Viu El Prat - edició octubre 2013

Page 1

NÚM. 67· OCTUBRE

‘13

viuelprat@elginjoledicions.com

www.elginjoledicions.com

quintotapa.cat LA PRESENTACIÓ DEL NOU CASINO - ENTREVISTEM L'ARTISTA PRATENCA MONTSE MAYOL - L'ALTRA CARA DE LA FESTA MAJOR - CLÍNICA DIMAR - LA SUREÑA

PUBLICITAT: IVAN PUIG

Revista gratuĂŻta de societat i cultura

IMPRESSIĂ“: IMPRINTSA

NĂšMERO 67, octubre de 2013 redaccio@elginjoledicions.com

Dipòsit Legal. B-20065-2005 EDITA: EL G�NJOL EDICIONS, SL.

Tel. 93 337 77 47

BRUC, 30 2n 08901 L'HOSPITALET

Fax 93 511 67 02

B-63785034

FOTO DE PORTADA: IVAN PUIG

La redacciĂł de Viu El Prat no coincideix necessĂ riament

DIRECTOR DE CONTINGUTS: T. DELGADO

amb l'opinió dels seus col¡laboradors.

VIU L’HOSPITALET

VIU EL PRAT

3

“

Tant d’estudiar, tant d’esforçar-me per acabar una car

maleĂŻa l’altre dia un jove al metro, al qual segurament acabaven de despatxar de la feina. L’escena, esfereĂŻdora, me’n va fer reviure una altra, de fa uns anys i completament diferent. El crit d’aquell segon home, a punt de plorar, era enèrgic i poderĂłs:

Em va explicar que eren els seus primers minuts de llibertat en dos o tres anys a la Model per un petit delicte. Ens vam abraçar. L’única via que tenim per comprendre els altres ĂŠs posar-nos en la seva pell i oblidar-nos del nostre melic, encara que sigui per una estona. Si hem passat per una situaciĂł semblant ens serĂ molt mĂŠs fĂ cil sentir empatia i comprendre. Aconsellar, però, sempre ĂŠs perillĂłs. El problema ĂŠs quan, entre una persona i unes altres, hi ha una distĂ ncia abismal. Tot un ministre d’Hisenda com CristĂłbal Montoro assegurava fa uns dies que els salaris no estan baixant, sinĂł que estan moderant la seva pujada. El seu error, mĂŠs enllĂ de mentir –activitat a la qual alguns polĂ­tics s’hi dediquen sense descans–, ĂŠs haver parlat del seu entorn, el de cĂ rrecs polĂ­tics importants i alts directius de grans empreses. Entre aquesta elit, tan poc representativa de la societat com un got d’aigua a la banyera, ĂŠs possible no tan sols que els sous s’hagin mantingut, sinĂł que encara siguin mĂŠs generosos. Montoro em va recordar un Zapatero que ignorava el preu del cafè, negava la crisi i prometia que l’Estatut que aprovĂŠs el Parla l’haver con tugal hores desprĂŠs de la mort de diverses joves al Madrid Arena, el Rei Joan Carles caçant elefants i parlant en plural de la crisi o un Artur Mas referint-se a per parlar de les retallades de tota mena a la ciutadania. El ritme de les llistes d’espera ĂŠs mĂŠs que un... . Catalunya i l’Estat sĂłn una pedrera de picaresca i l’esperit del Lazarillo de Tormes s’hi consolida generaciĂł rere generaciĂł. No ĂŠs estrany que la gent al metro vulgui entrar abans de deixar sortir –l’altre

que intentava incorporar-se a l’andana–; que si els donen el canvi malament, callin; que es colin a les cues; que ciclistes, conductors i vianants interpretin les normes de circulaciĂł segons els convingui... ! pagar sous submarins i mĂ­nims, o a qui fa ofertes per amor a l’art perquè la persona es pugui promocionar. La promociĂł hauria de tenir uns mesos o uns anys de lĂ­mit, no? A alguns –banquers, potser?– els ĂŠs indiferent sentir el baix timbre de veu d’una famĂ­lia

" tenien un sostre i ara nomĂŠs veuen les parets dels altres que, de moment, tenen mĂŠs sort que ells.

WWW.ELGINJOLEDICIONS.COM

EDITORIAL AMB EL SUPORT DE:

PELL

ÍNDEX 5.Una tarda a... LA 3A EDICIÓ DEL QUINTO TAPA DEL PRAT

Poc més d’un any després i en un mes complicat per a la restauració com el novembre torna el Quinto Tapa del Prat, que en la seva tercera edició compta amb més participants que mai, presenta novetats sucoses i uns premis d’escàndol. Això últim us ho desvetllarem en la propera edició de Viu El Prat. En aquesta us oferim una prèvia ben completa d’aquesta iniciativa, que tindrà el nostre Pota Blava com a clar protagonista.

societat

Torna el Quinto Tapa amb un company de luxe, el Pota Blava

Dos clients gaudint del Quinto Tapa. Text TONI DELGADO Fotos IVAN PUIG / CEDIDES omença el compte enrere. Tenim a tocar un esdeveniment gastronòmic que ens tornarĂ a deixar sense alè i ens provocarĂ tota mena d’onomatopeies de plaer. Efectivament, torna el Quinto Tapa del Prat, convertit en tot un fenomen social –a l’ediciĂł de 2012 es van vendre mĂŠs de 25.000 tapes–, i ho fa amb novetats i premis importants, i mĂŠs participants que mai, 31. SerĂ del 15 de novembre al 15 de desembre i de nou comptarĂ amb la col¡laboraciĂł de Damm. Viu El Prat en i el Pota Blava, el company de luxe. Per 3’5 euros podrem gaudir d’una tapa Pota Blava i un Quinto costa, i per 2’5, l’especialitat de la casa amb la cervesa.

5 VIU EL PRAT

C

Al web www.quintotapa.cat hi podrem trobar un mapa amb la ciutat dividida en quatre zones. Els locals participants es-

taran geolocalitzats i s’hi podrà consultar la seva proposta de tapes per a l’activitat. TambÊ s’editarà una guia especial

ELS PARTICIPANTS DE LA 3a EDICĂ“ DEL QUINTO TAPA DEL PRAT

Ona Nuit. Cèntric Gastrobar by Ona uit. El Cortijo. Sinfonia. Mar i muntanya. Dolmar. La Castellana. AxarquĂ­a. As de copes. Ca la Tata. Cafeteria Font del Gall. Cafeteria Font del Gall 2. Pau Casals. La Santa. Nou Peixet. Leiman’s.

Corralillo. Afrika. Le tigrĂŠ cakes. Taverneta. John Duck. 2 de Vins. Centro ExtremeĂąo Ruta de la Plata. La lluna en un cove. Casino. Banzai Sushi. Cal RamĂłn. Casa RamĂłn. Bar Oeste. La sal.

scruta ocietat ultura gastronòmica amb tota la informaciĂł dels premis, les tapes, la butlleta de participaciĂł... Abans, durant i desprĂŠs del Quinto Tapa podreu comentar, compartir fotos i anècdotes a travĂŠs de les xarxes socials (Facebook /agtbaix, Twitter @AGTBaix i Instagram / agtbaix). UNA BONA EXCUSA El gran protagonista de la tercera ediciĂł del Quinto Tapa del Prat serĂ el producte que ens dĂłna nom: el Pota Blava, que, grĂ cies a iniciatives com les de l’AssociaciĂł de Gastronomia i Turisme del Prat i del Baix Llobregat (AGT), ja no ĂŠs nomĂŠs un reclam per a esdeveniments especials com el Nadal. El Quinto Tapa posar en valor el Pota Blava i convida tots aquells que encara no l’hagin tastat a què puguin descobrir-ne el gust i les caracterĂ­stiques singulars. I a mĂŠs, ĂŠs una bona excusa per tastar les tapes especialitat de la casa dels locals participants. EL PRAT, DIVIDIT EN QUATRE ZONES Amb el Quinto Tapa el Prat es dividirĂ , simbòlicament, en quatre zones perquè la gent es mogui per tota la ciutat. Els que hagin tastat quatre tapes de quatre zones diferents podran votar la millor tapa i optar al primer premi, que us avançarem a la propera ediciĂł de Viu El Prat. Hi haurĂ tambĂŠ un segon premi –hi podran optar aquells que consumeixin dues tapes de les quatres zones– i un altre per a la millor foto penjada a l’Instagram. “Un... dos... tres... y hasta aquĂ­ puedo leerâ€?, que diria la Mayra GĂłmez Kemp.

L'essència del Quinto Tapa.

6 VIU EL PRAT

LA FIRA AVĂ?COLA El duel entre els professionals promet. Perquè, i aquesta ĂŠs una altra de les novetats, es premiarĂ el millor cambrer. Una bona manera de reconèixer el bon servei i atenciĂł dels locals participants al Quinto Tapa, que conclourĂ amb la Fira AvĂ­cola, on els restauradors tindran la possibilitat d’oferir la seva tapa durant els tres dies a la Fira Tapa del PavellĂł Gastronòmic. UN PRODUCTE SINGULAR Les xarxes socials (Facebook, Twitter i Instagram) tornaran a treure fum amb les imatges, propostes i comentaris dels que visqueu la tercera ediciĂł del Quinto Tapa, amb el Pota Blava per bandera. El pollastre del Prat ĂŠs l’únic de l’Estat gida (IGP), amb el qual la UniĂł Europea reconeix un producte originari d’una regiĂł o paĂ­s, amb una reputaciĂł, qualitat es ! " # " $

de les potes i dits, el blanc de les orelletes, el bec fosc o els ulls avellana rogenc. Com a mĂ­nim, una de les seves fases de producciĂł, transformaciĂł o elaboraciĂł s’ha de fer en la zona Però deixem que ens ho expliqui l’Óscar Teruelo, president de l’AssociaciĂł de Gastronomia i Turisme del Prat i el Baix Llobregat (AGT).

Una colla d'amics envoltats de tapes i quintos. – El gran company d’aquesta ediciĂł del Quinto Tapa serĂ el Pota Blava... La setmana passada vaig tenir una reuniĂł amb el Senyor [Ma % & ' & * + projecte que tenim a les mans. Abans el Pota Blava es venia en època nadalenca i ja no ĂŠs aixĂ­. Hem volgut començar una campanya com el Quinto Tapa, al novembre, per recordar que el Pota Blava segueix aquĂ­. Amb aquestes (passa a la pĂ gina 8)

scruta ocietat ultura gastronòmica iniciatives, com la Fira AvĂ­cola o les Jornades Gastronòmiques, el seu consum pujarĂ molt. La pròpia parada del Mercat del Centre en vendrĂ mĂŠs. El segĂźent pas ĂŠs que altres restaurants del Baix Llobregat i d’altres comarques tambĂŠ pensin en el Pota Blava per elaborar els seus plats.

(ve de la pĂ gina 6)

– Ens pots concretar una mica mĂŠs com ha pujat el consum del Pota Blava? Per exemple, al Març Gastronòmic de l’any passat se’n van vendre 700 unitats. El Senyor Torres em comentava que aquestes iniciatives es noten molt. Tam $ $ de persones que et diuen que, per circumstĂ ncies, mai havien provat el Pota Blava i que quan ho han fet en format petit, el de tapa, els hi ha encantat i ara en compren. – L’altre gran tresor gastronòmic que tenim ĂŠs la Carxofa Prat... Abans n’arribava mĂŠs a Mercabarnaa i es malvenia. Ara es ven mĂŠs d’agricultor a consumidor. El Mercat de Pagès estĂ servint per donar a conèixer el producte. Tapes de l'ediciĂł de 2012 del Quinto Tapa.

8 VIU EL PRAT

– Tot això ajuda a que es valori molt mĂŠs el producte. En això estem. És una arma de doble full. Hem d’estar molt pendents que el restaurador tracti bĂŠ el producte. Si, per exemple, es compromet a vendre Carxofa Prat, no pot comprar la de MĂşrcia. Hem de valorar les propietats organoelèctiques de la Carxofa Prat. Parlo de la textura, el gust, la olor, de tot. Tenim una feina de picar molta pedra, parlar molt amb els pagesos... – Però tambĂŠ es tracta d’innovar... En això els cuiners estan fent un bon treball. Quan vam començar, alguns eren molt escèptics, però cada cop mĂŠs què des de l’AGT no nomĂŠs organitzem els esdeveniments, sinĂł que juguem i dinamitzem els projectes, organitzem activitats paral¡leles, remenem les xarxes socials i els webs... Hem d’apostar i apostem pel 2.0.

El mateix restaurador ha de donar-li un valor a aquestes iniciatives. Per això paga una quota que en dos o tres dies recupera. L’AGT estĂ aconseguint modernitzar la gastronomia. Fa cinc anys, per exemple, nomĂŠs dos restaurants pratencs tenien a la seva carta el Pota Blava. Ara ja no passa. Això ĂŠs culpa de l’AGT i dels restauradors que han cregut en el projecte. A poc a poc i sense pausa, estem assolint reptes i lluitant per superar-ne d’altres. – Un dels reptes era consolidar el Quinto Tapa, i s’ha aconseguit. Com li expli sĂ piga què ĂŠs? És una ruta gastronòmica que va mĂŠs enllĂ de menjar i beure. Ara el protagonista ĂŠs el Pota Blava i, mĂŠs endavant, la Carxofa Prat. EstĂ molt de moda fer rutes de tapes, però nosaltres no en fem de patates braves o de pinxos, sinĂł

que volem fer mĂŠs. Volem explicar què ĂŠs el Pota Blava amb un treball molt didĂ ctic, com el show cooking de la Fira AvĂ­cola. – Per què el Quinto Tapa comença aquest any al novembre? Perquè novembre, històricament, ĂŠs el pitjor mes per a la restauraciĂł. A mĂŠs, acabem el Quinto Tapa a la Fira AvĂ­cola, que rep milers de persones ja no nomĂŠs del Prat, sinĂł de molts altres indrets. L’AGT porta tres anys gestionant la gastronomia de la Fira AvĂ­cola. – Amb quins elogis et quedes? Amb dues coses. Amb el client que no havia tastat mai el Pota Blava i que ja ho ha fet, i per altra, amb la participaciĂł dels productes i agricultors i del senyor Torres. Les institucions, per la seva part, ens animen a seguir treballant. I continuarem lluitant.

societat

L’AGT, el compromís de promoure i innovar amb els productes de proximitat

Imatge de la presentació de les 4es Jornades Gastronòmiques Pota Blava i Carxofa Prat. Text TONI DELGADO Fotos IVAN PUIG / CEDIDES a Fira Avícola Raça Prat Ês un punt de trobada

! ! membres, altres fan contactes... És un escenari propici perquè mou milers de persones any rere any i una plataforma de presentaciĂł i/o consolidaciĂł dels productes autòctons, però tambĂŠ de la restauraciĂł local. De fet, en la 36a ediciĂł, la de l’any 2009, ĂŠs quan es va presentar una guia de restaurants del Prat. Va ser la primera acciĂł de l’AssociaciĂł de Gastronomia i Turisme del Prat i del Baix Llobregat (AGT).

10 VIU EL PRAT

L

El pare de l’associaciĂł ĂŠs l’Óscar Teruelo, el president, que va impulsar la seva creaciĂł perquè, tant a nivell professional com personal, veia necessĂ ria “una lluita [i un compromĂ­s] a favor dels productes de proximitatâ€?. Per fomentar, per exemple, el consum de la Carxofa Prat i el Pota Blava fent pinya amb altres restauradors. “Nosaltres [l’Óscar ĂŠs responsable juntament amb Susana AragĂłn d’Ona Nuit i Cèntric Gastrobar by Ona Nuit]â€?, explica, “fèiem jornades gastronòmiques

Foto: IVAN PUIG.

i participĂ vem a la campanya , amb el suport de l’Ajuntamentâ€?. UN PROJECTE PROFESSIONALITZAT Es requeria un projecte professionalitzat i uns restauradors conscienciats. L’Óscar va tenir –com li agrada dir a ell– bons inputs en aquelles primeres converses amb els restaurants, com “amb el Virgi, del RĂşstic&Co, el Miguel de La Castellana, la Yuri d’El Regust, la Rosa de La lluna en un cove... 16 locals en total van creure en el projecte en aquell momentâ€?. Aquesta uniĂł es va traduir al març de 2010, primer dels dies 4 al 10 es van celebrar les 1es Jornades Gastronòmiques del Prat de Llobregat –el popular Març Gastronòmic, que acumula quatre edicions; la propera se celebrarĂ el març de 2014–, i desprĂŠs, del 18 al 28, amb el 1r Tasta Tapes, amb tapes amb Pota Blava i/o Carxofa Prat. Hi van participar alguns locals inscrits a l’altra activitat i d’altres de nous. Les dues iniciatives estaven acompanyades amb el maridatge d’Estrema Damm Inedit: “des del primer moment vam ser molt actius, Ă gils, amb cintura. L’AGT (passa a la pĂ gina 12)

scruta ocietat ultura gastronòmica (ve de la pà gina 10) contempla

dues paraules clau, Gastronomia i Turisme, perquè volem que la gent faci un tomb pel Delta i gaudeixi tambĂŠ de la nostra gastronomia, que una cosa porti a l’altraâ€?. UN FENOMEN GASTRONĂ’MIC I SOCIAL El Quinto Tapa ĂŠs l’hereu del Tasta Tapes i aquest any celebra la tercera ediciĂł. A la de 2012 es va convertir en un fenomen gastronòmic i social. Es van vendre mĂŠs de 25.000 tapes i va fer que moltes persones de fora de la ciutat hi vinguessin per gaudir-ne. A mĂŠs, l’AGT porta tres anys gestionant les propostes gastronòmiques de la Fira AvĂ­cola i des de 2011 hi desenvolupa tambĂŠ un show cooking a la Fira AvĂ­cola, un concepte dinĂ mic i interactiu per mostrar i assessorar el pĂşblic sobre l’elaboraciĂł de plats amb productes de proximitat que van cuinant alguns dels xefs dels restaurants de la ciutat.

12 VIU EL PRAT

UN PREMI A L'ESFORÇ L’AGT edita tambĂŠ un magazine dedicat a la promociĂł de la restauraciĂł local i que, en la seva Ăşltima ediciĂł, va incloure tambĂŠ restaurants d’una ciutat germana com CornellĂ , que del 30 d’abril al 19 de maig va celebrar el seu primer Quinto Tapa, amb un gran èxit de participaciĂł. Un premi a l’esforç de l’AGT, que estĂ generant “economia productiva, uns diners extra als restauradors i als productors. Uns i altres hem d’anar de la mĂ . Sense ells no podrĂ­em fer resâ€?. – Ă“scar, com valores la trajectòria de l’associaciĂł? D’èxit. Crec, humilment, que estem fent una bona i dinĂ mica gestiĂł dels projectes, encapçalats pels productes de proximitat i per la participaciĂł dels restauradors. Cada cop sorgeixen mĂŠs reptes per assolir i il¡lusions. Pensa que hi ha moltes poblacions que no tenen pro " podem gaudir. I estem encantats amb la resposta que estem rebent. A l’últim Març Gastronòmic, per exemple, vam al¡lucinar perquè es van vendre mĂŠs de 5.500 menĂşs. Al març n’organitzarem la cinquena ediciĂł. §

quintotap

a.cat

La ruta de del 25 d´o

la tapa de

ctubre al 18

As de cope s pÄŻCa la ta ta pÄŻCal Ra Cèntric Ga mĂłn pÄŻCasa strobar pÄŻD RamĂłn p olmar pÄŻEl CortÄło pÄŻ El CapitĂĄn Ga Regust pÄŻ El rďŹ o pÄŻEl Zurito pÄŻ La Font del Ga ll 1 Castellana pÄŻ La cove pÄŻLa Sa pÄŻLa Font del Gall 2 pÄŻLa Lluna l Marina pÄŻM en un restaurant pÄŻPau Casa ar i muntanya pÄŻOna ls pÄŻSinfonĂ­a nuit pÄŻ2 de vins pÄŻKta’s Organitza

Col¡labora

l Prat

de novemb

re

Amb el su

port

)[[WKQIKQ /I[\ZWVW ~ LM Q <]ZQ[UMUQI

Lambada Estudio

Dinar La guia de restauraciĂł del Prat de Llobregat i CornellĂ de Llobregat

EL PRAT, ES GAUDEIX AMB ELS ULLS. I ES DEGUSTA AMB EL PALADAR.

EL

T A P R DEGUSTA’L Xarxa de restaurants amb cuina de qualitat de Pota Blava i Carxofa Prat.

Tasta’ls i participa del sorteig mensual d’un àpat per a dues persones. Més informació: www.portadeldelta.cat #elpratdegustal

societat

El Casino, renovar-se per fer poble Text TONI DELGADO Foto CEDIDA ssumeix que el repte ni ĂŠs ni serĂ fĂ cil, però la Ruth Carles estĂ tan trempada com la seva germana Sara i la resta de l’equip. Tots estan treballant de valent perquè el mĂ­tic Casino ampliĂŻ les seves possibilitats: “la idea ĂŠs que es converteixi en un casinet de poble, en un punt de trobada, i que tambĂŠ " # $ araâ€?. La Ruth tambĂŠ ens explica què ens preparen per a la Castanyada i el Halloween.

A

14 VIU EL PRAT

% * # d’un local que l’any 2014 complirĂ els 20 anys de vida. No ho ĂŠs pas. La sala Mono ara es diu Casino Cafè i t’hi pots prendre un cafè, gaudir de concerts acĂşstics o del futbol, portar-te la carmanyola [fent una consumiciĂł, ĂŠs clar]. A la sala Casino Club farem classes de salsa, de swing, dansa del ventre... Volem fer poble. El Casino pretĂŠn ser un lloc de trobada, de tapes... Es tracta de donar servei al poble i de treure-li mĂŠs

tats. – Vau encetar aquesta nova etapa el 24 de setembre. Heu hagut de treballar molt i rĂ pid. No t’ho pots ni imaginar! Hem hagut de fer la reforma gairebĂŠ en tres setmanes i sense tancar el Duna [la Rut i la seva germana Sara tambĂŠ eren les responsables del xiringo]. Però tenĂ­em clar que volĂ­em començar a toc de la Festa Major. El Prat havia quedat orfe d’un local d’aquest estil i tampoc volĂ­em copiar l’estil de l’ArtesĂ [ara en obres]. La sala Casino Cafè serĂ tambĂŠ per sopar, pels concerts acĂşstics i mĂŠs familiars... A la Casino Club es punxarĂ , es faran els concerts grans...

Interior del Cafè Casino. – O sigui que Cafè Casino ĂŠs dia, però tambĂŠ nit. Exacte. De fet, ĂŠs tot el dia. En breu podrem obrir al matĂ­. El concepte del Cafè Casino era necessari. És un espai per tothom i per això ens escoltem les propostes i els suggeriments de qui ens en vulgui fer. % + # ents? L’altre dia, tot i que ja ho tenĂ­em pensat, ens van comentar que podrĂ­em tenir jocs de taula. Hi podem fer la partida de Trivial, el Monopoly... Tenim molts projectes que ni puc ni vull desvetllar-te [riem]. I estem oberts a què qui vulgui hi pugui fer exposicions de quadres i del que sigui. Qui no tingui espais per mostrar les seves obres, dibuixos..., ho pot fer al Cafè Casino. Li oferim aquest espai. Com si volen organitzar-hi un taller de punt de creu... – Recorda la idea de centre cĂ­vic. És aixĂ­. Als paĂŻsos nòrdics s’estilen molt els espais polivalents. Sabem que aquest no serĂ un camĂ­ fĂ cil, però estem

convençuts que amb l’ajuda de la gent ho aconseguirem! – M’ha dit un ocellet que n’esteu preparant una de ben grossa per a la Castanyada... SerĂ un mix de Halloween i la Castanyada, al gust de tothom, unint la tradiciĂł catalana i l’americana. Recrearem una fonda o un castell, o les dues coses, tindrem una sala de tortures... El Charlie, de Diables del Prat, ens estĂ ajudant molt... No hi faltaran els panellets ni els > ? O ? convertirĂ en una espècie de Port Aventura. Ja que ens hi posem, ho volem fer molt bĂŠ. I espantarem tothom! Tu què fas per Halloween? §

CASINO C/ Penedès, 40 (El Prat de Llobregat) www.salacasino.com Facebook / Twitter / Instagram

cultura

; # < = per uns petits periodistes Text TONI DELGADO Fotos T. DELGADO / VAMACA – En el fons, el Pau i la Marina sĂłn un bons periodistes que consulten moltes fonts d’informaciĂł. – Exacte! A l’escola els ensenyen a fer un treball sobre la història. És el mateix que he hagut de fer jo per elaborar el conte o qualsevol historiador per fer una recerca.

16 VIU EL PRAT

> X Y A classe la senyoreta Teresa els ha demanat que facin una investigaciĂł sobre la història del Prat i s’hi impliquen al mĂ xim demanant ajuda als pares, que els deixen llibres sobre la ciutat –on descobreixen que el Prat “fa uns segles no existia i era tot marâ€?–; a la germana gran de la Marina, la Judit, que els acompanya a la Biblioteca Antonio MartĂ­n; al Josep, l’oncle del Pau, amb qui comparteixen una jornada al camp... Montse Mayol (Barcelona, 1976) ĂŠs qui ha donat vida els personatges del conte Hi havia una vegada el Prat, Z Z " + \ febrer al Cèntric Espai Cultural. PRATENCA DE GENERACIONS A partir dels textos de la Marga GĂłmez, directora de l’Arxiu Municipal, i de l’historiador Jordi Ramos, l’artista pratenca Montse Mayol va fer els primers esbossos: “va anar tot molt rodat. Amb ells tot ĂŠs molt fĂ cilâ€?. DesprĂŠs es va documentar buscant informaciĂł a l’Arxiu sobre vestuari antic, veient moltes fotos i llegint llibres que l’ajudessin a “visualitzar el dibuix. Vaig fer unes proves per decidir la lĂ­nia i la tècnica que faria 7 # $ $ originals mentre anava maquetant el conte [que es pot comprar al propi Cèntric]â€?. Sa mare, “pratenca de generacionsâ€?, + ' ? " “no em donava el vist i plau, no començava la segĂźent il¡lustraciĂłâ€?. Amb el Jordi Ramos li passa el mateix. M’apropo a l’exposiciĂł el dissabte de Festa Major. Hi faig unes quantes fotos i sobretot observo la reacciĂł dels visitants. No paren d’entrar-hi famĂ­lies: primer una mare amb la seva $ Z " O cara no sap llegir. SĂ­ que ho fan, i molt bĂŠ, dues germanes que es van intercanviant com a narradores. De fet, una altra mare s’hi podria dedicar professionalment. TĂŠ una veu perfecta. La famĂ­lia mĂŠs entranyable, però, porta el nen al cotxet. La mare li posa al petitĂł gorres i barrets, com si fos un pagès de l’època. És el racĂł de les disfresses, on ĂŠs impossible passar sense emprovar-se res –que li ho preguntin a un parell de nanos que s’ho passen pipa mirant-se al mirall. Al costat hi ha puzles de fotos històriques, un joc de buscar la roba que corres-

X Hi havia una vegada el Prat. Foto: T. DELGADO. pon a la professiĂł que surt al paper o un petit vĂ­deo on es veu la Montse durant una part del procĂŠs de creaciĂł dels dibuixos. ELS MATERIALS DE LA MONTSE MAYOL A l’exposiciĂł Hi havia una vegada el Prat tambĂŠ hi trobem els materials que ha fet servir la dibuixant pratenca. Entre el drap i les pintures em crida l’atenciĂł el cub del pinzells, que encara tĂŠ un tros amb l’adhesiu del lloc on el va comprar. “[Riu]. No et pensis que compro gaire...â€?, comenta la Montse, “normalment faig servir materials pobres, com fustes, cartrons, retalls de r 8 # $ dels anys...â€? De fet, en esdeveniments multitudinaris com els reis “sempre demano a la gent que em guardi els retalls de papers de regal per a futures il¡lustracionsâ€?. (passa a la pĂ gina 18)

JORNADES DE PORTES OBERTES Del 15 al 24 de novembre

ACTIVITAT FAMILIAR GRATUÏTA 24 de novembre d'11 a 14 h

Vine al Museu Agbar de les Aigües en família a celebrar la Setmana de la Ciència Coincidint amb la Setmana de la Ciència, el Museu Agbar de les Aigües obre les seves portes a tothom. A més us ofereix l’activitat familiar “Expedient Aqüifer. Una aproximació científica a l'aigua subterrània” *, a través d'experiments interessants, jocs divertits o observacions acurades, tot i més per sorprendre-us, gaudir i aprendre junts.

* Activitat realitzada amb la col·laboració del projecte Apqua de la Universitat Rovira i Virgili.

Ctra. de Sant Boi, 4-6 08940, Cornellà de Llobregat www.museudelesaigues.cat

Com arribar-hi:

Metro L5 Cornellà centre

Trambaix T1 i T2 Les Aigües

FGC L8 Cornellà Riera

Bus 67, 68, L74, L75, L77, L82, L85

X Z €  TONI DELGADO. (ve de la pĂ gina 16) La disposiciĂł de les imatges > @ $ < veure. TambĂŠ em fa molta il¡lusiĂł que si les escoles volen visitar-la sigui la Maria Donoso, com tinc entès, qui les teatra K # W\ La Montse ha estat 10 anys donant classe de dibuix i còmic a l’Escola d’Arts del Prat, i ho troba a faltar: “veure com l’alumne va millorant en el dibuix grĂ cies a les meves explicacions em fa crĂŠixer com a persona i guanyar en seguretatâ€?.

18 VIU EL PRAT

– Per fer il¡lustracions de contes infantils cal tornar a ser petita una altra vegada? – Potser sĂ­. Jo dibuixo com em surt de l’à nima, no pel que crec que agradarĂ o no, sinĂł pel que em documento i conec. Observo els infants com actuen i es mouen per convertir-los en una il¡lustraciĂł. Hi ha situacions en les quals nomĂŠs em cal imaginar què faria la meva germana petita quan tenia quatre anys. La Montse ve d’una famĂ­lia d’artistes: el pare, la germana –“[la Rosa] tĂŠ la visiĂł que a mi em falta per estar se$ $ * # # $ # $ \% i “tambĂŠ l’aviâ€?. A casa sempre ha conviscut amb la pintura, que per a ella ĂŠs “com l’aire que respiroâ€?, però no va ser _\ ` " + + " " la feia feliç era dibuixar. I s’hi va formar " { La Llotja i especialitzant-se en dibuix a la facultat de Belles Arts. Als còmics li deu

“mirar i mirar dibuixosâ€?. Des de sempre li ha agradat dibuixar, però no copiant una altra imatge, sinĂł creant les seves històries. ! | O jectes al Prat? – Fa que et sentis part d’un projecte de ciutat. Quan acabes la carrera acadèmica, aterres a una realitat ben diferent. El Prat dĂłna oportunitats en projectes col¡laboratius i de ciutat. Qualsevol en la seva Ă rea hi tĂŠ cabuda. Això sĂ­, tambĂŠ pot ser un perill, ja que un s’ha de buscar la vida i no esperar que El Prat et vingui a trucar a casa. – DesprĂŠs de tafanejar el teu web [http://montse.mayolmas.com/], em faig una pregunta... Ets l’amiga de les

La Montse Mayol.

sorpreses, no? Ho dic pels dĂ­ptics del Cristian i la Vane o la targeta de l’Aina, la + – [Riu]. Suposo que sĂ­! No sĂłc de regalar mai dibuixos. És la meva feina i a mi fer un dibuix em costa hores. Realment quan regalo un dibuix ĂŠs perquè sento que ells i elles valoraran l’amistat que els tinc i valoren la meva obra. Si no, no ho faig. Entre els nous projectes de la Mont # onista “de renom, l’Enric Rufas. És tot # amb ellâ€?. > " _}\~ # de sortir publicats dos contes mĂŠs: Les cabretes en el paĂ­s de les meravelles i Plou però quin sol. I estĂ força inquieta: > W\ §

Foto: VAMACA.

societat

I tu, què vas fer a la Festa Major? Text i fotos TONI DELGADO i, com diu el Woody Allen, el 90% de l’èxit respon a la insistència, no hi ha època mĂŠs exitosa que la infĂ ncia.

S

20 VIU EL PRAT

– Papa, quan sortirem? Jo ja estic preparada... Vinga, papa... SĂłn tres quarts de vuit, queda una hora i un quart per al pre ‚ ƒ ‚ ! nen i la sargantana, per assegurar-se una posiciĂł de privilegi– i el seu pare, el Juan Pablo CastellĂł, porten una bona estona a la Plaça de la Vila: “des de les sis de la tarda no deixava de dir-me que vinguĂŠssim. Li encanten el Pollo, els gegants, el 8 \ Per al Juan Pablo, la Festa Major de la seva ciutat d’adopciĂł –perquè ell ĂŠs de Viladecans– li fa tornar a sentir-se marrec, tot i que “encara t’ho passes mĂŠs bĂŠ amb la nena. Ho * ` 8 \ Igual d’impacients que la LucĂ­a estan l’Eric FernĂĄndez i la SĂ­lvia SĂĄnchez. Fan temps per al concert de La Pegatina, que ĂŠs a la... una de la matinada. “M’agraden pel seu ritme i l’optimis { \ diu ell. A ella li entusiasma sobretot una cançó, CĂłmo explicarte [no la canta, però diu aixĂ­: Que me gusta tu pelo, me gusta tu cara, me gusta tu sexo, me gusta tu espalda‌], i tĂŠ tots els seus discos descarregats a l’MP4. >| }\ continua la SĂ­lvia, “em motiva escoltar ; = $ # ~ # 8 \ I assegura que El Juan Pablo i la LucĂ­a, a la Plaça de la Vila. l’endemĂ , almenys ella, anirĂ al concert de Camela. – En aquells temps, veure Mecano en directe era el mĂ xim. No ĂŠs que fos el meu grup favorit, però sĂ­ un dels que mĂŠs m’agra– Camela? Però si sĂłn molt dolents!– li replica l’Eric. daven. I bĂŠ, va ser una altra manera de viure’l. Recordo que de – Doncs a mi m’agraden. petita anĂ vem als cavallets el matĂ­ dels diumenges de Festa Major i al migdia parĂ vem a casa l’à via a menjar pollastre. UNA FAN DE DEBĂ’ X " + Z " L’endemĂ a primera hora em passo per l’Estruch. Com qualpèl. Que sĂ piguen els dos –que sapigueu, si llegiu això– que no trigo ni cinc minuts en trobar, per pura casualitat, una fan sevol dissabte, s’hi respira esport a tots els racons. Al pavellĂł de Camela de debò. És la Consol PeirĂł, amb qui viatgem uns es disputen diferents partits de bĂ squet i, en una sala, un de quants anys enrere, a una Festa Major dels 80, quan la famĂ­lia tennis taula sense pĂşblic. Aquest era el dia indicat per al IV > 8 $ \ al concert de Meca- & & & " + + çar al 7 de setembre –l’endemĂ se’n va fer un altre per als no no, a l’antic camp de futbol de l’AE Prat, al Fondo d'en Peixo. federats– i no va formar part de l’agenda de la Festa Major. – Filla, quants anys tenies al concert de Mecano? 14? – No sĂŠ si els tenia, mare– respon la VirgĂ­nia SolĂŠ, pendent de UN ESPORT PER A TOTES LES EDATS Dos dels jugadors de l’organitzador del torneig, el Tennis la seva canalla, el Roger i la JĂşlia. – Va ser una passada de concert, com el de la Rosario, d’uns & „ † ‡ anys desprĂŠs a la Plaça Catalunya. Dels concerts d'avui no en Bangueses i el Roberto DurĂĄn. El primer va començar a jugar conec els grups. Potser ens passem desprĂŠs, a veure si surt amb 10 o 12 anys a la torre dels pares i amb 21-22 es va federar. Ja no competeix i no sap si ho tornarĂ a fer: “de model bĂ squet el marit [ĂŠs delegat del Joventut Prat]. – I com ĂŠs això de viure un concert d’un grup que t’agrada ser- ` \ El Roberto porta > \ al vint begudes, pendent de dues coses?– li pregunto a la VirgĂ­nia. club i ĂŠs qui enceta una conversa sobre (passa a la pĂ gina 22)

scruta ocietat ultura gastronòmica (ve de la pà gina 20) el seu esport favorit:

“el pot practicar qualsevol persona, in \ – He vist gent jugant amb mobilitat reduĂŻda, crosses...– intervĂŠ el JesĂşs. – Tothom l’ha practicat alguna vegada al cĂ mping, al carrer, a l’escola... – És fonamental el control de l’espai i dels moviments– els dic. – I tant! La posiciĂł dels peus ĂŠs fonamental. Si els poses malament, el cop amb la pala serĂ dolent– diu el JesĂşs. – I gairebĂŠ no tens temps per decidir...– continuo. ! & O ˆ & # Z molt en la posiciĂł del contrari per intuir l’efecte de la pilota– explica el JesĂşs. – Molts cops ja ni penses. És com canviar de marxa quan condueixes– diu el Roberto. – Et pot sortir natural, però no pots despistar-te ni un segon. El tennis taula no ĂŠs com els escacs.

La Consol, el Roger, la VĂ­rginia i la JĂşlia.

I precisament els escacs sĂłn l’última parada del reportatge, a la Plaça Pau Casals, on les partides simultĂ nies comparteixen protagonisme amb el Mercat de Pagès. L’Enric Cascales acaba d’apuntar en un paper la seva Ăşltima jugada i la del mestre internacional que s’estĂ enfrontant a tothom. La propera, diu, la tĂŠ al cap. És peĂł 4, cavall de rei. Però s’ho pensa millor: > " # # \

22 VIU EL PRAT

El JesĂşs i el Roberto jugant a tennis taula. >{; 7;;€ Â‚€ \ L’Enric va ser president del Club d'Escacs El Prat. TĂŠ 70 anys i encara conserva > ƒ \ En part, grĂ cies als escacs, > \ Un esport que, reivindica, hauria d’ensenyar-se a l’escola, com passa a RĂşssia, perquè desenvolupa l’agilitat mental: “jo sĂłc normalet. Jugava bĂŠ de jove. Com es juga amb temps, quan et fas gran acabes perdent moltes $ " $ \ Quan arribi a casa, l’Enric repassarĂ el seu full de notes amb les jugades per veure què ha fet malament. Abans, però, ens dĂłna un parell de consells sobre com jugar a aquesta disciplina tan mĂ gica i exigent: dominar el centre del joc i desenvolupar les peces. I tu, què vas fer a la Festa Major? §

L'Enric apunta una jugada al seu paper.

SOVER ELEVADORES VERTICALES SALVAESCALERAS VENTA,MONTAJE Y MANTENIMIENTO PRESUPUESTOS SIN COMPROMISO RAMPAS DE ACCESO A VIVIENDAS

info@sover.es

ESPECIALISTAS EN ADAPTACIÓN DE VIVIENDAS Y SISTEMAS DE ELEVACIÓN ADAPTACIÓN DE BAÑOS Y COCINAS CAMBIO DE BAÑERA POR PLATO DE DUCHA

TEL.931 190 379 www.sover.es

DESCUENTO 3% PRESENTANDO ESTE ANUNCIO

racĂł de l'anunciant

ClĂ­nica Dimar by Ă€ngels i Dimonis creix per satisfer les necessitats dels clients Text i foto TONI DELGADO – Això d’Àngels i Dimonis d’on ve? – El va triar el Diego, el propietari. Ens va semblar un nom fort i cridaner. SabĂ­em que faria soroll i, a mĂŠs, suposava la fusiĂł de projectes en comĂş. El creixement del # + Ara ens diem ClĂ­nica Dimar by Ă€ngels i Dimonis– respon la Natalia Martiarena. – ClĂ­nica Dimar ĂŠs una franquĂ­cia? Som el primer projecte de ClĂ­nica Dimar. No t’enganyarĂŠ pas: la nostra gran meta seria expandir-nos, sense oblidar que estem molt implicats al barri, al qual volem donar el mĂ xim luxe. En Diego tĂŠ diferents empreses a l’Hospitalet i segueix apostant pel barri, d’on ĂŠs la nostra plantilla. La Natalia, part del seu equip i clients a ClĂ­nica Dimar by Ă€ngels i Dimonis. – Com es treballa la credibilitat? Comptant amb un equip on tots parlem el mateix idioma perquè ens formen constantment i treballem perquè el client tingui el millor servei. Per a mi, la clau ĂŠs l’assessorament, el fet d’intentar crear un hĂ bit i una conducta en el client, i orientar-lo perquè es cuidi.

24 VIU EL PRAT

– Ha de ser una feina agraĂŻda. I tant! És una gran satisfacciĂł obrir els arxius i comprovar la quantitat de gent " ? ‰ ` Š ‰ monis. Els nostres objectius sĂłn l’atenciĂł personalitzada i tenir una visiĂł de 360 graus de les necessitats del client actual a travĂŠs de l’estilisme, l’estètica i la medicina estètica. Per a mi, sĂłn les tres bases per a la cura de la bellesa, la salut i el benestar. Estem orgullosos de poder satisfer el 100% de les necessitats dels clients. – Unes necessitats que us han fet crĂŠixer i ampliar el negoci. És aixĂ­. Vam començar com a perruqueria, per passar a ser tambĂŠ centre d’estètica. Ara som un centre mèdic estètic que conserva la resta de serveis. T’explicarĂŠ una cosa que potser et sorprendrĂ : tenim

diferents clientes a l’atur que segueixen venint perquè necessiten sentir-se bĂŠ en un moment tan difĂ­cil. Sempre pensem en ells i en elles. Per exemple, en el seu moment vam anar incorporant preus especials per als jubilats o per als nens. – Abans m’has fet de guia, però seria millor que fossis tu qui expliquĂŠs com estĂ distribuĂŻt el local. Com has vist, a la planta superior tenim la recepciĂł, la sala d’espera i l’espai d’estilisme (perruqueria). És on els clients i les clientes poden veure els ÂŒ què l’espera sigui mĂŠs grata els oferim cafè, refrescos, infusions, te... i revistes & $ Â? tableta perquè consultin el que vulguin. – Quins serveis teniu a la planta inferior? Comptem amb cinc cabines, amb dutxes i totes les comoditats. Una fa de

gabinet mèdic, on tenim tractaments de medicina estètica com el plasma ric en plaquetes (PRP), les ulleres, les varius, les estries, les cicatrius... TambĂŠ disposem de mesoterĂ pia (facial i corporal), farcits [d’à cid] hialurònic i toxina botulĂ­nica. La resta de cabines sĂłn de tractaments d’spa (massatges drenants, massatges relaxants, pedicura, manicu ÂŽ Â? { todepilaciĂł...) – Qui faci un temps que no passi per aquĂ­ no reconeixerĂ el local [van apro $ 8 „ Hi hem treballat de valent i cuidem molt els detalls. A principis de novembre farem una reinauguraciĂł del local. Regalarem serveis, farem demostracions i sorteigs de productes, tindrem obsequis

ƒ teu tots convidats! §

CLĂ?NICA DIMAR BY Ă€NGELS I DIMONIS C/ Girona, 15 (l’Hospitalet de Llobregat). Telèfon 93 000 86 96 Web www.clinicadimar.com Correu info@clinicadimar.com Facebook

societat

Als altres Vius..., la nova secciĂł Text TONI DELGADO Foto CEDIDA n el nostre afany de reforçar la connexiĂł entre les tres revistes Viu (Viu L’Hospitalet, Viu CornellĂ i Viu El Prat) –que comparteixen segell, El GĂ­njol Edicions, i equip–, hem volgut inaugurar Als altres Vius... Una secciĂł on es parlarĂ de l’oferta cultural, gastronòmica, d’oci... de les altres ciutats de referència. I a l’octubre tenĂ­em molt clar quin era l’esdeveniment mĂŠs simbòlic: la Mostra de Còmic a CornellĂ , del 3 de novembre a l’1 de desembre.

E

La idea ĂŠs proporcionar-vos un fragment del reportatge o de l’article en qĂźestiĂł i que el pugueu seguir llegint al nostre web www.elginjoledicions.com. AllĂ hi trobareu l’agenda completa de 29a Mostra de Còmic a CornellĂ , una de les millors de l’Estat i que ĂŠs el reportatge de portada del Viu CornellĂ d’octubre. Us deixem, doncs, amb un petit tast de l’article de la 29a Mostra de Còmic a CornellĂ .

26 VIU EL PRAT

– Què ĂŠs l’humor per a vostè? – L’única manera de viure i de guanyar-me la vida. No hauria pogut fer altra cosa. És un modus vivendi divertidĂ­ssim. He desestimat coses i cĂ rrecs molt mĂŠs seriosos i solemnes, naturalment molt mĂŠs rentables, perquè no m’hauria divertit tant. He # 54 anys i dos dies desprĂŠs d’aquella resposta, i amb 97 anys, el Joaquim MuntaĂąola s’acomiadava deixant un llegat incalculable. “He fet milions d’acudits i els he venut a quilosâ€?, diria en una altra entrevista. El seu humor sincer era un re‘ Z + a l’exposiciĂł MuntaĂąola, l’art de viure, l’art de riure, que podem visitar els caps de setmana del 3 de novembre al 22 de desembre, de 10 a 14 h, al Museu Palau

Cartell de l'exposiciĂł del Joaquim MuntaĂąola. Mercader [entre setmana hi ha hores concertades per a grups]. És un dels punts forts de la 29a Mostra de Còmic a CornellĂ , del 3 de novembre a l’1 de desembre. CARICATURES El MuntaĂąola ĂŠs un autor de referència per als alumnes de l’Escola Joso Centre de Còmic i Arts Visuals, alguns dels quals s’aproparan al Mercat de Sant Ildefons [16 de novembre, de 10-14 h] per fer caricatures dels clients. Sobre aquest art tracta el taller familiar Dolçes criatures, del Guille de las Heras [17 de novembre, 11.30-13.30 h], que n’organitzarĂ un altre per a joves d’entre 14 i 20 anys al Centre de Recursos Juvenils

(CRAJ) els dies 6, 13, 20 i 27 de novembre, 17.30-19 h. TambĂŠ al CRAJ, l’artista cornellanenc Esteban MarĂ­n farĂ una exhibiciĂł de pintura mural [14 de novembre, 17-21 h], hi trobarem un racĂł de jocs de taules de còmics i veurem les obres dels autors del 29è concurs de còmics Ciutat de ? ` premi Tira còmica MĂŠs Jove del 2012 [423 de novembre]. § Ja sabeu, per continuar llegint la conversa, nomĂŠs heu d’adreçar-vos a www.elginjoledicions.com, on cada mes podeu llegir la versiĂł digital de les revistes Viu.

racĂł de l'anunciant

; | ‰ les vacances dura tot l’any Text i foto TONI DELGADO o pensava que les vacances s’havien acabat la primera setmana de setembre i que l’estiu havia marxat a 8 = < la Rambla Just Oliveras em dic que no, que encara som a $ ˆ ; | ‰ $ Š‹

%> \ $ { 8 % 8 8 8 8 terra que simula la fusta i un mobiliari que ens transporta a

J

28 VIU EL PRAT

L’Elbio tenia clar que el que buscava un local emblemĂ tic i li va sorgir la possibilitat d’agafar aquest, el nĂşmero 1 de la Rambla Just Oliveras: > $ K 8 ÂŒ sar que una proposta com la nostra podria funcionar i, real 8 $ \ El risc –o el repte, una paraula mĂŠs optimista– era que ĂŠs el primer local a Catalunya de La SureĂąa ubicat a peu de carrer. Com la Z  >$ \ ;Â? = Â€=€|‘Â? {|‘ {;;Â? La iniciativa estrella per afavorir les reunions entre amics, familiars o parelles ĂŠs la del cub de cinc quintos per tres euros. Quintos ben fresquets grĂ cies als gels que va generant durant tot el dia una mĂ quina amb capacitat de 380 quilos. Per un euro mĂŠs, ens omplen un cucurutxo amb, entre d’altres, olives de l’à via, boletes de fuet o tramussos. TambĂŠ pots demanar un cub amb una ampolla de vi blanc o negre i les copes corresponents. A La SureĂąa tambĂŠ t’hi pots prendre, ĂŠs clar, aigua, refrescos, còctel negre d’estiu, aixĂ­ com infusions, batuts i un cafè deliciĂłs. >Â?8 | ‰ Â’ 8 8 $ „ 8`\ ens recomana l’Elbio, que ens deixa a mitges quan anuncia la imminent sorpresa dels diumenges: > 8 $ 8 “ ~ ` \ > " " $ " ' ' doblemanĂ­a, amb un 2x1 en racions que va mĂŠs enllĂ del model habitual: > $ $ ” ` < \ – La idea ĂŠs que no te’n vagis ni amb gana ni tip. El menĂş diari tĂŠ la quantitat perfecta perquè surtis lleuger. – I quins sĂłn els que tenen mĂŠs èxit, Elbio?

La planta superior de La SureĂąa.

– El de xistorra i el de secret. Mira aquest de xistorra –la Mireia n’estĂ preparant un. No pots resistir-te! NomĂŠs pots pensar en sucar-hi el pa! El preu ĂŠs assequible, 5 euros [inclou pa i beguda], i per un mĂŠs pots triar unes postres. De plats –que sĂłn a tres euros com les torrades, que > $" \– i et recomano especialment el tomĂ quet amanit amb gambes i surimi d’angula. En podem gaudir a la terrassa, a la planta inferior o a la superior, un bon espai per celebrar esdeveniments especials com aniversaris, reunions familiars.... Amb grups de 25-30 com a mĂ­nim es pot reservar una sala privada. Tot, per reviure l’esperit de les vacances durant tot l’any. AixĂ­ ĂŠs La SureĂąa. §

;� |” {•�  8 ‚ € ‹ (l’Hospitalet de Llobregat) ‘ " –Š ŠŠ— ˜™ šš

cnl

{ *; { = ; 8 $ trasllada al Centre Cultural El Remolar

A 30 VIU L'HOSPITALET

*; 8 a adults

El curs 2013-2014 comença amb una novetat important. Â’ _~ CNL El Prat de Llobregat estaran situades a la 2a planta del Centre Cultural El Remolar. El nou CNL disposa de tres aules, " ' pai de treball i un magatzem-arxiu. Amb aquest canvi de seu, aproparem als usuaris (alumnat, voluntariat, etc.) els serveis

" ' " $ a prop de la plaça de Catalunya, en una zona molt poblada. > _“ ‚ & ' " Â’ #

+ sos regidors municipals i representants dels serveis centrals del Consorci per a la NormalitzaciĂł Lingßística. A continuaciĂł, # # ' " O # " + pugui visitar el nou local. Aquest equipament, que des de l’obertura del Cèntric esta+ ” ' $ + > Â’ del Prat. §

* K ; $› ! { = ; 8 $

 ; ‹™ ™ ! ‘ –Š Š—– œœ šœ @ ššÂ?Âœ

sabies que...

Text TONI DELGADO – Un incident aixĂ­ amb un cotxe d’ara probablement no hauria tingut conseqßències, però en aquells moments va estar a punt de transformar-se en una gran tragèdia. Cesario Fiorio, exdirector esportiu de Ferrari, parla del greu accident de Niki Lauda al circuit de NĂźrburgring (Alemanya) l’1 d’agost de 1976. HaguĂŠs perdut la vida de no ser per Arturo Merzario, a qui havia tret el volant a Ferrari: “instintivament, em vaig aturar a ajudar qui fos, mĂŠs enllĂ que fos Niki o Clay Regazzoni. El cotxe s’havia deformat. Els cinturons de seguretat estaven mĂŠs tensos del necessari i no aconseguia desenganxar-los...â€? TambĂŠ s’hi van aturar Brett Lunger i Hertl: “afortunadament, al tercer intent vaig aconseguir extreure’l del cotxeâ€?. El de Lauda, que va sobreviure les seves mĂşltiples cremades, ĂŠs un dels accidents mĂŠs famosos de la història de la FĂłrmula 1 i un dels reclams de la fantĂ stica pel¡lĂ­cula Rush, que narra la rivalitat entre Lauda –metòdic, endreçat i incansable– i James Hunt –entusiasta de l’alcohol, les dones i el descontrol. “Cada any comencen 25 pilots i en moren dosâ€? diu la veu en off al principi. AixĂ­ era el Gran Circ als anys 70. La dècada mĂŠs obscura i trĂ gica, amb vuit morts, la mateixa xifra que als 60. En total 24 pilots han perdut la vida a la FĂłrmula 1. Ayrton Senna no va tenir tanta sort com Lauda. El brasiler ĂŠs l’últim pilot mort en un gran premi de FĂłrmula 1, al de San Marino, a la corba de Tamburello, l’1 de maig de 1994. Si la barra de suspensiĂł l’haguĂŠs colpejat uns centĂ­metres mĂŠs amunt o mĂŠs avall haguĂŠs sobreviscut. Felipe Massa, pilot de Ferrari, va fregar la mort el 25 de juliol de _}}• " ƒ " + – Â? — – -

rrichello. Felipinho, gairebĂŠ campiĂł del mĂłn el 2008, va tenir la mala sort que l’objecte xoquĂŠs contra la visera, la zona mĂŠs dèbil del casc, produint-li una fractura del crani just per sobre de l’ull esquerre. Massa anava a mĂŠs de 250 km/h i el moll pesava 800 grams. Ara la visera estĂ fabricada amb lexan (policarbonat), capaç de resistir l’impacte d’una bala de petit calibre. Giuseppe Farina, el primer campiĂł de la FĂłrmula 1 l’any 1950, no hauria sobreviscut a l’impacte del moll. En aquells temps els cascos eren oberts, semblants als d’obra. Durant els 60 es va millorar la protecciĂł dels laterals i el clatell, però el casc va continuar deixant al descobert la cara del pilot. El casc integral, el Bell Star, amb qui va cĂłrrer Graham Hill el 1968 fou el previ als actuals. A principis dels 90 la FederaciĂł Internacional d’Automobilisme (FIA) va endurir els controls i a partir de l’any 2000 es va incloure el sistema HANS (Head And Neck Support), que evita les lesions cervicals produĂŻdes per l’efecte fuet. El 2004 la FIA va introduir el protocol FIA 8860-2004, que $ + Â’ Z + seu pes –ara ĂŠs mĂŠs o menys d’1’2 quilos. Els models han de

•}} ~} " interior la temperatura no pugi a mĂŠs de 70 i, atenciĂł, que no es deformi malgrat que li passi per sobre un tanc de 55 tones! Mes enllĂ de les innovacions en els monoplaces –el 2014 s’introduirĂ un nou sistema d’impacte lateral–, el mono dels pilots ĂŠs fonamental. Als inicis de la FĂłrmula 1 portaven roba normal, però als 60 ja van aparèixer els primers monos amb substĂ ncies quĂ­miques resistents al foc. A partir d’aleshores es comença a utilitzar el Nomex, un material resistent a les ‘ " > mono actual pesa menys d’1 quilo, ĂŠs ignĂ­fug –com les peces interiors– i ha de ser molt transpirable, perquè s’escapin els quilos de suor durant la cursa. §

31 VIU EL PRAT

La seguretat dels pilots de la FĂłrmula 1

Aviat, comença * la ruta! (*gastronòmica)

quintotapa.cat Gastronomia El Prat i Baix

@AGTbaix

@agtbaix

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.