Page 1

núm. 113· novembre

viuelprat@elginjoledicions.com

‘17

www.elginjoledicions.com

per nadal, aposta pel comerç local!

Una tarda amb...

Miranda Gas, que actua al Teatre Modern amb Els tres aniversaris 'marimorena', en l'apartat gastronòmic - la fundació rubricatus - la setmana de la ciència al museu agbar - marc cartes - el planeta de freddie mercury


Roselles, 32 L’Hospitalet de Llobregat

Dijous 16 a les 21h. THE ROOSTERS Dijous 23 a les 21h. Gratuït JOAN PAU CUMELLAS & GABRIEL MASTRONARDI

TOTS ELS PRIMERS DIJOUS DE MES DISFRUTEU DE LA JAM DANIEL’S BLUES . - MIKE SHANNON & JACK’S SONS Reserves: onclejack@onclejack.com www.onclejack.com onclejack1996


EDITORIAL

PILOTADES CONTRA LA PARET

Q

uan tancava els ulls, i també si no ho feia, m’imaginava marcant gols i celebrant-los davant les càmeres de televisió, fent feliç molts seguidors que mai coneixeria. Desitjava amb totes les meves forces ser un futbolista-escriptor, signar llibres la diada de Sant Jordi, hores abans de saltar a la gespa. L’entrenador, un home amb els cabells blancs, mig jubilat i en forma, no ho veia així. Els companys s’estimaven el Melchor com un segon pare perquè el retrataven com un etern Peter Pan que els ensenyava a jugar a futbol i competir. Servidor, que també formava part de l’equip, el recorda com el pitjor formador que ha tingut mai. És evident que entre les jugades que projectava la meva ment i els malabarismes dels professionals i d’Oliver y Benji hi havia, com a mínim, una volta al món de diferència. En Melchor va voler que quedés clar des del principi de la temporada. —Has arribat cinc minuts tard! Com és possible...? Avui no jugaràs. —Ho sento. Avui no sortiràs al camp. —Sé que t’esforces, però no jugaràs.

VIU EL PRAT Revista gratuïta de societat i cultura NÚMERO 113, NOVEMBRE DE 2017 redaccio@elginjoledicions.com Tel. 93 337 77 47

FOTO DE PORTADA: JORDI EGEA

DIRECTOR DE

No recordo la quarta excusa per no fer-me jugar. Em va treure un cop, i de defensa, és clar. Després de la seva última negativa, no vaig tornar a presentar-me a cap partit més. Veia que els esforços no tenien fruits i no volia perdre el temps dissabte al matí passant fred en un pati de col·legi. Mai, però, vaig fallar a cap entrenament i en Melchor tampoc va voler saber per què no em presentava dissabte. Quatre o cinc anys després, vaig acabar jugant un partit de costellada contra en Melchor. Una pilotada a la cara, un travesser i alguna acció de mèrit més tard, el tècnic que m’ignorava va dir: “Molt bé, Toni!”. Massa tard, Melchor. Potser mai ho sabràs, però tu no eres formador ni tenies sentit d’equip. L’admiració del 95% del grup o, directament, la teva incompetència et van fer incapaç d’ajudar l’altre 5%, sens dubte, el menys manyós, però potser el més motivat de tots. Aquell a qui, sovint, li manaves quedar-se en una cantonada i colpejar la pilota contra la paret, mentre els altres realitzaven exercicis més divertits.

CONTINGUTS: TONI DELGADO

PUBLICITAT: MERCHE BLANCO parentesi@elginjoledicions.com 627.916.905

IMPRESSIÓ: IMPRINTSA Dipòsit Legal. B-15425-2008

EDITA: EL GÍNJOL EDICIONS, SL. BRUC, 30 2n 08901

—Toni, així guanyaràs més toc.

L'HOSPITALET B-63785034

Amb els anys, he descobert que el que realment em vas ensenyar és a distingir entre un formador i qui no ho serà mai.

La redacció de Viu El Prat no coincideix necessàriament amb l'opinió dels seus col·laboradors.


ÍNDEX 6.Una tarda amb...

MIRANDA GAS, QUE ACTUA AL TEATRE MODERN AMB ELS TRES ANIVERSARIS

16.Societat LA FUNDACIÓ RUBRICATUS, L'AFANY DE NORMALITZAR

Miranda Gas (Madrid, 1985) desprèn electricitat quan parla. Encara és molt la nena que va tenir moltes vides a la infància des de les seves localitats “privilegiades” als assajos i patis de butaques dels teatres, on devorava les obres, sobretot de la família. L’actriu actuarà el 25 de novembre al Teatre Modern amb Els tres aniversaris.

A mitjans de juliol, poc després de complir 20 anys, La Fundació Rubricatus fou reconeguda en els Premis Solidaris ONCE Catalunya pel seu servei de preparació i distribució d’àpats a domicili, que coordina amb els Serveis Socials de l’Ajuntament. La iniciativa està dirigida a persones de més de 65 anys amb dependència reconeguda i que viuen al Prat soles o amb algú que també superi aquesta edat.


NOMÉSDEL18AL26NOVEMBRE HOSPITALET DE LLOBREGAT: C.C. GRAN VIA 2 · HOSPITALET DE LLOBREGAT: C.C. LA FARGA HOSPITALET DE LLOBREGAT: Avinguda del Masnou, 15 (davant bombers) CORNELLÀ DE LLOBREGAT: C.C. SPLAU · CORNELLÀ DE LLOBREGAT: C.C. LLOBREGAT

DRIM.ES


ucna ultura tarda amb...

Miranda Gas: “Per gaudir de la ficció cal tenir els peus ben plantats a terra”

Joan Negrié i Miranda Gas a Els tres aniversaris.

Text TONI DELGADO Fotos JORDI EGEA iranda Gas (Madrid, 1985) desprèn electricitat quan parla. Sembla eternament inquieta i agraïda, i li agrada fer matisos, com si estigués escrivint i trobés una frase més entenedora o un sinònim més rodó. Encara és molt la nena que va tenir moltes vides a la infància des de les seves localitats “privilegiades” als assajos i patis de butaques dels teatres, on devorava les obres, sobretot de la família. “M’interessava el més mínim moviment a l’escenari. Com a la vida, se’t creua algú i te n’enamores, a mi se’m va creuar aquesta eina, i me’n vaig enamorar. Potser si no hi hagués estat tant en contacte, no m’hi dedicaria. Ostres, és que volia ser actriu, cantant i ballarina... Sentia i sento amor pel fet escènic. No podia cenyir-me a un únic ofici”, confessa l’actriu, que el 25 de novembre actuarà al Teatre Modern amb Els tres aniversaris.

6

VIU L'HOSPITALET

M

LA CARA EIXUTA Per a la petita Miranda tot era un meravellós descobriment, una nova porta oberta cap a les emocions. De tant en tant, es disculpava amb son germà i anava al lavabo perquè “se m’ha ficat alguna cosa a l’ull”. Allà plorava fins que no podia més, i quan tenia la cara eixuta, tornava fingint normalitat. Ara no amaga tant les seves reaccions i continua gaudint de l’atmosfera teatral, incomparable, on el joc i el rigor es donen pas contínuament: “Hi ha moments de perill, situacions per fer broma com en un canvi de vestuari, instants elèctrics... És un espai en què els límits s’esvaeixen, i això t’atrapa a tu i als espectadors”. La il·luminació, el maquillatge o l’olor et conviden “a un viatge fantàstic i a jugar entre la ficció i la realitat. Això sí, per gaudir de la ficció cal tenir els peus ben plantats a terra”. Ho sap molt bé: sempre ha estat una gran espectadora. Ha pensat molt en El temps i els Conway, perquè la va impactar molt. Sobretot el personatge de Rosa Renom: “M’hi


una tarda amb... sentia molt identificada. Sospirava amb un personatge que no entenia ben bé i que em va despertar moltes preguntes. Amb els anys he entès que és un tipus d’actriu que m’interessa i m’agrada en l’àmbit tècnic”. No va tenir la sort de gaudir gaire del seu avi matern, Felipe Peña, “un senyor que em resultava molt simpàtic i graciós. Va morir quan era molt petita”. Per això no recorda una de les seves bromes habituals: “Miranda con gas... ¡Miranda!”. Un divertit joc de paraules amb el mític refresc.

EL MATEIX COMPROMÍS La situació havia canviat molt i ara tenia dues prioritats, 4t d’ESO i el teatre, que es va comprometre a assumir amb el mateix compromís: “L’experiència, meravellosa, em va fer una mica més adulta del que em tocava”. Però no va ser clau perquè es decidís a ser actriu, perquè, de fet, va trigar 10 anys a tornar a participar en una altra obra. Al final d’aquell parèntesi va formar part del Xazzar, un repte que la va fer créixer personalment i professional.

Victòria Pagés.

Miranda Gas i Joan Negrié.

Una escena de l'obra.

7 VIU L'HOSPITALET

LA PRIMERA EXPERIÈNCIA A little night music va ser, amb 14 anys, la seva primera experiència professional. El primer cop que va sentir “el rigor, perills i responsabilitats de l’ofici”. Aspectes que fins aquell moment percebia, però no els posava nom: “Vaig entrar en aquell espai que sempre m’havia fascinat i hi vaig descobrir totes les fases tècniques, l’engranatge, l’exigència de tenir reposats i molt ben estudiats els textos”. L’obra estava dirigida pel seu pare, Mario Gas, i va compartir escenari amb Vicky Peña, la seva mare, i l’àvia, Montserrat Carulla. De sobte, confessa, va rebre “una gran responsabilitat de cop”. Fins aleshores havia gaudit del teatre com d’un univers màgic des d’una posició còmode, com a espectadora, on ningú li exigia res. Contemplava. Aprenia. Gaudia de tot i s’imaginava a l’escenari. Ara que hi era, “havia de rebaixar una mica la màgia i donar pas a la feina i la professionalitat”.


ucna ultura tarda amb...

Victòria Pagés, Albert Triola, Rosa Boladeras, Anna Alarcón, Miranda Gas i Joan Negrié.

8

VIU EL PRAT

“Intento cantar des de mi, amb tota l’ànima, el cor i des d’algun tipus de personatge, perquè sempre és algú que li parla a algú”, descriu. TREBALLAR AMB LA MÚSICA “És una mica fatal parlar d’això, eh”, respon quan li pregunto si es considera músic. Treballa amb la música des que té consciència, “però jo no he tingut el rigor de cantar cada dia durant molts anys ni m’he format molt. Músic és qui s’ho ha treballat molt, i no és el cas”. No li agraden les classificacions ni les definicions, i considera que hi ha preguntes que ella no hauria de respondre. Com si és o no una actriu fàcil de dirigir: “Crec que, en general, no sóc una persona difícil, i espero que tampoc ho sigui treballant. Com constantment t’estàs enamorant de l’ofici, cada cop en saps més i ets conscient de la manera de relacionar-te amb els diferents personatges de la feina i el director n’és un altre, clau”. Janine és el personatge més diferent d’Els tres aniversaris: de classe molt baixa, amb un mínim vocabulari i llenguatge. “Representa allò que detesta la família, molt intel·lectual”,

que no té cap problema per infravalorar-la i ridiculitzar-la. “Ara, mentre ells parlen d’ella, ella va fent la seva, i, en general, se’ls menja”, exposa. Li rota tot? No, Janine és una supervivent que ha patit i ha lluitat molt per moltes coses. “Com te la definiria? És una perforadora de túnel. Tititititi... Malgrat els obstacles, ella continua fent-lo. No s’atura mai”. I és en el segon acte quan es posa histèrica davant la indiferència i els improperis dels altres: “Li dol que no la tinguin en compte ni li facin cas”. Té una paciència i una energia infinites: canvia els bolquers mentre truca al supermercat o exigeix un canvi d’habitació perquè una de les seves criatures estigui més còmoda. “Mai diu ‘no puc més’. És molt més d’acció que no pas de reflexió”. —Miranda, Janine és la més sincera? —És possible, però no t’ho vull contestar de pressa. Ho hauria de pensar una bona estona. Al contrari que els altres personatges, que es perden en les seves reflexions, Janine és molt pràctica. Sí, és més pràctica que no pas sincera. Ells també són sincers i no tenen cap problema en dir que la seva vida és una merda. (passa a la pàgina 10)


ucna ultura tarda amb... (ve de la pàgina 8)

Les tres festes d’aniversari que es viuen en l’obra són d’Irina [Rosa Boladeras], atrapada en unes expectatives que no pot assolir. “És un personatge desil· lusionat, però gens il·lús. Això sí, amb 40 anys té un estat mental estrany, perquè és molt intel·lectual, romàntica, meravellosa...”, descriu Miranda Gas. Es passa el matí al llit llegint les aventures d’Astèrix i Obelix o Alícia al país de les meravelles. ANTISOCIALS Són persones tòxiques? “No gaire, perquè no es relacionen amb la gent del poble. En tot cas, ho són amb ells mateixos: antisocials i uns bitxos una mica estranys”, descriu. Estan ressentits amb els pares perquè no els van deixar tenir una infància convencional i els obligaven a llegir llibres d’adults. I fins i tot consideren que els seus noms, txékhovians, són “una maledicció”: Olga, Irina, Maixa i Andrei. No cal dir que els progenitors eren... Experts en literatura russa.

Rosa Boladeras.

10 VIU L'HOSPITALET

—És un manicomi? —No, perquè és una casa (riem). Sensació de presó depressiva, de casa de bojos, encara que sigui sinònim. DIÀLEGS QUE NO HO SÓN El silenci és clau en la ficció i en la realitat, i té una “immensa” importància en Els tres aniversaris, entre personatges que “aparentment estan dialogant i no és així. Molts diàlegs són monòlegs d’uns personatges, que excepte Janine, només s’interessen pels discursos dels altres quan tenen a veure amb el seu dilema, conflicte, desesperació... Veuen les vides de la resta insulses i insignificants”. “És una comèdia delicada i el silenci juga perquè les coses ressonin d’una altra manera”. Miranda Gas considera que és un ingredient bàsic per a col·locar les emocions al seu lloc i escoltar-nos. “Necessitem una mica de silenci, encara que sigui per sentir l’eco de tot el soroll que anem acumulant durant tot el dia”, conclou.

Una escena de l'obra.

Anna Alarcón.


ÀREA METROPOLITANA

Lligant el territori: on acaba la ciutat comencen els espais oberts

TOTAL TERRITORI AMB 660 km2 TERRITORI URBANITZAT 217,8 km2

ESPAIS OBERTS 442,2 km2 (67%) ESPAIS NATURALS 349,8 km2 (53%)

PARCS URBANS 92,4 km2 (14%)

L’AMB pretén esborrar les fronteres visuals entre les infraestructures grises i les verdes sense deixar de pensar en el seu desenvolupament econòmic.

M

és enllà del caràcter econòmic de les infraestructures, de les riqueses que poden generar, per a nosaltres també és molt important que augmentin la qualitat de vida dels ciutadans de la metròpolis”, assegura el coordinador general d’Infraestructures de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Antoni Farrero. És per això que l’AMB incideix en un aspecte que pot semblar secundari però que pren gran importància en el disseny i imatge del territori: integrar l’anomenada infraestructura gris, és a dir, urbanitzacions, ferrocarrils, carreteres, ponts, etcètera, amb la infraestructura verda representada pel sistema d’espais oberts urbans, periurbans i naturals que, a dia d’avui, conformen més del 60% del territori de l’AMB. Per dur a terme aquest objectiu, l’Àrea Metropolitana ha posat en marxa el Programa d’Actuacions en Paisatges Naturals i Urbans. Amb aquest programa es vol avançar en la direcció de diluir els límits entre els dos tipus d’espais. Unes actuacions que milloraran la gestió dels espais oberts i mitigaran l’impacte negatiu de grans infra-

estructures en determinades poblacions i en aquests territoris verds. EL PROGRAMA D’ACTUACIONS EN PAISATGES NATURALS I URBANS Dotat amb 15 milions d’euros, està previst que s’acabi el 2019 i es basa en quatre línies d’actuació: una que treballa sobre la recuperació dels espais fluvials a la vessant del riu Llobregat i el seu delta, amb una inversió de 5 milions d’euros; una segona que pretén la recuperació dels espais fluvials del Besòs, afluents i la zona del Maresme amb 4 milions d’euros; mitigació dels efectes de les infraestructures, on s’han invertit 4 milions d’euros més; i projectes de valorització dels recursos, amb una inversió de 2 milions d’euros. En total l’AMB inverteix en el territori, sumant el PSG i la resta de projectes uns 21 milions d’euros. “Els valors dels espais oberts s’han d’infiltrar a la ciutat d’una manera natural”, detalla Farrero. Per dur a terme aquestes actuacions, els Ajuntaments dels 36 municipis que formen l’AMB han de presentar una proposta dins del període de procés participatiu municipal, la qual serà valorada per part dels serveis tècnics metropolitans

i aprovada pels òrgans de govern. Un exemple de la tasca que fa l’AMB en aquest sentit és la que afecta als rius. “Pel que fa la recuperació dels espais fluvials”, detalla el coordinador de Programes d’Infraestructures de l’AMB, Martín Gullón, “s’ha de compatibilitzar la seguretat front inundacions amb la integració ecològica i paisatgística del riu. Amb això s’aconseguirà millorar la qualitat de vida i la salut dels ciutadans metropolitans”. En aquest sentit, a El Prat de Llobregat es planteja l’adequació de l’entorn del pont Nelson Mandela, en el marge dret del riu Llobregat. Més enllà d’aquestes, hi ha altres actuacions que pretenen integrar les infraestructures al territori, com l’ordenació del camí de Bunyola, des de la capçalera del canal fins el camí de València. O a la C-31, per exemple, hi ha la intenció que esdevingui una via integrada a la ciutat, amb diverses modalitats de transport: públic, privat, un passeig per a vianants i carrils per a bicicletes, entre d’altres. Amb això, es vol reforçar el paper transversal que té la via per fomentar la connexió entre barris i potenciar el paper dels marges per integrar millor la infraestructura amb el territori. Un altre cas singular són les millores que es volen aplicar a la C-245: permetran integrar un carril bus de 13 quilòmetres que unirà Cornellà de Llobregat amb Castelldefels, al qual també se li afegirà un nou carril bici. A més l’actuació també implementarà una línia d’autobús exprés d’alta ocupació (BRT). O un nou suport de la línia T36 del tram a Cornellà i Sant Joan Despí. També trobem aquests objectius en la iniciativa que lidera l’AMB juntament amb els ajuntaments de Barcelona, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern i Sant Joan Despí. Es tracta del projecte d’integració urbana de la B-23 per convertir-la en una via urbana. Aquest projecte incorpora diferents iniciatives per fomentar el desplaçament sostenible a l’entrada de Barcelona: aparcaments connectats amb el transport públic o carrils per a bicicletes.

11 VIU EL PRAT

Autor de la foto: Aviotec

El PSG vol trencar les barreres entre els elements de la infraestructura verda metropolitana i l’entorn construït


gastronomia de proximitat

MARIMORENA, UN RESTAURANT ARRELAT I QUE MIRA AL FUTUR Text MARIANO MARTÍNEZ

ALBERTDÁVILA DAVID MENDIOLA I CARMEN xef de Marimorena DURÁN Restaurant Los Arcos Bar LAB Ronda de Sant Ramon, 151

12 PRAT 12 VIU VIUEL L'HOSPITALET

SANT Av. del BOI Parc,DE 55 LLOBREGAT 936 30 66 06 933750750 marimorena.es www.losarcosbar.com reservas@marimorena.es reservas@losarcosbar.com De dimarts a diumenge de 18h Dilluns a diumenge de 13.00 a a 23:30h. 15.45h • Divendres i dissabte de Nits dea divendres, 20.30 23.00h dissabtes i vigilies obert fins les 2:00h. .com/marimorenarest .com/losarcosgastrobar @MARIMORENAREST @losarcosbar @marimorena_restaurant

Temps intensos els de l’Albert Mendiola. No fa gaires dies, aquest xef, que ja s’ha convertit en una referència de la gastronomia del Baix Llobregat, va rebre un regal: la trucada de Pep Palau, organitzador del Fòrum Gastronòmic, per comunicar-li que serà un dels candidats que optin al Premi Cuiner de l’Any. Un reconeixement a la tasca de cuiners emergents que aposten pel producte de proximitat, tenen sensibilitat amb les produccions ecològiques, col·laboren amb productors locals i difonen aquests valors. La veu de l’Albert, després de la trucada, traspua il·lusió i un reconeixement a la feina feta aquests anys rere els fogons del Marimorena, restaurant de Sant Boi que comparteix amb la seva companya Patrícia Torres, des del 2012. “Quan vam obrir el restaurant, la idea era tornar als orígens. Havia treballat molts anys fora de la ciutat i volia fer coses a casa, que els meus coneguessin la cuina i el que havia après”. De l’alta cuina ha incorporat un discurs molt sòlid. Li deu molt després de ser elegit, amb 21 anys, cap de cuina del Kursaal, i liderar les cuines del Bar Mut i el Mutis, elegit millor bar d’Europa el 2013. “Però volia apropar al públic de la meva ciutat i el Baix Llobregat

una gastronomia moderna i a preus més assequibles. Agafar les tècniques que he incorporat aquests anys i aportar-hi la meva personalitat, això sí, amb un protagonisme del producte local”. Això sí que ho té clar l’Albert: “Quan vaig començar a treballar el 2012 amb el Marimorena, tenia clar que volia treballar amb el producte del Parc Agrari del Baix Llobregat. Vaig començar a trepitjar els camps i conèixer als productors, saber exactament què cultivaven i amb quins productes podia treballar”. Un discurs gastronòmic ferm I des de fa set anys no ha canviat aquesta filosofia: “Mantenim alguns plats de les primeres cartes amb què vam engegar el restaurant, però amb la tendència actual de donar-li més protagonisme a una cuina més vegetal, sense deixar de banda una elaboració cuidada. Com sempre m’agrada dir, faig la cuina de l’àvia amb els ulls del nét”. Perquè dels avis s’aprèn molt: tenir productes frescos és sinònim de qualitat, però també una aposta per la sostenibilitat i l’ecologia: “M’agrada saber que els productes que passen per la meva cuina tenen una història, i que aquesta història és propera i ajuda també a l’economia del meu voltant. Mai he tingut una


00000 5€

SÈRIE 000


gcastronomia astronomia ultura de proximitat

obsessió per la rendibilitat al meu negoci. M’agrada pagar el preu just si darrere el producte i qui ho ha produït hi ha una veritat i una qualitat”. La Ronda Sant Ramon de Sant Boi, als peus del turó de la Muntanyeta, és l’espai que ha vist créixer el projecte de l’Albert i que acull aquesta gastronomia de proximitat, que escolta el territori de manera acollidora, tranquil·la, on la qualitat és el principal protagonista: “M’enriqueix molt la meva feina i és fonamental sentir-te bé amb el que fas: el client després ho nota quan seu a la taula i degusta els teus plats”. Les mans de l’Albert comencen a estar plenes de Carxofa Prat, “un producte que m’agrada molt treballar, però també vull reivindicar altres verdures del Parc Agrari, com les cols, les bledes o el bròquil. Des de la restauració també hem de tenir una certa responsabilitat didàctica amb els clients, ensenyar tota la riquesa que tenim al nostre territori”. I encara que no té cap producte preferit, perquè “pateixo i gaudeixo amb tots”, la seva tendència a apropar-se als vegetals s’ha vist traduïda recentment amb la incorporació a la seva oferta d’un menú degustació vegetal.

1414 VIU VIUL'HOSPITALET EL PRAT

Un 2017 imparable La nominació a millor cuiner de l’any li arriba a l’Albert en un moment professional dolç. D’alguna manera és el resultat de la incorporació de la filosofia del rugbi –una de les seves grans passions– a la cuina: als jugadors se’ls ensenyen una sèrie de qualitats, com la companyonia, l’honestedat,

LA RECEPTA

Arròs socarrat de Pota Blava, carxofa, tripeta de bacallà i botifarra del Perol INGREDIENTS: 250 grs. Arròs del Delta de l’Ebre, 1 copa de vi blanc del Penedès, 150grs. Botifarra del perol, 200grs.tripeta de bacallà, 1 ceba tendra, 4 carxofes del Parc Agrari del Llobregat, 1 Pollastre Pota Blava, 10 grs. Verdures pel caldo

Netejar, escaldar la tripa i reservar. Piqueu la ceba, sofregir, afegir a l’arròs i deixar enrossir. Abocar el vi blanc, cobrir amb el brou.

DESCRIPCIÓ Extreure les cuixes del pollastre i confitar-les. Preparar un brou.

A mitja cocció, afegir les carxofes laminades, la botifarra a daus i la tripeta de bacallà. Deixar assecar l’arròs fins que es torri i donar forma embolicant-lo amb el propi torrat.

el respecte, la disciplina, el sacrifici i l’altruisme. I la cuina de l’Albert està plena d’aquests valors. És difícil situar a l’Albert en una posició concreta del camp de joc o la seva cuina, ja que és un “cul inquiet”, com ho demostren les seves col·laboracions amb Degusta (grup de restauradors locals de Sant Boi) on organitzen, entre d’altres, la Carxofada Popular o els ShowCooking al Mercat de Pagès de Sant Boi; o les seves participacions al Març Gastronòmic, de l’AGT: “M’agrada estar en contacte amb la gent de

l’ofici, i conèixer als clients que passen per casa. És una manera de divertir-me i enriquir també la meva cuina”. No és estrany que li arribin la candidatura a millor cuiner de l’any i nous projectes, com l’assessorament al projecte dels restaurants del grup Diversus de Sant Boi, que volen treballar una línia més gastronòmica basada en els productes de proximitat. Temps intensos per a l’Albert i el seu equip que segur que marquen un assaig a la seva cuina els pròxims anys!


una tarda amb...

societat

La Fundació Rubricatus, l’afany de normalitzar

Membres de La Fundació Rubricatus.

Text TONI DELGADO Fotos FUNDACIÓ RUBRICATUS / TONI DELGADO l juny del 2014 Jordi Forcadell va fer un gir professio· nal: de coordinar l’equip d’una agència de publicitat a encetar un càrrec que no havia existit mai.

E

16 VIU EL PRAT

—El nou gerent va establir entre les prioritats crear un departament de comunicació, i des del primer moment m’han donat força llibertat. He descobert una realitat que no coneixia amb tanta profunditat. I, de debò, enganxa. T’adones que les vides i problemes de les persones amb discapacitat són els mateixos que els teus –confessa Jordi Forcadell, responsable de comunicació de La Fundació Rubricatus. LA PRINCIPAL COMESA L’entrevistat recorda que quan va aterrar li van explicar que la seva principal comesa havia de ser difondre “millor” la tasca de l’entitat pratenca entre la ciutadania: “Hi havia molta gent que havia vist al carrer alguns jardiners o carters de La Fundació Rubricatus, però desconeixia que formen part de l’engranatge dels serveis municipals”. Potser tampoc en sabia gaire del compromís de l’entitat per fomentar “la inte· gració social efectiva” de les persones amb discapacitat i satisfer les seves necessitats vitals “a través de solucions so· ciolaborals i d’empoderament personals alineades amb les seves capacitats i diversitat funcional”.

Foto: LA F. RUBRICATUS.

UN CENTRE ESPECIAL DE TREBALL Alguns dels primers passos del departament de comunicació van ser apostar per la presència a les xarxes socials i la modernització dels catàlegs i la imatge corporativa. Decisions fermes que han anat acompanyades de moltes altres, com l’organització de concerts solidaris, les jornades de portes obertes i les sessions de networking per a clients i proveïdors. “Apostar per un centre especial de treball amb persones amb discapacitat que tindrien dificultats per accedir al mercat laboral és un benefici per a la societat i per als treballadors i treballadores. La vida els canvia totalment”, resumeix Jordi Forcadell. A mitjans de juliol, poc després de complir 20 anys, La Fundació Rubricatus fou reconeguda en els Premis Solidaris ONCE Catalunya pel seu servei de preparació i distribució d’àpats a domicili, que coordina amb els Serveis Socials de l’Ajuntament. La iniciativa està dirigida a persones de més de 65 anys amb dependència reconeguda i que viuen al Prat soles o amb algú que també superi aquesta edat. PROJECTE PIONER “Fins a on sabem nosaltres”, avança Jordi Forcadell, “és un projecte pioner a Espanya. Els Serveis Socials municipals trien els beneficiaris”. El Centre Especial de Treball de La Fundació Rubricatus s’ocupa dels menús: la secció d’Hostaleria cuina i prepara els plats i la de Serveis (passa a la pàgina 18)


scocietat ultura (ve de la pàgina 16) Postals els reparteix

encara calents. Els divendres també lliuren, envasats al buit, els menús de dissabte i diumenge. “Les persones amb discapacitat són igual de vàlides per treballar i estar de cara al públic. Nosaltres apostem per la normalització i gairebé la totalitat de l’equip del servei té alguna discapa· citat”, continua. L’any passat la plantilla de Rubricatus va créixer un 10%. Un nutricionista voluntari elabora i supervisa els menús, amb primer i segon plat i postres i que contenen els nutrients “mínims necessaris diaris”.

18 VIU EL PRAT

ELS ÀPATS SOCIALS El servei d’àpats socials de La Fundació Rubricatus va començar arribant a 16 persones, ara ho fa a 40 i està previst que, ben aviat, la xifra s’ampliï a 45. “Els repartidors intenten estar cinc o deu mi· nuts amb els avis i àvies perquè els ex· pliquin què han fet durant la jornada... Si detecten alguna incidència, com que no obrin la porta o no s’hagin menjat el di· nar del dia anterior, n’informen a Serveis Socials”, desenvolupa Jordi Forcadell. El grup de Serveis Postals de La Fundació Rubricatus també reparteix cartes, publicitat i revistes municipals, paquets... L’entitat pratenca també té, entre altres, serveis de jardineria (al Prat i a la Zona Franca); neteja i manteniment d’espais (als parcs públics pratencs); neteja de vehicles; càtering “més dedicats” a empreses i esdeveniments; d’hostaleria, perquè gestiona el restaurant del Sagnier, que participa en el Quinto Tapa Pota Blava. La Fundació Rubricatus també disposa d’un estand en la Mostra d’Entitats de la Fira Avícola Raça Prat. FORMACIÓ A vegades el problema és a casa, amb uns pares i mares que sobreprotegeixen massa els fills i filles i no els deixen demostrar les seves aptituds i capacitats. “Si els formes, poden ser capaços de segar la gespa, cuinar un plat... És cert que n’hi ha que han d’estar més supervi· sats i se’ls ha de realitzar un seguiment, però, en general, fan vida normal i tenen ganes de col· (passa a la pàgina 20)

Serveis Postals.

Taller de cuina.

Servei d'àpats socials a domicili.

Foto: LA FUNDACIÓ RUBRICATUS.

Foto: LA F.R.

Foto: LA FUNDACIÓ RUBRICATUS.


scocietat ultura laborar i millorar”, defensa el responsable de comunicació de La Fundació Rubricatus.

(ve de la pàgina 18)

20 VIU EL PRAT

CANVIAR COMPORTAMENTS Més que amb paraules, els comportaments es canvien amb gestos. Quan Jordi Forcadell presenta actes de l’entitat, intenta que algun treballador o usuari hi col·labori, per exemple, explicant la seva història, igual que quan els visiten els mitjans de comunicació. Fa temps que alguns usuaris de La Fundació Rubricatus, acompanyats de monitors, munten tallers amb alumnes de primària: un taller de contacontes a primer i segon; un de treballs manuals amb la decoració d’un pot amb silicona i fimo, per a tercer i quart; i un de costura (cinquè i sisè). El Centre Ocupacional de la Fundació Rubricatus està dividit en el Servei de Teràpia Ocupacional, dirigit a persones a qui la seva discapacitat intel·lectual no els permet accedir al mercat laboral i on se’ls proposen activitats perquè no perdin les facultats, i el Servei Ocupacional d’Inserció, adreçat als usuaris amb “un grau elevat” de discapacitat que amb formació “potser” podrien acabar en el mercat laboral. Aquest últim també fa de pont entre les persones que deixen el Centre Especial de Treball i passen al Servei de Teràpia Ocupacional: “El Servei Ocupaci· onal d’Inserció pretén que la sortida del mercat laboral sigui més pausada”.

Servei de repartiment d'àpats socials de La Fundació Rubricatus.

Jordi Forcadell.

Foto: F. R.

Foto: TONI DELGADO.

SERVEI DE SUPORT La Unitat de Suport a l’Activitat Professional (USAP) és un servei especialitzat destinat a persones contractades en el Centre Especial de Treball. La Fundació Rubricatus també disposa d’un Servei de Suport a les famílies, per resoldre’ls dubtes sobre tramitacions, documentacions, subvencions... La Fundació Rubricatus no s’atura mai i, a través de Serveis Socials i del Punt de Voluntariat del Prat, està immersa en una prova pilot, “potser” la primera a l’Estat, perquè persones amb discapacitat acompanyin als avis una estona a la tarda. —Jordi, veig un altre premi... —Tant de bo!

Un jardiner de La Fundació.

Foto: FUNDACIÓ RUBRICATUS.


museu agbar

una tarda amb...

La ciència també pot ser molt divertida

Text TONI DELGADO Des del 2013 expliquem la ciència més puntera d’una manera assequible i divertida. Creiem que, construïda des de la cooperació i la igualtat, ha de ser la principal eina per al progrés de la humanitat”, expli· quen els membres de la companyia The Big Van Theory. Se· ran els protagonistes de la proposta del Museu Agbar de les Aigües preparada per a la 22a Setmana de la Ciència, que té el turisme sostenible com a fil conductor. Agnès Fort, responsable d’Espais i Esdeveniments i Activitats Sociocul· turals del Museu, ens explica tots els detalls.

22 VIU EL PRAT

—Sembla divertida la vostra proposta per a la Setmana de la Ciència. Molt! De l’11 al 19 de novembre farem jornades de portes obertes al Museu. La bomba que tenim preparada per a la Setmana de la Ciència és un espectacle de The Big Van Theory dirigit a nens i nenes d’entre tres a 12 anys i les seves famílies a l’Àgora Agbar, dins del Dipòsit. És una barreja de les seves posades en escena habituals: els monòlegs i els experiments, en aquest cas sobre ciència i aigua. Realitzaran tres passis de mitja hora diumenge dia 12 a les 11, 12 i 13 hores, i després es pot visitar el Museu perquè estarà obert. Important, Toni... —Digues-me. Cal fer reserva prèvia. Hi ha de marge fins divendres 10 a les 14, tant per telèfon (933423536) com per correu eletrònic. El mateix dia 11 es podran donar per telèfon (933423538) i presencialment fins a 60 localitats més. The Big Van Theory relacionarà el cicle integral de l’aigua i el Museu Agbar de les

Aigües, que ocupa els edificis modernistes de la Central Cornellà, amb conceptes científics senzills. —La ciència s’ha normalitzat? Crec que sí, perquè s’han trobat molts recursos per explicar-la d’una manera molt entenedora i visual, i també propera i quotidiana. Si et parlen d’àtoms i altres detalls que et queden lluny, et costarà molt més comprendre-la. Tot canvia si ho fan a través d’objectes i materials que tens a l’abast. Els de The Big Van Theory són pallassos científics i utilitzen objectes i materials propers. La proposta té un final força espectacular. La veritat és que disposa d’un to que crec que connectarà amb els nens i nenes i un altre amb els adults. —La Setmana de la Ciència té com a excusa l’Any Internaci· onal per al Desenvolupament. I coincideix també amb la Setmana del Turisme Industrial. Com formem part de la XATIC (Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya) hi participem amb la resta d’instal·lacions, sòcies o no. Així, diumenge 12 de novembre en comptes d’oferir només dues visites comentades al Museu Agbar de les Aigües a les 11 i les 12 del migdia, hi haurà un tercer torn a les 13 hores. —Què serà per a tu un èxit, més enllà que s’omplin els passis o no? A tots ens agrada que vingui molta gent al Museu i sàpiguen que fem coses, però el principal objectiu és que la gent aprengui i gaudeixi molt, que es quedi amb l’essència d’Aigües de Barcelona i la seva tasca a l’àrea metropolitana i què era l’espai del Museu. §


porque hoy más que nunca, las pymes se merecen una pausa. Te ofrecemos por:

O€

Cesión de máquina + Mantenimiento + Servicio de sustitución inmediata por avería + Transporte y entrega de producto consumido

SÓLO PAGAS LO QUE CONSUMES A partir de 20 empleados Brio 3 Blue + Mini Snakky

info@ivsiberica.com www.ivsiberica.com

BARCELONA / LLEIDA / PAMPLONA Tel. +34 93 377 30 17

MADRID Tel. +34 91 676 24 14

ZARAGOZA Tel. +34 97 657 01 42


una tarda amb...

cultura

Marc Cartes: “Plataformes com Netflix han fet que la tele deixi de ser una subclasse de la cultura” Text: CRISTINA MORAL / CLACK Fotos: POL ALFAGEME / CLACK / AMIC arc Cartes (Andorra la Vella, 1970) és un actor de televisió andorrà, conegut sobretot pels seus papers com Salvador Borés a la sèrie Laberint d'ombres i el de Julià, el veterinari de Ventdelpla. El 1994 va encetar els culebrots de TV3, que diu que és com si fos casa seva, amb Poble Nou, després d’haver participat també a Oh Europa!. Actualment interpreta l’Andreu, un dels personatges principals de la telenovel·la Com si fos ahir, la nova aposta i relleu de La Riera a la sobretaula de TV3. L’entrevistem a l’edifici Imagina d’Esplugues, al camerino de perruqueria i maquillatge d’on es grava la sèrie, just en una hora que té lliure enmig del rodatge.

M

24 VIU EL PRAT

—Com és agafar el relleu de La Riera, després de vuit temporades? És un repte. La Riera tenia una colla d’espectadors disposats a aguantar i seguir. Les sèries quan comencen necessiten un temps; la gent s’ha d’acostumar als nous personatges. Al principi, el més difícil és fer àgil la presentació dels personatges i la relació que tenen entre ells. Un cop tens tots els personatges situats, és més fàcil seguir el fil argumental. Per tant el més complicat és l’inici, arrencar la sèrie. —Creus que el teus papers tenen perfils semblants? En què s'assembla Marc Cartes a l'Andreu? Normalment sí. Em donen papers de “ligón” a qui li costa trobar sentimentalment la seva parella. Però això passa molt als serials de televisió. És veritat que aquest punt sempre me l’han intentat posar. També m’han donat algun paper de dolent que jo crec important. Però sí, he fet més personatges de seductor que no pas de dolent. Amb l’An-

Marc Cartes, durant l’entrevista.

dreu [el seu personatge a Com si fos ahir], pel que vaig veient -a part que ell és un home separat i jo estic feliçment casat i molt enamorat de fa molts anys i la meva vida familiar està molt ben estructurada-, som molt semblants. Cada guió que arriba veus coses amb què emmirallar-te, i pensar si actuaries igual o diferent a com ho fa el teu personatge. Però no hi ha massa distància entre Marc Cartes i l’Andreu. —T’agradaria, doncs, que et donessin més papers de dolent? De moment el que m’agradaria, i molt, és que aquest personatge durés molt, que tingués una llarga vida. Però potser

després de l’Andreu, sí. Tot i que podria passar que em donessin un personatge dolent amb qui no m’ho passés bé fentlo. Hi ha molts tipus de dolent. Això sí: m’ho vaig passar molt bé fent el Salvador Borés i repetiria, evidentment. —En una entrevista a Rac1 deies que hi havia molt bon rotllo entre l'equip. Ara que ja han passat uns mesos des que vau començar a gravar, hi ha rols establerts entre l'equip? Segueix tot igual, és un equip on, els que som més protagonistes, tots tenim les mateixes edats, les mateixes vivències. Podem tenir el mateix nivell de conversa. Hi ha bon rotllo, (passa a la pàgina 26)


Tenemos la solución a tu medida Porque no todas las necesidades son iguales, nuestras soluciones, tampoco. Descúbralas.

20-50

50-100

info@ivsiberica.com www.ivsiberica.com

BARCELONA / LLEIDA / PAMPLONA Tel. +34 93 377 30 17

+100

MADRID Tel. +34 91 676 24 14

ZARAGOZA Tel. +34 97 657 01 42


cultura

cultura

L'actor.

(ve de la pàgina 24) ens coneixem de fa molt temps. És com aquest grup d’amics que surt a la sèrie. Potser no érem tan amics tots junts, però si que hi havia ja amistats entre gent de l’equip.

26 VIU EL PRAT

—Deus estar molt agraït a TV3 perquè és el que t'ha projectat sempre com un actor de primer nivell, no? Et sents com a casa treballant aquí? És casa meva, sí. Estic encantat de treballar aquí. Desitjo no haver d’anar mai a treballar a un altre lloc, fora de Catalunya. Si hagués de marxar a Madrid, em faria molta mandra. Aquí estic molt bé, com a casa. —Què en penses de les noves plataformes per visualitzar sèries com Netflix, HBO, filmin.cat. N’ets usuari d'alguna? Quines sèries segueixes? Doncs tinc molt mala relació amb les series: no en veig cap, no estic enganxat a cap sèrie. No he vist ni Lost ni Juego de tronos ni res... Com a espectador necessito que vagi tot més ràpid. A més visualitzo com col·loquen les càmeres, com està fet i com ho deuen fer a nivell tècnic... Em passa que, de cop, s’acaba la seqüència i m’he perdut amb què ha passat o què han dit. M’agrada molt la part tècnica de la televisió i aleshores em perdo, me’n vaig darrere les càmeres. Em costa enganxar-me. Però l’existència d’aquestes plataformes la trobo fantàstica. És com anar a la biblioteca i triar el llibre que vols. També aquest tipus de plataformes fa que la tele ja no estigui vista com una subclasse de la cultura. Sobretot de la cultura audiovisual, sinó que se situa en un primer nivell com ho ha estat el cine durant molts anys.

—Quina és la situació de la televisió vers el cine o el teatre? Està pujant, gràcies a poder descarregar-te o mirar-ho per internet. Ha trobat un camí on està ascendint i és bo. Potser d’aquí uns dies serà el cinema, qui trobi un camí o una manera de tornar a pujar. És com tot, cada mitjà busca el seu lloc. La televisió, des de fa un temps, ja l’ha trobat. —Com es grava una sèrie d’entreteniment, perquè la gent es distregui, davant el moment polític que vivim? És possible abstreure-se’n? Com ho esteu portant? Ho vivim com qui ven pa o pinta una façana. La feina és la feina. Tots anem als estudis, suposo, amb la ràdio posada i escoltant com està el moment polític. La gent, quan té una estona pot anar a manifestar-se, si vol. I a qui li toca treballar doncs... treballem i anem fent, com a totes les feines. —Creus que l'actor s'ha de posicionar, en termes ideològics i/o nacionals? Pot dificultar la relació amb els espectadors o fins i tot amb els actors que potser no pensin com tu i dificultar la teva connexió amb ells? O justament és al revés? No necessàriament, tothom és lliure de fer el que vulgui. Justament a les manifestacions d’aquests últims dies el que s’està reivindicant és la llibertat. Per tant seria molt estrany que jo, que estic a favor de la llibertat, digués què s’ha de fer o què no s’ha de fer. El que si és cert és que la gent no s’ha de deixar influenciar per les cares conegudes sinó pel que diuen aquestes cares conegudes. El fet que una cara coneguda i que et caigui simpàtica determini el teu pensament... què vols que et digui. Com tota la gent que opina, hem de reflexionar davant les nostres vivències i decidir que és el que és millor fer. §


sscabies ocietat abies ultura que... que...

El planeta de Freddie Mercury

28

VIU EL PRAT

Text TONI DELGADO Il·lustració ELIBET ROVIRA —Què recorda dels seus primers 13 anys abans d’anar a Anglaterra? —Sincerament, prefereixo oblidar-ho. —No va ser una època feliç? —Va estar bé, però la vaig oblidar. Fa tres anys vaig estar a Barcelona i tampoc ho recordo. M’oblido del passat molt de pressa. Només penso en el futur. —Una última sobre el passat, d’on ha tret el cognom de Mercury? Simplement, me l’he inventat. Ve d’un planeta que regeix el meu signe del zodíac, Verge. L’any que ve serà Venus. —Freddie Venus? [Riallades]. L’escriptor Jordi Sierra i Fabra es pot considerar molt afortunat, perquè és una de les poques persones que va entrevistar Freddie Mercury (Stone Town, Zanzibar, Tanzània, 1946-Londres, 1991), fugitiu dels micròfons que es trobava fora de l’escenari. La conversa amb el líder de Queen és del 20 de febrer del 1979 i el periodista radiofònic José María Francino va demanar permís per gravar-la i emetre-la després. Histriònic i carismàtic, un planeta ell mateix, Farrokh Bomi Bulsara, Freddie Mercury, era el fill gran de Jer Bulsara i Bomi Bulsara, funcionari indi de l’Administració colonial britànica. El mite tenia un talent infinit i sempre va saber que no volia seguir la nissaga familiar d’advocats i comptables i que el seu desig era provar sort en la música. Amb 12 anys va muntar el seu primer grup i quan Tanzània va declarar la seva independència, ell i els seus es van trasllat al Regne Unit, on Freddie Mercury va treballar repartint càtering a l’aeroport de Heathrow, mosso de magatzem, venent roba de segona mà... Sempre va ser centre d’atenció, també de bebè. Un retrat que li van fer va guanyar el concurs de fotografia anual a Capital Art Studio, a l’illa de Zanzibar, a l’est d’Àfrica, i que actualment pertany a Tanzània. Com reconeix la seva mare, Mercury tenia l’obsessió de separar treball, casa i vida. Un quart apartat podrien ser les festes. Millor que ens ho expliqui Sir Tim Rice, autor anglès: “Freddie tenia un gust exquisit, i els ambients de la seva bella llar a vegades donaven lloc a vetllades molt tranquil·les i sofisticaves, però altres passaven coses molt boges. Crec que hauria de consultar amb el meu advocat si he d’explicarne detalls. Eren les festes més salvatges de la història del rock”. “Era una mica estrany, per dir alguna cosa, malgrat que ja haguéssim passat el període de David Bowie, Mercury es

passava una mica. En aquella època vestir-se per assemblar-se a una noia no era un escàndol. També cal recordar que Freddie era... Bé, crec que la seva bisexualitat era un secret a veus per a gairebé tothom”, recorda Tony Stewart, experiodista de New Musical Express. Durant els últims quatre anys de la seva vida, des que l’abril del 1987 va assabentar-se que era seropositiu, es va tancar a la seva casa de Londres, que va transformar en una clínica, i va seguir escrivint cançons, com les de l’últim disc, Innuendo. No és casualitat que el gran himne del treball fos The show must go on: “L’espectacle ha de continuar”. “No seré una estrella del rock. Seré una llegenda”, prometia sempre. Paraula de geni. §


ecntreteniments g astronomia ultura HORITZONTALS: HORITZONTALS: 1. Tan secret que tots els cinemes de Los Angeles ho escampen / 2. Com a moment és escaient. No es deixava trencar les oracions / 3. La vibradora. Dura per sempre, com el cadenat del condemnat. Marxa, que són les nou / 4. La vall de la faràndula. Terreny abrupte, més enllà de la cova / 5. Claveu una pallissa sense ús de la violència. Invoca Al·là i porró / 6. Rival inútil. Fixaran un impost que deixarà l’Arantxa trastornada. Trident desmanegat / 7. Encant típic dels cines desballestats. Paralitzaven el cos d’en Tolkien / 8. Guarneixes abans que Ikea. Varietat del bantú sense vocals / 9. A flor del carrer Ferran. Caçadors que no surten a les fotos / 10. A Etòlia se n’hi troben a cabassos. El pagès de la Trinca els tenia molt grossos / 11. Neva en absència de la Braun. Ja cal ser ingenu, per veure-hi llana. Massa poc de poc / 12. Olivera de Montoliu. Gramaticalment és consecutiu / 13. Em pren la cartera amb un instrument d’allò més pesat. Toms deformats per les paraules. VERTICALS: 1. Cremor que fa més antipàtic l’òrgan vital. Podria ser un menor, si no fos per la fama / 2. Òpera encara vigent. Tondria de qualsevol manera, amb mesquinesa. Goita, la ciutat dels cinemes / 3. Bastó no, figuera del moro. Minúscula bestioleta sorgida per cenogènesi / 4. No li falta gaire pel frenopàtic, de tan esverat com va. D’ell no és, ans d’ells / 5. Tir defectuós. Ranxo tan dolent que té gust de butà. A la punta de la llengua / 6. No cal sortir al replà per trobar l’escala. Un rus amb compulsió nerviosa?: no, un del camp / 7. Cul de cafè. Vida ascendent del flautista segons en Jordi Teixidor. L tal com sona / 8. Valoració de l’alumne a peu de pàgina. El pagès el crema i l’Adrià Puntí se’l fuma / 9. Per fer quadrets blancs i negres és fonamental. Estranys mails sobre la religió de Mahoma / 10. Quan decau el dia. Abans de l’autobús era omnipresent. Intensitat per quasi tot / 11. Atia la flama de la moto de cross. Avorrit en el seu tors antic / 12. De manera poc tensa, com es completa el relaxament. Salaris de set en set.

Peu AMIC

MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL 1 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

2

3

4

5

6

7 8

9

10

11

12


cnl

Lola Anglada, protagonista del Correllengua 2017

L

30 VIU EL PRAT

a CAL, Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana, ha dedicat el Correllengua d’enguany a la il·lustradora i narradora infantil Lola Anglada, amb motiu del 125è aniversari del seu naixement. Lola Anglada va ser un dels referents culturals dels anys vint i trenta del segle passat a Catalunya. Il·lustradora, pintora i escriptora, és considerada la primera il·lustradora professional catalana. Lola Anglada és recordada, sobretot, pels seus contes infantils il·lustrats i per les il·lustracions que publicava en revistes de l’època, com En Patufet. Aquest any 2017, la CAL ha volgut destacar la importància de la seva obra com a artista i escriptora, i també els seus valors cívics, democràtics i catalanistes. Al Centre de Normalització Lingüística del Prat, s’han portat a terme algunes activitats didàctiques relacionades amb la figura de Lola Anglada, adaptades als diferents nivells dels alumnes. També s’ha elaborat un vídeo en què alumnes i diversos participants del programa Voluntariat per la llengua llegeixen algunes cites de l’autora i repassen els fets més destacats de la seva vida i la seva obra. Els actes del Correllengua al Prat s’han fet els dies 9 i 10

de novembre a la seu d’Amics d’El Prat (c. del Centre, núm. 2). Concretament, el dia 9 de novembre es va projectar el vídeo elaborat pel CNL i a continuació Toni García, dibuixant i il·lustrador, de l’Associació d’Amics de l’Art del Prat, va fer una xerrada sobre l’artista. A més, els assistents van poder visitar i comentar l’exposició que ha elaborat la CAL: “Lola Anglada: art, resistència i compromís”. L’endemà es va llegir el Manifest del Correllengua 2017, que enguany ha escrit la periodista i escriptora Núria Cadenes. Tot seguit, Òscar Adrià, sociolingüista, va fer la xerrada sobre la llengua catalana. Per acabar, es va fer una demostració de balls de taberna, a càrrec de la colla dansaire Picacrestes, i amb una exhibició de cant improvisat, a càrrec del grup Cor de Carxofa, en què van poder participar tots els assistents. §

CNL El Prat de Llobregat. C. de Ramon Llull, 12, 2a planta El Prat de Llobregat. Telèfon 93 379 00 50 extensió 5560


La Fira Avícola Raça Prat tindrà un gran protagonisme en l'última edició del 2017 de Viu El Prat. Visitarem

un participant de les activitats de l’AGT (Associació de Gastronomia i Turisme), descobrirem una història

singular al Sabies que... I, com no podia ser d'una altra manera, realitzarem un tractament especial de les eleccions del proper 21 de desembre amb la participació dels partits polítics.


Com prant r u g e s , í u q a ! o t r e c n ’e l e u q

El Prat LA COMPRA DE TOTA LA VIDA,

a la teva ciutat

elprat.cat/economia

Viu El Prat - novembre2017  

Editorial: “Pilotades contra la paret”. Miranda Gas (‘Els tres aniversaris’, Teatre Modern): “Per gaudir de la ficció cal tenir els peus ben...

Advertisement