Govern d’Espanya ha retornat a Cataluña a la legalitat, el Partit Popular. Un partit que sempre ha defensat i defensarà la Unitat d’España, que diu alt i clar que España és la solució, perquè volem seguir units compartint història i cultural.


eleccions al parlament

La democràcia sempre guanya. Fem República Toni Garcia Portaveu del grup municipal d’ERC a l’Ajuntament de l’Hospitalet

26

VIU L'HOSPITALET

E

l 21-D són unes eleccions il·legítimes i imposades pel bloc del 155. Aquestes eleccions van de qui decideix a Catalunya, els ciutadans o Rajoy? Si no les guanyem, ja sabem quina és l’alternativa: que arrasin tots els consensos socials del país. El bloc del 155 han segrestat les institucions catalanes, han liquidat el nostre autogovern i retallen drets i llibertats. Tenim al davant un Estat espanyol que, amb la seva repressió sense límits, ha empresonat el govern català sorgit de les eleccions amb més participació de la història i que va complir el mandat democràtic del 27-S posant les urnes perquè els catalans poguessin votar l'1 d’octubre, malgrat la violència i la brutalitat policial. Un Estat, governat per un PP corrupte, que s’ha negat a dialogar, a la mediació internacional i que no vol escoltar ni permetre que els catalans puguin exercir el seu dret a decidir. Un Estat que durant dècades no s’ha preocupat d'invertir en les infraestructures necessàries perquè creixi l’economia, però que no ha tingut cap tipus d’escrúpol per pressionar a empreses perquè marxin del nostre país. I un govern del PP que, amb la complicitat de Ciudadanos i PSOE, atia l’odi contra l’escola catalana, vol tancar TV3, espoliar el nostre patrimoni o aturar projectes, ajudes o mesures com la Renda Garantida. Perquè aquestes eleccions van d'això. Van de plantar cara al bloc del 155, i defensar allò que ja vam guanyar a les urnes. Van de recuperar el país, que és de la seva gent. Van de recuperar també totes aquelles lleis i mesures de contingut social que el govern espanyol i el Tribunal Constitucional han tombat, des de l'impost als bancs a la dació en pagament perquè ningú es quedi sense casa, o el decret contra la pobresa energètica. Perquè República és això: donar resposta a les necessitats dels nostres ciutadans i garantir el seu benestar. En aquestes eleccions hem de consolidar el camí cap a la República catalana. Cal assolir totes les eines d’un estat i gestionar tots els recursos econòmics que generem, per tal d’ajudar la petita i mitjana empresa d’aquest país perquè creí ocupació de qualitat, per poder millorar les nostres escoles i hospitals i per poder desenvolupar polítiques que millorin la qualitat de vida dels nostres ciutadans. Perquè, per a nosaltres, la qüestió nacional és indestriable de la qüestió social. El país és la seva gent, i només si progressa la gent, ho farà també el país. La nostra opció d’assolir un horitzó de plena sobirania és una necessitat inajornable. Volem continuar fent República, i per això cal que el mandat sigui contundent. El 21-D, davant el seu discurs de la por, l’amenaça i la intimidació, hem d'omplir novament les urnes de República, de dignitat i llibertat per recuperar les nostres institucions, i d’il·lusió per construir un nou país socialment més just. El 21-D, o guanyem o arrasaran amb tot.


eleccions al parlament

Junts per Catalunya, junts per restaurar la democràcia Jordi Monrós i Ibáñez Portaveu PDeCAT a l’Hospitalet

P

er molt que ens ho vulguin fer creure, per molts recursos i bones paraules que inverteixin, no estem vivint una situació normal. En democràcia no és normal que les urnes siguin perseguides, els votats estomacats i els col·legis destrossats. En democràcia no és normal que els representants de les principals entitats sobiranistes del país hagin estat empresonats per liderar una manifestació totalment pacífica i cívica, ni que el govern legítim de Catalunya hagi estat privat de llibertat o exiliat. Tampoc és normal que les nostres institucions hagin estat ocupades per uns homes de negre vinguts de Madrid. I, per molt que ho haguem de viure dia sí i dia també, en democràcia no és normal que es persegueixi la llibertat d’expressió ni que el fer pública la teva opinió sobre el fet que les forces policials espanyoles hagin combatut amb cops de porres a les persones que pacíficament volien votar sigui considerat un delicte d’odi. En democràcia no és normal que hi hagi partits (PSC) que prohibeixin portar un llaç groc (potser és perquè els hi recorda que ells, precisament ells, són responsables del 155 i de la manca de llibertat dels consellers). Tampoc és normal que hi hagi partits com C’s que facin una crida a perseguir els mestres de les nostres escoles. Que els assenyalin, que els denunciïn (anònimament, és clar!) perquè ara, qualsevol cosa que tingui a veure amb Catalunya és adoctrinament. No és normal que hi hagi partits, com el PP, que (entre d’altres excentricitats) persegueixin els mitjans de comunicació i els seus treballadors, que faciliti la marxa d’empreses de Catalunya i que a través dels seus dirigents i xarxes socials fomentin la catalanofòbia. No és normal, que el 21D haguem d’anar a votar a unes eleccions imposades (que no han estat convocades ni pel President ni pel Parlament). No, res de tot això és normal i per més dies que passin, no podem permetre que aquesta privació de drets i llibertats es converteixin en normals. La millor eina per lluitar per la democràcia és fer servir el nostre dret a vot. Perquè nosaltres sempre hem defensat el dret a vot. El 21D tenim l’oportunitat de demostrar que Catalunya no vol ser governada pel Tripartit del 155, per aquells nostàlgics d’èpoques tan grises i tan tristes com el franquisme. El 21D hem d’omplir les urnes de dignitat i de justícia. El 21D hem d’estar tots junts, Junts per Catalunya.


eleccions al parlament

La ciutat desperta Grup municipal CUP-Poble Actiu l’Hospitalet de Llobregat

28

VIU L'HOSPITALET

S

om a les portes del 21D on les catalanes, per tercera vegada, som cridades a votar plebiscitàriament després d’un cop d’estat. Les dues primeres el 1947 i 1966 sota el règim Franquista i ara sota el del 78, aquest que entre d'altres mèrits té el d’amnistiar als responsables de 40 anys de repressió i on es pot fer negoci amb les cartes marcades, sigui quin sigui el resultat, fins i tot, provocant terratrèmols. La derrota, per l’astúcia d’un poble rifant-se a tot un exèrcit i on, entre d'altres, va plantar cara al tancament il·legal de webs; a l’ocupació de conselleries; als registres indiscriminats, i a l’intent d’assalt per part de la "Policía Nacional Española" sense cap ordre judicial, a la seu nacional de la CUP. La barra lliure decretada pel fill del successor escollit pel General Franco, en veure com s’aturava tot un país el dia 3 d’octubre retrata a qui, un cop aplicat l’article 155, continua defensant un pacte bilateral per fer un referèndum que es consideri legal per qui no el vol fer. Tot això, amb la suposada ajuda del PSOE, el qual no va dubtar ni un segon a posar-se l’uniforme de guerra. Un PSOE que, ha reforçat el seu compromís en defensa de l’establishment, reclutant elements que van des de la dreta catalana (la del ‘seny’, la que ens va vendre ara farà un segle), a col·lectius amb demostrats vincles feixistes. És clar, veuen perillar tot allò pel que han lluitat, des del 17 de juliol de 1936. En l’àmbit de ciutat, des de la CUP-Poble Actiu, creiem que la supressió de l’autogovern genera dues incerteses. La primera és com patirem les possibles retallades socials, culturals, en educació i/o infraestructures, però també com es veuran afectats els nostres drets i llibertats. La segona és en l’àmbit del consistori, a la nostra alcaldessa l’estratègia del “poli bopoli dolent”, utilitzant sense cap escrúpol els mitjans de comunicació per a demanar diàleg, mentre els seus col·legues de partit a Madrid reien les gràcies al seu cap d’Estat i a Rajoy, no li ha anat massa bé. Els comunicats miserables, com a resposta a l’acampada de la PAH o la manifestació en resposta a l’assalt repressiu de l’institut Can Vilumara i les successives concentracions a la plaça de l’Ajuntament, demostren que l’Hospitalet ja no és la bassa d’oli que durant anys van promoure, parasitant tots els espais socials i de debat polític que anaven sorgint a la ciutat. L’1 d'octubre, la ciutat va despertar i va canviar per sempre. Han nascut nous espais autoorganitzats, autodeterminats i àvids de sobiranies. Mai més ens faran callar.


cnl

I continuem per la c

C

om qui no diu res, ens trobem ja a la lletra C. Grafia de mig cèrcol que ens serveix per parlar, per exemple, de colors. Som-hi! Quin color us agrada

30 VIU L'HOSPITALET

més?

En això és ben cert que tants caps tants barrets (en castellà, para gustos colores) perquè posar-nos d’acord en l’apreciació dels colors és l’obra de la seu. Al costat dels colors primaris ─magenta, cian i groc─ tenim els secundaris que són el vermell, el verd i el blau i aquí ja hi trobem els matisos perquè el blau és tirant a violeta, el vermell carabasseja i el verd vira a turquesa. Altres propostes ens permeten diferenciar la gamma de colors freds de la dels càlids i la suma que compon els colors complementaris. Però deixem la paleta cromàtica i acostem-nos al llenguatge col·loquial: Si ens han enxampat fent alguna malifeta ens posem de tots els colors, ens enrojolem o ens posem vermells, fins i

tot vermells com un pebrot! Amb els anys ens surten cabells blancs, no pas *canes, tot i que sí existeix l’adjectiu canós/ canosa. Per tant, d’algú que *pentina canes diem que té anys (i panys) o que n’ha vist/n’ha passat de tots colors! La cana, per a nosaltres, és una mesura tradicional que correspon a vuit pams. Els estampats poden ser de colors variats o colors varis ─diferents─, però no pas de *varis colors per dir que n’hi ha més d’un, alguns colors. També poden ser clapats o clapejats, jaspiats, amb cèrcols, pics o punts de colors (*topos); de ratlles o de quadres. Per cert, davant l’astorament no sabem de ningú que es quedi *a quadres, sinó a tot estirar, amb un pam de nas o amb cara de lluç. Si el conjunt és massa cridaner o bigarrat, els colors es poden esmorteir, aclarir (sentit recte del verb), degradar o atenuar. Sovint els mateixos elements designen el nom dels colors, com ara el merda d’oca, l’ala de mosca, el catxumbo o el rovell d’ou. Quant al color gos com fuig, és una mena de color brut? §

CNL de l’Hospitalet Mare de Déu de la Mercè, 20, 3r 08901 L’Hospitalet de Llobregat Tel. 93 440 65 70 http://www.cpnl.cat/lh


Viu L'Hospitalet desembre del 2017  

“L’escenari” (editorial). Jordi Purtí: “A ‘Desconcerto’ hem ajuntat la complexitat d’un concert i al del teatre”. “Orgull de Baix (gastronòm...

Viu L'Hospitalet desembre del 2017  

“L’escenari” (editorial). Jordi Purtí: “A ‘Desconcerto’ hem ajuntat la complexitat d’un concert i al del teatre”. “Orgull de Baix (gastronòm...

Advertisement